PER UN CONSUM RESPONSABLE Quaderns per a la solidaritat

ara, en la capacitat de comerç d'un país: exportar
més del que s'importa. Es desenvolupen, així, els
grans ports europeus.
El consum es torna llavors una activitat que supera
les necessitats de supervivència i es carrega de significats
simbòlics relacionats amb el poder social, el
prestigi i l'opulència.
Amb la consolidació del capitalisme al llarg dels
segles XIX i XX, es desenvolupen noves formes d’organització
del procés productiu que permeten obtenir
guanys encara més importants. Un pas important
a l’hora d’instaurar aquestes relacions capitalistes va
ser el model denominat Fordisme, basat en la reducció
extrema dels costos de producció a través de la
fabricació en cadena (cadenes de muntatge), la producció
en massa, l’estandardització i la poca qualificació
del treballador en tots els sectors productius.
Les hores del treballador es redueixen al mínim i el
volum de productes creix sense parar. El gust dels
consumidors també tendeix a homogeneïtzar-se i,
atesos els preus, consumir es torna una activitat que
pot portar a terme un major nombre de persones.
Actualment, la maquinària ideològica de la producció
en massa, sumada a la consolidació del capitalisme
i la globalització, generen una societat de
consumidors on el problema ja no és produir sinó
vendre. Per això, la intensificació de la publicitat és
el mitjà utilitzat per captivar l'atenció del consumidor
i diferenciar els productes, la qual cosa porta a la
fi quasi absoluta del model d'autoconsum i dels productes
duradors. Ara triomfa l'obsolescència planificada
i predomina l'estètica funcional. En aquest nou
entorn en què el mercat reemplaça l'Estat, el consum
es consolida com la forma predominant de participació
en la vida pública; en altres paraules, el consum
es converteix en l’únic espai disponible des del punt
de vista del mercat per establir relacions i per forjar
una relació amb el món.
PER UNA ÈTICA DEL CONSUM
Els consumidors hem de prendre consciència que les
actuals formes de consum creen insatisfacció, causen
injustícia i desigualtat en els països subdesenvolupats
i destrueixen el medi ambient. Per tant, cal
que moderem assenyadament els nivells de consum.
1. Cortina i Orts, Adela, Por una ética del consumo. Editorial Taurus.
Per un consum responsable 7
De fet, alguns consumidors ja ho estan fent i va creixent
lentament una major consciència de la necessitat
de noves formes de consum. En aquesta
publicació es presenten algunes propostes.
El consumidor no es troba totalment determinat pel
poder de la publicitat ni la cultura consumista. El
consumidor és autònom i, per tant, pot prendre les
regnes del seu propi consum. Cal que prengui consciència
de les motivacions, creences socials, mites i
propagandes que el porten a consumir, així com de
les conseqüències socials i mediambientals del seu
consum. A partir d’aquesta presa de consciència i
informació, el consumidor pot orientar el seu consum
de forma responsable, promovent empreses, grups de
persones organitzades i altres formes d’agrupació
econòmica que impulsin formes de consum més
racionals, justes i sostenibles.
En definitiva, es tracta que els consumidors prenguin
consciència de les seves responsabilitats i
orientin el seu consum d'acord amb principis ètics.
No es tracta de qualsevol ètica, sinó de l'ètica que
prové de principis fonamentals d'humanitat, com ara
la llibertat, la justícia i la fraternitat.
Com diu la professora Adela Cortina 1, una proposta
ètica per al consum «a l'altura del nostre temps» ha
de partir de la base que el consum, per ser humà, cal
que sigui autònom, just i generador de felicitat.
D'acord amb Adela Cortina, el ‘consum’ entre els
ciutadans serà autònom quan sigui plenament «senyor»
sobre les coses que es consumeixen, malgrat el
gran nombre de condicionaments socials. Per això,
caldrà necessàriament ser plenament conscient de
les motivacions i creences socials que intervenen en
les tries de productes i prendre les regnes del propi
consum, cosa que difícilment es pot fer sol, sinó que
caldrà fer conjuntament amb els altres.
El consum serà just quan respecti les normes d'un
estil de vida que en conjunt sigui universalitzable,
sense posar en perill la pròpia llibertat ni la natura,
que pugui ser assumit per qualsevol altra persona i
que permeti que tota persona sigui tractada com un
fi en ella mateixa. Però la determinació que sigui
universalitzable no l'ha de fer cada consumidor, sinó
que ha de venir derivada d'un diàleg entre tots els