Guiem Soldevila - Òmnium Cultural

Opinió
Lluís Llach, que va apostar per ell, d’entre els altres 5 finalistes, a l’entrega del darrer Premi Miquel
Martí i Pol, del Certamen Terra i Cultura, sobre Teoria de l’absència:
“ Guiem Soldevila, ha estat motiu de disputa (entre els membres del jurat), ha participat amb una cançó
que es diu Teoria de l’absència, però que forma part d’un disc complex, on hi fa música dels versos d’en
Ponç Pons, que es diu Nura, i que jo trobo d’un esforç fantàstic. Particularment, l’any passat ell va enviar
una peça anomenada Godotus, que ens va entusiasmar a alguns. La seva cançó dura nou minuts, però
tanmateix passa, passa i passa, i s’agraeix l’esforç, la complexitat, perquè la feina que has fet no és gens
fàcil, i cal una experiència, moltes gràcies, de veritat ! “
Ferran Pereyra, Resonancias
“ Si hace aproximadamente unos años Origens nos facilitaba el encuentro con una nueva realidad musical
menorquina de gran calaje sonoro, ahora Nura nos devuelve el reencuentro con una de las propuestas más
serias, remarcables y profundas. El músico, productor y cantautor de Ciutadella, Guiem Soldevila, acaba
de firmar un trabajo que combina fuerza y delicadeza en un juego de energías contenidas, de
insinuaciones con marcado carácter.”
Joan M.M. Ultima Hora Menorca. Capaz de emocionar
“Cada canción (...) es una especie de viaje interior al fondo del alma, capaz de destilar sentimientos y
emociones por todos lados, en algunos momentos incluso tan turbadores que entran ganas de huir y dejar
de escucharlo, combinados con otros de más dulzura y aunque son constantes los golpes a la conciencia.
Es la voz limpia y concisa de Guiem Soldevila, unida a los tonos y los cambios de ritmo, precisos y
salidos de su propio viaje al interpretar (musicar) los versos de Ponç Pons, lo que da el énfasis a lo que el
poeta quiere significar en cada momento, en lo que es una (casi) perfecta simbiosis entre uno y otro
artista.”
Raquel Marqués. Diari de Menorca. L’enyor que puny el cor.
“Tothom amb qui converso de música feta, i inspirada, a l’illa lloa la seva tasca. Em diuen que és un
músic estimat i molt generós. Jo afegiria, també senzill i profund. Guiem musica Nura, de Ponç Pons,
com la mà invisible que encaixa a la perfecció dins el guant teixit d’ànima. El poeta es mostra fascinat. El
resultat no és per a menys. Els versos del poemari rutllen còmodes per les melodies de Soldevila, “El
saber i la sospita” (...) i per damunt de tot un imponent “Godotus” són temes d’un tractat d’enyor que em
punyen el cor. Els versos de Ponç Pons remouen consciències, i la música de Soldevila és, simplement,
prodigiosa.”
Helena Morén. Revista Enderrock.
“El menorquí Guiem Soldevila musica el poemari del seu convilatà Ponç Pons, Nura, el mot amb què van
batejar l’illa els fenicis i que significa ‘terra de foc’. Set cançons recullen els poemes-riu de Pons, des
d’una manera més èpica i cèltica (“El saber i la sospita”) fins a una de propera a la balada medieval, amb
llaüt inclòs (“Insulària”). La cançó “Godotus” va ser una de les divuit finalistes del III Premi Miquel
Martí i Pol, inclosa a l’últim volum del llibre-CD Terra i cultura(Cossetània, 2011). Ponç Pons ja havia
estat musicat per grups com ara Espiral d’Embulls (“La lluna de Formentor”), S’Albaida (“Argonauta”)
i Miquel Mariano (“Estrangeirado”). Aquí, la música oxigena els versos. La paraula clara de
Soldevila il·lumina la poesia de Pons pensada com un rèquiem o un oratori excessiu. Belles musicacions,
en un cant al quadrat a l’illa de Menorca.”