que tenen del català. Finalment, oferim una conclusió que contempla,des d’un punt de vista qualitatiu, els resultats de l’estudii es proposa, a més, un catàleg de possibles solucions a la qüestióde la inclusió social de les persones nouvingudes; un procés on,evidentment, el coneixement de la realitat lingüística de la ciutathi té un paper important.La primera part de l’estudi ofereix una llista de totes les llengüesque, segons s’ha pogut detectar durant el procés del treballde camp, es parlen a <strong>Lleida</strong>. Aquest catàleg classificatori va acompanyatd’una primera explicació sobre la situació de la llenguaal món, tant pel que fa al nombre de parlants que es calcula quehi ha arreu del planeta, com pels estats entre els quals es parlal’idioma, així com també del rang jurídic que la llengua hi ostenta.A continuació, el treball ofereix una classificació de cadascunade les llengües per grups de famílies que es distingeixen per similitudsestructurals i de lèxic, fet que s’explica per un hipotèticorigen comú. Finalment, l’estudi ofereix una breu explicació dela situació concreta de la llengua a <strong>Lleida</strong>, amb una aproximacióal nombre de parlants que s’estima que hi pot haver i amb unaexplicació específica de l’ús de la llengua que els seus parlants fana la nostra ciutat.En aquesta classificació, s’ha tingut en compte, a bandade les llengües que es parlen a la ciutat provinents de la immigracióespanyola i europea, aquelles que han arribat més recentment,derivades de la immigració extracomunitària. En aquestsentit, s’exclou d’aquesta consideració aquells idiomes que sónoficials als estats d’origen, però que no aconstumen a coincidiramb llengua materna o d’ús habitual entre la comunitat immigrantresident a la ciutat de <strong>Lleida</strong>. S’ha de tenir en compte queels estats excolonials discerneixen entre les llengües oficials, queprovenen de les metròpolis, i entre les llengües autòctones i pròpiesdels habitants d’aquests països. Així, en aquesta primeraclassificació, ens trobarem amb llengües que, com el francès ol’anglès, presenten un nombre molt reduït de parlants, malgratque siguin utilitzades per gran part de la població immigrada.13
En la segona part d’aquest estudi s’ha fet una nova classificació,tenint en compte, ara, la distribució estatal de les llengües estudiades.Aquest nou catàleg persegueix la finalitat de diferenciarentre aquelles llengües que són oficials en el país d’origen i aquellesque són pròpies i d’ús habitual, sobretot en l’esfera privada,per gran part dels membres d’una mateixa comunitat.En aquesta classificació per estats, s’ha afegit, a més a més,una instantània del grau de coneixement del nostre idioma perpart de les persones no catalanoparlants. Es tracta de les úniquesdades disponibles fins al moment, elaborades per l’Institutd’Estadística de Catalunya l’any 2001 i que són fruit d’una enquestarealitzada a totes les persones inscrites en el padró municipalde la ciutat. Aquesta referència contempla el grau de coneixementdel català, segons la possibilitat de parlar-lo, escriure’l i llegir-lo.Tot plegat, desemboca en unes conclusions finals que recullenles principals consideracions derivades de l’estudi, així comtambé diverses propostes que, a pesar de la seva diversitat, persegueixenun únic objectiu: la integració a la societat catalana illeidatana de les persones nouvingudes i la consecució d’un majorenteniment entre totes aquelles persones, plurals i diverses, queviuen a la nostra ciutat.14
- Page 2 and 3: Les altres llengüesa LleidaMapa li
- Page 4: ÍndexPresentació, per Àngel Ros
- Page 8 and 9: PresentacióLes realitats socials s
- Page 10 and 11: IntroduccióSi bé és cert que les
- Page 12: sud-americà, per exemple, parlen q
- Page 17 and 18: Classificació: pertany al grup kwa
- Page 19 and 20: tura, a la ciència, a la tecnologi
- Page 21 and 22: Situació a Lleida: la comunitat ma
- Page 23 and 24: pròpia del 98% de la població. En
- Page 25 and 26: versitat ètnica i tribal que cohab
- Page 27 and 28: una diferenciació amb els pakistan
- Page 29 and 30: BúlgarLa llengua al món: el búlg
- Page 31 and 32: que s’explica, en part, per l’o
- Page 33 and 34: danès hi ha petites minories a pa
- Page 35 and 36: FangLa llengua al món: el fang es
- Page 37 and 38: GuaraníLa llengua al món: el guar
- Page 39 and 40: Situació a Lleida: té una presèn
- Page 41 and 42: Situació a Lleida: més de cent pa
- Page 43 and 44: LingalaLa llengua al món: es calcu
- Page 45 and 46: MooròLa llengua al món: el moorò
- Page 47 and 48: Classificació: pertany a la subfam
- Page 49 and 50: on és llengua oficial, Israel, Mol
- Page 51 and 52: SerbiLa llengua al món: el serbi e
- Page 53 and 54: a la nostra ciutat. Dels prop de vu
- Page 55 and 56: WòlofLa llengua al món: llengua a
- Page 58 and 59: Classificació de les llengües per
- Page 60 and 61: ArmèniaConeixementdel català2006
- Page 62 and 63: BenínConeixementdel català2006 20
- Page 64 and 65:
Burkina FasoConeixementdel català2
- Page 66 and 67:
ColòmbiaConeixementdel català2006
- Page 68 and 69:
DinamarcaConeixementdel català2006
- Page 70 and 71:
EslovèniaConeixementdel català200
- Page 72 and 73:
FrançaConeixementdel català2006 2
- Page 74 and 75:
GuatemalaConeixementdel català2006
- Page 76 and 77:
ÍndiaConeixementdel català2006 20
- Page 78 and 79:
IugoslàviaConeixementdel català20
- Page 80 and 81:
LibèriaConeixementdel català2006
- Page 82 and 83:
MaltaConeixementdel català2006 200
- Page 84 and 85:
NicaraguaConeixementdel català2006
- Page 86 and 87:
PanamàConeixementdel català2006 2
- Page 88 and 89:
RepúblicaTxecaConeixementdel catal
- Page 90 and 91:
SenegalConeixementdel català2006 2
- Page 92 and 93:
SuèciaConeixementdel català2006 2
- Page 94 and 95:
TxadConeixementdel català2006 2009
- Page 96 and 97:
VietnamConeixementdel català2006 2
- Page 98 and 99:
ConclusionsLleida, ciutat de BabelL
- Page 100 and 101:
presència de parlants d’àrab al
- Page 102 and 103:
— Edo: a la ciutat de Lleida, l
- Page 104 and 105:
cinquena part afirma que el sap par
- Page 106 and 107:
Solucions que es plantegenUna socie
- Page 108 and 109:
Els cursos de català, d’altra ba
- Page 110:
ISBN 978-84-9779-999-79 788497 7999