PER UN CONSUM RESPONSABLE Quaderns per a la solidaritat

18 Per un consum responsable
laxes, ja que volen afavorir la indústria turística, i on
els recursos naturals són presa fàcil de l'especulació.
A vegades s'ha dit que el turisme pot tenir beneficis
positius perquè permet la relació entre cultures diferents.
No obstant això, els impactes socioculturals
detectats solen ser negatius per a la societat amfitriona.
El desenvolupament del turisme pot influir
sobre l'estructura de les societats receptores de turistes,
generant o incrementant la diferenciació social.
I és que els beneficis que es queden a la zona de des-
Maquiladora a Nicaragua (Foto: Antonio Rosa)
tinació no se solen repartir uniformement, sinó que
tendeixen a ser monopolitzats per un sector minoritari
de la població. A més, creen idees mitificades
entre la població dels estats en vies de desenvolupament
respecte de com es viu a les zones més riques
del planeta, potenciant la il·lusió per emigrar. D’altra
banda, sabem que una part del turisme s’interessa
exclusivament pels paisatges, les platges, el mar o
el clima dels països de destinació i no s’interrelaciona
ni mínimament amb la població autòctona (o solament
per ser servit per ella) ni en sap més que
estereotips.
El consumidor responsable té al seu abast un turisme
alternatiu: el turisme de petit format, ecològic i
solidari. Sota el concepte de «turisme alternatiu»
s'hi agrupen diverses formes de turisme. Algunes
d’aquestes formes només expressen la contraposició
al turisme de masses, però d’altres pretenen un turisme
que generi desenvolupament sostenible. En tot
cas, encara que només sigui perquè es tracta de
turisme a petita escala, les formes alternatives de
turisme solen comportar molta menys alteració en
l'impacte ambiental i els efectes socioculturals, ja
que normalment el coneixement entre turista i autòcton
és més proper i profund, i això pot fer caure falsos
mites.
En alguns casos, el turisme alternatiu és autogestionat
per la comunitat i, a menor escala i amb una gestió
diferent, pot generar efectes positius. Una de les
regions del planeta en desenvolupament que més ha
avançat en aquests tipus d’organització turística és
l’Amèrica Llatina, clau per a la conservació de la seva
gran quantitat de selva i massa forestal i agrícola.
Una de les formes de turisme alternatiu que més
expectatives ha generat és el denominat ecoturisme.
Es tracta d’una forma de turisme sostenible interessat
per zones naturals que, a més de tenir una cura
especial de la qüestió mediambiental, no oblida el
factor socioeconòmic. Aquest és un turisme que realment
contribueix a la protecció del medi ambient i
suposa beneficis per a la població local. L'Equador
és, possiblement, el país sud-americà on més s'ha
desenvolupat aquest tipus de turisme, per iniciativa
de les seves potents organitzacions indígenes de la
selva i de la serra.
En un altre àmbit, hi ha els viatges solidaris, els
camps de treball i el voluntariat d'estiu, que no són
únicament una forma de viatjar exòtica i barata. Sota
noms diferents, les propostes de viatge que realitzen
diferents entitats comparteixen un mateix objectiu:
aconseguir que els participants entenguin millor la
problemàtica Nord-Sud, gràcies al contacte directe
amb la realitat i compartint els projectes de les organitzacions
que lluiten per superar-la.
En conclusió, no sembla que hi hagi un model de
turisme sostenible aplicable de manera universal, ja
que, com hem dit anteriorment, l'impacte del turisme
varia en funció de les característiques de la societat
amfitriona i del seu context. En canvi, sí que hi ha