Les altres llengües a Lleida - Òmnium Cultural

presència de parlants d’àrab algerià i marroquí, països que s’hanconvertit, tots dos, en el principal focus d’immigració a la ciutatde Lleida, amb 6.122 parlants, el 94% del total de persones provinentsde països àrabs. Entre les llengües berbers, d’altra banda,destaquen sobretot l’amazic i el tarifit, provinents principalmentdel Marroc. Ara bé, cal tenir present també que la llengua àrabdesenvolupa particularitats diferents en cada territori, atès quecada regió arabòfona crea uns trets lingüístics propis, per aixòsempre agreguem, en cada cas, un terme referent al lloc de procedència:àrab algerià o àrab egipci, entre altres.El tercer grup de llengües més parlades comprèn aquellesprocedents d’Hispanoamèrica, que han passat a ocupar la terceraposició respecte a l’estudi del 2006, que les situava com les llenguësmés utilitzades a la ciutat de Lleida després del català i delcastellà. Entre elles, hi ha principalment el castellà i el portuguès,mentre que les llengües indígenes romanen en un segon termeatès que es parlen majoritàriament en l’àmbit privat, tal com s’haexplicat al llarg de l’estudi, com a conseqüència de la política colonialencara present en l’imaginari col·lectiu de moltes de les personesarribades del continent americà.A continuació, el quart grup de llengües més parlades a Lleida,que persegueixen, a més, de ben a prop les llatinoamericanes,són les llengües subsaharianes, amb un total de 5.641 parlants,uns quatre-cents més que al 2006. Entre aquestes cal destacar lesllengües bantu i les nigerocongoleses, com el wòlof i el pulaar, elsdos idiomes més parlats en aquesta zona del continent africà. Caldestacar, a més, la gran varietat lingüística que existeix en moltspaïsos africans, on hi ha llengües que tenen desenes de milions deparlants i altres que no arriben al centenar. La majoria d’aquestspaïsos tenen una llengua materna que, tanmateix, no gaudeix del’estatus d’oficialitat. Per això, els parlants, per comunicar-se entreells de forma clara i entenedora, han de recórrer a les llengüescolonials: el francès, l’anglès o l’espanyol.Finalment, el grup d’altres llengües no arriba al 20% delconjunt de la població immigrant. S’hi han inclòs, per exemple,totes les llengües de l’Europa Central, com l’alemany, l’italià, el99