des. 2009 des. 09 - Ateneu Popular 9 Barris

Fotografia: Jordi Llorca Disseny gràfic: Albert Cardona
des.
2009
•“Los italianos se giran!!” Cultura popular del sud d’Itàlia • Calima •
•“Pa circos... ¡colores!” petita exposició de la Noe •
Amb la col·laboració
especial de:
Juan Pablo Bonetti,
Pedagogo uruguayo
Comissió de Formació
i circ Social de l’Ateneu
Popular 9 Barris
Santiago Fontdevila,
Periodista
Antonio Alcántara
Michel Lafortune
Director del
departament
de Circ Social
de Cirque du Soleil
Marcel Barrera,
Periodista i crític de circ
Jordi Juanet - Boni
Jordi Jané,
Periodista
Gemma Tramullas,
Periodista
Marcel Aguilar,
Professor de
l’Escola Infantil de Circ
Núm. 114
des. 09

Nº 114 / Pàg 2
4
Apuntes pedagógicos sobre una
experiencia de circo
5
Formació i circ social
a l’Ateneu
Circo y sociedad
6
El circ social
el fan les persones
7
Circo social: un prometedor
movimiento de transformación
L’Ateneu dels Prodigis
8
Ateneu - circ - popular - circ
9barris - circ
Llarga vida a l’Ateneu
9
Passi de diapositives
Desde...És bonic aterrar a
l’Ateneu
10
ARXIU HISTÒRIC
Calaix d’arxiu:
L’interès pels espectacles
circenses
Temps era temps:
El Circ d’Hivern
Formació: Masterclass de circ
a la Rogelio Rivel
11
La Biblioteca de Nou Barris
12,13,14 i 15
Programació
l’Ateneu un espai de cultura i lleure
SSom a les portes d’inaugurar una
nova edició del Circ d’Hivern.
És un moment molt especial per
la gran quantitat i diversitat de
persones que s’acosten (sovint per
primer cop) a l’Ateneu. És alhora
una oportunitat immillorable per
explicar els motius pels quals
podeu trobar, justament en aquest
racó de ciutat, una proposta com
aquesta.
Des dels seus orígens, a finals dels
anys setanta, l’Ateneu ha volgut
esdevenir un espai de cultura i
lleure, però també de lluita per
transformar la societat des de
l’actuació en l’entorn més proper
(el barri). Fa molts anys que
hem trobat en el circ social una
eina que encaixa perfectament
en aquest doble perfil cultural
i reivindicatiu. Circ, perquè
és una disciplina amb enormes
possibilitats per treballar la creació
i l’expressió artística, la feina en
equip, la superació personal a
nivell de la dinàmica, l’equilibri…
I social perquè entenem aquesta
proposta com un mitjà per arribar
al barri, als infants i joves, a
col·lectius desafavorits que poden
trobar en aquest canal d’expressió
una forma d’expressar-se, de
formar-se, de compartir la seva
existència.
No som pas nosaltres qui ens hem
tret del barret aquesta idea del
circ social. Tot just acabem de
La Comissió Gestora
de l’associació Bidó de Nou Barris:
Antón Fernández, Oriol Pita, Rosa Morales, Laia
Pares, Lluis Vives, Xavi Artal i Joan López
Coordinador de projecte: Toni Llotge
Coordinadora de serveis: Aurora Álvarez
Coordinació Voluntaris: Fernando Ferrer, Sergi Díaz
Comissió de programació: María, Cris, Stephanie,
Bea, Antón, Fernando, Gina, Nacho, Ana, Nathalie,
Francesca.
Comissió Amics de l’Ateneu:
Antonio Alcantara, Sergi Diaz, Fernando Ferrer
i Nacho Lopez.
Comissió Artística:
Marcel Aguilar, Miriam Edo, Borja González, Joan
López, Nacho López, Luciano Martín, Sònia Martínez,
Anne Morin, Lucas Ruiz, Ramiro Vergaz.
Comissió de Formació:
Antonio Alcántara, Sol Arenas, Beatriz Contreras,
Alvaro Guerrero, Tanja Haupt, Jose Lopez, Joan
Lopez, Jesús Navarro, Esther Pérez, Josep Plà i Julia
del Solar
ser seu de la segona edició del
Curs de Formació de formadors
en circ social que, amb caràcter
internacional, ha reunit diferents
professionals de la formació en
circ amb l’objectiu d’adquirir
eines pedagògiques per utilitzar el
circ com element transformador.
Aquest curs, l’ha impartit el
Departament de Circ Social del
Cirque du Soleil. Pocs dies més
tard, una delegació de l’Ateneu
ha marxat a Canadà, convidada
per la Université du Québec
à Montréal (UQAM), per tal
d’explicar la nostra experiència
en el treball en circ social i en
gestió participativa en el marc de
la 4a Conferència Internacional
en Animació Sociocultural.
Amb més de 30 anys d’història,
el nostre projecte educatiu
aplega més de 100 alumnes a
l’Escola Infantil i Juvenil de Circ;
al voltant de 80 alumnes amb el
projecte Casals i uns 60 alumnes
que a través del programa Èxit i el
circ assoleixen les competències
pròpies del currículum escolar.
Més de 25 intervencions concretes
en circ en el territori proper,
beneficien més de 3.500 persones
en un any. Dades, xifres… però,
per damunt de tot, complicitats,
il·lusions i oportunitats de transformació
que donen sentit a
la nostra tasca, recentment
reconeguda per un Premi Butaca
honorífic.
Administració general:
Jordina Camino, Mariona Soler
Formació i Circ Social:
Antonio Alcántara
Programació: Nacho López
Comunicació i premsa: Àlex Ayaso
Coordinació pàgina Web: Pepus Cruells
Tècnic de llum i so: Genis Morral
Producció: Sònia Martínez i GuillemPizarro
Manteniment i neteja:
Consuelo Plúa, Raquel Villanueva
Bar/menjador Ateneu:
Cap de cuina: Sandra Alcántara
Cuina: Estefania Rodríguez
Barra: Sara Alcalá, Irene Mancilla i Susana Gómez
Bidó de Nou Barris té convenis a l’Ateneu amb:
Associació de Professionals del Circ de Catalunya
(APCC), Associació de Circ Rogelio Rivel, Arxiu Históric
Roquetes-Nou Barris, Biblioteques Municipals de
Podem concloure afirmant que
el circ esdevé una proposta
pedagògica i de dinamització
comunitària en què s’aconsegueix
estimular la creativitat de les
persones que hi participen i promoure
les seves aptituds socials.
El Circ d’Hivern d’enguany, part
indissociable del nostre projecte
de circ social, és una aposta
per l’excel·lència artística i la
qualitat, sota la mateixa direcció
que ja dugué fa uns anys el Rodó
al Premi Nacional de Circ. Però
també és una porta per tal que
un bon grapat de famílies, escoles
i entitats educatives puguin
accedir, a preus populars, a una
altra manera d’entendre l’oci,
l’art i la cultura.
La Comissió Gestora de
l’associació Bidó de Nou Barris.
Nota: Volem agrair la col·laboració
de diferents persones
vinculades al món del circ, artistes,
professionals, periodistes
que han fet possible que aquest
número especial de la revista
tingui un ampli ventall d’opinions
de qualitat al voltant del circ.
BCN, Desastrosus Cirkus, GRUP de foc de Nou Barris,
Associació Capibola Blues, Fundació Taller de Músics,
Associació Cultural TransFormas.
Consell de redacció:
Ximena Amador, Àlex Ayaso, Marta Bosch, Víctor
Chust, Martí Costa, Luís Dávila, Anni Domènech,
Montserrat Giral, Manuel Ladrón, Jordi Lapedra,
Lydia de Ramon, Manel Sala, Xavier Vallvé.
Tots els articles signats individualment expressen
l’opinió dels autors i autores i per tant poden coincidir
o no amb el parer de la nostra publicació.
DL Nº: B-8553-96
Maquetació: Anni Domènech
Correcció lingüística:
CPNL de Nou Barris i CPNL Sta.Perpètua de Mogoda
Impressió: Gratesa
Distribució: Suresa i Grup Muntanyès
Tirada: 9.000 exemplars

Aquest és un espai obert a totes les opinions. Si voleu participar, podeu enviar els vostres escrits al correu electrónic de l’Ateneu: comunicacio@ateneu9b.
net. Assumpte:Opinió revista. Nota: Extensió màxima 25 línies.
QUELCOM
va dir...
QUALSEVOL
cosa
Frases recollides per
Esperanza Arevalo
“Las Guerras en el mundo,
solo acabaran cuando al
frente vayamos los mejores
payasos”
“La risa es el único lenguaje
en el que se expresan todos
los pueblos de la tierra”
Charlie Rivel, 1896-1983;
seudónimo de Josep Andreu
i Lasserre, payaso.
“El verdadero trabajo como
payasa ha sido desaprender
todo lo que aprendí”
“Los payasos no son personajes,
son personas, los
mas humanos de los seres
humanos”
Caroline Dream, 1962; clown,
licenciada en teatro y formada
en British Circus School.
“Cuanto más natural seas y
al mismo tiempo te exageres
a ti mismo, más cerca
estarás de tu payaso”. Alex
Navarro, 1965; clown
“La nariz del payaso es
la máscara más pequeña
del mundo, la que menos
esconde y la que más
revela”. Radha Burnier.
Presidenta de la Sociedad
Teosófica Internacional
Tira extreta
de la pàgina
web de Luis
Dávila
www.luisdavila.net
Yo, soy un payaso
YYa en tiempos de la antigüedad
allá por el siglo XVIII antes
de Cristo, se ejercían juegos
malabares en Egipto, país donde
se cultivaba la flor innata de
la sabiduría la cual, más tarde
a través de Grecia seria cuna
de nuestra cultura. Pues bien,
allí precisamente, se valoraban
los juegos malabares y otros
ejercicios que hoy día apreciamos
en el circo. En el Talmud, libro
sagrado de los judíos también se
menciona como hechos de valor.
Sin embargo el hombre tiene
costumbre, a veces, de dar un
doble sentido a las palabras y en
ocasiones de forma despectiva,
tal como “juegos malabares”
para expresar combinaciones
extrañas; o que roba con astucia
(Chile) otras como “eres un
payaso” para desprestigiar a
quien pretendemos descalificar,
cuando en realidad estas palabras
encierran una consideración de
gran valor.
Payaso es una de las referencias
en el circo que guarda gran
humanidad y que logra penetrar
en el sentimiento abriendo los
corazones, en especial, en los
niños que encuentran en el
personaje su mejor intérprete,
quedando algunos boquiabiertos,
de tanta locuaz expresión. Entre
otros descalificativos, también
encontramos a los “saltimbanquis”,
“vaya circo que se han
montado”, “esto es un circo”, “son
unos marionetas o puchinelas”
cuando nuestras críticas se dirigen
hacia actos de reprobable comportamiento.
Precisamente en estos días estas
palabras se están oyendo por el
mala gestión de algunas personas
de las administraciones locales y
nacionales con la corrupción de
ciertos altos cargos de la banca y
de emblemáticas instituciones,
y el colofón de la insinuación
de amenazar a una huelga
patronal del fútbol (lock out)
por la propuesta gubernativa de
asimilar a todos los españoles la
misma tasa de impuestos para
las personas que cobren más de
600.000 euros.
Nº 114 / Pàg 3
Pues bien, estas palabras mal
interpretadas son en realidad, la
representación de la creatividad
al más alto valor, el fuerzo para la
perfecta armonía de movimientos,
el arte de la expresión por
medio de la mímica, la danza, la
música, la coreografía, la lucidez
y fantasía de los vestidos, la
interpretación, los personajes,
el “Clown”(Pierrot) con su cara
pintada de blanco, el inteligente,
el conservador, el que gana y el
pobre “Augusto”(Arlequín) el
mordaz, rebelde, pero también
ingenuo y perdedor.
Todos ellos, junto a las figuras
de los acróbatas, de los magos
con su ciencia oculta, los
contorsionistas, con el dominio
del cuerpo, los funámbulos o
equilibristas jugando con las leyes
de la gravedad y tantos otros que
hacen del Circo o del teatro una
representación especial plasmada
con la más sutil destreza y cuya
compensación es el gran aplauso
del público y la satisfacción de la
superación de si
mismos.
Zapirón

Nº 114 / Pàg 4
Apuntes pedagógicos
sobre una experiencia de circo
Hay sectores poblacionales que
viven en situación de pobreza.
Tales son los niveles de pobreza
que sus posibilidades de integración
social están limitadas. En
el ámbito educativo, en el ciclo
secundario, los adolescentes no
acceden a él y cuando lo hacen
terminan “desertando”; en el
ámbito social, las formas de expresión
(palabras, gestos, formas
de relacionarse) son mal vistas y
enjuiciadas; en el ámbito cultural,
sus creaciones musicales y sus
preferencias son consideradas de
“segunda”. A esto se le agrega
que muchas veces en los barrios
son mirados como sujetos “peligrosos”,
“delincuentes”, “adictos”,
“destructivos”, “vagos”, etc.
El proyecto “circo de Acá”, tiene
como finalidad promover la
inclusión de estos adolescentes y
niños en el tejido social.
Se parte de la convicción, que
sus habilidades y saberes, son
los puntos de partida sobre los
que se construyen proyectos de
vida y sobre los que se empieza a
edificar la propuesta educativa.
Pilares de la propuesta
• El cuerpo y el juego como
sustento pedagógico y
metodológico.
• La muestra del producto circo
(actuación) como argumento
cargado de simbolismo, en
tanto permite al adolescente
salir del lugar cotidiano (el
barrio y las miradas) para
ocupar otro diferente (el
“escenario”).
• La experiencia, el hacer
como formas de adquirir
conocimiento, tan importante
como el académico.
La dimensión corporal.
Los adolescentes viven el
vértigo, se expresan a través de
su energía corporal y adquieren
conocimiento. Los saberes que
se centran en la hazbilidad
corporal tienen que ver con el
medio en que el adolescente
se desempeña, las formas de
enlazar, el manejo de la onda,
las habilidades sobre los caballos
son propias del medio rural; la
trepa a los árboles y hierros, el
equilibrio en tanques o maderas
se realizan en pequeñas,
localidades; el manejo del skate,
patines u otros juguetes más
nuevos se desarrollan en las
ciudades. Todas ellas pueden
ser incluidas como habilidades
circenses.
Además se expresan a través de
otros lenguajes como el rítmico
musical tambores y bailes con
coreografías, batucada, escola
do samba, candombe, murgas.
La dimensión lúdica
El juego ocupa un lugar preferencial
tanto en su dimensión
libertaria como en la integradora.
Para ello se realiza un
discernimiento de las actividades
que se proponen. Promover los
que integran, los que mejoren el
conocimiento personal y grupal,
los que liberan, los que fomentan
la creación individual y colectiva
por sobre los que promueven la
competencia o la eliminación.
La destreza corporal concebida
como un juego. Jugar con los
materiales (circenses tradicionales
y los cotidianos), jugar con el
cuerpo propio y el de “los otros”,
jugar lo teatral, nutriéndose de
la acción cotidiana y la farsa
entre otras herramientas.
Una nueva mirada
La creación del espectáculo
circense permite que adolescentes
y niños ocupen un lugar
(el “escenario”) diferente al
cotidiano. Esto habilita una
mirada distinta del adulto, del
barrio hacia el adolescente. Por
otra parte la actuación: recibe el
aplauso, despierta “admiración”,
ocupa distintos lugares de la
ciudad (itinerante) promoviendo
la mejora de la auto-estima y el
vínculo con otras realidades.
La experiencia, el hacer
como formas de adquirir
conocimiento.
El hacer es vivencia que se
corporaliza, que exige a los
sentidos, a la reflexión y genera
aprendizajes (muchas de ellos
imborrables). El hacer como
un juego, el cuerpo como
lugar, ambos como fuente de
conocimiento.
La propuesta de circo tiene un
alcance socio cultural y educativo
trascendente y al promover la
participación de adolescentes y
jóvenes potenciando su inclusión,
adquiere una profunda dimensión
política.
Juan Pablo
Bonetti,
Pedagogo
uruguayo.

Formació
i circ social
a l’Ateneu
Popular 9 Barris
circ social: art i educació
per a la transformació social
Aquests últims mesos han estat
de molt moviment. Hem realitzat
la segona edició del curs de
Formació de Formadors en Circ
social a càrrec dels companys
de Cirque du Soleil, hem anat
convidats per la Universitat de
Montreal al Québec a explicar
la nostra experiència i ens han
donat el Premi Butaca per la
formació i la difusió del circ coma
eina de transformació social.
Uns fets que responen al treball
col·lectiu de pares, mares,
joves, nens, professors, artistes,
treballadors, entitats,comissions,
grups,comunitat...
Però, que és això del circ i la
transformació social?
Anem al principi. La Formació i
Circ Social es treballa a l’Ateneu
Popular 9 Barris des del seu inici
a finals dels anys setanta, i és
una de les línies d’intervenció
d’aquest projecte sociocultural
gestionat per l’associació sense
ànim de lucre Bidó de Nou Barris.
Circo y sociedad
LLa sociedad del espectáculo
ha suplantado a los artistas
por una amalgama de falsas
representaciones protagonizadas
por aprendices de brujo. El
esquema de la diferencia de
clases sociales se reproduce en
las artes escénicas.
El circo, con ser el más popular
por número de espectadores en
todo el mundo, ha sido mirado
demasiado tiempo con cierto
desdén por las administraciones
culturales que, a lo mejor, veían
És una proposta de formació
artística i educació en valors
encaminada a la transformació
de la persona i el seu entorn
més immediat. És un projecte
pedagògic global en el qual
les diferents accions que es
porten a terme es barregen, es
retroalimenten, i es generen nous
reptes i noves propostes entre
tots els actors implicats: infants,
joves, pares, professors i veïns.
I tot això com es materialitza?
Quin són els projectes que es
fan?:
Són uns quants els projectes que
es porten a terme, a continuació
farem algunes pinzellades.
L’Escola Infantil de Circ és un
proposta d’educació artística en
el lleure que s’inicia l’any 1984.
Actualment setze professors
treballen amb prop de noranta
nens entre els 6 i els 13 anys.
L’Escola Juvenil de Circ s’inicia
l’any 2003 i està formada per
un equip de sis professors
que treballen tècniques com
acrobàcia, aeris, teatre o
equilibris amb una vintena de
joves d’edats compreses entre
els 13 i el 17 anys.
poca excelencia en alguien
que se ha pasado años creando
un número sobre un alambre,
rompiendo las leyes de la física
con saltos acrobáticos o emulando
a Icaro en los trapecios.
De ahí el valor añadido de la
actividad del Ateneu Popular
Nou Barris, que hizo de las artes
circenses su gran razón de ser,
trabajando la mayor de la veces
sin red. Desde la periferia, se
organizó un centro circense que
poco a poco ha depurado sus
trabajos, como puede observarse
en la evolución del Circ d’Hivern.
Un hito importante porque ha
permitido conocer el trabajo
El Circ Èxit és un espai d’integració
social i acadèmica on
l’alumnat del cicle superior
d’ESO amb dificultats per
seguir els continguts acadèmics
tradicionals, pot desenvolupar
nous coneixements, habilitats,
normes i valors per assolir
l’objectiu del Graduat Escolar de
Secundària (GES).
El circ amb infants és una
proposta d’activitats artístiques i
de lleure als col·lectius d’infants
i joves del territori, per integrarlos
en la dinàmica de l’Ateneu i
en les entitats que treballen al
territori, buscant l’equilibri i la
relació entre formació, creació i
difusió cultural i artística.
El circ amb adolescents és un
projecte adreçat fonamentalment
als joves entre 12 i 16 anys de les
entitats de la zona i de l’IES La
Guineueta.
El circ a les escoles és una activitat
de circ fora de l’horari escolar,
realitzada als CEIP de Roquetes,
Trinitat, Canyelles i Verdum.
El circ amb persones adultes amb
discapacitat intel·lectual suposa
poder investigar i aprofundir
les possibilitats i potencialitats
que ofereix a persones amb
disminució intel·lectual el món
del circ i les arts parateatrals
com a elements transformadors
de la realitat i de millora de la
qualitat de vida.
del Bidó en otros contextos y en
otros foros y porque ha creado la
sintonía con el movimiento del
circo contemporáneo de larga
tradición ya en países como
Francia o Canadá.
Las artes circenses exigen una
disciplina muy alejada del mundo
especulativo y trapisondeo en el
que vivimos. Un ejemplo a tener
en cuenta. Parece, sólo lo parece,
que ahora la administración ha
aumentado su estima hacia el
circo. Personalmente creo que la
ardua labor que este arte exige
merecía mayores recursos e
implicación de quienes reparten
lo dineros de la cultura hacia
Nº 114 / Pàg 5
Els intercanvis juvenils en circ
ens permeten reballar una faceta
transnacional en què els joves de
l’Ateneu poden viatjar, conèixer
altres cultures, realitats, i poden
compartir i posar en pràctica els
seus coneixements.
L’Escola Popular de Teatre és
un projecte formatiu en què el
teatre és l’eina educativa. És un
grup d’uns quinze alumnes que
treballen conjuntament durant
tot el curs.
Hi ha altres propostes de circ i
educació com el Taller juvenil de
circ - intensiu al juliol adreçat a
joves entre 12 i 18 anys i permet
un apropament i una descoberta
de les tècniques de circ. Els
Tallers de circ a mida adreçat a
entitats o institucions que volen
conèixer i practicar el circ d’una
manera senzilla i molt propera.
Tot això organitzat des dels
claustres, col·lectius, equip de
treball i la Comissió de Formació
i Circ Social, aquest últim és
l’espai de coordinació i treball
educatiu on participen veïns,
professionals de la pedagogia del
circ i persones del món educatiu
de manera voluntària.
Acció, Lluita i Diversió!!!!
Comissió de Formació
i Circ Social de l’Ateneu
Popular 9 Barris
una gestión sin glamour pero
intachable.
El circo que tenemos en Catalunya,
poco o mucho, depende
quien lo diga, está ligado al Bidó
de Nou Barris y el futuro pasa
indefectiblemente por ahí. Y,
también, por la búsqueda de una
relación fluida con la danza y el
teatro que capacite a los artistas
para nuevos y diferentes retos.
Santiago
Fontdevila
Periodista

Nº 114 / Pàg 6
El circ social
el fan les persones
Les persones són les protagonistes
d’aquesta realitat. Una història
de més de 30 anys ens permet
contemplar un moviment
intergeneracional molt ric
on el circ, la participació, la
transformació social des de la
cultura popular s’ha convertit en
un fet aglutinador.
Els més vells vam tenir una
formació autodidacta i els més
joves s’han format gràcies als
projectes formatius que van
generar els més grans. A part
de ser alumnes i professors,
som companys de l’Ateneu
que caminem conjuntament
per a transformar la societat.
Coincidim com a voluntaris
en les programacions de cap
de setmana, en l’Assemblea
General de l’Ateneu, en les
Comissions de treball, en les
Festes del Barri, en la revista o
en el bar compartint un dinar.
Si us sembla escoltem la veu i
la història d’alguna d’aquestes
persones i deixem que siguin ells
i elles els que ens expliquin la
seva vivència.
“Soy Juan Lopez, “Juanillo”, y
tengo 51 años. Empecé a venir
por el Ateneu en el año 1977
cuando okupamos la planta
asfáltica para reivindicar el
Ateneu. Alrededor de 1987 es
cuando llega el circo, zancos, un
grupo de animación, tambores y
a partir de ahí un cursillo y hasta
hoy. Aprendí a hacer malabares
y ahí se gestó todo con Álvaro,
Marcel, Quim... Siempre hemos
compartido el conocimiento y
así, dando alternativas a los
jóvenes, se creó el embrión de la
Escuela Infantil.
Mi formación en circo ha sido
autodidacta y cuando el Ateneu
se convirtió en un punto de paso
de gente de Europa aprendimos
mucho, y luego en otros espacios
de la ciudad.
En la actualidad participo en el
Ateneu haciendo mis labores en
muchas cosas en la formación, en
la gestora, con el tema artístico,
como profesor y lo que haga
falta.”
“Soy Álvaro Guerrero, tengo 48
años, y empecé a ir al Ateneu
cuando tenia 15 o 16 años. Era
en mi barrio, Roquetes, y había
gente diferente y con otras
inquietudes. Durante un tiempo
dejé de ir y lo volví a retomar
cuando iniciaron los lokales, yo
debería tener unos 22 años. De
nuevo mi camino siguió por otro
lugar hasta que con 27 años me
enganché a una nueva inquietud:
el circo. La cual todavía me dura.
He sido profesor en la Rogelio
Rivel, y en la Escuela Infantil y
Juvenil de Circo del Ateneu.
Mi formación en circo ha sido
poquita. Autodidacta y a partir de
la relación con otros profesionales
como por ejemplo Iris.
En la actualidad participo en la
comisión de formación, colaboro
en todo aquello que me interesa,
y hago de voluntario los fines de
semana. En definitiva me gusta
ESTAR en el Ateneu.”
“Me llamo David Herrera y
tengo 34 años. Mi experiencia
con el Ateneu empezó a la edad
de 14 años. Mi grupo de amigos
paraban en los alrededores del
Ateneu y en el Kasal Jove de
Roquetes. Me acerqué a través
de ellos a los más mayores
(Álvaro Juanillo, Babi, Boni...)
que practicaban malabares. Era
un espacio grande y nos invitaron
a entrar. Vas aprendiendo y se
te genera un interés especial. El
Ateneu tiene cierto imán, y allí
pude encontrar respuesta a mis
inquietudes.
Mi formación en circo ha sido
autodidacta, a partir de talleres
y compartir.
Actualmente colaboro con la
formación y el circo social, soy
profe en la Escuela Infantil de
circo, en los talleres con casales,
con Can Carreras,... y también
es mi lugar de ensayo ya que soy
artista de circo.
A veces parece que el futuro está
escrito de una manera estandard
y el Ateneu te abre los ojos a algo
diferente.”
“Em dic Lara Sanchez, tinc
22 anys, i visc al barri de la
Prosperitat.
Vaig venir a l’Ateneu amb 8 anys
a provar un taller de circ, i em va
agradar tant que em vaig apuntar
a l’Escola Infantil de Circ, en
aquell temps érem 6 alumnes
i teníem el Juanillo, l’Alvaro,
el Babi i la Lulu entre altres
professors.
La meva formació en circ ha
estat a través de l’Escola Infantil
i Juvenil de Circ, i alguns dels que
han estat els meus professors ara
són companys.
Actualment vinc a l’Ateneu
com a alumna a fer classes
d’acrobàcia i dels tallers regulars
que organitza la Rogelio Rivel i
alhora treballo com a professora
a l’Escola Infantil de Circ.
He participat dels cursos de
Formació de Formadors en Circ
Social i participo activament en
l’organització dels intercanvis
juvenils amb els companys de
Circus Circuli d’Stuttgart i altres
activitats. També he fet de
voluntària els caps de setmana
a la programació de l’Ateneu.
La veritat és que l’Ateneu és la
meva segona casa.”
“Sóc l’Aida Trenas i tinc 16 anys,
sóc del barri de la Trinitat Nova.
A l’Ateneu hi vaig com a alumna
a l’Escola Juvenil de Circ, a
fer cercaviles, tallers i també
participo a la Colla de Diables.
Vaig iniciar el meu camí per
l’Ateneu amb 6 anys quan vaig
anar a veure un espectacle del
final de curs de l’Escola Infantil
on actuaven la Lara i l’Ana. Em va
agradar moltíssim i vaig decidir
apuntar-m’hi i posteriorment em
vaig embolicar amb els diables.
La veritat és que conèixer
l’Ateneu ha estat molt gran a la
meva vida!!!!”
Això és un pessic de la realitat
que tenim a l’Ateneu i del que
passa quan els veïns s’organitzen
durant un bon temps.
Antonio
Alcántara

Circo social:
un prometedor movimiento
de transformación
Cirque du Soleil es una sociedad
internacional originaria de
Quebec (Canadá). La compañía
se dedica a la creación, la
producción y el montaje escénico
de obras artísticas diseñadas
para seducir a la imaginación,
estimular los sentidos y apelar a
las emociones de espectadores
de todo el mundo. Al mismo
tiempo que persigue sus sueños
y realiza sus actividades empresariales,
Cirque du Soleil
también aspira a ejercer el
papel de catalizador dentro de la
comunidad. En 1995 desarrolló el
programa Cirque du Monde, que
utiliza las artes circenses como
método de acercamiento de
intervención social para trabajar
con jóvenes en situaciones de
riesgo. El programa se desarrolla
en la actualidad en 56 ciudades
de 19 países. Este acercamiento
es conocido en el ámbito
internacional como el circo
social.
El principal objetivo de los
proyectos del circo social
consiste en ayudar a desarrollar
LLa primera vegada que vaig anar
a l’Ateneu 9 Barris era l’any 2003
i em vaig perdre perdudament,
fins al punt de la desesperació.
La roda de premsa era a les 12
en punt i deambulava carregat
passades les 12 i 20 minuts pels
las habilidades sociales y personales
de los integrantes. Para
ello, se fomentan aspectos como
la autoestima, la expresión
artística, la aptitud para acceder
a un puesto de trabajo y
el espíritu de comunidad. En
países inmersos en situaciones
de conflicto y tensión, el circo
social puede llegar a actuar como
medio para estrechar los lazos
entre comunidades rivales.
El entusiasmo a nivel mundial
del circo social no es algo
pasajero; más bien podría
llegar a describirse como un
movimiento.
carrers grisos
del districte
de Nou Barris.
Era desembre
i feia fred,
però suava
com a la
canícula
d’agost.
Estava a punt
de preguntar a la comissaria de
policia –aquell any encara no hi
havia els Mossos a Barcelona- quan
vaig veure un cartell salvador que
indicava la bona direcció. Després
de passar per una immensa torre
d’electricitat que continua fent
El circo social es la respuesta a
numerosas organizaciones que
cuestionan sus propias prácticas y
buscan de forma activa enfoques
innovadores para proporcionar
valores fundamentales y estrategias
desarrolladas con la finalidad
de ajustarse a la realidad.
Asimismo, dispone de potencial
suficiente para impactar y causar
un efecto duradero y dinámico
en los individuos y la comunidad.
A medida que su desarrollo
avance, también puede ser un
excelente medio para la creación
de trabajo. Se abre así un camino
con numerosas posibilidades,
tanto encaminadas al desarrollo
Nº 114 / Pàg 7
En el marc de l’aposta de Bidó de Nou Barris pel Circ Social a l’Ateneu Popular 9 Barris,
desenvolupem un projecte de Formació de Formadors amb Circ Social du Circ du Soleil.
El director del departament de Circ Social de Cirque du Soleil Michel Lafortune ens fa
arrivar el següent escrit per a la nostra revista.
L’Ateneu dels Prodigis
canguelis, vaig intuir, no sé
per què, que pujant un lleuger
pendent trobaria l’Ateneu. I així
va ser. El gris va passar a ser de
tots colors. Allà vaig descobrir
una autèntica reserva cultural,
amb bona energia, humanitat,
voluntarisme, empenta, i molt
compromís social i amb l’entorn.
I l’espectacle que presentaven a
la roda de premsa va resultar ser
de tres estrelles: La Ciutat dels
Prodigis, amb en Boni, en Joan
López, o la Katja Amtoft en un
boníssim número de trapezi. La
Menu Carvajal em va obrir totes
les portes que vaig voler. Ara ja no
de orientadores sociales o
instructores y formadores circenses,
como encauzadas a
la organización de eventos en
comunidades o proyectos de
economía social.
Sin embargo, y con la intención
de continuar favoreciendo este
desarrollo, debemos estimular y
promover la colaboración entre
los diferentes proyectos con el
fin de crear comunidades de
práctica, alentar la investigación
e involucrar a los distintos socios
financieros.
Michel
Lafortune
em perdo, excepte quan s’ha de
fer cua per entrar als combinats
i als circs d’hivern. Hi ha tanta
aglomeració a l’entrada que no et
trobes ni les cames. Curiosament,
el mateix any que vaig descobrir
l’Ateneu es va estrenar Big Fish,
una pel·lícula de Tim Burton en
la qual el protagonista es perd en
la immensitat d’un bosc fins que
troba una carpa. I això és el que
li passa, precisament, a molta
gent: que està perduda fins
que, de cop i volta, descobreix
l’Ateneu 9 Barris i el seu circ.
Marcel Barrera
Periodista i
crític de circ

Nº 114 / Pàg 8
Ateneu – circ
– popular – circ – 9 barris – circ
Que important és i ha sigut la
relació de l’Ateneu Popular de 9
Barris amb el circ. Quin bé ha fet
l’Ateneu al circ d’aquest país i
quin bé ha fet el circ a l’Ateneu.
Sens dubte és una relació d’amor
que beneficia a tothom.
L’Ateneu ha sigut un autèntic
motor per al circ; des de la
quantitat de produccions que
durant tots aquests anys s’han
fet (combinats, circs d’hivern,
programació estable de circ)
passant per la formació (Escola
Infantil, Juvenil i l‘estreta
relació amb l’Escola de Circ
Rogelio Rivel), i seguint per les
activitats relacionades amb
el circ (debats, exposicions,
conferències, jornades), l’Ateneu
s’ha convertit en un referent tant
per als professionals com per a
tothom a qui li agradi aquesta art
escènica.
No entraré a detallar totes les
activitats que durant aquests
20 anys s’han dut a terme a
l’Ateneu al voltant del circ,
perquè no acabaríem mai,
però sí que voldria parlar de la
relació entre l’Ateneu i l’APCC,
l’Associació de Professionals de
Circ de Catalunya, que bo és dirho,
existeix gràcies a l’impuls
que en el seu moment va donar
l’Ateneu.
Llarga vida
a l’Ateneu
No sé si el país s’adona prou
de la transcendència de la
feina tremendament eficaç feta
pels col·lectius que s’agrupen
a l’Ateneu Popular 9 Barris.
Quan jo era menut vivia a Torre
Baró, i vaig experimentar en
carn viva com aquella aleshores
paradisíaca zona del nord-est
barceloní es transformava en
perillós suburbi tercermundista
Durant les jornades de debat
organitzades per l’Ateneu sota
el nom Jornades sobre Circ
Memorial Joan Armengol”,
celebrades el mes d’octubre
de l’any 2004, es va veure la
necessitat imperiosa de crear
una associació professional per
divulgar i normalitzar el circ en
totes les seves modalitats.
L‘ACC, Associació de Circ de
Catalunya, estava en un punt
mort i ja havia fet la seva feina
en anys anteriors, però ara calia
una associació nova, professional
i que servis d’interlocutor amb
les administracions. Així doncs
la cosa era clara, calia posar-se
les piles i constituir, quan abans
millor, una associació professional
de circ de Catalunya.
gràcies a personatges com
l’alcalde franquista José María
de Porcioles i el temut policia
municipal anomenat “el Gravao”,
autèntic terror dels treballadors
nouvinguts que es construïen ells
mateixos el modest habitatge. La
zona va arribar a ser coneguda
com “la Ciudad sin ley”. Tinc,
per tant, l’obligació moral de
testificar que, en trenta-dos anys
de vida, l’Ateneu Popular 9 Barris
ha anat capgirant la situació amb
una tasca sociocultural (i també
lingüística) que entronca de
manera profunda amb el tarannà
Prèvia aprovació dels Estatuts
elaborats i presentats pel Nucli
Gestor Provisional, l’APCC
va quedar constituïda en una
assemblea celebrada al Teatre
Lliure el 20 de desembre de
2004.
D’això ja fa 5 anys, en els quals
hem tingut la seu a l’Ateneu
durant 3 anys i mig, i hem
compartit espai i alguna cosa
més, sempre colze a colze amb
l’equip de l’Ateneu, a les verdes
i a les madures. Ara, l’APCC ha
crescut i amb la inauguració
de La Central del Circ al parc
del Fòrum de Barcelona, fa un
any i mig, vàrem traslladar allà
les oficines. Això no vol dir que
no hi tinguem relació, sí que
hem perdut relació física però
no l’esperit que sempre ens
ha unit i que al capdavall és el
que importa, totes dues entitats
lluitem per la dignificació del
circ a casa nostra, cadascuna des
del seu terreny però sempre en
estreta col·laboració, i que per
molts anys sigui així.
A títol personal, també li dec
moltes coses a l’Ateneu, mare
meva! no sé què hauria sigut de
mi sense la seva existència; ja des
dels meus començaments, com a
artista, em va donar l‘oportunitat
d‘actuar repetidament i de
compartir amb el Juanillo, la
Lulu, l’Alvaro i molts d’altres,
hores d’entrenament i les
aglutinador que va caracteritzar
tant el nostre moviment ateneístic
de fa dos segles com els centres
culturals i populars de la primera
i la segona repúbliques.
L’Ateneu ha fet i continua fent el
treball de gota malaia d’acostar a
les classes més desafavorides totes
les formes i totes les expressions
de l’art i de la cultura. Ha creat (i
recrea a cada nova acció) un model
d’autogestió sociocultural que dia
a dia cohesiona i dignifica aquests
barris. Ha donat sempre alè,
formació, caliu i espai als artistes
i als aprenents de circ, i ha sabut
primeres reflexions més o menys
serioses sobre el circ.
Però quan realment m’hi he
sentit vinculat ha estat a partir
de l’any 2000; durant uns quants
anys ha sigut la meva segona
casa! Quantes hores passades
al vestíbul, practicant amb els
col·legues! Quants dinars en el
fantàstic bar de l’Ateneu amb les
seves fantàstiques treballadores!
Quants espectacles he vist i he
fet, com ara l’estrena del meu
espectacle IN SITU o la inoblidable
participació en el Circ d’Hivern
“La Plaça dels Prodigis”, la meva
primera direcció escènica en el
combinat de Circ número 30 i
tants altres moments viscuts amb
una intensitat indescriptible.
Per tot això i per molt més,
sempre portaré l’Ateneu al cor i
sempre en faré bandera.
Gràcies no només a tota la gent
que durant aquests anys ha estat
vinculada a l‘Ateneu Popular 9
Barris, sinó també a tot el barri
que és el veritable destinatari de
totes i cadascuna de les accions
que s’hi fan.
MOLTES FELICITATS I SEGUIM 20
ANYS MÉS!!!
Jordi Juanet-
Boni
fer d’aquesta art escènica un dels
eixos clau del seu projecte social.
És més que probable que, de no
haver existit l’Ateneu, tampoc
no existirien ni l’Escola Rogelio
Rivel ni la mateixa Associació de
Professionals de Circ de Catalunya
(APCC). Per tot això, i encara per
moltes coses més, llarga vida a
l’Ateneu Popular 9 Barris.
Jordi Jané
Periodista

Passi
de diapositives
L
La meva filla i jo vivim al rovell
de l’ou de l’Eixample. Està
bé viure a l’Eixample… O això
pensava fins que vaig conèixer
l’Ateneu. Llavors se’m van fer
evidents totes les mancances
És bonic aterrar
a l’Ateneu!
MM’han demanat quatre ratlles
per parlar de com veiem
l´Ateneu Popular 9 Barris des
de l´Escola Infantil de Circ. El
primer que faig és buscar en la
imaginació una imatge poètica
que il·lustri aquesta relació . Se
m’acut que l´Ateneu és el ventre
d’una mare, un ventre fèrtil d´on
han nascut belles criatures, on
es pareixen bones idees i on es
gestaran nous projectes. Una
d’aquestes “criatures” que ja
fa temps que va veure la llum,
i que ara podríem dir que és
com un germà gran, és l´Escola
Infantil de Circ.
La llavor de l´Escola va néixer al
carrer però aviat va trobar caliu
del meu barri, un lloc on (si
tens diners) pots comprar de tot
–des de cervesa de Namíbia fins
a un rellotge Cartier— però on,
en canvi, els veïns no tenen cap
espai per relacionar-se entre ells,
per trobar-se amb els amics o per
fer activitats que els vinguin de
gust. Això sí, estem rodejats de
‘clubs de fitness’, que és com
en diuen aquí del
gimnàs.
I si vius al centre de
Barcelona i t’agrada
el circ, doncs ho
tens clar. Com és
que tots els espais
de circ queden
tan refotudament
lluny? Nou Barris, el
Fòrum, Poblenou, el
Montseny, Vilanova…
Aquest any, la meva
filla i jo volem
demanar als reis
mags un Ateneu per
entre les parets de l´Ateneu. Això
va donar solidesa i continuïtat al
projecte i així segueix sent uns
quants anys després. Penso que
és bonic aterrar a l´Ateneu un
dimarts o un dijous a la tarda i
veure com bull d’activitat. Nens
i nenes (més de 80!) d´entre
6 i 14 anys berenant, fent els
deures, esperant que sigui
l’hora de començar l’activitat.
Monocicles passejant-se pel bar,
malabars amunt i avall, rodes
pels passadissos... i xivarri!
a l’Eixample. Jo li dic a la nena
que això és gairebé impossible,
perquè quan van fer l’Ateneu van
trencar el motllo. Però ella em
contesta que els reis ho poden
tot i, és clar, jo què li he de dir!
Encara que visquem a més
de deu parades de metro de
distància, amb els anys ens
hem fet l’Ateneu una mica
nostre. Em vénen al cap moltes
diapositives d’aquesta relació,
algunes amb banda sonora i tot.
Per exemple, la meva filla encara
es recorda de l’enganxifosa
tonada de l’Oniricus, el darrer
Circ d’Hivern: “Una màquina
no pot per tu crear / utilitza la
teva imaginació / i el teu món
tu crearàs”. Jo no puc oblidar
algunes escenes de El Circ de
Sara, amb el Kike i el Luciano de
Zahir Circo; em va agradar tant
aquella història que la vaig tornar
a veure a Tàrrega. També tinc
molt present el primer comentari
Crec que tot això omple de vida
l´Ateneu i que justament això és
fer Ateneu.
La majoria dels que formem el
claustre de professors de l´Escola
Infantil hem estat amb anterioritat
usuaris de l´Ateneu i potser per
aquest fet tenim una estimació
especial per aquest projecte. Un
Nº 114 / Pàg 9
de la meva filla només acabar la
representació del Click: “Però,
mama, això no és circ! On són els
pallassos i els malabaristes?” I el
Klezmer i els combinats…
Hi ha diapositives més personals.
La del dia que ens vam apuntar
amb la nena a fer circ en família
a la carpa de la Rogelio Rivel
(de vegades, ella i jo encara
practiquem acrobàcies de terra
que vam aprendre allà). O
aquella altra escena, després
d’una funció nocturna, en què
vaig haver de baixar les escales
fins al metro amb la meva filla
de 20 quilos adormida a coll. A
l’Ateneu hi passa de tot. Fins i
tot s’hi pot trobar parella. Ho dic
per experiència.
Gemma
Tramullas
Periodista
projecte fet de moltes miquetes
de moltes coses diferents. Sens
dubte això és el que crec que fa
de l´Ateneu un
lloc singular.
Marcel Aguilar
Professor EIC
La primera fàbrica
de creació
de Barcelona

Nº 114 / Pàg 10
Horari d’atenció al públic:
Dimarts i dijous de 18 a 20 h.
EEntre mitjan desembre i principis de gener,
l’Ateneu Popular 9 Barris ofereix anualment
el seu Circ d’Hivern, el seu projecte central
més ambiciós i interessant de la seva
temporada amb l’objectiu principal de donar
suport i fomentar l’art del circ contemporani.
Aquesta iniciativa, que enguany compleix
el seu catorzè aniversari, és una proposta
inèdita creada a partir d’un grup d’artistes
que, malgrat seguir unes mateixes premisses,
ofereix al públic una altra manera de fer circ,
dansa, música i teatre, diferent als estereotips
clàssics, però capaç d’encantar tant als més
menuts com als més adults. Molts d’aquests
artistes estan vinculats al mateix Ateneu.
C. Portlligat,11-15 08042 Barcelona T.:93 353 95 16 Fax: 93 350 30 00
arxiuhistoric@noubarris.net http.//www.noubarris.net/arxiu
El Circ
d’Hivern L’interès pels espectacles circenses
L’Associació de Professionals de Circ de
Catalunya, la revista catalana de circ Zirkolika
i l’Escola de Circ Rogelio Rivel contribueixen en
general a fer de l’Ateneu Popular 9 Barris una
autèntica seu i factoria del circ a Barcelona,
i al projecte del Circ d’Hivern (a més d’altres
programacions anuals) en particular.
En els darrers anys, algunes de les creacions
circenses força innovadores que s’han ofert i
han delectat el públic en els darrers anys han
estat les ofertes pel Circus Klezmer, Oniricus,
Click, Rodó i el Circ de Sara entre d’altres, amb
uns espectacles que han tingut continuïtat més
enllà de l’Ateneu, la qual cosa demostra la seva
originalitat i qualitat més enllà dels àmbits
locals. L’èxit de públic de totes les edicions
s’ha demostrat sobretot amb el nombre
d’espectadors, que en el teatre de l’Ateneu
han arribat als 8.000 assistents.
Ricard Fernández i Valentí
LL’interès pels espectacles circenses no
és pas recent sinó que té més anys del
que sembla, sorgit paral·lelament a les
primeres urbanitzacions aparegudes
a les Roquetes durant la dècada de
1920, gràcies a la figura de Carmel
Tusquellas Forcen (1894-1967). Aquest
singular personatge era un actor que
feia espectacles de toreig còmic, fent
tombarelles davant del toro, torejant amb
bicicleta o entaulat amb la seva quadrilla
i jugant a cartes combinant-ho tot amb
sorts antigues i toreig clàssic. Emprava
el nom artístic de Charlot’s perquè anava
disfressat com l’actor Charles Chaplin.
Tal com explica el diari La Vanguardia
del 24 de febrer de 1967, «tomando como
patrón al auténtico creador del tipo
Charles Chaplin, lo llevó a los toros, o
dicho más concretamente a los novillos y
a los añojos. Con su bastoncillo de junco
y su andar a saltitos, repartía garabatos
cortando el aire con jacarandosos trazos.
Iba para practicar el torero serio «El
relojero», que así se llamó en principio,
hasta que se formó el trío Rafael Dutrús
«Llapisera» y su «Botones»; actuando en
todas las plazas de España, Perú, Méjico,
Venezuela y Francia. Tenían un gracejo
extraordinario que pronto caló en el
público».
A l’any 1916 va fer el seu primer
espectable a la plaça de toros de Las
Arenas. D’aquest artista (resident a la
confluència dels carrers del Pare Rodés
amb Font d’en Canyelles, on tenia la seva
torre) va sorgir el terme “xarlotada”, que
es fa servir per a definir no només una
corrida còmica de toros sinó també per
a evocar una situació grollera, grotesca
o ridícula. En la memòria històrica ha
quedat aquest home que va arribar a ser
president de l’Asociación de Propietarios
y Contribuyentes de las Roquetas entre
els anys 1925 i 1927, i va donar nom a una
barriada.
Ricard Fernández i Valentí
Aquest desembre,
l’Escola de circ Rogelio Rivel t’ofereix:

DD’octubre fins a desembre,
tenim una agenda de tallers a
l’espai multimèdia, plena de
alternatives de les quals, de
ben segur, en traurem profit:
iniciació a la informàtica, creació
de blogs, introducció al Power
Point, Internet 1 i 2, buscadors
d’Internet, els colors del món,
web 2.0 i jocs de tauler d’arreu
del món a Internet.
D’altra banda, llegint la revista
Calidoscopi, observo l‘experiència
d‘una voluntària en el taller
de lectura, un esment del 4t
Congrés Català de Salut Mental,
el nou bloc de la biblioteca, els
guanyadors del 21è concurs literari
de Nou Barris i el racó del
circ.
Finalment, em quedo amb la mini
revista Lletra petita on segueixo
descobrint més alternatives.
Farem unes preguntes a l‘Elena
Reyes amb l’ajuda de diverses
persones de la Biblioteca, que
treballen en aquestes tasques.
Dels tallers a l’espai multimèdia,
expliqueu-nos això dels colors
del món. L‘opció d’Internet,
està molt sol·licitada?
“Els colors del món” és un taller
creatiu on els infants (de 5 a 10
anys) poden interactuar amb
el software Kid Pix que ajuda
a potenciar la creativitat i la
producció gràfica en suports
digitals. Els nens i nenes creen
els seus propis dibuixos en aquest
suport i se’ls poden emportar a
casa.
El servei d’Internet és dels més
sol·licitats a la biblioteca. Tenint
en compte que molts dels nostres
usuaris provenen d’altres països,
utilitzen sobretot el correu electrònic
per poder comunicar-se
amb les seves famílies així com
les anomenades xarxes socials
La biblioteca
Nou Barris
es presenta aquest
nou trimestre amb
una gran varietat
d’activitats.
com facebook. També es realitzen
consultes relacionades amb
temes de gestions administratives,
recerques de feina, informació
educativa, etc.
Hi ha hagut algun còmic o
novel·la juvenil del mes passat,
que hagi cridat l’atenció?
Cada mes es poden consultar
al bloc del club juvenil (http://
clubjuvenil9barris.blogspot.
com/) les novetats de novel·la
juvenil. En la darrera tanda
podríem destacar-ne un parell:
Gènesi de Beckett, Bernard i Segon
trimestre de Burgas, Àngel.
Què me’n dieu dels llibres
de circ Magia Inés...plicable,
Rinocerontes y quimeras i del
DVD Circ: formació i educació.
Quina tasca dieu que recull el
DVD?
Aquests llibres són de les últimes
novetats rebudes a la biblioteca,
i que formen part del fons especialitzat
en circ. El primer llibre,
Magia Inés...plicable, és de trucs
de màgia d’un programa de televisió.
Rinocerontes y quimeras és
una novel·la juvenil ambientada
en el món del circ, molt recomanable
per als joves. I el DVD
Circ: formació i educació és una
donació de l’Escola de Circ Rogelio
Rivel on recull la seva tasca
d’educació i formació en aquesta
disciplina.
Teniu circòmetre? Parla’ns del
tema.
El circòmetre és un aparell fictici
inventat per la biblioteca, i que
serveix per a mesurar amb precisió
la quantitat de documents de
circ que tenim. En el moment en
què el vam “inventar”, a l’abril
d’aquest any, la biblioteca Nou
Barris tenia 1.743 documents.
Suposem que ara en tindrem
uns quants més. Nosaltres volem
arribar als 2.000 documents.
Per què heu ampliat la vostra presència
a internet, amb el bloc?
Hem creat un bloc principalment
orientat a diverses activitats de
la biblioteca, En primer lloc als
quatre clubs de lectura que la
biblioteca té (club de lectura
general, alternatiu, juvenil i de
català fàcil nivell bàsic), però
també a activitats infantils,
tallers, exposicions, concursos,
entre d’altres. D’aquesta manera
ens fem presents al web i donem
a conèixer més les nostres
activitats. La biblioteca compta
amb una pàgina web, però vam
pensar que tenir un bloc ens
feia arribar a un públic més
jove i a més a més ens donava
la possibilitat d’interactuar amb
els usuaris.
Respecte al bloc del club de
lectura juvenil ens permet
mantenir un contacte directe i
continu a través d’internet i del
correu electrònic amb els nois i
noies del club. S’assabenten amb
un clic de les novetats relatives
al club i a la novel·la juvenil.
Com va anar el 21è concurs
literari de Nou Barris?
El certamen literari de Nou Barris
ha comptat enguany amb la
xifra rècord de participació amb
248 treballs, que han optat als
premis de prosa, poesia i relat
curt d’humor tant en català com
en castellà. D’aquestes 248 obres
rebudes, 187 pertanyen a autors
diferents, mentre que la resta,
61 treballs, són de persones que
han provat sort en més d’una
modalitat.
Respecte a la passada edició la
participació ha augmentat en 42
persones i 32 obres.
Nº 114 / Pàg 11
El passat dissabte 25 d’abril va
tenir lloc el lliurament de premis
en una cerimònia conduïda per
la Bea Insa i en Carlos Concha,
de la Cia. Ship of fools, va ser un
acte desenfadat on participants,
membres del jurat, familiars i
amics es van reunir per conèixer
els títols i autors guanyadors
d’aquesta edició, que van ser els
següents:
PROSA CATALÀ
1r premi - TÍTOL: ”Plats
platònics”. AUTORA: Sònia
Saumell i Guillem
2n premi - TÍTOL: ”Dèries
inabastables”. AUTOR: Josep
López Badenas
PROSA CASTELLÀ
1r premi - TÍTOL: “¿Qué
piensas?”. AUTOR: Cristian
Rubio Villaró
2n premi -TÍTOL: “Sueño en
fiestas”. AUTOR: Carlos Godia
Cabós
RELAT CURT D’HUMOR CATALÀ
1r premi -TÍTOL: ”Els nens
vénen de Mòstoles”. AUTORA:
Cristina Querol Albert
2n premi -TÍTOL: ”El
conferenciant”. AUTOR:
Maurici Capdet Mateu
RELAT CURT D’HUMOR
CASTELLÀ
1r premi - TÍTOL: “WC”.
AUTOR: Josep Arcas i Rams
2n premi -TÍTOL: “La alcoba
vacia”. AUTOR: Ramón Marcos
Esteller
POESIA CATALÀ
1r premi -TÍTOL: ”Ullastrar”.
AUTOR: Miquel Sanchez i
Gonzalez
2n premi - TÍTOL: ”Temps fugit”.
AUTORA: Annabel Folch Millan
POESIA CASTELLÀ
1r premi -TÍTOL: “La lágrima”.
AUTORA: Marta Arcas Ferré
2n premi -TÍTOL: “El tocadiscos”.
AUTOR: Xavier Martí Garcia
Marta Bosch

Nº 114 / Pàg 12
Divendres 4
De 20 a 2 h
4 €
“Los italianos se giran!!”
Cultura popular del sud d’Itàlia
INKUBART és una associació
sense ànim de lucre que treballa
a Barcelona els eixos de la
interculturalitat i la creació.
Aquesta nit connectarem amb
la cultura del sud d’Itàlia per
tal que s’alliberi de les seves
taràntules i de totes les bestioles
que la turmenten.
Hi haurà concerts de música
tradicional (pizzica, taranta,
folk), documentals, exposicions
i, és clar, també degustació
gastronòmica dels productes
de la regió. En representació
dels històrics llegats grecs de
la regió de la Grècia salentina,
que fins avui es mantenen en el
llenguatge (el griko), tindrem
també un espectacle amb les
seves músiques i balls tradicionals
(i no tan...).
Per fi de festa, amb bon rotllo i
intercanvi sonor dels territoris,
hi haurà la rumba catalana al seu
estil mestís i de carrer.
Questioni Meridionali:
Música caracteritzada per les
tradicions orals sonores del
sud d’Itàlia. Les veus dels
camperols, els cants de lluita i la
reivindicació per a alliberar la
terra, són eixos principals en
l’espectacle.
www.myspace.com/
questionimeridionalifolk
Salentu Taranya:
Grup format per gent de
diferents procedències, del
Salento a Catalunya, passant
per Nàpols... entrellaçats en
una teranyina de músiques,
balls i percussions. http://www.
myspace.com/salentutaranya
Grecia Project:
Fania de Grècia és cantant/
compositora, ballarina/coreògrafa,
versàtil performer de
descendència grega especialitzada
en la fusió de diferents
cultures a través de la música i
de la dansa.
http://www.myspace.com/
faniafusion
Jaleo Real in trio:
Jaleo Real són un dels grups més
actius i coneguts en la rumba
mestissa, amb so provinent
dels clàssics suburbials amb
una nova aportació i mirada.
Aquesta nit vindan amb la veu,
la guitarra i el cajón.
www.myspace.com/jaleoreal
Divendres 11
23 h
4 €
A partir de l’11
de desembre
gratuït
Calima
D“De lo ambiental a lo bailable, Calima se mueve
a diferentes ritmos, sin perder el salero,
el soniquete, el groove... Canciones rumberas,
flamencas... con salsa balcánica y caribeña...
y aire y sabor del Mediterráneo”. Calima nos
presenta en formato “club” (sexteto) su segundo
álbum “Tierra”.
Juanlu “canijo”: bajo
David “el Rubio”: cante, guitarra y flauta
Chus “Tobalo”: cajón
Afrika: voz
Ana Furstenberg: violín
Juan Osaba “Juantxin”: guitarra
“Pa circos... ¡colores!”
Petita expo de La Noe
a l’Ateneu de Nou Barris
Il·lustracions, pintures i objectes
pintats de la Noe, una artista del
barri, ocuparan les parets del Bar
de l’Ateneu el mes de desembre.
Una autèntica explosió de colors
que parlen de circ i d’un món
màgic... No et perdis el viatge!
Vine a veure-la!

“Quan
aconsegueixes
fer riure a algú
tens oberta la porta
de casa seva.”
AArribo a l’Ateneu per parlar amb Leandre Ribera,
director de Limbus, el que serà el Circ d’Hivern
d’aquest any. L’espectacle, l’ha creat amb Enric
Casso i Jordi Magdaleno, de la Companyia La Tal. Ell
ja va participar al Circ d’Hivern del 2005 amb Tere
Celis i Rodó. L’equip està assajant, tenen el temps
just, però el Leandre em regala mitja hora.
Martí -Et defineixes com a clown
i mim més que com a artista de
circ i tens una trajectòria molt
llarga que comença l’any 1986.
Com ha estat la teva evolució
que, sense deixar el clown, t’ha
portat a barrejar-te amb altres
àmbits del circ en general?
Leandre -Quan jo vaig començar,
el circ representava un món molt
cutre, estava en decadència. La
figura del pallasso estava molt
identificada amb el circ i la meva
generació va fer el camí d’apartarse’n
per dignificar aquest llenguatge.
Conscientment, dèiem
que no teníem res a veure amb
el pallasso i vàrem començar a
utilitzar el mot anglès, clown.
D’un temps ençà, però, hi ha
hagut una nova força en el món
del circ que, segurament venint
del circ contemporani de França,
ha arribat a casa nostra. De cop
i volta hi ha una nova manera
d’entendre el circ utilitzat
com un llenguatge molt més
universal per explicar moltes
coses diferents, no tant basat
en el risc sinó com a tècnica més
oberta, com la dansa o el teatre.
Jo això ho vaig veure amb Rodó i
em van venir ganes de descobrir
aquesta energia fresca que estava
naixent.
M -El clown, dius tu, és la
dimensió humana del circ.
L -En aquest espectacle sí. Com
a clown vull reivindicar aquesta
figura perquè, dins del circ
contemporani, algunes opinions
diuen que una força motriu és
eliminar-la i fer-la transversal
en totes les tècniques. Però això
fa desaparèixer la poètica del
pallasso i amb aquest espectacle
la volem recuperar. No sabem la
gràcia que té el trapezista ni com
de lleugers són els seus moviments
si no veiem el pallasso amb els
peus al fang. No podem calcular
la distància del trapezista amb
la terra si no tenim el pallasso a
terra.
M -Quina és l’essència del pallasso
més enllà de fer riure?
L -L’important no és que faci
riure; això és la clau per arribar
a l’empatia, per ser capaços de
veure les coses des d’un costat
positiu, des de la bellesa. Per
mi l’essència del pallasso és
que pot fer bonica qualsevol
emoció, donant-li poètica. Si ho
aconsegueix fer és perquè ens
ha obert la porta i l’obre amb
l’humor. Quan aconsegueixes fer
riure a algú tens oberta la porta
de casa seva.
M -Ha estat l’experiència de Rodó
la que ha fet que ara Limbus
l’estrenis aquí?
L -Amb el Jordi i l’Enric ens
vam plantejar de presentarlo
al Temporada Alta, al Grec,
al TNC... però ens va fer tanta
mandra entrar en aquest món
seriós i institucional que vam
optar per l’entusiasme, per la
manca de mitjans i per aquesta
força motriu que té l’Ateneu.
També m’entusiasma a mi i em
fa il·lusió estar aquí, encara
que sigui treballant amb menys
mitjans, amb menys temps i amb
condicions més baixes.
M -El concepte Limbus significa:
“Estat de felicitat després de
la mort que no és ni el cel ni
l’infern”.
L -Així és com ho defineixen els
cristians. Nosaltres el que volem
és fer un homenatge al pallasso
tradicional que ha desaparegut
i ens plantegem on es troba,
no tant físicament sinó en la
percepció de la gent. Alguns els
situen al cel, l’època daurada, i
altres a l’infern, el pallasso cutre
que comentàvem. Nosaltres no
prenem partit i el situem al mig,
ni al cel ni a l’infern. Això és
Limbus.
M -És una visió del circ tradicional
des del circ contemporani?
L -És això o just a la inversa, hi
ha moltes maneres possibles de
llegir-ho però és perquè ens ve
de gust, d’entrada. Limbus és un
espectacle amb bona formació;
pallassos i números tècnics. És
contemporani en el sentit que
nosaltres no venim del món
del circ, no venim a buscar el
¡hop! ni els aplaudiments. El
que pretenem és transportar
el públic a un viatge i ho fem a
través de tècniques de circ però
procurem que siguin el màxim
de concretades; el pallasso és
pallasso, l’acròbata és acròbata
i el trapezista és trapezista. No
estem barrejant, les mostrem tal
com són però dins d’un univers
molt estrany i concret, aquest
Nº 114 / Pàg 13
Limbus que és una espècie de
deixalleria on han anat a parar les
coses del circ. És un espectacle
de circ però no de circ real, és
el record lleugerament esborrat
i difós que l’espectador pot tenir
d’aquells espectacles que hagi
vist i, ara, els imagini i els posi
dalt d’un núvol, en un espai i un
temps inconcrets.
M- Encara que els clowns i els
especialistes es presentin a
l’escenari com a figures ben
diferenciades, com s’harmonitzen
els diferents personatges?
L -S’harmonitzen partint de la
base que tenim aquest univers
que és molt fort. Els pallassos
estan morts, si podem dir-ho així,
per passats de moda. En canvi,
els especialistes de circ no, ells
estan morts en el moment més
àlgid de la seva tècnica; la nostra
imatge és la del trapezista que
estava tan ficat en el que feia que
no va assegurar-se i va caure. Ell
arriba a Limbus sense el record
de la caiguda, arriba amb aquell
estat de vol i de perfecció tècnica
que tenia. Aquest contrast, entre
pallassos i especialistes, és el
que ens interessa. Però tot està
barrejat i interactuat al servei
d’aquest univers.
M -Partiu dels clowns de
l’espectacle Démode que teniu
amb la Companyia La Tal. Però
els especialistes d’on vénen?
L -Buscàvem gent amb molta
tècnica i amb una presència
escènica forta però dolça,
que tinguessin màgia. Els vam
seleccionar partint de la gent que
coneixem i veient molts vídeos.
Tothom ens va dir que sí.
M -Voldries afegir alguna cosa
més?
L -No, de fet, a mi em costa molt
fer entrevistes perquè si sabés
parlar no faria espectacles sense
paraules. M’explico molt millor
sense paraules i és el que espero
fer amb Limbus.
Martí Costa

Nº 114 / Pàg 14
Els teòlegs van desenvolupar el concepte
“limbus”: un estat de “felicitat natural”
després de la mort que no és ni cel ni infern.
Dante, a la Divina Comèdia (segle XIV), va
posar els pagans virtuosos i els filòsofs clàssics
grecs al “limbus”.
Nosaltres posem el circ tradicional ni al cel
ni a l’infern, considerant-lo ni mort ni viu,
admirant-lo com un clàssic i perdent-li el
respecte com uns fills adolescents.
El circ, univers propi, imaginari comú,
percepció particular...
Us proposem una visió personal del circ,
“ressacosa”, somiada, imaginada, que sigui
capaç d’explicar la grandesa i la cruesa del
circ, els lluentons dels vestits i les mitges
trencades, el moviment perfecte i el gest
groller.
Una broma de records que ens envolti i ens
faci veure el principi... com va començar tot
i potser com va acabar tota la resta; una visió
pulcra, extravagant, una mica grotesca.
Circ contemporani que ens explica, ens parla
de circ tradicional.
De la purpurina a la pols
del murmuri del clarinet
al redoble de les crispetes
del sublim al vulgar
del risc a la doble funció
de l’improbable a l’impossible
del riure al drama
d’allò imaginat a la realitat
Ni aquí ni allà
ni al cel ni a l’infern
plantats al “no lloc”
El Nostre Circ...
TRRRRRRRRRRRRR.......LIMBUS
Un “ex-pectacle” de Circ.
Leandre Ribera i Cia. La Tal
El Circ d’Hivern
és una producció de:
Leandre Ribera - direcció, clown
Leandre és un clown tot terreny que ha donat
la volta al món gràcies al seu humor carregat
de poesia, que beu de les fonts del cinema
mut, del mim i de l’absurd.
És cofundador de la Companyia La Tal amb
la qual treballa fins al 1992 amb espectacles
infantils i per a adults. El 1993, es recicla com
a solo clown i comença a desenvolupar el seu personatge LEANDRE. El
1996 estrena Street-tease, un espectacle de carrer que es passeja pels
cinc continents amb més de 801 funcions. El 1997, estrena a la Fira de
Tàrrega l’espectacle “ ?”, un solo per als escenaris.
El 1999, funda amb la ballarina francesa Claire Ducreux la CIA.
LEANDRE-CLAIRE i creen l’espectacle de carrer “Fragile”. El 2000,
estrenen “Madame et Monsieur”, acompanyats d’un actor, d’un músic
i de dos coloms.
Des de llavors, la companyia ha estrenat “Desbandada”, un espectacle
de Leandre i la Beat-band que combina música en directe i clown.
D’altra banda, Leandre estrena “Play”, el 2004, un espectacle de carrer
per un clown i un pianista. Leandre ha dirigit altres companyies com
“Los 2 Play” al 2006. Dirigeix i actua a “Démodés” (Cia. La Tal+Leandre)
que guanya el premi “Coup de Pouce” al festival “Coup de Chauffe” de
Cognac 2007. Actua al “Circ Cric” al Teatre Lliure al 2008.
En relació amb l’Ateneu Popular 9 Barris, Leandre va actuar al Combinat
de Circ núm. 20 al febrer de 2003, va dirigir el Combinat de Circ núm.
27 a l’abril de 2005. Va codirigir Rodó, 9è Circ d’Hivern amb Tere Celis,
que va obtenir el Premi Nacional de Circ 2006.
Cia. La Tal (Jordi Magdaleno i Enric Casso) – creació, clowns
La Companyia d’Espectacles LA TAL inicia el seu treball professional a
l’any 1986.Giren amb l’espectacle infantil “Ah! siii”! (1987) i les obres
per a públic adult “A concretar” (1989) i “Horakronobis” (1992).
Al 1990 la companyia dirigeix i protagonitza l’espectacle “Strip-teasses“
de Butxaca sobre textos de Joan Brossa. Tres anys més tard estrena la
primera versió de l’espectacle Carilló.
La Tal crea, conjuntament amb Leandre Ribera, l’espectacle
“Démodés”.
Durant el II Festival Internacional de Arte en la Calle “Mueca” de
Puerto de la Cruz al 2006 obtenen el 1r premi exequo A l’edició 2008
del Festival “Coup de Chauffe” de Cognac reben el Premi “Coup de
Pouce” per l’espectacle “Démodés”.
Amb la col·laboració de:

David Parras Aznarmúsic
(tuba)
Nascut a Esparraguera al 1973.
Després d’haver realitzat estudis
elementals de piano, comença
a tocar la tuba l’any 1988.
Posteriorment ha realitzat estudis
d’aquest instrument al
Conservatori Superior de Barcelona, però la seva formació
és bàsicament autodidacta. És diplomat en educació
musical per la Universitat de Barcelona.
Treballa en diferents àmbits musicals: jazz, música
clàssica, teatre, concerts didàctics, gravacions…
És membre de les formacions: Big Band de Granollers,
Granonet, Gumbo Jass Band, La Porteña Jazz Band, Hot
Brass, Anoia Brass.
En el terreny dels concerts educatius, participa en les
produccions de la Big Band de Granollers: Nora i el Jazz,
i La Festa de la Nora. També treballa en produccions del
Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona: Els Colors del
metall i Ecos del Silenci.
Guilhem Benoît-
acrobàcia
Guilhem Benoît va
néixer al 1984 a
França. La seva
especialitat és l’acro-
bàcia a terra. Es va
formar a l’«Ecole
de Cirque Préparatoire de Lyon Ménival» i a
l’«Ecole de Cirque Professionnelle de Toulouse
“Le Lido”».
Ha treballat en diverses companyies com
“Tango Sumo” (França). En aquesta companyia
ha participat a l’espectacle “Moyen Plume”
que ha girat per diverses ciutats europees.
Guilhem forma part també de la companyia
“PipoTotal”, una companyia francesa que
conrea com a proposta artística “la poesia
acrobàtica sobre al·legories mecàniques”. Es
tracta d’una companyia de carrer que crea
enginyeria mecànica on tenen lloc acrobàcia i
altres disciplines en parades i instal·lacions.
Guilhem associa l’acrobàcia amb el moviment,
la dansa i la interpretació actoral.
Katja Tomasevic
Olsen –
trapezi washington
Katja Olsen va néixer
al 1976 a Dinamarca.
Va començar la seva
carrera artística de
cuinera en un petit
circ danès. Va estudiar a la “Make-up Artist
Academy” de Kolding, Dinamarca. Després
estudià un any a la “Die Etage”de Berlín i
quatre anys a l’”Ecole Supérieure des Arts du
Cirque” a Brussel·les.
Katja ha treballat en nombrosos festivals a
França, Holanda, Alemanya i Dinamarca.
Va formar la Companyia «Lice de Luxe» amb
Karl Stets i Steffen Lundsgaard, i va realitzar
gires per Europa i Sud-Amèrica.
Respecte a l’Ateneu Popular 9 Barris,
Katja va participar al 8è Circ d’Hivern La
Plaça dels prodigis al 2003, i al 2007, al
Combinat 30 dirigit per Jordi Juanet, “Boni”.
Frida Odden–
malabars i corda fluixa
Frida neix a Noruega al 1983.
Comença a fer malabars a l’edat
de 10 anys. Fa 6 anys de formació
i d’entrenament professional a
l’AFUK (Dinamarca), al “Cirkuspiloterna”
(Suècia) i a l’“Académie
Fratellini” (França). Frida s’ha aventurat en altres
tècniques, com la corda fluixa, el cable, el monocicle, el
trapezi, el trapezi ballant i la corda, especialitzant-se en
els malabars i la corda fluixa.
Ha treballat amb la “Compagnie Jérôme Thomas” a Rain
Remixed a França i al 2009 realitza 51 funcions amb
Gandini Juggling a Dubai al Summer Surprises.
Frida s’ha donat a conèixer en el món dels malabars,
gràcies a la seva participació a festivals i convencions
d’arreu d’Europa i de la resta del món.
Des dels seus principis, Frida aconsegueix fer malabars
amb 9 boles de rebot, tècnica premiada amb medalla d’or
a l’edició 2006 del “IJA Festival” de Portland (EUA).
Nº 114 / Pàg 15
FITXA
ARTÍSTICA
Idea original:
Leandre Ribera i Cia. La Tal
(Jordi Magdaleno i Enric
Casso)
Direcció: Leandre Ribera
Amb:
Leandre Ribera - clown
Jordi Magdaleno - clown
Enric Casso – clown
David Parras- músic (tuba)
Frida Odden – malabars
i corda fluixa
Katja Olsen – trapezi
washington
Guilhem Benoît- acrobàcia
Música original: David Moreno
Escenografia: Elsa Ricq
Vestuari: Taller Maravillas
i Héloise Chettle
Utillatge: Txema Rico
Rigger: Marco Ruggero
Disseny de llum: Jordi
Esclasans
Tècnica de llum: Conxita Pons
Disseny gràfic: Albert Cardona
Fotografia del pòster:
Jordi Llorca
Premsa i comunicació:
Alex Ayaso i Sònia Martinez
Producció executiva:
Guillem Pizarro
i Sònia Martinez
Agraïments:
Pili Flores, Marisol Rico,
Marcelo Casagrande,
Benet Jofre
Veure horaris i condicions
de venda d’entrades a la
contraportada

Nº 114 / Pàg 16
Venir a l’Ateneu és molt fàcil!
Amb metro amb la línia 3 baixa
a Roquetes o amb la línia 4 baixa
a Trinitat Nova o a Via Júlia.
Amb bus t’hi porten
el 50, el 51, el 60, el 76, i el 81.
i bus Nit: N1 (vermell) i N6 (blau)
Amb cotxe per la sortida 2 de la Ronda
de Dalt. Aparcament gratuït.
C. Portlligat,11-15 08042 Barcelona
Tel.:93 353 95 16 Fax: 93 350 30 00
e-mail: info@ateneu9b.net
http: www.ateneu9b.net
Premi San Miguel al millor muntatge de sala.
de la Fira de Tàrrega 2007, per votació popular:
El Circ de Sara
Premi a la Creativitat
en Arts Escèniques Ateneus 2006
Premi Nacional de Circ 2006
al 10è Circ d’Hivern “Rodó”
Primer premi 2001 Barcelona Educa en la
Responsabilitat al projecte ensenyant i aprenent circ
Premi especial de la Crítica Teatral de BCN
Temporada 99/00
Premi FAD Sebastià Gasch 1997
Premi Butaca Honorífic
Santa
Perpètua
de Mogoda
Divendres 4
De 20 a 2 h
Divendres 11
23 h
Los italianos se giran!!
Cultura popular del sud d’Itàlia.
Calima
Pa circos...colores!
Petita expo de La Noe.
del 19 de desembre de 2009 al 10 de gener de 2010
4 €
4 €
gratuït
Venda d’entrades:
A partir del 14 de Desembre de
2009 al 8 de gener de 2010 a
l’oficina de l’ Ateneu Popular 9
Barris o trucant al 648974897
Horaris:
• De dilluns a divendres de
15:30h a 21:00h
• Caps de setmana i l’1 de
gener la taquilla romandarà
oberta 2h abans de cada
funció. Aquests dies no hi ha
atenció telefònica
Podeu comprar entrades
anticipades per telèfon
(pagament amb targeta) fins 1
dia abans de cada funció
Preus:
• Adults 10€
• Nens 6€
Forma de pagament:
• Efectiu o targeta
24 i 31 de desembre i 5 de
gener no hi ha funció i la
taquilla resta tancada