Les altres llengües a Lleida - Òmnium Cultural

Les altres llengüesa LleidaMapa lingüístic de Lleida 2010Elisenda LorésJoana SotoOriol Berenguer (coord.)

També trobareu aquest document a:http://lleida.omnium.cathttp://www.paeria.es/dcci© d’aquesta edició: Òmnium Cultural,Delegació de Ponent-Lleidac/ Canonge Brugulat, 6, baixos - 25003 LleidaPagès Editors, SLc/ Sant Salvador, 8 - 25005 Lleidaeditorial@pageseditors.catwww.pageseditors.catPrimera edició: setembre de 2010ISBN: 978-84-9779-999-7Dipòsit legal: L-1148-2010Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, SLSant Salvador, 8 - 25005 Lleida

ÍndexPresentació, per Àngel Ros i Domingo................................ 5Presentació, per Josep Maria Forné i Febrer....................... 7Introducció........................................................................ 9Mapa lingüísitc de Lleida................................................... 15Classificació de les llengües per estats................................ 57Conclusions....................................................................... 97Bibliografia i fonts.............................................................. 1083

PresentacióAra fa quatre anys que la Paeria i Òmnium Cultural de Lleidavan presentar un primer estudi dedicat a les altres llengües quees parlen a Lleida. Aquest segon estudi que s’ha realitzat actualitzal’anterior i ens permet, tot comparant l’un i l’altre, veure l’evolucióde llengües diferents a Lleida.La nostra ciutat compta amb un 21% de població estrangera,procedent de 124 països diferents, i s’hi parla fins a vuitantallengües diferents. Una petita torre de Babel, com es diu en undels apartats d’aquest estudi, que ens aconsella promoure les viesmés efectives per a mantenir un diàleg profitós entre la poblacióautòctona i els nouvinguts a Lleida.En molts casos, els nous lleidatans i lleidatanes són bilingües,a més de parlar la llengua pròpia de la seva terra d’origenpoden expressar-se en llengües europees com l’anglès i el francès,com és el cas dels nouvinguts procedents de l’àrea subsahariana.O, en el cas dels provinents de països del centre i del sud delcontinent americà, en les variants de llengua castellana pròpies decadascun d’aquells països.Altres llengües, com l’àrab, amb sis variants diferents, són demés difícil comunicació, tret dels casos de magrebins que podenfer ús del francès. El mateix pot dir-se dels nous lleidatans i lleidatanesvinguts de països de l’est d’Europa, com Romania i Ucraïna.En definitiva, promoure la comunicació entre tots és una qüestióque a tots ens interessa.Evidentment, la solució està en l’aprenentatge de la nostrallengua per part dels nouvinguts. L’estudi que el lector té a lesmans posa de manifest, com ja ho va fer quatre anys enrere, queaquest aprenentatge avança lentament. És, per tant, una qüestió5 Índex

PresentacióLes realitats socials són dinàmiques, és a dir, canviants. Lesllengües parlades a Lleida avui han variat d’uns anys enrere. I mésquan un dels fenòmens socials que caracteritza aquest inici del seglexxi, i fins i tot del final del xx, és i ha estat el de les migracionsde població. Catalunya i Lleida han vist com s’incrementaven significativamentles seves poblacions durant aquestes dècades. I detots és prou conegut i viscut que es tracta d’uns moviments migratorisde procedència molt i molt diversa. Global, direm.L’any 2006 vam fer el que vam anomenar Mapa Lingüístic deLleida, que pretén ser una radiografia d’aquesta realitat dinàmicaque és la de les llengües que es parlen a la nostra ciutat. Però jaadvertíem, llavors, que caldria anar fent actualitzacions periòdiques.Ara us en presentem la primera. Es tracta d’un treball queposa al dia l’anterior pel que fa a les dades i permet fer-ne valoracionsi comentaris nous.Si l’autor de l’estudi anterior era Oriol Berenguer, aquestavegada hem comptat, també, amb la filòloga Elisenda Lorés il’antropòloga Joana Soto. S’ha mantingut la mateixa estructura,per tal d’afavorir una lectura comparativa fàcil i útil. S’han actualitzatles dades, d’acord amb el padró del 2009 i s’han ampliatalgunes de les informacions que hi havia. De la mateixa manera,les valoracions i propostes finals també s’han revisat d’acord ambles noves dades.Caldrà anar fent més actualitzacions per poder conèixeraquesta realitat dinàmica, la de les llengües parlades i el seu nombrede parlants a Lleida. De moment, oferim la primera d’aquestesactualitzacions. El fet que caldrà realitzar-ne d’altres ens ha dut aconsiderar que la millor forma de presentar-les és la del format7 Índex

digital, que contribueix a la sostenibilitat ambiental i fins i tot potarribar a ser més funcional.Cal recordar, també, que aquest estudi pretén ser útil als estudiosos,als qui treballen en serveis diferents amb els lleidatans iles lleidatanes, a la ciutadania en general i a altres poblacions perpoder fer les seves comparatives; a més, vol ser una eina per a lareflexió per poder fer del català la llengua vehicular i de cohesiósocial en aquesta rica i diversa realitat que és Lleida.El treball té el patrocini de l’Ajuntament de Lleida i d’ÒmniumCultural a Ponent-Lleida. Cal agrair a l’Ajuntament de Lleida,i en particular a la seva regidoria de Drets Civils, Immigraciói Cooperació, al capdavant de la qual hi ha la senyora Maria RosaBall, l’interès, la voluntat i el compromís amb la cohesió social iamb la llengua catalana. Aquest interès, aquesta voluntat i aquestcompromís són els que han permès fer aquesta primera actualitzacióde l’esmentat Mapa Lingüístic de Lleida 2010.En darrer lloc, vull agrair, felicitar i encoratjar a continuaramb la bona feina que han fet l’Elisenda Lorés, la Joana Soto il’Oriol Berenguer amb aquest estudi.Josep Maria Forné i FebrerPresident de la seu territorial a Ponent-Lleidad’Òmnium Cultural8

IntroduccióSi bé és cert que les llengües, les creences o les ideologiesmai han estat del tot aïllades i que els moviments migratoris nonomés són patrimoni de l’actualitat, sinó que també han tingutuna presència destacada al llarg de la nostra història, cap d’aquestsprocessos ha tingut la intensitat i la densitat que experimenta elperíode actual. La dècada dels anys noranta protagonitza un augmentde les migracions internacionals —resultat de dinàmiquesglobalitzadores i processos generadors de desigualtats socials aescala planetària— que configuren, en conseqüència, una societat,la nostra, accentuada per un enriquiment de la diversitat il’heterogeneïtat cultural. Es tracta de la ja coneguda multiculturalitat,una realitat indefugible amb la qual hem d’aprendre a viurei conviure.Seria del tot fictici argumentar que la convivència ambl’alteritat no és, en absolut, problemàtica. Existeixen tot un seguitde situacions de caràcters i orígens ben diferents que plantegen,tant als ciutadans com a les institucions que els representen, nousreptes i noves necessitats socials. Molts dels conflictes o problemàtiqueslatents en l’actualitat són el resultat no només de pràctiquesestructurals basades en una forta desigualtat econòmica,sinó també derivades de qüestions de caràcter cultural, basadesen la dificultat que suposa el fet de reconèixer i entendre pràctiquesculturals llunyanes a les nostres.És precisament en aquest punt i amb el repte de facilitar laconvivència multicultural que es presenta Les altres llengües a Lleida,un estudi que proposa una mirada introspectiva a la realitatsociolingüística de la nostra ciutat atesos els recents movimentsmigratoris, dels quals és protagonista. El present treball, elaborat9 Índex

per Òmnium Cultural i la Regidoria de Drets Civils, Cooperaciói Immigració de l’Ajuntament de Lleida, pretén fer una fotografiadel mapa lingüístic de la ciutat amb l’objectiu d’oferir eines queens permetin entendre el valor de la diferència i, per tant, caminarcap a un futur inclusiu i de justícia social.L’estudi, com diu el seu títol, presenta un recull de les llengüesque es parlen a Lleida, tenint en compte el seu pes demogràfici la seva potencialitat d’ús a la ciutat. El present treball nonomés contempla la diversitat lingüística fruit de la nova immigracióextracomunitària, sinó que també reflecteix les llengüesparlades a la ciutat derivades dels moviments migratoris dels anysseixanta en endavant dins de l’Estat espanyol. És per aquest motiuque hi veurem contemplades llengües com el castellà, sobretotpels fluxos migratoris d’Andalusia i Aragó; el basc i el gallec; aixícom també el caló, la llengua gitana, o l’aranès, en part com aconseqüència de la capitalitat administrativa que Lleida exerceixsobre la Val d’Aran.Ens trobem, doncs, davant d’una introducció al nou contextplurilingüe de la ciutat de Lleida. La publicació d’aquest estudi,absolutament necessària en els temps que corren, té una voluntatinstrumental que hauria de permetre la implementació de polítiqueslingüístiques que siguin, d’una banda, un reflex de la novarealitat lleidatana i que reforcin,de l’altra, el paper de la llenguacatalana com a vehicle de comunicació entre les diferents comunitatsresidents a la nostra ciutat.MetodologiaEl coneixement de les llengües que es parlen en un determinatterritori presenta unes dificultats importants pel que fa a lametodologia a utilitzar. Cal tenir en compte, en primer lloc, quela informació disponible a les bases de dades oficials, tot i representaruna ajuda de qualitat, no permet analitzar la complexitatlingüística que contemplen algunes de les comunitats nouvingudes.I és que molts dels nous veïns i veïnes que acull la ciutatde Lleida procedeixen d’estats on predomina el multilingüisme.Els ciutadans provinents de l’Àfrica Subsahariana o d’algun país10

sud-americà, per exemple, parlen quotidianament diverses llengüesentre les diferents ètnies i llengües colonials: les tribals oindígenes, d’ús familiar o local, i les vehiculars, de caràcter mésinstitucional. La dificultat s’incrementa, a més, quan ens trobemdavant de països on es parlen més de dues-centes llengües, comés el cas de Nigèria.Atesa aquesta amalgama lingüística, la metodologia es complicai es fa necessària la utilització no només d’aquelles tècniquesquantitatives que permetin un accés fiable a les dades oficials,sinó també d’aquells procediments més qualitatius que facilitin elconeixement de l’ús de les llengües que no contemplen les estadístiquespúbliques.Així, la metodologia emprada per aquest estudi s’ha desenvolupata cavall de les tècniques quantitatives i qualitatives queens ofereixen les ciències socials. Les primeres, provinents delpadró municipal, han permès un accés a les dades demogràfiquesper mostrar, d’una manera fiable i de qualitat, quina és lapresència efectiva d’immigrants a la nostra ciutat, si bé en quedenal marge percentatges menors, provinents d’aquelles persones nocensades, però que representen un percentatge poc significatiudel conjunt de la població nouvinguda en els darrers anys a laciutat de Lleida. D’altra banda, els objectius plantejats en aquestestudi ens han obligat a escollir un abordatge qualitatiu que, através del treball de camp etnogràfic, han permès una millor comprensióde la realitat plurilingüe de la ciutat.Pel que fa a les tècniques metodològiques utilitzades en eltreball de camp, aquestes es basen, principalment, en les entrevistesen profunditat realitzades a alguns dels representants delspaïsos esmentats, els quals disposen d’informació suficient pertal de conèixer l’origen ètnic dels membres del seu país, així comtambé els seus usos lingüístics. Quan això no ha estat possible,atès que no totes les comunitats estan organitzades en entitatsconcretes, s’ha optat per les converses estructurades amb diversosmembres de les comunitats que ens interessaven. La solidaritat deles xarxes socials ens ha facilitat, en aquest sentit, el coneixementde les pràctiques lingüístiques entre els membres d’una mateixa11

que tenen del català. Finalment, oferim una conclusió que contempla,des d’un punt de vista qualitatiu, els resultats de l’estudii es proposa, a més, un catàleg de possibles solucions a la qüestióde la inclusió social de les persones nouvingudes; un procés on,evidentment, el coneixement de la realitat lingüística de la ciutathi té un paper important.La primera part de l’estudi ofereix una llista de totes les llengüesque, segons s’ha pogut detectar durant el procés del treballde camp, es parlen a Lleida. Aquest catàleg classificatori va acompanyatd’una primera explicació sobre la situació de la llenguaal món, tant pel que fa al nombre de parlants que es calcula quehi ha arreu del planeta, com pels estats entre els quals es parlal’idioma, així com també del rang jurídic que la llengua hi ostenta.A continuació, el treball ofereix una classificació de cadascunade les llengües per grups de famílies que es distingeixen per similitudsestructurals i de lèxic, fet que s’explica per un hipotèticorigen comú. Finalment, l’estudi ofereix una breu explicació dela situació concreta de la llengua a Lleida, amb una aproximacióal nombre de parlants que s’estima que hi pot haver i amb unaexplicació específica de l’ús de la llengua que els seus parlants fana la nostra ciutat.En aquesta classificació, s’ha tingut en compte, a bandade les llengües que es parlen a la ciutat provinents de la immigracióespanyola i europea, aquelles que han arribat més recentment,derivades de la immigració extracomunitària. En aquestsentit, s’exclou d’aquesta consideració aquells idiomes que sónoficials als estats d’origen, però que no aconstumen a coincidiramb llengua materna o d’ús habitual entre la comunitat immigrantresident a la ciutat de Lleida. S’ha de tenir en compte queels estats excolonials discerneixen entre les llengües oficials, queprovenen de les metròpolis, i entre les llengües autòctones i pròpiesdels habitants d’aquests països. Així, en aquesta primeraclassificació, ens trobarem amb llengües que, com el francès ol’anglès, presenten un nombre molt reduït de parlants, malgratque siguin utilitzades per gran part de la població immigrada.13

En la segona part d’aquest estudi s’ha fet una nova classificació,tenint en compte, ara, la distribució estatal de les llengües estudiades.Aquest nou catàleg persegueix la finalitat de diferenciarentre aquelles llengües que són oficials en el país d’origen i aquellesque són pròpies i d’ús habitual, sobretot en l’esfera privada,per gran part dels membres d’una mateixa comunitat.En aquesta classificació per estats, s’ha afegit, a més a més,una instantània del grau de coneixement del nostre idioma perpart de les persones no catalanoparlants. Es tracta de les úniquesdades disponibles fins al moment, elaborades per l’Institutd’Estadística de Catalunya l’any 2001 i que són fruit d’una enquestarealitzada a totes les persones inscrites en el padró municipalde la ciutat. Aquesta referència contempla el grau de coneixementdel català, segons la possibilitat de parlar-lo, escriure’l i llegir-lo.Tot plegat, desemboca en unes conclusions finals que recullenles principals consideracions derivades de l’estudi, així comtambé diverses propostes que, a pesar de la seva diversitat, persegueixenun únic objectiu: la integració a la societat catalana illeidatana de les persones nouvingudes i la consecució d’un majorenteniment entre totes aquelles persones, plurals i diverses, queviuen a la nostra ciutat.14

Mapa lingüístic de Lleida 2010AimaraLa llengua al món: l’aimara és una llengua autòctona pròpiade la població ameríndia que s’escampa per diferents païsosd’Amèrica del Sud. L’aimara s’estén d’una forma molt minoritàriapel nord d’Argentina i de Xile, en representa poc més d’un 1%de la població (fruit sobretot dels fluxos migratoris), per Perú(1,4%) i per Bolívia, on un 25% dels seus habitants la tenen coma llengua materna, i on, recentment, la Constitució del 2009 li haatorgat la condició de llengua oficial, juntament amb la resta dellengües indígenes del país.Classificació: pertany a la subfamília aimara de la famíliaameríndia.Situació a Lleida: l’aimara té una presència pràcticamenttestimonial a la ciutat de Lleida i tots els seus parlants provenende Bolívia, els quals la utilitzen com a llengua vehicular en l’àmbitfamiliar.ÀkanLa llengua al món: l’àkan és la llengua pròpia majoritàriade la població de Ghana; tot i que cal tenir en compte que l’únicallengua oficial i del poder és l’anglès i, per tant, amb un ús exclusiua les administracions i a la vida política del país. L’àkan,en canvi, és la llengua vehicular de més de la meitat de la poblaciói compta amb una important presència en la vida econòmica.A més, s’ha introduït a l’escola primària de les regions on és parladamalgrat l’alt nivell d’analfabetització que encara gira al voltantdel 53% de la població15 Índex

Classificació: pertany al grup kwa de la família nigerocongolesade la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: Lleida compta amb un total de 254 ciutadansde Ghana empadronats, la majoria dels quals són parlantsd’àkan, ewe i ga, les tres llengües més parlades a Ghana.AlemanyLa llengua al món: l’alemany és parlat per noranta-cinc milionsde persones, bona part de les quals que viuen a Alemanya,tot i que compta amb petites comunitats de parlants en més detrenta estats d’arreu del planeta. Cal destacar que és llengua oficiala Luxemburg, Àustria i Liechtenstein a escala nacional; i, regionalment,és oficial en determinats territoris d’Itàlia, Suïssa i Bèlgica.Classificació: pertany a la subfamília germànica occidentalde la família indoeuropea.Situació a Lleida: la presència de l’alemany a Lleida responals prop de vuitanta alemanys censats que hi viuen. L’alemanycompta amb un nombre important de cursos que fan que sigui defàcil transmissió entre els seus parlants.AmazicLa llengua al món: és una de les llengües berbers més importants,la parlen al centre del Marroc i també a Algèria (pocapresència) més de tres milions de persones, la majoria són marroquins.Malgrat l’important pes demogràfic, l’amazic no ostental’oficialitat ni en l’àmbit estatal ni regional i és una llengua menysutilitzada en comparació amb el tracte que rep l’altra llengua mésparlada al Marroc i Algèria, que és l’àrab.Classificació: pertany a la subfamília berber de la famíliaafroasiàtica.Situació a Lleida: la població procedent del Marroc, queja s’acosta a les cinc mil persones, s’ha convertit en una de lescomunitats més nombroses de la nostra ciutat, juntament amb elsromanesos. Es calcula que la meitat dels marroquins tenen com a16

llengua pròpia l’amazic, ja que provenen de les regions del nord,la població de les quals és d’origen berber.AnglèsLa llengua al món: l’anglès, després del xinès mandarí, és lallengua més parlada a escala mundial, bé com a llengua materna ocom a segona llengua. Actualment, s’utilitza, de manera global, enles relacions internacionals i en les transaccions econòmiques. Laseva realitat lingüística s’estén per la majoria dels continents, ongaudeix de l’oficialitat en uns seixanta-tres estats. D’altra banda,cal destacar-ne la importància pel seu ús a Internet.Classificació: pertany a la subfamília germànica occidentalde la família indoeuropea.Situació a Lleida: l’anglès, en el seu ús internacional, obtéuna rellevància important dins la ciutat de Lleida, sobretot coma segona llengua, bé en l’àmbit universitari, amb els estudis queofereix la UDL, com en l’oferta de cursos de caire públic, lamajoria d’escoles i instituts, bé en l’àmbit privat. D’altra banda,també cal destacar, a partir de les dades obtingudes en el censdel 2009, la presència de ciutadans provinents de països de parlaanglesa: una cinquantena dels EUA i uns noranta censats delRegne Unit. A més a més, cal fer atenció a l’ús de l’anglès coma llengua vehicular entre tots aquells ciutadans provinents depaïsos on tenen altres llengües i que acaben utilitzant l’anglèscom a llengua de comunicació amb les persones pròpies d’altresterritoris.ÀrabLlengua al món: l’àrab és una llengua semítica que s’esténper diferents països dels continents asiàtic i africà. La diversitatgeogràfica dibuixa una realitat lingüística particular que englobasota la idea d’àrab dos formes principals: l’àrab dialectal i l’àrabclàssic, aquest darrer present en tots aquests territoris com unallengua, preeminentment escrita, associada a la religió, a la litera-17

tura, a la ciència, a la tecnologia i a l’administració, i que gaudeixd’una certa condició de llengua de prestigi.D’altra banda, cal precisar que la llengua vehicular de la culturapopular és la que anteriorment hem anomenat l’àrab dialectal,que és fruit de la fragmentació de l’àrab del segle vii i de lafusió amb els parlars locals (africans, berbers...). Així doncs, estracta d’una llengua d’ús oral pròpia de cada regió i que conformaun mosaic de dialectes aràbics amb trets i característiques particularssegons el territori.Àrab algerià o wattaniLa llengua al món: l’àrab algerià, també anomenat wattani(mot que prové de la paraula pàtria), és l’àrab dialectal que esparla al llarg d’Algèria, on és la llengua majoritària. Malgrat que elparla un 60% del total de la població algeriana, no és la llenguaoficial, rol que ostenta l’àrab estàndard.Classificació: pertany a la subfamília semítica de la famíliaafroasiàtica.Situació a Lleida: Lleida compta amb un important grupd’habitants que provenen d’Algèria. En total n’hi ha 1.423, delsquals la majoria tenen com a llengua pròpia l’àrab algerià.Àrab egipciLa llengua al món: L’àrab egipci és la llengua majoritàriad’Egipte i és parlada per prop del 60% d’una població de gairebésetanta milions d’habitants. Com succeeix a la majoria de païsosàrabs, cal discernir entre la llengua àrab que parla la majoria dela població, que és diferent a cada país, i l’àrab estàndard, que éscompartit amb la resta de països islàmics.Classificació: pertany a la subfamília semítica de la famíliaafroasiàtica.Situació a Lleida: la presència de ciutadans egipcis és moltreduïda, prop d’una centena, i comptem amb poques famílies queparlin l’àrab egipci a Lleida.18

Àrab llevantí del sudLa llengua al món: l’àrab llevantí del sud és parlat per mésde sis milions de persones que s’estenen per Israel, Palestina iJordània. A Jordània es concentra la majoria de parlants d’aquestallengua, tres milions i mig, fet que converteix el grup de jordansque la tenen com a llengua pròpia en majoritari en aquest país.Classificació: pertany a la subfamília semítica de la famíliaafroasiàtica.Situació a Lleida: la presència de població jordana a la nostraciutat és quasi inexistent, ha disminuït amb relació al cens anterior,actualment només hi ha una sola persona censada; la qualcosa indica un percentatge mol baix de l’ús d’aquesta llengua a laciutat de Lleida.Àrab llevantí del nordLa llengua al món: l’àrab llevantí del nord compta al mónamb un total de catorze milions i escaig de parlants que es distribueixenentre el Líban i Síria, principalment. Tanmateix, en capdels dos països ostenta l’oficialitat, tot i ser la llengua més parladaa Síria.Classificació: pertany a la subfamília semítica de la famíliaafroasiàtica.Situació a Lleida: la presència de l’àrab llevantí del nordestà representada per l’escassa arribada de ciutadans procedents deSíria i del Líban, gairebé una desena en el conjunt de tota la ciutat.Àrab marroquíSituació al món: l’àrab marroquí és l’àrab dialectal que esparla al Marroc. Aquesta és la llengua materna d’un 60% de lapoblació censada del país i es configura com a llengua vehicularentre bona part de la població, l’àrab estàndard l’utilitza una minoriamés instruïda, a més del poder polític i de l’administració.Classificació: pertany a la subfamília semítica de la famíliaafroasiàtica.19

Situació a Lleida: la comunitat marroquina a Lleida és lacomunitat nouvinguda censada més important dels darrers anys.Les últimes dades del padró municipal establien que un total de4.699 marroquins viuen a la nostra ciutat amb unes perspectivesd’augment progressiu en els propers anys. Ara bé, cal tenir encompte que moltes regions del nord del Marroc són berbers i quebona part de l’arribada de població d’aquest país prové d’aquesteszones. Els representants de la comunitat marroquina estimen queun 50% de marroquins establerts a Lleida són berbers, principalmentprovinents de la part nord-occidental i de ciutats com Tànger;mentre que l’altra meitat forma part de l’altre gran grup ètnicmajoritari al Marroc, que té com a llengua pròpia l’àrab marroquí.Àrab estàndardSituació al món: l’àrab estàndard és una de les llengües quecompta amb una extensió territorial a nivell mundial més important.Fins a divuit estats tenen l’àrab estàndard com a llengua oficial.Aquests són: Algèria, Aràbia Saudita, Bahrain, Comores, Djibouti,Egipte, Emirats Àrabs, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban,Líbia, Marroc, Mauritània, Oman, Somàlia, Síria, Txad, Tokelau,Tunísia, Illes Turks i Caicos i Iemen. D’aquests, l’àrab és l’únicallengua oficial en tretze i comparteix oficialitat en els altres cinc.L’àrab estàndard és una modernització de l’àrab clàssic del’Alcorà, l’ús del qual queda reduït a pràctiques de caràcter religiós.Aquesta és la llengua de molts estats i la llengua d’ús habitualde les administracions que la tenen com a oficial. Tot i això, noés la primera llengua de la majoria de la població d’aquests països,que amb els segles, i com a conseqüència de la fragmentaciópolítica, han vist com de la llengua comuna van sorgir diferentsllengües dins les seves fronteres. Cal dir, també, que no tothomque habita en un país on l’àrab estàndard és oficial sap parlar-lo,ja que només el coneixen els sectors de població més instruïts,amb accés a l’escola i a la universitat.Es calcula que és la segona llengua de prop de 250 milionsde persones a tot el món.20

Classificació: pertany a la subfamília semítica de la famíliaafroasiàtica.Situació a Lleida: l’àrab estàndard és una de les llengüesmés usades a la nostra ciutat, ja que serveix de llengua vehicularentre els membres dels diferents països àrabs. Només la no-generalitzaciódel seu coneixement entre tots els ciutadans arribatsde les zones arabòfones impedeix que el seu ús sigui molt mésextensiu, atesa la important comunitat nouvinguda procedent depaïsos àrabs.Aranès (occità)La llengua al món: l’aranès és l’occità parlat a la Val d’Aran.L’occità es divideix en sis grans dialectes: el llenguadocià, el llemosí,el provençal, l’alvernès, l’alpí i el gascó, l’aranès és una variantdialectal d’aquest últim. Un 62% de la població de la Val d’Aran elparla (uns 4.700 parlants) i una mica més del 25% el sap escriure.Actualment, la llengua aranesa és oficial a la Val d’Aran ambperspectives de veure satisfeta la reivindicació d’oficialitat per lacomunitat autònoma de Catalunya. L’aranès és d’ensenyamentobligatori a les escoles de primària i secundària de la Val d’Aran.Classificació: pertany a la subfamília de les llengües romàniquesde la família indoeuropea.Situació a Lleida: l’enquadrament administratiu de la Vald’Aran a l’Estat espanyol s’ha fet amb la seva ubicació dins de laprovíncia de Lleida. Aquest fet ha propiciat que molts aranesosfreqüentin la nostra ciutat, bé per motius acadèmics o bé laboralso familiars.L’aranès s’estudia a la Universitat de Lleida, on s’ofereixenclasses tant per als estudiants de la universitat com per al públicen general.ArmeniLa llengua al món: l’armeni és una de les llengües aïllades,com ho poden ser el grec o l’albanès, ja que no pot ser agrupadaamb cap altra llengua de la família indoeuropea. Principalment esparla a Armènia on, a més de ser la llengua oficial, és la llengua21

pròpia del 98% de la població. En total, l’armeni és parlat per mésde sis milions de persones que, a part dels tres milions i mig del’Estat armeni, es distribueixen per Azerbaidjan, Xipre, Iran, Iraq,Israel, Jordània, Líban, Síria i Turquia.Classificació: pertany a la subfamília armènia de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: el nombre de parlants de l’armeni a lanostra ciutat és molt reduït i no supera la vintena. Al llarg deltreball de camp s’ha pogut contactar amb una de les famílies armèniesque van arribar a Lleida fa uns deu anys provinents d’unpaís en crisi. Expliquen que dels quatre adults, tan sols el paretreballava a l’aeroport per uns seixanta dòlars mensuals. Una situacióeconòmica crítica i un país altament inestable els van feremigrar a la ciutat de Lleida. De les vint persones d’origen armeni,tan sols tres estan en situació irregular, tot i que ja han iniciat elstràmits per regular la seva ciutadania.Pel que fa a la llengua, els informants expliquen que usenl’armeni per comunicar-se entre ells. Veuen televisió en armeni,llegeixen llibres i consulten la premsa del seu país i treballen, endefinitiva, per mantenir l’idioma matern. De totes maneres, elsfills ja no saben ni llegir-lo ni escriure’l.La vintena d’armenis que viuen a Lleida tenen una relacióestreta entre ells, es veuen freqüentment i organitzen trobadesque els permeten socialitzar-se en la seva llengua. Els locutoris,expliquen, són punts de trobada i coneixença.BalanteLa llengua al món: el balante és una llengua parlada exclusivamenta Guinea Bissau i Mali. Compta amb un total de quatrecentsmil parlants que es concentren principalment a l’excolòniaportuguesa de Guinea Bissau, on agrupa el 25% d’una poblacióque majoritàriament parla el crioll d’origen portuguès, l’únicallengua oficial.Classificació: llengua de la família nigerocongolesa de lafamília nigerokurdufaniana.22

Situació a Lleida: és pràcticament testimonial i és representadaper poques famílies procedents de Guinea Bissau, concretamentprop d’una vuitantena de persones.BambaraLa llengua al món: els parlants de Bambara, grup mandinga,s’ubiquen sobretot a Mali, on existeix una realitat plurilingüe,amb el francès com a llengua oficial i una trentena de llengüesminoritàries; tot i això, l’estatut de 1982 va reconèixer tretze llengüesnacionals, entre les quals hi ha el bambara amb un 40% deparlants, situats al sud del país, al districte de Bamoko, la capital.A més a més, cal afegir que aquesta llengua s’usa en els intercanviscomercials, juntament amb el francès, i que progressivamentha anat adquirint importància en l’ensenyament, en el sistemad’escoles conegut com “nova escola fonamental” on s’utilitza coma llengua vehicular, les llengües maternes, entre les quals hi ha elbambara. D’altra banda, també es parla, però ben poc, a la zonanord-est de Costa d’Ivori, que limita amb Mali.Classificació: pertany a la subfamília mandó de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: l’últim cens denota com, entre la poblacióafricana, aquelles persones provinents de Mali continuen sent uncol·lectiu important, tot i que en aquests últims anys no se n’haregistrat un augment gaire destacable, hi ha unes 783 personescensades amb parlants de bambara, hassaniyah, saranhule, entrealtres. D’altra banda, des del consorci ens confirmen l’assistènciaals cursos de català de parlants de bambara, la qual cosa en constatala presència a Lleida.BamilekéSituació al món: el bamileké és una de les llengües mésparlades al Camerun, país que compta amb més de 280 llengüesautòctones. S’hi han desenvolupat quatre grans llengües en lesdiferents regions del país que són vehiculars entre l’enorme di-23

versitat ètnica i tribal que cohabita al Camerun. Entre aquestesllengües una de les més parlades és el bamileké.Classificació: llengua que pertany a la subfamília nigerocongolesade la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: important presència entre la comunitatcamerunesa de Lleida que actualment compta amb més de duescentespersones empadronades, població que es preveu que aniràaugmentant en els propers anys.BassaLa llengua al món: el bassa, com el bamileké, el yaoundéi el duala, és una de les llengües més parlades al Camerun, paísque té el francès i l’anglès com a llengües oficials i d’ús institucionali administratiu. El bassa, tanmateix, s’ha consolidat com unallengua vehicular entre els nombrosos grups ètnics que conviuensota el mateix Estat, que compta amb més de dues-centes vuitantallengües pròpies.Classificació: pertany a la subfamília bantu de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: de la mateixa manera que el bamileké,el bassa és una de les llengües més parlades entre la importantcomunitat procedent del Camerun a Lleida.BascLa llengua al món: es calcula que més de sis-centes mil personesla tenen com a llengua pròpia a Euskal Herria, formada perles regions de Lapurdi (Labour) i Zuberoa (Soule), departamentsfrancesos dels Baixos Pirineus, nord de Navarra, Guipúscoa, Biscaiai Àlaba.Classificació: pertany a la família basca.Situació a Lleida: té poca presència entre les més de vuitcentespersones que resideixen a Lleida procedents de Navarrai del País Basc, atès que la majoria es comuniquen en català ocastellà. Cal matisar també que entre els estudis universitaris dela UdL, sobretot agrònoms, hi ha un gran nombre d’estudiants24

provinents del País Basc, que entre ells parlen en basc i desprésutilitzen el català o el castellà en les relacions socials.BengalíLa llengua al món: és la llengua oficial de Bangla Desh.Gaudeix d’unes condicions lingüístiques molt favorables com allengua vehicular de bona part de la població: un 80% la tenencom a llengua materna i un 98% com a segona llengua. Cal afegirque també es parla al Nepal i a l’Índia.Classificació: pertany a la subfamília indoària de la subfamíliaindoirànica de la família indoeuropea.Situació a Lleida: La presència de parlants de bengalí ésencara escassa a la ciutat de Lleida, hi ha una desena de censats,provinents de Bangla Desh; tot i que cal destacar l’augmentde persones provinents de l’Índia, entre les quals podria haver-hiparlants de bengalí.Segons l’antropòloga Susana Marcos, especialista en culturabengalí, la llengua és un element molt important en laconfiguració de la identitat bengalí (cal recordar, en aquest sentit,que la consolidació i el manteniment de la llengua bengalí—diferent de l’urdú— va ser un dels motius que van empènyerel procés d’independització de Bangla Desh del Pakistan, l’any1971). Aquesta importància de la llengua dins la configuracióde la identitat bengalí es manifesta en celebracions puntualscom el Dia Internacional de la Llengua Materna, que té l’origena Bangla Desh, en record dels estudiants morts el 21 de febrerde l’any 1952 durant una manifestació pel dret del bangla.A Barcelona, els immigrants de Bangla Desh han importat aquestacelebració i, cada any, fan una reproducció a petita escala dela festa. Es desconeix si aquesta manifestació també se celebra ala ciutat de Lleida.D’altra banda, la llengua esdevé també un element identitariimportant que, segons l’antropòloga, els continua distingint delsaltres immigrants del subcontinent indi i, de nou, es reprodueix25

una diferenciació amb els pakistanesos per qüestions idiomàtiquesi “culturals”.També destaca una preocupació dels pares perquè els fillsaprenguin l’escriptura. La qüestió és que les famílies parlen banglaa casa, però a Lleida, de moment, no tenen on aprendre’l; unaqüestió que preocupa els pares. A Barcelona, la societat bangla haconstruït més d’una escola per a infants, organitzades i dirigides,principalment, per dones de Bangla Desh que estan també implicadesen altres moviments associatius. Aquesta situació també esdóna en altres contextos com Londres, però a Lleida, de moment,encara no hi ha constància de cap organització similar.BerberLa llengua al món: Les llengües berbers s’estenen, majoritàriament,pel Marroc, on les parlen un 40% de la població quees distribueix en tres àmbits lingüístics; al nord, el rifeny o tarifit;al centre-est, l’amazic i al sud-oest el taixelhit; i per Algèria, on hiha set milions de parlants, repartits en tres varietats lingüístiques;així doncs, trobem al nord-est el cabilenc (taqbailit); al sud-estde la Cabília, el taixawit, i finalment, al centre-nord el tamzabit.D’altra banda, també cal considerar, els tuareg (poble que s’esténper Algèria, Líbia, Nigèria, Burkina Faso, Níger i Mali) que parlentamahaq i tamaixeq.Les llengües berbers són bàsicament d’ús oral, tot i que progressivaments’està donant més difusió a l’escrit, ja que cal tenir encompte que la llengua de l’ensenyament i de l’administració, delsmitjans i de la predicació religiosa en els territoris berberòfonscontinua sent l’àrab clàssic o el francès.Classificació: pertany a la subfamília berber de la famíliaafroasiàtica.Situació a Lleida: en farem una explicació més detallada enels apartats relatius l’amazic i el tarifit.26

BielorúsLa llengua al món: parlada per més de sis milions de persones,el bielorús és la llengua pròpia de la majoria de ciutadansde Bielorússia, on conjuntament amb el rus és la llengua oficial.També és parla, minoritàriament, a Polònia, Ucraïna i Rússia.Classificació: pertany a la subfamília eslava oriental de lafamília indoeuropea.Situació a Lleida: el bielorús el parlen unes vint personesvingudes de Bielorússia, presència que podria anar en augment enels propers anys.BoboLa llengua al món: El bobo és parlat exclusivament a BurkinaFaso per prop de tres-centes cinquanta mil persones al suddel país.Classificació: pertany a la família mandó de la família nigerocongolesa.Situació a Lleida: presència testimonial dintre de la reduïdacomunitat de Burkina Faso que viu a la nostra ciutat.BubiLa llegua al món: és una de les llengües parlades a GuineaEquatorial, on les llengües oficials són el castellà i el francès; toti això el 80% de la població és parlant de fang, el grup majoritaridel país. Entre els grups minoritaris, trobem que un 10% de la poblacióo uns 40.000 habitants (la població total són uns 500.000)són parlants de bubi.Classificació:.pertany a la subfamília bantu de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: Cal considerar la presència d’alguns parlantsd’aquesta llengua gràcies a les dades que ens ha facilitat elconsorci de normalització lingüística, on han registrat alumnesparlants de bubi; d’altra banda, cal precisar que gran part de lapoblació que emigra de Guinea Equatorial és parlant de fang.27

BúlgarLa llengua al món: el búlgar és parlat per més de nou milionsde persones que es concentren la seva majoria a Búlgària,país del qual és la llengua oficial i on el grup lingüístic majoritariés el búlgar amb un 80% de la població. El búlgar té una presènciamés reduïda a Grècia, Moldàvia, Romania, Sèrbia, Montenegroi Turquia.Classificació: pertany a la subfamília eslava de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: la important arribada de búlgars en elsdarrers anys ha comportat que el búlgar compti amb quasi siscentsparlants a la nostra ciutat, nombre que serà molt més importantja que la immigració de ciutadans provinents de Bulgària,com d’altres països de l’est, creix substancialment.CalóLa llengua al món: és una llengua que es conforma a partirdel romanó o romaní (llengua derivada dels antics dialectes índics),que es va difondre arran del nomadisme dels seus parlants,l’ètnia gitana. D’altra banda, el caló es considera una varietat diatòpicadel romaní a Espanya quan aquest entra en contacte ambles llengües romàniques de la península. Actualment, hi ha unpercentatge, tot i que baix, de parlants en aquells territoris on elpoble gitano s’ha assentat: Espanya, França i Portugal.Classificació: pertany a la família indoària de la subfamíliaindoirànica de la família indoeuropea.Situació a Lleida: “La presència del caló a Lleida és pràcticamentinexistent.” Són les paraules de Joan Argilés, advocat iespecialista en cultura gitana. Segons Argilés, la comunitat gitanade la ciutat de Lleida ja no utilitza el caló com a llengua vehicular,sinó que s’expressa majoritàriament en català o castellà, introduint,això sí, algunes paraules puntuals provinents del caló en laseva parla habitual, com és el cas dels mots busno/i (‘noi’, ‘noia’) olatxó (‘cosa bona’).28

El coneixement de la llengua gitana varia segons els grupsd’edat: entre els joves, el caló és pràcticament inexistent (tan solsconeixen i usen unes deu paraules, com a molt), mentre que entrela gent gran és més extens. Reconeixen la gran majoria de lesparaules caló, però l’ús queda reduït a l’argot i a les expressionsde carrer.Tampoc existeix, segons Argilés, un projecte de recuperacióde la llengua entre els gitanos de Lleida. El que sí que es pot trobar,però, és una gran presència de paraules caló en el català deLleida. Són mots com xaval, provinent de la paraula caló xavó,pureta, derivat de puró o apoquinar, procedent del verb pujinar.Moltes de les paraules de l’argot lleidatà, explica aquest advocatespecialista en cultura gitana, provenen de la llengua caló.La presència d’aquest idioma ha anat agafant força a la ciutatde Lleida amb l’arribada dels gitanos romanesos. Tot i que entreles dues comunitats, la lleidatana i la romanesa, no s’entenen,aquesta inexistència del caló de què parlàvem més amunt s’hade puntualitzar, ja que la cada cop major presència d’immigrantsromanesos a la ciutat fa que el caló torni a tenir un pes importantentre les llengües que es parlen a la capital del Segrià.CastellàLa llengua al món: el castellà és una de les llengües mésparlades arreu del planeta; es calcula que al voltant de 325 milionsde persones tenen com a llengua materna el castellà i unagran part de la població mundial la utilitza com a segona llengua,esdevé, així, una de les llengües més estudiades. Així mateix, gaudeixde la condició d’oficialitat en nombrosos territoris: Argentina,Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, República Dominicana,El Salvador, Equador, Espanya, Guinea Equatorial, Guatemala,Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, Filipines,Puerto Rico, Uruguai i Veneçuela.Classificació: pertany a la subfamília romànica de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: el castellà és la segona llengua més importanta la ciutat de Lleida després de la catalana. Una situació29

que s’explica, en part, per l’onada migratòria que va viure laCatalunya industrial entre els anys cinquanta i setanta. La sevaconcentració productiva va atraure molta gent provinent de leszones més empobrides de la geografia espanyola, que van immigrara Catalunya a la recerca de feina. En aproximadamentvint anys, milers de persones es van assentar en diverses poblacionscatalanes. Avui dia, tan sols amb els veïns i veïnes arribatsd’altres comunitats autònomes com Andalusia, Aragó i Extremadura,per exemple, el castellà compta amb més de trenta milparlants a Lleida.A aquesta situació, a més, cal afegir-hi l’important percentatgeque representa la nova immigració extracomunitària provinentdels països llatinoamericans. De les dades oficials del censdel 2009 es desprèn que la xifra de persones originàries de Llatinoamèricaa la ciutat de Lleida és de 5.072. Les comunitats mésnombroses a la ciutat de Lleida són la colombiana (28,2% deltotal), la boliviana (19,4%) i l’equatoriana (14,7%), superant ambescreix la presència d’altres països com Costa Rica (0,2%), el Salvador(0,1%) o Guatemala (0,1%).Aquestes comunitats tenen com a llengua pròpia el castellà.La majoria, a més, parlen alguna de les llengües indígenes que,tot i tenir una presència important als seus països, no gaudeixend’un estatus d’oficialitat (tan sols sí el té el guaraní de Paraguai).Conèixer l’ús de les llengües indígenes a la ciutat de Lleida entreels immigrants llatinoamericans resulta una tasca difícil. Segonses desprèn de les informacions aportades pels responsables delCentre Llatinoamericà de Lleida, l’ús de la llengua indígena esrestringeix de forma gairebé unànime a l’àmbit privat. “Sovint”,asseguren, “molts d’ells n’amaguen el seu coneixement, ja queencara tenen molt present els efectes simbòlics de la dominaciócolonial espanyola”.CoreàLa llengua al món: el coreà és la llengua pròpia de la Repúblicade Corea i de la República Popular Democràtica de Corea.El 99% de la població l’usa com a llengua vehicular. Ambdós ter-30

itoris gaudeixen d’homogeneïtat lingüística, a més el coreà és lallengua de l’estat i de l’ensenyament; tan sols existeix la presènciade certes minories que parlen xinès.Classificació: pertany a la subfamília coreana de la famíliaaltaica.Situació a Lleida: l’últim cens registra l’arribada d’una petitarepresentació de parlants de Corea, concretament sis personesde la República de Corea.CroatLa llengua al món: el croat, actualment, l’usa un 90% de lapoblació de Croàcia i aquelles comunitats croates repartides perBòsnia, Eslovènia, Alemanya i Hongria.Classificació: pertany a la subfamília eslava de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: presència testimonial amb prop d’unadesena de persones que la parlen a tota la ciutat.Crioll de Guinea BissauLa llengua al món: el crioll de Guinea Bissau és la llenguaque ha derivat d’una barreja del portuguès, llengua coloniald’aquest país, i de les llengües nigerocongoleses que s’hi parlen.Els ciutadans de Guinea Bissau parlen normalment tres llengües:la llengua africana depenent de la seva ètnia (balante, mandjac,malinke...), el crioll i els més instruïts el portuguès. En total GuineaBissau compta amb més d’un milió i mig d’habitants.Classificació: pertany a la família de crioll de base portuguesa.Situació a Lleida: una vuitantena de persones de GuineaBissau estan censades segons les dades del padró municipal.DanèsLa llengua al món: parlada per més de cinc milions de personesd’arreu del món, és la llengua oficial de Dinamarca, on esconcentra més del noranta per cent dels parlants. Fora de l’Estat31

danès hi ha petites minories a països com Grenlàndia, Islàndia iAlemanya.Classificació: pertany a la subfamília escandinava de lasubfamília germànica septentrional de la família indoeuropea.Situació a Lleida: presència testimonial provinent de Dinamarcai que no es preveu que augmenti en els propers anys.DualaLa llengua al món: una de les quatre llengües autòctonesmés importants del Camerun, país dominat per les llengües colonials—anglès i francès— i que té més de dues-centes vuitantallengües pròpies esteses per tot el territori nacional. És una deles llengües més parlades conjuntament amb el fang, el bamileké,el bassa i el yaoundé.Classificació: llengua que pertany a la subfamília nigerocongolesade la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: la nostra ciutat ha acollit en els darrersanys famílies que vénen de Douala, important ciutat del Cameruni que dóna nom a la llengua; força parlada entre la comunitat camerunesa,no ha presentat un augment gaire important en aquestsúltims anys.EdoLa llengua al món: l’edo és una de les quatre-centes cinquantallengües que es parlen a Nigèria. L’edo s’ensenya a la primàriai a la secundària, així mateix s’utilitza en els mitjans decomunicació de les regions del país on es parla.Classificació: pertany a la subfamília nigerocongolesa de lafamília nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: malgrat que no és una llengua majoritària aNigèria, l’edo és la llengua més parlada entre la important comunitatde nigerians que resideixen a Lleida. Es calcula que un 80% dels nigeriansde Lleida, que sumen un total de 1.022 persones censades,té com a llengua pròpia l’edo, fet que la converteix en una de lesllengües més parlades entre els africans de la nostra ciutat.32

EslovacLa llengua al món: és la llengua pròpia de la Repúblicad’Eslovàquia. El 1995 va esdevenir llengua nacional. També esparla en alguns territoris de l’antiga Iugoslàvia.Classificació: pertany a la subfamília eslava occidental de lafamília indoeuropea.Situació a Lleida: el cens del 2009 registra un lleu augmentrespecte a l’arribada de persones provinents de la Repúblicad’Eslovàquia amb una quarantena de censats.EslovèLa llengua al món: la comunitat de parlants d’eslovè se situaal voltant d’uns dos milions, situats, majoritàriament, a Eslovènia,on un 88% la utilitza com a llengua vehicular.Classificació: pertany a la subfamília eslava meridional dela família indoeuropea.Situació a Lleida: la presència a la ciutat de Lleida és moltescassa amb nou persones censades.EweLa llengua al món: l’ewe s’estén per la zona fronterera deGhana, amb més de dos milions de parlants, i Togo, on un 40%de la població l’usa com a llengua materna.Classificació: pertany a la subfamília kwa de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: la població provinent de Togo ha experimentatun lleu descens i actualment hi ha una trentena de personescensades entre les quals trobem parlants d’ewe, que és unade les llengües autòctones més parlades en aquell territori. D’altrabanda, la població ghanesa no manifesta canvis en els darrersanys i continua essent una comunitat considerable a Lleida, amb250 persones censades, tot i que cal precisar que bona part delsnouvinguts de Ghana són parlants d’àkan; tot i això, sabem quealguns parlants d’ewe s’han interessat pels cursos de català queofereix el Consorci de Normalització Lingüística.33

FangLa llengua al món: el fang es parla principalment a GuineaEquatorial. És la comunitat lingüística majoritària, situada a lazona continental, amb un 80% de parlants. Engloba dos gransvarietats dialectals. A més a més, té nombrosos parlants a Gabon,32% de la població, i grups de parlants més reduïts al Cameruni al Congo.Classificació: pertany a la subfamília bantu de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: el fang és la llengua majoritària entre lacomunitat immigrada de Guinea Equatorial, de la qual a Lleidahi ha 243 persones empadronades i que continua protagonitzantun augment important (tal com constata l’últim cens). Respectea Gabon, tan sols s’ha registrat l’arribada de dues persones.FinèsLa llengua al món: és la llengua oficial de Finlàndia, juntamentamb el suec, ja que es tracta d’un territori bilingüe, tot ique la majoria de la població, més d’un 90%, parla finès. Tambétrobem parlants a Suècia i Rússia, països que fan frontera ambFinlàndia.Classificació: pertany a la subfamília finoúgrica de la famíliauràlica.Situació a Lleida: la població dels països escandinaus continuaessent poc nombrosa a Lleida, on s’han registrat cinc personesprovinents de Finlàndia.FrancèsLa llengua al món: el francès és una de les llengües mésesteses del planeta com a conseqüència de la seva imposició coloniala molts països africans que encara avui en dia conserven elfrancès com a llengua oficial i d’us habitual en les institucions.Així, tenim que el francès és oficial, a més de França, a Bèlgica,Burkina Faso, Burundi, Camerun, Quebec, Txad, Comoros, Con-34

go, Costa d’Ivori, Djibouti, Guinea Equatorial, Guaiana Francesa,Polinèsia Francesa, Gabon, Guinea, Haití, Líban, Luxemburg,Madagascar, Mali, Mònaco, Níger, Nigèria, Ruanda, Senegal, Suïssa,Togo i Tunísia.Classificació: pertany a la subfamília romànica de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: a part de ser àmpliament parlada com allengua vehicular entre les diferents comunitats immigrants procedentsd’excolònies franceses, és la llengua pròpia d’unes centvint-i-cinc persones de nacionalitat francesa que resideixen aLleida. Cal esmentar la importància que encara té el francès enl’ensenyament secundari, com l’oferta de classes que s’ofereixenen l’àmbit privat i a l’Escola Oficial d’Idiomes, així com també eninstitucions com l’Aliança Francesa.GallecLa llengua al món: llengua del grup galaicoportuguès quees parla a Galícia, nació de l’Estat espanyol amb més de dos milionsde parlants. Ara bé, el gallec presenta una autèntica diàsporapel que fa als seus parlants, els quals estan repartits per nombrosospaïsos, sobretot a l’Amèrica del Sud, a causa de la importantemigració que ha sofert Galícia. També es parla de forma minoritàriaal nord de Portugal, Astúries i Lleó en les zones limítrofsamb Galícia.Classificació: pertany a la subfamília romànica de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: el gallec és una de les llengües més parladesa Lleida a hores d’ara, atès el nombrós grup de gallecs queviuen a la ciutat des de fa dècades. La comunitat gallega ha mantingutviva la llengua en la nostra ciutat gràcies a l’aplegament alvoltant d’associacions privades com el Centro Galego, que ha permèsla socialització d’aquest grup de parlants en la seva llenguapròpia, així com la transmissió a les següents generacions.35

GuaraníLa llengua al món: el guaraní és la llengua majoritària (80%de parlants) i cooficial del Paraguai. Té una presència molt reduïdaa l’Argentina, Xile i Bolívia. El guaraní és la llengua parlada perles poblacions indígenes conegudes com els tupí-guaranís ques’estenien principalment pel Paraguai, tot i ser originàries de lacosta brasilera. Ara mateix, té més de quatre milions de parlants atota l’Amèrica del Sud.Classificació: pertany a la subfamília tupí-guaraní de la famíliaameríndia.Situació a Lleida: presència testimonial procedent de Paraguai.S’afirma des de les associacions representants de la immigracióllatinoamericana que a Lleida hi viuen algunes famílies quetenen com a llengua pròpia el guaraní, que utilitzen en l’àmbitfamiliar; per a les relacions socials, però, utilitzen la llengua espanyola.Cal matisar que no és gaire corrent que els membresd’aquests pobles indígenes emigrin.GeorgiàLa llengua al món: el georgià el parlen a hores d’ara mésde quatre milions de persones al món: entre Geòrgia, majoritàriament,i Turquia i l’Iran, de forma quasi testimonial.Classificació: pertany a la família caucàsica meridional.Situació a Lleida: segons les dades del padró municipal, ahores d’ara a Lleida hi viuen unes trenta-cinc persones provinentsde Geòrgia que tenen com a llengua pròpia el georgià.GrecLa llengua al món: el grec modern presenta una realitatlingüística homogènia a Grècia. És la llengua oficial i el 90% de lapoblació l’usa com a llengua materna. D’altra banda també hi haparlants a Xipre i més de sis milions de persones arreu del món.Classificació: pertany a la subfamília grega de la famíliaindoeuropea.36

Situació a Lleida: les dades del cens confirmen la pocapresència de persones provinents de Xipre i de Grècia; d’aquestúltim territori se’n registra tan sols una vintena, de persones censades.HassaniyahLa llengua al món: l’hassaniya és una llengua àrab amb unagran influència berber. Es parla sobretot a Mauritània, però tambépodem trobar comunitats de parlants al Marroc, a Mali i al Níger.L’hassaniyah el parlen més de dos milions i mig de persones,de les quals un 95% són mauritans. Tanmateix, l’hassaniyah noés oficial en cap estat, ni tan sols a Mauritània, on l’àrab estàndardés la llengua oficial per motius d’identificació amb la resta depaïsos de l’islam. Cal remarcar, segons afirmen representantsde la comunitat mauritana de Lleida, que la llengua usada per lesadministracions i institucions del país és l’hassaniyah, però queles autoritats del país han optat per designar, encara que siguinomés nominalment, l’àrab estàndard com a única llengua oficial.Classificació: pertany a la família semítica de la famíliaafroasiàtica.Situació a Lleida: els pocs parlants d’hassaniyah a la ciutatde Lleida els trobem entre la comunitat nouvinguda de Mauritània,encara que molts dels que han vingut d’aquest país pertanyena altres ètnies negroafricanes, com són els wòlof o els pulaar. Tot iaixò, des del Consorci de Normalització Lingüística han registratl’assistència als cursos de català de parlants d’hassaniya.HaussaLa llengua al món: l’haussa és una llengua parlada, majoritàriament,a Nigèria, on té quasi vint milions de parlants. Tambées parla al Níger, on són prop de cinc milions els parlants, i n’hiha petits grups al nord de Ghana, al Camerun, Burkina Faso iBenín.Classificació: pertany a la subfamília txadiana de la famíliaafroasiàtica.37

Situació a Lleida: té una presència molt reduïda entre la comunitatnouvinguda de Nigèria, ja que de les més de mil personesimmigrades a la nostra ciutat, la majoria té com a llengua pròpial’edo, l’igbo i el ioruba.HindiLa llengua al món: parlada per quasi dos-cents milions depersones a l’Índia es converteix en una de les llengües amb mésnombre de parlants a escala mundial.L’Índia, tal com bona part dels països de l’Àfrica, presenta unescenari multiètnic i plurilingüístic amb unes mil sis-centes llengüesautòctones, de les quals vint-i-dos són considerades constitucionals(reconegudes a l’estatut com a tals), entre les qualshi ha l’hindú, el bengalí, el malaialam, el panjabi... i s’utilitzenals parlaments locals, les escoles, l’administració, el comerç i elsmitjans de comunicació. Tot i això, les llengües oficials de l’Índiasón l’hindú (parlat per un 50% de la població) i l’anglès, llenguacolonial, que actualment s’utilitza cada cop més com a llenguavehicular entre aquells habitants que parlen llengües autòctonesdiferents, moltes vegades de difícil comprensió entre ells, ja quela varietat lingüística de l’Índia està dividida en dos gran grupslingüístics: al nord hi ha llengües de la família indoeuropea; encanvi, al sud hi ha llengües de la família dravídica.Classificació: pertany a la subfamília indoària de la subfamíliaindoirànica de la família indoeuropea.Situació a Lleida: la immigració de l’Índia no ha estat gairecorrent a la nostra ciutat i el cens del 2006 registrava una quarantenade persones empadronades, però l’actualització d’aquestesdades ens demostra un canvi considerable amb un augment dela migració originària de l’Índia, concretament s’han registrat mésde cent cinquanta persones nouvingudes, entre les quals trobemparlants d’hindú, de panjabi, malaialam i bengalí, entre altresllengües.38

HongarèsLa llengua al món: l’hongarès el parlen més de tretze milionsde persones a tot el món, majoritàriament a Hongria. Tambées parla a zones d’Ucraïna, Eslovàquia, Eslovènia i Romania.Classificació: pertany a la subfamília finoúgrica de la famíliauraliana.Situació a Lleida: poca presència de parlants d’hongarès,trenta-dos segons l’últim cens, que provenen principalmentd’Hongria i també una part d’Ucraïna.IgboLa llengua al món: l’igbo el parlen uns divuit milions depersones al sud-est de Nigèria, on ostenta rang d’oficialitat enaquesta regió i és usada habitualment en les transaccions comercials.Els igbo són un dels pobles majoritaris que cohabiten a Nigèriajuntament amb els ioruba —que parlen llengües nigerocongoleses—i els haussa —que utilitzen llengües txadianes.Classificació: pertany a la subfamília nigerocongolesa de lafamília nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: el parlen més de cent persones entre lanombrosa comunitat nigeriana que resideix a Lleida, tot i que elgrup majoritari entre els nigerians són els edos, amb més de siscentsmembres. Cal remarcar que hi ha associacions formades permembres de la comunitat igbo de Lleida que ensenyen d’aquestallengua per assegurar-ne la transmissió a la següent generació nascudaa la nostra ciutat.IorubaLa llengua al món: parlada exclusivament al sud-oest deNigèria per més de divuit milions de persones. Llengua oficial aescala regional.Classificació: pertany a la subfamília nigerocongolesa de lafamília nigerokurdufaniana.39

Situació a Lleida: més de cent parlants vinguts de Nigèriaentre una comunitat nigeriana que supera les vuit-centes persones,però entre les quals la llengua més parlada és l’edo.ItaliàLa llengua al món: l’italià es parla principalment a Itàlia, onhi ha més de cinquanta-cinc milions de parlants, tot i que bonapart de la població italiana no té com a llengua pròpia l’italià estàndard,ja que en l’àmbit regional es parlen els “dialectes”, quepoden arribar a tenir un ús molt important sobretot a les regionsdel sud. Ara bé, en la vida pública del país, l’italià és l’única llenguad’ús. Cal recordar que l’italià neix del dialecte parlat a la zonade Florència i esdevé llengua nacional. L’italià té també petitesminories a Eslovènia, Croàcia, Argentina, França i Suïssa, on ésuna de les llengües oficials.Classificació: pertany a la subfamília romànica de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: quasi tres-centes persones de nacionalitatitaliana resideixen a Lleida a hores d’ara. És una llengua ques’ensenya a l’Escola Oficial d’Idiomes.JulaLa llengua al món: el jula és una llengua tribal que s’esténentre les fronteres de Burkina Faso, Mali i Costa d’Ivori. La parlenpoc més d’un milió de persones i té una important presència sobretota Burkina Faso.Classificació: pertany a la subfamília nigerocongolesa de lafamília nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: el jula el parla tota la comunitat vingudade Burkina Faso, que ara mateix ja supera la setantenade persones, tot i que no és la llengua pròpia de tots aquestsimmigrants.40

KazakhLa llengua al món: la parlen més de vuit milions de persones,principalment al Kazakhstan, però amb presència importanten països com Turquia, Iran, Xina o Afganistan.Classificació: pertany a la subfamília turquesa de la famíliaaltaica.Situació a Lleida: pocs parlants, procedents del Kazakhstan.KikongoLa llengua al món: més de cinc milions de persones elparlen a la República Democràtica del Congo, país també conegutper l’antic nom de Zaire. És una de les quatre llengüesmajoritàries del país conjuntament amb el tshiluba, el suahili iel lingala.Classificació: pertany a la subfamília bantu de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: Entre l’escassa presència de nouvingutsdel Congo a la nostra ciutat, que segons el padró municipal noarriben als trenta, la majoria tenen com a llengua pròpia el kikongo.Això no obstant, cal tenir en compte la seva condició políglotaja que s’hi parlen altres llengües com el lingala, que és parlat pertota la població d’aquell país.LetóLa llengua al món: el letó és parlat exclusivament a Letòniaper prop de dos milions de persones que el tenen coma llengua pròpia; cal tenir en compte, però, la presència moltnombrosa de russos, que arriba al 30% de la població de totl’Estat espanyol.Classificació: pertany a la subfamília bàltica de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: presència escassa de parlants del letó,que no arriba a la desena a hores d’ara.41

LingalaLa llengua al món: es calcula que com a primera llengua latenen més de vuit milions de persones, la gran majoria dins de lesfronteres de la República Democràtica del Congo (país conegutantigament com a Zaire). És la llengua vehicular entre les diferentsètnies del país, conjuntament amb el suahili. Tot i això no ésreconeguda com a llengua oficial.Classificació: pertany a la subfamília bantu de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: és parlada per la totalitat dels membres dela comunitat de la República Democràtica del Congo instal·ladaa Lleida i és la llengua vehicular entre ells, malgrat que no és lallengua pròpia de la majoria, situació que sosté el kikongo.LituàLa llengua al món: el lituà té més de tres milions de parlantsa Lituània, amb petites minories distribuïdes per Rússia, Letònia,Polònia i Bielorússia.Classificació: pertany a la subfamília bàltica oriental de lafamília indoeuropea.Situació a Lleida: prop de setanta parlants provinents totsde Lituània, xifra que ha augmentat lleument respecte a l’últimcens.MalaialamLa llengua al món: tal com hem exposat en l’apartat corresponenta la llengua hindú, a l’Índia hi ha dos gran grups lingüísticsque divideixen el país; així doncs, el malaialam és unallengua de la família dravídica que s’ubica al sud del país, concretamenta l’estat de Kerala. Actualment, es considera que comptaamb uns 35 milions de parlants. També té representació lingüísticaa Singapur.Classificació: pertany a la família dravídica meridional.42

Situació a Lleida: en aquests últims anys s’ha registrat unincrement molt important de la població originària de l’Índia enla qual trobem parlants de malaialam, informació que ens proporcionendes dels cursos de català del Consorci de NormalitzacióLingüística.Malinke o mandingLa llengua al món: el poble manlinke des de fa segless’estén principalment per Gàmbia, com també per Guinea Bissaui el Senegal. A Gàmbia la població manlinke representael grup lingüístic més important, amb un 40% de la població,que equival a gairebé mig milió d’habitants. Tot i això,l’administració del país roman monopolitzada per l’anglès, quees manté com a única llengua oficial de Gàmbia. Al Senegal téel mateix volum demogràfic que a Gàmbia, però en aquest casno és el grup etnicolingüístic majoritari, lloc que ocupen elswòlof.Classificació: pertany a la subfamília nigerocongolesa de lafamília nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: la presència del malinke és importantgràcies als ciutadans de nacionalitat gambiana, tot i que bona partdels vinguts de Gàmbia tenen com a llengua el pulaar. Del Senegali de Guinea Bissau gairebé no es contempla la presència de parlantsdel malinke.MandjacLa llengua al món: el mandjac, com el malinke, és un pobleque s’escampa per Gàmbia, Senegal i Guinea Bissau. Aquest, aixòno obstant, presenta unes dimensions més reduïdes pel que fa alnombre de membres i només a Guinea Bissau supera els cent milparlants.Classificació: pertany a la subfamília nigerocongolesa de lafamília nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: nombre de parlants escàs, principalmentarribats de Guinea Bissau.43

MooròLa llengua al món: el moorò es parla quasi exclusivamental centre de Burkina Faso, encara que hi ha unes petites minoriesque es reparteixen per Mali, Togo i Ghana. Poc més de cincmilions de persones tenen actualment el moorò com a llenguapròpia. També se l’anomena mossi, que és com es coneixen elsparlants.Classificació: pertany a la subfamília gur de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: més coneguda a la nostra ciutat com amossi, és parlada per unes poques persones vingudes de BurkinaFaso.NeerlandèsLa llengua al món: el neerlandès (també anomenat holandès)és una llengua parlada per vint-i-dos milions de personesa tot el món, una realitat lingüística que s’emmarca en aquellspaïsos on han emigrat comunitats d’holandesos, com França, Alemanya,Brasil, Canadà i d’aquells territoris que havien estat colònies,com ara les Antilles holandeses, Aruba, Surinam o Àfrica delsud. D’altra banda, el neerlandès és la llengua oficial dels PaïsosBaixos. Més del 80% de la població l’utilitza com a llengua materna,tot i que el context lingüístic presenta particularitats respecte ala gran varietat de dialectes que es contemplen en aquest territori.Classificació: pertany a la subfamília germànica occidentalde la família indoeuropea.Situació a Lleida: en aquests últims anys s’ha incrementatel nombre de persones provinents dels Països Baixos, amb més deseixanta parlants censats.NoruecLa llengua al món: Noruega presenta una realitat força homogèniarespecte a la llengua amb un 97% de persones que utilitzenles dues varietats, bokmäl (80%) i nynorsk (17,5%), del no-44

uec com a llengua materna. També hi ha comunitats de parlantsa l’estranger.Classificació: pertany a la subfamília escandinava orientalde la família germànica.Situació a Lleida: l’últim cens ens constata la poca presènciade ciutadans provinents de Noruega, concretament cincpersones.PanjabiLa llengua al món: parlada per quasi noranta milions depersones a tot el món. Al Pakistan és on es concentra la majoriade parlants d’aquesta llengua, concretament a la regió del Panjab,on tot i no ser oficial és d’ús corrent i té presència als mitjans decomunicació. També vint-i-set milions de persones la parlen al’Índia, i gaudeix actualment de l’estatus de llengua constitucional,juntament amb unes altres vint-i-una llengües.Classificació: pertany a la subfamília indoària de la subfamíliaindoirànica de la família indoeuropea.Situació a Lleida: hi ha pocs parlants que formen part dela comunitat pakistanesa i índia de la ciutat. Cal remarcar quebona part de la immigració arribada del Pakistan a Catalunyaprové de la zona del Panjab i que en aquests últims anys ha experimentatun increment important de més de dues-centes personescensades.PolonèsLa llengua al món: el polonès és la llengua oficial de Polòniaamb un 97% de parlants. Curiosament, a diferència de bonapart de les llengües eslaves, família a la qual pertany, el seu alfabetés llatí arran de la influència de l’Església catòlica; així doncs, lesllengües vinculades a l’Església ortodoxa utilitzen l’alfabet ciríl·lic.El polonès registra força comunitats lingüístiques en altres païsosa causa de la immigració, com ara Lituània (on al comtat de Vílniusté l’estatus d’oficialitat) i Bielorússia, a més de moltes altresarreu del món.45

Classificació: pertany a la subfamília eslava occidental de lafamília indoeuropea.Situació a Lleida: la comunitat polonesa ha experimentatun notable creixement en aquests últims temps arran de lacreixent migració provinent dels països de l’est, la gran majoriaper motius laborals. Actualment, a Lleida hi ha gairebé quatrecentspolonesos empadronats.PortuguèsLa llengua al món: és una de les llengües més parlades alplaneta com a conseqüència de la colonització de països duta aterme per Portugal. Ara mateix es calcula que cap als cent vuitantamilions de persones tenen el portuguès com a llengua pròpia.A més de Portugal, la major presència la trobem al Brasil, on hiviuen cent seixanta milions de persones i és l’única llengua oficial.El portugués també és oficial en diferents excolònies: GuineaBissau, Angola, Timor Est, Moçambic i Cap Verd, encara que lespoblacions d’aquests països tinguin les llengües autòctones coma pròpies.Classificació: pertany a la subfamília romànica de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: el portuguès és una de les llengües ambmés nombre de parlants a la ciutat, gràcies sobretot a la nombrosaarribada de ciutadans del Brasil, dels quals gairebé mil tres-centsestan censats al padró municipal. Cal tenir en compte la presènciade portuguesos i de membres de totes les excolònies portuguesesque utilitzen aquesta llengua per comunicar-se entre ells.A més, els integrants de les comunitats immigrades d’aquests païsoss’han constituït en associació, la qual cosa garanteix la transmissióde la llengua entre les noves generacions nascudes a Lleida.PulaarLa llengua al món: llengua provinent d’un antic poble nòmadaque es va estendre pel que avui són els estats de Senegal,Gàmbia, Guinea, Guinea Bissau i Mauritània. Té prop de tres mi-46

lions de parlants la majoria dels quals es concentra al Senegal, onés llengua oficial. Important presència també a Gàmbia i GuineaBissau.Classificació: pertany a la subfamília fulani de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: el pulaar és força parlat a la nostra ciutatatès que és una llengua d’ús entre les diferents ètnies del Senegal,Gàmbia, Mauritània i Guinea Bissau. Dels gairebé mil centsenegalesos i més de quatre-cents gambians la majoria el parlen ies comuniquen entre ells a través del pulaar. Lleida compta ambuna associació de parlants del pulaar que vetlla per l’ensenyamentd’aquesta llengua entre els més joves.QuítxuaLa llengua al món: llengua pròpia del poble amerindi autòctonque des de fa segles s’estén per l’Amèrica del Sud, principalmentpels estats de Bolívia, Equador i del Perú, on hi ha lamajoria de parlants de quítxua, tot i que estan en retrocés perl’expansió del castellà, llengua oficial en aquests estats. El quítxuatambé és present al nord de Xile i Argentina, així com a Colòmbia,però no arriba al 2% de la població en aquests estats. D’altrabanda, tal com heu comentat amb l’aimara, a Bolívia les llengüesindígenes gaudeixen, des del 2009, d’oficialitat, entre les quals hiha el quítxua.Classificació: pertany a la subfamília quítxua de la famíliaameríndia.Situació a Lleida: s’han trobat tres famílies de Bolívia queparlen el quítxua entre ells i alguns membres de la nombrosapresència d’equatorians a Lleida. No és corrent que integrantsdels pobles quítxua emigrin a occident amb una presència moltescassa.RomanèsLa llengua al món: prop de vint-i-quatre milions de personesparlen el romanès entre Romania (dinou milions de parlants),47

on és llengua oficial, Israel, Moldàvia —amb més de dos milionsde parlants—, Hongria, Sèrbia i Montenegro i Ucraïna.Classificació: pertany a la subfamília romànica de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: la comunitat romanesa és el col·lectiuque ha experimentat un increment més important en aquestsúltims tres anys, amb un augment de més de tres mil persones;així doncs, el padró del 2009 registra cinc mil set-centes personescensades provinents de Romania, cosa que fa que el romanèssigui la quarta llengua més parlada a la nostra ciutat desprésdel català, el castellà i l’àrab. Es preveu que aquest nombreanirà creixent en els propers anys a causa de l’important procésd’emigració cap a l’Estat espanyol des de Romania a partir del’entrada a la Unió Europea.Romanès moldauLa llengua al món: llengua molt propera al romanès de Romania,es parla exclusivament a Moldàvia.Classificació: pertany a la subfamília romànica de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: segons les dades aportades pel padró municipaldel 2006, els ciutadans moldaus que residien a Lleida nosuperaven els trenta; però un lleu increment els situa actualmental voltant de la seixantena.RuandèsLa llengua al món: el ruandès és la llengua parlada perpràcticament la totalitat dels habitants de Ruanda, que s’acosta avuit milions. Fora de les fronteres del petit estat ruandès només hiha petites comunitats de parlants en els estats limítrofs: Tanzània,Burundi o Uganda.Classificació: pertany a la família nigerocongolesa de la famílianigerokurdufaniana.48

Situació a Lleida: ara mateix la presència del ruandès ésmínima i tan sols hi ha una persona empadronada a la ciutat provinentde Ruanda.RusLa llengua al món: el rus compta amb gairebé cent cinquantamilions de persones que el tenen com a llengua pròpia aRússia, Ucraïna, Kirguizistan i Israel. Però el coneixement del rusés molt més ampli com a conseqüència de l’expansió de la UnióSoviètica, la qual cosa ha fet que molts milions de persones latinguin com a segona llengua.Classificació: pertany a la subfamília eslava oriental de lafamília indoeuropea.Situació a Lleida: el rus és força parlat a la nostra ciutat,ja que a més dels que la tenen com a llengua pròpia, que sónaproximadament una mica més de quatre-centes persones de procedènciarussa, cal sumar-hi els que l’han adoptat com a segonallengua (persones amb més de trenta-cinc anys) i que provenendels països de l’antiga URSS.SaranhuleLa llengua al món: també anomenada soninke, és la llenguad’un poble que porta el mateix nom i que s’estén entre lesfronteres de Mali, on hi resideixen set-cents mil parlants del pocmés d’un milió que té en total, i pel Senegal, Mauritània, Gàmbiai Guinea Bissau.Classificació: pertany a la subfamília mandé de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: pocs parlants entre la nombrosa presènciad’immigrants procedents de Mali, Senegal, Gàmbia, Mauritània iGuinea Bissau. No és una llengua majoritària i és difícil trobarpersones que la parlin entre la nombrosa comunitat subsaharianaque resideix a Lleida.49

SerbiLa llengua al món: el serbi el parlen més d’onze milions depersones d’arreu del món, bona part de les quals viuen a Sèrbia iMontenegro, encara que també trobem una important comunitatsèrbia al nord de l’Estat bosnià.Classificació: pertany a la subfamília eslava de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: hi ha una seixantena de persones procedentsde Sèrbia i Montenegro.SererLa llengua al món: el serer és una llengua minoritària tantde Gàmbia com del Senegal, el conjunt total de parlants que hiha en aquests països gira al voltant d’un milió dues-centes milpersones.Classificació: pertany a la família nigerocongolesa de la famílianigerokurdufaniana.Situació a Lleida: hi ha pocs parlants i de difícil localització,ja que s’acostumen a comunicar amb la resta de conciutadansdels seus respectius estats amb les llengües majoritàries: el pulaar,el wòlof o el manlinke.Signes - Llengua de signes catalanaSituació al món: segons les dades que ens ofereixl’Organització Mundial de Sords, reconeguda per l’ONU com laseva portaveu, la comunitat de sords mundial ascendeix aproximadamenta setanta milions de persones. Si bé és cert que bonapart utilitzen la llengua de signes —en contraposició a altresmètodes comunicatius aplicats a la comunitat de sords— cal posaren relleu que la llengua de signes, com qualsevol altra llengua,no és universal i que cada espai lingüístic ha desenvolupatla seva pròpia llengua de signes esdevenint un sistema lingüísticcomplet. Com succeeix en les llengües orals, sovint les fronteresestatals no coincideixen amb les lingüístiques i d’aquesta formaens trobem que a Catalunya la llengua de signes natural és la cata-50

lana. Cal remarcar que recentment la Llengua de Signes Catalanaha rebut finalment el reconeixement institucional demanat desde fa diverses dècades; concretament, en l’article 50.6, que diu,textualment: “Els poders públics han de garantir l’ús de la llenguade signes catalana i les condicions que permetin d’assolir laigualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua,que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.”Finalment, a data de 26 de maig de 2010, es va aprovar la Lleicatalana de la llengua de signes catalana.Classificació: llengua de signes.Situació a Lleida: l’ús de la llengua de signes catalana ésforça estès a la ciutat de Lleida. S’estima que més de tres-centespersones l’utilitzen en l’actualitat comptant el col·lectiu de sordsque l’utilitza, els familiars i els intèrprets. Els sords que es comuniquenamb aquesta llengua, a més a més, disposen d’espais desocialització com la Llar de Sords de Lleida, on s’organitzen activitatslúdiques i culturals; o el Centre Esportiu de Sords, en quèaquest col·lectiu practica tot tipus d’esports. La llengua de signescatalana s’ensenya en diferents centres, com a la mateixa Llar deSords, al Centre d’Acció Cívica de la Generalitat de Catalunya a laMariola i disposa d’un cicle formatiu d’interpretació a l’IES Ronda.Cal destacar que les variants dialectals ponentines han estatreflectides en el Diccionari temàtic bàsic de la llengua de signescatalana de ponent publicat al 1996, els autors del qual són MarisaAlbarado i Ignasi Martín.SuahiliSituació al món: llengua parlada a la República Democràticadel Congo per dos milions de persones. Tanmateix, el suahili s’haconvertit, amb el pas del temps, en la principal llengua vehicularinterètnica del país conjuntament amb el lingala, fet que n’hapropiciat l’expansió a la totalitat de les fronteres de la República.Classificació: pertany a la subfamília bantu de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: n’hi ha pocs parlants entre una presènciatestimonial de ciutadans de la República Democràtica del Congo51

a la nostra ciutat. Dels prop de vuitanta congolesos que viuen aLleida, la parlen un percentatge força baix.TarifitLa llengua al món: el tarifit és també una de les llengüesberbers més parlades i s’estén pel nord del Marroc, les zones deles valls del Rif i Algèria, amb una presència testimonial. Aproximadamentel parlen un milió i mig de persones, però no és oficialen cap dels dos estats, on hi ha un predomini absolut de l’àrab.Classificació: pertany a la subfamília berber de la famíliaafroasiàtica.Situació a Lleida: presència menys important que la del’amazic, encara que nombroses famílies residents a Lleida el parlen.Els representants de la comunitat marroquina estimen queentre les dues llengües berbers arriben al cinquanta per cent de lapoblació immigrada del Marroc a la nostra ciutat.TshilubaLa llengua al món: és una de les quatre anomenades llengüesnacionals de la República Democràtica del Congo, l’anticZaire, amb més de sis milions de parlants. A pesar del seu pesdemogràfic i de considerar-la una de les llengües principals de comunicacióentre els centenars de pobles i ètnies que viuen al Congo,l’oficialitat queda reservada a la llengua colonial, el francès.Classificació: pertany a la subfamília bantu de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: presència escassa entre la petita comunitatdel Congo que viu a Lleida. Els nouvinguts d’aquest paísafirmen que el tshiluba no el parla més d’una desena de personesa la nostra ciutat.TxecLa llengua al món: el txec el parlen aproximadament unsdotze milions de persones, la majoria residents a la RepúblicaTxeca, on més de deu milions de persones tenen el txec com a52

llengua pròpia i és la llengua oficial i nacional de l’Estat. Tambéhi ha minories de parlants del txec a Bulgària, Polònia, Romaniai Israel.Classificació: pertany a la família eslava occidental de lafamília indoeuropea.Situació a Lleida: pocs parlants de procedència txeca. Aramateix n’hi ha sis d’empadronats.UcraïnèsLa llengua al món: llengua parlada per quasi quaranta milionsde persones que majoritàriament resideixen a Ucraïna, onl’ucraïnès té més de trenta milions de parlants. Hi ha nombrosespetites comunitats de parlants repartides per diferents estats del’antiga Unió Soviètica.Classificació: pertany a la família eslava oriental de la famíliaindoeuropea.Situació a Lleida: ara mateix hi ha més de 560 ucraïnesosempadronats a la ciutat. Per tant, ens trobem davant d’una llenguaque ha crescut d’una forma important en els darrers anys i que enaquests moments és de les més parlades a la ciutat. S’espera quela comunitat ucraïnesa creixerà en els propers anys.UrdúLa llengua al món: és la llengua majoritària del Pakistan iés coneguda a totes les regions del país, encara que no hi sigui lallengua autòctona. Això no obstant, dels seixanta milions de parlantsd’urdú que hi ha, el 75% són a l’Índia, a la regió del Caixmir;és la llengua pròpia de tota la població musulmana que hi viu.Classificació: pertany a la subfamília indoària de la subfamíliaindoirànica de la família indoeuropea.Situació a Lleida: parlada per prop d’un centenar de pakistanesosque viuen a la nostra ciutat; tot i que la majoria siguinprovinents de la zona del Panjab i que tinguin com a llengua pròpiael panjabi, utilitzen l’urdú perquè és la llengua oficial de totel Pakistan.53

WòlofLa llengua al món: llengua amb prop de cinc milions deparlants que s’estén entre les fronteres de Mali, Gàmbia, Mauritània,Guinea Bissau i el Senegal, on hi ha la majoria de parlants.Els wòlofs, situats al nord del Senegal, s’han convertit en el pobledominant dins de l’Estat i han aconseguit que a més del francès,que és la llengua oficial, tota la població del Senegal utilitzi elwòlof per comunicar-se.Classificació: pertany a la subfamília atlàntica de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: El wòlof és força parlat a la nostra ciutatmercès a la important presència de senegalesos que el tenen coma llengua vehicular. No és tan important entre els ciutadans procedentsde Gàmbia, tot i que el parlen de valent i, entre els mauritans.Juntament amb el pulaar, el wòlof és la llengua majoritària i de comunicacióde la important comunitat instal·lada a Lleida.Xinès (Mandarí)La llengua al món: és la llengua més parlada del món ambuns nou-cents milions de persones arreu de la Xina que representenel 70% del conjunt del país. És l’única llengua oficial dela Xina.Classificació: pertany a la subfamília xinesa de la famíliasinotibetana.Situació a Lleida: llengua majoritària i de comunicació entrela població procedent de la Xina a la nostra ciutat. El mandaríés utilitzat com la llengua vehicular entre els prop de mil xinesosque hi ha a la ciutat de Lleida. Ara bé, segons ens informen desde l’Àrea de Juventut de l’Ajuntament de Lleida, les famílies parlen,entre elles, dialectes del xinès. Per entendre’s fora dels àmbitsestrictament domèstics, però, els xinesos segueixen utilitzant elmandarí.54

Xinès (Cantonès)La llengua al món: el xinès cantonès el parlen a la costadel nord-oest de la Xina més de cinquanta milions de persones.Tot i l’elevada xifra de parlants, el xinès cantonès o xinès yueés una llengua minoritària en un país on predomina de formaaclaparadora el mandarí, que el parla el 70% dels xinesos, queel consideren l’única llengua. La població xinesa veu les moltesaltres llengües que es parlen com a mers dialectes, com és el casdel xinès cantonès.Classificació: pertany a la subfamília xinesa de la famíliasinotibetana.Situació a Lleida: entre la nombrosa comunitat xinesa deLleida hi ha alguns parlants del xinès cantonès.YaundeLa llengua al món: El yaunde és una de les quatre llengüesmés parlades al Camerun, un país en què es parlen més de duescentesllengües.Classificació: llengua que pertany a la subfamília nigerocongolesade la família nigerokurdufaniana.Situació a Lleida: llengua força parlada entre la comunitatcamerunesa que resideix a Lleida, que supera ara mateix les duescentespersones censades.55

Classificació de les llengües per estats2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 5Llengües oficials: albanèsAlbàniaConeixementdel catalàLlengües pròpies parlades a Lleida: albanèsEs desconeix si entre els pocs albanesos de Lleida n’hiha algun que parla el dialecte tosco (del sud d’Albània)gueg (del nord).L’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -AlemanyaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 47 76Llengües oficials: alemanyLlengües pròpies parlades a Lleida: alemanyL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén83,3% 60% 66,67% 30% 16,67%57 Índex

AlgèriaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 1.123 1.423Llengües oficials: àrab estàndardLlengües pròpies parlades a Lleida: àrab algerià owattani, amazic, tarifitL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén53,45% 16,15% 14,23% 7,30% 46,55%AngolaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 44 43Llengües oficials: portuguèsLlengües pròpies parlades a Lleida: portuguèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -ArgentinaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 413 382Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: castellàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén79,9% 38,46% 40,17% 11,96% 29,1%58

ArmèniaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 9 16Llengües oficials: armeniLlengües pròpies parlades a Lleida: armeniL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -AustràliaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 3Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: anglèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -AustràliaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 5 23Llengües oficials: alemanyLlengües pròpies parlades a Lleida: alemanyL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén100% 33,34% 66,67% 33,34% -59

AzerbaidjanConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 2Llengües oficials: àzeriLlengües pròpies parlades a Lleida: àzeriL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -BangladeshConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 10Llengües oficials: bengalíLlengües pròpies parlades a Lleida: bengalíL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -BèlgicaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 10Llengües oficials: francès, neerlandès, alemanyLlengües pròpies parlades a Lleida: francès,neerlandèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén100% 57,15% 71,45% 28,57% -60

BenínConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 9Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: fon, iorubaL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -BielorússiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 11 20Llengües oficials: bielorús, rusLlengües pròpies parlades a Lleida: bielorúsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -BolíviaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 511 985Llengües oficials: castellà, quítxua i aimaraLlengües pròpies parlades a Lleida: quítxua, aimaraL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén62,15% 32,45% 43,25% 18,90% 37,85%61

Bòsnia-HerzegovinaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 10Llengües oficials: bosnià, croat, serbiLlengües pròpies parlades a Lleida: bosnià, croat,serbiL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -BrasilConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 749 1.296Llengües oficials: portuguèsLlengües pròpies parlades a Lleida: portuguèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén67,91% 29,85% 33,58% 14,18% 32,09%2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 324 586Llengües oficials: búlgarBulgàriaLlengües pròpies parlades a Lleida: búlgarEs desconeix la possibilitat que entre la població búlgararesident a Lleida hi hagi algun grup de parlants del turc,llengua que té una important presència a BulgàriaConeixementdel catalàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén33,34% 7,4% 3,7% 3,7% 66,66%62

Burkina FasoConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 53 71Llengües oficials: FrancèsLlengües pròpies parlades a Lleida: moorò, bobo,jula, bambara i haussaL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -BurundiConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 2Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: es desconeix siaquestes dues persones poden parlar el kirundi o elsuahiliL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -Cap VerdConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 3 3Llengües oficials: portuguès, kabuverdioanuLlengües pròpies parlades a Lleida: kabuverdioanuL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -63

CamerunConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 198 203Llengües oficials: Francès, AnglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: bamileké,bassa, doula, ful, yaunde, fangL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -CanadàConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 7Llengües oficials: anglès, francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: anglès, francèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén58,79% 25,59% 23,24% 12,11% 41,21%RepúblicaCentreafricanaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 2Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: es desconeix siparlen altres llengües, com el sangoL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén58,79% 25,59% 23,24% 12,11% 41,21%64

ColòmbiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 1.357 1.431Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: castellàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén58,79% 25,59% 23,24% 12,11% 41,21%RepúblicaDemocràticadel CongoConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 25 72Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: kikongo, lingala,suahili, tshilubaL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -Costa d’IvoriConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 120Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: bambaraL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -65

Costa RicaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 11 11Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: castellàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -CroàciaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 12 11Llengües oficials: croatLlengües pròpies parlades a Lleida: croatL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -CubaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 113 136Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: castellàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén82% 34% 42% 26% 18%66

DinamarcaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 8Llengües oficials: danèsLlengües pròpies parlades a Lleida: danèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -DominicaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 13Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: anglèsEs desconeix si a Lleida hi ha parlants de criollL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -EgipteConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 65 103Llengües oficials: àrab estàndardLlengües pròpies parlades a Lleida: àrab egipciL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -67

El SalvadorConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 14 6Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: castellàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -EquadorConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 829 749Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: quítxuaL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén57% 21,5% 14,5% 5,5% 43%EritreaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 1Llengües oficials: àrab, anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: tigrinyaL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -68

EslovèniaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 9Llengües oficials: eslovèLlengües pròpies parlades a Lleida: eslovèL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -EslovàquiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 39Llengües oficials: eslovacLlengües pròpies parlades a Lleida: eslovacL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -Estats UnitsConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 42 45Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: anglèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén78,5% 57,15% 50% 42,85% 21,5%69

EtiòpiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 2Llengües oficials: amhàricLlengües pròpies parlades a Lleida: amhàricL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 5Llengües oficials: filipí, anglèsFilipinesLlengües pròpies parlades a Lleida: es desconeixsi entre els pocs filipins de Lleida n’hi ha algun queparla cebuà, ilocano, hiligaynon, bikol, waray-waray,kapampangan, pangasinan, kinaray-a, marano, manguindanao,tsung.Coneixementdel catalàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -FinlàndiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 5Llengües oficials: finès, suecLlengües pròpies parlades a Lleida: finès, suecL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -70

FrançaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 95 124Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: francèsEs desconeix l’existència de parlants d’alguna de lesllengües minoritzades que es parlen a l’Estat francèscom són l’occità, el bretó, el cors, l’alsacià, el basc i elcatalà.L’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén89% 65% 65% 35% 11%GabonConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 2Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: francèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -GàmbiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 436 545Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: malinke,pulaar, saranhule, wòlofL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén47,5% 17% 14,5% 8% 52,5%71

GeòrgiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 16 34Llengües oficials: georgiàLlengües pròpies parlades a Lleida: georgiàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén100% 50% 66,67% 16,67% -GhanaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 247 254Llengües oficials: anglès, àkanLlengües pròpies parlades a Lleida: àkan, ewe,ga, haussaL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén37% 14,5% 12,5% 2% 63%GrèciaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 20Llengües oficials: grecLlengües pròpies parlades a Lleida: grecL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -72

GuatemalaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 7Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: es desconeix siparlen llengües indígenesL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -GuineaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 451 549Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: pulaar,malinke, saranhule, wòlofL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén37,5% 7% 10,7% 3,5% 62,5%GuineaBissauConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 64 76Llengües oficials: portuguèsLlengües pròpies parlades a Lleida: crioll de baseportuguesa, balante, mandjac, portuguèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -73

GuineaEquatorialConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 128 243Llengües oficials: castellà, francès, bubiLlengües pròpies parlades a Lleida: fang, castellà,bubi, sekeL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -HonduresConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 8 28Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: castellàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -HongriaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 15 32Llengües oficials: hongarèsLlengües pròpies parlades a Lleida: hongarèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -74

ÍndiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 43 193Llengües oficials: hindi, anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: panjabi, hindi,malaialam, bengalí, urdúL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -IndonèsiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 1Llengües oficials: bahasia indonèsia o indonesiLlengües pròpies parlades a Lleida:bahasia indonèsia o indonesiL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -IranConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 2Llengües oficials: persa (farsi)Llengües pròpies parlades a Lleida: persa (farsi)L’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -75

IrlandaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 7 9Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: anglèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén100% 66,67% 66,67% 66,67% -IsraelConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 3Llengües oficials: hebreu, àrabLlengües pròpies parlades a Lleida: hebreu, àrabL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -ItàliaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 185 284Llengües oficials: italiàLlengües pròpies parlades a Lleida: italiàProbablement entre els italians residents a Lleida hihagi algun parlant de les altres llengües que es parlen al’Estat italià, com el sard, el friülès, el francoprovençal,el català o l’alemany.L’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén77,77% 42,5% 50% 22,22% 22,22%76

IugoslàviaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 61 -Llengües oficials: serbiLlengües pròpies parlades a Lleida: serbiL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -JapóConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 3Llengües oficials: japonèsLlengües pròpies parlades a Lleida: japonèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -JordàniaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 4 1Llengües oficials: àrab estàndardLlengües pròpies parlades a Lleida: àrab llevantí delsudL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -77

KazakhstanConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 5 6Llengües oficials: kazakhLlengües pròpies parlades a Lleida: kazakhL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -LetòniaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 5 10Llengües oficials: letóLlengües pròpies parlades a Lleida: letóProbablement entre la reduïda presència letona a Lleidahi trobem algun parlant de rus, que és la segonallengua més parlada d’aquest país, amb percentatgesque s’acosten al 50%.L’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -LíbanConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 12 2Llengües oficials: àrab estàndardLlengües pròpies parlades a Lleida: àrab llevantí delnordL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -78

LibèriaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 13 4Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: bassaL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -LituàniaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 35 68Llengües oficials: lituàLlengües pròpies parlades a Lleida: lituàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -MacedòniaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 3Llengües oficials: macedoniLlengües pròpies parlades a Lleida: macedoniL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -79

MalàisiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 1Llengües oficials: malaiLlengües pròpies parlades a Lleida: malaiL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -MalawiConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 1Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: chewaL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -MaliConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 667 783Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: bambara,hassaniyah, saranhule, fulL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén48% 22,5% 22,5% 10,5% 52%80

MaltaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 12Llengües oficials: maltès, anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: maltès, anglèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -MarrocConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 3.205 4.699Llengües oficials: àrab estàndardLlengües pròpies parlades a Lleida: àrab marroquí,amazic, tarifitL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén51% 17,5% 15,5% 8,5% 49%MauritàniaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 195 201Llengües oficials: àrab estàndardLlengües pròpies parlades a Lleida: hassaniyah, pulaar,soninke, wòlofL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén46,5% 21,5% 14,5% 7% 53,5%81

2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 115 85Llengües oficials: castellàMèxicConeixementdel catalàLlengües pròpies parlades a Lleida: castellàProbablement hi ha presència d’alguna de les llengüesindígenes de Mèxic, com el zapoteca o el ch’ol dels qualsse n’han trobat parlants a altres zones de Catalunya.L’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén84,5% 54% 54% 9% 15,5%MoldàviaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 22 64Llengües oficials: romanès moldauLlengües pròpies parlades a Lleida: romanès moldauL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -NepalConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 1Llengües oficials: nepalèsLlengües pròpies parlades a Lleida: nepalèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -82

NicaraguaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 10Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: castellàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -NígerConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 11Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: haussa,hassaniyahL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -NigèriaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 865 1.022Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: edo, haussaigbo, iorubaL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén33,5% 11,5% 9,5% 7,5% 66,5%83

NoruegaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 5Llengües oficials: noruecLlengües pròpies parlades a Lleida: noruecL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -Països BaixosConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 25 62Llengües oficials: neerlandèsLlengües pròpies parlades a Lleida: neerlandèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén78,5% 64,5% 78,5% 35,5% 21,5%PakistanConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 81 208Llengües oficials: urdú, anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: urdú, panjabiL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -84

PanamàConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 2Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: castellàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -ParaguaiConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 33 89Llengües oficials: castellà, guaraníLlengües pròpies parlades a Lleida: guaraníL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -PerúConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 222 267Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: quítxua, aimaraL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén80% 56% 54,5% 26% 19,5%85

PolòniaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 116 392Llengües oficials: polonèsLlengües pròpies parlades a Lleida: polonèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén71,5% 43% 50% 14,5% 28,5%PortugalConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 194 388Llengües oficials: portuguèsLlengües pròpies parlades a Lleida: portuguèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén75,5% 42% 44,5% 20% 24,5%Regne UnitConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 57 85Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: AnglèsEs desconeix l’existència de parlants de gal·lès.L’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén81,25% 62,5% 72% 40,6% 18,75%86

RepúblicaTxecaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 6 18Llengües oficials: txecLlengües pròpies parlades a Lleida: txecL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -Repúblicade CoreaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 6Llengües oficials: coreàLlengües pròpies parlades a Lleida: coreàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -RepúblicaDominicanaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 409 560Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: castellàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén69,5% 32% 31,5% 17,1% 30,5%87

RuandaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 4 1Llengües oficials: ruandès, anglès, francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: ruandèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -RomaniaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 2.345 5.704Llengües oficials: romanèsLlengües pròpies parlades a Lleida: romanèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén38,8% 15,5% 17% 5% 61,2%RússiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 322 446Llengües oficials: rusLlengües pròpies parlades a Lleida: rusL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén55,5% 29,5% 26% 18,5% 44,5%88

SenegalConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 724 1.604Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: ful, manding,pulaar, saranhule, serer, wòlof, bambaraL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén46% 16,9% 14,9% 5,5% 54%SèrbiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 58Llengües oficials: serbiLlengües pròpies parlades a Lleida: serbiL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -Sierra LeoneConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 32 17Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: bassaL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -89

SíriaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 5 6Llengües oficials: àrab estàndardLlengües pròpies parlades a Lleida: àrab llevantí delnordL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -República deSud-àfricaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 2Llengües oficials: anglès, afrikaansLlengües pròpies parlades a Lleida: afrikaans,suahiliL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -SudanConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 1Llengües oficials: àrabLlengües pròpies parlades a Lleida: àrabL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -90

SuèciaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 8Llengües oficials: suecLlengües pròpies parlades a Lleida: suecL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -SuïssaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 3Llengües oficials: alemany, francès, italià, romanxLlengües pròpies parlades a Lleida: alemany, francès,italià, romanxL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -TailàndiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 1Llengües oficials: thaiLlengües pròpies parlades a Lleida: thaiL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -91

TanzàniaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 3Llengües oficials: suahili, anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: suahiliL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -TogoConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 43 33Llengües oficials: francèsLlengües pròpies parlades a Lleida: exéL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -TunísiaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 43 43Llengües oficials: àrab estàndardLlengües pròpies parlades a Lleida: àrab tunisiàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -92

TxadConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 1Llengües oficials: francès, àrabLlengües pròpies parlades a Lleida: àrabL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -UcraïnaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 392 568Llengües oficials: ucraïnèsLlengües pròpies parlades a Lleida: ucraïnès, rusL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén45% 25% 25% 27% 55%UgandaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 1Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: anglèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -93

UruguaiConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 93 107Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: castellàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén65% 35% 35% 15% 35%UzbekistanConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 6 3Llengües oficials: uzbekLlengües pròpies parlades a Lleida: uzbekL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -VeneçuelaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 106 138Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: es desconeix sihi ha presència de parlants de llengües indígenes parladesal territori veneçolà.L’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén85% 74% 54,5% 21% 15%94

VietnamConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 1Llengües oficials: vietnamitaLlengües pròpies parlades a Lleida: vietnamitaL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -XileConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 63 79Llengües oficials: castellàLlengües pròpies parlades a Lleida: Es desconeix sihi ha la presència de parlants de llengües indígenesparlades en territori xilè.L’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén92% 35% 35% 3,4% 8%XinaConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: 506 955Llengües oficials: xinès mandaríLlengües pròpies parlades a Lleida: xinès mandarí,xinès cantonèsL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén57,5% 28,8% 22,7% 16,67% 42,5%95

2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 2XipreLlengües oficials: grecturcLlengües pròpies parlades a Lleida: grec, turcConeixementdel catalàL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -ZimbaweConeixementdel català2006 2009Ciutadans/es empadronats/des: - 1Llengües oficials: anglèsLlengües pròpies parlades a Lleida: es desconeix siparlen shona i sindebeleL’enténEl sapparlarEl sap llegirEl sapescriureNol’entén- - - - -96

ConclusionsLleida, ciutat de BabelLa primera i la més important de les conclusions que es desprenende l’estudi Les altres llengües a Lleida és la constatació quela ciutat de Lleida és una població no només multicultural, sinótambé plurilingüe. La seva gent no només parla, viu i creix ambel català o el castellà com a llengües vehiculars, sinó que tambého fa en tot un seguit d’idiomes que, tot i ser pràcticament desconegutsper la gran majoria de la població, esdevenen un motorimportant en la construcció de les identitats d’alguns dels nostresveïns i veïnes.Les dades finals de la investigació, doncs, demostren que, enel dia d’avui, a Lleida es parlen prop de vuitanta llengües. Si bé nototes són d’ús massiu i generalitzat a la ciutat, ja que tan sols unnombre reduït d’idiomes sobrepassen els cinc-cents parlants, síque és important tenir-les en compte per entendre i comprendrequi són les persones amb les quals compartim el territori i percaminar, en definitiva, cap a una societat més plural i inclusiva.Així doncs, amb les dades a la mà, les llengües parlades aLleida es poden dividir en quatre grans grups, que es corresponenals principals focus de la immigració resident a Lleida:Llengües àrabs i berbers (4.500 / 6.481)Llengües llatinoamericanes (5.030 / 5.729)Llengües subsaharianes (4.200 / 5.641)Llengües de l’Europa de l’Est (3.600 / 8.077)Altres llengües (1.900 / 2.608)97 Índex

Parlants9.0008.0007.0006.0005.0004.0003.0002.000Llengües àrabs iberbersLlengüesllatinoamericanesLlengüessubsaharianesLlengües del'Europa de l'EstAltres llengües1.00002006 2009AnyCom demostra aquesta primera aproximació de caràcterquantitatiu, les llengües majoritàries parlades a la ciutat de Lleida,a més del català i del castellà, són les llengües provinents del’Europa de l’Est. Es tracta d’un canvi significatiu respecte als resultatsobtinguts el 2006, quan els parlants majoritaris a la capitaldel Segrià provenien d’Hispanoamèrica i, seguidament, delspaïsos àrabs i berbers. Aquesta situació es dóna precisament perl’augment que, durant els últims anys, ha experimentat la poblacióimmigrada provinent sobretot de Romania, que ha augmentaten 3.300 persones.Així doncs, en primer lloc hi trobem, amb un creixementespectacular durant els últims anys, les llengües pròpies dels païsosde l’Est, amb més de 8.077 parlants. Entre elles, destaquen lesllengües romàniques i les llengües eslaves com el rus i el búlgar.L’augment de la migració provinent dels països de l’Europa del’Est ha estat una onada migratòria generalitzada d’aquests païsoscap a l’Europa Central, sobretot França i Espanya.Les xifres ens demostren, d’altra banda, una gran presènciade les llengües àrabs i berbers a la ciutat de Lleida, on, en conjunt,superen els 6.400 parlants. Entre elles, cal posar en relleu la gran98

presència de parlants d’àrab algerià i marroquí, països que s’hanconvertit, tots dos, en el principal focus d’immigració a la ciutatde Lleida, amb 6.122 parlants, el 94% del total de persones provinentsde països àrabs. Entre les llengües berbers, d’altra banda,destaquen sobretot l’amazic i el tarifit, provinents principalmentdel Marroc. Ara bé, cal tenir present també que la llengua àrabdesenvolupa particularitats diferents en cada territori, atès quecada regió arabòfona crea uns trets lingüístics propis, per aixòsempre agreguem, en cada cas, un terme referent al lloc de procedència:àrab algerià o àrab egipci, entre altres.El tercer grup de llengües més parlades comprèn aquellesprocedents d’Hispanoamèrica, que han passat a ocupar la terceraposició respecte a l’estudi del 2006, que les situava com les llenguësmés utilitzades a la ciutat de Lleida després del català i delcastellà. Entre elles, hi ha principalment el castellà i el portuguès,mentre que les llengües indígenes romanen en un segon termeatès que es parlen majoritàriament en l’àmbit privat, tal com s’haexplicat al llarg de l’estudi, com a conseqüència de la política colonialencara present en l’imaginari col·lectiu de moltes de les personesarribades del continent americà.A continuació, el quart grup de llengües més parlades a Lleida,que persegueixen, a més, de ben a prop les llatinoamericanes,són les llengües subsaharianes, amb un total de 5.641 parlants,uns quatre-cents més que al 2006. Entre aquestes cal destacar lesllengües bantu i les nigerocongoleses, com el wòlof i el pulaar, elsdos idiomes més parlats en aquesta zona del continent africà. Caldestacar, a més, la gran varietat lingüística que existeix en moltspaïsos africans, on hi ha llengües que tenen desenes de milions deparlants i altres que no arriben al centenar. La majoria d’aquestspaïsos tenen una llengua materna que, tanmateix, no gaudeix del’estatus d’oficialitat. Per això, els parlants, per comunicar-se entreells de forma clara i entenedora, han de recórrer a les llengüescolonials: el francès, l’anglès o l’espanyol.Finalment, el grup d’altres llengües no arriba al 20% delconjunt de la població immigrant. S’hi han inclòs, per exemple,totes les llengües de l’Europa Central, com l’alemany, l’italià, el99

portuguès o l’anglès, entre altres, a més d’algunes llengües asiàtiquescom l’hindú, el banga, el bahasia o el nepalès. Cap de lesllengües que formen part d’aquest grup supera els 50 parlants aLleida, a excepció de Franá, amb 124 persones; el portuguès, amb388; l’italià, amb 284 o el pakistanès, amb 208. Dins d’aquestgrup, però, cal fer una menció especial al mandarí, que en tresanys pràcticament ha doblat la seva presència a la ciutat de Lleida.Les llengües majoritàries a LleidaTot i l’amalgama lingüística que es desprèn de les conclusionsd’aquest estudi, a la ciutat de Lleida, a banda del català, tansols hi ha onze idiomes que superen els 500 parlants. Es tracta,sobretot, de les llengües provinents de la primera migració espanyola,com el gallec i el castellà, i d’idiomes pertanyents a l’actualmigració extracomunitària:— Anglès: entre els habitants de Gàmbia, Camerun, Ghana iNigèria, són gairebé 2.000 les persones que usen l’anglès a laciutat de Lleida. La presència de persones provinents de païsoscom els Estats Units, Austràlia i Canadà és pràcticamentinexistent.— Llengües àrabs i berbers: la presència de persones que parlenactualment a la ciutat de Lleida alguna de les llengües àrabsha augmentat en més de 1.500 en tan sols tres anys. Si el2006 hi havia a la capital del Segrià més de 4.500 parlantsd’àrab estàndard, tarifit o amazic, actualment, aquests sobrepassenels 6.000. La majoria provenen del Marroc i d’Algèria,un dels principals focus de la immigració lleidatana.— Castellà: a les més de 4.400 persones que actualment parlencastellà a Lleida, provinents de la immigració llatinoamericana,s’hi han de sumar les més de 30.000 persones que vanarribar a Catalunya provinents de la immigració espanyolaals anys seixanta i setanta.100

— Edo: a la ciutat de Lleida, l’edo (també anomenat bini) jasuperava els més de 600 parlants l’any 2006. Tots provenende Nigèria.— Francès: La presència del francès a la nostra ciutat té un pesimportant si es compten els parlants de Guinea, França,Mali i Senegal. Entre tots sumen més de 3.000 persones quepoden parlar el francès a la ciutat de Lleida.— Gallec: és la llengua pròpia de Galícia, variant del grup galaicoportuguèsi que compta amb uns 1.000 parlants a la ciutatde Lleida.— Portuguès: les més de 1.300 persones provinents de Brasilque han arribat a Lleida durant els últims anys, sumats alsprop de 400 portuguesos que viuen a la ciutat i el gairebécentenar d’immigrants provinents de Guinea Bissau, hanconvertit aquest idioma en un dels més parlats a la nostraciutat, amb més de 1.800 parlants en total.— Romanès: és una llengua indoeuropea que, a Lleida, és parladapels més de 8.077 romanesos i romaneses que hi viuen.La seva presència a la nostra ciutat, com demostren les dades,ha augmentat de forma espectacular en els últims tresanys.— Pulaar: és una de les llengües vehiculars entre les diferentsètnies que s’estenen per l’Àfrica subsahariana. A la capitaldel Segrià ja superava amb escreix els més de 500 parlantsl’any 2006, quan es va fer la primera edició d’aquest estudi.— Ucraïnès i rus: la presència d’aquests dos idiomes, parlats aUcraïna i Rússia, supera els 1.000 habitants a Lleida.— Mandarí: la comunitat xinesa present a la ciutat de Lleidas’ha pràcticament doblat en tres anys.El coneixement del català, una qüestió pendentLes estadístiques dutes a terme per l’Institut d’Estadística deCatalunya mostren com el coneixement del català entre la poblacióimmigrada a la nostra ciutat és una assignatura pendent i calque l’Administració prengui mesures per tal de pal·liar progressi-101

vament aquest dèficit que ens mostren les dades resumides en lestaules sobre el coneixement del català.Tot i que les dades presentades amb anterioritat són d’unaenquesta realitzada l’any 2001 a més de tres mil persones nouvingudes(no hi ha disponibles dades més actuals que recullin deforma similar aquests ítems), sí que podem constatar que aquestaha estat la nota predominant dels darrers anys i que la situació noha variat de forma substancial, ja que s’han reproduït els mateixosgreuges a mesura que immigren més persones a la nostra ciutat.Pel que fa a les dades que s’ofereixen sobre el total de la comunitatimmigrant, cal destacar els percentatges molt reduïts depersones amb capacitat de parlar el català: tan sols el 26% afirmasaber-ho fer. Altres capacitats, com són les de llegir i escriure,presenten també uns percentatges molt baixos, el llegeixen un25,3% i un 12,47% afirmen que poden escriure’l. Finalment, un58,43% entén el català, que tot i ser un percentatge més elevat,no deixa de ser significatiu per la rellevància que té sobre la restade la societat el fet de ser comprès o no quan es parla català.Les estadístiques classificades per edats ens mostren com lapoblació immigrada més jove, de zero a catorze anys, té els percentatgesmés elevats de coneixement del català. Sobretot aquestsector de població, que s’ha instruït en escoles i instituts locals,presenta unes millors estadístiques pel que fa a les capacitats deparlar, llegir i escriure la llengua, malgrat que ens movem en percentatgesque no superen el 40%.Dels percentatges del coneixement per països en podem extreureque aquests varien en funció del lloc d’origen de la poblacióimmigrant. Tan sols cal mencionar que les persones provinents depaïsos llatinoamericans són els que presenten millors percentatgesde comprensió de la llengua, com també de la capacitat deparlar-la, encara que aquests darrers es moguin sempre entre el20 i el 30%.Les estadístiques mostren que la població subsahariana ésla que presenta uns percentatges més baixos en totes les competències.Menys de la meitat no entén el català, i menys d’una102

cinquena part afirma que el sap parlar. Paradoxalment, aquestsector de la població és el que es mostra menys reticent a la llenguacatalana, fet del qual en podem concloure que almenys laresponsabilitat dels baixos índexs de coneixement del català éscompartida entre la societat d’acollida i la comunitat nouvinguda.La societat d’acollida, l’altra cara de la monedaParlar de cohesió, d’integració i d’inclusió social comportanecessàriament fer referència no només a les persones nouvingudes,sinó també a la societat que les acull. Són les dues caresd’una mateixa moneda. I és per això que cal reflexionar sobrequin és el paper que desenvolupa el nou context territorial en elqual les persones immigrades habiten. No és només feina seva elfet de treballar cap a un major enteniment entre els autòctons i elsnouvinguts, sinó també un treball que s’ha de desenvolupar, dia adia, des del territori, tant amb la implicació institucions com ambla implicació dels ciutadans.Des del punt de vista lingüístic, que és, en definitiva, el querealment ens interessa tenint en compte l’objectiu d’aquest estudi,la comunitat immigrant consultada afirma de forma reiterativaque part de la responsabilitat del poc coneixement de la llenguacatalana que tenen bona part dels nouvinguts recau en una societatd’acollida incapaç de transmetre la seva llengua a la comunitatimmigrant.Així doncs, tant en l’estudi de l’any 2006 com en el que espresenta en aquesta publicació, els representants de les diversescomunitats nouvingudes consideren que un dels motius del pocconeixement del català entre els immigrants és, precisament, quela població autòctona els parla en castellà. Una situació que, segonsafirmen, dificulta el procés d’aprenentatge i posa obstaclesimportants a la consecució d’aquest objectiu.De fet, una de les conclusions sorprenents que recull el treballde camp és l’ampli coneixement del català que demostren,especialment, els representants de les comunitats d’immigrants.En aquest sentit, i tenint en compte que aquest saber no es dóna103

de forma tan homogènia entre la població nouvinguda en general,aventurem la hipòtesi que, tal vegada, el coneixement del catalàesdevindria, entre la població immigrant, una qüestió de classe id’accés a unes xarxes socials que sobrepassen fronteres ètniques.Es tracta d’una hipòtesi que caldria ampliar en estudis posteriors,però que s’explica pel fet que les persones que regenten un certpoder entre la comunitat immigrant són, precisament, aquellesque parlen millor el nostre idioma. El fet d’haver de respondrecom a portaveus de la seva comunitat els obliga a usar el catalàde forma correcta, mentre que la població immigrada en generalté més dificultats per aprendre l’idioma i poder dedicar tempsi esforços a la integració en la cultura autòctona de la ciutat deLleida. En aquest sentit, destaca el fet que l’oferta de classes encatalà resulta gairebé incompatible amb els horaris laborals i lesllargues jornades laborals a què està sotmesa bona part de la poblacióimmigrant.A més de la integració lingüística, la societat d’acollida tambéha de treballar per aconseguir un major enteniment i unes millorsrelacions interètniques, lluny del conflicte i de l’enfrontament cultural.En aquest sentit, tal vegada, qui té una major responsabilitatsocial són aquells agents que, com les institucions i els mitjansde comunicació, tenen la capacitat de crear discursos, imatges inarratives socials amb una incidència important en la forma enquè la societat es veu, se sent i es concep a si mateixa. Les institucionshan de prendre consciència que els seus actes afectenla vida diària de les persones, així com el coneixement i la imatgeque els autòctons tenen del col·lectiu immigrant. Una imatgeque, en definitiva, entra a formar part de l’imaginari col·lectiu i,per tant, de la percepció (positiva o negativa) dels immigrantsa la nostra ciutat. Una cosa semblant passa amb els mitjans decomunicació, els quals haurien de treballar, per crear discursosque persegueixin la igualtat, la inclusió i la integració social de lespersones nouvingudes.104

Solucions que es plantegenUna societat plural i canviant com la que s’ha descrit al llargd’aquestes pàgines s’ha de gestionar amb cura i certa meticulositati, sobretot, amb l’objectiu d’aconseguir una integració adequadaentre les persones nouvingudes, el veïnat de tota la vida i lanova societat que els acull. Aquesta gestió ha de desplegar-se entota una amalgama de polítiques, legislacions i diligències entreles quals destaquen, i no pas de forma secundària, les actuacionsi disposicions lingüístiques. Són precisament aquestes, les solucionsal panorama lingüístic actual, les que analitzem en aquestúltim capítol de l’estudi.En aquest sentit, cal treballar amb força per millorar lapresència del català entre els nous veïns i veïnes de Lleida. Tal coms’ha constatat més amunt, l’ús i l’aprenentatge del català continuasent una assignatura pendent, tant per part de l’Administraciócom de la societat en general.Cal tenir en compte, en primer lloc, que una de les vies perpotenciar l’ús de la nostra llengua passa per afavorir-ne i impulsarnela utilització en la vida diària de les persones immigrants, lesquals parlen el seu idioma en l’àmbit privat i entre les seves xarxessocials i usen el castellà, de forma majoritària, per comunicar-seamb les persones autòctones. En aquest sentit, els infants tenenmenys problemes per recórrer al català, atès que l’escola representa,per a ells, un espai d’aprenentatge i ús de la llengua, mentreque per als adults, el contacte resulta, tal vegada, més difícil.Així doncs, entre les persones entrevistades, bé siguinles persones del carrer, bé els representants dels col·lectiusd’immigrants tècnics que participen en la integració de les personesnouvingudes o els treballadors socials que tenen un contactediari amb ells, es planteja la necessitat de potenciar l’ús del catalàen la seva vida quotidiana. La feina, en aquest sentit, representaun dels llocs principals on les persones immigrades comparteixenespais de sociabilitat amb les persones autòctones i, per tant, unade les possibles solucions que es plantegen passa per una majorimplicació de les empreses en la seva acollida i integració cultural105

i lingüística. I és que bona part de la població nouvinguda estàsotmesa a llargues jornades laborals i, per tant, una de les possiblessolucions seria una participació directa de l’empresariat enel procés d’integració. L’ús del català a la feina seria, doncs, unabona eina perquè les persones nouvingudes poguessin aprendregradualment el català i desenvolupar-se de manera més o menysadequada en el nostre idioma.Pel que fa a l’ús del català fora dels espais laborals, caldria,a més, potenciar activitats atractives i adequades a les seves necessitats.En aquest sentit, l’Administració representa una figuraclau per aconseguir aquest objectiu. Cal que la seva acció vagi encaminadaa realitzar polítiques efectives de coneixement i a conscienciarno només la població immigrada de la necessitat i de laimportància de l’ús i la pràctica del català, sinó també la poblaciócatalanoparlant, que hauria d’entendre que és necessària una majorimplicació en la integració lingüística dels immigrants.Si ens remetem a una de les conclusions que es desprenende les enquestes sobre el coneixement del català entre la poblaciónouvinguda, ens adonarem que un dels punts dèbils de la realitatlingüística catalana és el pobre coneixement de la llengua quetenen bona part dels nous veïns i veïnes. És per això que es proposaque l’Administració treballi per augmentar el coneixement ila conscienciació de la necessitat de parlar català entre les personesnouvingudes com a pas previ per implementar polítiques quen’afavoreixin l’ús. En aquest sentit, personal de l’àrea de Joventutde l’Ajuntament de Lleida apunta que alguns dels immigrantsveuen la seva estada a Catalunya com a temporal i, per tant, talvegada aquesta situació els desanima a aprendre la nostra llengua.Per això, és necessari que es treballi per a conscienciar la poblacióde la necessitat de parlar el català a Catalunya. Entre les activitatsper aconseguir aquest objectiu destaquen aquelles que s’adiguinamb els interessos de la població immigrant i que quadrin amb elsseus horaris i activitats laborals i familiars.106

Els cursos de català, d’altra banda, també treballen ambl’objectiu d’integrar culturalment i lingüísticament la nova poblacióimmigrant. Es detecten, però, certes mancances i, per tant,entre els aspectes a millorar apareix la necessitat d’incidir, com jahem dit, en una oferta més diversificada que tingui en compte larealitat diària amb què es troba la comunitat immigrant i les sevesdisponibilitats. Un altre punt que podria ajudar a millorar la qualitatdels cursos oferts és la contractació de membres de la pròpiacomunitat immigrant, amb coneixements de català ja assolits, ques’encarregui de donar classes a les persones del mateix origen.A aquest tema s’hi han referit diverses persones representants dela comunitat nouvinguda, i han adduït la possible falta de connexióamb els professors i professores autòctons.Finalment, cal que l’Administració emprengui accions perconscienciar la població catalanoparlant de la seva responsabilitaten la transmissió de la llengua. Són moltes les veus immigrantsque reivindiquen aquest paper si el que realment vol aquesta societatés que la població immigrant parli català.107

BibliografiaBadia i Capdevila, I. Diccionari de les llengües d’Europa. Barcelona:Enciclopèdia Catalana, 2002.Junyent, C. Les llengües del món. Barcelona: Empúries, 1991.Junyent, C. Les llengües d’Àfrica. Barcelona: Empúries, 1986.Lamuela, X. Llengua, immigració i ensenyament del català. El bereber.Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la dels berebero amazig. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestari Família, Barcelona, 2005.DD.AA. Atlas of World’s Languages. Londres: Nova York Routledge,1994.Fonts— .— .— .108Índex

ISBN 978-84-9779-999-79 788497 799997