PER UN CONSUM RESPONSABLE Quaderns per a la solidaritat
PER UN CONSUM RESPONSABLE Quaderns per a la solidaritat
PER UN CONSUM RESPONSABLE Quaderns per a la solidaritat
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>PER</strong> <strong>UN</strong> <strong>CONSUM</strong> <strong>RESPONSABLE</strong><br />
NÚM. 24<br />
JUSTÍCIA I PAU<br />
<strong>Quaderns</strong> <strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>solidaritat</strong>
Edita: Justícia i Pau<br />
Maig 2005<br />
Coordinació: Èlia Susanna i Jordi Ibáñez.<br />
Aquest treball és una obra col·lectiva de <strong>la</strong> Comissió d'Economia Solidària de Justícia i Pau,<br />
formada <strong>per</strong> Gemma Aragonès, Eva Aribau, Lupe Canle, Lorena Chanes, Ignasi Dies, Rosa Lloveras,<br />
Elena Romagosa i Montse Vi<strong>la</strong>domat.<br />
Rivadeneyra, 6, 10è<br />
08002 Barcelona<br />
Tel. 93 317 61 77<br />
Fax 93 412 53 84<br />
justiciaipau@justiciaipau.org<br />
www.justiciaipau.org<br />
D.L.: B-22938-1998<br />
Grafisme+impressió amb <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració de <strong>la</strong> Fundació Tam-Tam · 93 218 92 39
<strong>PER</strong> <strong>UN</strong> <strong>CONSUM</strong> <strong>RESPONSABLE</strong><br />
COMISSIÓ D’ECONOMIA SOLIDÀRIA, DE JUSTÍCIA I PAU<br />
Índex<br />
La societat consumista . . . . . . . . . . . . .3<br />
El consum al l<strong>la</strong>rg de <strong>la</strong> història . . . . . .6<br />
Per una ètica del consum . . . . . . . . . . .7<br />
Algunes actituds bàsiques<br />
de consum responsable . . . . . . . . . . . .8<br />
Alternatives <strong>per</strong> un consum en favor<br />
de <strong>la</strong> justícia, <strong>la</strong> pau i el medi ambient . .9<br />
• El comerç just . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9<br />
• La banca ètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10<br />
LA SOCIETAT <strong>CONSUM</strong>ISTA<br />
Vivim en una societat basada en el consum. Probablement,<br />
aquesta és <strong>la</strong> característica fonamental del<br />
nostre temps, que alguns han qualificat com «l'era<br />
del consum». El consum s'ha convertit en el motor<br />
de <strong>la</strong> vida econòmica i en <strong>la</strong> dinàmica central de <strong>la</strong><br />
nostra societat. És <strong>la</strong> societat consumista.<br />
El fet és tan greu que alguns afirmen que el consum<br />
s'ha convertit en el punt de vista des del qual <strong>la</strong><br />
major part de <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció contemp<strong>la</strong> el món. Es diu,<br />
fins i tot, que el consum ha envaït l'es<strong>per</strong>it dels<br />
pobles i que omple, en part, el buit que han deixat <strong>la</strong><br />
religió, <strong>la</strong> família, <strong>la</strong> comunitat o les utopies.<br />
Ara bé, no va ser fins al segle XX, amb l'aparició de<br />
<strong>la</strong> producció en cadena de béns en massa, que<br />
començà aquest model econòmic basat en el consum<br />
massiu. Fins a principi del segle XX <strong>la</strong> majoria de <strong>la</strong><br />
pob<strong>la</strong>ció satisfeia les necessitats amb els seus propis<br />
mitjans. Només es comprava allò que es necessitava<br />
i que no podia produir un mateix. Però els avenços<br />
tècnics van facilitar <strong>la</strong> producció en cadena, <strong>la</strong> qual<br />
cosa va <strong>per</strong>metre fabricar molt més de pressa i abaratir<br />
els costos de producció. D'aquesta manera, <strong>la</strong><br />
Per un consum responsable 3<br />
• Les empreses d'inserció <strong>la</strong>boral . . . . . . . .12<br />
• El consum de productes de segona mà . . .13<br />
• Les coo<strong>per</strong>atives de consum . . . . . . . . . . .14<br />
• Les xarxes de consumidors . . . . . . . . . . . .15<br />
• El turisme responsable . . . . . . . . . . . . . . .16<br />
• Accions en favor de <strong>la</strong> responsabilitat<br />
social de les empreses . . . . . . . . . . . . . . .19<br />
• Els boicots a empreses . . . . . . . . . . . . . . .20<br />
• Pressió sobre els poders públics . . . . . . . .21<br />
cultura de l'autoconsum tradicional i <strong>la</strong> durabilitat<br />
dels productes van passar a ser antagònics al nou<br />
model productiu. A partir d’aquell moment, produir<br />
va deixar de ser un problema i els esforços es van<br />
centrar a vendre els productes. I en comptes d’estalviar<br />
o reutilizar, el que comença a ser interessant és<br />
consumir com més millor. I avui, amb l'ajut de <strong>la</strong><br />
publicitat, els productes de consum ja no són so<strong>la</strong>ment<br />
una manera de satisfer necessitats sinó que han<br />
esdevingut símbols que confereixen identitat als<br />
individus.
4 Per un consum responsable<br />
Els avenços tecnològics han fet possible abaratir els<br />
costos de producció, multiplicar l’oferta de productes<br />
i facilitar el seu moviment <strong>per</strong> tot el món. Aquest<br />
creixement de l’oferta, sumat a una creixent facilitat<br />
en l’accés al crèdit i als efectes de <strong>la</strong> publicitat, ha<br />
comportat que el consum de béns i serveis hagi anat<br />
augmentant a un ritme constant tant en els països<br />
industrialitzats com en molts països en vies de<br />
desenvolupament.<br />
El consum creix d'una forma desbocada a tot el món.<br />
Així ho mostren tots els indicadors: creix el nombre<br />
de consumidors, creix el<br />
consum de matèries primeres,<br />
creix el consum<br />
de béns i serveis i creix<br />
el nivell de despesa <strong>per</strong><br />
família o <strong>per</strong> l<strong>la</strong>r.<br />
Entre els anys 1950 i<br />
1997 es va incrementar<br />
sis vegades el consum de<br />
pa<strong>per</strong>. Entre el 1950 i el<br />
2000, el consum d'aigua<br />
es va multiplicar <strong>per</strong> tres.<br />
I si mirem un <strong>per</strong>íode<br />
més l<strong>la</strong>rg, entre 1850 i<br />
1970 el consum d'energia<br />
es va incrementar dotze<br />
vegades, mentre que en<br />
el mateix <strong>per</strong>íode <strong>la</strong><br />
pob<strong>la</strong>ció mundial només<br />
es va multiplicar <strong>per</strong> tres.<br />
La producció en massa<br />
necessita un consum en<br />
massa i els fabricants i productors de tota mena es<br />
veuen abocats a fer créixer el consum. Per promoure<br />
aquest creixement, es dissenyen productes que<br />
aviat es fan obsolets i que no tenen reparació possible<br />
(o és massa costosa). Els fabricants s’esforcen a<br />
dissenyar contínuament nous models i, mitjançant<br />
el màrqueting i <strong>la</strong> publicitat, provoquen l'aparició<br />
de noves necessitats en les <strong>per</strong>sones que a porten<br />
un nou consum. Molts béns de consum s'ideen<br />
expressament de manera que les <strong>per</strong>sones creguin<br />
que els necessiten, ja sigui <strong>per</strong> afany d'emu<strong>la</strong>ció de<br />
determinades <strong>per</strong>sones o grups de referència, com<br />
<strong>per</strong> estar a l'última moda, <strong>per</strong> pujar d’estatus social,<br />
<strong>per</strong> semb<strong>la</strong>r millor o igual que els altres, <strong>per</strong> no<br />
avergonyir-se, etc.<br />
No es pot negar que <strong>la</strong> societat de consum ha comportat<br />
uns grans avantatges <strong>per</strong> al benestar de les<br />
<strong>per</strong>sones, alliberant-les d'ocupacions rutinàries i<br />
proporcionant més temps <strong>per</strong> a les re<strong>la</strong>cions inter<strong>per</strong>sonals,<br />
<strong>per</strong> a noves ex<strong>per</strong>iències, <strong>per</strong> a <strong>la</strong> formació,<br />
etc. També és cert que l'increment del consum<br />
ha promogut el creixement econòmic i que ha facilitat<br />
que molts pobles hagin pogut sortir de <strong>la</strong><br />
pobresa.<br />
Però no hem d’oblidar que, en aquests moments, el<br />
consum és un activitat a <strong>la</strong> qual so<strong>la</strong>ment accedeix<br />
una part de humanitat,<br />
<strong>la</strong> denominada «c<strong>la</strong>sse<br />
consumidora», formada<br />
<strong>per</strong> 1.700 milions de<br />
<strong>per</strong>sones, és a dir, el<br />
27% de <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció mundial.<br />
La meitat d’aquesta<br />
nova c<strong>la</strong>sse consumidora<br />
són <strong>per</strong>sones que viuen<br />
en estats encara considerats<br />
en desenvolupament.<br />
Però els principals<br />
protagonistes del consum<br />
desmesurat són els<br />
països rics. En l’actualitat,<br />
només un 12% de <strong>la</strong><br />
pob<strong>la</strong>ció mundial, <strong>la</strong> que<br />
viu a Amèrica del Nord i<br />
a Europa Occidental, és<br />
responsable del 60% de<br />
<strong>la</strong> despesa de consum<br />
privat del món, mentre<br />
que una tercera part de<br />
<strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció, que viu al<br />
sud d'Àsia i a l'Àfrica subsahariana, és responsable<br />
només d’un 3,2%.<br />
I mentre <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse consumidora consumeix cada cop<br />
més, molt <strong>per</strong> sobre de les seves necessitats, al món<br />
hi ha 850 milions de <strong>per</strong>sones que pateixen fam o<br />
desnutrició, d’entre les quals un total de 2.800<br />
milions de <strong>per</strong>sones viuen amb uns ingressos inferiors<br />
a dos dò<strong>la</strong>rs diaris.<br />
Les desigualtats en el consum són enormes i tendeixen<br />
a augmentar sense fre i de manera sostinguda.<br />
Així, <strong>per</strong> exemple, Nacions Unides calcu<strong>la</strong> que cada<br />
any es gasten aproximadament 18.000 milions de<br />
dò<strong>la</strong>rs en cosmètics i 11.000 milions en creuers
turístics, mentre que amb 5.000 milions de dò<strong>la</strong>rs es<br />
garantiria l'alfabetització de totes les <strong>per</strong>sones que<br />
viuen al món.<br />
D'altra banda, el consumisme té uns costos mediambientals<br />
enormes. Requereix un nivell de recursos i<br />
de matèries primeres molt <strong>per</strong> sobre de les possibilitats<br />
de reposició de <strong>la</strong> natura i, a més, genera uns<br />
nivells de contaminació i de residus gravíssims, molt<br />
nocius <strong>per</strong> a <strong>la</strong> salut humana, promotors de l'extinció<br />
d'espècies i, probablement, responsables d'un canvi<br />
climàtic de conseqüències imprevisibles. Malgrat<br />
que cada cop hi ha més consciència d'aquests efectes,<br />
el consum no para<br />
de créixer. Entre d’altres<br />
raons <strong>per</strong>què cada cop<br />
som més <strong>per</strong>sones al<br />
món, <strong>per</strong>ò sobretot <strong>per</strong>què<br />
augmenta <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse<br />
consumidora i augmenten<br />
els nivells de consum<br />
de les <strong>per</strong>sones que ja en<br />
formen part. El problema<br />
és, doncs, l’augment<br />
d’un consum descontro<strong>la</strong>t<br />
i no pas l’augment<br />
dels habitants del món.<br />
Les societats on el consum<br />
continua creixent a<br />
ritme més alt són les que<br />
tenen <strong>per</strong>centatges de<br />
creixement de pob<strong>la</strong>ció<br />
més baixos.<br />
És evident que l'augment<br />
desenfrenat del consum<br />
no és sostenible. Si prop<br />
dels 9.000 milions de<br />
<strong>per</strong>sones que es preveu que hi haurà al món cap a<br />
l'any 2050 seguissin les pautes de consum de <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse<br />
consumidora, les conseqüències sobre el proveïment<br />
d'aigua, <strong>la</strong> qualitat de l'aire, els boscos, el<br />
clima, <strong>la</strong> diversitat biològica i <strong>la</strong> salut humana serien<br />
catastròfiques. Només que tota <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció xinesa<br />
acabés integrant-se en <strong>la</strong> societat de consum, serien<br />
necessaris el recursos equivalents a tres p<strong>la</strong>netes<br />
Terra <strong>per</strong> a satisfer aquesta demanda. I ningú pot<br />
negar als xinesos el dret a consumir al mateix nivell<br />
que el de <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció que viu en països industrialitzats.<br />
És evident que si les coses continuen <strong>per</strong><br />
aquest camí aviat arribarem a un límit.<br />
Per un consum responsable 5<br />
Dir que el nostre sistema econòmic produeix el que <strong>la</strong><br />
nostra societat necessita és una veritat a mig fer. El<br />
nostre sistema econòmic produeix el que necessita el<br />
nostre sistema econòmic, que és molt diferent. D'una<br />
banda, els països industrialitzats mantenen unes pautes<br />
irracionals de consum de primeres matèries, amb<br />
<strong>la</strong> constant fita de l’augment productiu. És <strong>per</strong> això<br />
que les seves polítiques d'ajuda al desenvolupament<br />
tendeixen a afavorir <strong>la</strong> producció i exportació de<br />
matèries primeres des dels països en vies de desenvolupament,<br />
<strong>la</strong> qual cosa genera un important impacte<br />
ecològic en aquests països. D'altra banda, les<br />
entitats financeres internacionals (Banc Mundial i<br />
Fons Monetari Internacional)<br />
aconsellen als<br />
països exportadors d'aquestes<br />
matèries (molts<br />
d'ells profundament endeutats)<br />
invertir en<br />
aquests sectors <strong>per</strong> aconseguir<br />
divises de forma<br />
ràpida. Per aquest motiu,<br />
avui parlem de «deute<br />
ecològic» del Nord amb<br />
el Sud, generat <strong>per</strong> l’agressió<br />
mediambiental<br />
en el Sud provocada pel<br />
consum del Nord. Aquesta<br />
estratègia econòmica,<br />
a <strong>la</strong> qual donen suport els<br />
organismes internacionals,<br />
combinada amb<br />
tarifes que són més baixes<br />
<strong>per</strong> a les matèries<br />
primeres que <strong>per</strong> als productes<br />
manufacturats, ha<br />
tendit a rebaixar encara<br />
més els preus d'aquestes.<br />
En definitiva, s'ha creat un mercat de materials i béns<br />
injust i desequilibrat, basat en <strong>la</strong> reducció del preu<br />
de les matèries primeres fins a preus de misèria en<br />
els mercats internacionals.<br />
En conclusió, mentre <strong>la</strong> major part de <strong>la</strong> humanitat<br />
no té garantides les seves necessitats bàsiques, un<br />
terç de <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció del món neda en l'abundància i<br />
consumeix molt més del que necessita, amb un consum<br />
que va camí d'esgotar els recursos del p<strong>la</strong>neta i<br />
causar danys ecològics difícilment reparables i que<br />
és font d’opressió econòmica, injustícies socials,<br />
violència estructural i guerres.
6 Per un consum responsable<br />
Per tant, si volem preservar el p<strong>la</strong>neta <strong>per</strong> a les generacions<br />
futures, <strong>per</strong>metre que tothom tingui garantides<br />
les seves necessitats bàsiques i afavorir el<br />
desenvolupament sostenible de tots els pobles, cal<br />
que els consumidors, especialment els dels països<br />
rics, canviem <strong>la</strong> nostra manera «d'ésser al món», el<br />
nostre estil de vida consumista, i el substituïm <strong>per</strong><br />
altres formes de consum que <strong>per</strong>metin mantenir <strong>la</strong><br />
qualitat de vida i siguin menys agressives amb les<br />
<strong>per</strong>sones i el medi que ens envolta.<br />
Però això no serà suficient si els poders públics no<br />
prenen també, urgentment, mesures <strong>per</strong> a <strong>la</strong> redistribució<br />
mundial de <strong>la</strong> riquesa i <strong>per</strong> avançar cap a una<br />
societat menys consumista. Es tracta d’orientar l'economia<br />
més cap a <strong>la</strong> qualitat i els serveis i menys<br />
cap al consum de béns materials: una economia que<br />
no es fonamenti exclusivament en l'adquisició física<br />
de béns com a paràmetre de riquesa i que es reestructuri<br />
a fi de reduir <strong>la</strong> contaminació i el consum<br />
d'energia i de matèries primeres. Els instruments<br />
polítics <strong>per</strong> aconseguir-ho són múltiples: normatives<br />
noves (sobre responsabilitat de les empreses, etiquetatge,<br />
etc.), estratègies fiscals diferents (impostos i<br />
subvencions), crèdits o inversions públiques adients<br />
(en transport públic, energies renovables, etc.).<br />
EL <strong>CONSUM</strong> AL LLARG DE LA HISTÒRIA<br />
Milers d'anys enrere, les <strong>per</strong>sones es reunien en tribus<br />
nòmades que recorrien l<strong>la</strong>rgues extensions de<br />
terra <strong>per</strong> caçar i menjar. Consumir estava estretament<br />
re<strong>la</strong>cionat amb trobar els béns necessaris <strong>per</strong><br />
sobreviure en les condicions que habitaven. No hi<br />
havia intercanvi. El seu esforç constituïa el valor<br />
dels béns que aconseguien. Els béns no estaven<br />
fàcilment a l’abast <strong>per</strong>què els éssers humans en<br />
poguessin fer ús. No hi havia cap intermediari entre<br />
el bé i l'individu, simplement aquest era amo de tot<br />
allò que era capaç d’obtenir de <strong>la</strong> natura.<br />
Més endavant, amb l'arribada del sedentarisme, les<br />
coses van canviar. Des dels seus assentaments, els<br />
humans feien les expedicions necessàries a llocs no<br />
gaire llunyans <strong>per</strong> abastir-se d'aliments i conreaven<br />
alguns productes agrícoles i alguns animals <strong>per</strong> al<br />
seu consum diari. El nou sedentarisme els va <strong>per</strong>metre<br />
construir eines, confeccionar les seves peces i fer<br />
objectes en fang i ceràmica <strong>per</strong> cuinar i emmagatzemar.<br />
Els aliments i els béns de subsistència s'aconseguien<br />
a través d'un treball comunal continu que<br />
representava el valor dels béns. No hi havia preus ni<br />
intermediaris. Establir-se en un únic lloc va <strong>per</strong>metre<br />
a les comunitats especialitzar-se en determinats<br />
oficis.<br />
L’inici del comerç, <strong>per</strong> intercanviar els béns produïts<br />
entre les diferents comunitats, va començar a marcar<br />
un nou model de re<strong>la</strong>cions entre els grups i entre els<br />
integrants de cada grup. Els béns van adquirir valor<br />
<strong>per</strong> l'augment dels individus en les comunitats, que<br />
va dur a l'escassetat. Obtenir aquests béns ja no era<br />
tan simple com anar a buscar-los. Alguns aliments ja<br />
no es trobaven en algunes zones, o bé ja no es produïen,<br />
i les eines eren e<strong>la</strong>borades <strong>per</strong> algunes comunitats,<br />
<strong>per</strong>ò <strong>per</strong> altres, no. Aquest nou esquema<br />
d'escassetat i abundància va determinar un nou<br />
model de consum basat en l'intercanvi de béns. Les<br />
equivalències s'establien segons l'escassetat d'un bé<br />
enfront d’un altre. D'aquesta manera, s'intercanviaven<br />
diferents productes dintre dels llogarets i fora<br />
d'ells. No obstant això, al principi, els béns produïts<br />
i els aliments emmagatzemats tenien un valor que<br />
representava l'esforç físic requerit <strong>per</strong> concebre'ls.<br />
Per exemple, el procés d'obtenció de <strong>la</strong> farina de b<strong>la</strong>t<br />
tenia una equivalència en hores de treball comparable<br />
a una eina metàl·lica. És a dir, que les hores de<br />
treball eren <strong>la</strong> mesura <strong>per</strong> a establir l’acord de l’intercanvi.<br />
La intensificació del comerç va portar a una transformació<br />
que contribuí decisivament a <strong>la</strong> creació del<br />
model econòmic capitalista en el qual vivim actualment:<br />
<strong>la</strong> moneda com a vehicle d'intercanvi. Dur<br />
béns d'un llogaret a un altre <strong>per</strong> rebre a canvi altres<br />
béns resultava un procés costós i difícil, ateses les<br />
distàncies i <strong>la</strong> precarietat del transport. Així mateix,<br />
les convencions sobre el valor variaven entre llogarets<br />
segons l'escassetat de determinats béns. És l<strong>la</strong>vors<br />
quan es van encunyar les primeres monedes<br />
d'or, bronze i p<strong>la</strong>ta, amb les quals es van intercanviar<br />
béns. Amb <strong>la</strong> participació dels comerciants com a<br />
nous actors dins del sistema d'intercanvi es van<br />
encarir els productes. Per adquirir un producte<br />
determinat, ja no es pagava so<strong>la</strong>ment l'equivalent en<br />
hores de treball, sinó que calia pagar un valor addicional:<br />
<strong>la</strong> participació d'un intermediari que establia<br />
un preu segons l'esforç que signifiqués comercialitzar-lo.<br />
A poc a poc, <strong>la</strong> producció va deixar de ser l'única<br />
via <strong>per</strong> a obtenir béns, ja que també es podia<br />
comercialitzar-los i obtenir encara més guany. D’aquesta<br />
manera, el poder passà a fonamentar-se, com
ara, en <strong>la</strong> capacitat de comerç d'un país: exportar<br />
més del que s'importa. Es desenvolupen, així, els<br />
grans ports europeus.<br />
El consum es torna l<strong>la</strong>vors una activitat que su<strong>per</strong>a<br />
les necessitats de su<strong>per</strong>vivència i es carrega de significats<br />
simbòlics re<strong>la</strong>cionats amb el poder social, el<br />
prestigi i l'opulència.<br />
Amb <strong>la</strong> consolidació del capitalisme al l<strong>la</strong>rg dels<br />
segles XIX i XX, es desenvolupen noves formes d’organització<br />
del procés productiu que <strong>per</strong>meten obtenir<br />
guanys encara més importants. Un pas important<br />
a l’hora d’instaurar aquestes re<strong>la</strong>cions capitalistes va<br />
ser el model denominat Fordisme, basat en <strong>la</strong> reducció<br />
extrema dels costos de producció a través de <strong>la</strong><br />
fabricació en cadena (cadenes de muntatge), <strong>la</strong> producció<br />
en massa, l’estandardització i <strong>la</strong> poca qualificació<br />
del trebal<strong>la</strong>dor en tots els sectors productius.<br />
Les hores del trebal<strong>la</strong>dor es redueixen al mínim i el<br />
volum de productes creix sense parar. El gust dels<br />
consumidors també tendeix a homogeneïtzar-se i,<br />
atesos els preus, consumir es torna una activitat que<br />
pot portar a terme un major nombre de <strong>per</strong>sones.<br />
Actualment, <strong>la</strong> maquinària ideològica de <strong>la</strong> producció<br />
en massa, sumada a <strong>la</strong> consolidació del capitalisme<br />
i <strong>la</strong> globalització, generen una societat de<br />
consumidors on el problema ja no és produir sinó<br />
vendre. Per això, <strong>la</strong> intensificació de <strong>la</strong> publicitat és<br />
el mitjà utilitzat <strong>per</strong> captivar l'atenció del consumidor<br />
i diferenciar els productes, <strong>la</strong> qual cosa porta a <strong>la</strong><br />
fi quasi absoluta del model d'autoconsum i dels productes<br />
duradors. Ara triomfa l'obsolescència p<strong>la</strong>nificada<br />
i predomina l'estètica funcional. En aquest nou<br />
entorn en què el mercat reemp<strong>la</strong>ça l'Estat, el consum<br />
es consolida com <strong>la</strong> forma predominant de participació<br />
en <strong>la</strong> vida pública; en altres paraules, el consum<br />
es converteix en l’únic espai disponible des del punt<br />
de vista del mercat <strong>per</strong> establir re<strong>la</strong>cions i <strong>per</strong> forjar<br />
una re<strong>la</strong>ció amb el món.<br />
<strong>PER</strong> <strong>UN</strong>A ÈTICA DEL <strong>CONSUM</strong><br />
Els consumidors hem de prendre consciència que les<br />
actuals formes de consum creen insatisfacció, causen<br />
injustícia i desigualtat en els països subdesenvolupats<br />
i destrueixen el medi ambient. Per tant, cal<br />
que moderem assenyadament els nivells de consum.<br />
1. Cortina i Orts, Ade<strong>la</strong>, Por una ética del consumo. Editorial Taurus.<br />
Per un consum responsable 7<br />
De fet, alguns consumidors ja ho estan fent i va creixent<br />
lentament una major consciència de <strong>la</strong> necessitat<br />
de noves formes de consum. En aquesta<br />
publicació es presenten algunes propostes.<br />
El consumidor no es troba totalment determinat pel<br />
poder de <strong>la</strong> publicitat ni <strong>la</strong> cultura consumista. El<br />
consumidor és autònom i, <strong>per</strong> tant, pot prendre les<br />
regnes del seu propi consum. Cal que prengui consciència<br />
de les motivacions, creences socials, mites i<br />
propagandes que el porten a consumir, així com de<br />
les conseqüències socials i mediambientals del seu<br />
consum. A partir d’aquesta presa de consciència i<br />
informació, el consumidor pot orientar el seu consum<br />
de forma responsable, promovent empreses, grups de<br />
<strong>per</strong>sones organitzades i altres formes d’agrupació<br />
econòmica que impulsin formes de consum més<br />
racionals, justes i sostenibles.<br />
En definitiva, es tracta que els consumidors prenguin<br />
consciència de les seves responsabilitats i<br />
orientin el seu consum d'acord amb principis ètics.<br />
No es tracta de qualsevol ètica, sinó de l'ètica que<br />
prové de principis fonamentals d'humanitat, com ara<br />
<strong>la</strong> llibertat, <strong>la</strong> justícia i <strong>la</strong> fraternitat.<br />
Com diu <strong>la</strong> professora Ade<strong>la</strong> Cortina 1, una proposta<br />
ètica <strong>per</strong> al consum «a l'altura del nostre temps» ha<br />
de partir de <strong>la</strong> base que el consum, <strong>per</strong> ser humà, cal<br />
que sigui autònom, just i generador de felicitat.<br />
D'acord amb Ade<strong>la</strong> Cortina, el ‘consum’ entre els<br />
ciutadans serà autònom quan sigui plenament «senyor»<br />
sobre les coses que es consumeixen, malgrat el<br />
gran nombre de condicionaments socials. Per això,<br />
caldrà necessàriament ser plenament conscient de<br />
les motivacions i creences socials que intervenen en<br />
les tries de productes i prendre les regnes del propi<br />
consum, cosa que difícilment es pot fer sol, sinó que<br />
caldrà fer conjuntament amb els altres.<br />
El consum serà just quan respecti les normes d'un<br />
estil de vida que en conjunt sigui universalitzable,<br />
sense posar en <strong>per</strong>ill <strong>la</strong> pròpia llibertat ni <strong>la</strong> natura,<br />
que pugui ser assumit <strong>per</strong> qualsevol altra <strong>per</strong>sona i<br />
que <strong>per</strong>meti que tota <strong>per</strong>sona sigui tractada com un<br />
fi en el<strong>la</strong> mateixa. Però <strong>la</strong> determinació que sigui<br />
universalitzable no l'ha de fer cada consumidor, sinó<br />
que ha de venir derivada d'un diàleg entre tots els
8 Per un consum responsable<br />
afectats, que avui dia són tots els humans. Per això,<br />
el consum d'una <strong>per</strong>sona so<strong>la</strong>ment serà just si és, en<br />
conjunt, ecològicament sostenible, si <strong>per</strong>met a tots<br />
els afectats defensar els seus interessos i si promou<br />
organitzacions socials que investiguin i assessorin<br />
sobre formes de consum just.<br />
Finalment, <strong>per</strong>què el consum generi felicitat cal que<br />
es faci d'acord amb dues virtuts bàsiques: <strong>la</strong> lucidesa<br />
i <strong>la</strong> prudència. La lucidesa és <strong>la</strong> que ha de <strong>per</strong>metre<br />
prendre consciència dels motius pels quals es<br />
consumeix, de les creences socials que aboquen al<br />
consum i dels costos dels actes de consum. I <strong>la</strong><br />
prudència és <strong>la</strong> que <strong>per</strong>met distingir entre l'excés i el<br />
defecte, saber triar allò que és suficient <strong>per</strong> a <strong>la</strong> qualitat<br />
de vida, que ha de ser prioritari a <strong>la</strong> quantitat de<br />
béns. Així podem construir amb els altres una vida<br />
digna de ser viscuda <strong>per</strong> a cadascú i <strong>per</strong> a tots.<br />
ALG<strong>UN</strong>ES ACTITUD BÀSIQUES<br />
DEL <strong>CONSUM</strong> <strong>RESPONSABLE</strong>:<br />
REDUIR, REPARAR, REUTILITZAR I RECICLAR<br />
D’aquests criteris ètics, i tenint en compte els efectes<br />
que les actuals formes de consum estant generant,<br />
se’n desprenen quatre actituds bàsiques molt<br />
concretes que haurien d’orientar un consum responsable:<br />
reduir el consum, reparar, reutilitzar i recic<strong>la</strong>r.<br />
En primer lloc, cal reduir els nivells de consum de <strong>la</strong><br />
c<strong>la</strong>sse consumidora, especialment <strong>la</strong> dels països rics.<br />
Reduir el nivell de consum no vol dir passar penúries<br />
ni privacions, sinó, com dèiem bans, saber destriar<br />
l’excés del defecte i consumir el que és<br />
necessari <strong>per</strong> a una vida digna. Això significa que<br />
hem de rebaixar els nostres actuals nivells de consum<br />
d’aigua, d’energia, de minerals i de béns materials<br />
de tota mena, que estan molt <strong>per</strong> sobre de les<br />
nostres necessitats. I això ho podem fer sense baixar<br />
el nivell del nostre benestar. Es tracta, doncs, d’apostar<br />
<strong>per</strong> uns nivells de vida una mica més austers,<br />
pensant que, en conjunt, tot el nostre volum de consum<br />
hauria de ser el que pogués assumir qualsevol<br />
<strong>per</strong>sona del p<strong>la</strong>neta sense posar en <strong>per</strong>ill <strong>la</strong> continuïtat<br />
de <strong>la</strong> vida humana, evitant el malbaratament<br />
de recursos que actualment portem a terme d’una<br />
forma rutinària i <strong>per</strong> inèrcia <strong>la</strong> majoria de ciutadans<br />
dels països rics.<br />
En segon lloc, reparar i reutilitzar, accions sovint lligades.<br />
Reutilitzar i reparar són accions cada cop més<br />
en desús que <strong>per</strong>meten <strong>la</strong> utilització més <strong>per</strong>llonga-<br />
da en el temps d’un mateix producte i al<strong>la</strong>rgar així <strong>la</strong><br />
seva conversió en residu i <strong>la</strong> necessitat de produir-ne<br />
un substitut. Més quan les innovacions tecnològiques<br />
sovint comporten que els nous productes requereixin<br />
més matèries primeres i energia <strong>per</strong> a <strong>la</strong> seva<br />
producció i <strong>per</strong> al seu ús, i que generin majors quantitats<br />
de residus i siguin cada cop menys duradors.<br />
Es tracta de lluitar en contra d’allò que hem anomenat<br />
l’obsolència p<strong>la</strong>nificada, que consisteix a promoure<br />
uns preus ben baixos dels productes<br />
manufacturats <strong>per</strong>què, quan aquests es trenquin o<br />
s’espatllin, no resulti econòmic reparar-los, sinó que<br />
es llencin i se’n comprin de nous. Amb aquest sistema,<br />
els sabaters, els sastres, els electricistes i moltes<br />
altres feines que es dediquen a <strong>la</strong> reparació de productes<br />
desapareixeran, llevat que es canviïn les<br />
dinàmiques actuals del consum. A més, el consum<br />
també afecta de manera negativa <strong>la</strong> nostra cultura, ja<br />
que ens uniformitza.<br />
Cal recordar que, històricament, les famílies tenien<br />
el costum de reutilitzar els productes, encara que fos<br />
<strong>per</strong> necessitats en l’economia familiar. Un bon exemple<br />
són els llibres de text de l’esco<strong>la</strong> o <strong>la</strong> roba dels<br />
germans. Avui, <strong>per</strong>ò, no ens cal ser-ne tant conservadors,<br />
ja que els preus són prou baixos <strong>per</strong> no haver<br />
d’heretar res entre germans.<br />
Reparar i reutilitzar, doncs, hauria de convertir-se en<br />
un hàbit aplicable a bona part dels nostres productes<br />
de consum. Això comportarà necessàriament que <strong>la</strong><br />
tria dels productes que fem quan comprem tingui<br />
com a criteri <strong>la</strong> seva durabilitat i <strong>la</strong> possibilitat d’una<br />
reparació econòmica. D’altra banda, <strong>per</strong> fomentar <strong>la</strong><br />
reutilizació serà de gran ajuda <strong>la</strong> proliferació de mercats<br />
de productes de segona mà (als quals ens referirem<br />
més endavant).<br />
En tercer lloc, recic<strong>la</strong>r, és a dir, canalitzar els residus<br />
<strong>per</strong> tal que puguin ser utilitzats de nou com a materials<br />
del procés de producció i evitar <strong>la</strong> seva conversió<br />
en residus. El recic<strong>la</strong>tge comença a formar part<br />
de les prioritats dels governs dels estats rics. El significat<br />
i els avantatges del recic<strong>la</strong>tge són prou coneguts.<br />
Els estats demanen als ciutadans aquest esforç<br />
i en alguns casos amenacen amb sancions econòmiques.<br />
Amb tot, els nivells de recic<strong>la</strong>tge actuals,<br />
almenys en el nostre país, són molt baixos i no arriben<br />
sempre a tots els productes susceptibles de ser<br />
recic<strong>la</strong>ts.
Aquí rau l’esforç del consumidor responsable: conèixer-ne<br />
els usos i deixar els residus en els espais<br />
municipals on es fa <strong>la</strong> recollida i redistribució <strong>per</strong> al<br />
recic<strong>la</strong>tge de productes duradors com neveres, telèfons<br />
mòbils, rentadores, mobles, etc. En cas que en<br />
manquin, el consumidor responsable ha d’exigir als<br />
seus governats locals que facilitin el recic<strong>la</strong>tge.<br />
Retorn a <strong>la</strong> natura. K<strong>la</strong>us Staeck<br />
ALTERNATIVES <strong>PER</strong> <strong>UN</strong> <strong>CONSUM</strong><br />
A FAVOR DE LA JUSTÍCIA, LA PAU<br />
I EL MEDI AMBIENT<br />
Els consumidors, a més de ser conscients i reorientar<br />
els seus hàbits de consum, d'acord amb els criteris<br />
ètics esmentats, tenen un pa<strong>per</strong> molt més important a<br />
jugar <strong>per</strong> contribuir a una re<strong>la</strong>cions econòmiques més<br />
justes, <strong>per</strong> afavorir el desenvolupament dels països<br />
pobres i impulsar una economia més respectuosa amb<br />
el medi ambient i promotora de pau.<br />
És cert que els consumidors no tenen cap poder<br />
revolucionari i difícilment totes les <strong>per</strong>sones del<br />
món es podran posar d’acord <strong>per</strong> trobar noves formes<br />
de consumir. És cert que els consumidors no<br />
són absolutament lliures, a causa dels condicionants<br />
de tota mena que comporta viure en societat, ni<br />
poden transformar <strong>per</strong> ells sols les estructures<br />
econòmiques mundials. Però és innegable que els<br />
seus hàbits i les tries que fan en el seu consum<br />
poden ser una contribució important a favor de <strong>la</strong><br />
justícia, <strong>la</strong> pau i el medi ambient. Poden, <strong>per</strong> exemple,<br />
incitar les grans empreses i els productors a<br />
Per un consum responsable 9<br />
canviar determinats processos o productes, dificultar-los<br />
certes actituds nocives <strong>per</strong> al desenvolupament<br />
o <strong>per</strong> al medi ambient i fomentar que els<br />
poders públics desenvolupin polítiques i lleis més<br />
favorables al consumidor, i també formes de producció<br />
més respectuoses amb les necessitats de <strong>la</strong><br />
humanitat.<br />
Amb aquestes finalitats, s'han anat desenvolupant<br />
diferents alternatives de consum, així com certes<br />
estratègies activistes –que veurem a continuació- que<br />
són una bona opció <strong>per</strong> a tots aquells que se senten<br />
especialment compromesos amb els valors de <strong>la</strong> <strong>solidaritat</strong>,<br />
<strong>la</strong> justícia, <strong>la</strong> pau i <strong>la</strong> sostenibilitat ecològica.<br />
El comerç just: una forma de reduir<br />
les desigualtats Nord-Sud<br />
El comerç just, una de les primeres alternatives de<br />
consum solidari, forma part ja dels hàbits de molts<br />
ciutadans dels estats industrialitzats.<br />
Aquesta alternativa comercial parteix de <strong>la</strong> constatació<br />
que quan comprem un producte no només satisfem una<br />
necessitat o un desig, sinó que també estem col·<strong>la</strong>borant<br />
econòmicament amb el tipus de producció que ha<br />
fet possible l'e<strong>la</strong>boració d'aquell producte. I ja hem dit<br />
que el consumidor responsable ha de pensar què hi ha<br />
darrere d’un producte o d’un servei abans d’adquirir-lo.<br />
Aquest sistema alternatiu de compravenda es va<br />
idear <strong>per</strong> promoure unes re<strong>la</strong>cions comercials més
10 Per un consum responsable<br />
equitatives entre els productors dels estats del Sud i<br />
els consumidors dels estats del Nord. Sorgeix de <strong>la</strong><br />
diagnosi que el repartiment desigual de <strong>la</strong> riquesa al<br />
món no s'ha donat <strong>per</strong> atzar, sinó que és fruit d'unes<br />
estructures econòmiques i comercials internacionals<br />
molt desiguals que provoquen injustícia, especialment<br />
en els estats en desenvolupament.<br />
Algunes d'aquestes estructures comercials injustes<br />
fan referència al preu pel qual es paguen les mercaderies<br />
al productor. Els petits agricultors del Sud es<br />
troben amb uns preus regits pels mercats internacionals<br />
que responen a <strong>la</strong> sobreproducció de les grans<br />
explotacions del Nord. Això fa que molts preus dels<br />
seus productes tendeixin a anar a <strong>la</strong> baixa, sense que<br />
els productors tinguin cap possibilitat d’evitar-ho.<br />
Malgrat això, els petits productors es veuen abocats<br />
<strong>per</strong> necessitat a continuar venent el producte, encara<br />
que sigui a un preu insuficient.<br />
D’altra banda, ni els governs locals ni els productors<br />
dels països en desenvolupament poden decidir els<br />
preus dels productes que arriben als seus mercats<br />
procedents de l'exterior. Per exemple, les subvencions<br />
que es donen <strong>per</strong> exportar als productors dels<br />
estats del Nord, <strong>la</strong> majoria productors <strong>la</strong>tifundistes,<br />
fan que moltes mercaderies agrícoles procedents<br />
dels països rics facin <strong>la</strong> competència als productes<br />
caso<strong>la</strong>ns del Sud en els seus propis mercats. Aquest<br />
fet no afavoreix ni <strong>la</strong> sobirania alimentària d'aquests<br />
estats ni <strong>la</strong> venda dels seus productes en el mercat<br />
local, mentre que assegura <strong>la</strong> baixa de preus en el<br />
mercat internacional.<br />
Les polítiques comercials dels estats desenvolupats<br />
són el motiu principal d’aquestes desigualtats, com<br />
ara els acords de lliure comerç o els espais de lliure<br />
circu<strong>la</strong>ció. En aquests espais els productes acordats<br />
pels estats signants poden circu<strong>la</strong>r lliurement<br />
<strong>per</strong>ò, alhora, es dificulta l’entrada de productes de<br />
tercers països, generalment amb barreres no aranzelàries.<br />
D’aquesta manera, es limita <strong>la</strong> competència<br />
dins d’aquests espais. Un exemple ben conegut<br />
d’aquesta pràctica és el Tractat de l’ALCA (Associació<br />
de Lliure Comerç de les Amèriques), que<br />
vincu<strong>la</strong> els països de l’Amèrica L<strong>la</strong>tina, els EUA i<br />
Canadà, d’acord amb el qual els productors l<strong>la</strong>tinoamericans<br />
suposadament es beneficien <strong>per</strong>què<br />
tenen un comprador assegurat, <strong>per</strong>ò també es veuen<br />
«obligats» a acceptar certes importacions dels seus<br />
socis comercials.<br />
La paradoxa actual és brutal: els estats del Nord, que<br />
han assolit històricament el seu desenvolupament<br />
protegint <strong>la</strong> seva indústria, pràctica que també<br />
segueixen actualment amb <strong>la</strong> seva agricultura intensiva,<br />
imposen unes re<strong>la</strong>cions comercials lliurecanvistes<br />
als estats del Sud. Això fa que aquests últims<br />
països caiguin en una re<strong>la</strong>ció de dependència i en un<br />
semidesenvolupament molt especialitzat.<br />
Són aquestes estructures injustes i desiguals les que<br />
van provocar el naixement de l’anomenat comerç<br />
just, com una alternativa que, si bé no ha canviat les<br />
estructures comercials i econòmiques globals, sí que<br />
ha contribuït a <strong>la</strong> millora de <strong>la</strong> qualitat de vida dels<br />
ciutadans del sud que se n'han pogut beneficiar.<br />
El sistema del comerç just consisteix en l'adquisició<br />
de productes que respecten les següents exigències:<br />
1. Provenen de coo<strong>per</strong>atives i de petits productors<br />
agrícoles dels estats en desenvolupament. Això<br />
representa beneficis socials <strong>per</strong> a les comunitats<br />
productores i l'augment de <strong>la</strong> qualitat de vida i<br />
dels drets del trebal<strong>la</strong>dor.<br />
2. Es paguen a un preu just que <strong>per</strong>met oferir un<br />
sa<strong>la</strong>ri digne als trebal<strong>la</strong>dors. A més, homes i<br />
dones reben el mateix sa<strong>la</strong>ri.<br />
3. Han estat e<strong>la</strong>borats amb processos que respecten<br />
el medi ambient.<br />
4. Han estats produïts respectant els drets humans<br />
dels trebal<strong>la</strong>dors. No hi ha mà d'obra infantil.<br />
A més, en <strong>la</strong> mesura que molts d'aquests productes<br />
provenen de coo<strong>per</strong>atives, les <strong>per</strong>sones que en formen<br />
part poden beneficiar-se d’un petit grau d'acumu<strong>la</strong>ció<br />
de riquesa que pot assegurar, <strong>per</strong> exemple,<br />
l'educació dels fills.<br />
La banca ètica:<br />
els nostres estalvis poden fer bé<br />
Una forma important del consum consisteix en <strong>la</strong><br />
contractació de serveis i productes financers amb els<br />
quals gestionem els nostres estalvis. I aquí hi ha un<br />
gran instrument <strong>per</strong> aconseguir que els nostres estalvis<br />
no generin desigualtat, no promoguin <strong>la</strong> violència<br />
i <strong>la</strong> guerra i no contribueixin a <strong>la</strong> destrucció del medi<br />
ambient. És <strong>la</strong> banca ètica.<br />
La banca ètica és aquell conjunt d’institucions o serveis<br />
financers que <strong>per</strong>meten fer compatible el rendi-
ment econòmic amb el respecte a determinats principis<br />
ètics. Neix d'una convicció molt simple: 'els<br />
diners han d'estar al servei de les <strong>per</strong>sones' i no a<br />
l'inrevés. La banca ètica té quatre objectius bàsics:<br />
esdevenir un element de transformació de les re<strong>la</strong>cions<br />
internacionals, ser una alternativa financera<br />
real <strong>per</strong> a aquells que no tenen accés al crèdit convencional,<br />
configurar un instrument compensatori de<br />
<strong>la</strong> banca actual i possibilitar que les inversions<br />
siguin coherents amb <strong>la</strong> ideologia i els valors ètics i<br />
socials d’inversors o estalviadors responsables.<br />
Amb <strong>la</strong> banca ètica, els estalviadors obtenen un quàdruple<br />
benefici:<br />
• Obtenir un benefici financer èticament net.<br />
• Obtenir un benefici social, pel fet de finançar iniciatives<br />
empresarials que fomenten projectes que<br />
redistribueixen <strong>la</strong> riquesa i/o defensen <strong>la</strong> protecció<br />
del medi ambient.<br />
• Promoure les conductes responsables en el món<br />
empresarial i possibilitar una alternativa financera<br />
dins el model econòmic actual.<br />
• La possibilitat de ser coherent amb els propis<br />
principis ètics, indissociables de l’activitat social<br />
i econòmica.<br />
Els instruments de finançament ètic ofereixen els<br />
nostres estalvis a aquelles empreses que tenen especial<br />
cura a fer bé a <strong>la</strong> societat i a preservar el medi<br />
ambient. Exclouen aquelles iniciatives empresarials<br />
re<strong>la</strong>cionades amb el comerç d’armes, el joc, l’ex<strong>per</strong>imentació<br />
amb animals, el tabac, <strong>la</strong> manipu<strong>la</strong>ció<br />
genètica, <strong>la</strong> contaminació, <strong>la</strong> pornografia, o que<br />
donen suport a règims econòmics dictatorials, etc.<br />
Dins de <strong>la</strong> banca ètica cal distingir diferents realitats:<br />
a. D’una banda, tenim els bancs ètics pròpiament<br />
dits. Es tracta d’entitats de crèdit que poden ser<br />
bancs, caixes d’estalvis o coo<strong>per</strong>atives de crèdit,<br />
que únicament es diferencien de les convencionals<br />
<strong>per</strong>què busquen fer compatible el rendiment<br />
financer amb el social. O sigui, <strong>per</strong>segueixen el<br />
benefici econòmic <strong>per</strong>ò no a qualsevol preu, sinó<br />
establint uns criteris ètics i/o ecològics d’inversió<br />
dels recursos que no responen únicament a <strong>la</strong><br />
rendibilitat financera de les empreses.<br />
b. D’altra banda, hi ha els fons d'inversió ètics. Es<br />
tracta de fons d’inversió molt especials, <strong>per</strong>què<br />
Per un consum responsable 11<br />
les entitats que els ofereixen asseguren als seus<br />
clients que els estalvis dipositats només seran<br />
oferts, com a inversió, a aquelles empreses que<br />
compleixin un conjunt de criteris ètics exigits pel<br />
fons d’inversió.<br />
c. Finalment, hi ha els fons solidaris, productes que<br />
ofereixen certes entitats financeres. Aquests fons<br />
(llibretes, comptes corrents, targetes de crèdit,<br />
etc.) no són pròpiament fons ètics, ja que consisteixen<br />
únicament a oferir un <strong>per</strong>centatge de <strong>la</strong><br />
comissió de gestió a ONG, <strong>per</strong>ò no prenen en consideració<br />
cap principi ètic a l’hora de triar els<br />
valors en els quals s’inverteix.<br />
L’instrument <strong>per</strong> excel·lència de <strong>la</strong> banca ètica és el<br />
microcrèdit. Consisteix en un petit crèdit que es<br />
concedeix a <strong>per</strong>sones sense ocupació formal que<br />
tenen una idea de negoci o que tenen ex<strong>per</strong>iència en<br />
alguna activitat econòmica, <strong>per</strong>ò que els manca el<br />
capital necessari <strong>per</strong> iniciar-<strong>la</strong>. Aquesta activitat<br />
econòmica els <strong>per</strong>met generar els ingressos necessaris<br />
<strong>per</strong> viure i tenir una ocupació estable que el mercat<br />
<strong>la</strong>boral els denega. El microcrèdit no exigeix<br />
garanties o ingressos fixos al sol·licitant. Es basa en<br />
<strong>la</strong> confiança amb l’emprenedor i amb <strong>la</strong> viabilitat del<br />
projecte empresarial.<br />
En molts casos els microcrèdits s’atorguen amb<br />
preferència a <strong>per</strong>sones en risc d’exclusió social que<br />
volen tirar endavant un projecte, el qual suposa un<br />
pas decisiu <strong>per</strong> a <strong>la</strong> seva reinserció social. Per tant,<br />
el foment dels microcrèdits és una aposta en contra<br />
de <strong>la</strong> pobresa i l’exclusió, i <strong>per</strong>met <strong>la</strong> reintegració<br />
de moltes <strong>per</strong>sones en el món <strong>la</strong>boral i social. De<br />
fet, <strong>la</strong> filosofia <strong>per</strong> atorgar aquests préstecs es basa<br />
en el sentit etimològic del terme crèdit («creure»),<br />
i això explica <strong>per</strong>què en lloc d’exigir un aval s’exigeix<br />
una viabilitat del projecte i una confiança en<br />
el creditor. En aquest sentit, es busca creure en<br />
allò que s’està finançant, i és en aquest punt on es<br />
veu c<strong>la</strong>rament que <strong>la</strong> banca ètica és una via <strong>per</strong>què<br />
els diners estiguin al servei de les <strong>per</strong>sones i no a<br />
l'inrevés.<br />
A Catalunya hi ha diverses institucions que ofereixen<br />
productes de banca ètica. Aquests productes ens<br />
<strong>per</strong>meten invertir els nostres estalvis a canvi de<br />
rebre uns interessos i amb <strong>la</strong> garantia que els nostres<br />
s’utilitzaran amb una finalitat social o com a mínim<br />
d’una forma èticament correcta:
12 Per un consum responsable<br />
• Oikocredit. És un banc ètic que remunera les<br />
participacions de l’inversor amb un 2% d’interès<br />
i que finança activitats econòmiques impulsades<br />
<strong>per</strong> coo<strong>per</strong>atives que lluiten contra <strong>la</strong> pobresa a<br />
països en vies de desenvolupament.<br />
• Fondo Ético FIM. És un<br />
fons d’inversió gestionat<br />
<strong>per</strong> l’agència Morgan<br />
Stanley Dean Witter, que<br />
sotmet <strong>la</strong> valoració dels<br />
valors en que inverteix a<br />
una comissió ètica de <strong>la</strong><br />
qual és responsable<br />
l’ONG Intermón-Oxfam.<br />
• P<strong>la</strong> ètic i solidari del banc<br />
de Sabadell. És un p<strong>la</strong> de<br />
pensions –els rendiments s’acumulen fins a <strong>la</strong><br />
jubi<strong>la</strong>ció– validat <strong>per</strong> Intermón-Oxfam. Inverteix<br />
en empreses que cotitzen a borsa i que compleixen<br />
criteris de responsabilitat social i mediambiental.<br />
Per conèixer altres fons d’inversió ètics, podeu consultar<br />
<strong>la</strong> pàgina web de l’Observatori dels Fons<br />
Ètics de l’Institut Persona Empresa i Societat<br />
(IPES) d’ESADE.<br />
També hi ha a Catalunya diverses entitats que, sense<br />
ser pròpiament bancs ètics,<br />
ofereixen microcrèdits: <strong>la</strong><br />
Fundació Un Sol Món de<br />
Caixa Catalunya, Acció<br />
Solidària contra l’Atur, dedicada<br />
a atorgar crèdits sense<br />
interès a <strong>per</strong>sones que es troben<br />
a l’atur, FIDEM (Fundació<br />
Internacional de <strong>la</strong> Dona Emprenedora), que<br />
ofereix microcrèdits a través de La Caixa a dones<br />
emprenedores, i Coop57, una coo<strong>per</strong>ativa de crèdit<br />
cata<strong>la</strong>na que ofereix préstecs a entitats del tercer<br />
sector.<br />
D’altra banda, a Catalunya hem de destacar <strong>la</strong> tasca<br />
que fa FETS (Finançament Ètic i Solidari), una p<strong>la</strong>taforma<br />
d’entitats cata<strong>la</strong>nes que promouen <strong>la</strong> utilització<br />
dels instruments financers ètics i <strong>la</strong> creació<br />
d’un banc ètic a Catalunya. Podeu dirigir-vos a<br />
aquesta entitat <strong>per</strong> ampliar informació.<br />
Fora de Catalunya, <strong>per</strong>ò ben pròximes, hi ha altres<br />
institucions de banca ètica o que ofereixen productes<br />
amb certes garanties ètiques. Una d’aquestes entitats<br />
és <strong>la</strong> Caixa de Pollença, amb seu a Mallorca,<br />
que també disposa d’una llibreta d’estalvis ètica ben<br />
reconeguda. Recentement, l’entitat Triodos Bank ha<br />
obert una primera sucursal a Espanya. Es tracta<br />
d’un banc amb 24 anys d’ex<strong>per</strong>iència<br />
a Ho<strong>la</strong>nda, Bèlgica<br />
i el Regne Unit. A diferència<br />
de <strong>la</strong> banca tradicional, l’entitat<br />
només inverteix en projectes<br />
i iniciatives que<br />
ofereixen sostenibilitat social<br />
i mediambiental. El banc té<br />
ex<strong>per</strong>iència amb inversions<br />
en energies renovables, agricultura<br />
ecològica, bioconstrucció,<br />
tecnologia mediambiental, reinserció de<br />
col·lectius amb risc d’exclusió, comerç just o turisme<br />
sostenible. Aquest darrer servei és una de les innovacions<br />
a Espanya i respon al interès creixent que hi<br />
ha sobre aquestes qüestions.<br />
Les empreses d'inserció <strong>la</strong>boral<br />
Les empreses d’inserció <strong>la</strong>boral són una alternativa<br />
<strong>per</strong> al ciutadà a l’hora de comprar o de contractar<br />
diferents serveis: restauració, rentat de vehicles,<br />
recollida de residus, Internet, etc. La seva característica<br />
principal és que realitzen<br />
activitats econòmiques<br />
contractant <strong>per</strong>sones amb<br />
dificultats importants <strong>per</strong><br />
inserir-se en el mercat de<br />
treball. L’objectiu d’aquestes<br />
empreses és, doncs, <strong>la</strong><br />
inserció social de <strong>per</strong>sones<br />
en risc d’exclusió proporcionant-los un lloc de treball,<br />
uns ingressos fixos i, en conseqüència, un<br />
important augment de l’autoestima. Alhora, aquestes<br />
<strong>per</strong>sones aprenen una professió i adquireixen més<br />
ex<strong>per</strong>iència en allò que ja sabien fer abans de caure<br />
en l’exclusió.<br />
La finalitat de les empreses d’inserció <strong>la</strong>boral és<br />
facilitar <strong>la</strong> formació en el propi lloc de treball i erigir-se<br />
com a empreses pont amb altres del sector que<br />
posteriorment contractaran aquests trebal<strong>la</strong>dors.<br />
Per realitzar aquesta tasca, les empreses d'inserció<br />
<strong>la</strong>boral combinen professionals especialitzats en les<br />
activitats econòmiques que realitza l'empresa i tre-
al<strong>la</strong>dors d'inserció que seran formats <strong>per</strong> aquests<br />
professionals. Aquest tipus d'empresa sol disposar<br />
d'un equip de professionals que acompanyen els processos<br />
d'inserció <strong>la</strong>boral.<br />
Cal destacar que hi ha empreses d'inserció <strong>la</strong>boral en<br />
molts àmbits diferents. Les fundacions, com és el cas<br />
de <strong>la</strong> Fundació Futur, inclouen des de <strong>la</strong> inserció<br />
<strong>la</strong>boral fins a <strong>la</strong> manutenció imprescindible. Aquesta<br />
fundació compta ja amb una cadena de quatre restaurants<br />
a Barcelona on, a més, s’ofereixen majoritàriament<br />
productes ecològics i de comerç just. N’hi ha<br />
moltes d’altres, com són les de venda d'articles de<br />
segona mà, empreses d'obres i reformes, de missatgeria,<br />
de recollida de residus, de reparació de vehicles,<br />
de serveis empresarials, com Internet, etc.<br />
El consum de segona mà<br />
Les botigues de segona mà no són massa freqüents al<br />
nostre país. La ciutadania cata<strong>la</strong>na és de les que utilitza<br />
menys aquest recurs a Europa. Els productes de<br />
segona mà que més s’intercanvien a <strong>la</strong> nostra societat<br />
són els habitatges, els cotxes i altres mitjans de<br />
transport, i els ordinadors. Hi ha algunes publicacions<br />
on s’anuncien productes que passen de primers<br />
a segons o tercers usuaris, i a l’inrevés. En<br />
canvi, a molts altres països d’Europa les botigues de<br />
segona mà ofereixen una gran diversitat de productes<br />
i formen part de <strong>la</strong> més absoluta qüotidianitat.<br />
La idea d’aquesta forma de consum responsable rau<br />
en <strong>la</strong> necessitat de reduir el nostre consum i, <strong>per</strong> tant,<br />
reduir les matèries primeres de primer ús que s’utilitzen<br />
cada vegada que es fabrica un producte nou, a<br />
més del volum de residus. Aquesta proposta es basa<br />
també en el fet que, moltes vegades, no cal comprar<br />
productes nous, sinó que es poden utilitzar articles ja<br />
utilitzats <strong>per</strong> altres <strong>per</strong>sones, que ja no els necessiten<br />
o que els posen a <strong>la</strong> venda. Aquesta proposta ens <strong>per</strong>met<br />
reduir el nostre consum i assegura als consumidors<br />
que no es faran servir noves matèries primeres ni<br />
despeses de transport <strong>per</strong> a <strong>la</strong> seva fabricació i distribució.<br />
És una opció que es pot practicar a través de<br />
<strong>la</strong> compra en botigues especialitzades de segona mà i<br />
l’intercanvi o cessió temporal de productes.<br />
Dins els circuits de botigues de segona mà hi podem<br />
trobar tota mena de productes: roba, mobles, electro-<br />
2. Vegeu: http://www.airescat.org/botigues.htm<br />
Per un consum responsable 13<br />
domèstics, llibres, música, informàtica, etc. Hi ha<br />
diferents tipus d'organitzacions, empreses i establiments<br />
que posen a <strong>la</strong> venda articles de segona mà.<br />
Com a promotors d’aquest tipus de consum trobem<br />
organitzacions socials que comercialitzen productes<br />
de segona mà.<br />
Un mercat important és el de <strong>la</strong> roba de segona mà.<br />
A Catalunya hi ha les botigues impulsades <strong>per</strong> les<br />
entitats del programa ‘Moda Amiga’, les de <strong>la</strong> Fundació<br />
Formació i Futur, creades <strong>per</strong> Càritas el 1992,<br />
que s’anomenen Farcells, o les tan conegudes Engrunes,<br />
entre d’altres. Les entitats que participen en el<br />
programa ‘Roba Amiga’, <strong>per</strong> exemple, recullen <strong>la</strong><br />
roba dels seus 800 contenidors situats arreu de Catalunya,<br />
mentre que Càritas <strong>la</strong> recull a les seves delegacions.<br />
Aquestes botigues seleccionen <strong>la</strong> roba i <strong>la</strong><br />
preparen amb tots els mètodes higiènics necessaris<br />
<strong>per</strong> posar-<strong>la</strong> a disposició del públic. Aquesta forma<br />
de consum i de comercialització de productes suposa<br />
un major respecte al medi ambient, ja que es<br />
recull i reutilitza <strong>la</strong> roba que no es fa servir, aconseguint<br />
així una reducció del residu tèxtil que va a l’abocador.<br />
A més, disminueix l’ús de matèries<br />
primeres <strong>per</strong> a teixits naturals i l’emissió de gasos<br />
<strong>per</strong> a <strong>la</strong> fabricació de teixits sintètics.<br />
Aquest tipus de comerç, a més, trebal<strong>la</strong> també contra<br />
<strong>la</strong> pobresa i l’exclusió social creant llocs de treball<br />
<strong>per</strong> a <strong>per</strong>sones amb dificultats, ja que aquestes<br />
botigues són gestionades <strong>per</strong> empreses d’inserció<br />
socio<strong>la</strong>boral, com les citades anteriorment.<br />
Entitats sense afany de lucre que promouen <strong>la</strong> compravenda<br />
de productes de segona mà i, alhora, <strong>la</strong><br />
reinserció social són Engrunes i Solidança. Aquestes<br />
dues entitats han creat botigues i encants en els<br />
quals podem trobar tota mena de productes: mobles,<br />
llibres, objectes, joguines, complements, paraments<br />
de <strong>la</strong> l<strong>la</strong>r, electrodomèstics, etc. 2<br />
En l'economia convencional, també trobem empreses<br />
que es dediquen a <strong>la</strong> compravenda de segona mà.<br />
Algunes d’elles posen en contacte el comprador i el<br />
venedor. És el cas del diari Primeramà o <strong>la</strong> web<br />
http://www.anuntis.segundamano.com.<br />
De tota manera, s'ha de tenir molt en compte <strong>la</strong><br />
transparència en l’elecció de l’organització, així com
14 Per un consum responsable<br />
l'efecte global de cada consum, és a dir, l’efecte en<br />
altres països, que no sempre serà positiu, malgrat <strong>la</strong><br />
intenció inicial d’intentar cobrir necessitats. En<br />
aquest sentit, el comerç de roba de segona mà pot ser<br />
un exemple. Una part de <strong>la</strong> roba que es recull es<br />
deriva cap als països empobrits, si bé aquest tràfic<br />
ha generat importants crítiques. Moltes ONG consideren<br />
que aquesta exportació de roba pot comportar<br />
una colonització que provoqui <strong>la</strong> pèrdua irreversible<br />
dels hàbits culturals del Sud <strong>per</strong> l'extinció de <strong>la</strong><br />
indumentària tradicional. A més, consideren que l'arribada<br />
massiva de roba ja confeccionada i barata pot<br />
destruir <strong>la</strong> incipient indústria tèxtil d'aquests països<br />
i malbaratar els petits tallers familiars que, amb gran<br />
esforç, intenten tirar endavant a través de petites<br />
estructures empresarials o de coo<strong>per</strong>atives.<br />
No obstant això, els defensors d'aquest tràfic de roba<br />
afirmen que roba nova i roba usada atreuen consumidors<br />
diferents i que aquest mercat té sentit des del<br />
moment que moltes <strong>per</strong>sones han de sobreviure a<br />
l’Àfrica amb menys d'un dò<strong>la</strong>r diari. Sens dubte, és<br />
un debat on hi ha molts aspectes a valorar i calen<br />
respostes imaginatives <strong>per</strong> cobrir les necessitats dels<br />
habitants dels estats empobrits, sense que això vagi<br />
en detriment de <strong>la</strong> seva indústria i cultura. Des del<br />
punt de vista del consumidor, el que és important és<br />
conèixer on es lliurarà <strong>la</strong> roba de <strong>la</strong> qual no se’n vol<br />
fer més ús.<br />
Les coo<strong>per</strong>atives de consum<br />
Les coo<strong>per</strong>atives de consum sorgeixen com una iniciativa<br />
dels consumidors <strong>per</strong> recu<strong>per</strong>ar el control<br />
econòmic i humà d’allò que consumeixen i, molt<br />
especialment, d’allò que mengen. Cada vegada els<br />
serveis són més cars i/o fraudulents, o bé els productes<br />
no tenen <strong>la</strong> qualitat es<strong>per</strong>ada (o és desconeguda),<br />
o bé amb <strong>la</strong> nostra compra col·<strong>la</strong>borem<br />
directament a donar beneficis a empreses que tenen<br />
vincu<strong>la</strong>cions amb <strong>la</strong> desestabilització ecològica del<br />
p<strong>la</strong>neta, amb el quasi esc<strong>la</strong>vatge dels ciutadans dels<br />
estats en desenvolupament, amb <strong>la</strong> indústria armamentística,<br />
etc. És <strong>per</strong> això que els consumidors<br />
volen assegurar-se del procés de producció.<br />
A Catalunya, l’aparició de les primeres coo<strong>per</strong>atives<br />
de consum agrobiològic data dels anys 80. Els escàndols<br />
alimentaris dels últims anys –vaques boges, grip<br />
dels pol<strong>la</strong>stres, dioxines, oli de pinyo<strong>la</strong>da, etc.– han<br />
contribuït a <strong>la</strong> seva consolidació i extensió.<br />
Hi ha molts tipus de grups de professionals o de ciutadans<br />
que funcionen amb <strong>la</strong> fórmu<strong>la</strong> jurídica de<br />
coo<strong>per</strong>ativa de treball associat. Però les que aquí es<br />
volen presentar són només aquelles coo<strong>per</strong>atives que<br />
creen els consumidors <strong>per</strong> assegurar-se els controls<br />
ètics necessaris d’allò que consumeixen.<br />
Les coo<strong>per</strong>atives de consumidors són impulsores d’economia<br />
social <strong>per</strong>què qüestionen el comerç de les<br />
empreses que s'enriqueixen a costa de l'explotació<br />
injusta de territoris i de <strong>per</strong>sones que viuen als estats<br />
en desenvolupament o del medi rural tradicional.<br />
També qüestionen costosos projectes empresarials<br />
que representen un benefici <strong>per</strong> a molt pocs.<br />
Les coo<strong>per</strong>atives creen, recolzen i fomenten totes<br />
aquelles empreses que desenvolupen <strong>la</strong> seva activitat<br />
econòmica sense malmetre el medi (agricultors/es<br />
de conreu ecològic, artesans/es, e<strong>la</strong>boradors/es que<br />
no usin química de síntesi o pagesos que no conreïn<br />
productes transgènics, com ara b<strong>la</strong>t de moro o soja) i<br />
les que desenvolupen <strong>la</strong> seva activitat en altres<br />
camps del comerç sense afany especu<strong>la</strong>tiu. A més,<br />
les coo<strong>per</strong>atives de consumidors s’organitzen de tal<br />
manera que, <strong>per</strong> exemple, demanen als seus membres<br />
unes hores de treball mensual, normalment un<br />
dia, <strong>per</strong> gestionar <strong>la</strong> coo<strong>per</strong>ativa, o empren altres<br />
fórmules que <strong>per</strong>meten als socis/es gaudir dels avantatges<br />
d’aquests productes contro<strong>la</strong>ts i alhora implicar-se<br />
en el seu propi consum.<br />
Es tracta de tornar a contro<strong>la</strong>r allò que arriba a tau<strong>la</strong><br />
com feien les famílies ara fa 50 anys. Aquest model<br />
d’associació promou que els seus membres participin<br />
més de <strong>la</strong> seva comunitat, que <strong>la</strong> presa de decisions<br />
sigui tan participativa com sigui possible<br />
mitjançant fórmules assembleàries. Els membres<br />
d’aquestes coo<strong>per</strong>atives són individus que <strong>per</strong>segueixen<br />
un consum més sa (amb el consum de productes<br />
eco-biològics) i més responsable socialment i<br />
mediambientalment.<br />
A través d'aquestes coo<strong>per</strong>atives es pot incidir, com<br />
a ciutadà i d’una manera pràctica, en els aspectes<br />
econòmics re<strong>la</strong>cionats amb el consum i <strong>la</strong> distribució<br />
dels productes, en els aspectes lligats a <strong>la</strong> salut<br />
i <strong>la</strong> millora de <strong>la</strong> qualitat de vida, en <strong>la</strong> responsabilitat<br />
envers el medi i en <strong>la</strong> potenciació de <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció<br />
entre els membres del col·lectiu. Tant <strong>per</strong> <strong>la</strong> rebaixa<br />
de preus, com <strong>per</strong> <strong>la</strong> compra directa als productors,<br />
l’exercici d'un consum discriminador de
productes poc ètics i el control de <strong>la</strong> qualitat d'allò<br />
que es consumeix, el ciutadà obté avantatges i s’assegura<br />
que el seu consum és coherent amb <strong>la</strong> seva<br />
posició ètica.<br />
Aquest espai de trobada de ciutadans amb interessos<br />
comuns <strong>per</strong>met sumar esforços <strong>per</strong> exigir que es<br />
compleixin les lleis i disposicions que afecten el producte<br />
que arriba a una coo<strong>per</strong>ativa.<br />
La mateixa coo<strong>per</strong>ativa de consum és <strong>per</strong> <strong>la</strong> seva pròpia<br />
dinàmica econòmica una cristal·lització pràctica<br />
d'economia alternativa, en <strong>la</strong> qual els excedents, tant<br />
econòmics com d'intercanvi de serveis, no són lucratius<br />
sinó que reverteixen en benefici de <strong>la</strong> col·lectivitat.<br />
Alhora, aquesta interre<strong>la</strong>ció i gestió compartida<br />
crea espais d'autosuficiència i autonomia respecte de<br />
les institucions públiques i té<br />
presents els efectes sobre l'entorn<br />
social i físic que produeix <strong>la</strong><br />
seva activitat, <strong>per</strong>què integra<br />
aquests excedents en <strong>la</strong> lògica<br />
del funcionament.<br />
Hi ha molts altres tipus de coo<strong>per</strong>atives,<br />
gairebé tants com<br />
activitats econòmiques existeixen<br />
en <strong>la</strong> nostra societat. Tenim<br />
coo<strong>per</strong>atives de metges que ofereixen<br />
els seus serveis en forma<br />
de mútua, coo<strong>per</strong>atives d'habitatges<br />
que vetllen <strong>per</strong> oferir habitatges a preus assequibles<br />
als seus associats, i moltes d’altres. Algunes<br />
coo<strong>per</strong>atives ja s’han fet un nom a casa nostra, com<br />
ara Abacus o Germinal.<br />
Les coo<strong>per</strong>atives basen el seu funcionament en fórmules<br />
allunyades de les que regeixen les re<strong>la</strong>cions<br />
econòmiques convencionals:<br />
• La democràcia interna a través d'una assemblea<br />
sobirana, en <strong>la</strong> qual tots els membres tenen <strong>la</strong><br />
possibilitat de participar i intervenir des del<br />
mateix moment en què n'esdevenen socis/es i<br />
que, <strong>per</strong> tant, no basa el seu poder en el capital<br />
aportat.<br />
• Aspiracions no lucratives. En el cas que les o<strong>per</strong>acions<br />
econòmiques generin excedents, aquests<br />
reverteixen en el patrimoni social col·lectiu i/o<br />
en serveis comunitaris. En el seu es<strong>per</strong>it fundacional<br />
el lucre <strong>per</strong>sonal no és mai l’objectiu.<br />
Per un consum responsable 15<br />
• L’autogestió com a sistema de presa de decisions,<br />
on cada membre és un agent actiu que, juntament<br />
amb <strong>la</strong> resta, aborda i resol íntegrament totes les<br />
qüestions de l’activitat humana que puguin<br />
donar-se en cada una de les diferents àrees de <strong>la</strong><br />
coo<strong>per</strong>ativa.<br />
• Segons el tipus de coo<strong>per</strong>ativa, <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre<br />
«productor» i «consumidor» es de cogestió de<br />
l'activitat, sense intermediaris.<br />
En definitiva, el coo<strong>per</strong>ativisme i l’autogestió de les<br />
coo<strong>per</strong>atives és una alternativa a <strong>la</strong> competitivitat, <strong>la</strong><br />
jerarquia i <strong>la</strong> desinformació que sovint ens porta el<br />
lliure mercat. La coo<strong>per</strong>ativa <strong>per</strong>met, a aquell qui en<br />
forma part, de tenir un major control d’allò que compra.<br />
Formar part d’una coo<strong>per</strong>ativa pot exigir simplement<br />
pagar una quota reduïda <strong>per</strong> sufragar els sous<br />
dels gestors o bé trebal<strong>la</strong>r, <strong>per</strong><br />
exemple, en <strong>la</strong> col·locació de productes<br />
als expositors un cop al<br />
mes. Per tant, aquesta iniciativa<br />
social <strong>per</strong>met a <strong>la</strong> ciutadania<br />
actuar en favor del consum responsable<br />
d’una manera directa i<br />
molt activa.<br />
Les xarxes de consumidors<br />
Hi ha grups de consumidors que<br />
s’organitzen o coordinen <strong>per</strong><br />
investigar o informar-se sobre les<br />
procedències de determinats productes i sobre les<br />
activitats de les empreses, <strong>per</strong> tal d’actuar conjuntament<br />
i incidir en un canvi en les actituds del món<br />
empresarial en un determinat sector. Un exemple de<br />
xarxa de consumidors són les <strong>per</strong>sones que, mobilitzades<br />
pel no a <strong>la</strong> guerra de l’Iraq el febrer de 2003,<br />
han analitzat quines són les empreses que col·<strong>la</strong>boren<br />
en aquesta guerra i han promogut que no es comprin<br />
els seus productes o serveis.<br />
Les xarxes de consumidors també poden ser instruments<br />
<strong>per</strong> protegir els consumidors i oferir-los una<br />
major capacitat de reacció davant de determinades<br />
situacions injustes o fomentades provocades pel<br />
mercat.<br />
Gràcies a les informacions que procuren aquestes<br />
xarxes, els consumidors poden ser molt més conscients<br />
dels efectes del seu consum i, <strong>per</strong> tant, els<br />
<strong>per</strong>met ser més coherents amb les seves opcions èti-
16 Per un consum responsable<br />
ques. Les xarxes <strong>per</strong>meten també una major coherència.<br />
Heus ací uns exemples de pàgines web on podeu<br />
trobar informacions que circulen <strong>per</strong> aquestes xarxes:<br />
• http://www.softcata<strong>la</strong>.org/<br />
Web del programari en català i lliure.<br />
• http://www.agrariamanresa.org<br />
Web d’agricultura biològica. Base de dades de<br />
productors i e<strong>la</strong>boradors, control i certificació,<br />
cursos, informació diversa i molt completa (destaca<br />
l’apartat de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>taforma Tansgènics, No!,<br />
que explica <strong>la</strong> situació a Catalunya, <strong>la</strong> legis<strong>la</strong>ció,<br />
casos de contaminació i una anàlisi de les empreses<br />
que desenvolupen organismes modificats<br />
genèticament).<br />
• http://www.ropalimpia.org<br />
Campanya de boicot contra les empreses que<br />
confeccionen roba a través de l’explotació <strong>la</strong>boral.<br />
• http://www.boicotpreventiu.org<br />
Boicot contra les empreses que financen <strong>la</strong> guerra.<br />
• http://www.justiciaipau.org/siof<br />
Objecció fiscal a <strong>la</strong> despesa que el govern destina<br />
a l’armament. Durant el <strong>per</strong>íode de <strong>la</strong> dec<strong>la</strong>ració<br />
de renda, el Servei d’Objecció Fiscal<br />
assessora les <strong>per</strong>sones que volen portar a terme<br />
aquest tipus d’acció.<br />
• http://www.edpac.org<br />
Educació <strong>per</strong> a l’acció crítica. Es pretén fomentar<br />
un consum crític, arribant a les <strong>per</strong>sones no<br />
conscienciades. Dóna eines <strong>per</strong> saber respondre<br />
a preguntes o asseveracions errònies basades en<br />
falsos tòpics.<br />
• http://www.consumehastamorir.org<br />
«Consume hasta morir» és una reflexió sobre <strong>la</strong><br />
societat de consum en <strong>la</strong> qual vivim, utilitzant un<br />
dels seus instruments, <strong>la</strong> publicitat, <strong>per</strong> mostrar<br />
fins a quin punt es pot morir consumint. Imatges,<br />
eslògans i presentacions que fan pensar molt.<br />
• http://www.opensecrets.org<br />
Web en anglès molt enfocada a mostrar <strong>la</strong> realitat<br />
dels EUA. Investiga les fonts de finançament<br />
dels partits polítics als EUA (empreses, donacions,<br />
bufets d’advocats, etc.).<br />
• http://www.peace-action.inbyron.com/<br />
Web de boicots en general, <strong>per</strong>ò molt adreçada a<br />
<strong>la</strong> guerra i <strong>la</strong> pau al món.<br />
• http://www.guerril<strong>la</strong>media.org<br />
Grup canadenc que realitza projectes d'educació<br />
a l'entorn de <strong>la</strong> justícia social i altres temes simi<strong>la</strong>rs.<br />
Fan servir sàtires com a eina política princi-<br />
pal i distribueixen paròdies de diaris de premsa<br />
escrita i materials de promoció del govern i les<br />
empreses. Boicots a <strong>la</strong> publicitat (web en anglès).<br />
• http://www.<strong>la</strong>sagencias.org<br />
Las Agencias és una xarxa de grups autònoms<br />
que treballen construint posicions d'antagonisme<br />
biopolític. Boicots a <strong>la</strong> publicitat. Guerril<strong>la</strong> de <strong>la</strong><br />
comunicació. Accions al carrer.<br />
• http://www.reachingcriticalwill.org<br />
A favor del desarmament nuclear. Proporcionen<br />
materials <strong>per</strong> fer campanyes en contra i accions,<br />
informació i assessorament. Base de dades molt<br />
completa sobre ONG i associacions que treballen<br />
en <strong>la</strong> mateixa línia. Directori d’empreses que<br />
produeixen, financen i/o incentiven l’armament<br />
nuclear.<br />
• http://www.motherearth.org<br />
Organització belga de campanyes pel desarmament,<br />
l'ecologia i els drets humans.<br />
• http://www.greenpeace.org<br />
La coneguda ONG ecologista. Campanyes en<br />
contra dels transgènics, els productes químics<br />
tòxics a <strong>la</strong> l<strong>la</strong>r o <strong>la</strong> ta<strong>la</strong> abusiva de fusta en boscos<br />
primaris.<br />
• http://www.earthday.net/footprint/index.asp<br />
Càlcul de <strong>la</strong> teva empremta ecològica (quan es<br />
tria el país apareix el text en castellà). El concepte<br />
d'empremta ecològica va vincu<strong>la</strong>t a les<br />
activitats diàries de cada <strong>per</strong>sona. Els nostres<br />
hàbits de desp<strong>la</strong>çament o alimentaris, <strong>per</strong> exemple,<br />
determinen quina despesa ecològica fem.<br />
Evidentment, els habitants dels països del Nord<br />
tenim una despesa mitjana molt su<strong>per</strong>ior als del<br />
Sud. Però quina és <strong>la</strong> despesa concreta de cadascú?<br />
Això és el que intenta esbrinar Empreinte<br />
Écologique, una web francesa, feta amb f<strong>la</strong>ix,<br />
que ofereix un càlcul <strong>per</strong>sonalitzat sobre el nostre<br />
impacte <strong>per</strong>sonal en l'ecologia del p<strong>la</strong>neta. La<br />
web està en francès i p<strong>la</strong>nteja un seguit de preguntes<br />
sobre els nostres hàbits diaris que cal<br />
contestar. La conclusió mitjana és demolidora:<br />
caldrien més de tres p<strong>la</strong>netes <strong>per</strong> poder mantenir<br />
<strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció de <strong>la</strong> Terra si tots tinguéssim els<br />
hàbits dels europeus i els nord-americans.<br />
• http://www.agrieco.com<br />
Portal d'agricultura ecològica (en anglès).<br />
El turisme responsable<br />
Cada any, prop de 700 milions de <strong>per</strong>sones viatgen a<br />
l'estranger, bona part dels quals ho fan <strong>per</strong> motius
principalment de turisme. Un fenomen d'aquesta<br />
magnitud necessàriament genera un gran impacte<br />
econòmic i mediambiental.<br />
D’una banda, el turisme genera treball entre <strong>la</strong><br />
pob<strong>la</strong>ció local dels països de destinació turística.<br />
Ara bé, moltes vegades es tracta d’un treball estacional,<br />
poc qualificat i sovint inestable, ja que el turisme<br />
és un sector molt dinàmic, amb canvis continus,<br />
i les zones de destinació han de fer front a <strong>la</strong> competència<br />
d'altres de noves que sorgeixen gràcies al<br />
desenvolupament dels mitjans de transport.<br />
El turisme responsable ajuda les comunitats locals.<br />
D’altra banda, el turisme promou <strong>la</strong> modernització de<br />
les infraestructures dels països de destinació. Ara<br />
bé, sovint això es fa en funció de les prioritats turístiques<br />
i no d'un desenvolupament endogen i equilibrat<br />
amb les altres activitats productives.<br />
Un tercer efecte del turisme és <strong>la</strong> generació d’ingressos<br />
en els països de destinació. Amb tot, en el<br />
cas dels països del Sud, aquesta generació d’ingressos<br />
és re<strong>la</strong>tiva, ja que, en realitat, són els països<br />
d'origen els que més es beneficien d'aquesta<br />
activitat. En efecte, les companyies aèries i els<br />
grans establiments hotelers solen <strong>per</strong>tànyer a multinacionals<br />
del Nord i, a més, els o<strong>per</strong>adors d'aquests<br />
països tenen capacitat d'imposar preus als<br />
seus «socis» del Sud. D’altra banda, aquest turisme<br />
obliga el país a importacions suplementàries <strong>per</strong><br />
atendre <strong>la</strong> demanda.<br />
Per un consum responsable 17<br />
A tall d'exemple, ens podem referir a les zones d'atracció<br />
turística com les Antilles o Hawaii de <strong>la</strong><br />
dècada de 1960 i principi de <strong>la</strong> següent. En aquells<br />
anys, el desenvolupament turístic va portar a substituir<br />
terra agríco<strong>la</strong> <strong>per</strong> terra urbanitzable i el cam<strong>per</strong>ol<br />
<strong>per</strong> l'obrer de <strong>la</strong> construcció o el trebal<strong>la</strong>dor del<br />
sector serveis. En pocs anys es va reduir <strong>la</strong> sobirania<br />
alimentària i es va fer necessària <strong>la</strong> importació dels<br />
aliments, que eren més cars, als quals només es<br />
podia accedir a través del mercat. Així, en el cas de<br />
Hawaii, dues de les seves vuit illes més grans van<br />
acabar sent propietat privada, igual que més del<br />
70% de les mil milles de costa, que fins aleshores<br />
eren propietat de l'Estat. Finalment, les petites<br />
indústries turístiques autòctones van ser substituïdes<br />
<strong>per</strong> altres de foranes que tenien més capacitat de<br />
competència.<br />
El que és evident és que el turisme de masses s'ha<br />
mostrat especialment violent amb el medi ambient,<br />
ja que promou <strong>la</strong> urbanització de zones naturals, amb<br />
poca integració en el paisatge, <strong>la</strong> sobreutilització de<br />
l'aigua, <strong>la</strong> generació de problemes re<strong>la</strong>cionats amb el<br />
tractament de les escombraries, <strong>la</strong> contaminació de<br />
l'aigua pels residus líquids, <strong>la</strong> destrucció de monuments<br />
històrics, <strong>la</strong> contaminació de l'aire <strong>per</strong> l'ús de<br />
vehicles i calefacció, els canvis en el paisatge <strong>per</strong><br />
afavorir activitats d'oci com el golf o l'esquí, etc.<br />
Aquests processos són més incisius en els països del<br />
Sud, on les normatives mediambientals solen ser més
18 Per un consum responsable<br />
<strong>la</strong>xes, ja que volen afavorir <strong>la</strong> indústria turística, i on<br />
els recursos naturals són presa fàcil de l'especu<strong>la</strong>ció.<br />
A vegades s'ha dit que el turisme pot tenir beneficis<br />
positius <strong>per</strong>què <strong>per</strong>met <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre cultures diferents.<br />
No obstant això, els impactes socioculturals<br />
detectats solen ser negatius <strong>per</strong> a <strong>la</strong> societat amfitriona.<br />
El desenvolupament del turisme pot influir<br />
sobre l'estructura de les societats receptores de turistes,<br />
generant o incrementant <strong>la</strong> diferenciació social.<br />
I és que els beneficis que es queden a <strong>la</strong> zona de des-<br />
Maqui<strong>la</strong>dora a Nicaragua (Foto: Antonio Rosa)<br />
tinació no se solen repartir uniformement, sinó que<br />
tendeixen a ser monopolitzats <strong>per</strong> un sector minoritari<br />
de <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció. A més, creen idees mitificades<br />
entre <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció dels estats en vies de desenvolupament<br />
respecte de com es viu a les zones més riques<br />
del p<strong>la</strong>neta, potenciant <strong>la</strong> il·lusió <strong>per</strong> emigrar. D’altra<br />
banda, sabem que una part del turisme s’interessa<br />
exclusivament pels paisatges, les p<strong>la</strong>tges, el mar o<br />
el clima dels països de destinació i no s’interre<strong>la</strong>ciona<br />
ni mínimament amb <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció autòctona (o so<strong>la</strong>ment<br />
<strong>per</strong> ser servit <strong>per</strong> el<strong>la</strong>) ni en sap més que<br />
estereotips.<br />
El consumidor responsable té al seu abast un turisme<br />
alternatiu: el turisme de petit format, ecològic i<br />
solidari. Sota el concepte de «turisme alternatiu»<br />
s'hi agrupen diverses formes de turisme. Algunes<br />
d’aquestes formes només expressen <strong>la</strong> contraposició<br />
al turisme de masses, <strong>per</strong>ò d’altres pretenen un turisme<br />
que generi desenvolupament sostenible. En tot<br />
cas, encara que només sigui <strong>per</strong>què es tracta de<br />
turisme a petita esca<strong>la</strong>, les formes alternatives de<br />
turisme solen comportar molta menys alteració en<br />
l'impacte ambiental i els efectes socioculturals, ja<br />
que normalment el coneixement entre turista i autòcton<br />
és més pro<strong>per</strong> i profund, i això pot fer caure falsos<br />
mites.<br />
En alguns casos, el turisme alternatiu és autogestionat<br />
<strong>per</strong> <strong>la</strong> comunitat i, a menor esca<strong>la</strong> i amb una gestió<br />
diferent, pot generar efectes positius. Una de les<br />
regions del p<strong>la</strong>neta en desenvolupament que més ha<br />
avançat en aquests tipus d’organització turística és<br />
l’Amèrica L<strong>la</strong>tina, c<strong>la</strong>u <strong>per</strong> a <strong>la</strong> conservació de <strong>la</strong> seva<br />
gran quantitat de selva i massa forestal i agríco<strong>la</strong>.<br />
Una de les formes de turisme alternatiu que més<br />
expectatives ha generat és el denominat ecoturisme.<br />
Es tracta d’una forma de turisme sostenible interessat<br />
<strong>per</strong> zones naturals que, a més de tenir una cura<br />
especial de <strong>la</strong> qüestió mediambiental, no oblida el<br />
factor socioeconòmic. Aquest és un turisme que realment<br />
contribueix a <strong>la</strong> protecció del medi ambient i<br />
suposa beneficis <strong>per</strong> a <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció local. L'Equador<br />
és, possiblement, el país sud-americà on més s'ha<br />
desenvolupat aquest tipus de turisme, <strong>per</strong> iniciativa<br />
de les seves potents organitzacions indígenes de <strong>la</strong><br />
selva i de <strong>la</strong> serra.<br />
En un altre àmbit, hi ha els viatges solidaris, els<br />
camps de treball i el voluntariat d'estiu, que no són<br />
únicament una forma de viatjar exòtica i barata. Sota<br />
noms diferents, les propostes de viatge que realitzen<br />
diferents entitats comparteixen un mateix objectiu:<br />
aconseguir que els participants entenguin millor <strong>la</strong><br />
problemàtica Nord-Sud, gràcies al contacte directe<br />
amb <strong>la</strong> realitat i compartint els projectes de les organitzacions<br />
que lluiten <strong>per</strong> su<strong>per</strong>ar-<strong>la</strong>.<br />
En conclusió, no semb<strong>la</strong> que hi hagi un model de<br />
turisme sostenible aplicable de manera universal, ja<br />
que, com hem dit anteriorment, l'impacte del turisme<br />
varia en funció de les característiques de <strong>la</strong> societat<br />
amfitriona i del seu context. En canvi, sí que hi ha
models de desenvolupament turístic que, siguin quines<br />
siguin les característiques socials, econòmiques<br />
i mediambientals de <strong>la</strong> zona de destinació, sempre<br />
són insostenibles: el turisme massificat, turismes a<br />
petita esca<strong>la</strong> contro<strong>la</strong>ts <strong>per</strong> agents forans, el turisme<br />
de borratxera i vandalisme, el turisme sexual, etc.<br />
Malgrat que el turisme internacional als països del<br />
Sud generalment suposa un augment dels problemes<br />
<strong>per</strong> a <strong>la</strong> major part de <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció, també pot implicar<br />
un potencial de desenvolupament de sectors marginats<br />
d'aquestes mateixes zones. Tot depèn de com<br />
és gestioni aquest turisme. Per nosaltres <strong>la</strong> qüestió és<br />
tenir c<strong>la</strong>r al costat de qui volem estar quan viatgem.<br />
Accions en favor de <strong>la</strong> responsabilitat<br />
social de les empreses<br />
Les exigències que hem anat formu<strong>la</strong>nt fins aquí,<br />
com ara el respecte als drets humans, <strong>la</strong> preservació<br />
del medi ambient o les condicions dignes <strong>per</strong> als trebal<strong>la</strong>dors,<br />
s’han de fer arribar a empresaris i fabricants,<br />
<strong>per</strong> tal d’influir en les seves polítiques i les<br />
seves decisions. Cal fer-los saber que aquests principis<br />
determinen les opcions del nostre consum, cosa<br />
que és del seu màxim interès.<br />
La manera més senzil<strong>la</strong> és fer-los arribar queixes,<br />
crítiques o suggeriments. Hi ha múltiples possibilitats,<br />
com ara demanar el llibre de rec<strong>la</strong>macions a les<br />
empreses i comerços, o formu<strong>la</strong>r preguntes als<br />
comercials o responsables de l'atenció al públic:<br />
demanar, <strong>per</strong> exemple, <strong>la</strong> procedència d'un producte,<br />
<strong>la</strong> seva composició o les condicions sota les quals<br />
ha estat e<strong>la</strong>borat.<br />
Si les preocupacions dels consumidors respecte d’aquests<br />
temes van creixent i es trasl<strong>la</strong>den a comercials,<br />
responsables de venda o botiguers, arribaran<br />
tard o d’hora als empresaris i es podrà donar un<br />
canvi en les polítiques empresarials. Per exemple,<br />
les accions dels consumidors poden esdevenir una<br />
forta pressió, que pot forçar les empreses a crear<br />
departaments específics que vetllin <strong>per</strong> aquestes<br />
qüestions, com els departaments de responsabilitat<br />
social corporativa (RSC), i que donin resposta als<br />
consumidors, com ja passa als països nòrdics.<br />
Alhora, els trebal<strong>la</strong>dors de les empreses, pel fet de<br />
ser també consumidors, poden promoure dins d’aquestes<br />
l'adopció de polítiques de RSC. No hem d'o-<br />
Per un consum responsable 19<br />
blidar que les actituds dels consumidors tenen un<br />
pa<strong>per</strong> important en el mercat i influeixen decisivament<br />
en les polítiques de les empreses, ja que són<br />
els destinataris últims dels productes i és del seu<br />
consum que viuen aquestes empreses.<br />
La RSC és una nova forma de dirigir empreses, en <strong>la</strong><br />
qual, tant els directius com els agents implicats<br />
(accionistes, administracions públiques, proveïdors,<br />
trebal<strong>la</strong>dors, etc.) marquen, mitjançant el diàleg<br />
social, uns objectius a complir tenint en compte les<br />
dimensions econòmiques, socials i mediambientals.<br />
Els objectius fixats s’han de fer públics amb <strong>la</strong> màxima<br />
transparència i, posteriorment, han de ser verificats<br />
<strong>per</strong> agents independents i contrastats <strong>per</strong> <strong>la</strong><br />
societat. Les polítiques de RSC afavoreixen que <strong>la</strong><br />
producció de les empreses sigui un benefici <strong>per</strong> als<br />
trebal<strong>la</strong>dors i <strong>la</strong> societat en general.<br />
Un bon exemple de política de RSC el tenim a <strong>la</strong><br />
companyia GAP INC. Aquesta empresa, dedicada a<br />
<strong>la</strong> producció tèxtil, havia estat denunciada als anys<br />
80 <strong>per</strong> ús de treball infantil i <strong>per</strong> condicions de treball<br />
indignes en les seves empreses subcontractades.<br />
Arran d’aquestes pressions, l’empresa va<br />
decidir canviar les seves polítiques i introduir criteris<br />
de RSC. Actualment, en el funcionament de l’empresa<br />
es dóna una gran importància a l'opinió de tots<br />
els agents que participen en el procés de producció<br />
i comercialització del producte (clients, col·<strong>la</strong>boradors,<br />
proveïdors, trebal<strong>la</strong>dors...). A més, trebal<strong>la</strong> en<br />
una campanya de sensibilització social anomenada<br />
Clean Clothes Campaign o Campanya de Roba Neta<br />
a esca<strong>la</strong> internacional i amb <strong>la</strong> Xarxa Solidària<br />
Maquil·<strong>la</strong> (Maqui<strong>la</strong> Solidarity Network). Compta<br />
amb 90 trebal<strong>la</strong>dors de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ntil<strong>la</strong> que su<strong>per</strong>visen i<br />
controlen cada una de les 3.000 fàbriques de confecció<br />
que <strong>la</strong> companyia té a més de 50 països del<br />
món. També compta amb un seguiment i un control<br />
independents.<br />
Les accions de protesta i pressió dels consumidors,<br />
tant <strong>per</strong> defensar els seus drets com <strong>per</strong> exigir polítiques<br />
empresarials més ètiques, poden canalitzar-se<br />
d’una forma organitzada i col·lectiva. Són les associacions<br />
de consumidors, que tenen un important<br />
pa<strong>per</strong> a jugar respecte de les polítiques empresarials.<br />
Les associacions de consumidors informen i<br />
assessoren els consumidors sobre els seus drets i vetllen<br />
pels seus interessos mitjançant accions de pressió<br />
o denúncia.
20 Per un consum responsable<br />
Webs d’interès:<br />
• Institut Català de Consum:<br />
http://www.icconsum.org/<br />
• Pàgines web informatives sobre els drets<br />
dels consumidors:<br />
http://www.facua.org/, http://www.ocuc.org/<br />
Els boicots a empreses<br />
Els boicots són una de les accions típiques que promouen<br />
algunes les xarxes de consumidors. El terme<br />
«boicot» es va originar a Ir<strong>la</strong>nda el 1780 quan el<br />
terratinent anglès Xerris Cunningham Boycott va ser<br />
boicotejat <strong>per</strong> grangers ir<strong>la</strong>ndesos amenaçats <strong>per</strong> <strong>la</strong><br />
fam, ja que va rebutjar baixar-los els lloguers.<br />
Actualment, el terme boicot s’associa amb un consum<br />
coherent amb criteris ètics, <strong>per</strong>ò amb unes<br />
característiques concretes: fer boicot vol dir abste-<br />
nir-se de consumir un determinat producte o tipus de<br />
productes d’una empresa o grup d’empreses, escollides<br />
acuradament, amb l’objectiu c<strong>la</strong>r de fer canviar<br />
les seves polítiques quan es considera que són insostenibles,<br />
que no són respectuoses amb els drets<br />
humans, que provoquen violència, etc.<br />
Si alguna característica interessant té el boicot com a<br />
eina d’acció ciutadana i de protesta és que es tracta<br />
d’una forma d’acció col·lectiva no violenta sobre <strong>la</strong><br />
qual les empreses, i fins i tot els governs, tenen molt<br />
poc control. L’objectiu és aconseguir <strong>la</strong> mobilització<br />
individual de molts ciutadans en un mateix moment.<br />
D’aquesta manera, els efectes sobre les vendes de <strong>la</strong><br />
corporació que es vol amenaçar són importants<br />
econòmicament <strong>per</strong>què -i aquí rau <strong>la</strong><br />
c<strong>la</strong>u de <strong>la</strong> força dels consumidors- una empresa<br />
o govern no pot obligar els consumidors a<br />
comprar els seus productes i, <strong>per</strong> tant, l’empresa<br />
rep una seriosa amenaça sobre <strong>la</strong> qual<br />
només es pot defensar canviant d’actitud.<br />
Per exemple, alguns dels boicots que més<br />
ressò han tingut pels seus bons resultats són<br />
el que va promoure Greenpeace sobre l’empresa<br />
petroliera Shell, que pretenia enfonsar<br />
una p<strong>la</strong>taforma petroliera al Mar del Nord, en<br />
comptes de desmantel<strong>la</strong>r-<strong>la</strong>, <strong>per</strong>què li era<br />
més costós. O bé, <strong>la</strong> gran campanya sobre<br />
l’empresa Nestlé, anomenada «Babymilk<br />
Action» (acció <strong>per</strong> <strong>la</strong> llet infantil), com a càstig<br />
<strong>per</strong> haver repartit llet en pols <strong>per</strong> a nadons<br />
en regions on l’aigua potable no és fàcil d’aconseguir,<br />
<strong>per</strong> <strong>la</strong> qual cosa els nadons s’intoxicaren<br />
<strong>per</strong> haver begut aigua contaminada<br />
en lloc de llet materna. En el nostre país, hi<br />
va haver un boicot molt conegut respecte de<br />
<strong>la</strong> llet de l’empresa Pasqual durant el 2003,<br />
el qual s’ha calcu<strong>la</strong>t que va fer disminuir les<br />
vendes en un 30%, <strong>per</strong>ò que, finalment, en<br />
lloc de pèrdua de llocs de treball va propiciar<br />
més inversions. Un altre exemple important<br />
va ser el que es va promoure contra empreses<br />
que es considerava que havien dedicat part<br />
del seus beneficis a finançar o aprofitat <strong>la</strong><br />
reconstrucció subsegüent a <strong>la</strong> guerra de l’Iraq (des<br />
de l’abril de 2003).<br />
Perquè els boicots siguin un èxit cal que tinguin un<br />
objectiu molt c<strong>la</strong>r, que els ciutadans puguin identifi-
car amb facilitat el producte i que <strong>la</strong> causa sigui legítima,<br />
de manera que es faciliti que els consumidors<br />
se’n sentin responsables. També és necessari que<br />
l’acció sigui viable en el context i que sigui vista com<br />
una eina eficaç <strong>per</strong> a aquel<strong>la</strong> causa.<br />
En general, s’ha estès <strong>la</strong> idea que hi ha molts aspectes<br />
de les accions en forma de boicot que poden provocar<br />
<strong>la</strong> pèrdua de llocs de treball o el tancament<br />
d’empreses. Però aquesta idea no té fonament, ja les<br />
coses no són així normalment. Per exemple, els boicots<br />
esmentats contra l’empresa Shell i contra <strong>la</strong><br />
Nestlé no van comportar cap acomiadament. I <strong>la</strong><br />
campanya que l’any 2003 es va dur a terme a Catalunya<br />
en contra de <strong>la</strong> llet Pasqual va impulsar <strong>la</strong><br />
creació d’una nova central lletera a Gurb (Osona).<br />
El problema podria ser molt més greu si hi ha tancaments<br />
d’empreses en regions en desenvolupament.<br />
Cal dir, <strong>per</strong>ò, que els moviments econòmics que fan<br />
tancar les empreses no són els boicots, que sovint<br />
provoquen un augment en <strong>la</strong> despesa en propaganda<br />
<strong>per</strong> netejar <strong>la</strong> imatge corporativa de l’empresa, sinó<br />
les fusions, privatitzacions i deslocalitzacions.<br />
Aquestes sí que poden provocar el tancament d’empreses,<br />
<strong>per</strong>ò, en tot cas, això és una conseqüència de<br />
<strong>la</strong> competència sa<strong>la</strong>rial entre el Nord i el Sud i entre<br />
diferents estats del Sud i no pas dels boicots.<br />
Per impulsar un boicot cal tenir en compte un seguit<br />
d’informacions importants. Cal, primer de tot, que<br />
tingui un gran ressò públic. És lògic: sense <strong>la</strong> implicació<br />
d’un segment important de pob<strong>la</strong>ció no hi ha<br />
boicot possible. Per tant, cal una bona informació<br />
dels consumidors a través de tots els mitjans possibles<br />
potencials, explicant adequadament els seus<br />
motius. Un altre factor important és concentrar l’acció<br />
en unes empreses o productes molt determinats,<br />
ja que en cas contrari es produeix dis<strong>per</strong>sió i les<br />
empreses afectades ho noten molt poc.<br />
Pressió sobre els poders públics<br />
<strong>per</strong>què afavoreixin un consum<br />
més racional i sostenible<br />
Finalment, hi ha una altra acció que els consumidors<br />
poden dur a terme d’una forma organitzada, a través<br />
de les seves xarxes i associacions o, fins i tot, a esca<strong>la</strong><br />
individual: es tracta de rec<strong>la</strong>mar als governants<br />
lleis i polítiques que promoguin una producció i un<br />
consum més favorable a <strong>la</strong> justícia social, al medi<br />
ambient i a <strong>la</strong> pau.<br />
És evident que els consumidors, <strong>per</strong> molt que intentin<br />
canviar els seus hàbits de consum, difícilment poden<br />
modificar <strong>per</strong> ells sols les grans tendències socials,<br />
econòmiques i polítiques que comporten un consum<br />
injust i poc sostenible. Això requereix no so<strong>la</strong>ment<br />
consumidors cada cop més conscienciats, sinó també<br />
lleis i polítiques públiques favorables.<br />
Calen lleis que sancionin les agressions medioambientals,<br />
que controlin <strong>la</strong> composició dels productes,<br />
que obliguin els fabricants a recollir els residus i<br />
recic<strong>la</strong>r, que controlin les condicions <strong>la</strong>borals, que<br />
imposin obligacions a les empreses en matèria de<br />
producció, de transport i d’informació als consumidors<br />
i que afavoreixin pràctiques més sostenibles (en<br />
consum d’energia i aigua, en matèria de mobilitat,<br />
etc.).<br />
Els poders públics tenen en les seves mans múltiples<br />
instruments <strong>per</strong> incidir en el mercat, tant en <strong>la</strong> producció<br />
com en el consum: les sancions, els impostos,<br />
les subvencions, <strong>la</strong> p<strong>la</strong>nificació urbanística, les<br />
inversions, <strong>la</strong> propaganda institucional o <strong>la</strong> compra<br />
que fan ells mateixos com a consumidors, que representa<br />
un tant <strong>per</strong> cent important del volum total de<br />
vendes en l’economia d’un país. Amb tots aquests<br />
instruments, es pot promoure <strong>la</strong> responsabilitat de<br />
les empreses, l’estalvi energètic, l’ús d’energies<br />
renovables, l’ús del transport públic en detriment del<br />
vehicle privat, <strong>la</strong> preservació de <strong>la</strong> biodiversitat, dels<br />
boscos, dels rius i dels mars, del paisatge, de <strong>la</strong> costa<br />
i totes les zones naturals, impedir determinades<br />
pràctiques depredadores, etc.<br />
En definitiva, es tracta d’exigir als poders públics un<br />
compromís més important <strong>per</strong> tal d’afavorir un consum<br />
més moderat, més just i més sostenible i <strong>per</strong><br />
avançar cap a una economia no tan dependent de <strong>la</strong><br />
producció de béns materials.<br />
REFERÈNCIES<br />
BIBLIOGRÀFIQUES<br />
Per un consum responsable 21<br />
• Ade<strong>la</strong> Cortina, Por un consumo ético. Taurus,<br />
2002<br />
• World Watch Institute, L'estat del món 2004. La<br />
societat de consum. 2004<br />
• Piergiorgio M. Sandri, Dinero ético. P<strong>la</strong>za &<br />
Janés editores, 2002<br />
• Revista Opcions, Centre d’Informació i Recerca<br />
del Consum (CRIC)
NÚM 1 DEUTE EXTERN, ¿DEUTE ETERN?<br />
ARCADI OLIVERES BOADELLA<br />
MAIG 1998 · FEBRER 1999 (2A. ED.)<br />
NÚM 2 SEMPRE S’HAN DE PAGAR ELS DEUTES?<br />
ELS CRISTIANS I EL DEUTE EXTERN<br />
SETEMBRE 1998 · ABRIL 1999 (2A. ED.)<br />
NÚM 3 ELCOMERÇ D’ARMES A LA REGIÓ<br />
DELS GRANS LLACS<br />
VERÒNICA PUIGJANER<br />
NOVEMBRE 1998<br />
NÚM 4 L’ATUR: DEBATS I PROPOSTES IDEES<br />
<strong>PER</strong> ACABAR AMB LA SOCIETAT SALARIAL<br />
ANDRÉS ROS PUEYO<br />
DESEMBRE 1998<br />
NÚM 5 BIOTECNOLOGIA, BIODIVERSITAT<br />
I ALIMENTS TRANSGÈNICS<br />
LLUÍS M. J. DE CISNEROS PAÑELLA<br />
MAIG 1999<br />
NÚM 6 PREG<strong>UN</strong>TES I RESPOSTES ENTORN<br />
DEL DEUTE EXTERN<br />
ANNA M. GARRIGA<br />
JULIOL 1999<br />
NÚM 7 VIGILÀNCIA CIUTADANA: LA GUERRA<br />
ELECTRÒNICA. EL CONTROL SOCIAL<br />
A TRAVÉS DE LES NOVES TECNOLOGIES<br />
VIVIANE ALICE DENOYERS<br />
DESEMBRE 1999<br />
NÚM 8 GANDHI I LA NO-VIOLÈNCIA<br />
ANTONI SOLER<br />
J<strong>UN</strong>Y 2000<br />
NÚM 9 ELMÓN AMENAÇADOR DE LES ARMES<br />
LLEUGERES<br />
ARNAU GÓMEZ FERRER I SUSANNA SOLER VIVANCOS<br />
NOVEMBRE 2000<br />
NÚM 10 SOROLLS<br />
LLUÍS J. DE CISNEROS<br />
GENER 2001<br />
NÚM 11 REPENSAR EL SOCIALISMO<br />
LUIS DE SEBASTIÁN<br />
MARÇ 2001<br />
NÚM 12 PLA COLÒMBIA: <strong>UN</strong> PLA DE GUERRA<br />
DANA KATHRYN MASON<br />
J<strong>UN</strong>Y 2001<br />
NÚM 13 EL FUTUR DEL CRISTIANISME<br />
RAMON M. NOGUÉS<br />
JULIOL 2001<br />
<strong>Quaderns</strong><br />
<strong>per</strong> a <strong>la</strong> <strong>solidaritat</strong><br />
NÚM 14 INVERSIONS ESPANYOLES<br />
A AMÈRICA LLATINA<br />
SANDRA CARRERAS, NÚRIA GIMÉNEZ,<br />
INGRID OLIVES, PATRÍCIA RODRÍGUEZ<br />
I VANESA VALIÑO<br />
GENER 2002<br />
NÚM 15 DONES, CONFLICTES I CONSTRUCCIÓ<br />
DE LA PAU<br />
ÈLIA SUSANNA<br />
FEBRER 2002<br />
NÚM 16 LA PRESÓ A CATAL<strong>UN</strong>YA.<br />
<strong>UN</strong> DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ACTUAL<br />
COMISSIÓ DE PRESONS DE JUSTÍCIA I PAU<br />
NOVEMBRE 2002<br />
NÚM 17 CONTRA LA GLOBALITZACIÓ PARCIAL<br />
JOAN GÓMEZ I SEGALÀ<br />
OCTUBRE 2003<br />
NÚM 18 FÒRUMS, MOVIMENTS SOCIALS I PARTICIPACIÓ<br />
<strong>PER</strong>E ORTEGA<br />
GENER 2004<br />
NÚM 19 <strong>PER</strong> <strong>UN</strong>A DEFENSA EUROPEA NO ARMADA<br />
TOMÀS GISBERT I <strong>PER</strong>E ORTEGA (CENTRE DELÀS)<br />
MAIG 2004<br />
NÚM 20 LA POBRESA A CATAL<strong>UN</strong>YA AVUI<br />
COMISSIÓ DE QUART MÓN DE JUSTÍCIA I PAU<br />
GENER 2005<br />
NÚM 21 LES GUERRES DE LA TELE<br />
ALEJANDRO POZO<br />
GENER 2005<br />
NÚM 22 MOVIMENTS DE CONSTRUCCIÓ DE PAU<br />
DES DE LES DONES COLOMBIANES<br />
SANDRA LILIANA I ALICIA BARBERO<br />
FEBRER 2005<br />
NÚM 23 GUERRA EN EL NOU CONTEXT<br />
DE GLOBALITZACIÓ<br />
TICA FONT<br />
ABRIL 2005<br />
NÚM 24 <strong>PER</strong> <strong>UN</strong> <strong>CONSUM</strong> <strong>RESPONSABLE</strong><br />
COMISSIÓ D’ECONOMIA SOLIDÀRIA,<br />
DE JUSTÍCIA I PAU<br />
MAIG 2005
Amb <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració de <strong>la</strong> Fundació Tam-Tam<br />
JUSTÍCIA I PAU<br />
Comissió d’Economia Solidària<br />
Amb el suport de:<br />
Generalitat de Catalunya<br />
Agència Cata<strong>la</strong>na<br />
de Coo<strong>per</strong>ació al Desenvolupament