presència de parlants d’àrab algerià i marroquí, països que s’hanconvertit, tots dos, en el principal focus d’immigració a la ciutatde <strong>Lleida</strong>, amb 6.122 parlants, el 94% del total de persones provinentsde països àrabs. Entre les llengües berbers, d’altra banda,destaquen sobretot l’amazic i el tarifit, provinents principalmentdel Marroc. Ara bé, cal tenir present també que la llengua àrabdesenvolupa particularitats diferents en cada territori, atès quecada regió arabòfona crea uns trets lingüístics propis, per aixòsempre agreguem, en cada cas, un terme referent al lloc de procedència:àrab algerià o àrab egipci, entre <strong>altres</strong>.El tercer grup de llengües més parlades comprèn aquellesprocedents d’Hispanoamèrica, que han passat a ocupar la terceraposició respecte a l’estudi del 2006, que les situava com les llenguësmés utilitzades a la ciutat de <strong>Lleida</strong> després del català i delcastellà. Entre elles, hi ha principalment el castellà i el portuguès,mentre que les llengües indígenes romanen en un segon termeatès que es parlen majoritàriament en l’àmbit privat, tal com s’haexplicat al llarg de l’estudi, com a conseqüència de la política colonialencara present en l’imaginari col·lectiu de moltes de les personesarribades del continent americà.A continuació, el quart grup de llengües més parlades a <strong>Lleida</strong>,que persegueixen, a més, de ben a prop les llatinoamericanes,són les llengües subsaharianes, amb un total de 5.641 parlants,uns quatre-cents més que al 2006. Entre aquestes cal destacar lesllengües bantu i les nigerocongoleses, com el wòlof i el pulaar, elsdos idiomes més parlats en aquesta zona del continent africà. Caldestacar, a més, la gran varietat lingüística que existeix en moltspaïsos africans, on hi ha llengües que tenen desenes de milions deparlants i <strong>altres</strong> que no arriben al centenar. La majoria d’aquestspaïsos tenen una llengua materna que, tanmateix, no gaudeix del’estatus d’oficialitat. Per això, els parlants, per comunicar-se entreells de forma clara i entenedora, han de recórrer a les llengüescolonials: el francès, l’anglès o l’espanyol.Finalment, el grup d’<strong>altres</strong> llengües no arriba al 20% delconjunt de la població immigrant. S’hi han inclòs, per exemple,totes les llengües de l’Europa Central, com l’alemany, l’italià, el99
portuguès o l’anglès, entre <strong>altres</strong>, a més d’algunes llengües asiàtiquescom l’hindú, el banga, el bahasia o el nepalès. Cap de lesllengües que formen part d’aquest grup supera els 50 parlants a<strong>Lleida</strong>, a excepció de Franá, amb 124 persones; el portuguès, amb388; l’italià, amb 284 o el pakistanès, amb 208. Dins d’aquestgrup, però, cal fer una menció especial al mandarí, que en tresanys pràcticament ha doblat la seva presència a la ciutat de <strong>Lleida</strong>.<strong>Les</strong> llengües majoritàries a <strong>Lleida</strong>Tot i l’amalgama lingüística que es desprèn de les conclusionsd’aquest estudi, a la ciutat de <strong>Lleida</strong>, a banda del català, tansols hi ha onze idiomes que superen els 500 parlants. Es tracta,sobretot, de les llengües provinents de la primera migració espanyola,com el gallec i el castellà, i d’idiomes pertanyents a l’actualmigració extracomunitària:— Anglès: entre els habitants de Gàmbia, Camerun, Ghana iNigèria, són gairebé 2.000 les persones que usen l’anglès a laciutat de <strong>Lleida</strong>. La presència de persones provinents de païsoscom els Estats Units, Austràlia i Canadà és pràcticamentinexistent.— Llengües àrabs i berbers: la presència de persones que parlenactualment a la ciutat de <strong>Lleida</strong> alguna de les llengües àrabsha augmentat en més de 1.500 en tan sols tres anys. Si el2006 hi havia a la capital del Segrià més de 4.500 parlantsd’àrab estàndard, tarifit o amazic, actualment, aquests sobrepassenels 6.000. La majoria provenen del Marroc i d’Algèria,un dels principals focus de la immigració lleidatana.— Castellà: a les més de 4.400 persones que actualment parlencastellà a <strong>Lleida</strong>, provinents de la immigració llatinoamericana,s’hi han de sumar les més de 30.000 persones que vanarribar a Catalunya provinents de la immigració espanyolaals anys seixanta i setanta.100
- Page 2 and 3:
Les altres llengüesa LleidaMapa li
- Page 4:
ÍndexPresentació, per Àngel Ros
- Page 8 and 9:
PresentacióLes realitats socials s
- Page 10 and 11:
IntroduccióSi bé és cert que les
- Page 12:
sud-americà, per exemple, parlen q
- Page 15 and 16:
En la segona part d’aquest estudi
- Page 17 and 18:
Classificació: pertany al grup kwa
- Page 19 and 20:
tura, a la ciència, a la tecnologi
- Page 21 and 22:
Situació a Lleida: la comunitat ma
- Page 23 and 24:
pròpia del 98% de la població. En
- Page 25 and 26:
versitat ètnica i tribal que cohab
- Page 27 and 28:
una diferenciació amb els pakistan
- Page 29 and 30:
BúlgarLa llengua al món: el búlg
- Page 31 and 32:
que s’explica, en part, per l’o
- Page 33 and 34:
danès hi ha petites minories a pa
- Page 35 and 36:
FangLa llengua al món: el fang es
- Page 37 and 38:
GuaraníLa llengua al món: el guar
- Page 39 and 40:
Situació a Lleida: té una presèn
- Page 41 and 42:
Situació a Lleida: més de cent pa
- Page 43 and 44:
LingalaLa llengua al món: es calcu
- Page 45 and 46:
MooròLa llengua al món: el moorò
- Page 47 and 48:
Classificació: pertany a la subfam
- Page 49 and 50: on és llengua oficial, Israel, Mol
- Page 51 and 52: SerbiLa llengua al món: el serbi e
- Page 53 and 54: a la nostra ciutat. Dels prop de vu
- Page 55 and 56: WòlofLa llengua al món: llengua a
- Page 58 and 59: Classificació de les llengües per
- Page 60 and 61: ArmèniaConeixementdel català2006
- Page 62 and 63: BenínConeixementdel català2006 20
- Page 64 and 65: Burkina FasoConeixementdel català2
- Page 66 and 67: ColòmbiaConeixementdel català2006
- Page 68 and 69: DinamarcaConeixementdel català2006
- Page 70 and 71: EslovèniaConeixementdel català200
- Page 72 and 73: FrançaConeixementdel català2006 2
- Page 74 and 75: GuatemalaConeixementdel català2006
- Page 76 and 77: ÍndiaConeixementdel català2006 20
- Page 78 and 79: IugoslàviaConeixementdel català20
- Page 80 and 81: LibèriaConeixementdel català2006
- Page 82 and 83: MaltaConeixementdel català2006 200
- Page 84 and 85: NicaraguaConeixementdel català2006
- Page 86 and 87: PanamàConeixementdel català2006 2
- Page 88 and 89: RepúblicaTxecaConeixementdel catal
- Page 90 and 91: SenegalConeixementdel català2006 2
- Page 92 and 93: SuèciaConeixementdel català2006 2
- Page 94 and 95: TxadConeixementdel català2006 2009
- Page 96 and 97: VietnamConeixementdel català2006 2
- Page 98 and 99: ConclusionsLleida, ciutat de BabelL
- Page 102 and 103: — Edo: a la ciutat de Lleida, l
- Page 104 and 105: cinquena part afirma que el sap par
- Page 106 and 107: Solucions que es plantegenUna socie
- Page 108 and 109: Els cursos de català, d’altra ba
- Page 110: ISBN 978-84-9779-999-79 788497 7999