Situació a <strong>Lleida</strong>: és pràcticament testimonial i és representadaper poques famílies procedents de Guinea Bissau, concretamentprop d’una vuitantena de persones.BambaraLa llengua al món: els parlants de Bambara, grup mandinga,s’ubiquen sobretot a Mali, on existeix una realitat plurilingüe,amb el francès com a llengua oficial i una trentena de llengüesminoritàries; tot i això, l’estatut de 1982 va reconèixer tretze llengüesnacionals, entre les quals hi ha el bambara amb un 40% deparlants, situats al sud del país, al districte de Bamoko, la capital.A més a més, cal afegir que aquesta llengua s’usa en els intercanviscomercials, juntament amb el francès, i que progressivamentha anat adquirint importància en l’ensenyament, en el sistemad’escoles conegut com “nova escola fonamental” on s’utilitza coma llengua vehicular, les llengües maternes, entre les quals hi ha elbambara. D’altra banda, també es parla, però ben poc, a la zonanord-est de Costa d’Ivori, que limita amb Mali.Classificació: pertany a la subfamília mandó de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a <strong>Lleida</strong>: l’últim cens denota com, entre la poblacióafricana, aquelles persones provinents de Mali continuen sent uncol·lectiu important, tot i que en aquests últims anys no se n’haregistrat un augment gaire destacable, hi ha unes 783 personescensades amb parlants de bambara, hassaniyah, saranhule, entre<strong>altres</strong>. D’altra banda, des del consorci ens confirmen l’assistènciaals cursos de català de parlants de bambara, la qual cosa en constatala presència a <strong>Lleida</strong>.BamilekéSituació al món: el bamileké és una de les llengües mésparlades al Camerun, país que compta amb més de 280 llengüesautòctones. S’hi han desenvolupat quatre grans llengües en lesdiferents regions del país que són vehiculars entre l’enorme di-23
versitat ètnica i tribal que cohabita al Camerun. Entre aquestesllengües una de les més parlades és el bamileké.Classificació: llengua que pertany a la subfamília nigerocongolesade la família nigerokurdufaniana.Situació a <strong>Lleida</strong>: important presència entre la comunitatcamerunesa de <strong>Lleida</strong> que actualment compta amb més de duescentespersones empadronades, població que es preveu que aniràaugmentant en els propers anys.BassaLa llengua al món: el bassa, com el bamileké, el yaoundéi el duala, és una de les llengües més parlades al Camerun, paísque té el francès i l’anglès com a llengües oficials i d’ús institucionali administratiu. El bassa, tanmateix, s’ha consolidat com unallengua vehicular entre els nombrosos grups ètnics que conviuensota el mateix Estat, que compta amb més de dues-centes vuitantallengües pròpies.Classificació: pertany a la subfamília bantu de la subfamílianigerocongolesa de la família nigerokurdufaniana.Situació a <strong>Lleida</strong>: de la mateixa manera que el bamileké,el bassa és una de les llengües més parlades entre la importantcomunitat procedent del Camerun a <strong>Lleida</strong>.BascLa llengua al món: es calcula que més de sis-centes mil personesla tenen com a llengua pròpia a Euskal Herria, formada perles regions de Lapurdi (Labour) i Zuberoa (Soule), departamentsfrancesos dels Baixos Pirineus, nord de Navarra, Guipúscoa, Biscaiai Àlaba.Classificació: pertany a la família basca.Situació a <strong>Lleida</strong>: té poca presència entre les més de vuitcentespersones que resideixen a <strong>Lleida</strong> procedents de Navarrai del País Basc, atès que la majoria es comuniquen en català ocastellà. Cal matisar també que entre els estudis universitaris dela UdL, sobretot agrònoms, hi ha un gran nombre d’estudiants24
- Page 2 and 3: Les altres llengüesa LleidaMapa li
- Page 4: ÍndexPresentació, per Àngel Ros
- Page 8 and 9: PresentacióLes realitats socials s
- Page 10 and 11: IntroduccióSi bé és cert que les
- Page 12: sud-americà, per exemple, parlen q
- Page 15 and 16: En la segona part d’aquest estudi
- Page 17 and 18: Classificació: pertany al grup kwa
- Page 19 and 20: tura, a la ciència, a la tecnologi
- Page 21 and 22: Situació a Lleida: la comunitat ma
- Page 23: pròpia del 98% de la població. En
- Page 27 and 28: una diferenciació amb els pakistan
- Page 29 and 30: BúlgarLa llengua al món: el búlg
- Page 31 and 32: que s’explica, en part, per l’o
- Page 33 and 34: danès hi ha petites minories a pa
- Page 35 and 36: FangLa llengua al món: el fang es
- Page 37 and 38: GuaraníLa llengua al món: el guar
- Page 39 and 40: Situació a Lleida: té una presèn
- Page 41 and 42: Situació a Lleida: més de cent pa
- Page 43 and 44: LingalaLa llengua al món: es calcu
- Page 45 and 46: MooròLa llengua al món: el moorò
- Page 47 and 48: Classificació: pertany a la subfam
- Page 49 and 50: on és llengua oficial, Israel, Mol
- Page 51 and 52: SerbiLa llengua al món: el serbi e
- Page 53 and 54: a la nostra ciutat. Dels prop de vu
- Page 55 and 56: WòlofLa llengua al món: llengua a
- Page 58 and 59: Classificació de les llengües per
- Page 60 and 61: ArmèniaConeixementdel català2006
- Page 62 and 63: BenínConeixementdel català2006 20
- Page 64 and 65: Burkina FasoConeixementdel català2
- Page 66 and 67: ColòmbiaConeixementdel català2006
- Page 68 and 69: DinamarcaConeixementdel català2006
- Page 70 and 71: EslovèniaConeixementdel català200
- Page 72 and 73: FrançaConeixementdel català2006 2
- Page 74 and 75:
GuatemalaConeixementdel català2006
- Page 76 and 77:
ÍndiaConeixementdel català2006 20
- Page 78 and 79:
IugoslàviaConeixementdel català20
- Page 80 and 81:
LibèriaConeixementdel català2006
- Page 82 and 83:
MaltaConeixementdel català2006 200
- Page 84 and 85:
NicaraguaConeixementdel català2006
- Page 86 and 87:
PanamàConeixementdel català2006 2
- Page 88 and 89:
RepúblicaTxecaConeixementdel catal
- Page 90 and 91:
SenegalConeixementdel català2006 2
- Page 92 and 93:
SuèciaConeixementdel català2006 2
- Page 94 and 95:
TxadConeixementdel català2006 2009
- Page 96 and 97:
VietnamConeixementdel català2006 2
- Page 98 and 99:
ConclusionsLleida, ciutat de BabelL
- Page 100 and 101:
presència de parlants d’àrab al
- Page 102 and 103:
— Edo: a la ciutat de Lleida, l
- Page 104 and 105:
cinquena part afirma que el sap par
- Page 106 and 107:
Solucions que es plantegenUna socie
- Page 108 and 109:
Els cursos de català, d’altra ba
- Page 110:
ISBN 978-84-9779-999-79 788497 7999