Dossier de premsa - Temporada alta
Dossier de premsa - Temporada alta
Dossier de premsa - Temporada alta
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare<br />
Direcció d’Oskaras Koršunovas<br />
Teatre <strong>de</strong> Salt<br />
dissabte 27/10/12 – 21h<br />
Foto: Dmitrij Matvejev<br />
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Un lituà genial<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
Pg. 2<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />
Koršunovas<br />
Qui l’any passat va tenir la sort <strong>de</strong> veure Miranda, versió domèstica i contemporània <strong>de</strong> Latempestat <strong>de</strong><br />
Shakespeare, <strong>de</strong> ben segur que no es voldrà perdre el Hamlet regirat i sorprenent d’Oskaras Koršunovas<br />
(Vilnius, 1969). El gran director lituà torna a TA amb la seva versió/visió <strong>de</strong> l’obra més coneguda <strong>de</strong>l clàssic<br />
<strong>de</strong> Stratford-upon-Avon. Els que l’han pogut veure, asseguren que l’exploració <strong>de</strong> Koršunovas i l’anàlisi <strong>de</strong>l<br />
caràcter enigmàtic <strong>de</strong>l protagonista no s’assemblen a cap <strong>de</strong>ls que s’hagin vist a Occi<strong>de</strong>nt fins avui.<br />
Tant o més que en el personatge central <strong>de</strong> la tragèdia, Koršunovas es fixa en el comportament <strong>de</strong> tot el grup<br />
que ro<strong>de</strong>ja el príncep Hamlet, alhora que imagina la cort <strong>de</strong> Dinamarca com un escenari <strong>de</strong> tragicomèdia, els<br />
habitants <strong>de</strong>l qual po<strong>de</strong>n tenir alguna correspondència amb ciutadans -espectadors- <strong>de</strong>l nostre temps. De<br />
tota manera, les interpel·lacions actuals que sorgeixen <strong>de</strong> l’escenari no po<strong>de</strong>n ser les mateixes que quan<br />
l’espectacle s’estrenà el 2008, just abans d’esclatar la crisi econòmica actual que rosega, insidiosa, tota la<br />
zona euro i països que li són veïns. Alguns comentaris que el mateix Koršunovas <strong>de</strong>dicà a la seva versió <strong>de</strong><br />
Hamlet, quan l’obra pujà per primera vegada a escena, <strong>de</strong>laten amb claredat l’absència, el 2008, <strong>de</strong> la<br />
conflictivitat socioeconòmica que avui inquieta el món occi<strong>de</strong>ntal.<br />
«Hem <strong>de</strong> superar la calma que ens envolta -escrivia el director-, hem d’aprendre i reaprendre que no és més<br />
que una il·lusió». I afegia: «Hamlet és l’obra que més contemporània resulta a la nostra època. L’interrogant<br />
<strong>de</strong> Hamlet ens sembla absurd en primera instància.<br />
La nostra existència és exageradament còmoda i el futur sembla gairebé garantit. […]<br />
Hem <strong>de</strong> fer caure el vel que ens oculta la vida, hem d’esmicolar la nostra existència aparentment segura». És<br />
evi<strong>de</strong>nt que, si l’espectacle hagués estat creat avui, Koršunovas no l’hauria comentat en aquests termes.<br />
Jo no he tingut ocasió <strong>de</strong> veure aquest Hamlet. Ara bé, abans que un joc <strong>de</strong> metàfores i analogies vulguin<br />
sermonejar-me per una situació que, tanmateix, ha canviat per empitjorar severament, prefereixo gaudir <strong>de</strong> la<br />
imaginació arborescent que Koršunovas haurà abocat a l’obra. Deslliurat d’amillaraments socials caducats<br />
prefereixo assaborir els malabarismes que, com en el cas <strong>de</strong> Miranda, ens han <strong>de</strong> sorprendre<br />
necessàriament.<br />
Joan Anton Benach<br />
Text <strong>de</strong>l Monogràfic <strong>Temporada</strong> Alta a La Vanguardia – 1 d’octubre <strong>de</strong> 2012
Presentació<br />
Pg. 3<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />
Koršunovas<br />
El director lituà Oskaras Korsunovas, que l'any passat va regalar al públic <strong>de</strong> <strong>Temporada</strong> Alta un espectacle<br />
memorable com Miranda (una interpretació lliure i sorprenent <strong>de</strong> La tempesta <strong>de</strong> Shakespeare) torna a l'obra<br />
<strong>de</strong>l bard per presentar en l'edició d'aquest any <strong>de</strong>l festival la seva particular visió <strong>de</strong> Hamlet. El text remarca<br />
la seva vigència més absoluta, en uns temps d'indigència moral: “Estem en la urgent necessitat d'autoanàlisi,<br />
a fi d'entendre el nostre entorn i les <strong>de</strong>cisions que prenem sobre la vida”, diu el director. Hamlet és<br />
consi<strong>de</strong>rada la més intransigent, cruel i explícita <strong>de</strong> totes les produccions <strong>de</strong> Korsunovas, perquè fa una<br />
lúcida i feridora <strong>de</strong>nuncia <strong>de</strong> la comoditat i seguretat aparents en què fins ara es trobava instal·lada la<br />
societat occi<strong>de</strong>ntal.<br />
Foto: Dmitrij Matvejev<br />
Dani Chicano
Fitxa artística<br />
Pg. 4<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />
Koršunovas<br />
Direcció i escenografia: Oskaras Koršunovas<br />
Vestuari i escenografia: Agnė Kuzmickaitė<br />
Composició: Antanas Jasenka<br />
Tècnic d’il·luminació: Eugenijus Sabaliauskas<br />
Enginyer <strong>de</strong> so: Povilas Leimonas<br />
Intèrprets: omas Žaibus (Rosencrantz, Bernard, enterramorts) Julius Žalakevičius (Horaci, Capità Norueg,<br />
Fortinbras), Dainius Gavenonis (Claudi, fantasma), Darius Gumauskas (Laertes), Giedrius Savickas (Marcellus,<br />
Guil<strong>de</strong>nstern, enterramorts), Rasa Samuolytė (Ofèlia), Vaidotas Martinaitis (Poloni), Darius Meškauskas<br />
(Hamlet) i Nelė Savičenko (Gertrudis)<br />
Producció: OKT / Vilnius city theatre<br />
Coproductors: Capital Europea <strong>de</strong> la Cultura Stavanger 2008 (Noruega), Capital Europea <strong>de</strong> la Cultura Vilnius<br />
2009 (Lituània), Ministeri <strong>de</strong> Cultura <strong>de</strong> la República <strong>de</strong> Lituània<br />
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br />
Espectacle en lituà amb sobretítols en català<br />
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br />
Da<strong>de</strong>s<br />
Dia i hora: Dissabte 27 d’octubre, 21h<br />
Lloc: Teatre <strong>de</strong> Salt<br />
Durada: 3h 15min (amb dos entreactes)<br />
Preu: 31€ (25.62 + 5.38 IVA) + 18€ (14.88 + 3.12 IVA)
El director ha dit<br />
Pg. 5<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />
Koršunovas<br />
Necessitem urgentment fer autoanàlisi per po<strong>de</strong>r entendre el nostre entorn i les <strong>de</strong>cisions que prenem en la<br />
nostra vida diària. Fins i tot potser necessitem alimentar una certa “paranoia” dins nostre, per tal <strong>de</strong> protegir-nos i<br />
evitar cometre errors fonamentals a l’hora d’entendre el món. Hem <strong>de</strong> superar la calma que ens envolta, hem<br />
d’aprendre i reaprendre que no és més que una il·lusió.<br />
És per això que Hamlet és l’obra que més contemporània resulta a la nostra època. L’interrogant <strong>de</strong> Hamlet ens<br />
sembla absurd en primera instància. La nostra existència és exageradament còmoda i el futur sembla gairebé<br />
garantit. Però en realitat el futur l’hem <strong>de</strong> buscar dins <strong>de</strong> cadascun <strong>de</strong> nosaltres, i no pas en eslògans polítics o<br />
publicitat comercial. Hem <strong>de</strong> fer caure vel que ens oculta la vida, hem d’esmicolar la nostra existència<br />
aparentment segura. I és que la seguretat arribar a ésser molt perillosa.<br />
Oskaras Koršunovas<br />
Foto: Dmitrij Matvejev
Els currículums<br />
Oskaras Koršunovas (1969)<br />
Director<br />
Pg. 6<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />
Koršunovas<br />
El 1993 es graduà a l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música en direcció teatral sota la batuta <strong>de</strong> Jonas Vaitkus. Les seves<br />
primeres posa<strong>de</strong>s en escena daten <strong>de</strong> quan encara estudiava: una trilogia basada en les obres <strong>de</strong>ls<br />
avantguardistes russos <strong>de</strong> principis <strong>de</strong>l segle XX Daniïl Kharms i Aleksan<strong>de</strong>r Vve<strong>de</strong>nsky —Simplement ser-hi, La<br />
vella i Hola Sònia, any nou (1990-1994)— va rebre el reconeixement tant als escenaris lituans com estrangers.<br />
Aquestes obres exploraven l’absurditat total d’existir, l’automatisme i la inèrcia <strong>de</strong> les relacions, la por i l’alienació.<br />
Gradualment, Oskaras Korsunovas s’orientà envers l’anàlisi <strong>de</strong> l’entorn sociocultural <strong>de</strong>ls seus contemporanis i va<br />
començar a dirigir obres dramàtiques contemporànies. Això era un fenomen nou en el teatre lituà <strong>de</strong> l’època, el<br />
qual lluitava per trobar la seva i<strong>de</strong>ntitat <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls radicals canvis socials i polítics ocorreguts (el 1990, Lituània<br />
es va alliberar <strong>de</strong> mig segle <strong>de</strong> domini soviètic i va tornar a instaurar-se com a país in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt).<br />
El 1997, Oskaras Korsunovas va dirigir l’obra PD arxiu OK <strong>de</strong> Sigitas Parulskis, poeta i dramaturg lituà <strong>de</strong> la seva<br />
generació. Aquesta obra <strong>de</strong> gran complexitat artística reflexionava sobre el passat soviètic a través d’una<br />
actualització personal <strong>de</strong>l mite bíblic d’Abraham i Isaac. El 1998 va acceptar el repte <strong>de</strong> dirigir la tràgica i<br />
controvertida Roberto Zucco <strong>de</strong> Bernard-Marie Koltès. Aquestes obres van <strong>de</strong>stacar extraordinàriament en el<br />
context <strong>de</strong>l teatre lituà <strong>de</strong>l moment i van ser les últimes que Korsunovas va crear sota el sostre <strong>de</strong>l Teatre<br />
Nacional Acadèmic. El 1999, el director juntament amb altres artistes d’i<strong>de</strong>es afins van fundar un teatre<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt: l’Oskaro Koršunovo Teatras o OKT. Havia <strong>de</strong> convertir-se en un teatre que no es limités a la recerca<br />
estètica, sinó que més aviat mirés d’entrar en contacte amb les persones que vivien una realitat dramàtica amb<br />
l’arribada <strong>de</strong>ls nous temps. En dos anys es va preparar un ampli repertori <strong>de</strong> nou teatre que incloïa tant obres<br />
mo<strong>de</strong>rnes com clàssiques: Shopping and Fucking <strong>de</strong> Mark Ravenhill, El somni d’una nit d’estiu <strong>de</strong> William<br />
Shakespeare (ambdues el 1999), Feuergesicht (“Cara <strong>de</strong> foc”) <strong>de</strong> Marius von Mayenburg, El mestre i Margarida<br />
<strong>de</strong> Mikhail Bulgàkov (ambdues el 2000), Èdip Rei <strong>de</strong> Sòfocles (2002), Romeu i Julieta <strong>de</strong> William Shakespeare<br />
(2003), Interpretant la víctima d’Oleg i Vladimir Presnyakov (2005), Hamlet <strong>de</strong> William Shakespeare, Els baixos<br />
fons <strong>de</strong> Maksim Gorki, entre d’altres. Oskaras Korsunovas pertany a una generació <strong>de</strong> directors que, tot erigintse<br />
en la font energètica <strong>de</strong>l nou teatre, van cridar l’atenció <strong>de</strong>ls organitzadors <strong>de</strong> molts projectes i iniciatives<br />
internacionals <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la caiguda <strong>de</strong>l mur <strong>de</strong> Berlín.<br />
Des <strong>de</strong> 1990 Oskaras Korsunovas ha posat en escena gairebé 30 obres, tant en teatres lituans com estrangers.<br />
Gràcies a l’èxit internacional, Oskaras Korsunovas pot continuar la feina al seu país natal, tot presentant al públic<br />
lituà els nous noms <strong>de</strong> la dramatúrgia contemporània, així com noves interpretacions <strong>de</strong>ls clàssics. Oskaras<br />
Korsunovas va saber crear el seu estil personal i <strong>de</strong>ixar clara la seva concepció <strong>de</strong>l teatre <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’etapa més<br />
primerenca <strong>de</strong> la seva carrera artística. Korsunovas agafa el caos, la paradoxa, l’absurd i la fragmentació <strong>de</strong> la<br />
realitat actual i ho converteix en un principi creador <strong>de</strong> significat, <strong>de</strong> tal manera que insufla alè <strong>de</strong> vida<br />
contemporània al teatre. Korsunovas ha guanyat el Premi Nacional d’Art i Cultura <strong>de</strong> Lituània, el Premi Meyerhold,<br />
el Premi <strong>de</strong> Noves Realitats Europees i el reconeixement <strong>de</strong> les tempora<strong>de</strong>s teatrals lituanes i <strong>de</strong> diversos festivals<br />
internacionals. La seva darrera posada en escena, Els baixos fons <strong>de</strong> Maksim Gorki, va ser nomenada Millor<br />
Representació <strong>de</strong> l’any 2010.
Antanas Jasenka<br />
Compositor<br />
Pg. 7<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />
Koršunovas<br />
Nascut el 1965. El 1986 va graduar-se en piano clàssic a l’Escola <strong>de</strong> Música J. Gruodis, <strong>de</strong> Kaunas. Del 1989 al<br />
1991 va estudiar composició amb Osvaldas Balakauskas al Conservatori Lituà (l’actual Acadèmia <strong>de</strong> Música). El<br />
1994 es va graduar en composició a l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música, on va ser alumne <strong>de</strong> Vytautas Laurusas. Del<br />
1992 al 1995 va organitzar el festival <strong>de</strong> noves músiques "Jauna muzika" i <strong>de</strong>l 1993 al 1995 va presentar el<br />
programa titulat "Nauja muzika" (Nova Música) a la ràdio lituana. Del 1996 al 2001 dóna classes <strong>de</strong> composició<br />
musical a l’Escola <strong>de</strong> Música B. Dvarionas. El 1998 va estrenar-se una òpera seva, El Príncep Bulliciós, a<br />
l’Escola Musical B. Dvarionas.<br />
Les obres d’Antanas Jasenka po<strong>de</strong>n escoltar-se tant als festivals <strong>de</strong> música contemporània lituans ("Jauna<br />
muzika", "Gaida") com en escenaris internacionals: al Segon Fòrum Internacional <strong>de</strong> Música Jove <strong>de</strong> Kiev<br />
(1993), al festival musical Eurocarillon <strong>de</strong> Lió (1993, 1996), al MaerzMusik <strong>de</strong> Berlín (2003). El 1994 va ser<br />
guardonat amb el premi "Tyla" (Silenci) per l’obra Aryas. El 1995 va rebre el segon premi <strong>de</strong> la Fundació per la<br />
Música per l’obra Cançons antigues. El 1998 va obtenir el segon premi per l’obra Ambient al concurs<br />
organitzat per la Societat Lituana F. Schubert. El 2002 va guanyar el premi a la millor obra electroacústica<br />
(Deusexmachina) al concurs <strong>de</strong> compositors organitzat per la Unió <strong>de</strong> Compositors Lituans.<br />
Agne Kuzmickaite<br />
Dissenyadora <strong>de</strong> vestuari<br />
Nascuda el 1981. Del 1999 al 2001 va estudiar arquitectura <strong>de</strong> la Universitat Tècnica Vilnius Gediminas. El 2001<br />
es va matricular a l’Acadèmia d’Art Vilnius, on va cursar un màster en disseny <strong>de</strong> vestuari el 2006. El 2010 va<br />
començar els estudis <strong>de</strong> doctorat en Art a l’Acadèmia d’Art Vilnius. Agne Kuzmickaite compta ja amb un bon<br />
reconeixement dins <strong>de</strong> la indústria <strong>de</strong> la moda. A Lituània, juntament amb alguns <strong>de</strong>ls seus compatriotes, l’Agne<br />
ha participat en diferents edicions <strong>de</strong> la Setmana <strong>de</strong> la Moda i ha obtingut diversos premis. La seva feina no<br />
només és reconeguda a les passarel·les, també ha posat la seva creativitat en el disseny <strong>de</strong> vestuaris al servei<br />
d’un gran nombre <strong>de</strong> teatres arreu d’Europa.<br />
Agne Kuzmickaite ha treballat en el disseny <strong>de</strong> vestuari principalment d’obres dirigi<strong>de</strong>s per Oskaras Korsunovas,<br />
com ara: Interpretant la víctima el 2005, Hamlet el 2008, Els Baixos Fons el 2010, Camí a Damasc<br />
representada al Teatre Nacional d’Oslo, La Flauta Màgica al Teatro Regio <strong>de</strong> Torí el 2006, La Feréstega<br />
Domada, representada al Teatre Alexandrinsky <strong>de</strong> Sant Petersburg el 2010. També ha treballat amb el<br />
dramaturg Jonas Vaitkus.
Darius Gumauskas<br />
Actor<br />
Pg. 8<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />
Koršunovas<br />
Nascut el 1974. Del 1992 al 1997 va estudiar a la Facultat <strong>de</strong> Teatre i Cinema <strong>de</strong> l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música,<br />
on va ser alumne <strong>de</strong> Dalia Tamuleviciute i on va obtenir un Màster en interpretació. Ha actuat sota la direcció<br />
d’Eimuntas Nekrosius i D. Tamuleviciute. És un <strong>de</strong>ls actors principals <strong>de</strong> les obres d’Oskaras Korsunovas, per a<br />
qui ha interpretat diversos papers importants: Gary a Shopping and Fucking <strong>de</strong> Mark Ravenhill, 1999; Lysan<strong>de</strong>r<br />
a El Somni d’una Nit d’Estiu <strong>de</strong> William Shakespeare, 1999; Petrik a Paràsits <strong>de</strong> Marius von Mayenburg, 2001,<br />
Tibald a Romeu i Julieta <strong>de</strong> W. Shakespeare, 2003, Valya a Interpretant la víctima <strong>de</strong>ls germans Presnyakov<br />
el 2005, Laertes a Hamlet <strong>de</strong> W. Shakespeare, 2008. Gumauskas va guanyar el premi al millor actor l’any 2010<br />
pel seu paper d’Actor a Els Baixos Fons <strong>de</strong> M. Gorky.<br />
Dainius Gavenonis<br />
Actor<br />
Nascut el 1973 a Kaunas. El 1996 es va graduar a l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música, on va estudiar interpretació<br />
sota les ordres <strong>de</strong> Dalia Tamuleviciute i Vladas Bagdonas.<br />
És un <strong>de</strong>ls actors principals <strong>de</strong> l’OKT/ Teatre <strong>de</strong> la Ciutat <strong>de</strong> Vilnius. Gavenonis ha interpretat diversos papers<br />
principals en les produccions <strong>de</strong>l Teatre, dirigi<strong>de</strong>s per Oskaras Korsunovas: Robbie a Shopping and Fucking<br />
<strong>de</strong> Mark Ravenhill, 1999, Paul a Rostre <strong>de</strong> foc <strong>de</strong> Marius von Mayenburg, 2000, Bezdomny a El Mestre i<br />
Margarida <strong>de</strong> Mikhail Bulgakov, 2000, Ringo a Paràsits <strong>de</strong> M. von Mayenburg, 2001, Èdip a Èdip Rei <strong>de</strong><br />
Sófocles, 2002, Paris a Romeu i Julieta <strong>de</strong> W. Shakespeare, 2003, Pare a Interpretant la víctima <strong>de</strong>ls<br />
germans Presnyakov, 2005, Claudi a Hamlet <strong>de</strong> W. Shakespeare, 2008.<br />
Va ésser nomenat millor actor <strong>de</strong> teatre pel Ministeri <strong>de</strong> Cultura lituà pel seus papers <strong>de</strong> Ringo (el 2002) i Èdip<br />
(el 2003).<br />
Rasa Samuolyte<br />
Actriu<br />
Nascuda el 1975, a Panevezys. Va estudiar interpretació teatral amb perfil musical a la Facultat <strong>de</strong> Teatre i<br />
Cinema <strong>de</strong> l’Acadèmia <strong>de</strong> Música <strong>de</strong> Lituània, on va ser alumna <strong>de</strong> Jonas Vaitkus i on va obtenir un màster el<br />
1999.<br />
Rasa Samuolyte ha estat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls inicis una <strong>de</strong> les actrius principals <strong>de</strong>l Teatre Oskaras Korsunovas. Va<br />
interpretar el paper <strong>de</strong> Noia a Roberto Zucco <strong>de</strong> B.-M Koltes, 1998 (Teatre Nacional <strong>de</strong> Drama <strong>de</strong> Lituània); Lulu<br />
a Shopping and Fucking <strong>de</strong> Mark Ravenhill i Helen a El Somni d’una Nit d’Estiu <strong>de</strong> William Shakespeare,<br />
totes dues l’any 1999; Olga a Rostre <strong>de</strong> foc <strong>de</strong> Marius von Mayenburg, 2000, Julieta a Romeu i Julieta <strong>de</strong><br />
William Shakespeare, 2003, Ofèlia a Hamlet <strong>de</strong> W. Shakespeare, 2008 – per esmentar algunes <strong>de</strong> les obres més<br />
importants sota la direcció d’Oskaras Korsunovas.<br />
Va ser nomenada millor actriu secundària pel seu paper <strong>de</strong> Noia a Roberto Zucco, dir. Oskaras Korsunovas,<br />
1998, millor actriu pel paper <strong>de</strong> Lulu a Shopping and Fucking, dir. O. Korsunovas, i el <strong>de</strong> Lin a Anna Weis, dir.<br />
Jonas Vaitkus l’any 2000, i millor actriu pel paper d’Ofèlia a Hamlet, dir. Oskaras Korsunovas, 2009.
Darius Meskauskas<br />
Actor<br />
Pg. 9<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />
Koršunovas<br />
Nascut el 1964 a Vilnius. El 1988 va graduar-se al Conservatori lituà. Del 1988 al 1990 va treballar al Teatre <strong>de</strong><br />
Drama <strong>de</strong> Marijampolé. El 1990 fa d’actor al Teatre <strong>de</strong> Drama Estatal <strong>de</strong> Klaipeda. Des <strong>de</strong>l 2004 també exerceix<br />
<strong>de</strong> professor a la Universitat <strong>de</strong> Klaipeda. En Darius ha interpretat molts papers emblemàtics per a teatre,<br />
cinema i televisió. Va ser Hamlet al muntatge d’Oskaras Korsunovas <strong>de</strong> l’obra <strong>de</strong> W. Shakespeare, paper per al<br />
qual va ser nominat com a millor actor l’any 2008.<br />
Julius Zalakevicius<br />
Actor<br />
Nascut el 1978. El 2003 va graduar-se a l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Teatre i Música, on també va obtenir un Màster<br />
en interpretació sota la batuta <strong>de</strong> Vladas Bagdonas i Cezaris Grauzinis. En Julius va interpretar un paper molt<br />
popular en una sèrie <strong>de</strong> TV, ha participat en projectes <strong>de</strong> cinema i en diversos muntatges <strong>de</strong> dansa<br />
contemporània a nivell internacional. El 2004, juntament amb els actors <strong>de</strong> "cezaris group", va obtenir el premi al<br />
millor <strong>de</strong>but <strong>de</strong> l’any pel seu paper a Arabic Night. Ha interpretat diversos papers sota la direcció d’Oskaras<br />
Korsunovas: Verhushkin a Interpretant la víctima el 2005; Horaci, Capità i Fortimbràs a Hamlet el 2008.<br />
Giedrius Savickas<br />
Actor, ballarí<br />
Nascut el 1980 a Klaipeda. Del 1999 al 2003 va estudiar dansa i coreografia a la Facultat <strong>de</strong> Teatre i Cinema <strong>de</strong><br />
l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música (va ser alumne d’Anzelika Cholina). Ha interpretat diversos papers en diferents<br />
muntatges teatrals i <strong>de</strong> dansa contemporània. Va ser Romeu a Romeu i Julieta, 2003, Marcel, Guil<strong>de</strong>nstern i<br />
Enterrador a Hamlet, 2008, totes dues dirigi<strong>de</strong>s per Oskaras Korsunovas.<br />
Tomas Zaibus<br />
Actor<br />
Nascut el 1981 a Utena, Lituània. Del 1999 al 2003 va estudiar a la Facultat <strong>de</strong> Teatre i Cinema <strong>de</strong> l’Acadèmia<br />
Lituana <strong>de</strong> Música, on va llicenciar-se en interpretació teatral (<strong>de</strong> la mà <strong>de</strong>l director Jonas Vaitkus). Ha interpretat<br />
diversos papers sota la direcció <strong>de</strong> Jonas Vaitkus, el jove director lituà Agnius Jankevicius i també Oskaras<br />
Korsunovas.<br />
Rytis Saladzius<br />
Actor<br />
Nascut el 1972 a Rokiskis. Del 1993 a 1997 va estudiar interpretació teatral amb perfil musical a la Facultat <strong>de</strong><br />
Teatre i Cinema <strong>de</strong> l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música, on també va obtenir un màster el 1999.
Pg. 10<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />
Koršunovas<br />
Ha interpretat diversos papers teatrals en muntatges dirigits per Oskaras Korsunovas: Membre <strong>de</strong>l cor i Jutge a<br />
Hello Sonya New Year (1994) d’A. Vve<strong>de</strong>nsky; Demetrius a El Somni d’una Nit d’Estiu <strong>de</strong> W. Shakespeare<br />
(1999); Mestre a El Mestre i Margarida <strong>de</strong> M. Bulgakov (2001); Petrik a Paràsits <strong>de</strong> M. von Mayenburg (2001);<br />
Membre <strong>de</strong>l cor a Èdip Rei <strong>de</strong> Sófocles (2002); Servent Peter a Romeu i Julieta <strong>de</strong> W. Shakespeare (2003);<br />
Inspector a Els Baixos Fons <strong>de</strong> M. Gorky (2010). També ha treballat amb els directors Jonas Vaitkus, Andzelika<br />
Cholina i Cezaris Grauzinis.<br />
Jonas Verseckas<br />
Actor<br />
Nascut el 1983 a Vilnius. Va graduar-se a l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Teatre i Música <strong>de</strong> Lituània, on va estudiar<br />
interpretació i dansa contemporània amb Aira Nagineviciute. Ha interpretat diversos papers tant en cinema com<br />
en teatre: Marcel a Hamlet (2008) i Kleshtch a Els Baixos Fons (2009) dirigi<strong>de</strong>s per Oskaras Korsunovas.<br />
També ha treballat amb els directors Jonas Vaitkus, Agnius Jankevicius, Eric Lacasca<strong>de</strong> i Olga Generalova. A<br />
més a més, Jonas Verseckas és també director, coreògraf i actor al muntatge musical Srūva, neliesk.<br />
Nele Savicenko<br />
Actriu<br />
Nascuda el 1957 a Vilnius. Del 1975 al 1980 va estudiar interpretació amb Povilas Gaidys a la facultat <strong>de</strong><br />
Klaipeda <strong>de</strong>l Conservatori lituà. Des <strong>de</strong> 1980 és actriu resi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Teatre <strong>de</strong> Drama Estatal <strong>de</strong> Klaipeda. L’any<br />
2009 va ésser guardonada amb dues Creus Daura<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les Arts Escèniques, premis concedits pel govern lituà.<br />
Nele Savicenko ha interpretat diversos papers en muntatges dirigits per Oskaras Korsunovas: Mare i Abbot a<br />
Camí a Damasc d’A. Strinberg el 2007, Gertrudis a Hamlet <strong>de</strong> W. Shakespeare el 2008 i Kvashnya a Els<br />
Baixos Fons <strong>de</strong> M. Gorky el 2009.
Pg. 11<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />
Koršunovas
Pg. 12<br />
Hamlet (Hamletas)<br />
<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />
Koršunovas