Diari Pau 7 - Associació de periodisme FORA DE QUADRE

Recommendations

Info

4 Setmana del 14 al 20 de març 2003 Diari de la Pau LA MEDITERRÀNIA: Cultura Amazigh Els imazighen als Països Catalans Entre els immigrants establerts a Catalunya i als Països Catalans en general, hi ha una comunitat que reclama que se la conegui amb el seu nom. S'autoano menen imazighen, o homes lliu res, i se'ls coneix també amb el nom de berbers. No són minoria ja que al Marroc, per exemple, són més de la meitat de la pobla ció, i es calcula que, al conjunt dels països del nord d'Àfrica, territori anomenat Tamazgha, representen un total de més de 20 milions. Tenen una identitat, una cultura i una llengua pròpies que han conservat de generació en generació al llarg de la histò ria. Els Països Catalans, Catalunya i altres indrets de l'estat espanyol són les últimes destinacions d'a questa comunitat que ha volgut fer de la immigració una altre signe de la seva identitat i de la seva història. Avui dia, els ima zighen són un col•lectiu fàcil de destacar en el paisatge migrato ri europeu. Van ser els primers a marxar a França, Holanda, Bèlgica i Alemanya, entre altres països, durant els anys cinquan ta i seixanta. En aquests països viuen i conviuen, de cara al pre sent, de cara al passat i de cara al futur. Encara guarden amb orgull i en silenci els senyals d'allò que són: la seva llengua i la seves tradicions, i esperen, amb la paciència que els caracte ritza, transcriure la seva pròpia història en Tifinagh, és a dir, en els símbols que porten tatuats a la pell i l'ànima. Ara que tothom parla de guerra, de dominar i d'ésser dominat, d'armes i de petroli, els imazig hen apugen el to de la seva veu per demanar, a més del reconei xement de la seva llengua i cul tura -senzillament poder posar noms amazighs als seus fills que s'aturi la guerra. Us recordem que la subscripció per vuit números que teniu s'acaba la setmana qu .> Si esteu interessats a renovar-la ho féssiu el més aviat possible fent un ingrés de 8 = euros (del n° 9 al n° 16) al compte corrent: a xa e ata unya 2013 0024 44 0201007862 En el moment de fer lirr s no o eu posar el vostre nom seguit de la paraula RENOVACIÓ. Finalment envieu un mail, una carta o tele ° foneu-nos per notificar-ho a: DIARI DE LA PAU. C/ Princesa 6 net. 08003 Barcelona diaridelapau@correu.vilaweb.com Tel. 93 315 OQ 65 Fax 93 315 13 28 o tes r cles. Abdelghani El Molghy Afrass Un amazigh a Catalunya ESCUTS PER LA PAU Els escuts tornen, però la lluita continua La Caravana d'Escuts pel Poble Iraquià ja ha tornat a casa. No han pogut aturar la guerra, que era el seu principal objectiu. No han pogut tenir ni la llibertat ni la capacitat de dur a terme amb èxit la seva tasca de cooperació i denuncia. Bush no els volia a Bagdad, i sembla ser que Saddam Hussein, tampoc (iro nies del destí, els dos ex aliats, ara enemics, es posaven d'a cord). El règim va tancar fronteres pels escuts humans i va convidar a sortir als que ja hi eren. A més, han estat criticats i insultats per part de la premsa espanyola fins i tot, per alguns companys brigadistes. Un panorama negre com el petroli. El passat dia 8 de març, les tres Caravanes EPI, com a col•lectiu, van decidir marxar del país. Dels 350 'escuts internacionals que estaven a l'Iraq fa un parell de setmanes, ja només en queden Sergi Picazo Comissió de premsa de la Caravana d'Escuts pel Poble Iraquià (EPI) uns 30: la majoria han decidit sortir o han estat "convidats a marxar". Els companys catalans, madrilenys, argentins i balears d'EPI han arribat 'cremats' i esgotats després de quasi un mes lluitant per la pau a l'Iraq. Però: es tracta d'una nova derro ta? Una nova decepció? Potser sí. Però com deia Antonio Gramsci "hem de transformar el pessimisme de la intel•ligència per l'optimisme de la voluntat". I la voluntat dels companys que tornen és la de continuar lluitant ara i aquí. "Aquesta guerra no pot començar", repeteixen tot just arribar a Barcelona després d'haver viscut intensos dies a l'ull de l'huracà. A més, la resposta de la societat civil internacional amb la seva presència 'in situ' com a escuts humans marca l'inici d'un altre temps. Ja no poden decidir res sense el poble.
Diari de la Pau Setmana del 14 al 20 de març 2003 5 Chiapas: quan només queda la dignitat L'aixecannent armat del grup gue rriller Ejército Zapatista de Liberación Nacional en representa ció dels pobles indígenes de Chiapas va ser, i és, una resposta (I'única que seria escoltada) a la violència de l'estat, a la humiliació i la fam; a la mort, en definitiva. És difícil entendre la lluita armada si no som conscients de la crítica situació del continent. Substancialment, les polítiques econòmiques de les potències imperialistes fins a la primera mei tat del segle XX, consistien en invertir per tal que els països colo nials i dependents, subministres sin matèries primeres barates a les metròpolis. Les grans inversions es canalitzaven en base a comple mentar les necessitats de la pro ducció capitalista als països inver sors. Així, sorgeix una estreta aliança entre l'oligarquia terrati nent mexicana i els governs impe rialistes, que fa desaparèixer les relacions de producció existents al camp fins aleshores, és a dir, la convivència dels grans latifundis amb minifundis de subsistència dels camperols. Ser indígena, a més de camperol, equival a no ser respectat com a persona A partir de mitjans del s.XX, s'ac centua la dependència al mercat mundial i s'emprèn el conegut camí del deute extern, de forma creixent. El principal beneficiat serà els EEUU que recolzarà les seves polítiques econòmiques amb mesures politicomilitars. La inesta bilitat social i política a Mèxic és extrema, i es torna insuportable en el cas dels camperols indíge nes, un collectiu on a l'explotació s'hi suma la marginació i l'elimina ció de cultures tradicionals. La primera revolució del sXX (1910-1919) Davant tot això, Zapata s'aixeca en armes com un camperol més reivindicant allò que els pertany: les terres que treballaven en nom de les famílies oligarques terrati nents. Zapata es converteix en un símbol a Mèxic i arreu d'Amèrica Llatina. Ha estat sempre la figura revolucionària popular per excel•ència. Però Zapata no era un revolucionari. I això és precisa ment el que el va convertir en un símbol: pels camperols, era algú com ells. El cas de Mèxic pot semblar excep cional degut a aquesta revolució i podem pensar, a primer cop d'ull, que va alterar els processos que s'havien produït fins llavors. Però després de la revolució s'inicia un procés d'institucionalització d'a questa. Un procés tan estrany com particular, ja que la classe política s'apropia de la revolució i en nom seu inicia un camí que acabarà per desmantellar qualsevol avenç fruit de la mateixa revolució. El govern es fa amb el poder sindical, pacta amb EEUU (perquè aquest país continués expoliant el petroli mexicà) i es crea el Partit Nacional Revolucionari (1928), més tard Partit Revolucionari Institucional (1949). La situació esdevé especialment dura a Chia pas, l'estat més po bre de Mèxic i eminen ment a grícola. Allà, la terra està en mans de compta des fa mílies latifundistes per les quals treballa bona part de la població indígena, immensament majorità ria, i les condicions de vida de la qual són insuportables. Les políti ques estatals i federals no només marginen als pobles indígenes (com els Tzotzil, Tzeltal, Chol, Tojolabal, entre d'altres) i llurs cul tures, sinó que els reprimeix amb mesures econòmiques: denegant l'accés a la terra, espoliant petites propietats, posant traves a la supervivència i flirtejant amb idees genocides fins arribar a l'elimina ció física. Ser indígena, a més de camperol, equival a no ser respec tat com a persona. Una nova esperança Davant d'aquest encoratjador "statu quo", la matinada de ll de gener de 1994 milers de campe rols indígenes, guerrillers de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberació Nacional (EZLN), van sortir de la Selva Lacandona, una espessa regió de Chiapas, per ocupar mili tarment i de forma sincronitzada les capitals municipals limítrofes a la selva i diversos poblats de la regió. La data no era gratuïta: aquell dia entrava en vigor el Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre EEUU, Mèxic i Canadà. L'oportunitat del moment i els mètodes emprats van donar un ressò que ni els mateixos protago nistes s'esperaven. Arreu del món el crit "iBasta!" ressonava a gran velocitat a través de la fibra òptica i les xarxes cibernètiques. La resposta oficial fou un bombar deig aeri de tota la zona, obligant a l'èxode a milers de camperols, acompanyat d'un atac terrestre. L'EZLN es va replegar a zones poc poblades i frondoses, on la matei CONFLICTES OBERTS: Chiapas David Masllorens i Anna Gonzàlez Fora de Quadre Col.laboració: Ifiaki Garcia, Comitè de Solidaritat amb la Rebel.lió Zapatista xa selva oferia un escut natural a la guerrilla. Però el govern va haver de fer un canvi d'estratègia per diverses raons. Primerament, la forta resistència estratègico militar (que intuïa que no seria un enfrontament breu), el fet que s'a proximaven comicis estatals, les accions armades de solidaritat en altres estats de Mèxic i, finalment, les cor-rents de simpatia popular - dins i fora del país gràcies al ressó me-diàtic dels fets-. dialogar amb l'EZLN, San Cristóbal (molt mal vist al Vaticà per les seves simpaties amb els indígenes). Amb tot això, s'ini ciaren deu dies de negociacions de pau, que davant de 300 periodis tes de tot el món, tractarien les 34 demandes de l'EZLN. Aquestes, a més de temes com la salut, viven da, situació de la dona, educació, informació independent i llibertat dels presos polítics, es plantejaven tres qüestions de fons: el reparti ment de terres, el respecte als drets, la cultura i les formes d'au togovern indígenes, i la realització d'eleccions lliures i democràtiques. El 23 de març s'aturaren les nego ciacions degut a l'assassinat del candidat presidencial del PRI, Luís Colosio. Es va ces sar el mi nistre d'in terior i ex governa dor de Chiapas, s'acceptà un alto al foc unila teral de l'exèrcit i s'anomenà un interlo cutor per el bisbe de Encara no hi ha hagut reformes concretes i palpables Fins avui dia, s'han aconseguit poques reformes. Però fins el moment no hi ha hagut rennodela cions concretes i palpables. Hi ha una relativa calma entre l'exèrcit i l'EZLN, amb incursions aïllades, però l'exèrcit actua amb llibertat i impunitat contra la població civil. Els darrers anys, Chiapas ha estat l'escenari de trobades internacio nals de recolzament a la causa indígena, causes a les quals l'EZLN s'ha adherit a través del seu porta veu més popular: el Subcomandante Marcos. Aquest intrigant personatge, de qui ningú coneix la identitat, és el cap visible dels òrgans de decisió de la guerri lla i ha sabut transmetre el senti ment i la raó de la lluita indígena i la seva visió del sistema que regeix el món, seduint a milers de persones amb els seus escrits i comunicats. Fou també qui encapçalà la cone guda Marxa per la Llibertat i la Dignitat dels Pobles Indígenes, juntament amb un nombre impor tant de destacats membres de l'EZLN. Aquesta marxa va ser una caminada pacífica des de la Selva Lacandona, amb Mèxic D.F. com a destí. Centenars de camperols s'hi anaven afegint pel camí. La inten ció era entrevistar-se amb el pre sident Fox i presentar una sèrie de reclamacions i propostes al congrés, després que tot el procés hagués estat en punt mort durant una llarga temporada. Es va asso lir amb èxit aquest propòsit, així com també revitalitzar el movi ment en el pla intern i en l'interna cional. No s'han rendit, que continuen ferms en la seva resistència i que són una força que no pot ser ignorada Finalment, no ha de passar desa percebuda l'actitud passiva i, una vegada més, gens digna i de doble moral de la Comunitat Internacional i l'ONU. La lliçó que ens ha arribat de Chiapas, una lliçó que parla de justícia i dignitat, no ha estat escoltada per aquells que, de moment, tenen la capacitat de fer que canviï alguna cosa. Els últims esdeveniments La primera conseqüència de la Marxa per la Dignitat fou l'aprova ció de l'actual Llei Indígena per part del govern. La llei va suposar la frustració de les esperances de milions de persones tant a Mèxic com a la resta del món: la frustra ció de molts dels esforços per aconseguir una pau justa i digna. Just després de l'aprovació d'a questa llei, l'EZLN es declarà en silenci i va trencar tots els contac tes amb el govern, entenent que el fet suposava una burla als pobles indígenes i a tota la societat civil nacional, ja que ignorava la part substancial dels Acords de San Andrés firmats entre l'EZLN i el govern de Mèxic el febrer de 1996. Els zapatistes no han reconegut el Comissionat per al Diàleg de l'ac tual govern de Fox i han manifes tat, una vegada més, que no hi haurà pau si no és amb justícia i dignitat. Durant aquest temps, el govern mexicà està realitzant desplaça ments forçats de les comunitats indígenes a l'àrea "Montes Azules". El gener de 2003, prop de trenta mil indígenes zapatistes varen caminar per San Cristóbal de las Casas, Chiapas, afirmant que segueixen allà, que no s'han ren dit, que continuen ferms en la seva resistència i que són una força que no pot ser ignorada.
Page 1 and 2: Segona època n07 O,50€ Ens hi ju
Page 3: Diari de la Pau "El més sorprenent
Page 7 and 8: Diari de la Pau Setmana del 14 al 2

Diari Pau 7 - Associació de periodisme FORA DE QUADRE

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?