Les altres llengües a Lleida - Òmnium Cultural

sud-americà, per exemple, parlen quotidianament diverses llengüesentre les diferents ètnies i llengües colonials: les tribals oindígenes, d’ús familiar o local, i les vehiculars, de caràcter mésinstitucional. La dificultat s’incrementa, a més, quan ens trobemdavant de països on es parlen més de dues-centes llengües, comés el cas de Nigèria.Atesa aquesta amalgama lingüística, la metodologia es complicai es fa necessària la utilització no només d’aquelles tècniquesquantitatives que permetin un accés fiable a les dades oficials,sinó també d’aquells procediments més qualitatius que facilitin elconeixement de l’ús de les llengües que no contemplen les estadístiquespúbliques.Així, la metodologia emprada per aquest estudi s’ha desenvolupata cavall de les tècniques quantitatives i qualitatives queens ofereixen les ciències socials. Les primeres, provinents delpadró municipal, han permès un accés a les dades demogràfiquesper mostrar, d’una manera fiable i de qualitat, quina és lapresència efectiva d’immigrants a la nostra ciutat, si bé en quedenal marge percentatges menors, provinents d’aquelles persones nocensades, però que representen un percentatge poc significatiudel conjunt de la població nouvinguda en els darrers anys a laciutat de Lleida. D’altra banda, els objectius plantejats en aquestestudi ens han obligat a escollir un abordatge qualitatiu que, através del treball de camp etnogràfic, han permès una millor comprensióde la realitat plurilingüe de la ciutat.Pel que fa a les tècniques metodològiques utilitzades en eltreball de camp, aquestes es basen, principalment, en les entrevistesen profunditat realitzades a alguns dels representants delspaïsos esmentats, els quals disposen d’informació suficient pertal de conèixer l’origen ètnic dels membres del seu país, així comtambé els seus usos lingüístics. Quan això no ha estat possible,atès que no totes les comunitats estan organitzades en entitatsconcretes, s’ha optat per les converses estructurades amb diversosmembres de les comunitats que ens interessaven. La solidaritat deles xarxes socials ens ha facilitat, en aquest sentit, el coneixementde les pràctiques lingüístiques entre els membres d’una mateixa11