PER UN CONSUM RESPONSABLE Quaderns per a la solidaritat

car amb facilitat el producte i que la causa sigui legítima,
de manera que es faciliti que els consumidors
se’n sentin responsables. També és necessari que
l’acció sigui viable en el context i que sigui vista com
una eina eficaç per a aquella causa.
En general, s’ha estès la idea que hi ha molts aspectes
de les accions en forma de boicot que poden provocar
la pèrdua de llocs de treball o el tancament
d’empreses. Però aquesta idea no té fonament, ja les
coses no són així normalment. Per exemple, els boicots
esmentats contra l’empresa Shell i contra la
Nestlé no van comportar cap acomiadament. I la
campanya que l’any 2003 es va dur a terme a Catalunya
en contra de la llet Pasqual va impulsar la
creació d’una nova central lletera a Gurb (Osona).
El problema podria ser molt més greu si hi ha tancaments
d’empreses en regions en desenvolupament.
Cal dir, però, que els moviments econòmics que fan
tancar les empreses no són els boicots, que sovint
provoquen un augment en la despesa en propaganda
per netejar la imatge corporativa de l’empresa, sinó
les fusions, privatitzacions i deslocalitzacions.
Aquestes sí que poden provocar el tancament d’empreses,
però, en tot cas, això és una conseqüència de
la competència salarial entre el Nord i el Sud i entre
diferents estats del Sud i no pas dels boicots.
Per impulsar un boicot cal tenir en compte un seguit
d’informacions importants. Cal, primer de tot, que
tingui un gran ressò públic. És lògic: sense la implicació
d’un segment important de població no hi ha
boicot possible. Per tant, cal una bona informació
dels consumidors a través de tots els mitjans possibles
potencials, explicant adequadament els seus
motius. Un altre factor important és concentrar l’acció
en unes empreses o productes molt determinats,
ja que en cas contrari es produeix dispersió i les
empreses afectades ho noten molt poc.
Pressió sobre els poders públics
perquè afavoreixin un consum
més racional i sostenible
Finalment, hi ha una altra acció que els consumidors
poden dur a terme d’una forma organitzada, a través
de les seves xarxes i associacions o, fins i tot, a escala
individual: es tracta de reclamar als governants
lleis i polítiques que promoguin una producció i un
consum més favorable a la justícia social, al medi
ambient i a la pau.
És evident que els consumidors, per molt que intentin
canviar els seus hàbits de consum, difícilment poden
modificar per ells sols les grans tendències socials,
econòmiques i polítiques que comporten un consum
injust i poc sostenible. Això requereix no solament
consumidors cada cop més conscienciats, sinó també
lleis i polítiques públiques favorables.
Calen lleis que sancionin les agressions medioambientals,
que controlin la composició dels productes,
que obliguin els fabricants a recollir els residus i
reciclar, que controlin les condicions laborals, que
imposin obligacions a les empreses en matèria de
producció, de transport i d’informació als consumidors
i que afavoreixin pràctiques més sostenibles (en
consum d’energia i aigua, en matèria de mobilitat,
etc.).
Els poders públics tenen en les seves mans múltiples
instruments per incidir en el mercat, tant en la producció
com en el consum: les sancions, els impostos,
les subvencions, la planificació urbanística, les
inversions, la propaganda institucional o la compra
que fan ells mateixos com a consumidors, que representa
un tant per cent important del volum total de
vendes en l’economia d’un país. Amb tots aquests
instruments, es pot promoure la responsabilitat de
les empreses, l’estalvi energètic, l’ús d’energies
renovables, l’ús del transport públic en detriment del
vehicle privat, la preservació de la biodiversitat, dels
boscos, dels rius i dels mars, del paisatge, de la costa
i totes les zones naturals, impedir determinades
pràctiques depredadores, etc.
En definitiva, es tracta d’exigir als poders públics un
compromís més important per tal d’afavorir un consum
més moderat, més just i més sostenible i per
avançar cap a una economia no tan dependent de la
producció de béns materials.
REFERÈNCIES
BIBLIOGRÀFIQUES
Per un consum responsable 21
• Adela Cortina, Por un consumo ético. Taurus,
2002
• World Watch Institute, L'estat del món 2004. La
societat de consum. 2004
• Piergiorgio M. Sandri, Dinero ético. Plaza &
Janés editores, 2002
• Revista Opcions, Centre d’Informació i Recerca
del Consum (CRIC)