Diari Pau 7 - Associació de periodisme FORA DE QUADRE

14 Divendres 31 de gener de 2003
BÚSTIA DE LA PAU
Visca la democràcia?!
Aquesta tarda (dilluns 3 de març), anant cap a la feina, he trobat a la
plaça Sant Josep Oriol (ple centre de Barcelona) un grup de gent asse
guda i cridant NO A LA GUERRA, tot plegat de forma pacífica. En un no
res ha aparegut un nombrós grup de policies (Guàrdia Urbana, si no m'e
quivoco), amb porres a la mà, preparats com si anéssin a enfrontar-se
amb un grup armat. Només es tractava de civils assegits a terra, expres
sant un sentiment de rebuig a la guerra, sí, senyors, a la guerra. Els han
agafat de qualsevol manera, arrossegant-los i aixecant-los per fer-los
fora. Jo mateixa he pogut veure amb els meus ulls que la gent que ja
estava dreta i marxava rebia per l'esquena uns bons cops de porra. Quan
ho he vist, m'he indignat. He mirat les cares dels policies, i semblaven
fora de sí, com si es trobéssin davant de criminals. Davant de fets com
aquest, et vénen ganes d'agafar també un pal i començar a repartir
ósties. Per sort, alguns som civilitzats, com ara tots els que eren en
aquella plaça. Quan jo marxava, he vist encara una noia que sagnava pel
cap, per un cop de porra rebut. Però, vivim en democràcia o encara som
a l'època franquista? És això el que volem? És així com es forma a la nos
tra estimada Guàrdia Urbana? Doncs enhorabona...
En fi, no a la guerra, no a Aznar, no al feixisme... I a tota la merda que
l'acompanya.
Aina Pongiluppi
Barcelona
L'eix dels maniqueus
El quinze de novembre, Joaquim Alzina, cap d'inspectors de
l'Organització de Nacions Oprimides (ONO), acompanyat dels ajudants
Albert Itxea i Mireia Roure, sortia de l'Aeroport del Prat en direcció als
Estats Units. Després de més dos mesos d'investigacions en territori
americà, visites a laboratoris militars i entrevistes a més d'un centenar
de científics, l'informe dels inspectors afirma que "Els Estats Units
d'Amèrica posseeixen sens dubte armes de destrucció massiva".Una
vegada presentat l'informe el passat dia 30 de gener davant del
Parlament de l'Organització de les Nacions Oprimides, aquest conclou
que "la possessió d'aquest armament per part d'un país maniqueu com
l'americà suposa una greu amenaça per a la humanitat".Aquesta ame
naça s'agreuja, segons informà Joaquim Alzina al mateix Parlament, per
les connexions demostrades entre el país americà i alts mandataris
espanyols, italians i del Regne Unit.Joaquim Alzina també ens recordà a
la seua intervenció que en lOperació Vilanius", practicada fa una set
mana a les nostres comarques, s'intervingueren documents en anglès,
espanyol i italià, trenta-cinc pel.lícules gravades a Hollywood i fins i tot
fotografies de Michael Jordan i en Pau Gasol que confirmen "el que ja
tots sabíem".
Amb aquesta carta, signada per la totalitat dels presidents de les nacions
que formen part de l'ONO, volem informar els ciutadans de les mesures
de represàlia que s'han pres: clausura dels principals centres d'ensen
yament de llengua anglesa del nostre país i prohibició d'exhibir qualse
vol bandera amb estels que recordin l'americana, tret naturalment de la
nostra estelada, que només podrà ser exhibida al cim de l'Aconcagua.
D'altra banda, l'ONO convida els ciutadans a canviar el fast-food en favor
del pa amb tomata i, sobretot, a participar en les diferents manifesta
cions que es convoquin en contra de "l'eix dels maniqueus".
Jordi Carol i Sabrià
Crit
- Lleida
No a la "invasió" d'Iraq.
El discurs no és la realitat, encara que formi part d'ella. És a través del llen
guatge que ens comuniquem i ens in-formem respecte del que ocorre. El dis
curs, per tant, ens formateja la realitat; i molt sovint ens la deforma amb
sutilitat. D'aquesta manera, els darrers mesos, el discurs dominant ens parla
de la "guerra de Irak", i tothom es refereix a una futura possible "guerra".
Però, de quina "guerra" estem parlant?, on està la "guerra"?. El discurs res
pecte de la "guerra" forma part de la sutil manipulació de legitimació impe
rialista que ens construeix una realitat belicista d'oposició armada entre
pobles o exèrcits. No, aquí no hi ha, ni haurà "guerra", tan sols una "inva
sió" imperialista, que respon a determinats interesos econòmics i geopolítics.
Una "invasió" que ja ha començat a nivell del discurs quotidià, distorsionan
nos sutilment la realitat, condicionàn-nos perque participem inconscient
ment del cantó dels interesos del imperi. Per això, més bé dic: iNo a la "inva
sió" de Irak pels Estats Units d'Amèrica i els seus vassalls aliats!.
Joan Calventus S.
Amigos, amigas,
Jordi Sunyé
Pocas cosas nos pueden sorprender ya en este disparatado vértigo hacia
la destrucción ordenado por el gobierno de George Bush. Ya no se ocul
tan las causas últimas del ataque que preparan. Ari Fleischer, portavoz
de la Casa Blanca, afirma que ahora Estados Unidos no sólo exige el
desarme de Irak, sino también la salida de Hussein y de su cúpula gober
nante. Bombardear, invadir, conquistar y derrotar a un virrey, como
hicieron en Afganistàn, se ajusta a los propósitos imperiales de Bush,
como sehala en un reciente texto el escritor norteamericano Norman
Mailer. En su camino, el presidente Bush encuentra diversos compaheros
de viaje: desde gobernantes mediocres que aspiran a reconocimientos
de estadistas y actúan de espaldas a su pueblo, hasta nnedios de comu
nicación que intentan mostrar un "escenario de guerra" donde sólo hay
preanuncios de massacre y un abrumador predominio militar. Y aquellos
interesados en el reparto del botín: los móviles petroleros animan tanto
a quienes preparan la guerra como a varios de los gobiernos que recla
man nnàs tiempo para los inspectores y un desarme pacífico. La convi
vencia, la paz, el derecho a la vida de los pueblos, suelen residir en la
gente común. En boca de los dirigentes políticos se convierten en pala
bras secas, simples armas arrojadizas para desgastar al adversario.
Días pasados, el filósofo espahol Emili Lledó recordaba palabras de
Bernanos: "la cólera de los imbéciles ilena el mundo".
Nosotros ariadiríamos que es una cólera sorda y ciega: por ello surge el
clamor de los pueblos, mujeres y hombres corrientes. Un clamor que
exige ser escuchado, ser muralla que detenga esa nueva barbarie.
Reivindiquemos con Lledó que el ser humano no es en absoluto un "ser
para la muerte", sino un ser para la vida.
No dejemos por màs tiempo el destino del mundo en manos de los imbé
ciles y de su cólera.
Carlos
(redacción de SERPAL)