Inventari arbres monumentals - Ajuntament de Sant Celoni

LOCALITZACIÓ I ACCÉS
A la carretera BV- 5112 cap a Olzinelles cal prendre el desviament, al Km 5, en direcció
Vallgorguina i quan s'arriba al GR92 s'ha de seguir en direcció Sant Martí del Montnegre.
Al Km 4,9, des del trencant a Vallgorguina, es troba una pista de terra que s'enfila a mà
dreta. Allà cal deixar el cotxe i continuar a peu durant 25 minuts de pujada per arribar al
Sot de la Font de Llorà on s’instala l'avellanosa.
Coordenades X,Y: 463237 4612401 Altitud: 690m
ENTORN SOCIO-NATURAL
L’avellanosa de Font de Llorà creix a les dues vessants dels sots que conflueixen per donar
lloc al Sot de la Font de Llorà. Allà hi creixen multitud de peus d’avellaner de rebrot amb
diferents mides i que generen una bosquina peculiar i ombrívola. Es troben envoltats per
una vegetació diversa i rica: trobem cirerers de bosc, trèmols, roure africà, alzines i peus
aïllats de boixgrèvol. En l'estrat herbaci destaquen les abundants rosetes de la falguera
polístic i que dona també nom a la comunitat (Polysticho-Coryletum). Aquest conjunt de
vegetació confereix un ambient ideal per nombrosos tipus de fauna de la qual s’han
detectats senyals del senglar (Sus scrofa), la merla (Turdus merula), la mallerenga cuallarga
(Aegithalus caudatus), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i l’esquirol (Sciurus
vulgaris), potencialment pot trobar-se la rata cellarda (Elyomis quercinus).
Els avellaners de Font de Llorà han degut ser utilitzats més per a la producció d’eines i
carbó que no pas pel consum humà ja que per a la producció de l’avellana és necessari tenir
els arbres empeltats. De les seves branques llargues i molt flexibles se’n feien cistells i de la
seva fusta lleugera mànecs per eines i bastons després d’enviar-se als torners de Torelló i
Sant Hilari.
A Font de Llorà va ser catalogat un gran exemplar d’avellaner amb 13 m d’alçada i 0,8 m
de perímetre (Boada, 1994) que segons el llistat del rànquing creat per la Generalitat era
l’avellaner més alt mesurat a Catalunya. 10 anys després d’aquesta publicació es va tornar a
l’indret a mesurar aquest exemplar i ha resultat que les diferents nevades humides que s’han
produit aquest últims anys, però sobretot l’hivern del 2003-2004, han produit una caiguda
massiva de peus i la desaparició d’aquest exemplar.
SINGULARITAT
Malgrat la desaparició de l’avellaner, l’avellanosa de Font de Llorà continua tenint els
exemplars més alts mesurats a Catalunya d’aquesta especie (a continuació hi ha les mides
de l’exemplar més gran trobat) superant el 13 m. El perímetre més gran l’assoleix
l’avellaner de la Font de Baladrell, a Fogars de Montclús, amb 1,3 m.
MIDES
Alçada: 13,6m perímetre: 0,6m diàmetre capçada: 6m