Dossier de premsa - Temporada alta

Un lituà genial
Hamlet (Hamletas)
Pg. 2
Hamlet (Hamletas)
de William Shakespeare. Direcció d’Oskaras
Koršunovas
Qui l’any passat va tenir la sort de veure Miranda, versió domèstica i contemporània de Latempestat de
Shakespeare, de ben segur que no es voldrà perdre el Hamlet regirat i sorprenent d’Oskaras Koršunovas
(Vilnius, 1969). El gran director lituà torna a TA amb la seva versió/visió de l’obra més coneguda del clàssic
de Stratford-upon-Avon. Els que l’han pogut veure, asseguren que l’exploració de Koršunovas i l’anàlisi del
caràcter enigmàtic del protagonista no s’assemblen a cap dels que s’hagin vist a Occident fins avui.
Tant o més que en el personatge central de la tragèdia, Koršunovas es fixa en el comportament de tot el grup
que rodeja el príncep Hamlet, alhora que imagina la cort de Dinamarca com un escenari de tragicomèdia, els
habitants del qual poden tenir alguna correspondència amb ciutadans -espectadors- del nostre temps. De
tota manera, les interpel·lacions actuals que sorgeixen de l’escenari no poden ser les mateixes que quan
l’espectacle s’estrenà el 2008, just abans d’esclatar la crisi econòmica actual que rosega, insidiosa, tota la
zona euro i països que li són veïns. Alguns comentaris que el mateix Koršunovas dedicà a la seva versió de
Hamlet, quan l’obra pujà per primera vegada a escena, delaten amb claredat l’absència, el 2008, de la
conflictivitat socioeconòmica que avui inquieta el món occidental.
«Hem de superar la calma que ens envolta -escrivia el director-, hem d’aprendre i reaprendre que no és més
que una il·lusió». I afegia: «Hamlet és l’obra que més contemporània resulta a la nostra època. L’interrogant
de Hamlet ens sembla absurd en primera instància.
La nostra existència és exageradament còmoda i el futur sembla gairebé garantit. […]
Hem de fer caure el vel que ens oculta la vida, hem d’esmicolar la nostra existència aparentment segura». És
evident que, si l’espectacle hagués estat creat avui, Koršunovas no l’hauria comentat en aquests termes.
Jo no he tingut ocasió de veure aquest Hamlet. Ara bé, abans que un joc de metàfores i analogies vulguin
sermonejar-me per una situació que, tanmateix, ha canviat per empitjorar severament, prefereixo gaudir de la
imaginació arborescent que Koršunovas haurà abocat a l’obra. Deslliurat d’amillaraments socials caducats
prefereixo assaborir els malabarismes que, com en el cas de Miranda, ens han de sorprendre
necessàriament.
Joan Anton Benach
Text del Monogràfic Temporada Alta a La Vanguardia – 1 d’octubre de 2012