4 Seguretat i residus

4
FITXA 12
LES CONDICIONS DE TREBALL. LECTURA
Les condicions de treball a les mines
del Berguedà a principi del segle XX
CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
NOM: CURS: DATA:
La silicosi era una malaltia pulmonar que patien molts
miners després de quinze o vint anys de feina per la
inhalació de carbonissa a les sapes i jaciments. Com
que el mal els provocava insuficiència respiratoria i tos
crònica, la Ció els ajudava a deixar el vici de fumar
perquè respi-ressin millor, i els donava un xarop que
elaborava ella mateixa sense gaires sortilegis, ocultant
–això sí– el secret de la recepta: escaldava, en
una perola, l’herba fumària barrejada amb algues
anomenades «molses de mar» i hi afegia, en fred,
una elevada dosi d’aiguardent cubà […]
Al fons, molt endins, en el front d’arrencada i en
la penombra, els excavadors penetraven en les
entranyes de la terra a cops de pic seguint el filó
i acatant un estricte repartiment de la feina
que els seus fills, com ara en Bonaventura, aprenien
a distingir aviat pensant en el seu propi futur a la mina:
els picadors extreien el carbó amb pics, puntones i mans, i els nens i els miners més escanyolits o de menys
qualificació carregaven els trossos en cabassos i els duien a les vagonetes.
Un cop plenes, uns altres homes les arrossegaven, a cop de múscul, fins a l’exterior.
Aquesta rutina s’interrompia, sovint, en el moment que els picadors es trobaven amb pedra massa dura per
trencar-la. Aleshores, en el front de la mina i a un parell de braces de profunditat, els artillers acostumaven
a barrinar uns forats ficant-hi unes quantes arroves de pólvora, o –des que en Bonaventura esdevingué
un xicot– utilitzaven un procediment més modern, burinant uns forats de poques polzades on fixa-ven uns
quarterons de cartutxos de nitroglicerina, que en deien dinamita. I quant tothom era a cobert, feien esclatar
els explosius i es produia una tronada que, a més de fer tremolar la terra, encongia el cor de tothom. […]
De la boca de la mina, cada cert temps, es podia veure sortir dones i noies joves, o més aviat el que s’advertia
eren les ombres de les seves escanyolides figures, ennegrides de cap a peus, que empenyien una pesant vagoneta
plena de carbó. Encorbades per l’esforç; del tir i seguint totes, cegament, els rails de ferro que s’estenien sota
els seus peus, es dirigien llavors fins al terrer per fer la tria del carbó. Arribades aquí, les dones trabucaven
la carbonada de la caixa de la vagoneta, buidant-la del que altres havien arrencat poc abans a les profunditats
de la terra. Aleshores s’aixecava un núvol de polsina de carbó que les rodejava completament, i cobria la humil
roba, els abrigalls i les caputxes de treball que les esforçades carboneres vestien per tal de protegir-se el cos,
els cabells i la cara. […]
La duresa de l’escenificació de la realitat que un treball insalubre com aquell posava de manifest
s'incrementava amb un gran enrenou, entre metàl·lic i terrós, produït pel fregament i copejament mutu entre
el carbó i els materials calcaris que l’acompanyen. Allí, s’hi abocaven altres dones, juntament amb infants i vells
miners -allunyats dels pous compassivament pels capatassos- i, llavors, es posaven a la feina de triar el carbó
separant el que era comercial –que li deien mena– de la ganga, que no tenia interès, i després mans més expertes
separaven els trossos del desitjat mineral agrupant-los per grandàries en gegantins calaixos.
Glossari
Francesc Xavier Pardo, La fornera i el vell talp.
Braça. Antiga mesura de longitud equivalent a 1,67 metres.
Dinamita. Explosiu basat en la nitroglicerina, però molt més segur que aquesta, inventat per Alfred Nobel, fundador
dels premis Nòbel.
132 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL