IntroduccióSi bé és cert que les llengües, les creences o les ideologiesmai han estat del tot aïllades i que els moviments migratoris nonomés són patrimoni de l’actualitat, sinó que també han tingutuna presència destacada al llarg de la nostra història, cap d’aquestsprocessos ha tingut la intensitat i la densitat que experimenta elperíode actual. La dècada dels anys noranta protagonitza un augmentde les migracions internacionals —resultat de dinàmiquesglobalitzadores i processos generadors de desigualtats socials aescala planetària— que configuren, en conseqüència, una societat,la nostra, accentuada per un enriquiment de la diversitat il’heterogeneïtat cultural. Es tracta de la ja coneguda multiculturalitat,una realitat indefugible amb la qual hem d’aprendre a viurei conviure.Seria del tot fictici argumentar que la convivència ambl’alteritat no és, en absolut, problemàtica. Existeixen tot un seguitde situacions de caràcters i orígens ben diferents que plantegen,tant als ciutadans com a les institucions que els representen, nousreptes i noves necessitats socials. Molts dels conflictes o problemàtiqueslatents en l’actualitat són el resultat no només de pràctiquesestructurals basades en una forta desigualtat econòmica,sinó també derivades de qüestions de caràcter cultural, basadesen la dificultat que suposa el fet de reconèixer i entendre pràctiquesculturals llunyanes a les nostres.És precisament en aquest punt i amb el repte de facilitar laconvivència multicultural que es presenta <strong>Les</strong> <strong>altres</strong> llengües a <strong>Lleida</strong>,un estudi que proposa una mirada introspectiva a la realitatsociolingüística de la nostra ciutat atesos els recents movimentsmigratoris, dels quals és protagonista. El present treball, elaborat9 Índex
per Òmnium <strong>Cultural</strong> i la Regidoria de Drets Civils, Cooperaciói Immigració de l’Ajuntament de <strong>Lleida</strong>, pretén fer una fotografiadel mapa lingüístic de la ciutat amb l’objectiu d’oferir eines queens permetin entendre el valor de la diferència i, per tant, caminarcap a un futur inclusiu i de justícia social.L’estudi, com diu el seu títol, presenta un recull de les llengüesque es parlen a <strong>Lleida</strong>, tenint en compte el seu pes demogràfici la seva potencialitat d’ús a la ciutat. El present treball nonomés contempla la diversitat lingüística fruit de la nova immigracióextracomunitària, sinó que també reflecteix les llengüesparlades a la ciutat derivades dels moviments migratoris dels anysseixanta en endavant dins de l’Estat espanyol. És per aquest motiuque hi veurem contemplades llengües com el castellà, sobretotpels fluxos migratoris d’Andalusia i Aragó; el basc i el gallec; aixícom també el caló, la llengua gitana, o l’aranès, en part com aconseqüència de la capitalitat administrativa que <strong>Lleida</strong> exerceixsobre la Val d’Aran.Ens trobem, doncs, davant d’una introducció al nou contextplurilingüe de la ciutat de <strong>Lleida</strong>. La publicació d’aquest estudi,absolutament necessària en els temps que corren, té una voluntatinstrumental que hauria de permetre la implementació de polítiqueslingüístiques que siguin, d’una banda, un reflex de la novarealitat lleidatana i que reforcin,de l’altra, el paper de la llenguacatalana com a vehicle de comunicació entre les diferents comunitatsresidents a la nostra ciutat.MetodologiaEl coneixement de les llengües que es parlen en un determinatterritori presenta unes dificultats importants pel que fa a lametodologia a utilitzar. Cal tenir en compte, en primer lloc, quela informació disponible a les bases de dades oficials, tot i representaruna ajuda de qualitat, no permet analitzar la complexitatlingüística que contemplen algunes de les comunitats nouvingudes.I és que molts dels nous veïns i veïnes que acull la ciutatde <strong>Lleida</strong> procedeixen d’estats on predomina el multilingüisme.Els ciutadans provinents de l’Àfrica Subsahariana o d’algun país10
- Page 2 and 3: Les altres llengüesa LleidaMapa li
- Page 4: ÍndexPresentació, per Àngel Ros
- Page 8 and 9: PresentacióLes realitats socials s
- Page 12: sud-americà, per exemple, parlen q
- Page 15 and 16: En la segona part d’aquest estudi
- Page 17 and 18: Classificació: pertany al grup kwa
- Page 19 and 20: tura, a la ciència, a la tecnologi
- Page 21 and 22: Situació a Lleida: la comunitat ma
- Page 23 and 24: pròpia del 98% de la població. En
- Page 25 and 26: versitat ètnica i tribal que cohab
- Page 27 and 28: una diferenciació amb els pakistan
- Page 29 and 30: BúlgarLa llengua al món: el búlg
- Page 31 and 32: que s’explica, en part, per l’o
- Page 33 and 34: danès hi ha petites minories a pa
- Page 35 and 36: FangLa llengua al món: el fang es
- Page 37 and 38: GuaraníLa llengua al món: el guar
- Page 39 and 40: Situació a Lleida: té una presèn
- Page 41 and 42: Situació a Lleida: més de cent pa
- Page 43 and 44: LingalaLa llengua al món: es calcu
- Page 45 and 46: MooròLa llengua al món: el moorò
- Page 47 and 48: Classificació: pertany a la subfam
- Page 49 and 50: on és llengua oficial, Israel, Mol
- Page 51 and 52: SerbiLa llengua al món: el serbi e
- Page 53 and 54: a la nostra ciutat. Dels prop de vu
- Page 55 and 56: WòlofLa llengua al món: llengua a
- Page 58 and 59: Classificació de les llengües per
- Page 60 and 61:
ArmèniaConeixementdel català2006
- Page 62 and 63:
BenínConeixementdel català2006 20
- Page 64 and 65:
Burkina FasoConeixementdel català2
- Page 66 and 67:
ColòmbiaConeixementdel català2006
- Page 68 and 69:
DinamarcaConeixementdel català2006
- Page 70 and 71:
EslovèniaConeixementdel català200
- Page 72 and 73:
FrançaConeixementdel català2006 2
- Page 74 and 75:
GuatemalaConeixementdel català2006
- Page 76 and 77:
ÍndiaConeixementdel català2006 20
- Page 78 and 79:
IugoslàviaConeixementdel català20
- Page 80 and 81:
LibèriaConeixementdel català2006
- Page 82 and 83:
MaltaConeixementdel català2006 200
- Page 84 and 85:
NicaraguaConeixementdel català2006
- Page 86 and 87:
PanamàConeixementdel català2006 2
- Page 88 and 89:
RepúblicaTxecaConeixementdel catal
- Page 90 and 91:
SenegalConeixementdel català2006 2
- Page 92 and 93:
SuèciaConeixementdel català2006 2
- Page 94 and 95:
TxadConeixementdel català2006 2009
- Page 96 and 97:
VietnamConeixementdel català2006 2
- Page 98 and 99:
ConclusionsLleida, ciutat de BabelL
- Page 100 and 101:
presència de parlants d’àrab al
- Page 102 and 103:
— Edo: a la ciutat de Lleida, l
- Page 104 and 105:
cinquena part afirma que el sap par
- Page 106 and 107:
Solucions que es plantegenUna socie
- Page 108 and 109:
Els cursos de català, d’altra ba
- Page 110:
ISBN 978-84-9779-999-79 788497 7999