El coneixement de la llengua gitana varia segons els grupsd’edat: entre els joves, el caló és pràcticament inexistent (tan solsconeixen i usen unes deu paraules, com a molt), mentre que entrela gent gran és més extens. Reconeixen la gran majoria de lesparaules caló, però l’ús queda reduït a l’argot i a les expressionsde carrer.Tampoc existeix, segons Argilés, un projecte de recuperacióde la llengua entre els gitanos de <strong>Lleida</strong>. El que sí que es pot trobar,però, és una gran presència de paraules caló en el català de<strong>Lleida</strong>. Són mots com xaval, provinent de la paraula caló xavó,pureta, derivat de puró o apoquinar, procedent del verb pujinar.Moltes de les paraules de l’argot lleidatà, explica aquest advocatespecialista en cultura gitana, provenen de la llengua caló.La presència d’aquest idioma ha anat agafant força a la ciutatde <strong>Lleida</strong> amb l’arribada dels gitanos romanesos. Tot i que entreles dues comunitats, la lleidatana i la romanesa, no s’entenen,aquesta inexistència del caló de què parlàvem més amunt s’hade puntualitzar, ja que la cada cop major presència d’immigrantsromanesos a la ciutat fa que el caló torni a tenir un pes importantentre les llengües que es parlen a la capital del Segrià.CastellàLa llengua al món: el castellà és una de les llengües mésparlades arreu del planeta; es calcula que al voltant de 325 milionsde persones tenen com a llengua materna el castellà i unagran part de la població mundial la utilitza com a segona llengua,esdevé, així, una de les llengües més estudiades. Així mateix, gaudeixde la condició d’oficialitat en nombrosos territoris: Argentina,Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, República Dominicana,El Salvador, Equador, Espanya, Guinea Equatorial, Guatemala,Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, Filipines,Puerto Rico, Uruguai i Veneçuela.Classificació: pertany a la subfamília romànica de la famíliaindoeuropea.Situació a <strong>Lleida</strong>: el castellà és la segona llengua més importanta la ciutat de <strong>Lleida</strong> després de la catalana. Una situació29
que s’explica, en part, per l’onada migratòria que va viure laCatalunya industrial entre els anys cinquanta i setanta. La sevaconcentració productiva va atraure molta gent provinent de leszones més empobrides de la geografia espanyola, que van immigrara Catalunya a la recerca de feina. En aproximadamentvint anys, milers de persones es van assentar en diverses poblacionscatalanes. Avui dia, tan sols amb els veïns i veïnes arribatsd’<strong>altres</strong> comunitats autònomes com Andalusia, Aragó i Extremadura,per exemple, el castellà compta amb més de trenta milparlants a <strong>Lleida</strong>.A aquesta situació, a més, cal afegir-hi l’important percentatgeque representa la nova immigració extracomunitària provinentdels països llatinoamericans. De les dades oficials del censdel 2009 es desprèn que la xifra de persones originàries de Llatinoamèricaa la ciutat de <strong>Lleida</strong> és de 5.072. <strong>Les</strong> comunitats mésnombroses a la ciutat de <strong>Lleida</strong> són la colombiana (28,2% deltotal), la boliviana (19,4%) i l’equatoriana (14,7%), superant ambescreix la presència d’<strong>altres</strong> països com Costa Rica (0,2%), el Salvador(0,1%) o Guatemala (0,1%).Aquestes comunitats tenen com a llengua pròpia el castellà.La majoria, a més, parlen alguna de les llengües indígenes que,tot i tenir una presència important als seus països, no gaudeixend’un estatus d’oficialitat (tan sols sí el té el guaraní de Paraguai).Conèixer l’ús de les llengües indígenes a la ciutat de <strong>Lleida</strong> entreels immigrants llatinoamericans resulta una tasca difícil. Segonses desprèn de les informacions aportades pels responsables delCentre Llatinoamericà de <strong>Lleida</strong>, l’ús de la llengua indígena esrestringeix de forma gairebé unànime a l’àmbit privat. “Sovint”,asseguren, “molts d’ells n’amaguen el seu coneixement, ja queencara tenen molt present els efectes simbòlics de la dominaciócolonial espanyola”.CoreàLa llengua al món: el coreà és la llengua pròpia de la Repúblicade Corea i de la República Popular Democràtica de Corea.El 99% de la població l’usa com a llengua vehicular. Ambdós ter-30
- Page 2 and 3: Les altres llengüesa LleidaMapa li
- Page 4: ÍndexPresentació, per Àngel Ros
- Page 8 and 9: PresentacióLes realitats socials s
- Page 10 and 11: IntroduccióSi bé és cert que les
- Page 12: sud-americà, per exemple, parlen q
- Page 15 and 16: En la segona part d’aquest estudi
- Page 17 and 18: Classificació: pertany al grup kwa
- Page 19 and 20: tura, a la ciència, a la tecnologi
- Page 21 and 22: Situació a Lleida: la comunitat ma
- Page 23 and 24: pròpia del 98% de la població. En
- Page 25 and 26: versitat ètnica i tribal que cohab
- Page 27 and 28: una diferenciació amb els pakistan
- Page 29: BúlgarLa llengua al món: el búlg
- Page 33 and 34: danès hi ha petites minories a pa
- Page 35 and 36: FangLa llengua al món: el fang es
- Page 37 and 38: GuaraníLa llengua al món: el guar
- Page 39 and 40: Situació a Lleida: té una presèn
- Page 41 and 42: Situació a Lleida: més de cent pa
- Page 43 and 44: LingalaLa llengua al món: es calcu
- Page 45 and 46: MooròLa llengua al món: el moorò
- Page 47 and 48: Classificació: pertany a la subfam
- Page 49 and 50: on és llengua oficial, Israel, Mol
- Page 51 and 52: SerbiLa llengua al món: el serbi e
- Page 53 and 54: a la nostra ciutat. Dels prop de vu
- Page 55 and 56: WòlofLa llengua al món: llengua a
- Page 58 and 59: Classificació de les llengües per
- Page 60 and 61: ArmèniaConeixementdel català2006
- Page 62 and 63: BenínConeixementdel català2006 20
- Page 64 and 65: Burkina FasoConeixementdel català2
- Page 66 and 67: ColòmbiaConeixementdel català2006
- Page 68 and 69: DinamarcaConeixementdel català2006
- Page 70 and 71: EslovèniaConeixementdel català200
- Page 72 and 73: FrançaConeixementdel català2006 2
- Page 74 and 75: GuatemalaConeixementdel català2006
- Page 76 and 77: ÍndiaConeixementdel català2006 20
- Page 78 and 79: IugoslàviaConeixementdel català20
- Page 80 and 81:
LibèriaConeixementdel català2006
- Page 82 and 83:
MaltaConeixementdel català2006 200
- Page 84 and 85:
NicaraguaConeixementdel català2006
- Page 86 and 87:
PanamàConeixementdel català2006 2
- Page 88 and 89:
RepúblicaTxecaConeixementdel catal
- Page 90 and 91:
SenegalConeixementdel català2006 2
- Page 92 and 93:
SuèciaConeixementdel català2006 2
- Page 94 and 95:
TxadConeixementdel català2006 2009
- Page 96 and 97:
VietnamConeixementdel català2006 2
- Page 98 and 99:
ConclusionsLleida, ciutat de BabelL
- Page 100 and 101:
presència de parlants d’àrab al
- Page 102 and 103:
— Edo: a la ciutat de Lleida, l
- Page 104 and 105:
cinquena part afirma que el sap par
- Page 106 and 107:
Solucions que es plantegenUna socie
- Page 108 and 109:
Els cursos de català, d’altra ba
- Page 110:
ISBN 978-84-9779-999-79 788497 7999