PER UN CONSUM RESPONSABLE Quaderns per a la solidaritat

More documents

Recommendations

Info

14 Per un consum responsable l'efecte global de cada consum, és a dir, l’efecte en altres països, que no sempre serà positiu, malgrat la intenció inicial d’intentar cobrir necessitats. En aquest sentit, el comerç de roba de segona mà pot ser un exemple. Una part de la roba que es recull es deriva cap als països empobrits, si bé aquest tràfic ha generat importants crítiques. Moltes ONG consideren que aquesta exportació de roba pot comportar una colonització que provoqui la pèrdua irreversible dels hàbits culturals del Sud per l'extinció de la indumentària tradicional. A més, consideren que l'arribada massiva de roba ja confeccionada i barata pot destruir la incipient indústria tèxtil d'aquests països i malbaratar els petits tallers familiars que, amb gran esforç, intenten tirar endavant a través de petites estructures empresarials o de cooperatives. No obstant això, els defensors d'aquest tràfic de roba afirmen que roba nova i roba usada atreuen consumidors diferents i que aquest mercat té sentit des del moment que moltes persones han de sobreviure a l’Àfrica amb menys d'un dòlar diari. Sens dubte, és un debat on hi ha molts aspectes a valorar i calen respostes imaginatives per cobrir les necessitats dels habitants dels estats empobrits, sense que això vagi en detriment de la seva indústria i cultura. Des del punt de vista del consumidor, el que és important és conèixer on es lliurarà la roba de la qual no se’n vol fer més ús. Les cooperatives de consum Les cooperatives de consum sorgeixen com una iniciativa dels consumidors per recuperar el control econòmic i humà d’allò que consumeixen i, molt especialment, d’allò que mengen. Cada vegada els serveis són més cars i/o fraudulents, o bé els productes no tenen la qualitat esperada (o és desconeguda), o bé amb la nostra compra col·laborem directament a donar beneficis a empreses que tenen vinculacions amb la desestabilització ecològica del planeta, amb el quasi esclavatge dels ciutadans dels estats en desenvolupament, amb la indústria armamentística, etc. És per això que els consumidors volen assegurar-se del procés de producció. A Catalunya, l’aparició de les primeres cooperatives de consum agrobiològic data dels anys 80. Els escàndols alimentaris dels últims anys –vaques boges, grip dels pollastres, dioxines, oli de pinyolada, etc.– han contribuït a la seva consolidació i extensió. Hi ha molts tipus de grups de professionals o de ciutadans que funcionen amb la fórmula jurídica de cooperativa de treball associat. Però les que aquí es volen presentar són només aquelles cooperatives que creen els consumidors per assegurar-se els controls ètics necessaris d’allò que consumeixen. Les cooperatives de consumidors són impulsores d’economia social perquè qüestionen el comerç de les empreses que s'enriqueixen a costa de l'explotació injusta de territoris i de persones que viuen als estats en desenvolupament o del medi rural tradicional. També qüestionen costosos projectes empresarials que representen un benefici per a molt pocs. Les cooperatives creen, recolzen i fomenten totes aquelles empreses que desenvolupen la seva activitat econòmica sense malmetre el medi (agricultors/es de conreu ecològic, artesans/es, elaboradors/es que no usin química de síntesi o pagesos que no conreïn productes transgènics, com ara blat de moro o soja) i les que desenvolupen la seva activitat en altres camps del comerç sense afany especulatiu. A més, les cooperatives de consumidors s’organitzen de tal manera que, per exemple, demanen als seus membres unes hores de treball mensual, normalment un dia, per gestionar la cooperativa, o empren altres fórmules que permeten als socis/es gaudir dels avantatges d’aquests productes controlats i alhora implicar-se en el seu propi consum. Es tracta de tornar a controlar allò que arriba a taula com feien les famílies ara fa 50 anys. Aquest model d’associació promou que els seus membres participin més de la seva comunitat, que la presa de decisions sigui tan participativa com sigui possible mitjançant fórmules assembleàries. Els membres d’aquestes cooperatives són individus que persegueixen un consum més sa (amb el consum de productes eco-biològics) i més responsable socialment i mediambientalment. A través d'aquestes cooperatives es pot incidir, com a ciutadà i d’una manera pràctica, en els aspectes econòmics relacionats amb el consum i la distribució dels productes, en els aspectes lligats a la salut i la millora de la qualitat de vida, en la responsabilitat envers el medi i en la potenciació de la relació entre els membres del col·lectiu. Tant per la rebaixa de preus, com per la compra directa als productors, l’exercici d'un consum discriminador de
productes poc ètics i el control de la qualitat d'allò que es consumeix, el ciutadà obté avantatges i s’assegura que el seu consum és coherent amb la seva posició ètica. Aquest espai de trobada de ciutadans amb interessos comuns permet sumar esforços per exigir que es compleixin les lleis i disposicions que afecten el producte que arriba a una cooperativa. La mateixa cooperativa de consum és per la seva pròpia dinàmica econòmica una cristal·lització pràctica d'economia alternativa, en la qual els excedents, tant econòmics com d'intercanvi de serveis, no són lucratius sinó que reverteixen en benefici de la col·lectivitat. Alhora, aquesta interrelació i gestió compartida crea espais d'autosuficiència i autonomia respecte de les institucions públiques i té presents els efectes sobre l'entorn social i físic que produeix la seva activitat, perquè integra aquests excedents en la lògica del funcionament. Hi ha molts altres tipus de cooperatives, gairebé tants com activitats econòmiques existeixen en la nostra societat. Tenim cooperatives de metges que ofereixen els seus serveis en forma de mútua, cooperatives d'habitatges que vetllen per oferir habitatges a preus assequibles als seus associats, i moltes d’altres. Algunes cooperatives ja s’han fet un nom a casa nostra, com ara Abacus o Germinal. Les cooperatives basen el seu funcionament en fórmules allunyades de les que regeixen les relacions econòmiques convencionals: • La democràcia interna a través d'una assemblea sobirana, en la qual tots els membres tenen la possibilitat de participar i intervenir des del mateix moment en què n'esdevenen socis/es i que, per tant, no basa el seu poder en el capital aportat. • Aspiracions no lucratives. En el cas que les operacions econòmiques generin excedents, aquests reverteixen en el patrimoni social col·lectiu i/o en serveis comunitaris. En el seu esperit fundacional el lucre personal no és mai l’objectiu. Per un consum responsable 15 • L’autogestió com a sistema de presa de decisions, on cada membre és un agent actiu que, juntament amb la resta, aborda i resol íntegrament totes les qüestions de l’activitat humana que puguin donar-se en cada una de les diferents àrees de la cooperativa. • Segons el tipus de cooperativa, la relació entre «productor» i «consumidor» es de cogestió de l'activitat, sense intermediaris. En definitiva, el cooperativisme i l’autogestió de les cooperatives és una alternativa a la competitivitat, la jerarquia i la desinformació que sovint ens porta el lliure mercat. La cooperativa permet, a aquell qui en forma part, de tenir un major control d’allò que compra. Formar part d’una cooperativa pot exigir simplement pagar una quota reduïda per sufragar els sous dels gestors o bé treballar, per exemple, en la col·locació de productes als expositors un cop al mes. Per tant, aquesta iniciativa social permet a la ciutadania actuar en favor del consum responsable d’una manera directa i molt activa. Les xarxes de consumidors Hi ha grups de consumidors que s’organitzen o coordinen per investigar o informar-se sobre les procedències de determinats productes i sobre les activitats de les empreses, per tal d’actuar conjuntament i incidir en un canvi en les actituds del món empresarial en un determinat sector. Un exemple de xarxa de consumidors són les persones que, mobilitzades pel no a la guerra de l’Iraq el febrer de 2003, han analitzat quines són les empreses que col·laboren en aquesta guerra i han promogut que no es comprin els seus productes o serveis. Les xarxes de consumidors també poden ser instruments per protegir els consumidors i oferir-los una major capacitat de reacció davant de determinades situacions injustes o fomentades provocades pel mercat. Gràcies a les informacions que procuren aquestes xarxes, els consumidors poden ser molt més conscients dels efectes del seu consum i, per tant, els permet ser més coherents amb les seves opcions èti-
Page 1 and 2: PER UN CONSUM RESPONSABLE NÚM. 24
Page 3 and 4: PER UN CONSUM RESPONSABLE COMISSIÓ
Page 5 and 6: turístics, mentre que amb 5.000 mi
Page 7 and 8: ara, en la capacitat de comerç d'u
Page 9 and 10: Aquí rau l’esforç del consumido
Page 11 and 12: ment econòmic amb el respecte a de
Page 13: alladors d'inserció que seran form
Page 17 and 18: principalment de turisme. Un fenome
Page 19 and 20: models de desenvolupament turístic
Page 21 and 22: car amb facilitat el producte i que
Page 23: Amb la col·laboració de la Fundac

PER UN CONSUM RESPONSABLE Quaderns per a la solidaritat

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?