Inventari arbres monumentals - Ajuntament de Sant Celoni

33 Roureda de roure africà d'en Preses Quercus canariensis Willd. Monumental
Roureda d'en Preses
LOCALITZACIÓ I ACCÉS
A peu, cal prendre el GR5 fins a Coll de Basses. Allà qualsevol de les pistes que es prengui
en direcció llevant, cap el Turó Gros, ens portarà fins la roureda que s’exten per tota la
vessant amb orientació N i NE.
Coordenades X,Y: 464897 4612787 Altitud: 650m
ENTORN SOCIO-NATURAL
Es tracta d'una petita taca de roureda de roure africà la qual creix en unes condicions
microclimàtiques especials: necessita sòls àcids, temperatures moderades i on la humitat
sigui prou important i constant durant tot l'any. El roure africà és l’especie principal, amb
un recubriment del 37%, però junt amb ell creixen altres especies que ordenem en funció de
la seva abundancia: el castanyer (29%), l'alzina (11,5%) i el boixgrèvol (11,5%). En menors
proporcions trobem el cirerer de bosc, l’alzina surera, l’avellaner.... Es tracta d'una roureda
jove entre 37 i 50 anys amb una gran majoria de peus nascuts de llavor i alguns de rebrot.
(dades proporcionades pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat).
La fauna associada a aquest bosc singular no difereix gaire de la que podem trobar
muntanya avall. Així es detecten gran nombre de caixes niu que van ser instalades per la
mallerenga blava (Parus caeruleus) i la mallerenga carbonera (Parus major). Es va veure en
un tronc al pica-soques blau (Sitta europaea), al terra la merla (Turdus merula) i nombroses
petjades de l’abundant senglar (Sus scrofa).
Aquest bosc ha estat explotat durant segles pels antics propietaris de Can Preses amb el
qual obtenien fusta i carbó, activitats que van durar fins entrats els anys 50. Però gran part
del bosc original va ser substituït per plantacions de castanyers a finals del s.XIX del quals
s’obtenien multitud d’aprofitaments.
Aquesta roureda va ser gestionada l'any 1999 per part de la Generalitat amb fins clarament
silvícoles i no d'aprofitament. L’objectiu d’aquesta intervenció va ser la de potenciar
l’especie a la zona: es va afavorir la conversió a bosc madur i es va disminuir la
competencia amb altres especies a l'espera d'un increment de la regeneració natural per
aglà. Actualment aquesta roureda ha passat a ser propietat de la Diputació de Barcelona.
SINGULARITAT
Es tracta d'una espècie que al Montnegre troba un dels extrems septentrionals de la seva
distribució. Es considera un roure autòcton de gran interés geobotànic ja que es un
testimoni viu de les comunitats tropicals que poblaren la Península Ibèrica a finals del
Terciari.