4 Seguretat i residus

4 Seguretat i residus
MAPA DE CONTINGUTS
en la
seguretat
en la
higiene
en
l’ernonomia
en
psicosociologia
OBJECTIUS
comporta
riscos laborals
són
responsabilitat
de
l’empresa
els treballadors
la Seguretat
Social
cal prendre
mesures
de
condicionament
mediambiental
• Identificar els diferents tipus de riscos laborals
i comprendre que la seva prevenció és una tasca
que afecta tots els agents socials.
• Conèixer les causes dels riscos laborals i les
consequències que se’n deriven en tots els àmbits
del sistema productiu.
• Valorar la importància d’unes condicions de treball
adequades per aconseguir augmentar l’eficiència
d’un procés productiu.
EL PROCÉS PRODUCTIU
preventives
de protecció
industrials
municipals
genera
residus
que cal
tractar
reduint
reciclant
reutilitzant
• Comprendre l’origen del problema dels residus
i saber distingir-ne els principals tipus amb la
problemàtica que les acompanya.
• Descriure les principals tècniques de tractament
de residus des d’una perspectiva històrica fins
arribar a les solucions actuals de gestió integral
i corresponsabilitat de tota la societat.
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
per mitjà de la
valorització de
residus
recollida
selectiva
deixalleries
ecoparcs
gestors
ambientals
111

4
CONTINGUTS
PROGRAMACIÓ
EDUCACIÓ EN VALORS
• Els riscos laborals: seguretat, higiene, ergonomia i psicosocials.
• Causes i conseqüències dels riscos laborals.
• Tècniques de prevenció i protecció enfront dels riscos laborals.
• La seguretat i el comfort al lloc de treball.
• L’origen i la tipologia de residus: industrials i municipals.
• El tractament de residus: Tècniques clàssiques, les tres Erres, la gestió integral.
• Localització de riscos laborals en un àmbit proper de l’alumne i proposició
de mesures correctores.
• Descripció de les condicions ambientals d’un espai de treball i identificació
de les que cal millorar.
• Identificació de les mesures preventives i protectores que s’apliquen en un àmbit
laboral concret, tant en la maquinària com en els treballadors.
• Comparació dels diferents tipus de tractaments de residus amb explicitació dels seus
avantages i inconvenients.
• Respecte per les normes de seguretat que cal seguir en utilitzar una eina
o una màquina, tant en l’àmbit laboral com el domèstic.
• Sensibilització per la greu problemàtica dels accidents laborals i de la responsabilitat
de tota la cadena de comandament de les empreses per combatre’ls.
• Conscienciació dels problemes que generen els residus i de la necessitat de contribució
de tota la societat: particulars, empreses i administracions per aconseguir que el seu
tractament sigui un èxit.
1. Educació ambiental. Aquesta unitat permet fer una bona reflexió sobre les conseqüències que el comportament
de la societat, entesa com el conjunt d’individus, té sobre el medi ambient. Cal sensibilitzar els alumnes que
la solució al problema dels residus passa per la col·laboració de tots i cadascun dels ciutadans que, amb el
seu granet de sorra, aposten per uns hàbits de consum sostenibles, triant electrodomèstics eficients i productes
amb envasos reciclables, fent la separació selectiva domèstica dels residus i seguint les directrius de gestió
que prenen els seus ajuntaments, etc.
2. Educació per a la igualtat. El taller és un bon lloc per conscienciar als alumnes que les seves capacitats
no depenen del sexe. Cal promoure actituds de col·laboració en la realització de treballs i muntatges,
especialment en fer activitats en grup. S’han d’evitar els comportaments sexistes, de vegades autoimposats,
que lliguen a uns a actituds de sobreconfiança que comporten fer les feines principals i a d’altres a actituds
d’atemoriment i seguidisme encaminades a evitar determinades tasques per fer-ne d’altres de secundàries.
112 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL

Competència en el coneixement i la interacció
en el món físic
Treballem aquesta competència fomentant en els
alumnes el reconeixement de les repercusions que
les activitats humanes tenen sobre el medi ambient.
Els alumnes han d’adquirir la capacitat de valorar
les conseqüències que comporta una mala gestió
dels recursos sobre la nostra qualitat de vida i la
repercusió de les actituds individuals i col·lectives
responsables com una contribució decisiva a la
salvaguarda d’un entorn saludable.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Identificar els principals riscos laborals.
2. Descriure les causes dels riscos laborals i les
conseqüències que es deriven de la seva mala gestió.
3. Conèixer les tècniques de prevenció de riscos
i la seva aplicació per protegir els treballadors.
4. Analitzar correctament els factors que determinen
el condicionament ambiental d’un espai de treball
i la forma de millorar-lo.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència social i ciutadana
La integració de la idea que els riscos laborals són
responsabilitat de tots els membres de l’empresa,
de les administracions i de la societat en general
és la contribució a l’adquisició d’aquesta competència
en els alumnes. El coneixement dels problemes
socials que provoquen els accident laborals, sempre
per causes minitmizables o evitables, i que caldria
abordar com a un element més a tenir en compte
en l’àmbit laboral.
5. Descriure l’origen del problema dels residus
i classificar-los adequadament d’acord amb
la seva natura
6. Establir de forma cronològica les diferents
tècniques de tractament de residus, indicant
els avantatges i inconvenients de cadascuna.
ÍNDEX DE FITXES
TÍTOL DE LA FITXA CATEGORIA TÍTOL DE LA FITXA CATEGORIA
1. Feines amb condicionaments Reforç
ambientals desfavorables
2. L’equip de primers auxilis Reforç
3. Esports Reforç
4. Revisió de riscos en els Reforç
projectes de taller i laboratori
5. Anàlisi de les deixalles Reforç
domèstiques
6. Les condicions ambientals Ampliació
en l’espai d’estudi
7. Bancs de dades. Ampliació
Informació complementària
8. Avaluació Avaluació
9. Autoavaluació Avaluació
10. Solucions Avaluació
11. La seguretat en les obres Continguts per
de construcció saber-ne més…
12. Les condicions de treball. Continguts per
Lectura saber-ne més…
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
4
113

4
1
2
3
4
SOLUCIONARI
PÀG. 89
El pintat de façanes a partir d’una certa alçada
s’ha de fer amb bastides, ja que augmenten la seguretat
al disposar de barana i arnés de subjecció
de l’operari. Les eines de treball s’han de posar lluny
dels extrems de la bastida i sempre que es pugui
dins un recipient o caixes que els donin estabilitat
i n’evitin la caiguda.
Les escales plegables no poden tenir baranes. El pot
de pintura només pot estar sobre l’escala plegable
quan hi ha l’operari treballant. Cal situar senyalitzacions
com cons o tanques per assenyalar la presència
de l’activitat en un enton on hi ha moviment (carrer,
fàbriques, etc.) per prevenir situacions de perill.
Resposta lliure. En l’àmbit domèstic, els riscos inevitables
solen estar relacionats amb la cuina, ja
que la pròpia activitat que s’hi duu a terme requereix
l’ús d’eines de tall i de calor. Les cuines d’inducció
o l’ús d’eines especialitzades són elements
que ajuden a reduir el risc. El bany també és un
punt de risc, en aquest cas força evitable en la mesura
que utilitzem màrfegues i superfícies antilliscants
en el paviment, baranes per al recolzament,
llums de potència suficient, etc.
PÀG. 90
El treball a grans alçades i la manipulació de càrregues
pesades amb màquina o directament pels operaris
són els factors de més risc. La realització de feines
rutinàries en aquestes condicions pot comportar
una falsa sensació de seguretat. Cal imposar les mesures
de seguretat més estrictes: arnesos de seguretat,
bastides amb barana i doble cablejat, senyalització
de zones sense protecció, soroll acústic de
les màquines en funcionament, etc.
PÀG. 92
Comenta l’esquema sobre els mecanismes de prevenció
dels accidents mortals. Contesta les preguntes:
Paga la pena realitzar estudis, proposar i realitzar
mesures preventives contra els accidents? Si
totes les empreses fessin tota la cadena de prevenció,
en quin percentatge podríem reduir els accidents
mortals ?
Amb una petita inversió en equipaments i formació
es poden evitar un gran nombre d’accidents, ja
que s’eliminen la diversitat de causes que els originen
i que, un cop s’encadenen per atzar, condueixen
a l’accident laboral. Sense causes que els
originin, la mala sort no pot generar accidents.
La reducció d’accidents, que es pot aconseguir si
es prenen totes les mesures de la cadena de prevenció,
pot arribar al 94,8 %, és a dir, que s’evitarien,
en teoria, 95 de cada 100 accidents.
La prevenció d’accidents és una tasca que ha d’implicar
tot el personal de l’empresa. Alguns treballadors
creuen que els mitjans de protecció dificulten
la feina i minimitzen el problema dient que els accidents
només els tenen els altres. Els quadres intermigs
i de goven de les empreses negligents sovint
anteposen la rendibilitat econòmica i la
realització de les feines a temps abans que la seguretat
dels treballadors. A més, la prevenció és difícilment
quantificable com a estalvi econòmic (cost
hipotètic dels possibles acidents que poden succeir
contra cost real dels mecanismes de prevenció)
i sovint només es mira com una despesa afegida
de temps i diners.
La diversitat d’alumnat que hi ha en els centres permet
tipificar alguns comportaments a l’aula de tecnologia.
Els alumnes despreocupats no paren atenció
a les explicacions i, per tant, els pot mancar la
formació necessària per manipular correctament
eines i màquines. Els alumnes amb por dels riscos
no agafen les eines amb decisió i perden eficàcia
en les operacions, alhora que augmenten el risc de
patir accidents per la caiguda d’eines o dels objectes
que manipulen. Els alumnes sobreconfiats relaxen
l’atenció del que estan fent i poden perdre el
control de l’eina amb el consegüent risc de patir un
accident. Els alumnes setciències poden no fer cas
de les recomanacions del professorat o dels manuals
d’ús de les eines i, guiats per la seva pròpia
experiència o inexperiència, utilitzar les eines de
forma inadequada i perillosa.
Cal observar si l’espai on es duu l’activitat és segur:
paviment sec, antilliscant, sense superfície abrassiva,
sense cap element trencat o en mal estat que
sigui perillós (rajoles aixecades, tanques despreses,
cistelles o porteries mal assegurades. En segon
lloc cal comprovar si els alumnes coneixien bé
l’activitat i les precaucions que calia prendre, si estaven
atents a la pròpia activitat, si s’han saltat alguna
norma, si tenien l’equipament i proteccions
adequades per a l’activitat, etc.
A l’aula de tecnologia els accidents més comuns
són els talls per eines, les cremades i els cops per
impacte d’eines o objectes. L’ús de guants està in-
114 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
5
6
7
8
PÀG. 93
PÀG. 95

9
10
11
12
13
dicat en la majoria de tasques i minitmitzen el risc
d’accident, sense interferir gairebé gens en l’eficàcia
de treball. L’ús d’ulleres està indicat en tasques
on es desprenen fragments de material a gran velocitat
(màquines-eina). Les ulleres poden limitar
la visió lateral i obliguen l’alumne a prestar més
atenció a la tasca, de manera que aquesta resulta
més cansada.
Si ens fixem en un equipament molt comú com
és el trepant de sobretaula podem observar equipaments
existents i d’altres que seria possible
instal·lar:
Equipament preventiu: protecció del capçal rotatori
amb peça transparent, avís lluminós de màquina
en marxa i/o d’obligatorietat de guants/ulleres.
Equipament passiu: botó de parada manual d’emergència.
Equipament actiu: diferencial per fuita de corrent,
magnetotèrmic de desconnexió en cas de bloqueig
o marxa anòmala, cèl·lula que un cop iniciada l’operació
de trepanat detectés l’entrada a l’espai de
la broca d’un cos/objecte i aturés la màquina.
PÀG. 98
El color incideix en el grau de lluminositat i també
ens trasmet sensacions que afecten l’ànim i l’eficàcia
productiva. El color vermell s’associa a estats
de tensió, de manera que els alumnes es podrien
estressar, inquietar i cansar amb més facilitat durant
la jornada escolar.
En un polígon industrial la normativa no és tan estricta
pel que fa a sorolls i olors, com ho és en zones
residencials. Les olors, sovint desagradables,
que es poden desprendre i el soroll de camions o
de les mateixes activitats industrials poden distreure
els alumnes i fer incòmoda l’estada a l’escola,
repercutint negativament en el seu rendiment.
PÀG. 99
Una família de 4 membres genera de mitjana 6
kg d’escombraries diàries, comptant els residus orgànics,
el vidre, el plàstic, el paper i cartró i altres
residus (roba, calçat, etc.) Al llarg de l’any, equivalen
a 2,2 tones de residus.
PÀG. 102
Els residus municipals, que abans s’enviaven a abocadors
o s’incineraven, actualment es gestionen de
forma separada per aconseguir el residu zero. El
primer pas és la recollida selectiva domèstica de
paper i cartró, vidre, envasos de plàstic i fracció orgànica.
Per altres residus menys abundants hi ha
deixalleries en cada barri i poble (piles, robes, electrodomèstics,
mobles, oli de cuina, etc.) Els residus
separats per tipus són enviats a plantes de triatge
(ecoparcs) que els gestionen per fer-ne la
recuperació i reciclatge, la seva valorització energètica,
el seu ús com a material de restauració o,
com a últim recurs, la seva deposició en dipòsits.
Una malaltia professional és la provocada per l’acció
continuada i persistent de substàncies o condicions
pròpies del lloc de treball. L’accident és una
lesió corporal instantània causada per un element
relacionat amb l’activitat laboral.
Aquests tipus de riscos, que solen generar problemes
menys immediats, s’han reconegut històricament
més tard i costa més de diagnosticar-los.
Les societats desenvolupades són més competitives,
sedentàries i rutinàries, cosa que n’afavoreix
l’augment de casos.
Resposta lliure. En la majoria de casos, l’àmbit domèstic
s’associa a riscos en la seguretat (cremades
o talls) o a riscos en l’ergonomia (males postures,
massa hores en determinada posició sense descans).
Un residu és un producte que no té valor per al
propietari i que, per consegüent, se’n vol desprendre.
Un subproducte és un producte secundari
d’un procés que el seu propietari pot usar o comercialitzar.
Per exemple, en agricultura el gra de cereal és el
producte principal i la palla el producte secundari
o subproducte, que es pot comercialitzar per alimentar
el bestiar.
En les indústries de plàstic, les mostres, primers tiratges
i el rebuig es trituren i es poden fer servir
com a subproducte per fabricar productes de menys
qualitat dins la pròpia empresa o en d’altres.
Les estratègies que cal aplicar per lluitar contra els
riscos laborals són:
a) aplicar l’ergonomia als llocs de treball, b) establir
les normes de seguretat i utilitzar els mitjans
de protecció adequats per a cada feina, c) realitzar
la formació tant dels treballadors com del
personal de direcció per fer que tothom sigui
conscient dels riscos i precaucions de la feina,
d) establir les normes d’higiene i revisió mèdiques
necessàries per garantir els nivells de salut
adequats, e) desenvolupar les estratègies
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
14
15
16
17
18
4
PÀG.104
115

4
19
20
21
22
23
24
SOLUCIONARI
d’organització industrial que millorin el rendiment
laboral i el benestar a la feina, f) aplicar la
psicosociologia per aconseguir que cada treballador
es faci seva l’empresa, aconseguint la seva
màxima capacitat en benefici de tots.
Per bé que sembli una utopia, aquest és l’objectiu
que cal perseguir en les societats industrialitzades.
Els processos de producció més nets, els processos
de tractament de residus per reduir-ne la perillositat
i la quantitat, les estratègies de reciclatge i reutilització
ens han acostat molt a l’objectiu. El problema,
però, és que les societats, a mesura que augmenten
el nivell de vida, cada vegada generen més residus
en els procesos productius i de consum.
El condicionament ambiental d’un lloc de treball
ha de tenir en compte bàsicament els nostres sentits.
Cal disposar d’aire ben ventilat amb una temperatura
i humitat adequades. La il·luminació i el
color de tancaments i mobiliari ha de facilitar la
concentració i evitar la fatiga. L’absència de sorolls
i/o la presència de sons agradables (música ambiental)
afavoreixen l’atenció i trenquen la monotonia,
que pot conduir al cansament.
Els abocadors no resolen el problema dels residus,
sinó que l’amaguen. A més, es generen gasos i
fluids residuals que cal tractar per evitar la contaminació
d’aqüifers i el perill d’explosions.
Les incineradores aconsegueixen valoritzar energèticament
els residus i a la vegada reduir-ne en
més del 90% el volum. Ara bé, els gasos que es
desprenen poden ser molt contaminants i requereixen
sistemes de filtratge cars.
Els accidents sempre estan relacionats amb l’encadenament
de diverses errades humanes o tècniques.
L’atzar només juga en el fet que l’encadenament
pugui generar des d’un petit ensurt fins
a un greu accident. De tota manera, si n’evitem les
causes, aleshores l’atzar no hi pot jugar cap paper.
La granota protegeix el cos i les extremitats de temperatures
extremes i d’entrar en contacte directe
amb objectes o superfícies perilloses. El casc, les
ulleres i la màscara protegeixen el cap, la cara i els
òrgans sensorials d’impactes, objectes i projecció
de fragments. Els guants protegeixen de les temperatures
elevades i contra cops i projecció de fragments
despresos durant la feina. El calçat aïlla
bé de temperatures extremes, evita les relliscades
i protegeix contra l’impacte d’objectes.
Els electrodomèstics vells s’han de dur a la deixalleria
o donar a canvi de l’electrodomèstic nou,
ja que de vegades els comerços es fan càrrec del
seu retorn a les indústries de reciclatge. La cadira
es podria reutilitzar en una altra llar on tinguin canalla,
enviar a la deixalleria o desmuntar-la i valoritzar-la
energèticament en una llar de foc.
La campanya pretén la conscienciació dels equips
directius sobre els riscos laborals de tots els llocs
de treball a les empreses.
El personatge es troba en un taller de tall i conformació
d’objectes metàl·lics (finestres,vehicles, etc.).
Porta uns guants llargs i gruixuts que permeten
agafar objectes metàl·lics amb cantells vius i evita
l’entrada de ferritges. Les orelleres protegeixen les
oïdes del soroll que es produeix durant el tall i la
soldadura.
Els vestits elegants són oberts i permetrien l’entrada
de residus. Són prims, per tant no protegeixen
contra contactes amb objectes afilats o a temperatures
extremes i finalment tenen elements solts
que poden ser atrapats per les parts mòbils de les
màquines.
Les matèries pràctiques, tant per exercici físic (educació
física) com per manipulació d’eines, objectes
i materials (tecnologia, ciències experimentals,
plàstica, etc.) tenen més risc en la seguretat (accidents)
si l’alumne perd la concentració o l’espai
presenta deficiències.
El mobbing és un anglicisme que s’utilitza per designar
l’assetjament psicològic a la feina a un treballador
per part dels seus superiors o companys
amb la finalitat de perjudicar el seu rendiment, obligar-lo
a deixar la feina, obtenir-ne determinats favors,
etc. Actualment aquest comportament està
penat per la llei, però costa conscienciar les empreses
d’aquest problema.
Resposta lliure.
Resposta lliure. En les empreses podem trobar
nombrosos exemples d’aplicació d’accions que,
gràcies al fet que disminueixen els riscos laborals
i milloren l’ambient de treball, faciliten la concentració
i augmenten la productivitat.
Les làmines i fulls de dibuix o escriptura es poden
reutilitzar per ocupar-ne la segona cara. Posteriorment
es poden reciclar al contenidor blau.
Els retalls de contraplacat poden servir com a protecció
de les mordasses del cargol de banc, dels
serjants, etc. Les restes de taulons i llistons poden
servir per altres muntatges. Els residus massa petits
es poden enviar a la deixalleria.
Els retalls de plàstic que no es puguin reutilitzar en
cap muntatge es poden disposar al contenidor groc.
116 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
25
26
27
28
29
30
PÀG. 105

31
32
Les eines velles es poden dur a adobar o enviarles
a la deixalleria.
El drapaire recollia els residus domèstics, principalment
paper i cartró, vidre i roba, pagant un preu
gairebé simbòlic al propietari.
Durant uns anys el reciclatge i reutilització no es
van promoure gens i donat que a la gent li era més
fàcil llençar els productes que dur-los al drapaire
aquest ofici va entrar en crisi.
A partir de la conscienciació de les administracions
i posteriorment de les persones que llençar els residus
no és cap solució, s’ha anat recuperant
aquesta feina, ara ja organitzada per l’Administració
a través de la recollida selectiva en contenidors
i porta a porta, la instal·lació de deixalleries mòbils,
la recollida de mobles i béns, etc.
L’agenda 21 es un pla de treball dels Estats acordat
l’any 1992 per aconseguir un model de desenvolupament
sostenible que combati la desapa-
rició de la biodiversitat, l’exhauriment de recursos
o la seva distribució desigual, la contaminació, etc.
L’Agenda 21 a nivell escolar planteja que les escoles
iniciïn projectes en aspectes específics i propers
a l’alumnat on cal conscienciar per aconseguir
una major sostenibilitat: ús de l’energia,
materials i residus, contaminació acústica, ús de
l’aigua, hàbits alimentaris i de consum, etc. Hi ha
diverses webs, tant comarcals com d’ajuntaments,
que donen pautes i faciliten recursos per iniciar
projectes de l’agenda 21.
http://www15.gencat.net/pres_cwaw/AppJava/seccio.do?sid=801026.
Web de l’agenda 21 de la Generalitat
de Catalunya.
http://www.diba.es/mediambient/agenda21sostenible.asp.
Web de l’agenda 21 de la Diputació de
Barcelona.
http://www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/index.htm.
Web de l’agenda 21 escolar de l’Ajuntament de BCN.
Accions Aules Laboratoris Patis
Ergonomia Cadires amb seient i respatller anatòmic.
Seguretat
i protecció
Formació
Higiene
Organització
industrial
Psicosociologia
Amplada mínima d’escales, totes
amb baranes, prohibició de córrer
pels passadissos.
Ensinistrament de coordinadors de
seguretat i assajos d’evacuació del centre.
Carnet de vacunes, dutxa després
d’activitats esportives.
Tamborets d’alçada regulable,
taules específiques.
Dispositius de neteja
d’emergència i equips
de protecció (granotes,
bates, ulleres, guants).
Informar de les precaucions
que cal prendre en l’ús de les
eines i els materials.
Neteja després de manipular
eines o materials.
Horari escolar amb alternança de matèries, aules específiques
per a cada activitat.
Temps d’esbargiment, classes de reforç, adaptació curricular, qualificacions
trimestrals, progressió anual de cursos.
Característiques i
equipaments adequats
a les activitats i cursos.
Anclatge de porteries
i cistelles, acabats de
superfícies adequats,
anular en cas de pluja, etc.
Autoresponsabilitzar
de la neteja, evitar jocs
i conductes perilloses.
Neteja de patis, buidat
de papereres, revisió.
Horaris i/o patis segons
els cursos.
Organització d’activitats
lúdiques (esports, jocs, etc.)
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
4
117

4
33
34
35
SOLUCIONARI
Resposta conjunta amb l’exercici 34.
La feina que fa una persona ha de ser adequada
d’acord amb la seva formació, capacitats i expectatives.
L’incompliment d’aquest principi només
comporta riscos innecessaris, baixa eficiència, rotació
de personal i altres problemes que poden
afectar el bon funcionament de les empreses.
Resposta lliure. Actualment des del domicili es pot
fer la tria selectiva de molts objectes: paper i cartró,
plàstics i envasos, vidre, restes orgàniques,
Riscos psicosocials
Risc en la seguretat
restes d’olis, roba i calçat, electrodomèstics, mobles
vells, etc. En molts casos el municipi, a través
de contenidors específics o de la recollida porta
a porta, se’n fa càrrec. En d’altres cal anar a
la deixalleria, trucar a un telèfon perquè ens ho
vinguin a recollir o dipositar-lo un dia a una hora
determinada a la porta de casa. En tots els casos,
cal la col·laboració ciutadana perquè aquestes estratègies
funcionin i aconseguim reduir la feina de
triatge posterior molt més cara i menys eficaç.
Manca de formació Excés de formació
Estrès per incapacitat de solucionar la feina,
pressió, angoixa, inseguretat.
Elevat per desconeixement i inseguretat
del treballador i de tots aquells que
depenen d’ell.
Rendiment laboral Baix, poca capacitat per resoldre
satisfactòriament la feina.
Insatisfacció per manca d’atenció,
avorriment, depressió.
Elevat per pèrdua d’atenció.
Mitjà-baix, per manca de pràctica, d’interès
per la feina, i de coneixements bàsics.
118 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL

4 FITXA
QÜESTIONS
2
1
FEINES AMB CONDICIONAMENTS AMBIENTALS DESFAVORABLES
El condicionament ambiental és molt important per millorar l’atenció i augmentar l’eficiència
del treballador. Hi ha algunes feines, però, que a causa de la seva pròpia naturalesa, del lloc
on es desenvolupen, o dels efectes meteorològics, s’han de fer en condicions poc favorables.
Elabora una llista de feines que creguis que tenen condicionants ambientals negatius.
Descriu en què consisteix cada feina i justifica l’origen dels condicionants negatius.
FEINA DESCRIPCIÓ CONDICIONANTS NEGATIUS
Forn de pa
Elaboració de pa a partir de
la cocció de farina, sal i oli
Temperatures de treball
elevades, treball nocturn
A continuació descriu els riscos laborals i les conseqüències que poden tenir per al treballador i proposa
les mesures correctores necessàries per minimitzar-ne el risc.
RISCOS LABORALS MESURES PREVENTIVES
Riscos en la seguretat: cremades
Riscos en la salut: deshidratació, fatiga, pols en l’ambient
Aïllament del forn, ús de guants, mascaretes, ventilació
adequada dels locals, neteja, etc.
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
REFORÇ
119

4 FITXA
1
2
2
QÜESTIONS
L’EQUIP DE PRIMERS AUXILIS
120 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
REFORÇ
En totes les empreses, incloent els centres escolars, és obligatori disposar d’una farmaciola
de primers auxilis. Els diversos components d’aquest equipament han de permetre resoldre petits
accidents, normalment originats per riscos en la seguretat.
Examineu la farmaciola del vostre centre o de casa vostra i anoteu cada un dels components i per quin tipus
d’incidència s’utilitza.
Component Mesures preventives
Sabonet Neteja de ferides, per talls o rascades
Comprova quin és el contingut recomanat
d’una farmaciola. Podeu consultar el web
http://www.farmaceuticonline.com/inici.html
on s’explica el contingut que hauria de tenir
la farmaciola.
Contesta les preguntes següents:
• Creus que les farmacioles han de ser totes iguals o poden tenir diferents components segons en quin lloc
les trobem: escola, casa, fàbrica, etc. Raona la resposta.
• Per què és important que els productes de la farmaciola estiguin ben identificats?
• Per què és perillós que els nens o les persones sense formació bàsica hi puguin tenir accés?
• Què cal fer amb els medicaments caducats?
• Comprova si la farmaciola que has examinat compleix totes les recomanacions sobre la composició i condicions
que ha de reunir. Detalla’n els incompliments i quines mesures hauries de prendre per resoldre els problemes.
• Finalment, trobes a faltar cap medicament en la farmaciola que has examinat? Detalla quin o quins i per què.

4 FITXA
3
QÜESTIONS
1
2
ESPORTS
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
REFORÇ
La pràctica de l’esport és una activitat física saludable i desitjable que ens ajuda a mantenir-nos
en forma i a prevenir les malalties pròpies de les societats modernes associades al sedentarisme:
malalties vasculars, sobrepés, obesitat, sobrecàrregues musculars i inflamacions en les extremitats
inferiors, etc.
Per altra banda, la pràctica d’esports requereix una preparació i una condició física adequada
del practicant. Però la inexperiència, la pràctica massa intensiva sense control o l’exercici d’esports
en entorns de risc poden conduir als accidents.
Analitza els esports que apareixen en les fotografies i indica quins accidents són els més habituals
en cadascun. Proposa quins components hauria de tenir una farmaciola específica per aquesta activitat.
A continuació reflexiona quines malaties s’associen a l’exercici intensiu i habitual d’aquests esports.
Quins elements del vestit o quines proteccions s’han de fer servir en cada un d’ells?
121

4 FITXA
4
QÜESTIONS
REVISIÓ DE RISCOS EN ELS PROJECTES DE TALLER I LABORATORI
Durant aquest curs, així com en els anteriors, has realitzat diferents muntatges, projectes
i experiments en el taller de tecnologia i en els laboratoris de ciències experimentals.
Ara que ja coneixes les condicions necessàries per realitzar-los de forma correcta per evitar
qualsevol risc, és el moment de repassar com els has fet.
Recupera algun dels informes que has realitzat d’un projecte o experiment. Repassa cada pas que hi vas
fer i elabora un informe associat al projecte on s’indiquin quins riscos laborals específics tenien les diferents
operacions que vas realitzar:
Marcar:
Serrar:
Tallar:
Doblegar:
Pintar:
Finalment contesta les preguntes següents:
1
2
3
4
:
122 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
REFORÇ
A continuació comprova quines eren les proteccions necessàries per dur a terme les operacions amb seguretat.
Quins equipaments de seguretat tenia la maquinària o instal·lacions que vau fer servir? En trobes a faltar cap
segons el que has après en aquesta unitat?
Quins problemes de manteniment has detectat en les eines i màquines que feieu servir. Netejaveu els espais,
eines i màquines quan acabàveu la classe?
Seguieu alguns consells de seguretat quan feieu servir eines, màquines o productes amb risc? Descriu-los
i afegeix els que ara trobes a faltar.
Finalment, elabora un protocol per a l’aula de tecnologia o per a cada màquina on s’especifiqui què s’ha
de fer i què no s’ha de fer quan s’hi treballa. Afegeix al final quines directrius cal seguir en cas d’accident.

4 FITXA
QÜESTIONS
4
5
ANÀLISI DE LES DEIXALLES DOMÈSTIQUES
Per tal de conscienciar-nos amb el problema dels residus, primer cal que veiem la quantitat
i el tipus de residus que produïm cada dia. En aquesta fitxa ens fixarem en els residus que
es generen diàriament a casa. Un cop analitzats, ja serem capaços d’entendre la complexitat
del problema del tractament dels residus.
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
REFORÇ
L’anàlisi l’has de fer al teu centre o a casa teva amb l’ajuda d’una persona adulta. Agafa els residus que genereu
diàriament a casa, al taller o en una altra activitat (excursionisme, etc). Separa’ls per categories segons el tipus.
1
2
3
Mesura el pes de les deixalles de cada categoria. Necessites una balança de fins a 5 kg de capacitat. Si no en
disposes, pots utilitzar una balança de cuina.
Mesura el volum de les deixalles. Necessites recipients oberts d’un volum conegut on puguis dipositar les
deixalles per calcular-ne aproximadament el volum. Un mesurador de líquids de cuina de 1/2 litre o d’1 litre i
una garrafa d’aigua de 5 l o de 8 l amb la tapa superior escapçada et seran molt útils.
Emplena una taula com la següent. La primera categoria l’hem començat a fer perquè et facis una idea de
com ho has de fer.
CATEGORIA
DEL RESIDU
Paper i cartró
Plàstic
Metalls i llaunes
Vidre
Roba i calçat
Residus
orgànics
Piles
Electrodomèstics
vells
Oli de cuinar
MOSTRA
Diaris, revistes, paper d’impressora,
capses de sabates, envasos i embalatges
alimentaris, de joguines i altres objectes...
PES TOTAL
EN GRAMS
VOLUM TOTAL
EN LITRES
DESTÍ
Contenidor blau
de recollida selectiva
Finalment contesta:
a) Quan temps has estat per fer la separació selectiva que et proposa aquest exercici?
b) Què creus que és millor, separar en origen o fer-ho en les instal·lacions de tria i valorització de l’ajuntament?
c) Quins problemes tindrà el nostre municipi si no fem la recollida selectiva en origen?
123

4
1
2
3
4
5
6
7
FITXA 6
LES CONDICIONS AMBIENTALS EN L’ESPAI D’ESTUDI
124 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
AMPLIACIÓ
L’espai d’estudi és el lloc on es desenvolupa l’activitat lectiva extraescolar. És molt important
que reuneixi unes condicions adequades, com si es tractés del lloc de treball. Ha de ser un espai
còmode i confortable, però no relaxant, per afavorir la concentració.
Fes un croquis de planta del teu espai d’estudi. Indica la situació de la finestra i de la taula de treball. Calcula
la superfície i el volum de l’habitació. Calcula la superfície de la taula i de la finestra. Valora si tot plegat és
suficient.
Explica el sistema d’il·luminació. Indica cap a quin punt cardinal està orientada la finestra. Hi toca el sol?
Si es així, indica a quines hores. De quina il·luminació artificial disposes i on està situada: llum cenital, flexo,
làmpada de sobretaula, etc. La lluminària, de quin tipus és: incandescent, halògena, de baix consum, etc.
De quin color és i per què?
Analitza també el sistema de climatització i insonorització. Descriu la finestra i indica de quin material està
feta, si disposa de doble vidre, quin és el seu gruix, etc. Explica quins sorolls poden alterar la concentració,
ja siguin exteriors (carrer, vehicles, veïns, activitats exterior) o interiors (televisor, ràdio o equips de música
en habitacions properes, electrodomèstics en marxa, etc.).
Fixa’t ara en la decoració. De quin material està fet el paviment i quin color té: gres, terratzo, parquet,
moqueta. Repeteix la pregunta respecte de les parets i del sostre.
Examina el mobiliari de què disposes. Descriu el material, forma i colors de la taula i la cadira. L’alçada
d’aquest mobiliari és adequat per a tu? Es pot regular, es pot canviar la inclinació de la taula o del respatller
de la cadira?
Finalment, anota els aparells electrodomèstics de què disposes a l’habitació: ordinador, impressora, escàner,
accés a Internet, equip de música, ràdio, MP3, iPod, televisor, etc. Quins creus que et són
realment útils per a la feina escolar? Creus que n’hi algun que pot arribar a distreure més que no pas ajudar
a concentrar-te?
Ara cal que treguis conclusions. Creus que les condicions del teu espai d’estudi són suficients? Quins canvis
faries per millorar-les? Pots agafar idees comparant el teu espai d’estudi amb el d’altres companys. El més
important és que tu t’hi trobis a gust i puguis treballar-hi sempre bé.

4
FITXA 7
BANCS DE DADES. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
ECOETIQUETES
http://mediambient.gencat.net/cat/e
mpreses/ecoproductes_i_ecoserveis/
Web del Dep. de Medi Ambient
on descriu les etiquetes i distintius
que poden portar els productes
per garantir de forma fiable que
són menys agressius sobre
el medi ambient.
RISCOS LABORALS
http://www.elergonomista.com/
Interessant web profesional en castellà
sobre ergonomia i prevenció de riscos
laborals. Recull les aportacions,
novetats i publicacions del sector.
Inclou apartats sobre accidents
laborals, patologies laborals, riscos
en l’ensenyament, etc.
Notes
A LA XARXA
EDUCACIÓ AMBIENTAL
http://www.amb.cat/web/emma/
Educacio_ambiental/Publicacions
Web de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona i dels organismes que
en depenen. Inclou l’entitat que
s’encarrega del medi ambient amb
informació, propostes i material
didàctic per als alumnes dels
ensenyaments no universitaris
i el públic en general.
SINDICATS
http://www.ccoo.cat/
Webs dels principals sindicats catalans
que disposen de seccions sobre
seguretat i salut laboral, on apareixen
revistes, articles, estudis
i estadístiques sobre accidentabilitat
i malalties profesionals, amb l’opinió
crítica dels sindicats i les aportacions
per aconseguir la millora de les condicions
de seguretat dels treballadors.
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
AMPLIACIÓ
SEGURETAT I SALUT LABORAL
http://www.gencat.net/treball/
departament/activitat/publicacions/se
guretat_salut_laboral/index.html
Web del departament de treball
sobre seguretat i salut laboral.
Inclou publicacions, guies, fulletons
informatius i jocs didàctics per als
ensenyaments no universitaris.
ECOLOGISTES EN ACCIÓ
http://ecologistesenaccio-cat.
pangea.org/
Web generalista sobre ecologisme
social que promouen diversos
col·lectius per la salvaguarda del
planeta. Disposa de diverses seccions,
entre les quals destaquen les referents
a residus, aigua, protecció del territori,
sostenibilitat,etc. Aquesta web és
crítica amb l’actual desenvolupament
energètic i consumista que
caracteritza les societats modernes
125

4
FITXA 8
AVALUACIÓ
NOM: CURS: DATA:
1
2
3
4
126 GUIA TECNOLOGIES PRIMER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
AVALUACIÓ
Assigna a cada una de les situacions següents el risc o riscos laborals a què van associades. Indica si
creus que el seu origen és una errada tècnica o humana.
a) Un administratiu que té mal d’esquena al final de la jornada laboral.
b) Un immigrant que accepta treballar en una fàbrica sense tenir cap formació prèvia.
c) Un pagès que fumiga els conreus sense cap protecció perquè fa molta calor.
d) Un muntacàrregues d’una obra que pot funcionar amb les portes obertes per anar més ràpid.
e) Un treballador que s’encarrega del sacrifici de porcs en un escorxador durant el torn de nit.
En una situació d’accident laboral, quines són les conseqüències per a:
a) El treballador afectat per l’accident.
b) L’empresa (companys, caps i empresari).
c) Les administracions públiques que vetllen per la seguretat i la salut dels treballadors.
Analitza la fotografia de l’operari en el seu lloc de treball.
a) Descriu a quins riscos, pel que fa a seguretat, està exposat.
b) Quines afeccions i malalties professionals pot patir si sempre traballa en aquestes condicions?
c) Quin equipament de protecció hauria de portar?
d) Quines condicions hauria de reunir l’espai on treballa?
Indica a quin tipus de tractament de residus corresponen les operacions següents:
No embolicar els regals
Cremar els residus del dinar a la barbacoa
Fer servir un cabàs per anar a comprar
Enterrar una llauna de beguda al terra
OPERACIÓ TÈCNICA DE TRACTAMENT DE RESIDUS
Fer servir el marro del cafè com a substracte de conreu

4
FITXA 9
AUTOAVALUACIÓ
NOM: CURS: DATA:
1
2
3
4
5
Els accidents laborals:
a) Són imprevisibles i fruit de la mala sort.
b) Tenen unes causes determinades, però són
impossibles de prevenir.
c) Tenen unes causes determinades que es
poden controlar i prevenir.
En una situació de bulling tenim riscos:
a) En la higiene.
b) En la seguretat.
c) En l’ergonomia.
d) Psicosocials.
Una persona ha ensopegat amb una rajola mal posada
i en caure s’ha fet mal amb el cantell d’una
taula:
a) Tot és fruit de la mala sort.
b) Són riscos evitables, caldria haver-los arreglat.
c) Són riscos inevitables, caldria haver-los assenyalat.
d) És un risc en l’ergonomia: cal més il·luminació
perquè s’hi vegi bé.
Un estudiant que no pot treballar bé al seu espai
d’estudi pot ser causa de riscos:
a) En la higiene i en la seguretat.
b) En l’ergonomia i psicosocials.
c) En la higiene i en l’ergonomia.
d) En la seguretat i psicosocials.
Quan es porta molt de temps fent la mateixa
feina:
a) Es pot patir un accident perquè perds l’atenció
amb més facilitat.
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
6
7
8
AVALUACIÓ
b) No es pot patir cap accident perquè te la
saps de memòria.
c) Pots perdre la concentració perquè et canses
més aviat.
d) No pots patir cap accident perquè coneixes
les normes de seguretat de memòria.
Amb relació als accidents el perjudicat és:
a) El treballador que l’ha patit.
b) L’Estat, que ha de pagar al treballador accidentat.
c) L’empresa, que perdrà eficàcia productiva.
d) Tothom qui estigui involucrat en l’àmbit laboral.
L’equip de protecció del treballador:
a) Disminueix l’eficàcia productiva del treballador
i de l’empresa.
b) Cal utilitzar-lo sempre perquè és una condició
obligatòria per treballar.
c) Cal utilitzar-lo només quan el risc a la feina
el faci necessari.
d) S’ha de fer una prova de resistència a la feina
abans d’utiitzar-lo.
La prevenció:
a) És una precaució que ha de sorgir del treballador.
b) Sempre s’ha de posar al servei de l’eficàcia
i el rendiment de l’empresa.
c) Els caps de l’empresa han d’obligar els treballadors
a complir-la.
d) És una tasca que afecta tots els membres
de l’empresa.
127

4
FITXA 9 (Continuació)
AUTOAVALUACIÓ
NOM: CURS: DATA:
9
10
El condicionament ambiental ha d’aconseguir que
el treballador:
a) S’aïlli per poder-se concentrar.
b) Es trobi còmode i segur per treballar.
c) Estigui tens per poder estar atent.
d) Es relaxi i es trobi com a casa.
Els residus:
a) Són una conseqüència de la societat industrial
moderna.
b) Sempre han existit, tal com mostren els jaciments
arqueològics.
c) Són una conseqüència del canvi climàtic.
d) Només són un problema quan ets d’excursió
a la muntanya.
Les tres Erres fan referència a:
128 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
11
12
AVALUACIÓ
a) Restringir el consum, Resoldre els tranports
i Reduir el consum de petroli.
b) Reduir els envasos, Reutilitzar els productes
i Reciclar el que rebutgem.
c) Reduir el consum, Repartir els aliments a
tothom i Replantar els boscos.
d) Readaptar la societat, Redistribuir els excedents
d’aliments i Rebutjar el consumisme.
La recollida selectiva de residus és millor si:
a) Es concentra en els equipaments de triatge
i valorització.
b) La fa cadascú a casa seva perquè es podrà
fer els tractaments a mida.
c) La fa cadascú a casa seva i després els diposita
en els llocs específics.
d) Tots tres mètodes anteriors són vàlids, cadascú
tria el que vol.

4
FITXA 10
SOLUCIONS
NOM: CURS: DATA:
AVALUACIÓ
1
2
Assigna a cada una de les situacions següents
el risc o riscos laborals a què van associades. Indica
si creus que el seu origen és una errada tècnica
o humana.
a) Un administratiu que té mal d’esquena al final
de la jornada laboral. Associat a riscos en l’ergonomia,
fruit d’una errada tècnica per no tenir
el lloc de treball adaptat a les necessitats del treballador.
b) Un immigrant que accepta treballar en una fàbrica
sense tenir cap formació prèvia. Associat
a riscos psicosocials, ja que fa feines que altres
rebutgen i a riscos en la seguretat, ja que com
que desconeix les condicions de la seva feina
no podrà respectar les normes de seguretat. Pot
provocar un accident per causes humanes.
c) Un pagès que fumiga els conreus sense cap
protecció perquè fa molta calor. Associat a riscos
en la higiene per exposició continuada a una
atmosfera insana. D’origen humà.
d) Un muntacàrregues d’una obra que pot funcionar
amb les portes obertes per anar més ràpid.
Errada tècnica de disseny que comporta
riscos en la seguretat.
e) Un treballador que s’encarrega del sacrifici de
porcs en un escorxador durant el torn de nit.
Riscos psicosocials per feines que la gent rebutja,
estressants i perquè l’horari de la feina pot
alterar el funcionament de l’organisme.
En una situació d’accident laboral, quines són les
conseqüències per a:
a) El treballador afectat per l’accident. El treballador
afectat, a més de les conseqüències directes
sobre la seva salut, pot patir transtorns
(angoixa, malestar) i ha de fer front a despeses
associades amb el tractament.
b) L’empresa (companys, caps i empresari). Els
companys poden patir conseqüències psicosocials
(inseguretat, desmotivació, angoixa…).
L’empresa pot ser objecte d’una inspecció que
acabi en expedient sancionador. L’empresari ha
de contractar un nou treballador d’entrada,
menys eficient.
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
3
AVALUACIÓ
c) Les administracions públiques que vetllen per
la seguretat i la salut dels treballadors. La Seguretat
Social ha de fer front al subsidi de baixa
del treballador i la inspecció de treball ha d’iniciar
els mecanismes d’anàlisi de l’accident per
comprovar quin risc s’ha superat, obrir un expedient
si hi ha hagut negligència, etc.
Analitza la fotografia de l’operari en el seu lloc de
treball.
a) Descriu a quins riscos en la seguretat està exposat.
Els accidents que poden produirse són
la caiguda de la màquinària que manipula (trepant
de perforació), la caiguda de l’operari per
relliscada o ensopegada, l’electrocució amb els
cables electrics i l’impacte de fragments de pedres
expulsats o per desprendiment contra les
mans, els ulls, etc.
b) Quines afeccions i malalties professionals pot
patir si sempre traballa en aquestes condicions?
Pot patir malaties de l’aparell respiratori
(silicosi) i la vista, i trastorns relacionats amb
la presència de temperatures massa elevades,
atmosfera carregada, etc.
c) Quin equipament de protecció hauria de portar?
L’operari hauria d’utilitzar una mascareta i
unes ulleres protectores. El seu equipament també
hauria d’incloure uns guants i unes sabates
antilliscants i aïllades.
d) Quines condicions hauria de reunir l’espai on
treballa? El treball a les mines és molt agressiu
i cansat. Les jornades laborals s’han de reduir
i compensar promovent la rotació de feines
129

4
FITXA 10 (Continuació)
SOLUCIONS
NOM: CURS: DATA:
4
Indica a quin tipus de tractament de residus corresponen
les operacions següents:
OPERACIÓ TÈCNICA DE TRACTAMENT DE RESIDUS
No embolicar els regals Reducció
Cremar els residus del dinar a la barbacoa Incineració
Fer servir un cabàs per anar a comprar Reutilització
Enterrar una llauna de beguda al terra Abocador
Fer servir el marro del cafè com a substracte de conreu Reciclatge
1
dins l’empresa. A l’interior de la mina s’ha d’assegurar
l’eliminació d’obstacles (residus, etc.) que
dificultin la mobilitat i augmentin el risc de patir
accidents.També és necessària una bona venti-
AUTOAVALUACIÓ
c; 2 d; 3 b; 4 b; 5 a; 6 d; 7 c; 8 d; 9 b; 10 a; 11 b; 12 c.
130 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
AVALUACIÓ
lació que asseguri la renovació adequada de l’aire
i la presència de dispositius de seguretat que
avisin de l’acumulació de substàncies nocives i
susceptibles de causar un accident o explosió.

4
FITXA 11
CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
LA SEGURETAT EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ
NOM: CURS:
La senyalització preventiva
Apropa’t a una obra de construcció d’algun edifici que hi hagi al voltant de casa teva o del teu centre escolar i fixa’t
en el panell de senyalització preventiu que apareix a l’entrada de l’obra.
Els senyals d’obligació tenen forma de disc blau amb un dibuix de color blanc. La seva funció és recordar l’ús
obligatori de l’equipament de protecció.
Els senyals de perill estan formats per un triangle de color groc sobre el qual s’hi han imprès símbols de color
negre. La seva funció és d’avís sobre els perills que es poden trobar en aquella zona.
Els senyals de prohibició són molt semblants als de trànsit. Un disc amb el perímetre i una ratlla esbiaixada
vermella sobre un fons blanc on s’ha imprés la simbologia en negre. La seva funció és prohibir accions que
comporten perill per a les persones o instal·lacions.
Els senyals de socors són rectangulars amb un fons de color verd i la simbologia impresa en blanc. La seva funció
és proporcionar informació de forma ràpida i eficaç sobre vies d’escapament i equips de protecció.
1
2
Busca a l’obra o en el teu entorn immmediat (centre escolar, cinema, discoteca) 4 senyals d’obligació,
4 de perill, 4 de prohibició i 4 d’informació. Fes-ne un dibuix i explica què indiquen. Justifica per a cada
una per què s’ha instal·lat en el lloc on l’has trobat.
NOM DEL SENYAL CATEGORIA DIBUIX LLOC JUSTIFICACIÓ
Prohibició Hospital
DATA:
És prohibit l’ús
de telèfons mòbils
en tot el recinte.
Fixa’t en altres mesures de seguretat que vegis a l’obra:
a) Descriu l’equipament de protecció personal o general d’algun dels operaris de l’obra. Comprova si algunes
feines específiques requereixen una protecció especial: treballs en façana, soldadura, manipulació de
barres de ferro, pintura i enguixat.
b) Examina l’equipament de protecció de la maquinària: grues torre, carretons elevadors, carretons de mà,
etc. A quin tipus de protecció correspon: preventiu, passiu o actiu.
c) Observa l’activitat durant uns minuts. Comprova si tothom porta l’equipament de protecció i respecta les
mesures de prevenció. Fixa’t també si en tota l’obra les mesures preventives estan ben col·locades i tenen
un bon manteniment. Descriu qualsevol situació que et sembli estranya.
d) Reflexiona i pensa per què la construcció és un dels àmbits laborals on hi ha més accidents.
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
131

4
FITXA 12
LES CONDICIONS DE TREBALL. LECTURA
Les condicions de treball a les mines
del Berguedà a principi del segle XX
CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
NOM: CURS: DATA:
La silicosi era una malaltia pulmonar que patien molts
miners després de quinze o vint anys de feina per la
inhalació de carbonissa a les sapes i jaciments. Com
que el mal els provocava insuficiència respiratoria i tos
crònica, la Ció els ajudava a deixar el vici de fumar
perquè respi-ressin millor, i els donava un xarop que
elaborava ella mateixa sense gaires sortilegis, ocultant
–això sí– el secret de la recepta: escaldava, en
una perola, l’herba fumària barrejada amb algues
anomenades «molses de mar» i hi afegia, en fred,
una elevada dosi d’aiguardent cubà […]
Al fons, molt endins, en el front d’arrencada i en
la penombra, els excavadors penetraven en les
entranyes de la terra a cops de pic seguint el filó
i acatant un estricte repartiment de la feina
que els seus fills, com ara en Bonaventura, aprenien
a distingir aviat pensant en el seu propi futur a la mina:
els picadors extreien el carbó amb pics, puntones i mans, i els nens i els miners més escanyolits o de menys
qualificació carregaven els trossos en cabassos i els duien a les vagonetes.
Un cop plenes, uns altres homes les arrossegaven, a cop de múscul, fins a l’exterior.
Aquesta rutina s’interrompia, sovint, en el moment que els picadors es trobaven amb pedra massa dura per
trencar-la. Aleshores, en el front de la mina i a un parell de braces de profunditat, els artillers acostumaven
a barrinar uns forats ficant-hi unes quantes arroves de pólvora, o –des que en Bonaventura esdevingué
un xicot– utilitzaven un procediment més modern, burinant uns forats de poques polzades on fixa-ven uns
quarterons de cartutxos de nitroglicerina, que en deien dinamita. I quant tothom era a cobert, feien esclatar
els explosius i es produia una tronada que, a més de fer tremolar la terra, encongia el cor de tothom. […]
De la boca de la mina, cada cert temps, es podia veure sortir dones i noies joves, o més aviat el que s’advertia
eren les ombres de les seves escanyolides figures, ennegrides de cap a peus, que empenyien una pesant vagoneta
plena de carbó. Encorbades per l’esforç; del tir i seguint totes, cegament, els rails de ferro que s’estenien sota
els seus peus, es dirigien llavors fins al terrer per fer la tria del carbó. Arribades aquí, les dones trabucaven
la carbonada de la caixa de la vagoneta, buidant-la del que altres havien arrencat poc abans a les profunditats
de la terra. Aleshores s’aixecava un núvol de polsina de carbó que les rodejava completament, i cobria la humil
roba, els abrigalls i les caputxes de treball que les esforçades carboneres vestien per tal de protegir-se el cos,
els cabells i la cara. […]
La duresa de l’escenificació de la realitat que un treball insalubre com aquell posava de manifest
s'incrementava amb un gran enrenou, entre metàl·lic i terrós, produït pel fregament i copejament mutu entre
el carbó i els materials calcaris que l’acompanyen. Allí, s’hi abocaven altres dones, juntament amb infants i vells
miners -allunyats dels pous compassivament pels capatassos- i, llavors, es posaven a la feina de triar el carbó
separant el que era comercial –que li deien mena– de la ganga, que no tenia interès, i després mans més expertes
separaven els trossos del desitjat mineral agrupant-los per grandàries en gegantins calaixos.
Glossari
Francesc Xavier Pardo, La fornera i el vell talp.
Braça. Antiga mesura de longitud equivalent a 1,67 metres.
Dinamita. Explosiu basat en la nitroglicerina, però molt més segur que aquesta, inventat per Alfred Nobel, fundador
dels premis Nòbel.
132 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL

4
1
2
3
FITXA 12 (Continuació)
LES CONDICIONS DE TREBALL. LECTURA
CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
NOM: CURS: DATA:
Interpretar correctament el text. La novela descriu les condicions de vida dels pobles minaires del Berguedà a
final del segle XIX i principi del XX. Llegeix amb atenció el text i contesta les preguntes següents:
a) Quina malatia era corrent entre els miners? En què consistia?
b) Quins riscos en la seguretat podien patir els miners?
c) Fes un llistat de les possibles feines que podia fer algú que treballés en una instal·lació minera.
c) S’entreveu a la lectura que la gent començava a treballar de molt jove, pràcticament quan eren criatures.
Quines feines eren les que iniciaven als joves en el treball de les mines?
d) Quines feines eren les que feien les dones i les noies?
Plantejar hipotèsis i investigar. La descripció de les condicions de vida que descriu la novel·la ens ha permès
conèixer els greus problemes sanitaris i de seguretat en la mina. Ara bé, els problemes de supervivència dels
treballadors i de les seves famílies s’estenien més enllà de la mina mateixa. D’acord amb el que has après en
aquesta unitat, intenta fer-te una idea de com vivien responent les preguntes següents:
a) Quines altres malalties podien patir relacionades amb la seva activitat i vida diària?
b) D’acord amb el que has estudiat durant aquesta unitat, series capaç de dir quins possibles riscos psicosocials
i en l’ergonomia patien els miners?
c) Per què creus que les dones feien feines diferents a la dels homes? Creus que actualment es manté aquesta
discriminació? Per què?
d) En relació amb la pregunta anterior, creus que els sous que cobraven els homes i les dones que feien la
mateixa feina eren els mateixos? Per què? Encara es manté aquesta situació en l’actualitat?
Obtenir informació addicional. Els jaciments miners es localitzen en determinades comarques de Catalunya.
Des d’aquests punts, els productes obtinguts es processaven i s’enviaven als punts de consum. Busca la
informació necessària per seguir el trajecte dels productes minerals catalans.
a) Identifica i localitza en un mapa de Catalunya els pobles miners del Berguedà.
b) Quin tipus de carbó s’extreia d’aquestes mines?
c) Cap on s’enviava?
d) Quin ús es feia del carbó?
e) Repeteix les preguntes anteriors per altres minerals que s’obtinguin o s’hagin obtingut en el passat de jaciments
miners propers a la teva comarca.
A R A G Ó
Lleida
Tortosa
la Seu
d’Urgell
Tarragona
F R A N Ç A
Manresa
Barcelona
Central hidràulica
Central nuclear
Central tèrmica
Parc eòlic
Línia de 400kV
GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
Gasoducte
Oleoducte
Refineria
Ciment
Girona
Material
de construcció
Sal potàssica
Sal comuna
Feldspat
Calcària
Argila
Granit
Petroli
133

4
FITXA 12 (Continuació)
LES CONDICIONS DE TREBALL. LECTURA
CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...
NOM: CURS: DATA:
4
5
Comparar la situació descrita i l’actual. El treball dels miners és un dels més durs que hi ha actualment.
De tota manera, les condicions han millorat considerablement respecte de les que descriu el text. Rellegeix-lo
i desprès compara les condicions descrites amb les actuals fent una cerca d’informació a Internet.
a) De quins mitjans mecànics disposaven els miners de la novel·la per extreure el carbó? Busca informació
sobre els mitjans actuals de què disposen les mines.
b) Quantes hores treballaven abans els miners? Quantes hores diàries treballen actualment?
c) Quines mesures preventives tenien en compte els miners de la novel·la? Busca informació sobre el grisú
i altres possibles causes d’accidents a les mines.
d) Investiga quines mesures preventives es prenen actualment a les mines: protecció personal, instal·lacions
de seguretat, seguiment mèdic d’afeccions, etc.
Activitats recomanades complementàries. A continuació et proposem un seguit de novel·les i pel·lícules que,
a banda del plaer de llegir-les o veure-les, t’aportaran informació complementària sobre les condicions de vida
i les desigualtats de l’època que descriu la novel·la.
a) Emile Zola, Germinal. Novel·la sobre les vagues de final de segle XIX a les mines del nord de França. Claude
Berri en va fer una adaptació cinematogràfica l’any 1993 on hi participen diversos actors francesos, entre
ells el conegut Gerard Depardieu.
b) Jaume Cabré, La Teranyina. Novel·la que reflecteix les desiguals condicions de vida dels obrers i dels amos
de les fàbriques tèxtils, amb el rerefons del descontentament popular contra la guerra a l’Àfrica que va
conduir als fets de la Setmana Tràgica el 1909. Se n’ha fet una adaptació cinematogràfica en català l’any
1990 a càrrec d’Antoni Verdaguer i protagonitzada per reconeguts actors catalans i espanyols.
c) Lectures amb rerefons de problemàtica social relacionada amb la tecnologia. Salvat Papasseit, Poemes.
M. Martí i Pol, Poemes: La fàbrica. Àngel Guimerà, Teatre: M. Rosa, La festa del Blat. Narcís Oller, Novel·la:
La Papallona, La febre d’Or.
134 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL