4 Seguretat i residus

4
1
2
3
4
SOLUCIONARI
PÀG. 89
El pintat de façanes a partir d’una certa alçada
s’ha de fer amb bastides, ja que augmenten la seguretat
al disposar de barana i arnés de subjecció
de l’operari. Les eines de treball s’han de posar lluny
dels extrems de la bastida i sempre que es pugui
dins un recipient o caixes que els donin estabilitat
i n’evitin la caiguda.
Les escales plegables no poden tenir baranes. El pot
de pintura només pot estar sobre l’escala plegable
quan hi ha l’operari treballant. Cal situar senyalitzacions
com cons o tanques per assenyalar la presència
de l’activitat en un enton on hi ha moviment (carrer,
fàbriques, etc.) per prevenir situacions de perill.
Resposta lliure. En l’àmbit domèstic, els riscos inevitables
solen estar relacionats amb la cuina, ja
que la pròpia activitat que s’hi duu a terme requereix
l’ús d’eines de tall i de calor. Les cuines d’inducció
o l’ús d’eines especialitzades són elements
que ajuden a reduir el risc. El bany també és un
punt de risc, en aquest cas força evitable en la mesura
que utilitzem màrfegues i superfícies antilliscants
en el paviment, baranes per al recolzament,
llums de potència suficient, etc.
PÀG. 90
El treball a grans alçades i la manipulació de càrregues
pesades amb màquina o directament pels operaris
són els factors de més risc. La realització de feines
rutinàries en aquestes condicions pot comportar
una falsa sensació de seguretat. Cal imposar les mesures
de seguretat més estrictes: arnesos de seguretat,
bastides amb barana i doble cablejat, senyalització
de zones sense protecció, soroll acústic de
les màquines en funcionament, etc.
PÀG. 92
Comenta l’esquema sobre els mecanismes de prevenció
dels accidents mortals. Contesta les preguntes:
Paga la pena realitzar estudis, proposar i realitzar
mesures preventives contra els accidents? Si
totes les empreses fessin tota la cadena de prevenció,
en quin percentatge podríem reduir els accidents
mortals ?
Amb una petita inversió en equipaments i formació
es poden evitar un gran nombre d’accidents, ja
que s’eliminen la diversitat de causes que els originen
i que, un cop s’encadenen per atzar, condueixen
a l’accident laboral. Sense causes que els
originin, la mala sort no pot generar accidents.
La reducció d’accidents, que es pot aconseguir si
es prenen totes les mesures de la cadena de prevenció,
pot arribar al 94,8 %, és a dir, que s’evitarien,
en teoria, 95 de cada 100 accidents.
La prevenció d’accidents és una tasca que ha d’implicar
tot el personal de l’empresa. Alguns treballadors
creuen que els mitjans de protecció dificulten
la feina i minimitzen el problema dient que els accidents
només els tenen els altres. Els quadres intermigs
i de goven de les empreses negligents sovint
anteposen la rendibilitat econòmica i la
realització de les feines a temps abans que la seguretat
dels treballadors. A més, la prevenció és difícilment
quantificable com a estalvi econòmic (cost
hipotètic dels possibles acidents que poden succeir
contra cost real dels mecanismes de prevenció)
i sovint només es mira com una despesa afegida
de temps i diners.
La diversitat d’alumnat que hi ha en els centres permet
tipificar alguns comportaments a l’aula de tecnologia.
Els alumnes despreocupats no paren atenció
a les explicacions i, per tant, els pot mancar la
formació necessària per manipular correctament
eines i màquines. Els alumnes amb por dels riscos
no agafen les eines amb decisió i perden eficàcia
en les operacions, alhora que augmenten el risc de
patir accidents per la caiguda d’eines o dels objectes
que manipulen. Els alumnes sobreconfiats relaxen
l’atenció del que estan fent i poden perdre el
control de l’eina amb el consegüent risc de patir un
accident. Els alumnes setciències poden no fer cas
de les recomanacions del professorat o dels manuals
d’ús de les eines i, guiats per la seva pròpia
experiència o inexperiència, utilitzar les eines de
forma inadequada i perillosa.
Cal observar si l’espai on es duu l’activitat és segur:
paviment sec, antilliscant, sense superfície abrassiva,
sense cap element trencat o en mal estat que
sigui perillós (rajoles aixecades, tanques despreses,
cistelles o porteries mal assegurades. En segon
lloc cal comprovar si els alumnes coneixien bé
l’activitat i les precaucions que calia prendre, si estaven
atents a la pròpia activitat, si s’han saltat alguna
norma, si tenien l’equipament i proteccions
adequades per a l’activitat, etc.
A l’aula de tecnologia els accidents més comuns
són els talls per eines, les cremades i els cops per
impacte d’eines o objectes. L’ús de guants està in-
114 GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL
5
6
7
8
PÀG. 93
PÀG. 95