Inventari arbres monumentals - Ajuntament de Sant Celoni
Inventari arbres monumentals - Ajuntament de Sant Celoni
Inventari arbres monumentals - Ajuntament de Sant Celoni
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
18 El Pi <strong>de</strong> l'Esteve Pinus pinea L. Singular Al Tall d'en Bosc a Ca l'Oller<br />
LOCALITZACIÓ I ACCÉS<br />
Cal arribar al Mas Oller i <strong>de</strong>s d'allà prendre el camí paralel a l'autopista en direcció<br />
Hostalric. Cal trencar al primer camí a ma dreta i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> passar uns camps plantats i uns<br />
erms comença una zona boscosa on a primera fila sobresurt aquest pi, a ma dreta en el<br />
camí.<br />
Coor<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s X,Y: 465059 4619170 Altitud: 80m<br />
ENTORN SOCIO-NATURAL<br />
Creix sobre un sòl humit amb vegetació escleròfila barrejada amb caducifolia, d’ambients<br />
més humits. Així trobem alzines sureres, alzines, roure martinenc, bla<strong>de</strong>s i freixes joves en<br />
l’estrat arbori i un sotobosc abundant en galzeran, bruc boal i lligabosc. De la fauna que<br />
s’ha observat durant la visita d’aquest pi han estat avistats el tudó (Columba palumbus),el<br />
gaig (Garrulus glandarius) i restes <strong>de</strong> pinyes rossega<strong>de</strong>s per l’esquirol (Sciurus vulgaris) i el<br />
ratolí <strong>de</strong> bosc (Apo<strong>de</strong>mus sylvaticus).<br />
Aquest magnífic pi pinyoner te una particular història associada <strong>de</strong> la qual prové el seu<br />
nom. L’Esteve Salvanyà i el seu germà Ton, eren fills <strong>de</strong>ls majordoms que servien a Ca<br />
l’Oller. Quan eren joves van veure que s’havien instalats dos pins al Tall d’en Bosc,<br />
bosquetó que es situava al costat <strong>de</strong>ls camps, avui <strong>de</strong>sapareguts, anomenats la Feixa Llarga<br />
i la Curta. Cadascun <strong>de</strong>ls germans va adoptar un pi que cuidaven i es feien la guitza per<br />
veure quin creixia més. El <strong>de</strong> l’Esteve a l’estar situat més aprop <strong>de</strong> la bassa que recollia les<br />
aigües <strong>de</strong> la muntanya va creixer molt més i ara sobresurt amb diferencia <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> la<br />
vegetació que s’hi estableix. Es comtabilitza que l’edat d’aquests <strong>arbres</strong> és <strong>de</strong>l voltant <strong>de</strong>ls<br />
90 anys (informació facilitada per J.Salvanyà). El pi <strong>de</strong>l Ton es situa a ma esquerra <strong>de</strong> camí<br />
i una mica endinsat dins el bosc en direcció a l’autopista.<br />
Avui en dia aquest entorn rural ha estat modificat significativament pels moviments <strong>de</strong><br />
terres que van tenir lloc durant la construcció <strong>de</strong> l’autopista A7: els camps, la Feixa Llarga i<br />
la Curta, i la bassa que els regava i que servia per abeurar els cavalls, han <strong>de</strong>saparegut i en<br />
el seu lloc hi creix un erm herbaci. En aquesta mateixa finca i hi creixia el pi <strong>de</strong> l’hort o pi<br />
Xic <strong>de</strong> Ca l’Oller conegut perque <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l pi gros <strong>de</strong> Can Valls era el pi més gran <strong>de</strong>l<br />
Montnegre. Va caure amb una <strong>de</strong> les venta<strong>de</strong>s que van tenir lloc a la tardor-hivern <strong>de</strong>l 2003.<br />
SINGULARITAT<br />
La singularitat d’aquest pi es manifesta en les seves notables dimensions i bona vitalitat i en<br />
la particular història associada.<br />
MIDES<br />
Alçada: 24m perímetre: 2,78m diàmetre capçada: 17,5m