PER UN CONSUM RESPONSABLE Quaderns per a la solidaritat

productes poc ètics i el control de la qualitat d'allò
que es consumeix, el ciutadà obté avantatges i s’assegura
que el seu consum és coherent amb la seva
posició ètica.
Aquest espai de trobada de ciutadans amb interessos
comuns permet sumar esforços per exigir que es
compleixin les lleis i disposicions que afecten el producte
que arriba a una cooperativa.
La mateixa cooperativa de consum és per la seva pròpia
dinàmica econòmica una cristal·lització pràctica
d'economia alternativa, en la qual els excedents, tant
econòmics com d'intercanvi de serveis, no són lucratius
sinó que reverteixen en benefici de la col·lectivitat.
Alhora, aquesta interrelació i gestió compartida
crea espais d'autosuficiència i autonomia respecte de
les institucions públiques i té
presents els efectes sobre l'entorn
social i físic que produeix la
seva activitat, perquè integra
aquests excedents en la lògica
del funcionament.
Hi ha molts altres tipus de cooperatives,
gairebé tants com
activitats econòmiques existeixen
en la nostra societat. Tenim
cooperatives de metges que ofereixen
els seus serveis en forma
de mútua, cooperatives d'habitatges
que vetllen per oferir habitatges a preus assequibles
als seus associats, i moltes d’altres. Algunes
cooperatives ja s’han fet un nom a casa nostra, com
ara Abacus o Germinal.
Les cooperatives basen el seu funcionament en fórmules
allunyades de les que regeixen les relacions
econòmiques convencionals:
• La democràcia interna a través d'una assemblea
sobirana, en la qual tots els membres tenen la
possibilitat de participar i intervenir des del
mateix moment en què n'esdevenen socis/es i
que, per tant, no basa el seu poder en el capital
aportat.
• Aspiracions no lucratives. En el cas que les operacions
econòmiques generin excedents, aquests
reverteixen en el patrimoni social col·lectiu i/o
en serveis comunitaris. En el seu esperit fundacional
el lucre personal no és mai l’objectiu.
Per un consum responsable 15
• L’autogestió com a sistema de presa de decisions,
on cada membre és un agent actiu que, juntament
amb la resta, aborda i resol íntegrament totes les
qüestions de l’activitat humana que puguin
donar-se en cada una de les diferents àrees de la
cooperativa.
• Segons el tipus de cooperativa, la relació entre
«productor» i «consumidor» es de cogestió de
l'activitat, sense intermediaris.
En definitiva, el cooperativisme i l’autogestió de les
cooperatives és una alternativa a la competitivitat, la
jerarquia i la desinformació que sovint ens porta el
lliure mercat. La cooperativa permet, a aquell qui en
forma part, de tenir un major control d’allò que compra.
Formar part d’una cooperativa pot exigir simplement
pagar una quota reduïda per sufragar els sous
dels gestors o bé treballar, per
exemple, en la col·locació de productes
als expositors un cop al
mes. Per tant, aquesta iniciativa
social permet a la ciutadania
actuar en favor del consum responsable
d’una manera directa i
molt activa.
Les xarxes de consumidors
Hi ha grups de consumidors que
s’organitzen o coordinen per
investigar o informar-se sobre les
procedències de determinats productes i sobre les
activitats de les empreses, per tal d’actuar conjuntament
i incidir en un canvi en les actituds del món
empresarial en un determinat sector. Un exemple de
xarxa de consumidors són les persones que, mobilitzades
pel no a la guerra de l’Iraq el febrer de 2003,
han analitzat quines són les empreses que col·laboren
en aquesta guerra i han promogut que no es comprin
els seus productes o serveis.
Les xarxes de consumidors també poden ser instruments
per protegir els consumidors i oferir-los una
major capacitat de reacció davant de determinades
situacions injustes o fomentades provocades pel
mercat.
Gràcies a les informacions que procuren aquestes
xarxes, els consumidors poden ser molt més conscients
dels efectes del seu consum i, per tant, els
permet ser més coherents amb les seves opcions èti-