Les altres llengües a Lleida - Òmnium Cultural

una diferenciació amb els pakistanesos per qüestions idiomàtiquesi “culturals”.També destaca una preocupació dels pares perquè els fillsaprenguin l’escriptura. La qüestió és que les famílies parlen banglaa casa, però a Lleida, de moment, no tenen on aprendre’l; unaqüestió que preocupa els pares. A Barcelona, la societat bangla haconstruït més d’una escola per a infants, organitzades i dirigides,principalment, per dones de Bangla Desh que estan també implicadesen altres moviments associatius. Aquesta situació també esdóna en altres contextos com Londres, però a Lleida, de moment,encara no hi ha constància de cap organització similar.BerberLa llengua al món: Les llengües berbers s’estenen, majoritàriament,pel Marroc, on les parlen un 40% de la població quees distribueix en tres àmbits lingüístics; al nord, el rifeny o tarifit;al centre-est, l’amazic i al sud-oest el taixelhit; i per Algèria, on hiha set milions de parlants, repartits en tres varietats lingüístiques;així doncs, trobem al nord-est el cabilenc (taqbailit); al sud-estde la Cabília, el taixawit, i finalment, al centre-nord el tamzabit.D’altra banda, també cal considerar, els tuareg (poble que s’esténper Algèria, Líbia, Nigèria, Burkina Faso, Níger i Mali) que parlentamahaq i tamaixeq.Les llengües berbers són bàsicament d’ús oral, tot i que progressivaments’està donant més difusió a l’escrit, ja que cal tenir encompte que la llengua de l’ensenyament i de l’administració, delsmitjans i de la predicació religiosa en els territoris berberòfonscontinua sent l’àrab clàssic o el francès.Classificació: pertany a la subfamília berber de la famíliaafroasiàtica.Situació a Lleida: en farem una explicació més detallada enels apartats relatius l’amazic i el tarifit.26