PER UN CONSUM RESPONSABLE Quaderns per a la solidaritat

More documents

Recommendations

Info

18 Per un consum responsable laxes, ja que volen afavorir la indústria turística, i on els recursos naturals són presa fàcil de l'especulació. A vegades s'ha dit que el turisme pot tenir beneficis positius perquè permet la relació entre cultures diferents. No obstant això, els impactes socioculturals detectats solen ser negatius per a la societat amfitriona. El desenvolupament del turisme pot influir sobre l'estructura de les societats receptores de turistes, generant o incrementant la diferenciació social. I és que els beneficis que es queden a la zona de des- Maquiladora a Nicaragua (Foto: Antonio Rosa) tinació no se solen repartir uniformement, sinó que tendeixen a ser monopolitzats per un sector minoritari de la població. A més, creen idees mitificades entre la població dels estats en vies de desenvolupament respecte de com es viu a les zones més riques del planeta, potenciant la il·lusió per emigrar. D’altra banda, sabem que una part del turisme s’interessa exclusivament pels paisatges, les platges, el mar o el clima dels països de destinació i no s’interrelaciona ni mínimament amb la població autòctona (o solament per ser servit per ella) ni en sap més que estereotips. El consumidor responsable té al seu abast un turisme alternatiu: el turisme de petit format, ecològic i solidari. Sota el concepte de «turisme alternatiu» s'hi agrupen diverses formes de turisme. Algunes d’aquestes formes només expressen la contraposició al turisme de masses, però d’altres pretenen un turisme que generi desenvolupament sostenible. En tot cas, encara que només sigui perquè es tracta de turisme a petita escala, les formes alternatives de turisme solen comportar molta menys alteració en l'impacte ambiental i els efectes socioculturals, ja que normalment el coneixement entre turista i autòcton és més proper i profund, i això pot fer caure falsos mites. En alguns casos, el turisme alternatiu és autogestionat per la comunitat i, a menor escala i amb una gestió diferent, pot generar efectes positius. Una de les regions del planeta en desenvolupament que més ha avançat en aquests tipus d’organització turística és l’Amèrica Llatina, clau per a la conservació de la seva gran quantitat de selva i massa forestal i agrícola. Una de les formes de turisme alternatiu que més expectatives ha generat és el denominat ecoturisme. Es tracta d’una forma de turisme sostenible interessat per zones naturals que, a més de tenir una cura especial de la qüestió mediambiental, no oblida el factor socioeconòmic. Aquest és un turisme que realment contribueix a la protecció del medi ambient i suposa beneficis per a la població local. L'Equador és, possiblement, el país sud-americà on més s'ha desenvolupat aquest tipus de turisme, per iniciativa de les seves potents organitzacions indígenes de la selva i de la serra. En un altre àmbit, hi ha els viatges solidaris, els camps de treball i el voluntariat d'estiu, que no són únicament una forma de viatjar exòtica i barata. Sota noms diferents, les propostes de viatge que realitzen diferents entitats comparteixen un mateix objectiu: aconseguir que els participants entenguin millor la problemàtica Nord-Sud, gràcies al contacte directe amb la realitat i compartint els projectes de les organitzacions que lluiten per superar-la. En conclusió, no sembla que hi hagi un model de turisme sostenible aplicable de manera universal, ja que, com hem dit anteriorment, l'impacte del turisme varia en funció de les característiques de la societat amfitriona i del seu context. En canvi, sí que hi ha
models de desenvolupament turístic que, siguin quines siguin les característiques socials, econòmiques i mediambientals de la zona de destinació, sempre són insostenibles: el turisme massificat, turismes a petita escala controlats per agents forans, el turisme de borratxera i vandalisme, el turisme sexual, etc. Malgrat que el turisme internacional als països del Sud generalment suposa un augment dels problemes per a la major part de la població, també pot implicar un potencial de desenvolupament de sectors marginats d'aquestes mateixes zones. Tot depèn de com és gestioni aquest turisme. Per nosaltres la qüestió és tenir clar al costat de qui volem estar quan viatgem. Accions en favor de la responsabilitat social de les empreses Les exigències que hem anat formulant fins aquí, com ara el respecte als drets humans, la preservació del medi ambient o les condicions dignes per als treballadors, s’han de fer arribar a empresaris i fabricants, per tal d’influir en les seves polítiques i les seves decisions. Cal fer-los saber que aquests principis determinen les opcions del nostre consum, cosa que és del seu màxim interès. La manera més senzilla és fer-los arribar queixes, crítiques o suggeriments. Hi ha múltiples possibilitats, com ara demanar el llibre de reclamacions a les empreses i comerços, o formular preguntes als comercials o responsables de l'atenció al públic: demanar, per exemple, la procedència d'un producte, la seva composició o les condicions sota les quals ha estat elaborat. Si les preocupacions dels consumidors respecte d’aquests temes van creixent i es traslladen a comercials, responsables de venda o botiguers, arribaran tard o d’hora als empresaris i es podrà donar un canvi en les polítiques empresarials. Per exemple, les accions dels consumidors poden esdevenir una forta pressió, que pot forçar les empreses a crear departaments específics que vetllin per aquestes qüestions, com els departaments de responsabilitat social corporativa (RSC), i que donin resposta als consumidors, com ja passa als països nòrdics. Alhora, els treballadors de les empreses, pel fet de ser també consumidors, poden promoure dins d’aquestes l'adopció de polítiques de RSC. No hem d'o- Per un consum responsable 19 blidar que les actituds dels consumidors tenen un paper important en el mercat i influeixen decisivament en les polítiques de les empreses, ja que són els destinataris últims dels productes i és del seu consum que viuen aquestes empreses. La RSC és una nova forma de dirigir empreses, en la qual, tant els directius com els agents implicats (accionistes, administracions públiques, proveïdors, treballadors, etc.) marquen, mitjançant el diàleg social, uns objectius a complir tenint en compte les dimensions econòmiques, socials i mediambientals. Els objectius fixats s’han de fer públics amb la màxima transparència i, posteriorment, han de ser verificats per agents independents i contrastats per la societat. Les polítiques de RSC afavoreixen que la producció de les empreses sigui un benefici per als treballadors i la societat en general. Un bon exemple de política de RSC el tenim a la companyia GAP INC. Aquesta empresa, dedicada a la producció tèxtil, havia estat denunciada als anys 80 per ús de treball infantil i per condicions de treball indignes en les seves empreses subcontractades. Arran d’aquestes pressions, l’empresa va decidir canviar les seves polítiques i introduir criteris de RSC. Actualment, en el funcionament de l’empresa es dóna una gran importància a l'opinió de tots els agents que participen en el procés de producció i comercialització del producte (clients, col·laboradors, proveïdors, treballadors...). A més, treballa en una campanya de sensibilització social anomenada Clean Clothes Campaign o Campanya de Roba Neta a escala internacional i amb la Xarxa Solidària Maquil·la (Maquila Solidarity Network). Compta amb 90 treballadors de la plantilla que supervisen i controlen cada una de les 3.000 fàbriques de confecció que la companyia té a més de 50 països del món. També compta amb un seguiment i un control independents. Les accions de protesta i pressió dels consumidors, tant per defensar els seus drets com per exigir polítiques empresarials més ètiques, poden canalitzar-se d’una forma organitzada i col·lectiva. Són les associacions de consumidors, que tenen un important paper a jugar respecte de les polítiques empresarials. Les associacions de consumidors informen i assessoren els consumidors sobre els seus drets i vetllen pels seus interessos mitjançant accions de pressió o denúncia.
Page 1 and 2: PER UN CONSUM RESPONSABLE NÚM. 24
Page 3 and 4: PER UN CONSUM RESPONSABLE COMISSIÓ
Page 5 and 6: turístics, mentre que amb 5.000 mi
Page 7 and 8: ara, en la capacitat de comerç d'u
Page 9 and 10: Aquí rau l’esforç del consumido
Page 11 and 12: ment econòmic amb el respecte a de
Page 13 and 14: alladors d'inserció que seran form
Page 15 and 16: productes poc ètics i el control d
Page 17: principalment de turisme. Un fenome
Page 21 and 22: car amb facilitat el producte i que
Page 23: Amb la col·laboració de la Fundac

PER UN CONSUM RESPONSABLE Quaderns per a la solidaritat

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?