go, Costa d’Ivori, Djibouti, Guinea Equatorial, Guaiana Francesa,Polinèsia Francesa, Gabon, Guinea, Haití, Líban, Luxemburg,Madagascar, Mali, Mònaco, Níger, Nigèria, Ruanda, Senegal, Suïssa,Togo i Tunísia.Classificació: pertany a la subfamília romànica de la famíliaindoeuropea.Situació a <strong>Lleida</strong>: a part de ser àmpliament parlada com allengua vehicular entre les diferents comunitats immigrants procedentsd’excolònies franceses, és la llengua pròpia d’unes centvint-i-cinc persones de nacionalitat francesa que resideixen a<strong>Lleida</strong>. Cal esmentar la importància que encara té el francès enl’ensenyament secundari, com l’oferta de classes que s’ofereixenen l’àmbit privat i a l’Escola Oficial d’Idiomes, així com també eninstitucions com l’Aliança Francesa.GallecLa llengua al món: llengua del grup galaicoportuguès quees parla a Galícia, nació de l’Estat espanyol amb més de dos milionsde parlants. Ara bé, el gallec presenta una autèntica diàsporapel que fa als seus parlants, els quals estan repartits per nombrosospaïsos, sobretot a l’Amèrica del Sud, a causa de la importantemigració que ha sofert Galícia. També es parla de forma minoritàriaal nord de Portugal, Astúries i Lleó en les zones limítrofsamb Galícia.Classificació: pertany a la subfamília romànica de la famíliaindoeuropea.Situació a <strong>Lleida</strong>: el gallec és una de les llengües més parladesa <strong>Lleida</strong> a hores d’ara, atès el nombrós grup de gallecs queviuen a la ciutat des de fa dècades. La comunitat gallega ha mantingutviva la llengua en la nostra ciutat gràcies a l’aplegament alvoltant d’associacions privades com el Centro Galego, que ha permèsla socialització d’aquest grup de parlants en la seva llenguapròpia, així com la transmissió a les següents generacions.35
GuaraníLa llengua al món: el guaraní és la llengua majoritària (80%de parlants) i cooficial del Paraguai. Té una presència molt reduïdaa l’Argentina, Xile i Bolívia. El guaraní és la llengua parlada perles poblacions indígenes conegudes com els tupí-guaranís ques’estenien principalment pel Paraguai, tot i ser originàries de lacosta brasilera. Ara mateix, té més de quatre milions de parlants atota l’Amèrica del Sud.Classificació: pertany a la subfamília tupí-guaraní de la famíliaameríndia.Situació a <strong>Lleida</strong>: presència testimonial procedent de Paraguai.S’afirma des de les associacions representants de la immigracióllatinoamericana que a <strong>Lleida</strong> hi viuen algunes famílies quetenen com a llengua pròpia el guaraní, que utilitzen en l’àmbitfamiliar; per a les relacions socials, però, utilitzen la llengua espanyola.Cal matisar que no és gaire corrent que els membresd’aquests pobles indígenes emigrin.GeorgiàLa llengua al món: el georgià el parlen a hores d’ara mésde quatre milions de persones al món: entre Geòrgia, majoritàriament,i Turquia i l’Iran, de forma quasi testimonial.Classificació: pertany a la família caucàsica meridional.Situació a <strong>Lleida</strong>: segons les dades del padró municipal, ahores d’ara a <strong>Lleida</strong> hi viuen unes trenta-cinc persones provinentsde Geòrgia que tenen com a llengua pròpia el georgià.GrecLa llengua al món: el grec modern presenta una realitatlingüística homogènia a Grècia. És la llengua oficial i el 90% de lapoblació l’usa com a llengua materna. D’altra banda també hi haparlants a Xipre i més de sis milions de persones arreu del món.Classificació: pertany a la subfamília grega de la famíliaindoeuropea.36
- Page 2 and 3: Les altres llengüesa LleidaMapa li
- Page 4: ÍndexPresentació, per Àngel Ros
- Page 8 and 9: PresentacióLes realitats socials s
- Page 10 and 11: IntroduccióSi bé és cert que les
- Page 12: sud-americà, per exemple, parlen q
- Page 15 and 16: En la segona part d’aquest estudi
- Page 17 and 18: Classificació: pertany al grup kwa
- Page 19 and 20: tura, a la ciència, a la tecnologi
- Page 21 and 22: Situació a Lleida: la comunitat ma
- Page 23 and 24: pròpia del 98% de la població. En
- Page 25 and 26: versitat ètnica i tribal que cohab
- Page 27 and 28: una diferenciació amb els pakistan
- Page 29 and 30: BúlgarLa llengua al món: el búlg
- Page 31 and 32: que s’explica, en part, per l’o
- Page 33 and 34: danès hi ha petites minories a pa
- Page 35: FangLa llengua al món: el fang es
- Page 39 and 40: Situació a Lleida: té una presèn
- Page 41 and 42: Situació a Lleida: més de cent pa
- Page 43 and 44: LingalaLa llengua al món: es calcu
- Page 45 and 46: MooròLa llengua al món: el moorò
- Page 47 and 48: Classificació: pertany a la subfam
- Page 49 and 50: on és llengua oficial, Israel, Mol
- Page 51 and 52: SerbiLa llengua al món: el serbi e
- Page 53 and 54: a la nostra ciutat. Dels prop de vu
- Page 55 and 56: WòlofLa llengua al món: llengua a
- Page 58 and 59: Classificació de les llengües per
- Page 60 and 61: ArmèniaConeixementdel català2006
- Page 62 and 63: BenínConeixementdel català2006 20
- Page 64 and 65: Burkina FasoConeixementdel català2
- Page 66 and 67: ColòmbiaConeixementdel català2006
- Page 68 and 69: DinamarcaConeixementdel català2006
- Page 70 and 71: EslovèniaConeixementdel català200
- Page 72 and 73: FrançaConeixementdel català2006 2
- Page 74 and 75: GuatemalaConeixementdel català2006
- Page 76 and 77: ÍndiaConeixementdel català2006 20
- Page 78 and 79: IugoslàviaConeixementdel català20
- Page 80 and 81: LibèriaConeixementdel català2006
- Page 82 and 83: MaltaConeixementdel català2006 200
- Page 84 and 85: NicaraguaConeixementdel català2006
- Page 86 and 87:
PanamàConeixementdel català2006 2
- Page 88 and 89:
RepúblicaTxecaConeixementdel catal
- Page 90 and 91:
SenegalConeixementdel català2006 2
- Page 92 and 93:
SuèciaConeixementdel català2006 2
- Page 94 and 95:
TxadConeixementdel català2006 2009
- Page 96 and 97:
VietnamConeixementdel català2006 2
- Page 98 and 99:
ConclusionsLleida, ciutat de BabelL
- Page 100 and 101:
presència de parlants d’àrab al
- Page 102 and 103:
— Edo: a la ciutat de Lleida, l
- Page 104 and 105:
cinquena part afirma que el sap par
- Page 106 and 107:
Solucions que es plantegenUna socie
- Page 108 and 109:
Els cursos de català, d’altra ba
- Page 110:
ISBN 978-84-9779-999-79 788497 7999