Inventari arbres monumentals - Ajuntament de Sant Celoni
Inventari arbres monumentals - Ajuntament de Sant Celoni
Inventari arbres monumentals - Ajuntament de Sant Celoni
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
28 Roure <strong>de</strong> <strong>Sant</strong>a Maria <strong>de</strong>l Montnegre Quercus pubescens Willd.<br />
Monumental Ermita <strong>de</strong> Sta. Mª <strong>de</strong>l Montnegre<br />
LOCALITZACIÓ I ACCÉS<br />
Cal arribar en cotxe fins a <strong>Sant</strong> Martí <strong>de</strong>l Montnegre i continuar pel GR 92 en direcció<br />
Hortsavinyà <strong>de</strong>ixant a mà dreta Can Preses, l'Alzina Grossa fins arribar al primer trencant<br />
senyalitzat on cal prendre direcció Calella. Allà cal <strong>de</strong>ixar el cotxe i continuar a peu durant<br />
1,3 Km <strong>de</strong> pujada pedregosa. El roure creix a mà esquerra <strong>de</strong>l camí mentre que l’ermita es<br />
situa a la dreta.<br />
Coor<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s X,Y: 466203 4612405 Altitud: 615m<br />
ENTORN SOCIO-NATURAL<br />
Es un arbre que es consi<strong>de</strong>ra bicentenari i que ha assolit dimensions extraordinàries que<br />
l’han fet protegir com a Arbre Monumental <strong>de</strong> Catalunya. Es troba envoltat per plantacions<br />
d'avellaners (costat <strong>de</strong> l'arbre) i castanyers (costat ermita) amb algunes alzines i roures<br />
martinecs. D’insectes <strong>de</strong>staca el també protegit escanyapolls (Lucanus cervus) espectacular<br />
amb les seves banyes, mentre que d’ocells s’han <strong>de</strong>tectat dos freqüents en l’àmbit forestal<br />
estructurat: el tudó (Columba palumbus) i el gaig (Garrulus glandarius).<br />
Aquest roure manifesta sobre les seves fulles, atacs per fongs que malgrat el tractament que<br />
se li va realitzar a l’any 1999 <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Servei <strong>de</strong> Patologia Vegetal <strong>de</strong> la Generalitat, no li ha<br />
marxat. Segons tècnics <strong>de</strong>l Parc Natural <strong>de</strong>l Montnegre en la gestió <strong>de</strong>ls <strong>arbres</strong><br />
<strong>monumentals</strong> cal tenir en compte la multitud <strong>de</strong> factors que po<strong>de</strong>n afectar la seva vitalitat i<br />
en aquest cas s’està mirant si aquesta afectació podria anar lligada a un problema <strong>de</strong><br />
compactació <strong>de</strong>l sòl inmediat com a conseqüència <strong>de</strong>l pas <strong>de</strong>ls vehicles motoritzats,<br />
sobretot motos i totterrenys. Les alteracions en el sòl on creixen els <strong>arbres</strong> vells po<strong>de</strong>n<br />
avançar el seu <strong>de</strong>teriorament i la seva mort donat l’especial conformació i disposició <strong>de</strong>l<br />
sistema radicular d’aquests <strong>arbres</strong>..<br />
L’any 1924 el rector Mn.Joan Fortuny <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Martí <strong>de</strong>l Montnegre va escriure un<br />
manuscrit on es reflectien els costums i tradicions entorn als montnegrins <strong>de</strong> la seva<br />
esglèsia. En ell parla <strong>de</strong> lo molt concorreguda que havia estat l'ermita <strong>de</strong> Sta Maria, avui en<br />
ruïnes, a principis <strong>de</strong>l s.XX. Escriu que alguns anys s’havien aplegat fins a 700 persones<br />
per celebrar l'Aplec <strong>de</strong>l 15 d'agost fent balla<strong>de</strong>s amb flabiol, bombo o acordió. Aquest roure<br />
monumental ja <strong>de</strong>via donar bona ombra als ballarins d’aquells dies d’ago<strong>Sant</strong> També era<br />
habitual les processons per <strong>de</strong>manar el benifet <strong>de</strong> la pluja: bosquerols, dones i canalleta<br />
pujaven <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’esglèsia <strong>de</strong>l Montnegre cantant lletanies <strong>de</strong>ls sants i portants la imatge <strong>de</strong><br />
la Verge <strong>de</strong>l Roser. És una llàstima que no es protegeixi a<strong>de</strong>qüadament aquest patrimoni<br />
històric-cultural al qual va lligat tan intimament la vida <strong>de</strong>l roure <strong>de</strong> Sta. Maria.<br />
SINGULARITAT<br />
És un roure impactant per les seves dimensions i és l’unic arbre <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Celoni</strong><br />
<strong>de</strong>clarat Arbre Monumental per part <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya l'any 1990.<br />
MIDES<br />
Alçada: 24,5m perímetre: 4,65m diàmetre capçada: 23,7m