19.06.2013 Views

Dossier de premsa - Temporada alta

Dossier de premsa - Temporada alta

Dossier de premsa - Temporada alta

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare<br />

Direcció d’Oskaras Koršunovas<br />

Teatre <strong>de</strong> Salt<br />

dissabte 27/10/12 – 21h<br />

Foto: Dmitrij Matvejev<br />

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Un lituà genial<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

Pg. 2<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />

Koršunovas<br />

Qui l’any passat va tenir la sort <strong>de</strong> veure Miranda, versió domèstica i contemporània <strong>de</strong> Latempestat <strong>de</strong><br />

Shakespeare, <strong>de</strong> ben segur que no es voldrà perdre el Hamlet regirat i sorprenent d’Oskaras Koršunovas<br />

(Vilnius, 1969). El gran director lituà torna a TA amb la seva versió/visió <strong>de</strong> l’obra més coneguda <strong>de</strong>l clàssic<br />

<strong>de</strong> Stratford-upon-Avon. Els que l’han pogut veure, asseguren que l’exploració <strong>de</strong> Koršunovas i l’anàlisi <strong>de</strong>l<br />

caràcter enigmàtic <strong>de</strong>l protagonista no s’assemblen a cap <strong>de</strong>ls que s’hagin vist a Occi<strong>de</strong>nt fins avui.<br />

Tant o més que en el personatge central <strong>de</strong> la tragèdia, Koršunovas es fixa en el comportament <strong>de</strong> tot el grup<br />

que ro<strong>de</strong>ja el príncep Hamlet, alhora que imagina la cort <strong>de</strong> Dinamarca com un escenari <strong>de</strong> tragicomèdia, els<br />

habitants <strong>de</strong>l qual po<strong>de</strong>n tenir alguna correspondència amb ciutadans -espectadors- <strong>de</strong>l nostre temps. De<br />

tota manera, les interpel·lacions actuals que sorgeixen <strong>de</strong> l’escenari no po<strong>de</strong>n ser les mateixes que quan<br />

l’espectacle s’estrenà el 2008, just abans d’esclatar la crisi econòmica actual que rosega, insidiosa, tota la<br />

zona euro i països que li són veïns. Alguns comentaris que el mateix Koršunovas <strong>de</strong>dicà a la seva versió <strong>de</strong><br />

Hamlet, quan l’obra pujà per primera vegada a escena, <strong>de</strong>laten amb claredat l’absència, el 2008, <strong>de</strong> la<br />

conflictivitat socioeconòmica que avui inquieta el món occi<strong>de</strong>ntal.<br />

«Hem <strong>de</strong> superar la calma que ens envolta -escrivia el director-, hem d’aprendre i reaprendre que no és més<br />

que una il·lusió». I afegia: «Hamlet és l’obra que més contemporània resulta a la nostra època. L’interrogant<br />

<strong>de</strong> Hamlet ens sembla absurd en primera instància.<br />

La nostra existència és exageradament còmoda i el futur sembla gairebé garantit. […]<br />

Hem <strong>de</strong> fer caure el vel que ens oculta la vida, hem d’esmicolar la nostra existència aparentment segura». És<br />

evi<strong>de</strong>nt que, si l’espectacle hagués estat creat avui, Koršunovas no l’hauria comentat en aquests termes.<br />

Jo no he tingut ocasió <strong>de</strong> veure aquest Hamlet. Ara bé, abans que un joc <strong>de</strong> metàfores i analogies vulguin<br />

sermonejar-me per una situació que, tanmateix, ha canviat per empitjorar severament, prefereixo gaudir <strong>de</strong> la<br />

imaginació arborescent que Koršunovas haurà abocat a l’obra. Deslliurat d’amillaraments socials caducats<br />

prefereixo assaborir els malabarismes que, com en el cas <strong>de</strong> Miranda, ens han <strong>de</strong> sorprendre<br />

necessàriament.<br />

Joan Anton Benach<br />

Text <strong>de</strong>l Monogràfic <strong>Temporada</strong> Alta a La Vanguardia – 1 d’octubre <strong>de</strong> 2012


Presentació<br />

Pg. 3<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />

Koršunovas<br />

El director lituà Oskaras Korsunovas, que l'any passat va regalar al públic <strong>de</strong> <strong>Temporada</strong> Alta un espectacle<br />

memorable com Miranda (una interpretació lliure i sorprenent <strong>de</strong> La tempesta <strong>de</strong> Shakespeare) torna a l'obra<br />

<strong>de</strong>l bard per presentar en l'edició d'aquest any <strong>de</strong>l festival la seva particular visió <strong>de</strong> Hamlet. El text remarca<br />

la seva vigència més absoluta, en uns temps d'indigència moral: “Estem en la urgent necessitat d'autoanàlisi,<br />

a fi d'entendre el nostre entorn i les <strong>de</strong>cisions que prenem sobre la vida”, diu el director. Hamlet és<br />

consi<strong>de</strong>rada la més intransigent, cruel i explícita <strong>de</strong> totes les produccions <strong>de</strong> Korsunovas, perquè fa una<br />

lúcida i feridora <strong>de</strong>nuncia <strong>de</strong> la comoditat i seguretat aparents en què fins ara es trobava instal·lada la<br />

societat occi<strong>de</strong>ntal.<br />

Foto: Dmitrij Matvejev<br />

Dani Chicano


Fitxa artística<br />

Pg. 4<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />

Koršunovas<br />

Direcció i escenografia: Oskaras Koršunovas<br />

Vestuari i escenografia: Agnė Kuzmickaitė<br />

Composició: Antanas Jasenka<br />

Tècnic d’il·luminació: Eugenijus Sabaliauskas<br />

Enginyer <strong>de</strong> so: Povilas Leimonas<br />

Intèrprets: omas Žaibus (Rosencrantz, Bernard, enterramorts) Julius Žalakevičius (Horaci, Capità Norueg,<br />

Fortinbras), Dainius Gavenonis (Claudi, fantasma), Darius Gumauskas (Laertes), Giedrius Savickas (Marcellus,<br />

Guil<strong>de</strong>nstern, enterramorts), Rasa Samuolytė (Ofèlia), Vaidotas Martinaitis (Poloni), Darius Meškauskas<br />

(Hamlet) i Nelė Savičenko (Gertrudis)<br />

Producció: OKT / Vilnius city theatre<br />

Coproductors: Capital Europea <strong>de</strong> la Cultura Stavanger 2008 (Noruega), Capital Europea <strong>de</strong> la Cultura Vilnius<br />

2009 (Lituània), Ministeri <strong>de</strong> Cultura <strong>de</strong> la República <strong>de</strong> Lituània<br />

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br />

Espectacle en lituà amb sobretítols en català<br />

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br />

Da<strong>de</strong>s<br />

Dia i hora: Dissabte 27 d’octubre, 21h<br />

Lloc: Teatre <strong>de</strong> Salt<br />

Durada: 3h 15min (amb dos entreactes)<br />

Preu: 31€ (25.62 + 5.38 IVA) + 18€ (14.88 + 3.12 IVA)


El director ha dit<br />

Pg. 5<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />

Koršunovas<br />

Necessitem urgentment fer autoanàlisi per po<strong>de</strong>r entendre el nostre entorn i les <strong>de</strong>cisions que prenem en la<br />

nostra vida diària. Fins i tot potser necessitem alimentar una certa “paranoia” dins nostre, per tal <strong>de</strong> protegir-nos i<br />

evitar cometre errors fonamentals a l’hora d’entendre el món. Hem <strong>de</strong> superar la calma que ens envolta, hem<br />

d’aprendre i reaprendre que no és més que una il·lusió.<br />

És per això que Hamlet és l’obra que més contemporània resulta a la nostra època. L’interrogant <strong>de</strong> Hamlet ens<br />

sembla absurd en primera instància. La nostra existència és exageradament còmoda i el futur sembla gairebé<br />

garantit. Però en realitat el futur l’hem <strong>de</strong> buscar dins <strong>de</strong> cadascun <strong>de</strong> nosaltres, i no pas en eslògans polítics o<br />

publicitat comercial. Hem <strong>de</strong> fer caure vel que ens oculta la vida, hem d’esmicolar la nostra existència<br />

aparentment segura. I és que la seguretat arribar a ésser molt perillosa.<br />

Oskaras Koršunovas<br />

Foto: Dmitrij Matvejev


Els currículums<br />

Oskaras Koršunovas (1969)<br />

Director<br />

Pg. 6<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />

Koršunovas<br />

El 1993 es graduà a l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música en direcció teatral sota la batuta <strong>de</strong> Jonas Vaitkus. Les seves<br />

primeres posa<strong>de</strong>s en escena daten <strong>de</strong> quan encara estudiava: una trilogia basada en les obres <strong>de</strong>ls<br />

avantguardistes russos <strong>de</strong> principis <strong>de</strong>l segle XX Daniïl Kharms i Aleksan<strong>de</strong>r Vve<strong>de</strong>nsky —Simplement ser-hi, La<br />

vella i Hola Sònia, any nou (1990-1994)— va rebre el reconeixement tant als escenaris lituans com estrangers.<br />

Aquestes obres exploraven l’absurditat total d’existir, l’automatisme i la inèrcia <strong>de</strong> les relacions, la por i l’alienació.<br />

Gradualment, Oskaras Korsunovas s’orientà envers l’anàlisi <strong>de</strong> l’entorn sociocultural <strong>de</strong>ls seus contemporanis i va<br />

començar a dirigir obres dramàtiques contemporànies. Això era un fenomen nou en el teatre lituà <strong>de</strong> l’època, el<br />

qual lluitava per trobar la seva i<strong>de</strong>ntitat <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls radicals canvis socials i polítics ocorreguts (el 1990, Lituània<br />

es va alliberar <strong>de</strong> mig segle <strong>de</strong> domini soviètic i va tornar a instaurar-se com a país in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt).<br />

El 1997, Oskaras Korsunovas va dirigir l’obra PD arxiu OK <strong>de</strong> Sigitas Parulskis, poeta i dramaturg lituà <strong>de</strong> la seva<br />

generació. Aquesta obra <strong>de</strong> gran complexitat artística reflexionava sobre el passat soviètic a través d’una<br />

actualització personal <strong>de</strong>l mite bíblic d’Abraham i Isaac. El 1998 va acceptar el repte <strong>de</strong> dirigir la tràgica i<br />

controvertida Roberto Zucco <strong>de</strong> Bernard-Marie Koltès. Aquestes obres van <strong>de</strong>stacar extraordinàriament en el<br />

context <strong>de</strong>l teatre lituà <strong>de</strong>l moment i van ser les últimes que Korsunovas va crear sota el sostre <strong>de</strong>l Teatre<br />

Nacional Acadèmic. El 1999, el director juntament amb altres artistes d’i<strong>de</strong>es afins van fundar un teatre<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt: l’Oskaro Koršunovo Teatras o OKT. Havia <strong>de</strong> convertir-se en un teatre que no es limités a la recerca<br />

estètica, sinó que més aviat mirés d’entrar en contacte amb les persones que vivien una realitat dramàtica amb<br />

l’arribada <strong>de</strong>ls nous temps. En dos anys es va preparar un ampli repertori <strong>de</strong> nou teatre que incloïa tant obres<br />

mo<strong>de</strong>rnes com clàssiques: Shopping and Fucking <strong>de</strong> Mark Ravenhill, El somni d’una nit d’estiu <strong>de</strong> William<br />

Shakespeare (ambdues el 1999), Feuergesicht (“Cara <strong>de</strong> foc”) <strong>de</strong> Marius von Mayenburg, El mestre i Margarida<br />

<strong>de</strong> Mikhail Bulgàkov (ambdues el 2000), Èdip Rei <strong>de</strong> Sòfocles (2002), Romeu i Julieta <strong>de</strong> William Shakespeare<br />

(2003), Interpretant la víctima d’Oleg i Vladimir Presnyakov (2005), Hamlet <strong>de</strong> William Shakespeare, Els baixos<br />

fons <strong>de</strong> Maksim Gorki, entre d’altres. Oskaras Korsunovas pertany a una generació <strong>de</strong> directors que, tot erigintse<br />

en la font energètica <strong>de</strong>l nou teatre, van cridar l’atenció <strong>de</strong>ls organitzadors <strong>de</strong> molts projectes i iniciatives<br />

internacionals <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la caiguda <strong>de</strong>l mur <strong>de</strong> Berlín.<br />

Des <strong>de</strong> 1990 Oskaras Korsunovas ha posat en escena gairebé 30 obres, tant en teatres lituans com estrangers.<br />

Gràcies a l’èxit internacional, Oskaras Korsunovas pot continuar la feina al seu país natal, tot presentant al públic<br />

lituà els nous noms <strong>de</strong> la dramatúrgia contemporània, així com noves interpretacions <strong>de</strong>ls clàssics. Oskaras<br />

Korsunovas va saber crear el seu estil personal i <strong>de</strong>ixar clara la seva concepció <strong>de</strong>l teatre <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’etapa més<br />

primerenca <strong>de</strong> la seva carrera artística. Korsunovas agafa el caos, la paradoxa, l’absurd i la fragmentació <strong>de</strong> la<br />

realitat actual i ho converteix en un principi creador <strong>de</strong> significat, <strong>de</strong> tal manera que insufla alè <strong>de</strong> vida<br />

contemporània al teatre. Korsunovas ha guanyat el Premi Nacional d’Art i Cultura <strong>de</strong> Lituània, el Premi Meyerhold,<br />

el Premi <strong>de</strong> Noves Realitats Europees i el reconeixement <strong>de</strong> les tempora<strong>de</strong>s teatrals lituanes i <strong>de</strong> diversos festivals<br />

internacionals. La seva darrera posada en escena, Els baixos fons <strong>de</strong> Maksim Gorki, va ser nomenada Millor<br />

Representació <strong>de</strong> l’any 2010.


Antanas Jasenka<br />

Compositor<br />

Pg. 7<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />

Koršunovas<br />

Nascut el 1965. El 1986 va graduar-se en piano clàssic a l’Escola <strong>de</strong> Música J. Gruodis, <strong>de</strong> Kaunas. Del 1989 al<br />

1991 va estudiar composició amb Osvaldas Balakauskas al Conservatori Lituà (l’actual Acadèmia <strong>de</strong> Música). El<br />

1994 es va graduar en composició a l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música, on va ser alumne <strong>de</strong> Vytautas Laurusas. Del<br />

1992 al 1995 va organitzar el festival <strong>de</strong> noves músiques "Jauna muzika" i <strong>de</strong>l 1993 al 1995 va presentar el<br />

programa titulat "Nauja muzika" (Nova Música) a la ràdio lituana. Del 1996 al 2001 dóna classes <strong>de</strong> composició<br />

musical a l’Escola <strong>de</strong> Música B. Dvarionas. El 1998 va estrenar-se una òpera seva, El Príncep Bulliciós, a<br />

l’Escola Musical B. Dvarionas.<br />

Les obres d’Antanas Jasenka po<strong>de</strong>n escoltar-se tant als festivals <strong>de</strong> música contemporània lituans ("Jauna<br />

muzika", "Gaida") com en escenaris internacionals: al Segon Fòrum Internacional <strong>de</strong> Música Jove <strong>de</strong> Kiev<br />

(1993), al festival musical Eurocarillon <strong>de</strong> Lió (1993, 1996), al MaerzMusik <strong>de</strong> Berlín (2003). El 1994 va ser<br />

guardonat amb el premi "Tyla" (Silenci) per l’obra Aryas. El 1995 va rebre el segon premi <strong>de</strong> la Fundació per la<br />

Música per l’obra Cançons antigues. El 1998 va obtenir el segon premi per l’obra Ambient al concurs<br />

organitzat per la Societat Lituana F. Schubert. El 2002 va guanyar el premi a la millor obra electroacústica<br />

(Deusexmachina) al concurs <strong>de</strong> compositors organitzat per la Unió <strong>de</strong> Compositors Lituans.<br />

Agne Kuzmickaite<br />

Dissenyadora <strong>de</strong> vestuari<br />

Nascuda el 1981. Del 1999 al 2001 va estudiar arquitectura <strong>de</strong> la Universitat Tècnica Vilnius Gediminas. El 2001<br />

es va matricular a l’Acadèmia d’Art Vilnius, on va cursar un màster en disseny <strong>de</strong> vestuari el 2006. El 2010 va<br />

començar els estudis <strong>de</strong> doctorat en Art a l’Acadèmia d’Art Vilnius. Agne Kuzmickaite compta ja amb un bon<br />

reconeixement dins <strong>de</strong> la indústria <strong>de</strong> la moda. A Lituània, juntament amb alguns <strong>de</strong>ls seus compatriotes, l’Agne<br />

ha participat en diferents edicions <strong>de</strong> la Setmana <strong>de</strong> la Moda i ha obtingut diversos premis. La seva feina no<br />

només és reconeguda a les passarel·les, també ha posat la seva creativitat en el disseny <strong>de</strong> vestuaris al servei<br />

d’un gran nombre <strong>de</strong> teatres arreu d’Europa.<br />

Agne Kuzmickaite ha treballat en el disseny <strong>de</strong> vestuari principalment d’obres dirigi<strong>de</strong>s per Oskaras Korsunovas,<br />

com ara: Interpretant la víctima el 2005, Hamlet el 2008, Els Baixos Fons el 2010, Camí a Damasc<br />

representada al Teatre Nacional d’Oslo, La Flauta Màgica al Teatro Regio <strong>de</strong> Torí el 2006, La Feréstega<br />

Domada, representada al Teatre Alexandrinsky <strong>de</strong> Sant Petersburg el 2010. També ha treballat amb el<br />

dramaturg Jonas Vaitkus.


Darius Gumauskas<br />

Actor<br />

Pg. 8<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />

Koršunovas<br />

Nascut el 1974. Del 1992 al 1997 va estudiar a la Facultat <strong>de</strong> Teatre i Cinema <strong>de</strong> l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música,<br />

on va ser alumne <strong>de</strong> Dalia Tamuleviciute i on va obtenir un Màster en interpretació. Ha actuat sota la direcció<br />

d’Eimuntas Nekrosius i D. Tamuleviciute. És un <strong>de</strong>ls actors principals <strong>de</strong> les obres d’Oskaras Korsunovas, per a<br />

qui ha interpretat diversos papers importants: Gary a Shopping and Fucking <strong>de</strong> Mark Ravenhill, 1999; Lysan<strong>de</strong>r<br />

a El Somni d’una Nit d’Estiu <strong>de</strong> William Shakespeare, 1999; Petrik a Paràsits <strong>de</strong> Marius von Mayenburg, 2001,<br />

Tibald a Romeu i Julieta <strong>de</strong> W. Shakespeare, 2003, Valya a Interpretant la víctima <strong>de</strong>ls germans Presnyakov<br />

el 2005, Laertes a Hamlet <strong>de</strong> W. Shakespeare, 2008. Gumauskas va guanyar el premi al millor actor l’any 2010<br />

pel seu paper d’Actor a Els Baixos Fons <strong>de</strong> M. Gorky.<br />

Dainius Gavenonis<br />

Actor<br />

Nascut el 1973 a Kaunas. El 1996 es va graduar a l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música, on va estudiar interpretació<br />

sota les ordres <strong>de</strong> Dalia Tamuleviciute i Vladas Bagdonas.<br />

És un <strong>de</strong>ls actors principals <strong>de</strong> l’OKT/ Teatre <strong>de</strong> la Ciutat <strong>de</strong> Vilnius. Gavenonis ha interpretat diversos papers<br />

principals en les produccions <strong>de</strong>l Teatre, dirigi<strong>de</strong>s per Oskaras Korsunovas: Robbie a Shopping and Fucking<br />

<strong>de</strong> Mark Ravenhill, 1999, Paul a Rostre <strong>de</strong> foc <strong>de</strong> Marius von Mayenburg, 2000, Bezdomny a El Mestre i<br />

Margarida <strong>de</strong> Mikhail Bulgakov, 2000, Ringo a Paràsits <strong>de</strong> M. von Mayenburg, 2001, Èdip a Èdip Rei <strong>de</strong><br />

Sófocles, 2002, Paris a Romeu i Julieta <strong>de</strong> W. Shakespeare, 2003, Pare a Interpretant la víctima <strong>de</strong>ls<br />

germans Presnyakov, 2005, Claudi a Hamlet <strong>de</strong> W. Shakespeare, 2008.<br />

Va ésser nomenat millor actor <strong>de</strong> teatre pel Ministeri <strong>de</strong> Cultura lituà pel seus papers <strong>de</strong> Ringo (el 2002) i Èdip<br />

(el 2003).<br />

Rasa Samuolyte<br />

Actriu<br />

Nascuda el 1975, a Panevezys. Va estudiar interpretació teatral amb perfil musical a la Facultat <strong>de</strong> Teatre i<br />

Cinema <strong>de</strong> l’Acadèmia <strong>de</strong> Música <strong>de</strong> Lituània, on va ser alumna <strong>de</strong> Jonas Vaitkus i on va obtenir un màster el<br />

1999.<br />

Rasa Samuolyte ha estat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls inicis una <strong>de</strong> les actrius principals <strong>de</strong>l Teatre Oskaras Korsunovas. Va<br />

interpretar el paper <strong>de</strong> Noia a Roberto Zucco <strong>de</strong> B.-M Koltes, 1998 (Teatre Nacional <strong>de</strong> Drama <strong>de</strong> Lituània); Lulu<br />

a Shopping and Fucking <strong>de</strong> Mark Ravenhill i Helen a El Somni d’una Nit d’Estiu <strong>de</strong> William Shakespeare,<br />

totes dues l’any 1999; Olga a Rostre <strong>de</strong> foc <strong>de</strong> Marius von Mayenburg, 2000, Julieta a Romeu i Julieta <strong>de</strong><br />

William Shakespeare, 2003, Ofèlia a Hamlet <strong>de</strong> W. Shakespeare, 2008 – per esmentar algunes <strong>de</strong> les obres més<br />

importants sota la direcció d’Oskaras Korsunovas.<br />

Va ser nomenada millor actriu secundària pel seu paper <strong>de</strong> Noia a Roberto Zucco, dir. Oskaras Korsunovas,<br />

1998, millor actriu pel paper <strong>de</strong> Lulu a Shopping and Fucking, dir. O. Korsunovas, i el <strong>de</strong> Lin a Anna Weis, dir.<br />

Jonas Vaitkus l’any 2000, i millor actriu pel paper d’Ofèlia a Hamlet, dir. Oskaras Korsunovas, 2009.


Darius Meskauskas<br />

Actor<br />

Pg. 9<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />

Koršunovas<br />

Nascut el 1964 a Vilnius. El 1988 va graduar-se al Conservatori lituà. Del 1988 al 1990 va treballar al Teatre <strong>de</strong><br />

Drama <strong>de</strong> Marijampolé. El 1990 fa d’actor al Teatre <strong>de</strong> Drama Estatal <strong>de</strong> Klaipeda. Des <strong>de</strong>l 2004 també exerceix<br />

<strong>de</strong> professor a la Universitat <strong>de</strong> Klaipeda. En Darius ha interpretat molts papers emblemàtics per a teatre,<br />

cinema i televisió. Va ser Hamlet al muntatge d’Oskaras Korsunovas <strong>de</strong> l’obra <strong>de</strong> W. Shakespeare, paper per al<br />

qual va ser nominat com a millor actor l’any 2008.<br />

Julius Zalakevicius<br />

Actor<br />

Nascut el 1978. El 2003 va graduar-se a l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Teatre i Música, on també va obtenir un Màster<br />

en interpretació sota la batuta <strong>de</strong> Vladas Bagdonas i Cezaris Grauzinis. En Julius va interpretar un paper molt<br />

popular en una sèrie <strong>de</strong> TV, ha participat en projectes <strong>de</strong> cinema i en diversos muntatges <strong>de</strong> dansa<br />

contemporània a nivell internacional. El 2004, juntament amb els actors <strong>de</strong> "cezaris group", va obtenir el premi al<br />

millor <strong>de</strong>but <strong>de</strong> l’any pel seu paper a Arabic Night. Ha interpretat diversos papers sota la direcció d’Oskaras<br />

Korsunovas: Verhushkin a Interpretant la víctima el 2005; Horaci, Capità i Fortimbràs a Hamlet el 2008.<br />

Giedrius Savickas<br />

Actor, ballarí<br />

Nascut el 1980 a Klaipeda. Del 1999 al 2003 va estudiar dansa i coreografia a la Facultat <strong>de</strong> Teatre i Cinema <strong>de</strong><br />

l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música (va ser alumne d’Anzelika Cholina). Ha interpretat diversos papers en diferents<br />

muntatges teatrals i <strong>de</strong> dansa contemporània. Va ser Romeu a Romeu i Julieta, 2003, Marcel, Guil<strong>de</strong>nstern i<br />

Enterrador a Hamlet, 2008, totes dues dirigi<strong>de</strong>s per Oskaras Korsunovas.<br />

Tomas Zaibus<br />

Actor<br />

Nascut el 1981 a Utena, Lituània. Del 1999 al 2003 va estudiar a la Facultat <strong>de</strong> Teatre i Cinema <strong>de</strong> l’Acadèmia<br />

Lituana <strong>de</strong> Música, on va llicenciar-se en interpretació teatral (<strong>de</strong> la mà <strong>de</strong>l director Jonas Vaitkus). Ha interpretat<br />

diversos papers sota la direcció <strong>de</strong> Jonas Vaitkus, el jove director lituà Agnius Jankevicius i també Oskaras<br />

Korsunovas.<br />

Rytis Saladzius<br />

Actor<br />

Nascut el 1972 a Rokiskis. Del 1993 a 1997 va estudiar interpretació teatral amb perfil musical a la Facultat <strong>de</strong><br />

Teatre i Cinema <strong>de</strong> l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Música, on també va obtenir un màster el 1999.


Pg. 10<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />

Koršunovas<br />

Ha interpretat diversos papers teatrals en muntatges dirigits per Oskaras Korsunovas: Membre <strong>de</strong>l cor i Jutge a<br />

Hello Sonya New Year (1994) d’A. Vve<strong>de</strong>nsky; Demetrius a El Somni d’una Nit d’Estiu <strong>de</strong> W. Shakespeare<br />

(1999); Mestre a El Mestre i Margarida <strong>de</strong> M. Bulgakov (2001); Petrik a Paràsits <strong>de</strong> M. von Mayenburg (2001);<br />

Membre <strong>de</strong>l cor a Èdip Rei <strong>de</strong> Sófocles (2002); Servent Peter a Romeu i Julieta <strong>de</strong> W. Shakespeare (2003);<br />

Inspector a Els Baixos Fons <strong>de</strong> M. Gorky (2010). També ha treballat amb els directors Jonas Vaitkus, Andzelika<br />

Cholina i Cezaris Grauzinis.<br />

Jonas Verseckas<br />

Actor<br />

Nascut el 1983 a Vilnius. Va graduar-se a l’Acadèmia Lituana <strong>de</strong> Teatre i Música <strong>de</strong> Lituània, on va estudiar<br />

interpretació i dansa contemporània amb Aira Nagineviciute. Ha interpretat diversos papers tant en cinema com<br />

en teatre: Marcel a Hamlet (2008) i Kleshtch a Els Baixos Fons (2009) dirigi<strong>de</strong>s per Oskaras Korsunovas.<br />

També ha treballat amb els directors Jonas Vaitkus, Agnius Jankevicius, Eric Lacasca<strong>de</strong> i Olga Generalova. A<br />

més a més, Jonas Verseckas és també director, coreògraf i actor al muntatge musical Srūva, neliesk.<br />

Nele Savicenko<br />

Actriu<br />

Nascuda el 1957 a Vilnius. Del 1975 al 1980 va estudiar interpretació amb Povilas Gaidys a la facultat <strong>de</strong><br />

Klaipeda <strong>de</strong>l Conservatori lituà. Des <strong>de</strong> 1980 és actriu resi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Teatre <strong>de</strong> Drama Estatal <strong>de</strong> Klaipeda. L’any<br />

2009 va ésser guardonada amb dues Creus Daura<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les Arts Escèniques, premis concedits pel govern lituà.<br />

Nele Savicenko ha interpretat diversos papers en muntatges dirigits per Oskaras Korsunovas: Mare i Abbot a<br />

Camí a Damasc d’A. Strinberg el 2007, Gertrudis a Hamlet <strong>de</strong> W. Shakespeare el 2008 i Kvashnya a Els<br />

Baixos Fons <strong>de</strong> M. Gorky el 2009.


Pg. 11<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />

Koršunovas


Pg. 12<br />

Hamlet (Hamletas)<br />

<strong>de</strong> William Shakespeare. Direcció d’Oskaras<br />

Koršunovas

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!