27.06.2013 Views

Inventari arbres monumentals - Ajuntament de Sant Celoni

Inventari arbres monumentals - Ajuntament de Sant Celoni

Inventari arbres monumentals - Ajuntament de Sant Celoni

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

28 Roure <strong>de</strong> <strong>Sant</strong>a Maria <strong>de</strong>l Montnegre Quercus pubescens Willd.<br />

Monumental Ermita <strong>de</strong> Sta. Mª <strong>de</strong>l Montnegre<br />

LOCALITZACIÓ I ACCÉS<br />

Cal arribar en cotxe fins a <strong>Sant</strong> Martí <strong>de</strong>l Montnegre i continuar pel GR 92 en direcció<br />

Hortsavinyà <strong>de</strong>ixant a mà dreta Can Preses, l'Alzina Grossa fins arribar al primer trencant<br />

senyalitzat on cal prendre direcció Calella. Allà cal <strong>de</strong>ixar el cotxe i continuar a peu durant<br />

1,3 Km <strong>de</strong> pujada pedregosa. El roure creix a mà esquerra <strong>de</strong>l camí mentre que l’ermita es<br />

situa a la dreta.<br />

Coor<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s X,Y: 466203 4612405 Altitud: 615m<br />

ENTORN SOCIO-NATURAL<br />

Es un arbre que es consi<strong>de</strong>ra bicentenari i que ha assolit dimensions extraordinàries que<br />

l’han fet protegir com a Arbre Monumental <strong>de</strong> Catalunya. Es troba envoltat per plantacions<br />

d'avellaners (costat <strong>de</strong> l'arbre) i castanyers (costat ermita) amb algunes alzines i roures<br />

martinecs. D’insectes <strong>de</strong>staca el també protegit escanyapolls (Lucanus cervus) espectacular<br />

amb les seves banyes, mentre que d’ocells s’han <strong>de</strong>tectat dos freqüents en l’àmbit forestal<br />

estructurat: el tudó (Columba palumbus) i el gaig (Garrulus glandarius).<br />

Aquest roure manifesta sobre les seves fulles, atacs per fongs que malgrat el tractament que<br />

se li va realitzar a l’any 1999 <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Servei <strong>de</strong> Patologia Vegetal <strong>de</strong> la Generalitat, no li ha<br />

marxat. Segons tècnics <strong>de</strong>l Parc Natural <strong>de</strong>l Montnegre en la gestió <strong>de</strong>ls <strong>arbres</strong><br />

<strong>monumentals</strong> cal tenir en compte la multitud <strong>de</strong> factors que po<strong>de</strong>n afectar la seva vitalitat i<br />

en aquest cas s’està mirant si aquesta afectació podria anar lligada a un problema <strong>de</strong><br />

compactació <strong>de</strong>l sòl inmediat com a conseqüència <strong>de</strong>l pas <strong>de</strong>ls vehicles motoritzats,<br />

sobretot motos i totterrenys. Les alteracions en el sòl on creixen els <strong>arbres</strong> vells po<strong>de</strong>n<br />

avançar el seu <strong>de</strong>teriorament i la seva mort donat l’especial conformació i disposició <strong>de</strong>l<br />

sistema radicular d’aquests <strong>arbres</strong>..<br />

L’any 1924 el rector Mn.Joan Fortuny <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Martí <strong>de</strong>l Montnegre va escriure un<br />

manuscrit on es reflectien els costums i tradicions entorn als montnegrins <strong>de</strong> la seva<br />

esglèsia. En ell parla <strong>de</strong> lo molt concorreguda que havia estat l'ermita <strong>de</strong> Sta Maria, avui en<br />

ruïnes, a principis <strong>de</strong>l s.XX. Escriu que alguns anys s’havien aplegat fins a 700 persones<br />

per celebrar l'Aplec <strong>de</strong>l 15 d'agost fent balla<strong>de</strong>s amb flabiol, bombo o acordió. Aquest roure<br />

monumental ja <strong>de</strong>via donar bona ombra als ballarins d’aquells dies d’ago<strong>Sant</strong> També era<br />

habitual les processons per <strong>de</strong>manar el benifet <strong>de</strong> la pluja: bosquerols, dones i canalleta<br />

pujaven <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’esglèsia <strong>de</strong>l Montnegre cantant lletanies <strong>de</strong>ls sants i portants la imatge <strong>de</strong><br />

la Verge <strong>de</strong>l Roser. És una llàstima que no es protegeixi a<strong>de</strong>qüadament aquest patrimoni<br />

històric-cultural al qual va lligat tan intimament la vida <strong>de</strong>l roure <strong>de</strong> Sta. Maria.<br />

SINGULARITAT<br />

És un roure impactant per les seves dimensions i és l’unic arbre <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Celoni</strong><br />

<strong>de</strong>clarat Arbre Monumental per part <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya l'any 1990.<br />

MIDES<br />

Alçada: 24,5m perímetre: 4,65m diàmetre capçada: 23,7m

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!