Diari Pau 7 - Associació de periodisme FORA DE QUADRE

12 Setmana del 14 al 20 de març 2003 Diari de la Pau
MITJANS DE COMUNICACIÓ
El que diuen que ningú diu
Acompanyen la paraula 'guerra'
sempre amb l'adjectiu 'immi
nent', i ho fan des dels seus llocs
privilegiats i des dels mitjans de
comunicació. Els mateixos mit
jans que no diuen que el conflic
te al Pròxim Orient donarà lloc a
nous desplaçaments de pales
tins, que no repeteixen fins a
l'esgotament que Corea del Nord
segueix realçant el seu programa
nuclear, que silencien que el
règim yemenita utilitza la crisi
per reforçar el seu autoritarisme.
Ningú diu res de tot això però,
no obstant, una esquerda s'obre
entre aquesta selva d'ignorància
forçada: la informació virtualit
zada, aquella que es fa cadascú
per ell mateix. Internet s'està
poblant d'individus que parlen de
coses sobre les que els mitjans
tradicionals no poden dir res. Les
xarxes socials es creen i recreen
constantment a Internet. Elles i
aquesta nova tecnologia són les
responsables, en gran mesura,
de la resposta ciutadana que
comença a oposar-se a la guerra
a Iraq, del renaixement de la
participació.
Mentre l'escenari polític segueix
en mans d'una comunicació i
participació vertebrada a partir
de l'autoritarisme i la jerarquia,
amb els nous mitjans tenim les
eines per canalitzar la "nova
Epitafis de guerra
energia", aquella que caminava
entre els milions de manifestants
del passat 15 de febrer.
Que el petroli és la causa per la
que maten, això ja ningú ho
dubta; però les estratègies del
govern de Bush i els seus amics
ja s'encarregaran de carregar de
significat "bíblic" les seves
matances. Apareixeran imatges
de soldats iraquians bruts i amb
cara d'odi, matant d'un tret a la
nuca a un pobre jove soldat
americà, servidor de la pàtria i
de la pau mundial. Apareixeran
imatges precissísimes de l'últim
model de míssil americà entrant
suaument per la finestra d'una
suposada fàbrica d'armannent
iraquià. S'ennpetitiran els "danys
col•aterals" i es realçarà qualse
vol estupidesa que vinculi Irak
amb la Al Qaeda o la ETA.
Passarà això, però tot apunta
que passarà també una altra
cosa, paral•lela però creixent. Els
varis milions de persones que
aquell cap de setmana es van
manifestar contra la guerra per
tot el món, no es corresponen
amb el nivell d'informació que
ens estan distribuint els mitjans
de comunicació tradicionals. Per
tant, alguna altra força comuni
cativa està arribant a la gent.
Quan el poemari "War Epitaphes" sortí a la llum pública, en 1919,
Europa es començava a despertar del malson que fou la Gran Guerra.
En aquesta obra el seu autor, Rudyard Kipling, va dedicar una sèrie
de breus elegies a un grapat d'éssers imaginaris però patèticament
possibles (a les trinxeres desaparegué, entre 1914 i 1918, una gene
ració sencera de joves europeus). Les existències i les morts d'a
quests personatges anònims (un oficinista gris i un fill únic cridats a
files, un sentinella endormiscat i un recluta covard, entre d'altres)
desfilen subtilment per aquestes admirables pàgines. Després de
mort, Kipling fou sovint acusat d'imperialista i etnocèntric, però per
molts prejudicis que hom pugui tenir en contra seva, és difícil no
emocionar-se llegint "The beginner", l'epitafi que dedica a un soldat
mort en el seu primer dia en combat. Un noi no gaire diferent del seu
propi fill, caigut a Yprès el 1915, quan acabava d'arribar al front amb
un regiment d'infanteria.
D'entre tots els poemes destaca amb llum pròpia el que descriu els
pensaments pòstums d'un estadista mort.
Diu així:
"...vaig decidir mentirper tal de complaure al poble.
Al capdavall s'ha demostrat la falsedat de les meves paraules
i he de trobar-me cara a cara amb els homes que vaig matar.
Quina mentida hauré d'explicar ara
per poder fugir de la ira d'aquesta joventut defraudada?".
La guerra d'aleshores era força diferent de l'actual, i encara ho era
més la societat europea: en tornar a casa llicenciats o de permís, els
soldats s'esgarrifaven en descobrir que l'opinió pública, a la rera
Mònica Ramoneda
OCC (Observatori de la Cobertura Informativa de Conflictes), UAB
Disseminada, fragmentada,
separada, però informació, mal
grat tot. Un potencial increïble
que, amb les eines que tenim, es
podria propagar als quatre
vents, creixent amb les aporta
cions de tots aquells a qui els
caigués a les mans, i convertint
se en una base d'informació
sobre el què passa a Iraq. Tota
una base de coneixement, de
converses crítiques, horitzontals,
fonamentades en una voluntat
d'intercanviar abans que impo
sar.
Tenim agències de notícies que
segueixen els escuts humans a
l'Iraq (http://liberinfo.net), pàgi
nes que obren debats
(http://enredando.com/cas/con
versemos.html), agendes d'ac
tuacions contra la guerra arreu
del món (http://www.indyme
dia.org), informació crítica, con
trastada, de fora del discurs polí
tic dominant (http://www.eva
con.demon.co.uk/), i tantes
altres aportacions.
Tota la informació està a la
xarxa. Desordenada en alguns
llocs, gestionada i ja donant
fruits en un altre, però el cas és
que està allà, lluitant contra les
imposicions que 11 vénen de dalt,
d'aquells que volen mantenir l's
tatus quo de poder, més poder i
estratègies de perpetuïtat de
poder.
Ara que encara està per
començar el bombardeig medià
tic que ens ha de girar les ments,
i tornar-les a girar, fins a mare
jar-les i arribar marejats a les
eleccions; ara hem de començar
la caminada cap a fora de l'en
gany, de les urpes del poder
imperial i dels jocs de paraules
dels seus titelles. La xarxa enca
ra no és d'ells.
BO D'AJUT
En / Na
m'adhereixo als objectius i la
filosofia del grup FORA DE
QUADRE, que amb la seva
aportació i, concretament,
amb el Diari de la Pau, contri
bueix a fomentar l'esperit de
solidaritat i antibel•licisme,
que és l'únic que pot acabar
veritablement amb les gue
rres.
Adreça:
Ciutat:
Codi Postal:
Telèfon:
Aportació de: euros
Compte bancari: 2013 0024
44 0201007862
Miquel Àngel Ramon
Cooperant a Kosovo.
guarda, era molt més fanàtica i bel.ligerant que ells mateixos, que
eren els teòrics guerrers. No és d'estranyar, en conseqüència, que els
polítics demagogs sovint "mentissin per tal de complaure al poble",
fomentant l'odi xovinista contra l'enemic. Analitzant el comportament
dels arquitectes d'aquell desastre i dels seus epònims d'avui dia, es
pot concloure que el tarannà de tots ells és, en el fons, el mateix, i
que tard o d'hora hauran de fer front, com succeeix al protagonista
de l'imaginari epitafi, al judici de la història (metafòricament, el
menyspreu dels éssers humans a qui mataren o mataran).
L'armistici arribà un dia de novembre de 1918. La Gran Guerra és
també coneguda com "Primera Guerra Mundial" (atès que, després
de 1945, va sorgir la insòlita necessitat d'enumerar-les), i també fou
batejada per algun optimista ingenu com "La guerra que acabaria
amb totes les guerres". Després d'ella (probablement mentre com
posava els epitafis) Kipling fou anomenat membre de la "Imperial
Graves Commission" (Comité Imperial de Tombes de Guerra), una
institució encarregada de recuperar i identificar els cadàvers dels
milers de soldats que romanien soterrats als terrenys fangosos de
Bèlgica i el Nord de França.
Les despulles del seu fill mai no foren trobades.
FE D'ERRATES
El telèfon del Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal publicat al Tema
Central del no 6 del Diari de la Pau, hauria de ser 93 317 61 77 i no 93 412
53 84; aquest últim és el fax.