PRÀCTIQUES 1 i 2 COR I GRANS VASOS (Estudi aïllat del cadàver ...

PRÀCTIQUES 1 i 2
COR I GRANS VASOS (Estudi aïllat del cadàver)
Pericardi
Identificar:
─ Pericardi fibrós
─ Pericardi serós
─ Línia de reflexió del pericardi serós (Làmina parietal i làmina visceral o epicardi)
─ Cavitat pericardíaca
─ Si transvers del pericardi (entre l’aorta i el tronc pulmonar)
Conformació externa del cor
Identificar:
─ Base del cor
─ Vèrtex del cor (punta del ventricle esquerre)
─ Escotadura del vèrtex del cor
─ Cara auricular (esquerra)
─ Cara atrial (dreta)
─ Cantell ventricular esquerra (caudal, pertany al ventricle esquerre)
─ Cantell ventricular dret (convexa i cranial, pertany al ventricle dret)
─ Solc coronari (envolta el cor indicant el límit entre els atris i els ventricles)
─ Solc interventricular paraconal (des del solc coronari descendeix per la cara auricular)
─ Solc interventricular subsinuós (des del solc coronari descendeix per la cara atrial)
─ Septe interventricular
⎧ Aorta ascendent
─ Aorta ⎨ Arc de l’aorta
⎩ Aorta descendent
─ Tronc braquiocefàlic
─ Artèria subclàvia esquerra
─ Tronc pulmonar
─ Con arteriós (dilatació del ventricle dret on s’origina el tronc pulmonar)
─ Lligament arteriós
─ Vena cava cranial
─ Vena cava caudal
─ Venes pulmonars
Conformació interna del cor
Identificar:
Atri dret
─ Aurícula dreta (diverticle cec de l’atri dret)
─ Músculs pectinats
─ Cresta terminal (cresta muscular interna entre el si de les venes caves i l’atri dret pròpiament dit)
─ Solc terminal (correspondència externa de la cresta terminal)
─ Si de les venes caves
─ Tubercle intervenós (cresta transversa situada entre la desembocadura de les venes caves)
─ Si coronari
⎧ Fossa oval
─ Septe interatrial ⎨
⎩ Limbe de la fossa oval
Atri esquerre
─ Aurícula esquerra (diverticle cec de l’atri esquerre)
─ Músculs pectinats
─ Septe interatrial
─ Orificis de les venes pulmonars
1

Ventricle dret
─ Orifici atrioventricular dret:
Valva atrioventricular dreta o valva tricúspide:
Cúspide parietal (cantell parietal de l’orifici atrioventricular)
Cúspide septal (cantell septal de l’orifici atrioventricular)
Cúspide angular (en l’angle cranial de l’orifici atrioventricular)
─ Cordes tendinoses
⎧ Múscul papil·lar magne
─ Músculs papil·lars ⎨ Múscul subarteriós
⎩ Músculs papil·lars petits
─ Trabècules carnoses
─ Trabècula septomarginal
─ Con arteriós (dilatació que dóna origen al tronc pulmonar)
─ Cresta supraventricular (cresta carnosa que separa l’orifici atrioventricular del con arteriós)
─ Orifici del tronc pulmonar
─ Valva tronc pulmonar:
Vàlvula semilunar esquerra
Vàlvula semilunar dreta
Vàlvula semilunar intermèdia
Ventricle esquerre
─ Orifici atrioventricular esquerre:
Valva atrioventricular esquerra o valva mitral (bicúspide)
Cúspide parietal (a la vora parietal de l’orifici atrioventricular)
Cúspide septal (a la vora septal de l’orifici atrioventricular)
─ Cordes tendinoses
⎧ Múscul subauricular
─ Músculs papil·lars ⎨
⎩ Múscul subatrial
─ Trabècules carnoses
─ Trabècula septomarginal
─ Orifici de l’aorta
─ Valva aòrtica
Vàlvula semilunar esquerra
Vàlvula semilunar dreta
Vàlvula semilunar septal
─ Orificis de les aortes coronàries esquerra i dreta
─ Septe interventricular
Circulació coronària
Tipus de circulació coronària:
─ Circulació coronària de predominança esquerra (Ru i Cànids)
─ Circulació coronària bilateral (Su i Eq)
─ Circulació coronària variable (predominança esquerra o bilateral) (Felins)
Artèries coronàries:
─ Artèria coronària esquerra:
Branca interventricular paraconal
Branques septals
Branca circumflexa (pel solc coronari)
Branca intermèdia (a la vora ventricular esquerra) (Car, Su i Ru)
Branca interventricular subsinuosa (espècies amb predominança esquerra)
─ Artèria coronària dreta:
Branca interventricular subsinuosa (Su i Eq)
Branques septals
Venes del cor:
Vena magna del cor (pel solc paraconal)
Vena mitjana del cor (pel solc subsinuós)
Venes dretes del cor (des del ventricle dret cap a l’atri dret)
Venes mínimes del cor (a les quatre cavitats)
Branca intermèdia (per la vora ventricular esquerra)
Vena obliqua de l’atri esquerre (des de l’atri esquerre cap al dret) (Car i Eq)
2

Diferències entre espècies
EQUIDS
─ 1 % del pes corporal (en races pura sang)
─ Greix coronari groc i tou
─ Cada artèria coronària té dues venes col·laterals
─ Trabècules septomarginals fines
─ Circulació coronària bilateral
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic
─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial)
REMUGANTS
─ 0,4-0,6 % del pes corporal
─ Greix coronari blanc i dur
─ Trabècules septomarginals gruixudes
─ Circulació coronària de predominança esquerra
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic
─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial)
─ Vena àziga esquerra (que desemboca en el si coronari)
SUIDS
─ 0,3-0,4 % del pes corporal
─ Greix coronari blanc i tou
─ Vasos coronaris recoberts de “ponts musculars”
─ Circulació coronària bilateral
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic i artèria subclàvia esquerra
─ Vena àziga esquerra (que desemboca en el si coronari)
CARNÍVORS
─ 0,7-0,8 % del pes corporal
─ Circulació coronària de predominança esquerra
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic
─ Vena àziga dreta (que desemboca en la vena cava cranial)
─ Arc de l’aorta: Tronc braquiocefàlic i artèria subclàvia esquerra
3

PRÀCTIQUES 3 i 4
OSSOS DEL CRANI, DE LA CARA I MANDÍBULES
Ossos del crani (neurocrani): occipital, parietal, interparietal, frontal, temporal, basiesfenoide, preesfenoide i
etmoide.
Ossos de la cara (esplacnocrani): nasal, llagrimal, zigomàtic (o malar), maxil·la, incisiu (o premaxil·lar), pterigoide,
vòmer i palatí.
Cara dorsal (crani i cara)
• Ossos parietals
• Os interparietal
• Os occipital
• Cresta nucal
• Cresta sagital externa
• Ossos frontals
o Apòfisi zigomàtica del frontal
o Orifici supraorbitari
• Ossos nasals
• Forat nasal ossi
• Ossos incisius
o Canal interincisiu (A. palatolabial)
• Fossa temporal
o Orificis venosos
• Arc zigomàtic
Cara lateral (crani i cara)
• Porció timpànica del temporal
o Porus acústic extern
o Meat acústic extern
o Bulla timpànica
o Apòfisi muscular (m. elevador del vel del paladar)
o Canal musculotubàric (m. tensor del vel del paladar i trompa auditiva)
• Porció petrosa del temporal
o Apòfisi mastoide
o Apòfisi estiloide
o Orifici estilomastoïdal (n. facial = VII)
o Orifici mastoïdal
• Porció escamosa del temporal
o Apòfisi zigomàtica del temporal
o Superfície articular de la mandíbula
Tubercle articular
Fossa articular
Apòfisi retroarticular
Forat retroarticular
• Òrbita
o Apòfisi zigomàtica del frontal
o Apòfisi zigomàtica de la maxil·la
o Apòfisi temporal del zigomàtic
o Os llagrimal
Fossa del sac llagrimal
Canal nasollagrimal
o Os zigomàtic
o Os basioesfenoide: Ala (cara orbitària o vèrtex de l’òrbita)
Forat o forats etmoïdals (nervis i vasos etmoïdals)
Canal òptic (n. òptic = II i a. oftàlmica interna)
4

Fissura orbitària (n. oftàlmic, branca del n. trigemin = V; n. oculomotor = III; n.
troclear = IV; n. abducent = VI)
Canal alar
• Forat alar caudal (a. maxil·lar)
• Forat rodó (n. maxil·lar, branca del n. trigemin = V)
• Forat alar cranial (a. i n. maxil·lars)
• Fossa pterigopalatina
o Forat maxil·lar (a. i n. maxil·lars)
o Forat esfenopalatí (a. i n. esfenopalatíns)
o Forat palatí caudal (n. i a. palatines majors)
• Regió maxil·lar
o Cresta facial
o Forat infraorbitari (nervis i vasos infraorbitaris)
o Apòfisi alveolar de l’os maxil·lar
o Espai interalveolar o interdentari (diastema)
o Incisura nasoincisiva
• Basioccipital
o Forat magne
o Còndils occipitals
o Fossa condílea ventral
Canal del N. hipoglòs = XII
o Apòfisi paracondilar
• Cos del basioesfenoide
o Apòfisi pterigoide del basioesfenoide
Cara ventral (crani i cara)
• Cos del preesfenoide
• Forat lacerat (Eq. i Su.)
o Incisura jugular (n. glossofaringi = IX; n. vague = X; n. accessori = XI; a. caròtide interna; v.
jugular interna)
o Incisura carotídia (a. caròtide interna)
o Incisura oval (n. mandibular, branca del n. trigemin = V)
o Incisura espinosa (a. meníngia mitja)
• Forat jugular (Car. i Ru.)
• Forat carotidi, desemboca en la fissura esfenotimpànica (Car. i Ru.)
• Forat oval (Car. i Ru.)
• Forat espinós (Car. i Ru.)
• Coanes:
o Os palatí
làmina horitzontal
• apòfisi piramidal del palatí
làmina perpendicular
o os pterigoide
apòfisi ganxuda del pterigoide
o Vòmer
• Regió palatina
o Làmina horitzontal del palatí
o Apòfisi palatina de la maxil·la
forat palatí major
solc palatí
o Apòfisi palatina de l’incisiu
fissura palatina
canal interincisiu
o Etmoide (interior)
làmina cribrosa ( n. olfactori = I)
5

Cara caudal (crani i cara)
• Os occipital
o Cresta nucal
o Cresta occipital externa (lligament nucal)
o Tubercles nucals
o Fossa condília dorsal
Mandíbula
• Cos de la mandíbula:
o Cantell alveolar dorsal
porció incisiva
porció molar
o Cantell ventral
incisura dels vasos facials
o Cara bucal o lateral
forat o forats mentonians
o Cara lingual o medial
línia milohioïdal
• Branca de la mandíbula:
o Angle de la mandíbula
apòfisi angular (Car)
o Tuberositat del m. esternomandibular (Eq)
o Apòfisi coronoide
o Escotadura de la mandíbula
o Apòfisi condília
cap de la mandíbula
coll de la mandíbula
o Fossa massetèrica
o Fossa pterigoïdal
o Forat mandibular (n. alveolar inferior, branca del n. mandibular)
o Canal mandibular
Denticions permanents
Gos: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 4/4; M 2/3) = 42
Gat: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 3/2; M 1/1) = 30
Èquids: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 3(4) /3; M 3/3) = 40 (42)
Remugants: 2 X (I 0/4; C 0/ 0(1); PM 3/3; M 3/3) = 32 (34)
Suids: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 4/4; M 3/3) = 44
6

PRÀCTIQUES 5 i 6
DISSECCIÓ SUPERFICIAL DEL CAP
Abans de procedir a retirar la pell del cap, s’han d’observar una sèrie d’estructures
Cavitat oral
• Rima oris (obertura oral)
o llavi superior
o llavi inferior
o angle oral
• Pèls tàctils
• Filtrum
• Vestíbul oral
o vestíbul labial
o vestíbul bucal (boca)
Cavitat nasal
• Nas
o arrel
o dors
o punta
• Narius
o orifici nasal
o ales del nas
• Vestíbul nasal
Ull
• Parpella superior
• Parpella inferior
• Comissura palpebral lateral
• Comissura palpebral medial
• Angle lateral de l’ull
• Angle medial de l’ull
• Plec semilunar de la conjuntiva o tercera parpella
Oïda externa
• Pavelló auricular (cartílag auricular)
• Hèlix (cantell lliure de l’orella)
o cantell tràgic (rostromedial)
o cantell antitràgic (caudolateral)
• Antitrague
• Trague
• Sac cutani marginal
Procedim a retirar la pell del cap, vorejant amb molt de compte les diferents obertures que ens trobem i respectant la
fàscia superficial, per evitar perdre el mínim de músculs cutanis.
7

Músculs
• Músculs facials
M. esfínter superficial del coll 1
Platisma (m. cutani de la cara) 1
M. esfínter profund del coll 1
M. zigomàtic 2
M. malar 1
M. frontal 2
M. elevador nasolabial 2 (medialment els dos següents músculs)
M. caní 1
M. elevador del llavi superior 1
M. orbicular de la boca 1
M. buccinador 1
M. orbicular de l’ull 2
M. retractor de l’angle lateral de l’ull 2
M. elevador de l’angle medial de l’ull 2
• M. Múscul temporal
o Origen: fossa temporal
o Inserció: apòfisi coronoide de la mandíbula
o Funció: elevador de la mandíbula
• M. masseter 3 (porció superficial i profunda)
• M. Múscul milohioïdal 3
• M. Múscul geniohioïdal 4
• M. Múscul digàstric
o Ventre caudal (n. facial VII)
Origen: apòfisi paracondilar de l’occipital
Inserció: tendó intermedi
o Ventre rostral (n. trigemin)
Origen: tendó intermedi
Inserció: cos de la mandíbula
• Músculs auriculars 5
o Mm. auriculars rostrals
M. zigomàticoauricular
M. frontoescutular
M. escutuloauricular
o Mm. auriculars dorsals
M. interescutular
M. parietoauricular (profunds a l’anterior)
M. parietoescutular
o Mm. auriculars caudals
M. cèrvicoauricular
M. cèrvicoescutular
o Mm. auriculars ventrals
M. parotidoauricular
1. Branca bucal dorsal i branca bucal ventral del n. facial (VII)
2. N. auriculopalpebral del n. facial (VII)
3. N. mandibular, branca del n. trigemin (V)
4. N. hipoglòs (XII)
5. branques del n. facial (VII)
8

Glàndules salivals
• Glàndula paròtide i conducte parotidi
• Glàndula mandibular
Limfocentres
• Nòduls limfàtics parotidis
• Nòduls limfàtics mandibulars
N. facial (VII)
• Branca bucal dorsal
• Branca bucal ventral
• N. auriculopalpebral
Vena jugular externa
• V. maxil·lar
o V. auricular caudal
o V. temporal superficial
V. auricular rostral
• V. linguofacial
o V. lingual
Arc hioïdal
Branques mentonianes
V. sublingual
o V. facial
V. mentoniana
V. labial inferior
V. angular de la boca
V. facial profunda
V. infraorbitària (entra per l’orifici infraorbitari. Per aquest orifici surt l’a. i
el n. infraorbitaris)
V. labial superior
V. nasal lateral
V. nasal dorsal
V. angular de l’ull
9

PRÀCTIQUES 7 y 8
DISSECCIÓ PROFUNDA DEL CAP
Desinseriu de la mandíbula els músculs digàstric, milohioïdal i masseter. Talleu el cos de la mandíbula rostralment,
a l’altura dels orificis mentonians i desarticuleu-la a l’altura de l’articulació temporomandibular.
Músculs
• Músculs mastegadors (n. mandibular – branca del V)
o M. masseter
o M. temporal
o M. pterigoïdal medial
o M. pterigoïdal lateral
o M. digàstric (ventre rostral)
• Músculs de la llengua (n. hipoglòs – XII)
o M. genioglòs
o M. hioglòs
o M. estiloglòs
• Músculs hioïdals
o M. milohioïdal (n. mandibular - branca del V)
o M. geniohioïdal (n. hipoglòs - XII)
o M. esternohioïdal (nn. cervicals i n. accessori - XI)
o M. tirohioïdal (nn. cervicals i n. accessori - XI)
o M. estilohioïdal (n. facial - VII))
• Músculs faringis (n. glossofaringi - IX i n. vague - X)
o M. hiofaringi
o M. tirofaringi
o M. cricofaringi
Glàndules salivals
• Glàndula zigomàtica
• Glàndula sublingual monostomàtica i conducte sublingual major
• Glàndula sublingual polistomàtica
• Conducte mandibular
Nervis
• N. mandibular (branca del V)
o N. alveolar inferior
o N. lingual
o N. sublingual
o N. bucal
• N. hipoglòs (XII)
• N. vague (X)
Artèria caròtide comuna
• A. caròtide interna
• A. caròtide externa
o A. occipital
o A. lingual
o A. facial
A. labial inferior
A. angular de la boca
A. labial superior
o A. auricular caudal
o A. temporal superficial
A. transversa de la cara
A. auricular rostral
Aa. palpebrals laterals
o A. maxil·lar
A. infraorbitària
A. alveolar inferior
Aa. palpebrals medials
Branques mentals o mentonianes
A. nasal lateral
10

PRÀCTICA 9
FARINGE
La faringe és la unió musculomembranosa dels tractes respiratori i digestiu. Està situada entre les cavitats nasal i
oral rostralment, i l’esòfag i la laringe caudalment.
Cavitat faríngia
• Nasofaringe (porció nasal de la faringe)
Situada caudodorsal, s’estén des de les coanes fins a l’orifici interfaringi.
o Paladar tou (vel del paladar)
o Arc palatofaringi (plec de la mucosa que s’estén des del paladar tou vorejant l’orifici
intrafaringi)
o Orifici faringi de la trompa auditiva
o Orifici intrafaringi (comunicació entre la nasofaringe i la laringofaringe)
• Orofaringe (porció oral de la faringe)
S’estén des de l’istme de la gola fins a la base de l’epiglotis.
o Arc palatoglòs (plec de la mucosa que s’estén des del paladar tou fins a la llengua.)
o Plec glossoepiglòtic medial
o Val·lècula epiglòtica
o Plecs glossoepiglòtics laterals
• Laringofaringe (porció laríngia de la tràquea)
Situada caudoventral, des de l’epliglotis fins a l’esòfag.
o Recessos piriformes
o Vestíbul esofàgic
11

Cartílags laringis
Cartílag epiglòtic
— Cara lingual
— Cara laríngia
— Vèrtex
— Base
PRÀCTICA 10
LARINGE I LLENGUA
Laringe
Cartílag tiroide
— Làmines esquerra i dreta
— banya rostral (s’articula amb l’hioide)
— fissura tiroïdal
— banya caudal (s’articula amb el cartílag cricoide)
— Prominència laríngia
— Escotadura tiroïdal cranial (re)
— Escotadura tiroïdal caudal
Cartílag cricoide
— Arc del cartílag cricoide
— Làmina del cartílag cricoide
— cresta mitjana
Cartílags aritenoides
— Cara lateral
— Cara medial
— Apòfisi vocal
— Apòfisi corniculada
— Apòfisi cuneïforme (ca)
— Cartílag interaritenoide (car i su)
Músculs de la laringe
— M. cricotiroïdal
— M. cricoaritenoïdal dorsal
— M. cricoaritenoïdal lateral
— M. aritenoïdal transvers
— M. tiroaritenoïdal
— M. vocal (ca i eq)
— M. ventricular (ca i eq)
— Múscul hioepiglòtic
Lligaments
— Membrana tirohioïdal
— Lligament cricotiroïdal
— Lligament cricotraqueal
Cavitat laríngia
— Epiglotis
— Entrada de la laringe
tubercle corniculat
tubercle cuneiforme (ca)
plec aritenoepiglòtic
escotadura interaritenoïdal
— Vestíbul de la laringe
recés laringi mitjà
— Plec vestibular (ca i eq)
— Ventricle laringi (ca, eq i su)
— Plec vocal
— Glotis
— Cavitat infraglòtica
12

— Tirohioide
— Basihioide
apòfisi lingual (re i eq)
— Ceratohioide
— Epihioide
— Estilohioide
— Timpanohioide
Aparell hioïdal
Llengua
— Arrel de la llengua
— Cos de la llengua
— Dors de la llengua
— solc medià de la llengua (car)
— fossa lingual (bo)
— torus lingual (re)
— Vèrtex de la llengua
— Cara ventral
— fre lingual
— recés sublingual lateral
— llisa (car)
— Papil·les linguals
— mecàniques
— filiformes (cornificades en ungulats)
— còniques
— lenticulars (re)
— gustatives
— fungiformes
— vallades
— foliades (car, eq i su)
— Tonsil·les
— tonsil·la lingual (tots)
— tonsil·la del vel del paladar (tots)
— tonsil·la palatina (absent en suids)
— tonsil·la paraepiglòtica (només en suids)
13

PRÀCTICA 11
TRÀQUEA I PULMONS
Tràquea
— Cartílags traqueals (oberts dorsalment)
— Múscul traqueal (unint els cartílags dorsalment; en carnívors és extern)
— Lligaments anulars (teixit conjuntiu entre els cartílags traqueals)
— Bifurcació de la tràquea (principi dels bronquis esquerre i dret)
— Carina traqueal (cresta de la bifurcació de la tràquea)
Bronquis
— Bronquis principals (esquerre i dret)
— Bronquis lobulars
— Bronqui traqueal (su i re)
— Bronquis segmentaris (dorsals, ventrals, medials i laterals)
Pulmons
— Base del pulmó
— Vèrtex del pulmó
— Cara costal:
— Impressions costals
— Cara medial:
— Porció vertebral
— Porció mediastínica:
— Impressió cardíaca
— Impressió aòrtica
— Impressió esofàgica
— Cara diafragmàtica
— Cares interlobulars
— Cantell dorsal
— Cantell ventral
— Cantell basal (entre la cara diafragmàtica i la cara costal)
— Hílum (hil) del pulmó (bronquis, artèries i venes pulmonars)
— Cissura interlobular cranial (pulmó dret) i caudal
— Escotadura cardíaca del pulmó dret
— Escotadura cardíaca del pulmó esquerre
— Solc de la vena cava caudal (pulmó dret)
Lobulació pulmonar
— Pulmó dret:
— Lòbul cranial:
— Porció cranial (re)
— Porció caudal (re)
— Lòbul mitjà (no en eq)
— Lòbul accessori
— Lòbul caudal
— Pulmó esquerre:
— Lòbul cranial:
— Porció cranial (no en eq)
— Porció caudal (no en eq)
— Lòbul caudal
Limfocentre bronquial
— Nodes limfàtics traqueobronquials
— Cranials (ventrals presents en re i su)
— Esquerres
— Drets (inconstants en re, absents en ov)
— Mitjans (dorsals, inconstants en re, absents en ov)
— Nodes limfàtics pulmonars
14

PRÀCTIQUES 12, 13 i 14
CAVITAT TORÀCICA
• Reclineu dorsalment la pell de la regió i de l’extremitat toràcica. A continuació seccioneu els músculs que
mantenen l’extremitat fixada (músculs pectorals, múscul serrat ventral, etc.). Un cop separada l’extremitat
s’ha de tallar des de la segona a la penúltima costelles dorsalment, i els cartílags costals ventralment.
— Múscul transvers del tòrax
O: Estèrnum
I: Articulació costocondral
F: Espiratori
— Fàscia endotoràcica (teixit conjuntiu que revesteix les parets de la cavitat toràcica)
— Pleura
— Pleura pulmonar (coberta serosa que embolcalla el pulmó)
— Pleura parietal:
— Pleura mediastínica
Pleura pericàrdica
— Pleura costal
— Pleura diafragmàtica
— Cavitat pleural
— Cúpula pleural
— Recessos pleurals:
— Recés costodiafragmàtic (entre la pleura costal i la diafragmàtica)
— Recés costomediastínic (entre la pleura costal i la mediastínica)
— Recés lumbodiafragmàtic
• Retireu el pulmó esquerre. Per fer això haureu de seccionar totes les estructures que entren per l’hílum
pulmonar.
— Mediastí
— Mediastí cranial (cranial al pericardi, conté grans vasos, tràquea i esòfag)
— Mediastí caudal (caudal al pericardi, conté l’aorta i l’esòfag)
— Mediastí mig (conté el cor)
— Mediastí dorsal (entre el pericardi i les vèrtebres)
— Mediastí ventral (entre el pericardi i l’estèrnum)
— Plec de la vena cava (des del pericardi al diafragma, conté la vena cava caudal)
Diafragma
— Porció lumbar
— Pilar dret
— Pilar esquerre
— Hiat esofàgic
— Hiat aòrtic
— Porció costal
— Porció esternal
— Centre tendinós (entre les porcions lumbar, costal i esternal)
— Orifici de la vena cava
CAVITAT TORÀCICA II
Artèries
— Arc de l’aorta
— Tronc braquiocefàlic
— Tronc bicarotidi
— A. caròtide comuna (esquerra)
— A. caròtide comuna (dreta)
— A. subclàvia (dreta)
— A. subclàvia (esquerra)
— A. vertebral
15

— Tronc costocervical
— A. intercostal dorsal I
— A. escapular dorsal
— A. cervical profunda
— A. toràcica interna:
— Branques intercostals ventrals
— A. cervical superficial
— A. axil·lar
— Aorta descendent
— Aa. intercostals dorsals
— A. broncoesofàgica
— A. pulmonar (esquerra)
— V. cava cranial
— V. toràcica interna
— Vv. braquiocefàliques (esquerra i dreta)
— V. costocervical (esquerra)
— V. subclàvia
— V. jugular externa
— V. àziga dreta
— Vv. intercostals dorsals
— Vv. broncoesofàgiques
— V. cava caudal
— Vv. pulmonars (esquerres)
— Tronc simpàtic (esquerre)
— Ganglis del tronc simpàtic
— Gangli cervicotoràcic (estrellat)
— Nansa subclàvia
— Gangli cervical mig
— Plexes cardíac, esofàgic i pulmonar
— Tronc vagosimpàtic
— N. vague (X) (esquerre)
— N. laringi recurrent
— Tronc vagal dorsal
— Tronc vagal ventral
— N. frènic (esquerre)
Venes
Nervis
Limfàtic
— Timus (en animals joves)
— Conducte toràcic
— Limfocentre toràcic dorsal
— Nodes limfàtics intercostals
— Nodes limfàtics toràcics aòrtics (no hi solen ser en carnívors)
— Limfocentre toràcic ventral:
— Nodes limfàtics esternals cranials
— Nodes limfàtics esternals caudals
— Limfocentre mediastínic:
— Nodes limfàtics mediastínics cranials
— Nodes limfàtics mediastínics mitjos (en remugants)
— Nodes limfàtics mediastínics caudals (en remugants)
— Limfocentre bronquial:
— Nodes limfàtics traqueobronquials esquerres
16

Estómac monocavitari
PRÀCTICA 15
ESTÓMAC
— Cara parietal (es relaciona amb la paret abdominal i amb el fetge)
— Cara visceral (es relaciona amb les nanses intestinals)
— Curvatura major de l’estómac
— Curvatura menor de l’estómac
— escotadura angular (entre el cos de l’estómac i la porció pilòrica)
— Porció cardíaca (regió al voltant de l’entrada de l’esòfag)
— orifici cardíac
— escotadura cardíaca (entre l’esòfag i el fons de l’estómac)
— Fons de l’estómac o Fundus gàstric (sac cec a l’esquerra de la porció cardíaca)
— sac cec de l’estómac (èquids)
— diverticle de l’estómac (suids)
— Cos de l’estómac (la porció principal de l’estómac)
— solc de l’estómac (en la curvatura menor, la continuació a la mucosa gàstrica de la gotera esofàgica)
— Porció pilòrica (entre l’escotadura angular i el pílor)
— antre pilòric (porció més àmplia)
— pílor (constricció distal que conté l’esfínter)
— orifici pilòric
— torus pilòric (suids)
— Mucoses:
— porció aglandular (èquids i suids):
— cantell plegat (límit sinuós entre la mucosa aglandular i la glandular)
— porció glandular:
— plecs gàstrics (plecs de la mucosa generalment longitudinals)
Estómac policavitari
Rumen
— Cara parietal (esquerra, es relaciona amb la paret abdominal)
— Cara visceral (dreta, es relaciona amb les nanses intestinals)
— Atri del rumen (sac cranial)
— Sac dorsal:
— sac cec caudodorsal
— Sac ventral:
— recés del rumen (cranial)
— sac cec caudoventral
— Solc cranial (entre l’atri del rumen i el recés del rumen)
— Solc caudal (entre els sacs cecs dorsal i ventral)
— Solc longitudinal dret (pilar longitudinal dret)
— Solc longitudinal esquerre (pilar longitudinal esquerre)
— Orifici intraruminal (entre sac dorsal i sac ventral)
— Solc coronari dorsal (pilar coronari dorsal) entre el sao dorsal i el sac cec caudodorsal
— Solc coronari ventral (pilar coronari ventral) entre el sac ventral i el sac cec caudoventral
— Solc ruminoreticular (plec ruminoreticular):
— orifici ruminoreticular
— Papil·les del rumen
Reticle (bonet)
— Curvatura major
— Curvatura menor
— Solc del reticle
— Orifici reticuloomàsic
— Cel·les del reticle
— crestes del reticle
— papil·les del reticle
Omàs (llibret)
— Cos del omàs
— Coll del omàs (orifici reticuloomàsic)
— Solc del omàs
17

— Orifici omasoabomàsic
— recessos interlaminars
— papil·les del omàs
Abomàs (quall)
— Cara parietal (es relaciona amb la paret abdominal)
— Cara visceral (es relaciona amb el rumen)
— Curvatura major
— Curvatura menor
— Fons del abomàs
— Cos del abomàs
— Porció pilòrica:
— pílor
— orifici pilòric
— torus pilòric
— Vels del abomàs
— Plecs espirals del abomàs
18

FETGE
— Cara diafragmàtica:
— solc de la vena cava
— Cara visceral:
— fossa de la vesícula biliar
— cissura del lligament rodó
— porta del fetge
— impressió esofàgica
— impressió gàstrica
— impressió duodenal
— impressió renal (no en su.)
— Cantell dorsal
— Cantell ventral:
— escotadures interlobulars
— Cantell dret
— Cantell esquerre
Lòbuls del fetge
— Lòbul dret:
— lòbul lateral dret (car, su)
— lòbul medial dret (car, su)
— Lòbul esquerre:
— lòbul lateral esquerre (car, su, eq)
— lòbul medial esquerre (car, su, eq)
— Lòbul quadrat
— Lòbul caudat
— procés papil·lar (car, re)
— procés caudat
Conductes biliars
— Conductes hepàtics esquerre i dret
— Conducte hepàtic comú (no en car)
— Conducte cístic
— Vesícula biliar:
— fons de la vesícula biliar
— cos de la vesícula biliar
— coll de la vesícula biliar
— Conducte colèdoc
Lligaments del fetge
— Lligament falciforme
— Lligament rodó del fetge
— Lligament coronari
— Lligament triangular dret
— Lligament triangular esquerre
MELSA
— Cara parietal
— Cara visceral
— hílum (hil) de la melsa
— cara renal
— cara gàstrica
— cara intestinal
— Extremitat dorsal
— Extremitat ventral
— Túnica serosa
PRÀCTICA 16
FETGE I MELSA
19

PRÀCTIQUES 17, 18 i 19
CAVITAT ABDOMINAL
Obertura de la cavitat abdominal: secció de la línia alba des del cartílag xifoide fins al pubis. Talleu la paret
abdominal seguint els arcs costals. Identifiqueu la topografia visceral: fetge, estómac, melsa, pàncrees, intestí prim,
intestí gruixut, bufeta de l’orina, glàndules adrenals, ronyons i òrgans genitals interns.
• Duodè
Intestí prim
— Porció cranial: entre el pílor i la flexura duodenal cranial
— Flexura duodenal cranial
— Porció descendent: entre les flexures duodenal cranial i duodenal caudal
— Flexura duodenal caudal
— Porció transversa (porció caudal)
— Porció ascendent: entre la porció transversa i la flexura duodenojejunal
— Flexura duodenojejunal
Visualitzeu la papil·la duodenal major i la menor mitjançant la secció de l’intestí a l’altura del duodè descendent, a la
zona de contacte amb el lòbul dret del pàncrees.
— Papil·la duodenal major: desembocadura del conducte colèdoc i del conducte pancreàtic
— Papil·la duodenal menor: desembocadura del conducte pancreàtic accessori
• Pàncrees
— Lòbul dret
— Cos
— Lòbul esquerre
• Jejú
Entre la flexura duodenojejunal i l’ili.
• Ili
Dissequeu la papil·la ileal, projecció del final de l’ili a la llum de l’intestí gruixut, i els orificis ileal i cecocòlic.
• Cec
Base del cec
Cos del cec
Vèrtex del cec
• Còlon
— Còlon ascendent
Flexura còlica dreta
— Còlon transvers
Flexura còlica esquerra
— Còlon descendent
Intestí gruixut
• Recte
— Ampolla rectal: eixamplament de la porció terminal del recte
20

Peritoneu
Membrana serosa que recobreix la cavitat abdominal, pelviana i escrotal. Es distingeixen una túnica serosa i una tela
subserosa, que presenta teixit adipós.
— Peritoneu parietal
— Peritoneu visceral
— Cavitat peritoneal
— Bossa omental
— Orifici omental (epiploic)
— Recés caudal de l’oment
— Oment major (epipló major): sac del peritoneu entre els intestins i la paret ventral de l’abdomen
— Paret superficial
— Paret profunda
— Lligament gastroesplènic: de l’estómac a la melsa
— Lligament gastrofrènic: del fundus de l’estómac al diafragma
— Lligament frenicoesplènic: del diafragma a la melsa
— Vel omental: en carnívors, part del peritoneu que comunica la paret profunda de l’oment major amb el
mesocòlon descendent
— Oment menor (epipló menor): comunica la curvatura menor de l’estómac i la porció cranial del duodè amb la
cara visceral del fetge
— Lligament hepatogàstric
— Lligament hepatoduodenal
— Lligaments del fetge
— Lligament hepatorenal
— Lligament falciforme del fetge
— Mesoduodè
— Mesenteri
— Mesojejú
— Mesoili
— Mesocòlon ascendent
— Mesocòlon transvers
— Mesocòlon descendent
— Mesorecte
— Plec duodenocòlic
— Plec ileocecal
— Plec cecocòlic (carnívors)
— Plec intercecal (carnívors)
Secció del duodè: es realitza una lligadura doble a l’altura del duodè descendent a l’extrem caudal del lòbul dret del
pàncrees. Es talla entre les dues lligadures.
Secció del còlon: es realitza una lligadura doble a l’altura del còlon descendent on el còlon penetra cap a la cavitat de
la pelvis. Es talla entre les dues lligadures.
Dissecció de l’artèria i la vena mesentèrica cranial a l’altura de l’arrel del mesenteri.
Secció del mesenteri i dels mesos del duodè i del còlon. Extracció de la massa intestinal.
Visualització de la papil·la duodenal major en el duodè descendent: dissecció del conducte colèdoc fins a localitzar la
zona en què està en contacte amb el duodè. Secció longitudinal (3-4 cm) del duodè en el seu cantell lliure, obertura
del duodè i localització de la papil·la duodenal amb el seu orifici.
Visualització de l’orifici ileal i de l’orifici cecocòlic: lligadura a l’altura de l’ili on acaba el lligament ileocecal,
lligadura del còlon a l’altura de la flexura còlica dreta. Secció longitudinal de l’intestí entre les dues lligadures.
Observeu la papil·la ileal que comunica l’ili amb el còlon descendent, i l’orifici cecocòlic situat al còlon ascendent i
que comunica amb el cec.
21

Dissecció de les artèries celíaca i mesentèrica cranial
Vasos sanguinis
Secció de les tres últimes costelles a l’altura de la inserció del múscul iliocostal en el gos. Secció dels músculs
intercostals en el novè espai intercostal. Aquesta maniobra permet moure el diafragma en direcció caudal per
visualitzar el hiatus aòrtic i en direcció cranial per observar l’origen de l’artèria celíaca i mesentèrica cranial.
Dissequeu l’artèria celíaca i mesentèrica cranial eliminant, a l’altura del pilar esquerre del diafragma, el plexe celíac i
el mesenteri cranial respectivament.
Localitzeu i dissequeu la glàndula adrenal esquerra. Per la seva cara lateral creua la vena frènica caudal.
En el cas de l’ovella s’ha de tallar l’arc costal prop de l’origen, s’ha de separar la melsa del diafragma i s’ha de fer
descendir el rumen per poder dissecar les artèries celíaca i mesentèrica cranial. A vegades aquestes dues artèries
poden originar-se com un tronc comú des de l’aorta abdominal.
Aorta abdominal
— A. frènica caudal i abdominal cranial
— A. celíaca (esòfag, estómac, fetge i pàncrees):
— A. gàstrica esquerra
— Branques esofàgiques
— A. hepàtica
— Branques hepàtiques
— A. cística
— A. gàstrica dreta
— A. gastroduodenal
— A. pancreaticoduodenal
— A. gastroepiploica
— A. esplènica
— Branques pancreàtiques
— Aa. gàstriques curtes
— A. gastroepiploica esquerra
— A. mesentèrica cranial (pàncrees, duodè, jejú, ili, cec i còlon)
— A. pancreaticoduodenal caudal
— A. jejunals
— A. ileocòlica
— Aa. adrenals
— Aa. renals (emeten branques per les glàndules adrenals i els urèters)
— Aa. testiculars o Aa. ovàriques (a l’altura de la 5a vèrtebra lumbar en el gos)
— A. mesentèrica caudal
• A. còlica esquerra (vascularitza el còlon descendent)
• A. rectal cranial (vascularitza el recte)
— Aa. circumflexes ilíaques profundes
— Aa. lumbars
— Aa. ilíaques externes
— Aa. ilíaques internes
— A. sacra mitjana
22

Venes
Vena cava caudal
— Vv. frèniques caudals
— Vv. hepàtiques
— V. abdominal cranial
— Vv. lumbars
— V. rectal caudal
— Vv. renals
— Vv. ovàriques o vv. testiculars (la vena gonadal esquerra desemboca a la vena renal esquerra, la vena gonadal
dreta directament a la vena cava caudal)
— Vv. circumflexes ilíaques profundes
— Vv. ilíaques comunes
— Vv. ilíaques externes
— Vv. ilíaques internes
Vena porta
— V. gastroduodenal
— V. esplènica
— V. mesentèrica cranial
— V. mesentèrica caudal
V. rectal cranial
Nervis
Plexe aòrtic abdominal: Sistema nerviós autònom
Limfocentres
— Limfocentre celíac
— Limfocentre mesentèric cranial
— Nòduls limfàtics jejunals
— Limfocentre mesentèric caudal
— Limfocentre iliosacral
— Nòduls limfàtics ilíacs medials (situats en l’origen de les Aa., ilíaques externes)
23

PRÀCTICA 20
RONYÓ
Els ronyons estan coberts per la fàscia renal, sota de la qual trobem una coberta doble, primer la càpsula adiposa i
immediatament a sota la càpsula fibrosa. Depenent del grau de fusió dels lòbuls renals de l’embrió, trobem ronyons
en forma de raïm (per exemple el cas dels cetacis). Parlaríem de ronyons lobulats, quan aquesta lobulació és visible
des de l’exterior, com és el cas dels bòvids. Són ronyons unificats quan la fusió és completa, tant externament com
internament; és el ronyó dels carnívors i petits remugants. Es parla de ronyons de transició, quan la lobulació es
manté a la medul·la però no a l’ escorça.
Morfologia externa
— Cantell lateral: convex
— Cantell medial: còncau, aquí trobem:
— Hilum renal: lloc per on surt l’urèter i entra el paquet vasculonerviós
— Sinus renal: cavitat del ronyó on es troba l’hilum, conté greix i teixit conjuntiu
— Cara ventral
— Cara dorsal
— Extremitat cranial
— Extremitat caudal
— Càpsula adiposa
— Càpsula fibrosa
— Lòbuls renals: externament només són visibles en bòvids
Morfologia interna
— Lòbuls renals: internament es corresponen amb una piràmide renal i la seva escorça renal corresponent; estan
dividits internament en suids i en l’home, externament en bòvids i cetacis.
— Escorça renal: és la porció externa del ronyó, d’aspecte granulós, on trobem els corpuscles renals, que formen els
lobels corticals.
- Lobels corticals:
— Porció convoluta: s’hi localitzen els corpuscles renals (glomèruls) i els tubs contorts.
— Porció radiada: es correspon amb els túbuls rectes, que es prolongaran al llarg de la medul·la.
—Medul·la renal: aquí es on trobem les piràmides renals
- Piràmides renals: la base es troba en l’escorça i el vèrtex en la pelvis renal o en els calzes renals
-Columnes renals: porcions d’escorça renal que s’extén fins a la medul.la limitant les piràmides
renals.
-Base de la piràmide: es situa a l’escorça renal
-Papil·les renals: estan separades drenant al seu propi calze en suids i bòvids
-Cresta renal: resultat de la fusió de les papil·les renals ocorre en carnívors, òvids i èquids
-Àrea cribosa: forats dels conductes papil·lars a nivell dels calzes o de la cresta renal
—Pelvis renal (no presenten pelvis renal els bòvids): consisteix en la dilatació de l’urèter a nivell del sinus renal.
-Recessos de la pelvis:
-Recessos laterals (Car, Ov)
-Recessos terminals (Eq)
-Calzes renals (Re, Su):
-Calzes renals majors
-Calzes renals menors
24

Ovari
Trompa uterina
— Cara medial
— Cara lateral
— Cantell mesoovàric
— Cantell lliure
— Extremitat tubària
— Extremitat uterina
— Lligament propi de l’ovari
Al seccionar-lo:
— Escorça: fol·licles 1i, 2i, 3i i cossos lutis
— Medul·la: vasos sanguinis
— Fossa ovàrica (Eq)
— Infundíbul de la trompa uterina
— Fímbries de la trompa
— Fímbria ovàrica
— Orifici abdominal de la trompa uterina
— Ampolla de la trompa uterina
— Istme de la trompa uterina
— Orifici uterí de la trompa
Úter (úter bicorne)
PRÀCTICA 21
GENITAL FEMENÍ
— Banyes de l’úter
— Cantell mesomètric
— Cantell lliure
— Lligament intercornual (Re i Car)
— Vel uterí
— Fons de l’úter (Eq)
— Cos de l’úter
— Cantell dret
— Cantell esquerre
— Cara dorsal
— Cara ventral
— Glàndules uterines
— Coll de l’úter:
— Orifici intern de l’úter
— Canal del coll uterí:
— Plecs longitudinals
— Plecs circulars (Re)
— Pulvini o coixinets cervicals (Su)
— Orifici extern de l’úter
— Porció vaginal del coll (morro de tenca) (no en Su)
— Glàndules cervicals
— Perimetri (túnica serosa = peritoneu visceral)
— Miometri
— Endometri
L’úter gestant en els remugants desenvolupa carúncules.
El sac coriònic desenvolupa cotiledons.
La unió carúncula-cotiledó forma els placentomes.
Les carúncules són diferents segons l’espècie:
Ovella: tenen una depressió central.
Vaca: tenen una prominència central.
Cabra: són planes.
25

Lligaments
— Mesometri
— Mesosàlpinx
— Mesoovari
— Bossa ovàrica
— Lligament rodó de l’úter
Vagina
— Fòrnix de la vagina
— Rugositats vaginals
— Himen
— Orifici de la vagina
Vestíbul de la vagina
Genitals externs
— Glàndula vestibular major (Re, Fe)
— Glàndules vestibulars menors
— Tubercle uretral (Ca)
— Orifici extern de la uretra
— Diverticle suburetral (Re, Su)
— Conducte deferent vestigial (conductes de Gartner)
— Vulva
— Clítoris
• Llavis de la vulva
• Comissura ventral dels llavis
• Comissura dorsal dels llavis
• Obertura o fenedura de la vulva
• Cos
• Gland
• Fossa del clítoris
26

Cobertes del testicle i del cordó espermàtic
PRÀCTICA 22
GENITAL MASCULÍ
— Escrot (bossa de pell que conté els testicles)
— Túnica dartos
— Fàscia espermàtica externa (fàscia del múscul oblic extern de l’abdomen)
— Múscul cremàster (fibres del múscul oblic intern de l’abdomen)
— Fàscia espermàtica interna (fàscia del múscul transvers de l’abdomen)
— Túnica vaginal
• Làmina parietal
• Làmina visceral
Testicles
— Extremitat cefàlica (cranial a la majoria d’espècies, dorsal en remugants)
— Extremitat caudada (caudal a la majoria d’espècies, ventral en remugants)
— Cara lateral
— Cara medial
— Cantell lliure (ventral a la majoria d’espècies, lateral en remugants)
— Cantell epididimari
En seccionar-lo:
Epidídim
• Cap de l’epidídim
• Cos de l’epidídim
• Cua de l’epidídim
— Conducte deferent (cordó espermàtic)
— Lligament propi del testicle
— Lligament de la cua de l’epidídim
Penis
— Tipus
• Fibroelàstics (Re, Su)
• Musculocavernosos (Car, Eq)
• Túnica albugínia
• Mediastí del testicle (absent en èquids)
• Septes del testicle
• Lobels del testicle
• Parènquima del testicle
o Túbuls seminífers contorts
o Túbuls seminífers rectes (connecten els túbuls contorts amb la xarxa
testicular)
o Xarxa testicular (al mediastí del testicle)
o Conductes eferents del testicle
— Arrel del penis
• Pilars del penis
• Bulb del penis (teixit esponjós)
— Cos del penis (des de l’arrel del penis fins al gland)
— Dors del penis
— Flexura sigmoïdal del penis (Re, Su)
27

— Porció lliure del penis
• Gland:
o Corona del gland
o Coll del gland
o Fossa del gland (Eq)
En carnívors:
o Porció llarga
o Bulb del gland
o Os penià
— Cos cavernós del penis
— Cos esponjós del penis
— Cos esponjós del gland
— Túnica albugínia (dels cossos cavernós i esponjós)
— Múscul isquiocavernós
O: Tuberositat isquiàtica
I: Cos del penis
— Múscul bulboesponjós
O: Túnica albugínia
I: Septe medià
— Múscul retractor del penis
O: Les primeres vèrtebres caudals
I: Cara ventral (uretral) del penis
— Prepuci
• Orifici prepucial
• Cavitat prepucial
• Fre del prepuci (Re, Fe)
— Uretra
• Porció pelviana (preprostàtica i prostàtica)
• Porció peniana
• Orifici uretral extern
• Procés uretral (no en Su i Fe)
Glàndules genitals accessòries
— Glàndules vesiculars (Un)
— Pròstata
• Lòbuls dret i esquerre
• Porció disseminada (no en Eq)
— Glàndules bulbouretrals (no en Ca)
28

Glàndules adrenals
Situades medialment i cranialment als ronyons.
Òrgans urinaris
PRÀCTIQUES 23, 24 i 25
CAVITAT ABDOMINAL I DE LA PELVIS
— Ronyons
— Urèters
• porció abdominal
• porció pelviana
• porció intramural
— Bufeta urinària
• vèrtex de la bufeta
• cos de la bufeta
— cara dorsal
— cara ventral
• coll de la bufeta
• Lligament medià de la bufeta (uneix la bufeta de l’orina amb la símfisi pelviana i la línia alba, en l’embrió
conté l’úrac)
• Lligament lateral de la bufeta (uneix la bufeta de l’orina amb la paret pèlvica en el mascle i amb el
lligament ample de l’úter en la femella)
• Lligament rodó de la bufeta (vestigi de l’A. umbilical de l’embrió)
Òrgans genitals femenins
— Ovaris (dins de la bossa ovàrica en la gossa, que presenta una obertura a la cara medial. Formada pel mesoovari
i el mesosàlpinx.)
— Trompes uterines
— Banyes de l’úter
— Cos de l’úter
— Lligament ample de l’úter:
• Mesometri
• Mesosàlpinx
• Mesoovari (el seu cantell lliure es coneix amb el nom de lligament suspensori de
l’ovari.)
• Lligament propi de l’ovari
• Lligament rodó de l’úter (s’introdueix pel trajecte inguinal)
Òrgans genitals masculins
— Cordó espermàtic (sortint de l’anell inguinal profund)
Músculs del sostre de la cavitat abdominal
— M. psoes major
O: Superfície ventral del cos de les vèrtebres lumbars
I: Trocànter menor del fèmur
— M. psoes menor
O: Superfície ventral del cos de les últimes vèrtebres toràciques i primeres lumbars
I: Tubercle del psoes menor del cos de l’ili
— M. quadrat dels lloms
O: Superfície ventral del cos de les tres últimes vèrtebres toràciques
I: Apòfisis transverses de les vèrtebres lumbars i cara medial de l’ala de l’ili
29

CAVITAT DE LA PELVIS
Retireu el membre pelvià esquerre:
° Seccioneu els músculs psoes ilíac, obturador extern i intern, bessons de la pelvis, quadrat de la cuixa,
pectini, sartori, articular del maluc, el glutis, bíceps de la cuixa, gràcilis, adductor, semitendinós i
semimembranós.
° Desarticuleu el maluc.
° Identifiqueu i retireu el lligament sacrotuberós
° Seccioneu l’ili on l’ala s’uneix amb el cos (l’ala del sacre fa de límit i impedeix tallar les estructures
subjacents, el nervi ciàtic, artèria glútia caudal i artèria pudenda interna)
° Desarticuleu la símfisi pelviana i retireu l’os coxal esquerre.
Identifiqueu la bufeta de l’orina i la desembocadura de l’urèter esquerre.
Identifiqueu el recte que desemboca a l’anus.
Recessos de la cavitat peritoneal:
° Excavació rectogenital
° fossa pararectal
° Excavació vesicogenital
° Excavació pubovesical
Dissequeu i identifiqueu els músculs següents:
° M. coccigi (dues porcions en el gos, la lateral petita i la medial més gran)
° Mm. intertransversos dorsals de la cua
° Mm. intertransversos ventrals de la cua
° M. sacrocaudal ventral lateral
° M. elevador de l’anus
° M. obturador intern
En el mascle:
° Pròstata (amb dos lòbuls, esquerre i dret parcialment separats per un solc en el gos. És l’única
glàndula genital accessòria que presenten els carnívors.)
° Conductes deferents (identifiqueu-los a l’anell inguinal profund. Desemboquen a la uretra masculina a
l’altura de la pròstata. No presenten ampolla.)
° Incidiu ventralment en la bufeta de l’orina i la uretra masculina per observar l’orifici de l’urèter, la
uretra interna i els col·licles seminals on s’obren els conductes deferents.
En la femella:
° Vagina i vestíbul de la vagina
° Incidiu a l’altura de la comissura ventral de la vulva seccionant el vestíbul de la vagina i la uretra
femenina.
° Identifiqueu el clítoris en la seva fossa i els pilars del clítoris formats per teixit cavernós.
Artèria ilíaca interna:
° A. umbilical
° A. vesical cranial (vestigial)
° A. glútia caudal
° A. pudenda interna
° A. prostàtica
° A. vesical caudal
° Branques rectals
° A. vaginal o a. del penis
Nervis pelvians (són nervis esplàncnics)
Nervi ciàtic (s’ha seccionat el retirar l’extremitat)
Nervi pudend (s’ha seccionat al retirar el coxal)
30

Distingiu les parts: tronc, cervell i cerebel
PRÀCTICA 26
ENCÈFAL
Cervell
Observeu que està format per dos hemisferis, separats pel canal longitudinal del cervell (aquest canal està ocupat per
un plec de duramàter, la falç del cervell). Els dos hemisferis envolten el diencèfal (tronc de l’encèfal) i estan
comunicats per fibres comissurals. Separeu els dos hemisferis pel pla medià i identifiqueu el cos callós (és el conjunt
més gran de fibres comissurals que uneixen els dos hemisferis cerebrals).
A la superfície del cervell es distingeixen solcs que separen circumvolucions i que presenten variacions
interespecífiques i individuals. Al cervell de gos, identifiqueu les següents:
Fissura pseudosilviana
Solc ectosilvià
Solc suprasilvià
Solc ectomarginal
Solc marginal
Solc rínic lateral
Solc presilvià
Solc creuat
Solc d’unió
Solc coronal
Circumvolució silviana
Circumvolució ectosilviana
Circumvolució suprasilviana
Circumvolució ectomarginal
Circumvolució marginal
Circumvolució prorea
Circumvolució precreuada
Circumvolució postcreuada
En seccions transversals, reconegueu els ventricles laterals i les seves porcions (banya rostral, part central i banya
temporal) juntament amb els plexes coroïdals.
Cada hemisferi cerebral està format per substància blanca i substància grisa. La substància blanca la formen les fibres
d’associació (connecten diferents àrees cerebrals entre si), fibres de projecció (formen la càpsula interna —formada
per fibres del neocòrtex—) i fibres comissurals (connecten els dos hemisferis cerebrals entre si).
La substància grisa (cossos de les neurones) forma l’escorça i els nuclis basals. Filogenèticament, l’escorça cerebral
es pot classificar en neocòrtex i al·locòrtex (arquicòrtex i paleocòrtex). Identificar aquests tipus d’escorça cerebral:
neocòrtex (escorça frontal, parietal, temporal i occipital); al·locòrtex o rinencèfal en què es distingeixen tres porcions:
una porció basal (paleocòrtex), una porció septal (paleocòrtex) i una porció límbica (arquicòrtex).
A partir d’encèfals intactes, encèfals dissecats i seccions en els plans transversal, dorsal i medial-sagital:
Identifiqueu a la porció basal del rinencèfal, el bulb olfactori, el peduncle olfactori i el lòbul piriforme.
Identifiqueu, en la porció septal del rinencèfal, l’àrea subcallosa, la circumvolució diagonal i el septe del telencèfal.
Identifiqueu en la porció límbica del rinencèfal, la formació hipocampal (formada pel subicle, l’hipocamp i la
circumvolució dentada) i el fòrnix (són les fibres mielíniques que constitueixen el sistema eferent de l’hipocamp cap
als cossos mamil·lars de l’hipotàlem).
Identifiqueu, inclosos en la substància blanca, els nuclis basals formats per el nucli caudat (neoestriat), el nucli
accumbens i el nucli lentiforme (constituït per el pàl·lid [paleoestriat] i el putamen [neoestriat]), el claustre i el cos
amigdalí.
31

Cerebel
Observeu com el cerebel ocupa una posició posterior respecte als hemisferis cerebrals i està separat de l’escorça
occipital per un plec de la duramàter, la tenda del cervell.
Identifiqueu, externament, un vermis i dos hemisferis cerebel·losos (a cada costat del vermis).
A partir d’un tall medial observeu com el cerebel està format per una substància blanca (formada per fibres nervioses
aferents, eferents i intrínseques) i una substància grisa (formada pels cossos de les neurones). Per l’aspecte arbori, la
substància blanca és coneguda com l’arbre de la vida. La substància grisa està distribuïda per la superfície i forma
l’escorça, i internament constitueix uns nuclis a cada costat del pla medià. Identifiqueu aquests nuclis (dentat,
interpositum i fastigi) a partir de les seccions transversals i dorsals.
Identifiqueu els peduncles cerebel·losos (tres a cada costat): dos peduncles cerebel·losos rostrals que l’uneixen al
mesencèfal, dos peduncles cerebel·losos mitjans que l’uneixen al pont, i dos peduncles cerebel·losos caudals que
l’uneixen a la medul·la oblongada.
Tronc de l’encèfal
1. Diencèfal
Situat entre els hemisferis cerebrals.
A partir dels encèfals dissecats i talls, identifiqueu: l’epitàlem, el tàlem, l’hipotàlem, el subtàlem i els metatàlem.
Distingiu:
En l’epitàlem, l’habènula i la glàndula pineal.
En el tàlem (format per nuclis que reben informació sensitiva ascendent de la medul·la espinal i dels nervis cranials, a
més de mantenir informació recíproca amb l’escorça cerebral i nuclis basals dels hemisferis cerebrals), l’adherència
intertalàmica.
A l’hipotàlem, el quiasma òptic, el tracte òptic, la hipòfisi, els cossos mamil·lars i nuclis hipotalàmics.
En el metatàlem, els cossos geniculats lateral i medial (reben informació visual i auditiva respectivament).
El tercer ventricle envoltant a l’adherència intertalàmica i les seves comunicacions amb els ventricles laterals pels
forats interventriculars i, caudalment amb el quart ventricle, per l’aqüeducte mesencefàlic.
2. Mesencèfal
Identifiqueu-ne les parts: tecte i peduncles cerebel·losos.
Distingiu en el sostre els col·licles rostrals i els col·licles caudals. Davant dels col·licles rostrals, identifiqueu l’àrea
pretectal i la comissura caudal. Observeu la connexió dels col·licles amb el metatàlem mitjançant el braç del col·licle
rostral (amb el cos geniculat lateral) i el braç del col·licle caudal (amb el cos geniculat medial).
A la alçada del peduncles cerebel·losos, distingiu la porció dorsal que envolta a l’aqüeducte mesencefàlic, i la porció
ventral de la substància negre, que constitueix els peus dels peduncles cerebel·losos (formats pels tractes piramidal i
corticopòntic).
3. Pont
Delimiteu el metencèfal ventral o pont. Distingiu, en l’àmbit de la porció caudal del pont, el cos trapezoide (hi ha
autors que el consideren part de la medul·la oblongada). Està format per fibres transversals que des del nucli coclear
arriben als nuclis del cos trapezoide d’ambdós costats. Identifiqueu els nervis vestibulococlear (VIII nervi cranial),
trigemin (V nervi cranial), facial (VII nervi cranial) i abducent (VI nervi cranial).
Observeu com la porció dorsal del pont o tegment forma el terra del quart ventricle. La porció ventral del pont està
formada pels tractes piramidal i corticopòntic, nuclis del pont i fibres transverses pòntiques.
Identifiqueu en els encèfals dissecats i en seccions transversals, el vel medul·lar cranial i la decussació del nervi
troclear (IV nervi cranial).
4. Medul·la oblongada
Delimiteu el mielencèfal o medul·la oblongada (s’estén caudalment al pont i continua, a través del forat magne, amb
la medul·la espinal).
32

Observeu com la porció dorsal té una situació ventral i ventrolateral al quart ventricle.
Identifiqueu l’òbex i els relleus dels nuclis gràcil i cuneïforme, com també dels fascicles gràcil i cuneïforme.
Reconegueu el vel medul·lar caudal i la tela coroide del quart ventricle amb els plexes coroides del quart ventricle.
Identifiqueu les obertures laterals del quart ventricle en l’àmbit de les aturades laterals del quart ventricle (lloc per on
surt el líquid cefaloraquidi a l’espai subaracnoide).
A la superfície ventral de la medul·la oblongada, identifiqueu uns relleus longitudinals anomenats piràmides.
Reconegueu la decussació de les piràmides.
33

PRÀCTICA 27
MEDUL·LA ESPINAL
Ressequeu els músculs epaxials de les apòfisis espinoses de les vèrtebres toràciques i lumbars. Aixequeu les làmines
vertebrals i observar la medul·la espinal coberta per la duramàter espinal. Entre aquesta meninge i el periosti es
troba l’espai epidural ocupat per teixit conjuntiu lax, greix i vasos sanguinis.
Distingiu les arrels dorsals i les arrels ventrals que s’uneixen per formar un nervi espinal que abandona el canal
vertebral pel corresponent forat intervertebral. A l’altura de l’arrel dorsal, prop de la unió amb l’arrel ventral,
s’observa una dilatació que és el gangli espinal (format pels somes de les neurones sensitives).
La medul·la espinal del gos està constituïda per 8 segments cervicals, 13 de toràcics, 7 de lumbars, 3 de sacres i un
nombre variable de caudals. A l’altura de les vèrtebres cervicals, els nervis espinals surten per davant de la vèrtebra
que porta el seu mateix número. Els nervis espinals toràcics, lumbars i sacres ho fan per darrere.
Identifiqueu la intumescència lumbar i delimiteu els segments de la medul·la espinal que la constitueixen (L4, L5,
L6, L7, S1, S2, S3). Vegeu la relació que mantenen amb les vèrtebres corresponents. Seguiu el trajecte dels nervis
espinals que donen lloc a aquesta intumescència. Observeu com el nervi femoral es forma a partir de les arrels L4 i
L5; el nervi ciàtic es forma a partir de les arrels de L6, L7 i S1; el nervi pudend es forma a partir de S1, S2 i S3.
Identifiqueu l’extrem terminal de la medul·la espinal anomenada con medul·lar. Observeu com s’estén formant
l’hílum terminal (filum terminale) envoltat per les meninges.
En un gos de mida mitjana la medul·la espinal arriba fins a l’altura vertebral L6-L7. Això fa que les arrels sacres,
caudals i últimes lumbars s’estenguin caudalment per travessar el forat intervertebral que els correspon formant una
estructura en forma de cua de cavall, la cauda equina, que envolta l’hílum terminal.
Talleu la duramàter seguint l’eix longitudinal de la medul·la espinal. Separeu-la lateralment i observeu les arrels
dorsals cobertes per la membrana piaaracnoide. A la superfície lateral de la medul·la espinal, la piamàter forma un
cordó longitudinal de teixit conjuntiu anomenat lligament denticulat, que travessa l’aracnoide per fixar-se a la
duramàter en un punt que es troba equidistant entre les arrels dels segments medul·lars veïns.
Reclineu la medul·la espinal cap a un costat i observeu en el sòl del canal vertebral la presència del plexe venós
vertebral intern ventral. Consisteix en dos vasos venosos (sense vàlvules) que s’estenen des del crani fins a les
vèrtebres caudals, envoltats pel greix epidural. Observeu les nombroses anastomosis entre els vasos esquerre i dret
d’aquest plexe.
Identifiqueu, a l’altura de la fissura longitudinal ventral de la medul·la espinal, l’artèria longitudinal ventral
(continua cranialment amb l’artèria basilar).
Examineu detingudament el sòl del canal vertebral i distingiu el lligament longitudinal dorsal (s’estén
longitudinalment per la columna vertebral fins a l’apòfisi odontoide de l’axis) que s’eixampla a l’altura de la
superfície dorsal de l’anell fibrós de cada disc intervertebral on s’insereix.
A l’altura de les vèrtebres toràciques, observeu els lligaments intercapitals (absents a l’altura de T1-T2 i T12-T13;
pot estar absent en alguns animals a l’altura de T10-T11 i de T11-T12) a l’altura del dors de cada disc intervertebral i
per sota del lligament longitudinal dorsal. S’insereix sobre els caps de les costelles i les manté fixes sobre les cares
articulars.
34

PRÀCTICA 28
L’ULL I ESTRUCTURES ANNEXES
Observeu com les parpelles superior i inferior s’uneixen en les comissures palpebrals i delimiten l’obertura palpebral.
Reclineu les parpelles i identifiqueu la conjuntiva palpebral i la conjuntiva bulbar. Observeu el sac conjuntival dorsal
i el sac conjuntival ventral.
Localitzeu, a l’altura de l’angle medial, la carúncula lacrimal i la tercera parpella. Observeu com a l’altura de la
superfície interna de les parpelles superior i inferior, prop de la comissura palpebral medial, es localitzen els punts
lacrimals superior i inferior respectivament. Són les obertures dels canalicles lacrimals. Els dos canalicles drenen al
sac lacrimal, que és l’origen del canal nasolacrimal que acaba a la cavitat nasal.
Separeu el lligament orbital (Ca i Su) i la periòrbita de la cara dorsal i lateral del globus ocular i observeu, sota
l’apòfisi zigomàtica de l’os frontal, la glàndula lacrimal.
La periòrbita és una membrana fibrosa de forma cònica que tanca l’ull, els músculs extrínsecs oculars i els seus vasos
i nervis. Incidiu en la periòrbita longitudinalment i reclineu-la. Observeu els músculs extrínsecs de l’ull següents:
Múscul elevador de la parpella superior
Múscul oblic dorsal
Múscul oblic ventral
Múscul recte dorsal
Múscul recte ventral
Múscul recte lateral
Múscul recte medial
Reclineu el múscul recte lateral i reconegueu el múscul retractor del globus de l’ull. Separeu-ne les porcions i
reconegeu el nervi òptic, l’artèria oftàlmica interna, el nervi oculomotor (III nervi cranial), el gangli ciliar, els nervis
ciliars curts (rostrals al gangli ciliar), el nervi troclear —IV nervi cranial (en la porció caudal i interna del múscul
oblic dorsal) i el nervi abducent —IV nervi cranial (en la porció caudal i interna del múscul recte lateral).
L’ull
La paret del globus ocular està formada per tres capes: fibrosa (externa), vascular (mitjana) i nerviosa (interna).
o capa fibrosa:
Distingiu a la superfície anterior la còrnia. És transparent i continua amb l’escleròtica (forma les 5/6 parts de la capa
fibrosa) a l’altura del limbe de la còrnia. L’escleròtica, de color blanc, està coberta per davant per la conjuntiva
bulbar. Observeu com, per darrere, s’insereixen en l’escleròtica els músculs oculars extrínsecs i hi penetren vasos i
nervis (nervis ciliars i nervi òptic).
o capa vascular o úvea:
Incidiu sagitalment en el globus ocular i identifiqueu: l’iris (l’obertura de la qual és la pupil·la), el cos ciliar
(eminència anular entre l’iris i la coroide) i la coroide (porció posterior pigmentada de l’úvea. Identifiqueu l’àrea
triangular de color clar a la part posterodorsal del fons de l’ull anomenada tapetum lucidum).
Observeu els processos ciliars que formen la corona ciliar. Se n’estenen un gran nombre de fibres fins a la càpsula
anterior i posterior de l’equador del cristal·lí. Constitueixen l’aparell suspensori del cristal·lí anomenat zònula ciliar.
Identifiqueu el cristal·lí (estructura transparent i elàstica —dura i opaca si està fixat—, biconvexa que enfoca la llum
sobre la retina) limitat posteriorment pel cos vitri. Delimiteu les cambres anterior i posterior de l’ull ocupades en
l’animal viu per l’humor aquós. L’anterior es localitza entre la còrnia i l’iris, i la posterior entre l’iris i el cristal·lí.
Amb unes pinces, extirpeu el cristal·lí i observeu les fibres zonulars a mesura que es trenquen.
o Capa nerviosa o retina:
Se’n distingeixen tres parts: la part òptica de la retina, la part ciliar de la retina i la part irídica de la retina. La part
òptica cobreix la superfície interna de la coroide; és la que conté les cèl·lules sensibles als estímuls lluminosos. La
part ciliar cobreix la superfície del cos ciliar i la part irídica cobreix la superfície posterior de l’iris. Identifiqueu l’ora
serrata. Constitueix el límit entre les parts ciliar i òptica de la retina (entre la retina no visual i la visual).
Amb unes pinces extraieu el cos vitri de la cambra vítria i observeu el disc del nervi òptic (II nervi cranial).
Correspon al principi del nervi òptic i no té fotoreceptors.
35