jazz butlleti 115

JazzButlletí
juliol agost 2013 Publicació de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya
115
Entrevista a Jaume Vilaseca · Assemblea general de socis · Jornades professionals al Sónar
i el Primavera Sound · Suicidarse con estilo - Morir matando · Novetats discogràfiques

JazzButlletí
juliol agost 2013 Publicació de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya
115
Sumari
Protagonistes > Eduard Iniesta 4
Editorial 5
Associació dia a dia > Jornades professionals al Primavera 6
Sound i el Sónar, per Anna Veiga
Manifest > Manifest del col·lectiu 15
d’estudiants de l'Esmuc
Novetats discogràfiques 16
Associació dia a dia > Assemblea general ordinària de 7
socis de l’AMJM, per Anna Veiga
Article > Suicidarse con estilo – Morir matando, 8
per Oscar Machancoses
Aparador 18
Entrevista > Jaume Vilaseca 10
Notes 21
Empreses en conveni 22

Protagonistes · Eduard Iniesta
JazzButlletí
Consell directiu Dick Them, Arecio Smith i Clara Luna
Edició, redacció i coordinació Borja Duñó
Coordinació Mon Sánchez i Anna Veiga
Disseny i maquetació Mariana Milei
Correcció Montse Rota
Dipòsit legal B-3.600/94
Imatge de la portada Mar Vilaseca
L'AMJM no s'identifica necessàriament amb la totalitat de les opinions
expressades en els articles de col·laboradors que recull aquesta publicació.
Junta Directiva
President Dick Them
Vicepresident Arecio Smith
Secretari Ismael Dueñas
Tresorer Guillem Arnedo
Vocals Clara Luna, Dani Morén, Gemma Abrié,
Vicens Martín, Andreu Zaragoza
Número de socis 316
Gerent Anna Veiga
Col·laboren:
Editorial
Seguim ben vius!
Benvolguts,
Us escric aquest editorial el dia després de la nostra assemblea ordinària
d’enguany. Una assemblea en la qual ha quedat ben clar que l’AMJM és
viva i plena de força. Els momentanis problemes econòmics ens afecten
però, lluny de desanimar-nos, ens motiven a seguir en la lluita. Les xifres
d’assistència sempre podrien ser millors, però el que és innegable és que
la reunió va ser rica en matisos, molt participativa, i que d’ella n’han sortit
idees i compromisos nous per als propers mesos.
Un dels problemes importants que es va posar sobre la taula va ser la ja
coneguda falta d’unió entre els diferents col·lectius de músics del nostre
país. Després de la fallida de l’UMC, les diferents associacions representatives
que la integraven han quedat dispersades. Han optat per la lluita
individualitzada i, en la nostra opinió, tots hi sortim perdent. És per això
que des de l’AMJM creiem que hem de dipositar la nostra confiança en
l’ACATM –Acadèmia Catalana de la Música-, i aquest sentir va quedar
reflectit a l’assemblea, a la qual es va ratificar la nostra adhesió a la
nova iniciativa. Seguim pendents i atents als seus processos constitutius.
De ben segur que la idea d’aglutinar a tots els sectors relacionats amb la
música comporta innumerables dificultats, i des d’aquí volem oferir-nos
de nou a col·laborar en la tasca.
La incertesa a la qual els nostres governants ens estan sotmetent és el
problema més greu amb què ens enfrontem a l’AMJM darrerament.
Evidentment, les retallades en matèria econòmica són determinants, però
molt més ho és no saber ni quan es cobraran les subvencions atorgades,
ni amb quines quantitats podrem comptar a partir d’ara. El senyor Jordi
Sellas, nou director general de Creació i Empreses Culturals de la
Generalitat, ens va transmetre recentment que a la propera convocatòria
d’ajuts només es podria assegurar una suma al voltant del 60% de la de
l’any anterior, però no va poder assegurar quan es faria efectiva. Per tant,
i tot i que a partir d’ara un dels objectius de la nostra associació serà
trobar alternatives de finançament, seguim sent víctimes de l’esmentada
falta de concreció. De la nostra capacitat de reacció i adaptació en
dependrà el nostre futur.
Per acabar, voldria aprofitar per donar la benvinguda als nous membres
de la junta, en Dani Morén i l’Andreu Zaragoza, i, sobretot, per fer un
esment especial i públic per a en Joan Vinyals, que després de 14 anys
de donar el seu temps i la seva energia per al col·lectiu, és a dir, per a
nosaltres, ha decidit penjar les botes i no formar part de la propera junta.
Gràcies, en nom de tots, Joan! Vas agafar el timó de l’AMJM en uns
moments molt i molt crítics i, gràcies a tu, entre d’altres, ara som on som.
Felicitacions per la feina feta. Ens tornarem a veure pels escenaris.
El músic i compositor Eduard Iniesta, escollit president del Consell Territorial de l'SGAE a Catalunya.
© Alícia García Álvarez/SGAE
L'AMJM forma part de:
Passeig Colom, 6 · Local 4 · 08002 Barcelona
Tel.: 93 268 47 36 · Fax: 93 268 21 35
Horari d’atenció al públic: de 9.30h a 14.30h
amjm@amjm.org · www.amjm.org
Acabem de passar la suposada Festa de la Música del 21 de juny i ens agrada
saber que la nostra denúncia de les pèssimes condicions laborals en què sovint
treballem ha tingut força ressò. El manifest que podeu llegir al Facebook de
l’associació ha estat molt divulgat, i hem aparegut a diverses cadenes locals
de televisió expressant les nostres queixes. Des de l’oficina es va fer una
important feina d’enviament de cartes i de difusió, i sempre dóna ànims saber
que hi ha alguns mitjans que tenen sensibilitat envers els problemes del nostre
col·lectiu. Cal, però, esmentar que les dues cadenes radiofòniques de major
audiència a Catalunya, RAC 1 i Catalunya Ràdio, havien rebut cartes personalitzades
adreçades als directors dels programes de més audiència, i no van
donar cap tipus de resposta. Deu ser que no existim per a ells, o és que només
tenen temps per als fenòmens musicals de moda comercials i passatgers?
Seguim amb força i empenta i superant la tempesta. Bon estiu, si pot ser,
ple de bolos ben pagats per a tothom.
Dick Them · President
4 Protagonistes
Editorial 5

L'Associació dia a dia
Àrees professionals als festivals de música
Anna Veiga, gerent
Assemblea general de socis
Anna Veiga, gerent
Quan pensem en llocs de trobada per als professionals de la música, automàticament
ens vénen al cap les fires. Un exemple proper seria el Mercat de
Música Viva de Vic i, si parlem de jazz, el Jazzahead de Bremen (Alemanya),
espais molt semblants a les fires d’altres sectors no artístics on es desenvolupa
una activitat frenètica en un curt espai de temps. Presentacions de nous productes,
showcases per a professionals, contactes amb possibles programadors,
coneixement de propostes artístiques, trobades del tipus speed meeting...
Hi ha una varietat interessant, ja que ha sorgit de manera inversa. Ha estat
l’existència d’un festival el que ha provocat la creació d’una àrea professional
dins ell mateix. Aquí podem veure dues trobades consolidades, el Sónar
(Sónar+D) i el Primavera Sound (PrimaveraPro). En tots dos casos, el fet de
ser festivals de referència en el seu sector provocava l’assistència de professionals
de tota mena vinculats al món de la música. Així que la creació
d’un àrea professional esdevé quelcom pràcticament obligat, ja que possibilita
crear sinergies i compartir coneixement entre els assistents.
Tots dos casos comparteixen una sèrie de característiques que garanteixen,
a priori, el seu funcionament:
• Agrupació de les activitats en tres o quatre dies (sovint els mateixos
que dura el festival).
• Activitats diverses: conferències, showcases, reunions, recepcions,
presentacions...
• Habilitació d’un espai informal de trobada entre els assistents.
Per a l’assistent, el punt clau en aquestes àrees professionals és la informació.
Informació abans, durant i després de les trobades. Abans, perquè
és important mirar prèviament el programa de les activitats i fer una selec-
ció adient segons les teves necessitats. Sovint l’agenda és tan àmplia i
completa que no es pot arribar a tot. De la mateixa manera, si es pot accedir
al llistat de professionals acreditats, és molt recomanable contactar
amb aquells amb qui t’interessaria trobar-te.
El dia a dia dins d’una d’aquestes àrees professionals és un frenètic ball de
targetes, números de mòbil, agendes, etc. L’assistència a presentacions i
conferències permet assimilar nous coneixements (tècnics, empresarials,
etc.) sobre temes molt diversos, com ara el mercat sud-americà, les utilitats
d’una nova plataforma de crowdfunding o les noves aplicacions per difondre
música a dispositius mòbils. A banda de tot el material que es pot anar
recopilant, com CD promocionals, flyers, dossiers, etc.
I no oblidem el després; un cop recollida tota la informació i fets els contactes,
és moment de processar i fer el seguiment. Sovint aquesta és la tasca més
important i la que s’allarga més, ja que algunes vegades no es materialitza un
contacte fins que no han passat diverses assistències al mateix festival.
Podria semblar que per a professionals del jazz no hi hauria gaire cabuda dins
aquestes trobades professionals, però la realitat és que molts dels temes
tractats o dels contactes que es poden fer van més enllà del fet que parlem
d’un festival centrat en la música electrònica o amb un perfil més indie.
En el cas del jazz, l’Afejazz (Associació de Festivals i Programadors de
Jazz de Catalunya) ja ha organitzat dues sessions anomenades JazzPro,
dins el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, i el
Festival de Jazz de Terrassa. Amb un format més reduït, la voluntat és
ampliar-les perquè siguin un punt de referència i de trobada per al sector.
El passat 25 de juny es va celebrar l’assemblea general de socis de
l’AMJM, al Club social de la SGAE, a l’edifici on té la seu l’AMJM.
El president, Dick Them, va començar explicant els problemes de tresoreria i de
finançament que té l’AMJM. Ja s’havia celebrat una assemblea extraordinària,
a finals de gener, per tal d’analitzar la difícil situació econòmica motivada pel
retard en els pagaments de les subvencions. Aquesta situació, tot i que s’ha
rebut una part de la subvenció atorgada el 2012, no ha millorat. Així que davant
la incertesa pel que fa als ingressos, la junta va prendre la decisió de replantejar
la manera de realitzar les activitats i organitzar l’oficina de l’AMJM.
L’objectiu és indubtable: cal tirar endavant l’AMJM, la qual farà 25 anys el 2014.
En aquest sentit, s’han marcat quatre punts d’acció prioritària per desenvolupar
des de l’AMJM:
• Ampliar l'acció sindical reivindicativa.
• Aconseguir un sanejament i un manteniment de l'economia
de l'AMJM per dirigir-se cap a l'autogestió.
• Mantenir l’assessorament personalitzat als socis.
• Promoure activitats que dinamitzin la interrelació entre els socis
de l'AMJM i la societat, entre les quals es poden destacar:
• Aconseguir projecció de la música en viu
• Fer una recerca d'espais de trobada per als socis per tal de
fer xerrades, classes, etc.
© Alícia García Álvarez/SGAE
Per treballar, desenvolupar i donar contingut a aquests punts, es convocarà
els socis a diverses reunions de treball, la primera de les quals el 2 de juliol.
Seguidament, Antoni Sellarès, del despatx encarregat de portar la gestió
comptable de l’AMJM, va explicar el balanç i el compte de resultats
corresponents al 2012. Aquí també es va fer patent el retard en el cobrament
de les subvencions pendents.
A més del president, dos altres membres de la junta directiva, Clara
Luna i Vicens Martín, van ser els encarregats d’explicar a l’assemblea la
memòria de les activitats realitzades el 2012, les quals es divideixen en:
accions per a la defensa de la professió, activitats internes i serveis,
activitats de promoció i col·laboracions amb agents externs.
Pel que fa a les activitats i projectes plantejats per al 2013, s’ha decidit
mantenir-los, però fent una reformulació en el seu plantejament inicial, a
causa sobretot de la previsió de reducció dels ingressos. Per tal de fer això
serà molt necessària la col·laboració dels socis, alguns dels quals, presents
a l’assemblea, ja es van oferir a realitzar diverses tasques. Aquest punt
també va ser explicat i comentat per Dick Them, Clara Luna i Vicens Martín.
Anna Veiga va ser l’encarregada d’explicar el pressupost plantejat per
al 2013, pressupost que s’haurà d’anar ajustant en base a la confirmació
dels recursos obtinguts, tenint en compte que es tractarà d’un altre any
difícil pel que fa a ingressos disponibles i tresoreria.
Pel que fa a la composició de la junta directiva, es van produir canvis. Tres persones
marxen: Joan Vinyals, Jordi Berni i Dàcil López; dues canvien de càrrec:
Guillem Arnedo i Dani Morén, i entra una nova incorporació: Andreu Zaragoza.
Per acabar es va ratificar l’adhesió de l’AMJM a l’Acadèmia Catalana de la
Música, entenent que, ara més que mai, és necessària la unió dins el sector.
© Sonar+D
El balanç final va ser positiu ja que els assistents van participar fent propostes
i comentant i debatent els temes tractats.
L'Associació dia a dia 7

Article
Suicidarse con estilo – Morir matando
Oscar Machancoses, pianista
© Héctor Pérez
Una de las escenas cinematográficas que más me impactó durante mi
infancia fue el final de Butch Cassidy & The Sundance Kid, traducida
por estos lares como Dos hombres y un destino. Paul Newman y Robert
Redford rodeados por un batallón en un cobertizo y fantaseando sobre
su próxima aventura y el modo de escapar. El siguiente plano se congela
cuando salen por la puerta y se funde a blanco y negro mientras se
oye el ruido de un centenar de rifles disparando incesantemente. No
creo que sobrevivieran pero pensé: “Hasta para morir tienen estilo”.
La AMJM está herida de muerte. No es el prefacio de un thriller cinematográfico.
Es un hecho. La coyuntura actual ha dejado un agujero en
la tesorería de la misma que deja entrever un panorama poco halagüeño.
Más gastos que ingresos y punto. Con unos conocimientos básicos
de aritmética, cualquier músico puede observar que en unos meses la
tesorería seguirá cayendo creando un agujero cada vez más grande. La
actual junta ha decidido prescindir de los servicios de una de las dos
empleadas que conformaban la estructura laboral de la asociación. No
estoy de acuerdo con esta decisión pero he de aceptar que la junta la
haya tomado como medida de choque para paliar urgentemente el
gasto. Algo había que hacer, está claro, pero voy a echar mucho de
menos a Mon por el Paseo de Colón.
He estado unos tres años como vocal de la junta y si algo puedo deciros
es que se trabaja mucho y muy duro ahí dentro. Jorge Rossy decía en el
último boletín que no podemos presentarnos en el despacho del conseller
a decirle que los músicos vivimos en precario. La AMJM, si algo es, es
un agente articulador del sector. Estamos en momentos convulsos y sólo
a través de entidades de representación como ésta seremos capaces de
defender nuestros derechos. No podemos dejar que desaparezca.
Es cierto que he sido una de las voces críticas dentro y fuera de la
AMJM y no puedo enfadarme por no estar de acuerdo con las opinio-
nes y decisiones de algunos de mis compañeros. Esto es democracia y
toca dialogar antes de hacer las cosas. Ahora bien, mi opinión es que
la AMJM no ha sabido adaptarse a los tiempos. Hago un balance del
duro trabajo que amigos músicos realizan desinteresadamente allí
dentro y he de decir que mi percepción es que la AMJM padece un
grado de inmovilismo preocupante y carece de objetivos claros. Que
nadie se enfade. Todos pasamos por allí con ganas de hacer las cosas
bien, pero el día a día nos puede, y ahora mismo estamos todos sin
saber muy bien hacia dónde tirar.
No quiero recordar a esos músicos que se indignan de que sus proyectos
no lleguen a Ressons o L’Hora del Jazz y luego son incapaces de
venir a una asamblea a dar su opinión sobre esos y otros temas. Pero
una de las cosas que más me ha chocado durante todo este tiempo ha
sido la falta de posicionamiento en torno a temas de gravedad y el
desprecio hacia algunos socios que, bien por ignorancia, miedo o penurias
económicas, no acababan de encontrar el apoyo suficiente en el
seno de nuestra asociación. Y creo que en ocasiones se ha tratado con
desprecio a algunos de nuestros propios socios.
A todo esto, os cuento que han salido recientemente publicadas las
subvenciones del Ajuntament de Barcelona a proyectos artísticos y la
lista es preocupante. La AMJM languidece y los estamentos políticos
reparten cantidades enormes de dinero a empresas privadas del sector
que ni siquiera están obligadas a contratar a los músicos que
trabajan con ellos ni a ofrecer contrapartidas al sector. Los nombres
están ahí y los datos son públicos. The Project, por ejemplo, ha recibido
casi 14.000€ por su Festival de Guitarra de Barcelona y unos
73.000€ por el Voll-Damm Jazz Festival, y no somos capaces de
denunciar que los músicos locales cobran cachés irrisorios y que se
les hace trabajar sin darles de alta en el sistema de la Seguridad
Social. Zingaria producciones, una productora del dueño del Harlem
Jazz Club, recibe diversas cantidades para organizar el Festival de
Música Popular de Barcelona (19.000€) y la programación habitual
del club (6.000€), cuando ha habido músicos que han ido a hacer un
bolo a taquilla y en precario que ni ellos mismos sabían que estaba
insertado dentro de esos festivales subvencionados.
Recientemente leí un anuncio del Harlem Jazz Club en la revista de
denuncia Masala y el título publicitario rezaba: “20 años de compromiso
social”, cuando no conozco a nadie al que para trabajar en ese
club se le ofrezca un contrato laboral legal. Apolo es una sala en la
que hay que pagar por tocar asumiendo el riesgo al nivel de un promotor,
pero también reciben dinero público por organizar conciertos.
Heliogábal, la cuna off de la cultura gracienca, también recibe unos
17.000 € anuales, y cuando vas a tocar allí no se contrata a nadie; el
trato puede ser que se queden 1 € de cada entrada de 5 € y que luego
les emitas una factura con IVA para justificar el gasto. La lista es muy
extensa y creo que Jamboree es el único local que mantiene un criterio
de relación laboral legal con los músicos que por allí pasan. Todo
esto ocurre con un Código de Buenas Prácticas aprobado por el
CoNCA pero que nadie ha sabido implantar como de obligado cumplimiento
en los eventos culturales subvencionados. Vamos, que es
como los mandamientos de la Santa Madre Iglesia: que si quieres los
cumples y si no lo haces te amenazan con el infierno.
La ESMUC ha recibido un recorte que puede dejar a casi la mitad del
profesorado en la calle mientras suben las tasas al alumnado y les reducen
horas de clases individuales. El Liceu y el Taller de Músics son
escuelas privadas que reciben importantes ayudas económicas y muchos
de los docentes que han intentado realizar labores sindicales dentro de
ellas han visto como su lectividad se reducía casi hasta desaparecer.
Sé que hay muchos músicos que por miedo a perder un bolo o un
puesto de trabajo no se atreven a denunciar públicamente estas
situaciones. En mi pueblo utilizaban aquel refrán de “encima de puta
a poner la cama”. Yo no busco que encarcelen a estos agentes del
sector cultural privado, pero creo que como músicos estamos en la
obligación de ejercer nuestros derechos y que cuando haya dinero
público de por medio podamos exigir un marco legal favorable para
los profesionales del sector. Y que se cumpla.
A los que han abierto el Jazz Butlletí y han ido corriendo a ver si su
disco o su grupo sale publicado creyendo que van a conseguir bolos y
no leen el resto no les puedo decir nada. Pero a los que habéis llegado
hasta el final de este artículo os pediría que hagamos juntos
nuestra asociación. Necesitamos un giro de timón y, sobre todo, necesitamos
esta asociación. Una asociación fuerte, pobre en dinero pero
fuerte en convicciones, más participativa quizás pero dura e implacable
en la búsqueda de sus objetivos. Son momentos de lucha y nos
toca luchar a todos, y qué queréis que os diga: prefiero acabar como
Butch Cassidy & Sundance Kid que sentado en mi casa leyendo la
carta de despedida de Mon, aunque sólo sea por un poco de orgullo
y estética. Que somos artistas, joder.
8 Article
Article 9

Entrevista
Jaume Vilaseca: “Vull improvisar i crear coses
en viu que siguin diferents d’un dia a l’altre”
Jaume Vilaseca va tornar de la seva aventura
a l'Índia amb un sitar i una bona
coneixença: el sitarista Ravi Chary. Amb ell i
els membres del seu quartet va donar forma
a Coming home (2012), un treball amb el
color del sitar i la idea de fusionar el jazz
amb la world music. Les deu peces del disc,
inclòs un tema amb la veu de Violetta Curry,
rematen aquella primera incursió a l'Índia
reflectida a Mumbai (2010). Parlem dels viatges
i les experiències acumulades, del present
musical del pianista i de la difícil
situació actual del col·lectiu de músics.
Text: Borja Duñó
Fotos: Mar Vilaseca i Pere Albiach
Pel títol, entenc que la idea de Coming home
és la tornada a casa després de l’experiència
de Mumbai. Van per aquí els trets?
Tots els discos que he fet sempre han coincidit
en una època en què he viatjat, quan hem estat
a Colòmbia, o per països àrabs o per l’Índia,
últimament. Jazznesis (2008) era diferent perquè
era música de Genesis, però World songs
(2005) era una mica més llatí i brasiler i Aquí i
allà (2002) era una mica entre mediterrani i
flamenc. El Coming home era una mica això
mateix, “tornem a casa”, però portem un músic
de l’Índia, el Ravi Chary, per gravar aquí.
A la portada del CD el seu nom té el mateix
protagonisme que el teu.
Sí, tots els discos es diuen Jaume Vilaseca Quartet,
però aquest es diu Jaume Vilaseca & Ravi Chary, i
després apareixen els noms de tots els músics que
hi participen (Ramón Díaz, Dick Them, Víctor de
Diego i Violetta Curry). Sempre hem sigut un quartet,
però ara estem treballant més a trio: jo al piano,
Ramón Díaz a la bateria i Dick Them al baix.
Com va anar la vinguda del Ravi Chary?
Vam fer gira junts. Amb ell hem estat a
Colòmbia, a Corea i a Espanya, al Festival de
San Javier, el Festival de Jazz de Madrid... La
gira va acabar al Festival de Jazz de Barcelona
i ho vam aprofitar per gravar el disc junts.
Tot això us dóna més opcions d’anar a
tocar a l'Índia?
Sí, però quan hi hem anat ha estat perquè
teníem força bona relació amb el Blue Frog, un
club que hi ha a Mumbai i també a Delhi. Hi
hem tocat algunes vegades i arran d’això vam
fer molts contactes, però no han fluït. Diguem
que hi ha hagut més expectatives de les que
s’han acabat realitzant.
Com sorgeix aquesta relació amb l'Índia?
Un dia ens van sortir unes actuacions a través de
l’ambaixada espanyola. Érem tres grups, un del
País Basc, un de Galícia i un de Catalunya, i era per
fer tres concerts a l’Índia: a Calcuta, a Goa i a
Delhi. Mentre les persones d’allà buscaven més
concerts perquè poguéssim fer una gira, va sorgir
el contacte amb el Blue Frog. Vam fer els concerts
per a l’ambaixada i vam mantenir el contacte amb
el club, on finalment vam anar a tocar. És un club
que, a més a més, té estudi de gravació, management...
i com que vam ser-hi uns dies ens vam
posar en contacte amb el Ravi Chary.
Tenies una especial predisposició per la
música del país?
Jo sóc un fan del sitar, i en el viatge anterior a
l’Índia ja me n’havia comprat un. També sóc
molt fan de la música de George Harrison de
l’època del Ravi Shankar, i en el moment d’anar
a l’Índia vaig voler tornar una miqueta a aquesta
cosa que de jove em va fascinar. Poc abans de
conèixer el Ravi Chary, en el primer viatge que
vaig fer a l’Índia, vaig comprar un sitar elèctric,
que és més petit i més fàcil de tocar.
Com va sorgir la col·laboració amb ell?
En conèixer el Ravi li vaig proposar de gravar un
tema a l’estudi amb piano, cajón i sitar. Els
músics indis són grans improvisadors i vaig
establir una molt bona relació amb ell. El resultat
musical també va ser molt bo, i això va fer
que al cap d’uns sis mesos tornéssim a tocar
junts al Blue Frog. Vam gravar el concert que
havíem fet a Mumbai, on ja sabia que tenien un
bon equip i que gravaven bé, i ho vaig aprofitar
per presentar temes nous. Després vam mesclar
el disc a Barcelona i vam incorporar-hi el
tema que havíem gravat amb el Ravi.
Va ser difícil connectar musicalment?
No, tot i que aquests músics indis han estudiat
durant molts anys la música clàssica índia,
amb un concepte molt diferent de la nostra, ell
ja és d’una generació que ha estat molt en
contacte amb grups de fusió europeus i té una
mentalitat molt oberta en aquest sentit. Sí que
és veritat que l’instrument no permet improvisar
sobre les harmonies que utilitzem els
músics de jazz, però com que jo faig una música
que és mig ètnica i mig jazz, doncs toquem
melodies junts i té uns espais concrets on ell
pot improvisar, perquè sempre toca sobre un
mateix acord, no pot canviar de to.
En aquest Coming home, Ravi Chary té
molta més presència, oi?
Sí, ja vaig pensar molt més en ell. Moltes idees
van sortir de quan tocàvem junts i hi ha molts més
temes amb sitar. A més a més, el fet que jo en
tingui un –tot i que el toco molt malament- ha fet
que algunes melodies m’hagin sortit amb el sitar.
També comptes amb la veu de la Violetta
Curry.
Sí, “Indian mood” és un tema que tenia de
feia temps, d’un altre projecte que havia fet
amb la Violetta. Venia d’una altra història,
però encaixava al disc.
Feu servir el cajón, té alguna semblança
amb la tabla índia?
La veritat és que no, però els patrons o els tipus
de ritme que es fan amb la tabla índia són mes
fàcils de reproduir amb el cajón. Això t’ho podria
explicar millor el Ramón Díaz, però és un instrument
que dóna molt de joc, és bestial per a
qualsevol tipus de música. L’altre dia vaig veure
el Jorge Pardo al Jamboree, el seu bateria seia
sobre el cajón i hi havia un moment en què no
sabies si estava tocant la bateria o el cajón. És
dels instruments de percussió més versàtils.
Com et planteges la fusió? És premeditada
o et surt de forma intuïtiva?
Jo crec que el que componc, el que acaba
estant escrit, no és jazz sinó música tal com
em surt, i intento no estar influenciat per res.
El que sí que hi ha després és una part més
artificiosa en què busco com convertir-ho en
10 Entrevista
Entrevista 11

jazz perquè m’ho pugui passar bé improvisant.
Ho vull convertir en jazz perquè penso en el
grup i perquè vull improvisar i crear coses en
viu que siguin diferents d’un dia a l’altre i
sobre les quals els músics puguin expressar-se
amb el seu llenguatge.
Fins a quin punt beus d’altres músiques?
És inevitable, però començo a pensar que
potser l’ideal seria aïllar-se durant una època
sense escoltar res, per buscar-te una miqueta
a tu mateix. I més avui en dia, que tenim tantes
influències i tot està tan globalitzat. Penso que
de cara al futur seria molt interessant, però
tinc molta influència de la història del jazz, de
la música llatina, de la música brasilera, del
jazz fusió, per exemple amb el flamenc...
M’agraden coses com les que fa el Jorge
Pardo, que penso que són la fusió perfecta,
perquè no hi ha mai massa jazz ni mai massa
flamenc. Però jo també vinc d’escoltar pop i
rock, de jove, i amb els meus fills escoltem
molta música pop. La gran, que en té 15, ja
toca el piano i canta, i el petit toca la bateria.
Què escolten?
Ella sempre em diu que per què no es fa música
com la d’abans, la que jo escoltava, els Beatles,
els Genesis, els Supertramp, els Queen, els
Police... Música dels anys setanta i vuitanta, que
és la que m’agradava a mi i l’hi he fet escoltar.
Però també escolta molt Jamie Cullum, se’n va a
veure els Muse... El petit té 8 anys i encara no té
aquesta relació tan forta amb la música.
Coneixes a fons o has estudiat la música
de l'Índia?
No, m’agrada escoltar-la i intento entendre
segons quines coses perquè ho disfrutes més
si ho entens. Si no, de vegades, et pot sonar
tot una miqueta igual, per exemple quan
escoltes un tema de 20 minuts. Si entens per
on estan passant rítmicament, ho gaudeixes
molt més. Però és una música molt complicada,
ells estan molts anys estudiant-la i jo em
quedo amb els colors, amb idees, ritmes,
coses que vas integrant dins de la teva música
quan busques fer coses una mica diferents.
Pensa que tenen unes estructures rítmiques
molt complexes, amb compassos irregulars
que se saben de memòria, i sobre aquestes
seqüències rítmiques tenen una espècie
d’escales, els raga, que els serveixen per crear
melodies i improvisar. Sempre comencen
d’una manera molt lenta, introduint les notes
principals, i després el ritme es va doblant.
Vosaltres heu treballat molt a l’estranger.
És difícil sortir a tocar fora?
Tocar fora és possible, el que passa és que hi
ha molta feina de despatx i això un músic sol
no ho pot fer. Això de vegades implica
finançar per avançat i controlar moltes
coses... Es pot fer, però necessites una mica
d’infraestructura, de management. Un grup,
pel seu compte, pot buscar bolos per aquí,
però fora és més complicat.
Tu has mantingut fins ara una formació
estable, això no és tan habitual, no?
Sí, és una cosa que ha vingut així, d’estar
content amb un so, amb una manera de treballar
i amb consciència de grup perquè, de
vegades, en el jazz busques experimentar
amb diferents músics. Tots ho fem, però aquí
em vaig trobar que teníem un so i una identitat
i vaig tenir la il·lusió de fer un grup com
els que hi ha en altres tipus de música, que
fóssim sempre els mateixos.
Què destacaries de cadascun d’ells com a
músics?
Amb el Ramón Díaz sempre ens hem entès
molt tocant. És difícil d’explicar, però hem de
parlar poc de música. Sap jugar els dos llenguatges,
és un bateria molt de jazz i alhora és
capaç d’entendre quan anem a altres ritmes,
altres músiques.
El Dick Them utilitza baix elèctric i el contrabaix,
què t’agrada més?
A mi m’agraden molt els dos instruments,
de vegades hi ha èpoques que necessito el
contrabaix i, de vegades, el baix elèctric. La
veritat és que això del baix elèctric va
començar per poder viatjar, i el Dick és un
sibarita del baix elèctric, té un Fender
Precision de l’any 66.
I el Víctor de Diego?
És un gran improvisador i jugava molt amb els
timbres del saxo soprano o la flauta travessera
quan volíem un so més proper als instruments
més ètnics.
Ara, però, sou un trio.
Sí, el trio és molt més pianístic, que és el que jo
buscava. Desenvolupar tot un concert sense
caure en clixés, buscar un llenguatge diferent
per a cada cançó... tot i que en algun moment
trec el sitar. Bàsicament és extreure el màxim
de possibilitats, de timbres i de sons al piano.
T’atreviries a fer piano solo?
Ho tinc en ment.
Molts pianistes ho acabeu fent en un
moment o altre...
És un pas més enllà d’anar a trio. Per crear
música durant una hora, has de trobar un repertori
adient i diferents moments pianístics que
facin d’allò un viatge, que no soni tot igual. Això
és més important que la dificultat tècnica, que
també hi és, perquè estàs sol, però alhora tens
molta més llibertat, una llibertat total. De fet,
tots els pianistes hem fet sessions de piano sol
en diversos espais, però jo encara no ho he fet
amb una idea i un repertori concret.
Com veus la situació del sector professional
del músic?
Per una banda ho visc amb por, en general.
Veig com està la situació de companys i coneguts
de la meva feina i d’altres feines, perquè
cada dia que passa al·lucines més de com està
12 Entrevista
Entrevista 13

afectant a tot. Preocupació i por pel futur. És
un canvi que de moment és negatiu total,
perquè la gent està perdent la feina. Però, per
un altra banda, hi ha la posició de no deprimirse
i de no lamentar-se, perquè com que és una
situació diària, has de buscar coses que siguin
positives, i crec que no és una actitud meva
sinó de molta gent. La gent està doblant
l’activitat a nivell creatiu per superar aquesta
angoixa, estem fent més coses, buscant projectes
per sortir a tocar, ser més creatius i
oblidar-nos una miqueta d’una situació molt
preocupant per als músics i els del jazz en
especial, perquè és una música de minories.
També hi ha com una explosió musical molt
important, que té una part boníssima i una
part que preocupa, perquè no sé si hi haurà
feina per a tants músics. No penso que això
sigui forçosament negatiu, perquè si hi ha més
músics també hi haurà més aficionats, però és
incert. És un moment estressant, angoixant, i
penso que cobrim aquesta angoixa fent més
coses de les que normalment fem.
Creus que funcioneu com a col·lectiu?
És complicat. Es diu que els músics no van a
veure els concerts... Aquesta és una frase
que surt moltes vegades, però no sé si hem
de ser nosaltres els que hem de fer de públic,
perquè el músic el que ha de fer és música.
Sí que és veritat que fallem a l’hora de
reunir-nos i de parlar, però això ho fa una
mica el desordre propi de la professió, el fet
que ningú fa les mateixes coses a les
mateixes hores i que ens omplim les jornades
amb assajos, amb classes... i resulta molt
difícil coincidir. És curiós, per exemple, que
ara estem quedant per gravar o assajar els
caps de setmana. Abans, els caps de setmana
eren per fer bolos, però ara entre setmana
és impossible quedar amb quatre o cinc persones
d’un grup, perquè tothom està a tope.
Però això tampoc hauria de ser una excusa
permanent. Sí que hauríem de tenir més
consciència de col·lectiu, i que consti que jo
sóc el primer que l’hauria de tenir. Vivim molt
al dia, sobrevivim, i moltes vegades el sou
d’aquella setmana depèn d’un assaig, d’un
bolo o d’unes classes. Jo fa 20 anys que em
dedico a tocar i vuit anys que faig classes, i
abans no vivia de les classes sinó de tocar.
Manifest
Manifest del col·lectiu d’estudiants
de l'Esmuc
El passat dimecres 5 de juny s’anunciava
al Consell d’Escola de l’Esmuc (Escola
Superior de Música de Catalunya) un
seguit de mesures d’austeritat per
reduir un milió i mig d’euros el pressupost
del nostre centre. Aquestes
mesures inclouen una disminució de
les hores de classe als estudiants (especialment
les individuals), un augment de les
hores lectives del professorat i disminució del seu sou, una pujada de
taxes de matriculació i un atac a les condicions laborals dels treballadors
i treballadores.
Entenem que aquestes retallades a l’Esmuc formen part d’un procés de
precarització i mercantilització de tot el sistema públic d’ensenyament,
tal com està passant a les universitats, instituts, escoles bressol o
escoles de música, i constitueixen un atac brutal a un dels pilars bàsics
de la nostra societat.
Aquesta situació ve agreujada pel fet que l’Esmuc és l’únic centre
d’estudis superiors musicals d’iniciativa pública de tot Catalunya, fet
que el fa irrenunciable.
Per això, decidim:
1. Rebutjar absolutament qualsevol nova disminució del pressupost
de l’Esmuc, que ja ha estat retallat els darrers cursos, i que
ataca greument les condicions laborals dels treballadors i treballadores
i perjudica la qualitat dels ensenyaments. Rebutgem igualment
l’augment de les taxes de matriculació.
2. Exigir tota la informació sobre els comptes i la gestió de l’Esmuc
per part de la seva fundació, presidida per la consellera d’Ensenyament
Irene Rigau.
3. Denunciar la manca de democràcia d’aquest centre, on la direcció
ve designada per un patronat extern i els estudiants no tenen cap
participació en els òrgans de decisió; aquest és un dèficit històric de
l’escola la resolució del qual és imprescindible en una situació d’amenaça
a la continuïtat de l’Esmuc.
Els i les estudiants estem convençuts que aquestes reclamacions són
justes i necessàries, i continuarem lluitant juntament amb el professorat,
personal no docent i tota la comunitat escolar per defensar el nostre
centre i una educació pública i de qualitat.
Els i les estudiants de l’Esmuc no volem quedar-nos quiets davant
d'aquesta amenaça al futur de l’escola. No podem callar davant dels
qui, amb l’excusa de la crisi, estan decidits a precaritzar els ensenyaments
superiors de música públics fins a fer-los desaparèixer.
Cap retallada a l’Esmuc!
Si ens volen fer callar, tocarem més fort!
#tancadaESMUC
#ESMUCenlluita
#quenoparilamúsica
14 Entrevista
Manifest 15

Novetats discogràfiques
Capsigranys
STN
Autoproduït
Adrià Plana, guitarra elèctrica / Néstor Giménez, piano / Vic
Moliner, baix elèctric i contrabaix / Joan Terol, bateria
Capsigranys és el segon disc d’estudi de STN, un grup format per quatre
amics al voltant de composicions originals i inevitablement eclèctiques,
que en alguns casos piquen l’ullet a altres projectes dels seus integrants,
com Robert Nesta Songs i Verd i Blau. El disc ha estat produït entre Castelló
i València com a resultat d’haver guanyat el Concurs de Jazz de Castelló del
2012. Les cançons del grup, que es caracteritzen per coquetejar amb el pop,
compten amb la col·laboració vocal de Kathy Sey Asare a "Verd i blau".
L'1
QA4 Quim Abramo Quartet
Nòmada 57
Quim Abramo i Soldevilla, guitarra elèctrica / Jordi Blanch, saxo
tenor / Dick Them, contrabaix / Ramón Díaz, bateria
El guitarrista Quim Abramo se serveix d’una formació de quartet per
donar sortida a la seva creativitat amb set peces originals i dues versions
que parlen del seu eclecticisme musical, "I’ll be seeing you", de Sammy
Fain i "The trooper", d’Iron Maiden. Entre aquests dos extrems –un estàndard
de jazz i un clàssic del heavy metal- es mou el jazz inquiet d’Abramo,
amb moments més atmosfèrics i d’altres més viscerals, però sempre amb
l’anhel de buscar una sonoritat personal i contemporània que no amaga
una míriada d’influències de músiques diverses.
Coming home
Jaume Vilaseca & Ravi Chary
Discmedi Blau
Jaume Vilaseca, piano i teclats / Dick Them, baix elèctric i contrabaix
/ Ravi Chary, sitar / Ramón Díaz, bateria, cajón i percussions /
Víctor de Diego, saxo tenor i flauta travessera / Violetta Curry, veu
Després d’enregistrar un disc en directe a l'Índia –Mumbai, 2010-, el
pianista i compositor Jaume Vilaseca va portar el sitarista Ravi Chary al
nostre país per aprofundir en la fusió d’estils iniciada a Mumbai. Aquesta
vegada, la col·laboració entre el quartet de Vilaseca i Chary és més
extensa –fins a sis peces- i, a més, inclou la veu de Violetta Curry en la
cançó titulada "Indian mood". Aquest és el sisè treball de la formació,
que es manté estable des de l’any 2002, un altre pas endavant en la
personal manera que té el pianista d’entendre el jazz fusió.
A strange kind of beauty
Roc Calvet
Whatabout Music
Vitalik Bagryi, saxo tenor / Joan Motera, contrabaix / Roc Calvet,
guitarra i composició / Arnau Obiols, bateria
Després de debutar amb un tribut a Wayne Shorter –Other worlds-, el
guitarrista i compositor Roc Calvet ha optat per un segon treball de peces
originals que, com diu el títol, destil·len una estranya bellesa. A strange
kind of beauty està plantejat com un conjunt de relats que formen part de
la mateixa història, amb la guitarra com a fil conductor i ple de plecs i
girs en el paisatge. L’original embolcall del CD diu molt del que hi trobarem
a dins: música que busca l’expressió personal per sobre de tot i que
defuig els tòpics i els camins més transitats.
Just a little swing
Shine
Ukecosas
Chino, ukelele tenor, veus / Albert Bello, ukeleles baríton, tenor i
soprano i charango / Rod Deville, contrabaix i ukelele baix / Choan
Gálvez, ukelele soprano
Iri's Blues
Jorge Rossy Quintet
Jazz on! Moskito Records
Jorge Rossy, piano / Felix Rossy, trompeta i corneta / Raffi
Garabedian, saxo tenor / Ben Street, contrabaix / RJ Miller, bateria
El cazador de luz
Gorka Garay Quintet
Quadrant Records
Gorka Garay, saxo tenor i veu / Pau Domènech, clarinet baix /
Marco Mezquida, piano / Paco Perera, contrabaix / Carlos
Falanga, bateria
Small Axe
Robert Nesta Songs
Autoproduït
Ruben Fernández, veu i percussions / Pol Padrós, trompeta i
flugelhorn / Marcel·lí Bayer, saxo alt, clarinet i flauta / Adrià
Plana, guitarra elèctrica, guitarra acústica, ukelele i percussions /
Aleix Forts, contrabaix / Andreu Moreno, bateria i percussions
“Aquest és un petit tribut a un petit gran instrument. Una trobada entre
l’ukelele, el gipsy jazz i el swing, un autèntic regal per als amants d’aquest
petit music maker”. Amb aquestes paraules, els barcelonins Shine presenten
aquest homenatge a l’ukelele, un instrument originari de Hawaii i tremendament
apte per al swing, que avui gaudeix de gran popularitat fins i
tot entre els grups de pop. Amb diverses combinacions d’ukeleles de sonoritats
diferents, Chino, Bello i Gálvez interpreten un repertori que va del jazz
clàssic a la música manouche.
Nou treball del quintet que Jorge Rossy forma amb el seu fill gran
Felix. Aquesta vegada, el disc ha estat enregistrat a Brooklyn, Nova
York, i compta amb músics de la ciutat dels gratacels com Raffi
Garabedian, Ben Street i RJ Miller. Rossy, amb deu noves peces originals,
continua aprofundint en la seva carrera com a pianista i compositor
des que va canviar les baquetes pel teclat, una mutació que ha
contribuït a expandir encara més el seu ric univers musical. El disc
també es publica en vinil.
El saxofonista Gorka Garay presenta un seguit de composicions inèdites
amb un quartet jove i versàtil. Amb ingredients com el peculiar
color del clarinet baix de Domènech i el piano sempre imprevisible de
Mezquida, Garay ha optat per estructures complexes i formes poc
usuals en l’entorn jazzístic com el tema amb variacions. El cazador de
luz és un treball amb referències a artistes com John Coltrane, Chris
Potter o Guillermo Klein i inclou la col·laboració especial del guitarrista
Adrià Plana ("Lonnie’s lament").
A l’hora de retre homenatge a la figura de Bob Marley, el jove guitarrista
Adrià Plana no tira pel vessant més popular del jamaicà, sinó que busca
els camins menys predictibles. Per començar, renuncia al nom artístic de
Marley i, en segon lloc, busca entre algunes de les cançons menys conegudes
de Nesta. A més a més, les seves adaptacions s’escapen de la
interpretació en clau de reggae i ska, i busca fórmules menys evidents.
El disc compta amb col·laboradors com Masa Kamaguchi, David Xirgu,
Pau Figueres i David Viñoles.
16 Novetats discogràfiques
Novetats discogràfiques 17

Aparador
Dotras - Escuadra - Forcada
Trio
Jazz
Xavier Dotras, piano i piano Rhodes / Lluís Escuadra, piano i piano
Rhodes / Dani Forcada, percussions
Victor de Diego Trio
Jazz
Victor de Diego, saxo tenor i soprano / Jordi Gaspar, contrabaix /
Gonzalo del Val, bateria
Luna Cohen Trio
MBP, bossa nova, samba
Luna Cohen, veu / Joel Moreno Codinachs, guitarra / Pere Loewe,
contrabaix
Joan Sanmartí Quatre
Elements
Jazz
Joan Sanmartí, guitarres / Oriol Roca, contrabaix / Guillem
Arnedo, bateria / Marc Miralta, vibràfon
© Michelle Soares
Xavier Dotras i Lluís Escuadra s'alternen en el piano i el piano elèctric
Rhodes, i arriben sempre a originals resultats sonors molt interessants
i potents efectes harmònics. La percussió de Dani Forcada, sempre
dúctil i creativa, proposa ambients i fa d’aquest format de trio poc
habitual una font de sorpreses suggeridores.
En el repertori d'aquesta formació hi podem escoltar alguns temes originals
de Xavier Dotras i de Lluís Escuadra, així com una acurada revisió
d’estàndards. La bossa nova o fins i tot el bolero són també interpretats
per aquests músics de reconeguda trajectòria.
Dades de contacte:
Lluís Escuadra
972 525 645 · 654 309 676
lluisescuadra@gmail.com
Victor de Diego Trio és la nova proposta del saxofonista Victor de
Diego, que troba un vehicle d'expressió diferent de la seva proposta
habitual en quartet. Encara que no és la primera vegada que treballa en
aquest format, reprèn ara una formació que ofereix una música en què
la llibertat, la frescor i la interactuació entre els músics són les seves
característiques més importants.
El trio interpreta música de grans compositors de jazz i temes i arranjaments
propis, sempre sota una visió personal condicionada per
l'absència d'instruments harmònics, de manera que el resultat és una
música creativa, directa i interactiva. Properament sortirà al carrer un
nou treball discogràfic.
Dades de contacte:
Victor de Diego
609 488 827
victor@victordediego.com
www.victordediego.com
En formació de trio, la cantant Luna Cohen vindica la versió més intimista
de l’imaginari brasiler, sense renunciar, però, al ritme ni a la força
expressiva d’altres propostes. Com si es tractés d’una mena de
manouche tropical, Cohen amalgama la seva veu amb l’embolcall cordístic
de Moreno Codinachs i Loewe, partícips d’una aventura en la qual
es combinen peces d’autoria pròpia amb versions de clàssics brasilers,
i còmplices a l’enregistrament de Estrada do sol (Temps Record, 2012),
el llorejat àlbum de debut de la cantant radicada a Terrassa.
La música del trio proposa un encontre entre la MPB i la bossa nova, la
samba tradicional i els accents més contemporanis de la geografia
musical brasilera; de la tradició del pioner Ary Barroso al pop alegre de
Djavan, de Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jobim al no menys
tòtem Dorival Caymí.
Dades de contacte:
Luna Cohen
+34 647 286 378
lunacohengrup@gmail.com
www.lunacohen.com
Quatre Elements és el nom de la formació amb què Joan Sanmartí, de la mà
de tres magnífics companys, proposa una col·lecció de composicions originals.
Les peces, que sota el nom de Cruïlles estan organitzades com un conjunt de
reflexions sobre experiències personals, se sumen a altres temes publicats en
un treball anterior sota el títol de 1967. Per a aquest projecte, Sanmartí vol
concentrar-se quasi exclusivament en la utilització de la guitarra acústica.
Sanmartí, que va rebre el Premi de l'Associació de Músics de Jazz de
Catalunya com a Compositor de l’any 1996, és un músic sempre atent als
corrents del jazz i a totes les de les músiques contemporànies i, amb el
present treball, recerca punts de trobada entre la tradició i l’avantguarda.
Joan Sanmartí toca amb una guitarra LÄG, per cortesia de
Musicdistribución, S.A.
Dades de contacte:
Joan Sanmartí
93 8450991 · 607 296951
joan@joansanmarti.com
www.joansanmarti.com
18 Aparador
Aparador 19

Max Sunyer &
Lenka Maresova
Jazz fusió
Max Sunyer, guitarra / Lenka Maresova, veu
La cantant txeca Lenka Maresova i l'històric guitarrista català Max
Sunyer van iniciar el 2004 una col·laboració artística que ha anat creixent
i consolidant-se al llarg dels anys. L'any 2006 van publicar el disc Secrets,
amb temes originals de Max Sunyer i gravat en formació de quartet.
Els seus directes emanen intimitat, complicitat i sensualitat. Entre tots
dos elaboren un treball de filigrana on la veu i la guitarra s'emparren
fins a ambients que segresten l'atenció de l’oient. Per tal d’assolir
aquest repte, es desmarquen de la interpretació habitual, barregen
conceptes, timbres i formes sense complexos, amb l’únic objectiu de
crear bellesa. Interpreten temes propis de Max Sunyer i també clàssics
del pop i estàndards de jazz personalitzats i adaptats al duet.
Dades de contacte:
Itziar Belil,
616 437 039
ibelil@maxsunyer.com
www.maxsunyer.com
Guillem Callejón &
David Soler
Experimental
Guillem Callejón, guitarra / David Soler, guitarra, pedal steel,
lap steel
Un projecte a duo de David Soler i Guillem Callejón inevitablement desemboca
en una exploració tímbrica i en la creació de textures musicals
fins a un extrem insospitat.
Mitjançant guitarres, pedal steel guitar, lap steel guitar i un gran ventall
d'efectes electrònics i loops, es plantegen paisatges sonors que convidaran
l'oient a explorar ambients inhòspits en constant evolució.
També hi podrem reconèixer música original composta expressament per
a l'ocasió i alguna cita a compositors contemporanis, com poden ser
Messiaen, Hindemith o Shostakovich. Es tracta d'una proposta atrevida i
innovadora que no deixarà indiferent a l'espectador.
Dades de contacte:
www.guillemcallejon.com
www.davidsoler.net
Notes
Dos socis de l'AMJM, al Consell Territorial
de Catalunya de la SGAE
Els socis de l’AMJM Max Sunyer i Xavier Capellas
han estat elegits com a representants del nou
Consell Territorial de Catalunya de la SGAE a través
del Col·legi de Petit Dret (Música), per al qual
també han estat escollits Ignasi Tarrés Garcia
(Natxo Tarrés) i Eduard Iniesta Torres que, a més a
més, ha estat nomenat president del Consell
Territorial català. En total, el nou òrgan està regit
per deu membres electes i els tres consellers
catalans de la SGAE: Teresa Alfonso, vicepresidenta
del Col·legi d’Editors; Joan Albert Amargós,
president de la Mutualitat d’Autors i Editors i
membre del Patronat de la Fundació Autor, i Enric
Gomà, membre del Consell de Direcció.
A més dels quatre membres del Col·legi Electoral de
Petit Dret, també formen part d’aquest Consell
Territorial Jordi Galceran Ferrer i Joan Vives Sanfeliu
(Col·legi electoral de Gran Dret - Arts Escèniques);
Lluís Arcarazo Martínez i Pere-Jordi Piti Español i
Castells (Col·legi electoral d’Audiovisual); Juli Guiu
d’Ediciones Musicales Clipper’s i Àlex Eslava de
Discmedi (Col·legi electoral d’Editors).
Aquests deu membres —conjuntament amb els
tres consellers catalans de la SGAE— tindran
com a tasca incrementar la transparència i
participació del col·lectiu d’autors i editors
catalans en la gestió que fa l’entitat.
Vicente Zúmel guanya el premi Keeping
the Blues Alive 2013
Vicente Zúmel s’ha convertit en el primer músic
espanyol que guanya el guardó que atorga
anualment la Blues Foundation de Memphis i
que reconeix la labor de persones o organitzacions
que dediquen tota una vida a promoure i
preservar el blues. En la llista de premiats hi
figuren Rufus Thomas, Carl Perkins, B.B. King,
Alligator Records i Alan Lomax, entre d’altres.
Profesores de Música Online, nova plataforma
d’ensenyament musical
El portal www.profesoresdemúsicaonline.com
és la primera plataforma d’ensenyament musical
online en temps real. A través d’aquesta web,
l’usuari pot escollir un professor de música en
l’horari que més li convingui i gaudir de la classe
© Alícia García Álvarez/SGAE
amb altres alumnes o bé de forma privada. L’escola
virtual, dirigida per Salvador Niebla, té com a propòsit
que qualsevol alumne pugui estudiar des de
casa seva qualsevol dels instruments o estils musicals
de què disposa la web. A la mateixa pàgina es
pot consultar el llistat de la quarantena de professors
que hi ofereixen classes de tota mena
d’instruments i d’estils que van del pop i el rock al
clàssic, el jazz i el flamenc.
7a edició del Vijazz Penedès
Vilafranca del Penedès acull el cap de setmana
del 5 al 7 de juliol la setena edició del Banc
Sabadell Vijazz Penedès, un esdeveniment que
gira al voltant dels mons del jazz i del vi. Les
activitats s’organitzen a través de dos grans
eixos: una fira de vins amb els principals cellers
del Penedès (amb tastos, maridatges, visites a
cellers, jornades per a professionals...) i un festival
de jazz amb figures internacionals com Chick
Corea & The Vigil, Eliane Elias Quartet, John
Pizzarelli Quartet, Medeski, Martin & Wood i
grups del nostre país com Astrio, la Barcelona
Big Blues Band feat. Myriam Swanson & Big
Dani Perez o Roger Blàvia Rhythm Complicity.
Més informació: www.vijazzpenedes.com
11è San Miguel Mas i Mas Festival
Com cada mes d’agost torna el San Miguel Mas
i Mas Festival, que manté la filosofia d’oferir
concerts de qualitat durant l’època de menys
activitat a la ciutat. Amb una varietat estilística
que inclou el jazz, la música clàssica, el flamenc
i fins i tot l’electrònica, l’11è San Miguel Mas i
Mas Festival comptarà amb noms com Hermeto
Pascoal, Diego Amador Trio & Llibert Fortuny, La
Banda Municipal de Barcelona, Niño Josele &
Joan Díaz & Pau Lligadas, Lou Donaldson
Quartet, Jazz Noire, Luna Cohen... Més informació:
www.masimas.com/festival
20 Aparador
Notes 21

Empreses en conveni
Assesorament legal, laboral i tributari
Blasco-Sellarès i Associats, SRL.
• 6 hores d'assessorament anual gratuït.
• Descomptes en gestions i accions judicials.
• Assessorament tributari (IRPF, IVA i altres impostos).
• Assessorament legal (propietat intel·lectual,
contractes discogràfics, drets d’autor, management).
• Assessorament laboral i Seguretat Social.
• Assessorament a músics amb estructura empresarial
i/o societària (productors, estudis de gravació, promotors,
etc.). 93 487 28 42 · info@bsa.es · www.bsa.es
Botigues de discos
Discos Castelló
• Descompte del 5% en la compra de productes.
93 302 42 36 · www.discoscastello.es
Discos Gong
• Descompte del 5% en tots els productes.
93 487 07 96 · www.gongdiscos.com
Disco 100
• Descompte del 5% en tots els productes.
93 284 09 04
Jazz Messengers
• Subscripció anual gratuïta a la revista mensual de
Jazz Messengers. Demanar l'oferta a la botiga al fer
una compra mínima de 30 euros.
93 215 88 46 · info@jazzmessengers.com
Botigues d'instruments
Unió musical
• Descompte preferencial en la compra de productes.
93 200 81 00 · muntaner-info@umusical.com
Art Guinardó
• Informàtica musical.
• Descompte del 18% en la compra d'instruments
i accessoris musicals, exceptuant els pianos.
• Descompte especial en el cas de la compra
de pianos. 93 347 81 10 · musica@artguinardo.com
New Phono
• Descomptes del 10 al 20% en tot tipus d'instruments
musicals i accessoris (no s'efecturarà des-
22 Serveis
compte en les ofertes).
93 315 13 61 · newphono@newphono.com
Musical Fusté S.L
• Descomptes entre el 10 i el 25% en tot tipus
d'instruments i accessoris.
93 455 92 58 · www.musicalfuste.com
Pianos Mas
• Descompte mínim del 10% en la compra d'instruments
i accessoris musicals, exceptuant els pianos.
• Descompte especial en el cas de la compra de
pianos, depenent del tipus i model.
93 232 64 57
Gestió
Els petits encàrrecs
• Empresa de gestió de tràmits diversos.
• Descompte del 15% en els serveis realitzats.
644 34 74 55 · www.elspetitsencarrecs.com
Sales i clubs
Cafè del Teatre (Escorxador Lleida)
• Descompte d'un 25% en el preu de l'entrada
a concerts.
97 327 93 56 · www.cafedelteatre.com
Harlem Jazz Club
• Entrada lliure en els concerts organitzats pel
mateix local.
93 310 07 55
Jamboree
• Descompte de 3 euros en l'entrada, al comprar-la
en el mateix local.
93 301 75 64
Jam Session (Sabadell)
• Una consumició mínima gratuïta.
93 726 10 30
Luz de Gas
• Entrada lliure a la sala i a tots els concerts, exceptuant
aquells en els que el promotor sigui aliè.
93 209 77 11 · www.luzdegas.com
Nova Jazz Cava (Terrassa)
• Descompte del 20% en totes les activitats organitzades
per Jazz Terrassa - Club de Jazz d'Amics de les
Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, dins la temporada
estable de jazz de la Nova Jazz Cava i del
Festival de Jazz de Terrassa.
93 780 50 12 · www.jazzterrassa.org
Sala Monasterio
• 20% de descompte a les consumicions durant tota
la setmana.
www.salamonasterio.com
Comunicació
CRI2
• Web i e-mail amb domini propi.
• Alta 29 euros (una vegada) i 5 euros mensuals.
902 012 075 · www.cri2.com
Comunicart
• Empresa de serveis de comunicació de la cultura
• 15% de descompte en tots els serveis.
609 658 766 · www.comunicart.info
Rosazul Promo
• 10% descompte en els serveis de promoció de
música
93 224 01 17 · 655 170 854 · www.rosazulpromo.com
La Costa Comunicació
• 15 % descompte en serveis de comunicació cultural
93 310 38 88 · www.lacosta.cat
Lloguer de cotxes
National Atesa
• 50% de descompte sobre tarifa general en lloguer
de cotxes.
• 15% en lloguer de furgonetes.
• Tarifa especial en reserves internacionals.
902 100 101 Reserves de cotxes.
902 100 616 Reserves de furgonetes.
902 100 515 Reserves internacional.
Tot Car
• 20% de descompte en cotxes de lloguer, furgonetes,
tot-terrenys i minibusos.
93 405 34 33 · mail@totcar.es
www.totcar.es
Begocar Rent a car, S.L.
• El soci, o familiar directe, tindrà un 15% de descompte
calculat sobre el preu de tarifa de cotxes i accessoris
publicada a la pàgina Serveis de la web.
Rambla de Catalunya, 38, 8º (Cacplus) · 08007 Barcelona
www.begocar.com · 660 657 919 · bgomez@begocar.es
Estudis de gravació i sonorització
Estudis 44.1
• 10% de descompte a les tarifes d’hores d’estudi.
972 39 45 46 · www.44.1estudidegravacio.com
MordiscoRecords
• 10% de descompte en gravació en alta fidelitat
amb equip mòbil, d'altíssima qualitat, en qualsevol
lloc i circumstància.
653 862 323 · igor.binsbergen@gmail.com
www.mordiscorecords.com
Nómada 57 (estudi de gravació i postproducció
audiovisual)
• 10% de descompte en serveis de gravació i mescles
en estudi · 93 303 40 35 · www.nomada57.com
Rosazul
• 10% de descompte en tots els serveis.
93 224 01 17 · www.rosazul.com
Rulot
Sonoritzacions i il·luminacions d'actes, lloguer de
material, bucs d'assaig, edicions de CD, K7, vinils i
DVD, fabricació de flight cases, estudi de gravació i
sala de concerts. Descomptes segons producte.
93 278 81 02 · www.larulot.com
Sonostudi
• Descompte del 25% en el lloguer de material.
• Equip de veus de 300 W amb taula Soundcraft de
8 canals, 8 micròfons Shure SM 58, més els peus i
cableajat necessari per 60 euros/dia, 120 euros/cap
de setmana i 240 euros/setmana.
93 300 16 30 · www.sonostudi.com
Carles Dénia, producció musical i estudi de
gravació
• 50% de descompte fins el 30 de setembre de 2013
i un 25% a partir del mes d'octubre de 2013.
C/ Colón, 50 · 03700 Dénia (Alacant).
663 730 499 · 600 638 942 · info@carlesdenia.com
http://vimeo.com/58428202
https://www.dropbox.com/sh/7zd5r375a4qifk6/
nQ-UllkdJC
Locals d'assaig
Music Bcn
• 10 % de descompte en tots els serveis de lloguer
de sales i espais, així com en les classes de música
i instrument · 93 501 67 31 · cabinas@musicbcn.com
www.musicbcn.es
Equips i suports
AmplisBarry
• 10% de descompte.
Font Florida, 10 · 08004 · Barcelona
934 254 781· genibarry@yahoo.es
Delta-Pro
• Descompte sobre els preus de tarifa.
93 210 58 85 · info@delta-pro.com.
www.delta-pro.com
RB Audio Technology
• Audio, micros, amplificació, més alta qualitat
93 319 53 58 · www.rbaudiotec.com
Salut
Josefina Llargués (psicopedagoga, logopeda,
homeòpata i naturòpata)
• 15% de descompte en tots els serveis.
93 207 63 53 · 607 969 939
jllargues@uoc.edu
Kenzen Pilates Studio
• Classe de prova gratuïta i 20% de descompte en la
quota mensual. Muntaner 81, sobre-àtic, 1a · 08011
Barcelona · 93 453 86 05 · 686 006 920
www.kenzenpilates.com
KOS Fisioterapeutes
• 10% de descompte en totes les sessions.
93 412 06 27 · www.kosfisioterapeutes.com
info@kosfisioterapeutes.com
Laura Tobaruela (Grinberg Method Practitioner,
stage II)
• Primera sessió d’una hora gratuïta per als socis de
l’AMJM mostrant el carnet vigent. 650 588 077 Via
Laietana 54, 4-3. 08003 Barcelona.
lauratobaruela@gmail.com
www.GrinbergMethod.com
Marta Pugès (fisioterapeuta)
• Primera visita gratuïta i un 15% de descompte en
la resta de sessions
669 94 63 85 (horas convingudes).
Visites a Tona i Barcelona.
Susana Ramon Mètode Feldenkrais
Educació somàtica per a músics
• 10 % de descompte en sessions individuals i
tallers col·lectius. Art, Moviment & Expressió.
670 343 627 contact@susanaramon.com
www.susanaramon.com
Serveis audiovisuals
Fundació TCM Audiovisual
• Condicions especials pels membres de l'Associació
depenent del projecte.
93 693 19 04 · scarbonell@tcmaudiovisual.net
Servei de facturació
BM Gestió Cultural i Artística S.L.
• Facturacions d'actuacions musicals. Consulteu les
condicions en conveni a Maurici Albàs.
Via Augusta, 295, 4t 2a · 08007 Barcelona.
639 888 797 · gestioculturalbm@gmail.com
Producció, comunicació i management
Produccions Jazzenviu
• 10% de descompte en els serveis que ofereixen.
Oriol Jubany 639 764 268
www.produccionsjazzenviu.com/jazzenviu-records/
Serveis 23

Fes-te soci!
Per què?
Saps que hi
ha ajuts econòmics
per a desplaçaments
a concerts que
puguis fer fora de
Catalunya?
Vols un llistat
de mitjans de
comunicació per
fer promoció del
teu nou disc?
Necessites
saber com fer
un projecte i
demanar una
subvenció?
Vine i t’informarem de tot
el que l’AMJM pot fer per tu!!
Has de
signar un
contracte
(per un concert
o una gira) i vols
assessorament?
L’ Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) és una entitat cultural, democràtica
i de caràcter sindical creada l’any 1989 amb la finalitat de representar el col·lectiu de músics professionals i
aconseguir millores culturals, socials i econòmiques. L’ AMJM forma part de la Unió de Músics de Catalunya
i altres entitats en defensa del sector.
Els nostres objectius:
| Defensar els interessos del músic professional | Ser l’interlocutor legitimat davant les institucions | Divulgar la
música i les activitats dels socis
Els nostres serveis:
| Assessorament jurídic | Descomptes i ofertes en empreses del sector
| Informació regular i actualitzada de tot allò relacionat amb el jazz i la música moderna (convocatòries, ajudes,
beques, concursos, etc.)
Les nostres eines de promoció:
| Jazz Butlletí | Festival l’Hora del Jazz-Memorial Tete Montoliu | CD promocional “Jazz from Catalonia” | Cicles
organitzats en col·laboració amb altres entitats | Web de l’AMJM
Inscripció: 7,71 € • Quota bimestral: 27 € • Menors de 25: 15,42 €
+ Informació:
Passeig Colom, 6 local 4 (Barcelona) • Tel: 93 268 47 36 · Fax: 93 268 21 35
Horari de 9.30h a 14.30h • amjm@amjm.org · www.amjm.org
Unió de Músics de Catalunya