El Cric nº 110 març - Ajuntament de Riudellots de la Selva

REVISTA TRIMESTRAL
M A R Ç 2 0 0 7
n ú m . 1 1 0
TEMA
Oficis antics
PARLEM-NE
Maria Cols, una trementinaire a Riudellots

SERVEIS
TELÈFONS
HORARIS
Ajuntament 972 477 005 / Fax 972 477 375
http://www.riudellots.com a/e: info@riudellots.com
Biblioteca municipal 972 477 491
Bombers 972 182 400 / 085
CAP de Cassà 972 463 882 / 972 463 883
Consorci d’ambulàncies 972 410 010 / Urgències 061
Consultori mèdic 972 477 529
Enher (Servei d’avaries) 972 011 200
Escola Pública de Riudellots 972 477 133
Funerària Poch (Servei permanent) 972 202 335
Gossera comarcal 972 340 813
Guàrdia Civil Girona 972 208 650
Jutjat de Pau 972 478 161
L’Estació 972 478 205
Llar d’infants 972 477 136
Llar de jubilats 972 478 221
Menjador Escola Pública 972 478 094
Mossos d’Esquadra:
Sta. Coloma de Farners 972 181 675
Urgències 088
Parròquia de St. Esteve 972 477 319
Pavelló 972 477 471(despatx) / 972 477 512 (públic)
Piscina Municipal 972 478 209
Prodaisa 972 202 078
(Servei Municipal d’Abastament d’Aigües)
Servei de recaptació 972 840 178
(Consell comarcal de la Selva)
Taxis:
Antoni Farreras 972 478 147 / 606 595 094
Glòria Brossa 616 404 102 / 616 404 103
Francesc Coll 616 490 630
CRÈDITS
AJUNTAMENT
Atenció al públic: Juny i setembre: de dilluns a divendres de les 8.00 a les 14.00 h.
Els dijous de les 16.00 a les 18.00 h.
BIBLIOTECA
Horaris d’hivern (d’octubre a maig):
Matins: dilluns, dimecres i divendres, de 9 a 10 h.
Tardes: dilluns, dimarts i dijous, de les 17.00 a les 20.00 h.
dimecres i divendres, de les 16.30 a les 20.00 h.
CEMENTIRI MUNICIPAL:
Obert tota la setmana, de 8.00 a 20.00 h.
CORREUS:
De 8.00 a 10.00 h, de dilluns a divendres. Dissabte de 9.00 a 11.00 h.
CONSULTORI MÈDIC MUNICIPAL:
Horari d’atenció al públic: Dilluns i dimecres de les 14.30 a les 20.00 h.
Dimarts, dijous i divendres de les 8.30 a les 14.00 h
El primer dijous de mes, fins a les 13.00 h
Cal demanar hora de visita tant per la metgessa com per la infermera
al telèfon 972 477 529.
Horari d’urgències: Dilluns i dimecres de les 14.00 a les 21.00 h
Dimarts, dijous i divendres de les 8.00 a les 15.00 h
El primer dijous de mes, fins les 13.00 h.
Quan les urgències siguin fora de l’horari, s’haurà de trucar
al Cap de Cassà de la Selva, al telèfon 972 463 882.
Horari de Pediatria: Divendres, de 9 a 14 h.
EDUCADORA SOCIAL:
Sra. Neus Valls: el segon dimarts de cada mes, de 16.00 a 18.30 h.
El tercer i quart dimecres de cada mes, de 8.00 a 11.30 h.
Cal trucar abans a l’Ajuntament per demanar hora.
JUTJAT:
de 9.00 a 13.00 h, els divendres
LLAR DE JUBILATS:
Els dilluns i dijous, de les 10.30 a le 11.30 h.
PARRÒQUIES DE RIUDELLOTS I FRANCIAC:
De 17.00 a 18.00 h, dissabte i hores convingudes
TÈCNICS MUNICIPALS:
Arquitecte, Sr. Gerard Carreras:
dilluns de 13.00 a 15.00 h (cal hora de visita)
Arquitecte tècnic, Sr. Pere Batllori:
dijous de 9.30 a 12.00 h (cal hora de visita)
Arquitecte tècnic, Sr. Robert Guàrdia:
dijous de 9.00 a 12.00 h, visites, i de 12.00 a 14.00 h,
sol·licitud i tramitació de llicències d’obres menors.
Enginyer, Sr. Joan Ribas:
dilluns de 12.00 a 14.00 h (cal hora de visita)
TREBALLADORA SOCIAL:
Sra. Maite Boldú: el primer dimecres de cada mes, de 12.00 a 14.30 h.
Els altres dimecres, de 8.00 a 14.30 h.
Cal trucar abans a l’Ajuntament per demanar hora.
RECOLLIDA DE TRASTOS VELLS:
El segon i quart dimarts de mes.
S’ha de trucar abans a l’Ajuntament, al telèfon 972 477 005.
Edita: Ajuntament de Riudellots de la Selva
Foto portada: Postal de Riudellots, estiu 1976
Consell de Redacció: Mateu Guitart (ACER), Martí Ribas (Agrupació
Sardanista), Carles Tulsà (Ajuntament), Josep Sais (AMPA CEIP Riudellots),
Coordinadora: Emma Llach
Glòria Cabarrocas (AMPA Llar d’Infants), Àngels Bosacoma, (Ateneu de la Redacció i Infografia: JJ Comunicació
Dona), Emma Llach (Biblioteca), Fina López (CEIP Riudellots), Benito Díaz (C.F.
Riudellots), Xavier Lopez (Club Petanca Riudellots), Guillem Turon (Club Handbol
Tel. 972 21 30 87. 17002 Girona
Riudellots), Marc Panella (L’Esplai), Anna Vinyes-Miralpeix (Llar d’Infants), Engràcia Fotocomposició: Casas Serveis Gràfics
Guixeras (Llar de Jubilats), Angelina Quintana (Parròquia), Carles Peradalta (Penya
Tel. 972 21 60 66. 17005 Girona
Barcelonista Riudellots), Carles B. Gorbs (JJ Comunicació).
Impressió: Gràfiques German
Col.laboradors: Marta Beltran, Daniel Castillo, Laia Fàbregas, Màrian
Tel. 972 47 72 36. 17457 Riudellots de la Selva
Fernàndez, Emma Llach, Miquel Llorente, Carles Mestres, David Pagès, Jordi
Palomeras, Josep Ramos, Josep Sais, Cristina Valentí, Júlia Verdaguer.
Dipòsit Legal: GI-922-1983
El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb la opinió que expressen els articles signats.
Prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia.
EL CRIC núm 110

SUMARI
El Cric, una important
aportació històrica
EDITORIAL
SERVEIS 2
EDITORIAL 3
TEMA 4
PARLEM-NE 8
INFORMACIÓ
MUNICIPAL 11
BIBLIOTECA 18
EDUCACIÓ 22
ESPORTS 29
COLLA
GEGANTERA 37
Agrupació
Sardanista 38
Parròquia 39
CASAL
DE JUBILATS 40
L’ATENEU
DE LA DONA 41
L'ESPLAI 43
SALUT 44
PEDIATRIA 45
MEDI AMBIENT 46
CINEMA 47
LLETRES 49
GASTRONOMIA 50
PASSATEMPS 51
Un dels objectius d’El Cric és el d’informar d’aquelles activitats que
s’han esdevingut durant el trimestre en el nostre poble. D’altre, el
d’obtenir un major coneixement sobre història, economia, salut..., a
través dels reportatges i articles que, puntualment, ens aporten els nostres col·
laboradors. I, per últim, un altre que potser poques vegades el tenim en compte:
el de deixar un legat escrit per a generacions futures de les relacions socials i
pautes de vida d’aquest nostre present.
A través d’aquest nostre mitjà escrit local deixarem constància de les nostres
relacions socials i culturals, així de com és la nostra vida quotidiana, en tots els
seus sentits, en aquest fragment de temps que ens ha tocat viure. Potser, d’aquí
uns anys, alguns investigadors, sociòlegs, periodistes, etc, es documentin i s’alimentin
en El Cric per tal de saber amb més exactitud la forma de vida d’aquest
període de temps o, simplement, per tal d’obtenir alguna informació concreta
sobre un fet en particular. Per tant, amb aquest dia a dia estem contribuint a
deixar un testimoni d’una importància històrica de la qual ara, possiblement, no
en som conscients.
En aquest sentit, des d’El Cric sempre hem volgut contribuir, també, a la recuperació
de la memòria històrica aportant reportatges i articles sobre el nostre passat
més recent, ja que d’aquesta manera, a més d’ampliar el nostre coneixement,
deixem un fons documental escrit aportat, en la majoria dels casos, pels propis
protagonistes que, de vegades sense saber-ho, s’erigeixen en erudits d’una part
de la història a partir de la transmissió oral de les seves vivències.
Així doncs, en aquest nou exemplar hem fet una pinzellada històrica sobre els
oficis antics i/o tradicionals, la majoria dels quals han desaparegut o transformat.
A través d’ells coneixerem i entendrem més determinades relacions socials i
econòmiques d’un passat no massa llunyà.
En aquest mateix sentit, hem realitzat una entrevista a una trementinaire perquè
ens expliqui què era i en què consistia aquest ofici, avui del tot desaparegut, però
que ara fa uns anys va ser molt reconegut i popular.
Per altra part, una vegada més, ens hem de felicitar de les noves iniciatives socials,
culturals i esportives que van sorgint a Riudellots i de les quals informem
en aquest nou número. Aquest fet, doncs, ha produït que El Cric creixi quant a
noves seccions i col·laboracions, simbolitzant, d’aquesta manera, el ric teixit social
i cultural del nostre poble.
El Consell de Redacció
Els veïns i veïnes de Riudellots que vulguin participar en la revista a través dels seus escrits per al
proper número els poden entregar a l’Ajuntament fins al dia 2 de maig de 2007.
EL CRIC
núm 110

TEMA
Oficis antics
El pas del temps ens porta unes noves situacions socials i un nous escenaris
polítics i econòmics i, per tant, canvien els costums i les normes, també ens
porta un canvi en les relacions laborals i, amb elles, dels oficis.
Miquel Quintana llaurant el camp del Mas Renart, d'Aiguaviva. (Entre el 1960 i 1968)
Els oficis, doncs, s’han anat adaptant i
adequant a les noves característiques
que marca cada època. Molts dels oficis
antics han desaparegut, d’altres s’han
transformat, alhora que n’han aparegut
d’altres nous impossibles de preveure
ara fa 50, 100 o 200 anys.
Així doncs, d’igual manera que ara fa
unes quantes dècades era impensable
que hi hauria oficis com el de tècnic i
programador informàtic, els venedors
de telefonia mòbil, els gestors de cases
de turisme rural, els porters de seguretat
de bars i discoteques, etc., ara
també ens poden estranyar determinats
oficis que realitzaven els nostres
avantpassats.
I per molt estrany que ens sembli, alguns
d’aquests oficiants encara són vius i ben
vius. Altra cosa és que alguns de nosaltres,
sobretot els més joves, puguem pensar
que el nostre treball és del tot rudimentari
i, possiblement, que hagin passat cents
d’anys des que feien aquella feina.
Que un fuster fes les caixes de mort a
mida, un daguer fes eines de tall com
ganivets, el picapedrer que treballava la
pedra per fer cases o rellotges de sol,
el carboner que anava al bosc a recollir
fustes per a la seva combustió i fer el
carbó..., per citar només alguns exemples,
poden semblar oficis molt allunyats,
només comprensibles si agaféssim la
màquina del temps i ens transportés
ben lluny de la nostra època. La realitat,
però, és que d’alguns d’aquests oficis
que, poc a poc, han desaparegut o,
EL CRIC núm 110

TEMA
La Maria i la Pepita Cols, en Joan i la seva filla petita, Irene, de Cal Farragetes, espellofant blat
de moro al mas, a Tuixent.
simplement, s’han transformat, encara hi
viuen els seus protagonistes i, per tant,
no estan tan allunyats com a simple vista
ens pot semblar.
Tenint coneixement d’aquells oficis tindrem
més coneixement del nostre passat,
de la nostra història que ens farà
entendre més les relacions socials del
nostre passat recent i poder analitzar,
amb major perspectiva, el nostre present
i futur, a més d’ajudar a recordar
a més d’un unes vivències i formes de
vida protagonitzades per ells mateixos,
els seus pares o els seus avis.
En una societat rural com la de Riudellots,
no farà gaires anys, la quasi totalitat de la
població es dedicava a l’agricultura i ramaderia
i tota la seva productivitat i economia
domèstica girava entorn de la terra,
una terra que es treballava per produir
aliments per a persones i bestiar. El bestiar
servia com aliment, com eina de treball i
com a moneda de canvi per pagar determinats
serveis. Perquè tot això funcionés
es necessitaven unes determinades eines
i oficis per tal de proveir adequadament
aquest sistema de producció i supervivència.
Així és que s’anava fent una cadena
d’oficis que, amb la industrialització i el
progrés, pràcticament han desaparegut,
però que formen part de la nostra història
i, sobretot, han passat a formar part
de la nostra cultura tradicional i popular.
Aquella imatge del pagès amb el carro;
els bous i cavalls llaurant el camp; el
nunci, amb la seva trompeta, informant
dels esdeveniments del poble; el ferrer
amb la fornal; són algunes d’aquelles
imatges que ara s’han esdevingut a ser
unes icones un tant bucòliques que
han passat a formar part de la nostra
memòria històrica.
Oficis rurals
Molts d’aquests oficis antics, sobretot
en el món rural, tenien uns lligams
prou clars entre tots ells. Per poder
treballar s’havia de menjar i un dels
aliments bàsics era el pa. Per tant, per
poder obtenir pa cal batre el gra del
blat. Ara ja es fa amb les màquines de
batre i, sobretot, amb les recol·lectores,
però abans es feia amb les mans o amb
unes batolles. La persona encarregada
d’aquesta feina era el batedor.
El carboner, per la seva part, tenia una
importància vital en una època en què,
a pagès, el gas i l’electricitat era inexistent
o deficitària. L’ofici de carboner
a més de proporcionar el carbó com
un preuat combustible anava lligat a la
neteja del bosc.
L’escloper o l’esclopeter s’encarregava de
confeccionar artesanament els esclops,
Alguns d’aquests oficis –tenint en compte que sempre se’n pot deixar i oblidar
algun– per la seva significació i importància en temps passats podrien ser els
següents:
Alguns dels oficis antics més coneguts
Aplegafems
Baster
Batedor
Boter
Calderer
Carboner
Carreter
Cisteller
Daguer
Dides
Escloper
Esmoladors
Espardenyer
Esparter
Esporgador
Ferrer
Foneria
Forjador
Gorres de cop
Gravador
Llauner
Matalasser
Moliner
Orfebre
Palleter
Paraigüer
Pedra seca
Picapedrer
Puntaire
Rellotger
Repicador
Serraller
Tallador de cristall
Terrissaire
Trementinaire
Vidrier
EL CRIC núm 110

TEMA
aquell calçat utilitzat per combatre el
fred i la pluja o per fer feines brutes
d’una casa de pagès com la de netejar
les corts.
L’ofici de ferrer és un dels més antics.
De sempre s’ha relacionat amb la
ferramenta de cavalls o l’arranjament
d’alguna roda d’una carreta. Fins fa
poc temps, els ferrers s’ubicaven arran
del camí ral i, posteriorment, en les
carreteres. Era, sens dubte, un ofici
essencial per a la bona marxa de les
eines de treball i dels animals que
eren fonamentals per llaurar o per al
transport.
Els cistellers confeccionaven recipients
de canya, vímet o jonc i ho teixien
per confeccionar cabassos d’espart, o
materials similars, que s’utilitzaven per
anar a la compra o transportar alguna
eina o llenya. Amb l’arribada del plàstic
la seva producció va disminuir considerablement.
pobles i a totes les cases, sempre a peu,
oferint els seus productes.
Aquests són alguns exemples d’oficis
antics o tradicionals que tenien una
relació directa els uns amb els altres.
Era com una cadena amb un lligam ben
estret, el qual, un sense l’altre, impossibilitava
el correcte funcionament d’una
societat rural, com per exemple, la de
Riudellots. A més d’aquests, però, n’hi
havia de molts més, segons la ubicació
i les característiques de cada població,
entre d’altres aspectes. No obstant, els
oficis detallats anteriorment són, possiblement,
dels més coneguts i generals.
A més d’aquests oficis, doncs, en podríem
afegir una llarga llista que avui, en la seva
pràctica totalitat, han desaparegut o, en
alguns pocs casos, s’han transformat.
Aquests oficis, majoritàriament, eren realitzats
manualment, de forma artesana,
la qual cosa requeria una certa especialització.
En aquest sentit, l’aprenentatge
era una qüestió bàsica, ja que aquests
oficis no s’aprenien a les escoles. Per
això va sorgir la figura de l’aprenent. En
molts casos, els aprenents eren considerats
per “l’amo” com un fill al qual li
ensenyava l’ofici a canvi de menjar, dormir
i ben pocs diners.
A més de tots aquests oficis, la majoria en
desús i quasi oblidats, n’hi ha d’altres molt
més propers en el temps que estan al
llindar entre els oficis antics i tradicionals
i els encara vigents. És a dir, alguns oficis
poden ser antics i tradicionals, però encara
no han desaparegut del tot i, per tant,
encara estan en plena vigència. O, també,
alguns d’aquest oficis han desaparegut
Alguns refranys relacionats
amb el treball i els oficis antics:
L’ofici de baster era importantíssim
quan el transport es feia amb cavalls,
ja que era el que feia els arreus que
portaven els cavalls i els matxos, a més,
participava i tenia una part important
en la fabricació de tartanes i carretes.
Era un veritable especialista del cuir.
L’ofici de carreter també era essencial, ja
que els pagesos no podien fer res sense
el carro que els transportava al camp, a
d’altres pobles o, simplement, a l’estació
de tren més propera. Els carreters, a
més de la fabricació de carros nous,
també els reparaven.
Les trementinaires eren aquelles dones
que amb l’arribada de l’hivern recorrien
una gran part de Catalunya oferint els
seus olis, ungüents i herbes medicinals
o remeieres i, sobretot, la trementina.
Arribaven pràcticament a tots els
El que jeu i no treballa molts cops
badalla.
Dotze oficis, tretze misèries.
(L’estabilitat a la feina fa que hi hagi
estabilitat econòmica)
El pastador i el forn volem veure el
migjorn.
(A les masies, els emplaçaven orientats
al llevant perquè es creia que el pa sortiria
més bo)
De tals pastures, tals ramats.
Cap sabater calça bé.
(Fa sabates per als altres i no té temps
de fer-se’n per a ell)
Al sastre sense didal, l’agulla li fa mal.
El bon forner no deixa la pasta a mig fer.
Un barber afaita l’altre.
A mar, no ve d’un peix.
Qui matina, fa farina.
A mal capellà, mal sagristà.
A petit femer, petit graner.
Béns de masover, aigua en cistells.
Després del cep, el vi.
No es pot dir blat que no sigui al sac i
encara ben lligat.
(No es pot confiar en res que no sigui
ben segur)
Més val un mal arbrat que camp descobert.
A casa del ferrer, ganivet de fusta.
(A força de servir als altres un és mal
servit)
A casa del saboner qui no cau rellisca.
Hostaler a la porta, hostal buit.
Val més una unça de pràctica que una
lliura de gramàtica.
(A més del coneixement cal tenir experiència)
Extret del llibre:
Tots els refranys catalans.
Editat per Edicions 62 i El Punt.
EL CRIC
núm 110

TEMA
més recentment. El flequer, el fuster, la
modista, el sastre, el paleta, el pastor, el
mestre, el metge, el taverner, el pagès,
el barber, etc., són alguns exemples. Tots
ells són, evidentment, oficis antics però
encara existents i que resisteixen a la
seva desaparició, n’hi haurà alguns que es
podran transformar i d’altres desaparèixer.
En canvi, se’ns fa molt difícil entendre
una societat i, en general, un món sense
pagesos, mestres, pastors, metges, flequers,
paletes... Hi ha oficis, oficiants i productes
que es transformen. Per exemple, un
cisteller pot treballar en altre ofici i el seu
producte, el cistell, es pot transformar en
un carro de compra de plàstic i roba. Ens
podrà semblar més bé o més malament,
però això no canvia ni afecta la nostra vida
quotidiana ni les nostres relacions socials,
culturals o econòmiques. No obstant, el fet
que desapareguin els pagesos, els pastors,
els mestres, els metges... és, simplement,
impensable, ja que no es pot concebre un
país, una societat..., sense els pilars bàsics
de l’alimentació, l’ensenyament i la salut.
En Francisco, padrí de la Maria Cols, que feia de ferrer. Qui aguanta la pota de l'ase és en Joan
de Cal Farragetes (Tuixent).
Més a la vora en el temps i l’espai, a
Riudellots hi ha hagut, i de fet encara
hi ha, alguns oficis antics dels quals
l’Ajuntament de Riudellots, amb la realització
de Laia Fàbregas, els serveis de producció
de Valentí Films i fotografia de Joan
Babiloni, va editar un DVD titulat “Oficis
tradicionals a Riudellots” (en préstec a
la Biblioteca), amb diverses entrevistes
a personatges que han portat a terme
un d’aquests oficis. Així doncs, aquest
DVD ens apropa a la realitat de diversos
oficis com el de telefonista, modista,
ferroviari, ferrador de cavalls, matador,
mestra, apicultor, mossèn, transportista,
venedora ambulant, hortolà, hostalera,
rajoler, carreter, cisteller i cuinera, molts
d’ells encara en plena activitat.
Els oficis antics també van donar una
sèrie de refranys que tenien relació amb
el treball i dels quals encara alguns els
fem servir en les nostres quotidianes
xerrades. Molts d’aquests refranys i dites
van néixer en un context social i històric
ben diferent i, per tant, alguns poden
quedar obsolets. La veritat, però, és que
la gran majoria obeeixen a determinades
conductes que sempre són constants en
les persones. Aquests refranys, sempre
anònims, ens fan pensar, reflexionar i, per
què no dir-ho, no deixen de ser petites
metàfores populars sobre determinades
situacions i conductes.
En definitiva, els oficis tradicionals més
antics van ser abandonats fruit de la
industrialització i de les noves tecnologies,
ja que van perdre la seva funcionalitat.
El progrés va provocar canvis
i molts dels oficis que durant segles
havien estat exercits i formaven part
d’un bàsic entramat social i de serveis
han desaparegut perquè la societat
actual ja no els necessitava o adquiria.
En el cas dels seus productes, aquests
es van anar substituint per d’altres molt
més funcionals i pràctics. El temps, els
avanços tecnològics, han fet que aquesta
part de la nostra historia col·lectiva
quedi només en un record dels nostres
avis i, alhora, formin part de la memòria
històrica de tots nosaltres, així com de
la riquesa cultural i social de determinats
pobles. A través del seu passat
tindrem coneixement d’aquest present
tan efímer i d’un futur venidor incert.
I, alhora, tindrem coneixement i comprendrem
determinats treballs i oficis
i amb ells el significat de determinats
mots i paraules, refranys, tradicions i
festes. És a dir, que coneixent aquest
passat coneixerem millor el nostre
propi present.
Carles B. Gorbs
EL CRIC
núm 110

PARLEM-NE
Maria Cols,
una trementinaire a Riudellots
Des de mitjans del segle XIX i fins a
la segona meitat del segle XX, quasi
exclusivament en l’avui comarca de
l’Alt Urgell, van aparèixer les “trementinaires”.
Per trementinaires es
coneix aquelles dones que, carregades
d’herbes remeieres, olis i ungüents,
recorrien una gran part de Catalunya,
poble a poble, i sempre a peu, per tal
de comercialitzar els seus productes.
El coneixement de les propietats,
virtuts i elaboració d’aquests remeis
naturals eren adquirits, generació rere
generació, per transmissió oral.
Maria Cols i el seu marit l'Amadeu Parramón.
La pressió demogràfica de la zona va fer
que moltes dones poguessin sobreviure
o ajudessin l’economia familiar a través
d’aquest nou ofici, en l’actualitat desaparegut
i que forma part de la cultura
tradicional i popular del nostre país.
El seu nom prové de la trementina, un
dels seus productes més populars, que
s’assoleix de l’extracció de la resina
del pi roig i que, després d’un procés
d’elaboració, era utilitzat com a pegat
contra les picades, el dolor, infeccions,
grans, etc. Cada trementinaire feia
la seva pròpia trementina i, per tant,
aquesta podia ser de diferents textures,
espessors i colors.
Les trementinaires, per tant, van saber
aprofitar els recursos naturals que li oferia
aquella terra aspra per aconseguir un
modus vivendi i, alhora, curar nombroses
persones a través dels seus remeis i
savis coneixements de la terra i la flora
i així, doncs, es van erigir com reconegudes
terapeutes naturals o, com alguns
també les coneixien, com a “portadores
de la salut de la muntanya”.
Moltes d’aquestes trementinaires havien
començat quan acompanyaven les seves
mares. Les més petites –i era bastant
freqüent– tenien vuit o nou anys i, normalment,
si tenien germanes petites feien
aquesta feina fins a l’edat de tretze o
catorze anys, quan anaven a servir a alguna
casa i la seva feina “d’anar pel món” era
substituïda per les germanes menors.
Una d’aquestes trementinaires, que ha
passat a formar part de la història
tradicional i popular del nostre país, ha
estat la Maria Cols, una riudellotenca
d’adopció des de fa molts anys i a la
qual les circumstàncies de la vida la van
portar a viure al nostre poble.
Maria Cols i Cortina va néixer l’any
1923 a Cornellana (l’Alt Urgell), i era
la més gran de tres germans (dues
noies i un noi) d’una família de pagès
que vivia, escassament, del que la terra,
abrupta i difícil –i encara més en aquella
època– els hi permetia. La Maria va anar
a fer de trementinaire amb la seva mare
durant tres anys, dels sis als nou.
“En aquells temps, aquella terra, el clima
–nevava molt– feia que no tinguéssim
medis per poder sobreviure bé. La gent
havia de marxar a ajudar la família. Als
mesos d’octubre i novembre, abans de les
nevades i quan ja s’havia recollit el menjar
per a les vaques, les dones solien marxar
a vendre trementina, olis i herbes i tornaven
per Pasqua”, ens explica.
Aquesta marxa era tota una aventura.
Havien d’enfrontar-se al dur hivern,
recorrien grans distàncies, sempre a peu,
EL CRIC núm 110

PARLEM-NE
“El que sí és cert és que
no tenia vergonya”
propietats dels olis i herbes que tenien
els van adquirir, solament, de la tradició
oral en què cada generació obsequiava
la generació següent.
Maria Cols (a l'esquerra) al carrer de la Cellera el dia de la Comunió de la seva filla.
i desafiaven les adversitats que aquests
llargs viatges sempre acostumen a oferir,
amb l’afegit de no saber mai on dormirien
cada nit. “Marxàvem durant tres
o quatre mesos. Començàvem per Berga,
juntament amb una altra companya: Maria
Majoral, i amb el sarró ben ple d’herbes
(poliol, camamilla, til·la...) iniciàvem el trajecte.
Anàvem cap a baix, cap a Sallent,
Manresa i tots els pobles del voltant. Quan
érem cap a Granollers ens repartíem, i
mentre la Maria Majoral tirava cap a marina
nosaltres cap a l’interior. Això sí, quedàvem
en trobar-nos un dia que marcàvem
a Lloret, Cassà, Girona... Dormíem sempre
en cases particulars, sempre hi havia algú
que ens acollia i, moltes vegades, eren les
mateixes cases dels anys anteriors que ja
ens coneixien”, puntualitza.
Quan tornava del seu viatge de trementinaire
i anava de nou a casa seva, ja a la
primavera, aleshores anava a estudi. De
les moltes i moltes vivències i anècdotes
que la Maria i la seva mare varen viure,
n’hi ha una de la qual en té un record
especial: “Un dia vàrem passar per una
botiga de robes de Cassà de la Selva i un
senyor d’aquesta botiga ens va dir ‘trementinaire,
quasi acabo de perdre l’ull, si vostès
tinguessin algun remei’. La meva mare li
va dir que li ensenyés i després de veure’l
li va dir que al dia següent li portaria un
ungüent. Al dia següent, doncs, la meva
mare va tornar i li va dir ‘Miri, senyor, vostè
es posa el que li ha receptat el metge,
però quan aquest s’hagi marxat, es renta
ben bé l’ull i s’hi posa aquest ungüent i en
vuit dies el tindrà curat. Això sí, no li digui
pas res al metge’. L’any següent vàrem
tornar a Cassà i vàrem anar a dormir a
una casa de pagès a prop de Quart. Els
seus propietaris i els masovers ens varen
explicar que l’any anterior havien passat
unes trementinaires per Cassà i li varen
curar l’ull, que ja el donava per perdut,
a un senyor d’una casa de robes i que
estava molt agraït i content. Aleshores, els
vam dir que vàrem ser nosaltres i el vam
anar a visitar. Quan ens va veure ens va
dir ‘Ai! trementinaires, em vàreu curar l’ull.
Quan va venir el metge em va preguntar
què vaig fer-me a l’ull, ja que era impossible
que s’hagués curat tan ràpid’. Aquell
senyor, com agraïment, ens va regalar una
peça de roba per a la meva mare i una
altra per a mi, que la vaig fer servir per fer
el vestit de comunió”.
Durant aquella època aquests remeis
eren força coneguts entre la població i,
per això, tenien un cert i reconegut prestigi.
La forma de com les trementinaires
havien aconseguit els coneixements en
la preparació d’aquests remeis curatius
i de l’ampli i precís coneixement de les
La petita Maria, segons ens explica,
“passava per una vorera, mentre que la
meva mare anava per l’altra. La gent deia
de mi que era molt espavilada. El que sí
és cert és que no tenia vergonya. Anava
cridant pel carrer i les cases ‘mestressa no
voldria comprar trementina, oli de ginebra,
camamilla, til·la...’ i moltes vegades sempre
em compraven alguna cosa”.
Aquest ofici era l’expressió de l’esforç i la
perseverança. Les trementinaires sabien
que aquell esforç es traduiria en uns
ingressos que anirien força bé per a la
bona marxa econòmica de la família. I així,
de ral en ral, aconseguien cada any una
merescuda compensació. “Com no teníem
balances veníem les herbes a ull, agafaven
un grapat i ho valoràvem en 10 cèntims, un
ral... i tot amb això, el tercer any que hi vaig
anar, la meva mare va guanyar 300 duros,
1.500 pessetes que, per a nosaltres, era tota
una fortuna”, ens confessa.
Durant aquest trajecte, l’alimentació
diària era fonamental. Mentre caminàvem
i caminàvem, quan era l’hora de dinar,
demanàvem en alguna casa alguna cosa
per menjar del que els hi hagués sobrat.
“Sempre trobàvem menjar i molt bona
gent. Sempre menjàvem i dormíem en
alguna casa”, confirma la Maria Cols.
Un dels secrets millor guardats per les trementinaires
era la composició i elaboració
d’alguns dels seus ungüents i olis, entre
ells, evidentment, la trementina. La Maria
ens explica alguns d’aquests remeis. “La
trementina es feia amb pega negra, es des-
EL CRIC núm 110

PARLEM-NE
10
“Sempre trobàvem
menjar i molt bona
gent”
feia i es feia bullir en un olla de terrissa amb
aiguarràs fins que era prou clara. Cadascú la
preparava a la seva manera. Anava bé per
fer pegats i servia per treure alguna punxa,
per a dolors de genoll, per a alguns grans...
Per altra part, l’oli de ginebra servia per curar
el mal de les ovelles. L’oli d’avet, que es recollia
dels avets, s’utilitzava per a l’asma i la
bronquitis. A Andorra anàvem a buscar fulles
de tabac i les secàvem a casa, les posàvem
a macerar en una cassola amb vinagre i
d’altres ingredients i allò servia per a la diftèria,
que abans li dèiem el “garrotillo”. Amb
la meva mare, a través del “tabaco negre”,
com també dèiem, vàrem curar diversos
casos de “garrotillo””.
Quan la Maria tenia 10 anys es va morir
la seva mare i, consegüentment, va acabar
de fer de trementinaire. Es va quedar
amb una germana de 3 mesos (Pepita)
i un germà de 5 anys (Josep), a més del
seu pare i la seva àvia. El seu pare va
continuar treballant la terra, cuidant el
bestiar i, als 3 anys, també es va morir.
Així és que amb 13 anys es va quedar
sense pare ni mare. La seva germana va
anar a viure amb uns oncles, mentre que
el seu germà va anar a casa d’una família
que cuidava vaques i ell podia anar a
escola. La Maria es va quedar a cuidar
La Maria amb 22 o 23 anys, a Barcelona
Maria Cols i al seu costat la seva amiga Roseta, de Cal Domingo, grup de joves de Cornellana
l’avia fins que es va morir. Llavors, amb
l’edat de 19 anys, mentre rebia algunes
propostes de casament per part d’alguns
joves del poble i rodalies, va anar a servir
a Barcelona. “Jo sabia que si em casava,
tota la meva vida m’hauria de quedar allí
fent de pagès, i ja tenia les espatlles plenes
de fer de pagès”, confessa amb seguretat.
Així, doncs, va anar a viure a casa d’uns
familiars a Barcelona i va servir en una
casa d’un metge. En aquell temps, la
Maria, però, tenia un promès, l’Amadeu,
d’un poble veí, que era pastor. “De vegades
ell baixava, d’altres pujava jo, i així ens
anaven veient”, ens diu. Finalment, es van
casar i tots dos van viure a Barcelona
on van obrir una botiga d’olis i sabons,
però com diu la Maria “Aquell ocell de
bosc no el tanquis en una gàbia”. I la cosa
no va funcionar perquè el seu home no
va adaptar-se a aquesta nova situació
i, després d’algun temps, l’any 1955, es
van assabentar que a Riudellots hi havia
una casa per llogar i van venir-hi a viure.
D’aquest matrimoni varen néixer dos
fills: un noi (Josep) i una noia (Anna).
Ja a Riudellots, el seu home va fer de
pastor fins que es va jubilar. La Maria
ens recorda que els xais els portava a
pasturar pels camps del voltant i que,
en algunes ocasions: “comprava la userda
perquè els xais poguessin menjar. Arribava
a acords a canvi d’algun quilo de carn”.
El casament, de la Maria i l'Amadeu, el 17
de gener de 1951
Avui en dia la Maria continua vivint a
Riudellots i continua cercant herbes
remeieres pels voltants com farigola,
poliol, cua de cavall, til·la... i les continua
utilitzant com a remei d’algunes petites
molèsties que pot tenir. “La farigola va
molt bé per desinfectar”, ens recorda.
I en el sarró que abans omplia d’herbes
remeieres ara hi guarda records i vivències
d’una vida difícil que la Maria va
saber afrontar amb esforç i dignitat. En
aquest sarró s’hi barregen un grapat de
situacions i decisions que van fer que
formés part de les popularment conegudes
trementinaires i que encara avui
visqui en el nostre poble.
Maria, trementinaire, gràcies per haver
estat tots aquests anys entre nosaltres
i molta sort.
Carles B. Gorbs
EL CRIC núm 110

INFORMACIÓ MUNICIPAL
11
Junta de Govern
Local de 26
de setembre
Despeses diverses
S’ha aprovat la relació de factures diverses
per un import de 126.249,22 €.
Llicències urbanístiques
S’han concedit llicències urbanístiques.
L’import total de l’impost sobre construccions
liquidat pel seu conjunt és de
15.405,09 €.
Determinació de festes locals per
a l’any 2007
S’ha acordat fixar com a festes locals del
municipi de Riudellots de la Selva per a
l’any 2007 els dies 1 i 29 d’octubre.
Projecte de condicionament del
camí de Can Gener i el camí de
Can Mesquita
S’ha aprovat inicialment el projecte
titulat “Condicionament del camí de
Can Gener i el camí de can Mesquita”,
redactat per l’enginyer de camins Sr.
Joan Macarro i Ortega, amb un pressupost
total d’execució per contracte de
120.033,76 €.
Projecte de millora del camí de
Can Pujades
S’ha aprovat definitivament el projecte
titulat “Millora del camí de Can Pujades
1a FASE”, redactat per l’arquitecte tècnic
municipal, Sr. Pere Batllori i Valentí,
amb un pressupost total d’execució per
contracte de 113.083,99 €.
Moció sobre el vot accessible
S’ha aprovat una moció sobre el vot
accessible en la qual s’insta el Govern de
l’Estat espanyol a impulsar mesures que
permetin a les persones invidents poder
exercir el dret a vot, garantint que aquest
pugui ser secret i lliure, i a desbloquejar
la reforma de la LOREG, que està paralitzada
des del mes de novembre de l’any
2005, en tràmit d’esmenes.
Agenda 21 Local.
Redacció del PALS i altre planejament
associat
S’ha aprovat el conveni de col·laboració
entre els ajuntaments de Riudellots de la
Selva, Campllong i Sant Andreu Salou i la
Diputació de Girona per confeccionar les
Agendes 21 Locals, segons el programa
de suport de la Diputació de Girona.
Colla Gegantera de Riudellots de
la Selva. Atorgament d’una subvenció
extraordinària per la sortida
a Malmö
S’ha atorgat a la Colla Gegantera de
Riudellots de la Selva una subvenció de
3.000,00 € per sufragar part de les despeses
corresponents a la sortida a Malmö.
Certificacions d’obres
S’han aprovat les certificacions d’obres
números 5 i 6 dels acabats de la planta
inferior de l’edifici polivalent, a l’empresa
TEYCO SL, per un import de 106.713,37
€ i 38.617,76 €, respectivament.
AMPA de la llar d’infants.
Atorgament d’una subvenció
S’ha atorgat a l’AMPA de la llar d’infants
de Riudellots de la Selva una subvenció
de 2.000,00 €, destinada al finançament
de les despeses derivades de les diferents
activitats que s’organitzin durant
el curs 2006-2007.
AMPA del CEIP de Riudellots.
Atorgament d’una subvenció
S’ha atorgat a l’AMPA del CEIP Riudellots
una subvenció de 4.920,00 € per al
finançament de les despeses previstes
amb relació a les activitats que desenvolupa
l’associació esmentada, per a
l’adquisició de llibres de text per al fons
de reciclatge de l’escola i per al material
necessari per al centre durant el curs
2006-2007.
Projecte de reforma i rehabilitació
de l’antic Ajuntament
S’ha aprovat inicialment el projecte titulat
“Reforma i rehabilitació de l’antic
Ajuntament” amb un pressupost total
d’execució per contracte de 344.746,07 €.
També s’ha acordat sol·licitar de la
Diputació de Girona una subvenció a
fons perdut per al finançament de les
obres previstes en el projecte abans
esmentat.
Memòries valorades per a
l’arranjament d’un tram del camí
públic de Sant Andreu Salou i la
construcció d’un pont a la riera
de Benaula
S’han aprovat les memòries valorades
per a l’arranjament d’un tram del camí
públic de Sant Andreu Salou i la construcció
d’un pont sobre la riera de
Benaula, redactades per l’enginyer de
camins, canals i ports Sr. Robert Mas
i Santana, d’ABM Serveis d’Enginyeria
i Consulting SL, i s’ha demanat una
subvenció a la Diputació de Girona,
al Departament de Governació de la
Generalitat de Catalunya i al Consell
Comarcal del Gironès.
Material per al dispensari mèdic.
Sol·licitud de subvenció
S’ha sol·licitat al Departament de Sanitat
i Seguretat Social una subvenció de
23.239,27 € per al finançament de les
despeses corresponents a la compra
de l’equipament del dispensari mèdic
municipal.
EL CRIC núm 110

INFORMACIÓ MUNICIPAL
12
Ple extraordinari i
urgent de 3 d’octubre
Designació dels membres de les
meses electorals amb motiu de
les eleccions al Parlament de
Catalunya del dia 1 de novembre
de 2006
De conformitat amb l’article 26 de la
vigent Llei orgànica del règim electoral
general, varen designar-se mitjançant
sorteig públic els membres de les meses
electorals que es van constituir el dia 1
de novembre de 2006 amb motiu de la
celebració de les eleccions al Parlament
de Catalunya.
Ordenances fiscals 2007. Aprovació
provisional, imposició, modificacions
i altres
S’ha aprovat la derogació de l’ordenança
fiscal número 1, general de gestió,
inspecció i recaptació, i s’ha aprovat
provisionalment la modificació de les
ordenances fiscals que es detallen a
continuació:
- Número 2, reguladora de l’impost
sobre béns immobles.
- Número 5, impost sobre l’increment del
valor dels terrenys de naturalesa urbana.
- Número 7, taxa per a l’expedició de
documents i per activitats juridicoadministratives.
- Número 10, reguladora de l’escala
d’índex de l’impost sobre activitats
econòmiques.
- Número 11, reguladora de la taxa per
a l’autorització, llicència i permís municipal
ambiental de les activitats.
- Número 14, reguladora de la taxa per
la utilització privativa o aprofitament
especial del domini públic municipal.
- Número 17, reguladora de la taxa pel
servei de la piscina municipal.
-Número 20, reguladora de la taxa per
l’estudi, anàlisi i expedició de documents
i llicències en l’àmbit urbanístic.
També s’ha aprovat provisionalment
l’ordenança fiscal número 4, reguladora
de l’impost sobre construccions, obres i
instal·lacions.
Declaració de compatibilitat
d’activitat privada del treballador
municipal Sr. Albert Lleopart i
Xifre
S’ha acordat declarar la compatibilitat
entre el lloc de treball de cap de
manteniment desenvolupat per Albert
Lleopart i Xifre i l’activitat privada en
règim d’autònoms de l’explotació agrícola
familiar de Can Pla.
Junta de Govern
de 24 d’octubre
Despeses diverses
S’ha aprovat la relació de factures diverses
per un import de 81.691,55 €.
Llicències urbanístiques
S’han concedit llicències urbanístiques.
L’import total de l’impost sobre construccions
liquidat pel seu conjunt és de
8.164,91 €.
Implantació del compostatge
casolà. Establiment de fiances
Atès que l’Ajuntament ha decidit posar
en marxa la campanya del compostatge
casolà, s’ha acordat que per adquirir
un compostador s’haurà de dipositar
una fiança de 20,00 €, que es retornarà
al cap de 2 anys, prèvia sol·licitud per
escrit dels interessats i després d’haver
comprovat que s’ha fet una utilització
correcta del compostador.
Projecte de reforma i rehabilitació
de l’antic Ajuntament.
Convocatòria de licitació pública
S’ha acordat convocar una subhasta
pública, pel procediment obert,
per adjudicar les obres del projecte
de reforma i rehabilitació de l’antic
Ajuntament, redactat per l’arquitecte
Gerard Carreras i Comas.
Projecte tècnic dels acabats de
la sala polivalent i estudi acústic.
Aprovació inicial i altres tràmits
S’ha aprovat inicialment el projecte titulat
“Acabats Sala Polivalent” de Riudellots
de la Selva, redactat pels arquitectes Srs.
Joan Padrosa i Hereu i Joaquim Pla i Ros,
amb un pressupost total d’execució de
508.776,13 €.
També s’ha aprovat l’estudi acústic titulat
“Estudi de condicionament acústic de
la Sala Polivalent”, redactat pel Sr. Jordi
Servosa i Roca.
Autorització de les obres de la
connexió de la xarxa de subministrament
de gas de l’Ajuntament
de Campllong
S’ha acordat autoritzar l’Ajuntament de
Campllong a fi que realitzi les obres per
a la connexió de la xarxa de subministrament
de gas natural del seu municipi
a partir de les conduccions existents en
el polígon industrial, sector Llevant.
Activitats esportives i lúdiques al
pavelló municipal. Aprovació de
preus públics
S’ha aprovat la programació de les activitats
que es realitzaran en el Pavelló
Esportiu durant el curs 2006/2007,
presentada per l’empresa gestora de
les instal·lacions esportives municipals,
SPORGEST 3000 SL, així com
els preus que hauran de satisfer els
interessats.
Junta de Govern de
10 de novembre
Despeses diverses
S’ha aprovat la relació de factures diverses
per un import de 331.907,76 €.
EL CRIC núm 110

INFORMACIÓ MUNICIPAL
13
Certificació d’obres. Aprovació
S’ha aprovat la certificació d’obres número
7, corresponent a l’obra “Acabats de
la planta inferior de l’edifici polivalent”,
de l’empresa TEYCO SL, per un import
de 9.577,51 €.
Llicències urbanístiques
S’han concedit llicències urbanístiques.
L’import total de l’impost sobre construccions
liquidat pel seu conjunt és de
16.876,84 €.
Diputació de Girona.
Subvenció de la campanya de dinamització
a les biblioteques
S’ha acceptat la subvenció de 1.800,00
€ atorgada per la Junta de Govern de
la Diputació de Girona de 25 d’abril
d’enguany per dur a terme activitats
de dinamització cultural de les biblioteques.
Diputació de Girona.
Sol·licitud de la cartografia topogràfica
digital del municipi
S’ha acordat acollir-nos a la convocatòria
de la Diputació de Girona per
obtenir la cartografia topogràfica digital
a escala 1:1.000 per tal de completar la
cartografia del nostre municipi.
Consell escolar del CEIP de
Riudellots de la Selva.
Designació del representant municipal
S’ha acordat nomenar l’alcaldessa, Sra.
Montserrat Roura i Massaneda, perquè
exerceixi les funcions de representant
de l’Ajuntament en el consell escolar del
CEIP de Riudellots de la Selva.
Subvenció de la Diputació de
Girona per donar suport al Pla
Local de Joventut. Acceptació
S’ha acceptat la subvenció de 1.500,00
€ atorgada per la Diputació de Girona
en concepte de suport al Pla Local de
Joventut de 2006.
Memòria per a l’adequació de
l’entorn de la marquesina de la
parada del bus
S’ha aprovat la memòria valorada titulada
“Urbanització de l’entorn de la marquesina
col·locada a la C-25 dins del nucli
urbà de Riudellots de la Selva”, redactada
per l’enginyer Sr. Joan Amills i Alpuente
amb un pressupost total d’execució per
contracte de 14.314,96 €.
Servei municipal d’aigua. Preus no
tarifaris 2007
S’ha aprovat, pel que fa a la competència
municipal, el quadre de preus unitaris
proposats per l’empresa PRODAISA
referit a actuacions relacionades amb
el servei de subministrament domiciliari
d’aigua potable.
Conveni amb la Diputació de
Girona per al finançament de
les obres del projecte de reforma
i rehabilitació de l’antic
Ajuntament
S’ha acceptat de la Diputació de Girona
una ajuda econòmica de 120.000,00 €
destinada al finançament de les obres del
projecte anomenat “Projecte de reforma
i rehabilitació de l’antic Ajuntament
per a centre cultural”.
Ple ordinari d’11 de
desembre de 2006
Aprovació inicial de la modificació
del pressupost núm. 3/2006
S’ha aprovat inicialment l’expedient
de modificació de crèdits pressupostaris
núm. 3/2006 per un import de
461.170,13 €.
Sala polivalent. Acceptació de les
condicions del crèdit de l’Institut
Català de Finances
S’ha aprovat l’acceptació de les condicions
del préstec que ha d’atorgar l’Institut
Català de Finances a l’Ajuntament,
a càrrec de la Direcció General de
Cooperació Cultural, per fer efectiva la
subvenció concedida a aquesta corporació
de 164.641,56 €.
Gestió de les instal·lacions esportives.
Aprovació dels preus
S’ha ratificat l’acord adoptat per la Junta
de Govern Local del dia 24 d’octubre
de 2006 quant a l’aprovació dels preus
determinats per a les activitats esportives
i lúdiques que es desenvolupen a les
instal·lacions esportives municipals.
Mesures d’estalvi en el consum de
l’enllumenat de Nadal
S’ha acordat limitar l’encesa de
l’enllumenat de Nadal de les 6 de la tarda
a les 10 de la nit els dies feiners, i fins a
les 12 les vigílies i festius, tret de la nit de
Nadal, Cap d’Any i nit de Reis, que es
podrà deixar encès durant tota la nit. En
qualsevol cas s’evitarà superar el màxim
de 168 hores de funcionament.
Reglament del Consell de Joves de
Riudellots de la Selva.
Aprovació inicial
S’ha aprovat inicialment el reglament
del Consell de Joves de Riudellots de
la Selva.
Junta de Govern
de 19 de desembre
de 2006
Despeses diverses
S’ha aprovat la relació de factures diverses
per un import de 294.592,43 €.
Certificació d’obres. Aprovació
S’ha aprovat la certificació d’obres
número 5 i última, corresponent a
l’obra “Acabats dels interiors i
exteriors de l’edifici polivalent”, de
EL CRIC núm 110

INFORMACIÓ MUNICIPAL
14
l’empresa DYCTEL SA, per un import
de 8.767,05 €.
Subvenció de la Diputació de
Girona en concepte de sales de
lectura municipal. Acceptació
S’ha acceptat la subvenció de 8.343,00
€, concedida per la Junta de Govern
de la Diputació de Girona, destinada a
finançar la sala de lectura municipal.
Subvenció de la Diputació de
Girona per a equipaments culturals
municipals. Acceptació
S’ha acceptat la subvenció de 9.000,00
€, concedida per la Junta de Govern
de la Diputació de Girona, destinada
a finançar els equipaments culturals
municipals i, concretament, el mobiliari
de les sales de la planta baixa de l’edifici
consistorial.
Construcció d’un nou pont sobre
la riera Benaula. Sol·licitud de
subvencions diverses
S’ha acordat sol·licitar a la Diputació de
Girona, al Departament de Governació
i al Consell Comarcal del Gironès una
subvenció destinada al finançament de
la construcció d’un pont sobre la riera
Benaula en el camí de Riudellots de la
Compostatge casolà a Riudellots
Selva a Sant Andreu Salou.
Consell de Participació de
les llars d’infants públiques.
Nomenament
S’ha acordat nomenar la Sra.
Montserrat Roura i Massaneda com
a representant de l’Ajuntament en
el Consell de Participació de la llar
d’infants municipal.
Projecte bàsic i executiu de
reforma i rehabilitació de
l’antic Ajuntament. Aprovació
definitiva
S’ha aprovat definitivament el projecte
titulat “Projecte bàsic i executiu
de reforma i rehabilitació de l’antic
Ajuntament”, redactat per l’arquitecte
Sr. Gerard Carreras i Comas, amb un
pressupost total d’execució per contracte
de 344.745,99 €.
Memòria valorada per al condicionament
del camí de Can
Gener i el camí de Can Mesquita.
Aprovació definitiva
S’ha provat definitivament la memòria
valorada per al condicionament del
camí de Can Gener i el camí de Can
Mesquita, redactada per l’enginyer
de camins, canals i ports Sr. Joan
DIVERSOS
Macarro i Ortega, amb un pressupost
total d’execució per contracte de
120.033,76 €.
Condicionament dels camins de
Can Gener, Can Mesquita i Can
Pujades. Convocatòria de licitació
pública
S’ha convocat una subhasta pública, pel
procediment obert, per a l’adjudicació
de les obres de millora del camí de Can
Pujades i del condicionament del camí
de Can Gener a Can Mesquita.
Conveni entre el Consorci per
a la Normalització Lingüística i
l’Ajuntament de Riudellots per al
desenvolupament de programes i
actuacions d’acolliment lingüístic
S’ha aprovat el conveni entre el Consorci
per a la Normalització Lingüística i
l’Ajuntament de Riudellots de la Selva
per al desenvolupament de programes i
actuacions d’acolliment lingüístic.
Rehabilitació de l’antic
Ajuntament. Adjudicació
S’ha adjudicat la contractació de les obres
de rehabilitació de l’antic Ajuntament a
l’empresa OBYCALL SA pel preu ofert
de 335.601,86 €.
El passat mes de novembre es va posar en marxa al nostre
municipi el compostatge casolà. Un total de 28 famílies s’han
fet compostaires a Riudellots.
Aquesta ha sigut una iniciativa de la regidoria de Medi Ambient de
l’Ajuntament que juntament amb el Consorci Mediambiental de
la Selva han fet possible la implantació del compostatge casolà.
Tothom que hi estigui interessat es pot adreçar a l’Ajuntament
i demanar la informació corresponent a la regidora de Medi
Ambient, Carme Camps.
EL CRIC núm 110

INFORMACIÓ MUNICIPAL
Suport a la Marató de TV3
El 17 de desembre, l’Ajuntament de Riudellots de la Selva es va
sumar als actes de celebració de la Marató de TV3 amb la representació
del Pessebre Vivent del Rosselló a càrrec del Grup de
Cantarelles de Sant Andreu de Sureda. Es van recaptar un total
de 380,00 €, que van ser donats íntegrament a la Fundació. A més,
l’Ajuntament hi va col·laborar fent una aportació de 1.500,00 €.
15
Cavalcada de Reis
L’Ajuntament de Riudellots de la Selva vol agrair molt
sincerament a totes aquelles persones que d’una manera
o altra han col·laborat en la cavalcada de Reis i que han
fet possible un any més que aquesta fos un èxit. A totes
elles, moltes gràcies!
Xerrades destinades als pares i mares
de nens i nenes de fins a 14 anys
L’Ajuntament ha acordat amb el metge del servei de Pediatria
de Riudellots de la Selva, un cicle de xerrades encaminades a
donar als pares eines adequades per al correcte desenvolupament
dels infants i adolescents.
Les xerrades seran realitzades pel metge del Servei de
Pediatria i una infermera pediàtrica i resoldran els dubtes
sobre temes de salut general i cura dels infants que plantegin
els pares.
Les xerrades, d’una hora de durada, aproximadament, tindran
una periodicitat mensual, i aniran destinades unes específicament
per als pares i mares d’infants menors de 6 mesos, i
altres per als pares i mares amb fills fins a 14 anys.
El calendari del cicle de xerrades
Dilluns, 22 de gener: Presentació per la Sra. Alcaldessa del
cicle de xerrades i primera sessió orientada a pares de
lactants.
Dilluns, 19 de febrer: Pares de nens/es fins a 14 anys.
Dilluns, 19 de març: Pares de lactants.
Dilluns, 16 d’abril: Pares de nens/es fins a 14 anys.
Dilluns, 21 de maig: Pares de lactants.
Dilluns, 18 de juny: Pares de nens/es fins a 14 anys.
Dilluns, 16 de juliol: Pares de lactants.
Dilluns, 20 d’agost: Pares de nens/es fins a 14 anys.
Dilluns, 17 de setembre: Pares de lactants.
Dilluns, 15 d’octubre: Pares de nens/es fins a 14 anys.
Dilluns, 19 de novembre: Pares de lactants.
Dilluns, 17 de desembre: Pares de nens/es fins a 14 anys.
Les xerrades es realitzaran a la sala de la planta baixa de
l’Ajuntament de Riudellots, de 20:00 a 21:00 hores.
Calendari de recaptació
Impost de vehicles de tracció mecànica:
- Període: març/abril
(oficina de recaptació de Santa Coloma de Farners)
- Dies de cobrament en el municipi:
15 de març i 26 d’abril
IBI rústica, IBI urbana, deixalles i cementiri:
- Període: maig/juny
(oficina de recaptació de Santa Coloma de Farners)
- Dies de cobrament en el municipi:
17 de maig, 5 i 21 de juny
IMPOST D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES (IAE):
- Període: agost/setembre
(oficina de recaptació de Santa Coloma de Farners)
EL CRIC núm 110

INFORMACIÓ MUNICIPAL
16
II Fira d’Entitats
de Riudellots de la Selva
Els dies 17, 18 i 19 de novembre es va celebrar la II Fira d’Entitats
de Riudellots, organitzada i patrocinada per l’Ajuntament i que
va comptar amb la col·laboració de 19 entitats.
Aquesta fira es va iniciar el divendres dia 17 amb la Presentació
de l’Agenda Llatinoamericana a càrrec de Jordi Planas i Joan
Quer, i amb la xerrada El voluntariat i el compromís social
que va anar a càrrec de Xavier Ribas i Canals, coordinador
territorial de la Federació Catalana de Voluntariat Social de
Girona i Comarques. Aquest mateix dia es va portar a terme
la presentació de l’exposició de fotografies al voltant del món
de la dona. Durant aquesta jornada va haver-hi tast i venda de
productes de comerç just, així com l’actuació musical a càrrec
del grup local Parèntesi.
El dia següent, dissabte, es va realitzar un taller de dibuix
per confeccionar una auca i d’ordinador: pantalla contínua,
a més d’un taller de confecció de paperines per a les
castanyes i un taller per aprendre a ballar sardanes. També
es van realitzar jocs i entreteniments per a la mainada, un
berenar sostenible de pa amb oli i sucre i una castanyada
amb garnatxa. Els actes d’aquest dia van acabar amb la
presentació del Consell de Joves.
Finalment, el diumenge dia 19, a la plaça de l’Església, va haverhi
una actuació dels Gegants i Grallers de Riudellots amb
una passejada fins a la plaça de l’Ajuntament. Tot seguit, es va
realitzar una exposició i mostra d’un DVD informatiu sobre
els donants de sang a càrrec del Dr. Profitós.
Com a cloenda d’aquesta II Fira es va fer una Arrossada
de Germanor i una audició de sardanes a càrrec de la
Cobla Col·legi Santa Maria de Blanes.
EL CRIC núm 110

INFORMACIÓ MUNICIPAL
17
EL CRIC núm 110

BIBLIOTECA
18
Biblioteca Municipal Anna Nadal i Serra
El carnet de la
biblioteca
Anar a la biblioteca i consultar informació
és gratuït, però per utilitzar alguns
serveis cal tenir el carnet d’usuari de
la biblioteca: per exemple, per agafar
llibres, revistes, cd’s de música, vídeos o
altres materials en préstec. Els menors
de 12 anys necessitaran una autorització
dels pares per poder-se fer el carnet
de la biblioteca.
El carnet d’usuari és la targeta que
identifica els ciutadans i que els permet
Zona Internet
El servei de Puntxarxa
Des del passat 1 de desembre de 2006,
el servei de telecentre de la Biblioteca
Municipal Anna Nadal i Serra funciona
amb el servei de Puntxarxa, patrocinat pel
Sistema de Lectura Pública de Catalunya a
Girona i la Diputació de Girona.
Els quatre ordinadors de què disposa la
biblioteca funcionen de la següent manera:
utilitzar aquells serveis de la biblioteca
per als quals es necessita identificació.
És imprescindible per fer ús del servei
de préstec.
• És personal i intransferible.
• És gratuït i no caduca.
Per sol·licitar el carnet d’usuari s’ha
d’omplir un formulari de sol·licitud on
es demanen a l’usuari les dades personals
necessàries (nom i cognoms,
adreça, data de naixement, etc.). Quan
l’usuari passi a recollir el carnet de la
biblioteca haurà de presentar el seu
- 2 ordinadors: sessió de 30 minuts. Es
poden utilitzar sempre que estiguin lliures,
independentment de l’hora d’inici
de la sessió.
- 2 ordinadors: sessió de 60 minuts. Es
poden fer reserves des de 8 dies abans
al taulell de la biblioteca, trucant a la
biblioteca o per internet. Les sessions
reservables comencen a l’hora en punt
(09.00, 17.00 i 18.00). Si els ordinadors
no estan reservats, el seu ús és lliure,
tenint en compte que les sessions
s’inicien a les hores en punt. Un ordinador
de sessió de 60 minuts funciona
amb el sistema operatiu Linux i amb
programari lliure.
PMF - Preguntes més freqüents:
- Què necessito per donar-me
d’alta?
El DNI o el carnet de la biblioteca. Si ets
menor de 14 anys necessites una autorització
dels teus pares o tutors. Consultaho
a la biblioteca per a més informació.
- Puc fer reserves?
Quantes hores puc reservar?
Sí, pots fer-les des de 8 dies abans
al taulell de la biblioteca, trucant a la
biblioteca o per internet a l’adreça:
DNI (o qualsevol altre document oficial)
per acreditar la seva identitat.
Les dades personals dels usuaris només
s’utilitzaran amb l’objecte per al qual han
estat recollides, es podran actualitzar o
es podran donar de baixa, d’acord amb
la Llei 15/99 de Protecció de Dades de
Caràcter Personal (LOPD).
http://www.bibgirona.net/puntxarxa/reserves/
un màxim d’una sessió d’una hora per dia.
- Quan disposaré de l’ordinador
reservat?
10 minuts abans, si l’ordinador està lliure,
i fins a 15 minuts després, per si arribes
tard. Un cop passat aquest temps,
l’ordinador queda lliure per a altres usuaris
de la biblioteca, i se’t descomptarà
l'hora del teu còmput mensual si no has
anul·lat la reserva.
Reserva automàtica:
Si l’ordinador està lliure, el pots utilitzar
fins a l’hora en punt.
- Com he d’iniciar la sessió?
Identifica’t amb el teu nom d’usuari i la
clau d’accés. La primera vegada que et
connectis has d’utilitzar el teu NIF com a
clau d’accés. Un cop accedeixis al servei,
et recomanem que canviïs la clau d’accés.
- Quines unitats puc utilitzar?
Pots fer servir tots els dispositius que
l’ordinador pugui reconèixer. Per norma
general: disc local, disquetera, CD-ROM/
DVD, CD-RW i llapis de memòria (USB).
EL CRIC núm 110

BIBLIOTECA
19
Recorda’t de gravar els fitxers que hagis
fet abans de finalitzar la sessió. Les dades
gravades al disc dur s’esborren quan
finalitza la sessió.
On puc aconseguir programari lliure en català?
A les biblioteques també trobaràs CDs amb programari lliure i en català
per a Windows, GNU/Linux, Mac OS i Palm OS.
El catàleg
de la biblioteca
A finals de l’any 2006 es va començar
a informatitzar el fons de la biblioteca
gràcies al PMB, un programa lliure de
gestió de biblioteques que la Central
de Biblioteques de Girona ha posat a
disposició de biblioteques de pobles
petits, que no tenim accés al catàleg
VTLS. Aquest catàleg s’inicia de forma
col·lectiva amb d’altres biblioteques,
concretament les de la Cellera de Ter
i Vilobí d’Onyar. Serà un procés llarg,
perquè la biblioteca disposa de més
de 9.500 registres de fons, i durant un
temps funcionarem entre els dos sistemes
(préstec manual i préstec automatitzat)
fins que no estigui del tot informatitzat.
Tots els usuaris de la biblioteca
s’hauran de fer el nou carnet, de forma
gratuïta, per poder utilitzar els serveis
de la biblioteca.
Què és el catàleg de la biblioteca i
per a què serveix?
El catàleg de la biblioteca és la base
de dades que conté les referències de
tots els documents, independentment
del seu suport (llibres, revistes, vídeos,
cd, dvd,…), que hi ha a la biblioteca. Es
podrà consultar des dels ordinadors
de la biblioteca i des de qualsevol ordinador
connectat a Internet a l’adreça:
http://www.bibgirona.net/opac
El catàleg permet fer diferents tipus de
cerques: per autor, per títol, per matèria,
per paraula clau, per tipus de document, ...
Per trobar un document dins la biblioteca,
un cop feta la cerca al catàleg, cal
tenir present:
• La localització. En tractar-se d’un
catàleg col·lectiu s’ha de tenir en compte
a quina biblioteca es troba el document:
la Cellera, Riudellots o Vilobí.
• La signatura o número de situació del
document als prestatges i la secció
• L’estat del document: Disponible (el
document és a la biblioteca i te’l pots
endur en préstec); Exclòs de préstec (el
document és a la biblioteca però no te’l
pots endur en préstec); Fins 04.10.05
(el document és en préstec fins el
4/10/2005. El pots reservar).
Quan la biblioteca estigui totalment automatitzada,
a part de realitzar les consultes
al catàleg, els usuaris podran renovar
un préstec o bé fer una reserva.
Si voleu saber més informació sobre
aquest programa, al següent enllaç podeu
consultar l’article de Patrícia Russo Gallo
“PMB: programari lliure d’automatització
de biblioteques”:
h t t p : / / w w w 2 . u b. e s / b i d / c o n s u l t a _ a r t i c u l o s .
php?fichero=17russo.htm
Russo Gallo, Patrícia (2006). «PMB:
programari lliure d’automatització de
biblioteques». BiD: textos universitaris de
biblioteconomia i documentació, desembre,
núm. 17.
[Consulta: 05-02-2007].
El servei de préstec
interbibliotecari
Aquest servei us permet sol·licitar el
préstec de documents d’altres biblioteques
de les comarques gironines. És
un servei adreçat als usuaris adults de
la biblioteca, centres de documentació
i empreses i institucions que ho
sol·licitin.
Els documents de fons antic i patrimonial,
diaris i revistes, materials exhaurits,
novetats editorials, vídeos, discos, dvd i
cd-rom no es poden demanar en préstec
interbibliotecari.
El servei és gratuït i es realitza en conveni
amb la Caixa de Girona i el Servei de
Biblioteques. El servei de préstec interbibliotecari
a les comarques gironines
es fa pel servei de valisa de la Caixa de
Girona. La biblioteca, en última instància,
es reserva el dret de denegar un préstec
interbibliotecari per motius tècnics
o d’oportunitat i de restringir aquest
servei en aquells casos que sigui possible
solucionar el requeriment amb el
propi fons. Les normes relatives al servei
de préstec també seran d’aplicació al
servei interbibliotecari.
EL CRIC núm 110

BIBLIOTECA
20
Activitats de la biblioteca
L’hora del conte
L’objectiu de l’hora del conte és crear
un espai on el nen/a pugui experimentar
tot l’aprenentatge al voltant de la lectura
i dels contes. A partir de l’explicació dels
contes s’intenta incentivar el nen/a a
escoltar, mirar, imaginar, crear, aprendre,
llegir i somiar. Alhora agafa interès per
l’hàbit de llegir i ho comparteix amb els
altres nens. Un segon objectiu és que el
nen/a s’ho passi bé, que gaudeixi i, sobretot,
que s’emocioni. Principalment es tracta
d’apropar el nen/a a la lectura i al món
màgic del conte; potenciar, mitjançant el
conte, la creativitat; fer somiar el nen/a; i
principalment, fer que el nen/a passi una
estona agradable i entretinguda.
A les imatges, les darreres sessions de
l’hora del conte: el 22 de desembre va
tenir lloc la sessió “Desig de Nadal” a
càrrec de Sessi Sitjà, i el 12 de gener la
sessió “Viatge imaginari” a càrrec d’Albert
Quintana.
Exposició de fotografia
a càrrec de Salvador
Clotas
Instants de la inauguració de l’exposició
Imatges de maig, a càrrec de Salvador
Clotas, que es va celebrar els dies 24, 25 i
26 de novembre a la Biblioteca Municipal
Anna Nadal i Serra.
Exposició de Punt de
creu a càrrec de Pilar
Llinàs
Els dies 26, 27 i 28 de gener vàrem
poder gaudir de l’exposició de Punt de
Creu a càrrec de la Pilar Llinàs.
Visita escolar dels
nens i nenes de 3r i 4t
Des del mes de gener, els nens i nenes
de 3r i 4t del CEIP Riudellots realitzen
visites escolars amb les seves professores,
la Sílvia i la Magdalena, a la biblioteca.
En la primera visita, se’ls va explicar els
serveis que ofereix la biblioteca (préstec,
ordinadors,...) i quines són les normatives.
En les visites següents, els nens
i nenes miren, trien i llegeixen llibres, i
el que ho desitja es fa el carnet de la
biblioteca i es pot emportar el llibre en
préstec per acabar-lo de llegir.
Taller de poesia:
com funciona un poema?
Durant els mesos de febrer i març
ha tingut lloc a la biblioteca un taller
de poesia a càrrec de Lluís Freixes.
Aquest curs ha estat una aproximació
essencial a les tècniques del poeta: la
mètrica i el ritme del vers, els recursos
literaris i les estratègies temàtiques i
textuals de la poesia. En total, s’han
realitzat 4 sessions amb periodicitat
quinzenal i el taller ha estat a càrrec
de Lluís Freixas.
4t Concurs Literari
de Narració Curta 2007
El dimecres 21 de març de 2007, finalitza
el termini per presentar les narracions
per participar en el 4t Concurs Literari
de Narració Curta-2007. Les bases es
poden consultar a la web www.riudellots.com
i es pot sol·licitar més informació
a la biblioteca.
El lliurament de premis tindrà lloc el
divendres 27 d’abril a les 20.00 h a la
biblioteca.
EL CRIC núm 110

BIBLIOTECA
21
Noves adquisicions a la Biblioteca
Hivern 2007
Secció de Cd’s de música
Autor
Alejandro Fernández
Alejandro Fernández
Alejandro Sanz
Alex Ubago
El Arrebato
Camela
David Bisbal
David Bisbal
Títol
A corazón abierto
México >> Madrid. En directo
El tren de los momentos
Aviones de Cristal
Un cuartito pa mis cosas
Se ciega x amor
David Bisbal
Premonición
Autor
Títol
David de María
Barcos de papel (edición especial)
DD.AA El disco del Reggaeton 03
DD.AA Caribe 2006
DD.AA
Todo Melódicos
DD.AA
Deixa’t estimar
Edurne
Edurne
Il Divo
Ancora
Justin Timberlake
Futuresex/ Lovesounds
Sopa de Cabra
El llarg viatge
Secció de LLIBRES
Autor
Isabel Allende
Matilde Asensi
Maria Antonieta de Austria
John Banville
Paulo Coello
Robert A. Heinlein
Laura Kinsale
John Le Carré
Asha Miró, Anna Soler-Pont
Imma Monsó
Haruki Murakami
Orhan Pamuk
Joaquim Pijoan
Ramiro Pinilla
Alvaro Pomo
James Sallis
Robin S. Sharma
Susana Tamaro
Ficció
Títol
Inés del alma mía
Todo bajo el cielo
Mi testamento
El mar
La bruixa de Portobello
Tiempo para amar
Flores en la tormenta
La canción de los misioneros
Rastros de sándalo
Un home de paraula
Kafka en la orilla
Estambul: ciudad y recuerdos
Sayonara Barcelona
La Higuera
La fortuna de Matilda Turpin
Moscardón azul:
un misterio de Lew Griffin
El monje que vendió su ferrari:
una fábula espiritual
Escucha mi voz
No ficció
Col·lecció: Cocina sana para el cuerpo y la mente
DE LA HUERTA AL PLATO
1- Ensaladas
2- Verduras
DE LA GRANJA
3- Carnes rojas
4- Carnes blancas
5- Huevo
DEL MAR
6- Pescado blanco
7- Pescado azul
8- Mariscos
DE LA DESPENSA
9- Pasta
10- Arroz y otros cereales
DE LA TIERRA A LA OLLA
11- Legumbres
12- Tubérculos
FRESCOS
13- Frutas
14- Quesos y lácteos
EL TERCER PLATO
15- Postres
16- Bebidas e infusiones
Del dilluns 12 al divendres 16 de març no hi haurà servei de biblioteca per trasllat.
Temporalment, i mentre durin les obres de l’edifici de l’Antic Ajuntament,
la Biblioteca Municipal Anna Nadal i Serra es traslladarà
a l’Antiga Llar de Jubilats (Avinguda Girona)
Disculpeu les molèsties.
Autor
Títol
Susanna Cros, Mariona Masgrau Guia de Banyoles, ciutat d’aigua.
A. Duarte, B. De Riquer, JM Roig Història de la Catalunya
Contemporània: de la guerra
del francès al nou estatut
Carles Ribera
Notícia d’un republicà: Biografia
i textos de Joaquim Aleixandri
Yolanda Sanz Castro
Soy lo que como
Sebastià Serrano
Els secrets de la felicitat
A- Ajuntament
B- Biblioteca
C- Ceip Riudellots
E- Llar d’Infants
X- Vostè està aquí
(Edifici Antic Ajuntament
i Biblioteca)
A PARTIR DEL 19 DE MARÇ,
LA BIBLIOTECA OBRIRÀ TEMPORALMENT LES SEVES PORTES A L’ANTIGA LLAR DE JUBILATS.
EL CRIC núm 110

EDUCACIÓ · LLAR D’INFANTS
22
Activitats del primer trimestre
Volem oferir-vos les imatges de les diferents activitats realitzades a la Llar
durant el primer trimestre del curs 2006-2007, una vegada superada per tots
l’etapa més complicada, la d’adaptació.
Al novembre, vam participar en la “gran
castanyada” organitzada pel CEIP: avis
torrant castanyes, pares col·laborant en
la preparació del berenar i no podien
faltar les danses i les cançons que feien
mestres i nens.
Al desembre ens van arribar les festes
més assenyalades i entranyables de tot
l’any, les de Nadal.
Després d’haver passat alguns dies atipant
el tió, finalment va arribar el
moment esperat de fer-lo “cagar”.
Picar i picar vam haver de fer fins que
algunes sorpreses vam tenir.
EL CRIC núm 110

EDUCACIÓ · LLAR D’INFANTS
23
L’endemà, per acabar-ho d’arrodonir, I’AMPA de la Llar ens va fer venir la “Pepa” del grup “Va de Contes” que ens va explicar
diverses històries i ens va fer passar una estona molt agradable.
A la tarda, vam tenir la visita dels Reis Mags
de l’Orient. Els esperàvem nerviosos amb la
carta a la mà.
Després de donar-nos un regalet
vam tirar la foto de rigor.
I... els vam acomiadar dient-los
adéu i torneu l’any que ve!
EL CRIC núm 110

EDUCACIÓ · AMPA · LLAR D’INFANTS
24
Activitats d’hivern
Benvolguts lectors,
Aquest hivern ha estat molt suau de
temperatures, però no d’activitats.
Al novembre passat, es va dur a terme
la segona Fira d’Entitats del nostre
poble i l’AMPA de la Llar hi va participar
igual que l’any passat. L’objectiu és
que cada entitat es doni a conèixer, i
que la gent se n’assabenti de les activitats
que realitza.
Una de les funcions de l’AMPA és
vetllar pel bon funcionament de la
Llar d’Infants, ésser l’eina que doni
suport a la participació dels pares en
les activitats del centre i l’organització
d’activitats extraescolars, com l’anglès,
amb gran èxit, i lúdiques, com narració
de contes i titelles.
Tot i això perquè els nens i nenes que
passessin per la “Paradeta” de l’AMPA
de la Llar es divertissin d’allò més, tots
van poder pintar el seu propi dibuix.
I un cop passat el novembre, arriba
el desembre i com cada any el Nadal,
tots els carrers i cases engalanades
com no podia ser menys. El més
important és la il·lusió dels més petits.
Potser un excés de Pares Noëls... no
creieu? En fi, com dèiem, la il·lusió
dels més petits és el més important
d’aquestes festes, la màgia del tió, dels
tres Reis de l’Orient, la família, i el significat
d’aquestes festes.
Bé, a la Llar, per arrodonir les activitats
d’aquest Nadal que realitzen les educadores,
hem organitzat una contada
de contes, i un fabulós berenar per als
més menuts (coca, xocolata, sucs...),
que després de fer cagar el tió hem
d’agafar forces per rebre com cal els
Reis de l’Orient.
Us desitgem de tot cor Feliç 2007.
AMPA de la llar d'infants
EL CRIC núm 110

EDUCACIÓ · CEIP RIUDELLOTS
25
El Nadal a educació infantil
Fem un fanalet
Aquest any fem un fanalet per anar a veure els Reis, contents
i engrescats els anem a esperar.
Tió, Tió, caga torró...
Després d’engreixar el tió, esperem que ens cagui cantant
fort la cançó!!
Els nens i nenes de P-3 fem un fanalet del rei negre.
Piquem el tió amb molta il·lusió!
Els nens i nenes de P-4 fem un fanalet del rei ros.
Quina emoció! Què ens cagarà el tió?
Els nens i nenes de P-5 fem un fanalet del rei blanc.
Els més grans també piquem, i que bé que ens ho passem!
EL CRIC núm 110

EDUCACIÓ · CEIP RIUDELLOTS
26
Cantem nadales
Amb la llum del fanalet jo aniré a esperar
els tres reis,
perquè ens portin moltes coses, pau i
joia a tots els nens...
Ens visiten els patges
reials
Els patges han arribat! Quina emoció!!
Alguns, però, també ens hem espantat!
Els hem donat les cartes, els hem recitat
poemes, els hem cantat cançons... i
esperem que ens portin moltes coses
perquè som molt bons minyons!!
EL CRIC núm 110

EDUCACIÓ · AMPA CEIP RIUDELLOTS
27
Cavalcada de Reis
Els Reis van tornar a passar. A causa de la periodicitat del Cric,
cada any, quan arriba el moment de publicar aquesta notícia
ja amb prou feines ens en recordem. Val la pena, però, recordar
la Cavalcada que, organitzada per la Comissió de Reis
que coordina Anna M. Johé i en la qual ens integrem molts
membres de l’AMPA, va ser un èxit. Aquest any fins i tot vam
tenir la meteorologia a favor i, per tant, la recollida de cartes,
Reis a Escola i Llar d’Infants i Cavalcada es van desenvolupar
amb tota normalitat.
Curs de balls de saló
La segona edició del Curs de Balls de Saló ha començat amb
molt d’èxit de participació, només cal lamentar alguna baixa
per lesió prèvia. Com que no ens recordem gaire del que
vam fer l’any passat es tornarà a fer nivell iniciació. Així les
parelles que s’hi incorporin aquest any, ho podran fer sense
problemes. La durada del curs serà de tres mesos, com l’any
passat. Les monitores seran les conegudes germanes Ferrer,
també com a la temporada passada.
EL CRIC núm 110

EDUCACIÓ · AMPA CEIP RIUDELLOTS
28
Préstec d’ordinadors personals
Gràcies a les gestions que va fer una mare que treballa a
l’Ajuntament de Girona, l’AMPA ha pogut aconseguir dos
ordinadors procedents de la renovació del parc informàtic
d’aquella entitat. La Junta va decidir destinar aquest material
a famílies que no en tinguessin a casa. Per això vam buscar,
començant pels cursos superiors, que són els alumnes que
més partit en poden treure, quines eren aquestes famílies. Al
final han quedat 4 famílies que tenen alumnes al cicle mitjà.
Fet un sorteig per escollir-ne dues, hem procedit a lliurar-los
el material informàtic i a la signatura d’un contracte on es
detalla el compromís de fer-lo servir amb finalitats educatives
i de tornar-lo a la fi del curs en les millors condicions possibles
perquè l’any vinent altres famílies se’n puguin beneficiar.
Revista Escola Nova
Ha sortit la revista de l’AMPA del CEIP de Riudellots de la
Selva. De moment és una publicació modesta consistent en
vuit pàgines A5, però també un vehicle de comunicació en
el qual tenim dipositades moltes esperances. En el primer
número tractàvem de la nova Junta, que era nova quan vam
començar a parlar de la revista fa força mesos. Vam donar
els resultats de l’enquesta sobre la festa de fi de curs. Es va
fer esment de dues activitats en les quals l’AMPA intervé
o ha intervingut: la campanya “el tennis-taula va a l’Escola”
i la xerrada sobre bullying organitzada conjuntament amb
l’Ateneu de la Dona. També vam inaugurar la secció d’anuncis
gratuïts. Com que l’Escola Nova va aparèixer en període
nadalenc, les pàgines centrals eren una felicitació que ens
recordava que entre els reptes que tenim per al 2007 hi ha
fer el trasllat derivat de l’inici de la segona fase de les obres.
Aquesta és una responsabilitat de l’Ajuntament però a la qual
l’AMPA tenim intenció de donar suport. I ara, a preparar el
número 2!
Portada de la revista “escola nova”
Aquesta informació i més a la web de l’AMPA:
www.edu365.com/usuaris/ampa2194/
EL CRIC núm 110

ESPORTS · ACER
29
Futbol sala
Actualment dins de l’ACE Riudellots hi ha 7 equips dels quals 2 són sèniors i
5 d’equips base. Dins dels equips base hi ha un juvenil, un cadet, un infantil, un
benjamí i un prebenjamí. Cal destacar les actuacions de l’equip juvenil i cadet
que són segon i primer, respectivament, de les seves competicions.
Equip juvenil: Cristian López, Galderich Jover, Òscar Rojas, Pau Roure,
Carles Calle, Joan Salcedo, David Jorba, Marc Fauchs, Gerard Fabrellas,
Pere Sánchez, Joel Fernàndez.
Equip Cadet: Alejandro Viejo, Nil Berenguer, Climent Cornellà, Eric
Martínez, Gerard Quiñones, Jordi Sánchez, David Quiñones, José Carmona,
Carles Asensio, Àlex Florin, Jordi Molas, Oriol Roqueta i Diego Carmona.
Equip Infantil / Aleví: Pol Ortiz, Lluch Illamola, Jordi Molas, Marc Bosch,
Lluís Martín, Genís, Andrés Montoya, José Maria López, Albert Garriga,
Josep Maria Gracia.
Gerard Torrent, Guillem Tubert, David Alarcón, Marc Garriga, Albert Corvillo,
Andrés López, Enric Costa, Roger Ruiz, Àlex Barba, Marc Peradalta,
Ariadna Albareda, Adrià Soler, Marc Ribas.
EL CRIC núm 110

ESPORTS · ACER
30
Atletisme
La secció d’atletisme de l’ACE Riudellots ha estat participant a les competicions
de cros del circuit Gironí.
Instants abans d’una cursa de cros del grup
dels prebenjamins de l’ACE Riudellots: Pau
Albareda, Pep Simón, Jordi Molina, Adrià
Ropero i Eduard Cebrià.
Moments de concentració dels més petits
abans de la cursa. En Carlos i en Pau Molina
són els dos del centre amb els pitralls
723 i 214.
Resultats Cros
XXII Cros de Caldes de Malavella
Jordi Molina Prebenjamí 2n
Adrià Ropero Prebenjamí 3r
Pau Albareda Prebenjamí 12é
Eduard Cebrià Prebenjamí 13é
Pep Simón Prebenjamí 17é
Pau Molina Prebenjamí 23é
Roger Ruiz Benjamí 17é
XXII Cros de Ventalló
Jordi Molina Prebenjamí 3r
Adrià Ropero Prebenjamí 4t
Eduard Cebrià Prebenjamí 9é
Pau Albareda Prebenjamí 10é
Pep Simón Prebenjamí 12é
Roger Ruiz Benjamí 9é
Marc Garriga Benjamí 17é
EL CRIC núm 110

ESPORTS · CF RIUDELLOTS
31
Una primera volta
força esperançadora
La plantilla de l’actual temporada.
Una vegada finalitzada la primera volta de la competició, els
resultats continuen sent bastant positius, ja que durant algunes
setmanes el C.F. Riudellots ha ocupat la 1a posició del
grup 17 de la 2a Categoria Regional on estem. En aquest grup
són diversos els equips que alternen els llocs alts de la taula:
E.F. Sàbat Gironès, Cassà, Caldes, C.F. Riudellots, etc…
En els últims partits jugats, hem obtingut els següents resultats:
20-01-07 C.F. Riudellots - A.E. Tortellà (Suspès)
27-01-07 C.F. Riudellots 3 - A.E. La Canya 1
04-02-07 A.E. Caldes 2 - C.F. Riudellots 1
Els resultats d’aquests partits seran decisius per veure les
possibilitats d’una bona classificació final.
Com sempre, volem aprofitar aquestes línies per animar-vos
a què ens acompanyeu en els partits de casa, alhora que des
de la Junta us oferim la possibilitat d’unir-vos a nosaltres per
treballar en pro de l’esport i de Riudellots de la Selva.
La Junta Directiva
C.F. Riudellots
En les pròximes setmanes disputarem els següents partits:
11-02-07 Sant Esteve d’en Bas C.F. Riudellots
18-02-07 Hostoles U.D. C.F. Riudellots
24-02-07 C.F. Riudellots C.F. Bonmatí
EL CRIC núm 110

ESPORTS · Club Handbol Riudellots
32
Un nova entitat a Riudellots
L’equip aleví. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Estel Xifra, Laura
Mora, Xènia Ruíz, Carla Costa, Xènia Puig, Laura Pujolràs, Gemma
Grabulosa, Elna Blasco, Anna Adroher, Cristina Costa, Carla Grabulosa,
Noelia Díaz, Lídia Riera i Aïda Jiménez. Falten a la foto Fran Cuenca i
Natàlia Boadas.
L’equip benjamí a la trobada HandboliCat on va participar amb el
jugador del Barça Cristian Ugalde, al costat de l’entrenador Sergi
Cicujano. L’equip el formen Clàudia López, Lourdes García, Berta
Tubert, Alba Gener, Miquel Salvans, Èlia Sais, Marc López, Andrea
Cuenca, Noelia Valverde, Ariadna Masferrer i Meritxell Martí.
La nostra entitat va néixer de la voluntat
d’un grup de nenes de fer un esport
col·lectiu. Al poble només hi havia el
futbol sala i no els hi agradava i per això
van buscar la possibilitat de començar a
fer un altre esport. L’activitat es va posar
en marxa amb el suport de l’AMPA de
l’escola el setembre de 2005, amb 13
nenes i 2 nens.
Ben aviat, i davant la millora de nivell que
s’estava aconseguint, va sorgir l’interès
per jugar partits, de manera que vam
començar a participar en trobades de
minihandbol i fer partits amistosos. Les
jugadores van triar els nostres colors
(taronja i negre). El primer partit el vam
jugar el 21 de gener de 2006 al pavelló
de Palau Sacosta de Girona contra l’UE
Sarrià, que ens va apallissar. Allà la Xènia
Ruiz va fer el nostre primer gol. Però
ben aviat es va notar la millora i vam
guanyar una part (el minihandbol va per
parts guanyades) per primera vegada, el
18 de febrer, contra el Vic. I la primera
victòria va arribar el 4 de març contra el
Lloret. Després en van arribar dues més
contra el Lloret, una contra el Montgrí,
i dos empats, amb el Fornells i a la pista
del Granollers.
De cares a la temporada actual les més
grans tenien ganes de competir i, com
que només hi ha competició federada,
es va fer necessari fundar un club. La fundació
va tenir lloc el maig de 2006, que
és la data oficial de naixement del Club
Handbol Riudellots. Tot i quedar desvinculats
de l’AMPA, seguim col·laborant. També
comptem amb el suport de l’Ajuntament.
La junta directiva està formada per
Carles Grabulosa (president), Xavier
Mora (sots-president), Joaquim Pujolràs
(secretari), Josep Costa (tresorer), Ponç
Riera, Lluís Díaz, Guillem Turon i Josep
Sais, i Guillem Turon i Sergi Cicujano
entrenen els equips.
Actualment tenim un total de 24 nenes
i 3 nens d’entre 8 i 13 anys distribuïts
en dos equips: l’aleví, que juga el campionat
territorial masculí, ja que no hi
ha cap altre equip femení de la categoria
a la província, i el benjamí, que tot
just comença a jugar partits amistosos.
L’equip aleví va aconseguir guanyar el
seu primer partit de competició contra
el GEiEG B; i també ha guanyat aquesta
temporada l’Igualada, el Riudoms i el
Bordils B i ha empatat amb el Bordils B
i el Sant Esteve Sesrovires.
Podeu trobar informació actualitzada
del club al nostre lloc web:
http://www.freewebs.com/handbolriudellots
EL CRIC núm 110

ESPORTS · Club Petanca Riudellots
33
La petanca de Riudellots
“Un esport que cal conèixer i que cal practicar”
Tot va començar un 20 de gener de
2002. A Riudellots no hi havia petanca
i s’havia de fer alguna cosa al respecte.
En aquest moment va ser quan en
Jaume Sabat va portar una iniciativa
que ens portaria on som ara. El fet
que no hi haguessin pistes oficials
on practicar l’esport (basant-se en
les regles dels terrenys de joc de la
petanca), un grup prou nombrós de
vilatans/es van donar suport a la iniciativa
que conduïa en Jaume.
Podríem definir aquesta etapa
d’incertesa, ja que només teníem
com a referent més o menys sòlid un racó
del camp de futbol sense comoditats de
cap tipus i cenyits a un horari que sovint
no convenia a la majoria dels jugadors. Per
solucionar això, es van reunir els jugadors
del moment i van convenir d’obrir un
procés de tracte amb l’Ajuntament.
Aquesta etapa va durar més d’un any.
No va ser fins al 12 de setembre del
2003 quan els mateixos jugadors que
abans esmentàvem van trucar a les
portes de l’Ajuntament amb un projecte
sòlid en el qual s’especificaven
els jugadors i el pla que tenien acordat.
L’Ajuntament, després de valorar
la proposta, va concedir el projecte
d’obres i va subvencionar la construcció.
Inicialment, l’alcaldessa juntament amb
el regidor d’esports, van considerar que
les pistes havien d’ubicar-se a la Pineda,
però l’espai entre els pins en feien
impossible la seva ubicació. Va ser en
aquell moment que en Jaume va descobrir
al costat del camp de futbol un
racó ple d’herbes i forats i va veure que
allà hi podrien haver les futures pistes
de petanca. Ara només faltaven ganes
de treballar i les ajudes necessàries.
Afortunadament vam tenir les dues
Robert Sala, Dolors Negra, Joan Brujats, Igini López, Xavier
López, Josep M. Font, Jaume Sàbat
coses. Una anivelladora va posar a punt
el terreny de joc i uns quants professionals
van posar els taulons i els bancs.
Aquesta etapa duraria fins al 18 de
març del 2006, que la recordarem com
el dia principal del club: la inauguració
de les pistes. Va ser un dia memorable
en el qual vam gaudir de la presència
de l’alcaldessa, Montserrat Roura i
Massaneda i el regidor d’esports, Carles
Tulsà; junts van estar a l’altura de la
trobada i li van donar el caire festiu que
mereixia. L’assistència va ser nombrosa
i tots van participar del que va ser una
festa ben distesa.
La festa va comptar amb trofeus per
a tots els assistents i una competició
amistosa entre els veïns del voltant del
poble. Quan la competició va acabar
i vam fer l’entrega de trofeus, tots els
assistents van gaudir d’un refrigeri i
d’un espai agradable, d’on tothom en
va sortir content i amb ganes de jugar.
A partir de la inauguració de l’espai,
el grup malauradament es va anar
reduint fins que els pocs que érem ens
vam unir i vam crear el primer òrgan
polític i administratiu de la petanca
de Riudellots, la qual vam nombrar
Junta Provisional de Simpatitzants de la
Petanca de Riudellots, integrada per
unes 20 persones, les quals jugàvem
per passar I’estona entre amics.
Els ànims tant per competir com
per jugar a nivell d’oci alternatiu
ens van conduir a la idea de crear
el Club Petanca Riudellots (C.P.R),
això va suposar una cita amb
l’Ajuntament per oficialitzar el tràmit.
Això va tenir lloc el proppassat
30 de gener als baixos del mateix
Ajuntament. Allà ens vam reunir
l’alcaldessa, el regidor d’esports, i la
Junta Provisional de Simpatitzants
de la petanca de Riudellots. L’ordre de
la reunió va constar de tres parts: 1.
Vam escollir el logotip que haurien de
lluir els nostres equipaments, 2. Vam
fer un col·loqui tertúlia per esclarir
alguns temes pendents, 3. Es va portar
a terme una votació per escollir la Junta
Directiva del nou club. Va ser després
que ja vam afirmar que érem un Club.
Els motius per fer festa van ser evidents,
els nostres objectius s’havien complert,
ara només caldria tirar endavant.
És per tot això que, des de la Junta
Directiva, fem una crida a tots els vilatans/es
a apropar-se a les instal·lacions
municipals on residim i apuntar-vos als
cursos que estem programant. Un dels
objectius principals del nostre club és
fer arribar a Riudellots un dels esports
més practicats del món por donar-lo a
conèixer i per aconseguir a través d’ell
trobar moments agradables i profitosos,
així com per crear un ambient idoni per
a les característiques del nostre club.
Si voleu informació podeu emprar els
següents punts de contacte:
E-MaiI: cpriudellots@hotmail.com
Telèfon: 652.572.125
El president
EL CRIC núm 110

ESPORTS · MOTOR
34
Noticia inici temporada
Jordi Palomeras / Clio Cup ‘07
Jordi Palomeras disputarà, aquest any,
la Renault Clio Cup 2007 i l’Open de
Espanya de Resistència. La seva presa
de contacte el 2006 amb la copa de
promoció de Renault li ha de servir per
plantejar-se objectius molt més ambiciosos
per al nou any.
Jordi Palomeras i Ventós torna a una
intensa activitat automobilística per a la
nova temporada 2007. El pilot de ‘Grup
Palomeras’ tornarà a concentrar-se en
els circuits espanyols per disputar, principalment,
la trigèsima novena edició de
la Renault Clio Cup. Jordi Palomeras Jr.,
a més, prendrà part en el recentment
creat Open d’Espanya de Resistència,
certamen en el qual compartirà el volant
del Renault Clio Cup amb el seu pare.
Després d’un breu contacte amb un
parell de carreres de la Supercopa Seat
León en 2005, Jordi Palomeras consolidava
el seu pas als circuits la temporada
2006. “La meva experiència en els ral·lis
va ser molt positiva, però les meves obligacions
laborals cada vegada em prenien
més temps i progressar en el Campionat
d’Espanya és difícil perquè preparar les
carreres a consciència requereix bastant
temps”, comenta el pilot de Tot Sal.
Precisament per aquest motiu, “vàrem
decidir tornar als circuits i, després d’una
breu experiència amb el Seat León,
ja vam adquirir una unitat dels nous
Renault Clio Cup. Així, junt amb Pujolar
Racing, vàrem prendre part en la Renault
Clio Cup de 2006 a manera de presa de
contacte”, explica Palomeras.
Per al 2007 l’objectiu és lluitar pels
llocs d’honor. “La Renault Clio Cup és
una copa on el nivell és altíssim i l’any
Calendari Jordi Palomeras
Clio Cup ’07 / Open España Resistència ‘07
DATA
CAMPIONAT
D’ESPANYA
VELOCITAT
RENAULT CLIO
CUP 2007
OPEN ESPANYA
DE RESISTÈNCIA
2007
3 i 4 de març VALÈNCIA
24 i 25 de març JARAMA
31 de març i 1 abril MONTMELÓ
21 i 22 d’abril CARTAGENA
2 i 3 de juny ALBACETE ALBACETE
31 de juny i 1 de juliol VALÈNCIA
8 i 9 de setembre MONTMELÓ
6 i 7 d’octubre JARAMA
13 i 14 d’octubre MONTEBLANCO
28 i 29 d’octubre MONTMELÓ
3 i 4 de novembre LLEIDA
2 i 3 de desembre JEREZ
passat vam descobrir alguns dels circuits
espanyols en els quals no havia participat
en la meva època en monoplaces.
Per a aquesta temporada ja gaudim
d’una certa experiència i encara que la
competència serà igualment molt dura,
espero apropar-me molt més als llocs
de podi”, comenta el pilot gironí.
A més de la Renault Clio Cup, enquadrada
en el Campionat d’Espanya de velocitat,
Jordi Palomeras Jr. i Jordi Palomeras
Sr., s’embarquen en una nova disciplina,
el recentment creat Open Espanya de
Resistència: “Serà una experiència nova i
molt interessant, ja que a mi em permetrà
fer mans i rodar novament en circuits
on després hauré de disputar carreres
de la Clio Cup”. Per combinar les dues
disciplines és especialment important
l’experiència de Pujolar Racing, que ja
saben que és vèncer en la carrera més
important de l’any, les tradicionals “24
Hores de Barcelona”, que van guanyar
justament amb un Renault Clio amb els
germans Nogués al volant. A part, Jordi
Palomeras Jr. no amaga la il·lusió que
li fa córrer junt al seu pare ja que: “ell
sempre m’ha ajudat en las carreres i ha
estat un referent per a mi. Segur que
tindrem grans moments junts”, conclou
el benjamí de la Saga Palomeras.
Font: Motorsport Online Services
EL CRIC núm 110

ESPORTS · MOTOR
35
Campionat de Catalunya
de muntanya 2007
Aquest any, com el passat, ens disposem
a competir en el Campionat de
Catalunya de muntanya amb un “cm”.
Els “cm” son uns vehicles amb xassís
tubular (fabricats exclusivament per a
competició), que incorporen un motor
de motocicleta de 1.000 cc i carrosseria
de fibra.
Les competicions de muntanya es realitzen
en trams asfaltats de carreteres de
muntanya (com els ral·lis), a les quals
els vehicles pugen d’un en un i són cronometrats
a cada una de les pujades, i
el que aconsegueixi el millor temps en
una de les dues pujades de cursa és el
guanyador (es realitzen quatre pujades a
cada cursa, dues d’entrenaments i dues
de cursa).
Calendari Campionat de Catalunya 2007
22 abril - Sant Feliu de Codines
6 maig - Sant Mateu
3 juny - El Farell
17 juny - La Llacuna
23 setembre - Les Maioles
Calendari Campionat d’Espanya 2007
03-04 març - Trassierra
24-25 març - Moratalla
14-15 abril - Ubrique
28-29 abril - Totana
12-13 maig - Fito
16-17 juny - Sant Emiliano
29-30 setembre - Coll de rates
13-14 octubre - Ibiza
Aquest any 2007, gràcies als bons resultats
del 2006, formarem part de l’equip
de competició “Monlau-Competición”,
el qual ens aportarà assistència a cada
cursa del Campionat de Catalunya. A
més, hi ha tres curses previstes del
Campionat d’Espanya, junt amb un altre
pilot, Jordi Martínez, del mateix equip
que participa amb un vehicle de les
mateixes característiques.
Carles Mestres
Carles Mestres a la Pujada a les Maioles 2006.
EL CRIC núm 110

ESPORTS · PENYA BARCELONISTA
36
El Barça i la pedrera
La pedrera del Barça cada vegada està
més farcida de nois que tenen els seus
orígens personals o familiars lluny del
nostre país, ja sigui perquè les seves
famílies són originàries d’altres països
i ells ja han nascut a Catalunya, o bé
perquè els serveis tècnics del Barça
els han anat a buscar a qualsevol lloc
del planeta perquè es formin com a
jugadors a la Masia i algun dia puguin
fer el salt al primer equip.
Dos són els valors que hem apreciat
dels jugadors formats a la pedrera. En
primer lloc el plus de catalanitat que
se’ls suposa, fet que enllaça amb el
sentiment de pertànyer a una entitat
que es considera “més que un club” i
que és un dels valors afegits de què
disposem. Se suposa que un jugador
no només està compromès amb el
club, sinó a més amb el país que l’acull
i, per tant, defensarà amb més orgull,
amb més força la camiseta del Barça.
En aquest sentit, els nois que des de
petits han viscut entre nosaltres, encara
que la seva família provingui d’altres
països, tindrà aquest sentiment tan
arrelat com qualsevol dels set milions
d’habitants del país.
El segon valor que apreciem entre els
que han ascendit al primer equip des
de les categories inferiors del club
és que, com que fa anys que senten
el tarannà del club, com que s’han
format en les seves entranyes, com
que coneixen la seva idiosincràsia, en
el moment de fer el salt els suposarà
poc més que un esglaó de l’escala,
no pujar dos pisos de cop. El procés
d’adaptació que han de viure tots els
fitxatges forans, més o menys llarg, és
molt menys transcendent pels que ja
de petits han portat la camiseta del
Barça, i se’ls ha estat preparant per fer
aquest pas.
No és gens fàcil formar jugadors
perquè tinguin minuts en el club més
important del món. No són gaires
els que ho aconsegueixen, i molts
d’ells es queden en el camí. Però la
majoria dels que no hi arriben, sí que
ho fan en altres equips com a professionals,
i ells també formen part de
la història de la pedrera del Barça, i
la majoria deixen una empremta de
bon joc i també de professionalitat i
d’educació. Quan es forma un futbolista,
cal formar-lo també i, sobretot,
com a persona; només així es podran
establir les bases per a un futur
professional al voltant d’una pilota.
I aquesta educació, complementada
amb uns bons coneixements de
futbol, és el que necessiten els formadors
de joves, no només en clubs
de primera divisió, sinó a totes les
categories de formació.
EL CRIC núm 110

COLLA GEGANTERA
37
Una nova temporada
Tradicionalment, l’hivern és sinònim de descans de sortides
per a la Colla Gegantera.
Això no vol dir que s’estigui completament aturat, ans al
contrari, es duen a terme un seguit d’activitats que, de portes
enfora, no es veuen. A tall d’exemple:
• S’ha iniciat un nou cus de gralla amb dos nivells, el curs
avançat i el curts d’iniciació, que es duu a terme els dimecres
cada quinze dies. És el moment d’experimentar amb nous
temes amb la finalitat d’ampliar el repertori del cercavila.
• Així mateix, aquest febrer també hem iniciat el curs de tambor,
amb la voluntat d’assolir nous ritmes i aconseguir, entre
tots, una més que acceptable dinàmica música.
• Es preparen les noves sortides per a aquest any. A hores
d’ara, tenim el calendari força avançat, encara que no definitiu,
ja que sempre poden haver-hi canvis a l’últim moment.
Les sortides que la Colla té, en aquests moments emparaulades,
són les següents: Pallejà, Cassà de la Selva, Caldes
de Malavella, Sant Joan d’Espí, Vacarisses, Vilanova d’Espoià,
Tordera, Riudarenes, l’Estartit..., a més dels actes que es duen
a terme al nostre poble i per als quals es demana la nostra
participació i col·laboració.
Comencem l’any, doncs, amb renovada il·lusió i amb la ferma
voluntat de representar el nostre poble amb la dignitat que
es mereix.
Colla Gegantera Riudellots de la Selva
EL CRIC núm 110

AGRUPACIÓ SARDANISTA
38
Saber donar i saber rebre
Acte d’homenatge al mestre Francesc Campos. D’esquerra a dreta: Maria Dolors, esposa del mestre; Francesc Campos; Montserrat Roura, alcaldessa;
Bartomeu Duran, president de la Federació Sardanista de Catalunya; i Martí Ribas, president de l’Agrupació Sardanista de Riudellots.
Per a la nostra entitat, tan important és escollir un bon
repertori de sardanes com trobar la cobla que més s’ajusti
per a la seva interpretació.
El sardanista és una persona exigent que alhora sap valorar
una excel·lent interpretació, la qual agraeix amb tota sinceritat
i modèstia. Els seus càlids i prolongats aplaudiments
són la mostra més clara que la nostra dansa i, per sobre
de tot, el seu esperit, el porta dintre el seu cor.
Francesc Camps i Comelles amb la seva esposa Maria Dolors.
Hem encetat una nova temporada amb la mateixa i alhora
renovada il·lusió que la que acabem de deixar.
La nostra voluntat és continuar amb la mateixa intensitat
de treball i dedicació com fins al moment, és a dir, oferir
al sardanista una bona qualitat quant a cobles i quant a
repertori d’interpretació de sardanes.
I aquests valors són, precisament, els que pretenem
transmetre a tota la canalla que aquest mes de febrer ha
començat el curset de sardanes, i que, naturalment, compaginarem
amb les trobades sardanistes. La dita diu que,
les coses apreses de petit, no s’obliden mai. Esperem que
així sigui.
Agrupació Sardanista Riudellots
EL CRIC núm 110

PARRÒQUIA
39
Previsions de dades
En el moment en què estem
escrivint encara no tenim
les idees gaire clares, ja
que les obres de l’església ja
haurien d’estar en marxa,
però en realitat encara
no sabem quan començaran.
Deixem, però, aquest
tema perquè és un problema
etern.
Aquest any, la Setmana Santa s’escau
del 2 al 8 d’abril. Cal tenir en compte
que enguany hi haurà canvis d’actes
i d’horaris en els diferents serveis
religiosos.
El dia 22 d’abril està previst celebrar
les noces d’or i d’argent dels matrimonis
que així ho vulguin celebrar, a
la missa de les 11 hores. Ja ho sabeu,
matrimonis que visquin a Riudellots o
que hi hagin nascut o viscut almenys
un dels cònjuges.
La festa de final de catequesi serà
l’últim cap de setmana, el 28 i 29
d’abril. I la Primera Comunió el dia 6
de maig.
Per el concert de joves intèrprets de
Riudellots de moment no tenim data.
De la confirmació, en parlarem mes
endevant.
Bona Pasqua a tothom
El Consell Pastoral
Un racó de l’església que amb les obres serà modificat.
EL CRIC núm 110

l'ateneu de la dona
40
Activitats d’hivern
Públic del taller escoltant les explicacions d’en Rubèn.
Ornamentació de Nadal
Com ja és tradicional, l’Ateneu de la
Dona organitza durant el mes de desembre
un acte d’ornamentació nadalenca.
Aquest any, en Rubèn Campeny
ens va ensenyar el protocol de taula
per a aquests dies de festa, ens va
donar els consells bàsics que cal tenir
en compte per atendre els convidats
amb garanties i també va parar dos
tipus de taula, una de caire informal i
atrevit i una altra més elegant, en funció
del tipus de convidats i el caràcter
que li vulguem donar a l’àpat.
Centre realitzat per l’Alba Casals damunt la taula parada d’en Rubèn
Campeny.
També vam practicar, uns amb més
traça que altres, diferents maneres de
plegar els tovallons.
L’Alba Casals, habitual col·laboradora
dels diferents tallers nadalencs que hem
anat realitzant, va elaborar diferents
centres florals, per tal de donar un toc
particular i festiu a les nostres taules. Els
centres es van sortejar entre tots els
participants.
L’Alba Casals realitzant el centre.
EL CRIC núm 110

l'ateneu de la dona
41
Nova Junta de l’Ateneu de la dona
A l’última Assemblea General Ordinària,
celebrada el passat mes de desembre,
va tenir lloc la renovació de la Junta
Directiva. La presidenta, Paola Estrada
i la secretària, Àngels Bosacoma, van
presentar la dimissió i van ser substituïdes
en els càrrecs per la Rosa Negre,
que és la nova presidenta i la Mònica
Camps, que és la nova secretària. La
Paola i l’Àngels es queden a la Junta
com a vocals, on seguiran treballant i
col·laborant amb l’Ateneu.
L’Assemblea es va celebrar amb un
clima d’harmonia i satisfacció que denota
la bona entesa dels diferents membres
de la Junta. L’alta participació en els
diferents actes engresca la Junta a seguir
treballant pel poble.
La nova Junta està oberta a rebre suggeriments
i propostes per als propers
actes de totes aquelles persones que els
vulguin fer arribar i que podeu dirigir a
qualsevol membre.
La nova Junta de l’Ateneu.
Ascensió al Lenin Peak
Dos hilarencs, l’Andreu Vidal i en Jordi
Roure, ens van presentar, mitjançant un
DVD, la seva experiència al Lenin Peak,
un pic de 7.134 m d’altura, situat a la
serralada de Pamir dins la república del
Kirguistan, a l’Àsia Central.
Tot i no ser una muntanya de molta dificultat
tècnica, l’alçada, la manca d’oxigen,
les tempestes, les baixes temperatures
i una mala passada amb el menjar, van
fer que el cim no fos possible. De totes
maneres, la convivència d’aquests dos
joves amb altres excursionistes de la
zona, l’enfrontament amb la muntanya
i la superació de molts entrebancs, van
fer de l’ascensió al Lenin Peak una expe-
L’Andreu i en Jordi durant la presentació del DVD.
riència inoblidable.
Els dos joves van aprofitar també el viatge
per fer turisme pel país, amb molts
aspectes, verge i decadent.
EL CRIC núm 110

CASAL DE JUBILATS
42
Final del 2006
i previsions per a aquest 2007
Una vegada més, el Casal va acomiadar
l’any de la millor manera amb un bon
berenar-ball al nou local, el dia 20 de
desembre. El Pare Noel va donar la
benvinguda a la nostra alcaldessa Sra.
Montserrat Roura, que ens va desitjar
bones festes a tots els presents.
El Rei Gaspar no va faltar a la seva
paraula de l’any passat i ens va acompanyar
el dia 4 de gener. La seva majestuosa
presència i els regals que ens va
portar, foren del gust de tothom.
Tot encetant aquest any 2007, tenim
previstes moltes activitats que ja us
anirem anunciant. A més, seguim amb
els treballs manuals, català, jocs de taula,
berenar-ball, excursions...
Calendari:
L’11 de gener, inici dels cursos
d’informàtica.
El 4 de febrer, sortida de 3 dies de carnaval
a Santa Susanna.
El 8 de febrer, “Campionat de Brisca”.
El 14 de febrer, berenar-ball de “Carnaval”
amb disfresses.
Excursió el 24 de febrer a Manresa i
“Calçotada a Moià”.
Trobada de Casals el 16 de maig.
Gran viatge a EGIPTE el 25 de maig.
Tal com veieu, d’activitats em fem moltes.
No voldríem que ningú es quedés
sense fer el que més li agradi. S’accepten
propostes per fer-ne d’altres.
La Junta
EL CRIC núm 110

L'ESPLAI
43
Activitats del segon
trimestre
Guanyadors del concurs de pessebres.
El dia 3 de febrer vam començar les activitats del segon trimestre
del curs. Els petits i mitjans van fer jocs a la Plaça de
l’Església i els més grans UAAAAUUU!, van poder viure les
sensacions d’un actor de cine i es van desplaçar a Cassà on
van formar part del rodatge d’un curtmetratge. Vés a saber
si d’aquí a uns anys ens surt una Montse Guallart o un David
Selvas entre els nanos de l’Esplai. Ei, poca broma, ho van fer
tan bé que el curt en què van participar va ser el guanyador
del concurs de curtmetratges. A veure si a l’esplai ens hem
de fer nostre el lema de una coneguda marca de cervesa.
“L’Esplai, allà on va triomfa”.
El dia 24 de febrer, l’Esplai i l’AMPA vam organitzar el
Carnestoltes, hi havia princeses, pallassos, bruixes, etc. Però
sobretot vam poder gaudir d’una mica de gresca i disbauxa
tots plegats, amb l’acompanyament musical d'en Jordi Patxeco
i amb una xocolatada amb la qual ens hi vam llepar els dits.
El 17 i 18 de març farem una sortida a la casa de colònies El
Ginebró de Vilopriu, on esperem passar-nos-ho molt i molt
bé. I el dia 24 de març serà l’últim dia del trimestre, i us hem
preparat activitats molt divertides.
Ja veieu que a l’Esplai fem activitats de les més diverses, però
sobretot intentem passar-nos-ho d’allò més bé.
Ai! que ens n’oblidàvem, estem al mes de març i encara no us
hem agraït la vostra participació en la Quina de Nadal. Bé, us
hem de dir que va ser un èxit rotund i que, gràcies a vosaltres,
heu ajudat a finançar les activitats de la nostra entitat.
Sincerament, MOLTES GRÀCIES.
Durant el Nadal també organitzem un concurs de pessebres,
que cada vegada té més i més participants. Doncs bé, aquest
any els guanyadors del Concurs de Pessebres van ser: en Marc
Garriga, en Robert Mora i la Mireia Boadas. Moltes felicitats.
Ja per finalitzar, volem que conegueu l’esforç que fan els premonitors,
ja que, tot i el seu esforç amb els estudis i feina, troben
el temps suficient per venir a les reunions i les nombroses
activitats que realitzem.
Per a tots els interessats, estigueu alerta perquè aviat tindreu
notícies de les colònies d’estiu. Aquest any prometen ser molt
espectaculars. I fins aquí puc escriure.
EL CRIC núm 110

SALUT
44
Vull deixar de fumar
Sabies que quan deixes de fumar:
• Millora la teva qualitat de vida, és bo
per a la salut a qualsevol edat.
• Disminueix molt ràpidament el risc de
càncer i d’infart.
• Atura les lesions als pulmons, tens
menys faringitis i bronquitis, osteoporosi
i malalties a les genives.
• Millores la teva capacitat física, millores
l’alè i el color de les dents, disminueixen
les arrugues facials i la roba deixa de fer
olor a tabac.
• Millora el gust i l’olfacte, augmentes la
fertilitat i millores la sexualitat.
• Millora l’embaràs i el part, així com la
salut dels qui t’envolten.
• Estalvies molts diners. La majoria
d’exfumadors tenen menys estrès que
quan fumaven.
Si has decidit deixar de fumar: Felicitats!
has pres la decisió més important per a
la teva salut.
Com deixar de fumar:
• Deixar de fumar és possible. Per aconseguir-ho
cal un esforç personal, una
ferma decisió i una mica d’imaginació.
• La majoria de persones troben més
fàcil deixar-ho totalment i de cop, és
com s’aconsegueixen més èxits.
• Tria una data per deixar de fumar: Dia
D. Si és possible, abans d’un mes.
• Explica a la família i als amics la
teva decisió i demana’ls ajuda i suport.
Demana’ls que no fumin a prop teu.
• Pots demanar ajuda i suport al teu
metge o infermera.
Abans del dia D:
• Escriu en quins moments trobaràs a
faltar més una cigarreta i què faràs per
afrontar-t’hi. Busca alternatives per als
primers dies sense fumar.
• Mentre prepares aquesta data, fes una
llista amb els motius pels quals fumes
i els motius pels quals vols deixar de
fumar. Posa-la on puguis veure-la.
• Si ja ho has intentat una altra vegada,
pensa què et va ajudar i què et va fer
recaure.
• El dia D: pensa només en avui i posa
en marxa les alternatives que tens preparades
per als moments difícils.
Alternatives a un cigarret:
• Si tens un desig molt fort de fumar:
intenta relaxar-te (respira profundament),
beu aigua o sucs de fruita, menja
xiclets sense sucre... aquest desig només
dura uns instants.
• Recorda les raons per les quals vas
decidir deixar de fumar.
• Les ganes de fumar són cada cop
menors i menys freqüents.
• Renta’t immediatament les dents després
de menjar.
• Si estàs irritat, fes un passeig, una bona
dutxa, escolta música...
• Busca noves distraccions (teatre, cinema,
lectura...).
• Si tens insomni evita el cafè a la tarda,
així com altres estimulants.
• Fes més exercici, t’ajudarà a disminuir
l’estrès.
• Evita les situacions que et fan venir
ganes de fumar, treu del teu entorn els
cendrers i encenedors. Tingues sempre
les mans ocupades.
• No pensis “no fumaré en tota la vida”,
pensa “AVUI NO FUMARÉ”.
• Deixar de fumar i mantenir el pes és
possible: menja més fruita fresca i verdures,
evita els aliments que engreixen
i fes més exercici físic. No cal fer règim
estricte.
Per no recaure:
• Una sola cigarreta et pot fer tornar
a fumar.
• Evita falses seguretats “per un no
passa res” i les recaigudes en festes,
sopars...
• Una recaiguda és un revés momentani,
no un fracàs. Aprofita l’experiència
per a propers intents.
El 31 de maig se celebra el DIA
MUNDIAL SENSE FUM, no et sembla
un bon dia D?
Catalunya sempre ha participat en la
CAMPANYA “DEIXA-HO I GUANYA”,
basada en les campanyes que organitza
l’OMS (“Quit and Win” International
Contest), portades a terme cada 2 anys
des de 1994. Els participants s’hi hauran
d’inscriure abans de la data determinada
i mantenir-se sense fumar durant,
com a mínim, 4 setmanes, per participar
en els sorteigs de premis a nivell nacional
i en el premi internacional (Super
prize: 10.000 US$). S’estima que al voltant
d’un 20 % dels participants aconseguiran
deixar de fumar definitivament.
Pots trobar més informació a la web:
www.gencat.net.
Marta Beltran i Vilella
Màrian Fernàndez Yañez
EL CRIC núm 110

PEDIATRIA
45
La salut dels nostres infants
La febre
La febre és un signe molt freqüent
en els nens. No és una malaltia en si
mateixa, sinó que és una reacció natural
del cos a una agressió externa, ja
sigui per un microbi (el més freqüent),
per un cop de calor, per un gran traumatisme,
etc…
Mesurem la temperatura corporal amb
el termòmetre. Existeixen al mercat gran
varietat de termòmetres. Els més utilitzats
en infants són els digitals axil·lars i
anals, els de mercuri i els òptics. Tots tres
són mètodes correctes i fiables, però
cal tenir en compte que la temperatura
corporal és l’axil·lar. La temperatura
presa a l’oïda o a l’anus és 1 grau superior
a l’axil·lar i, per tant, s’ha de restar
1 grau a l’hora de valorar la
presència o no de febre.
En funció de la temperatura
classifiquem la febre en:
- Febreta o febrícula: des de
37.5ºC fins a 38ºC
- Febre: de 38ºC a 40ºC
- Hiperpirèxia o febre alta: a
partir de 40ºC
Hem de considerar la febre
com una cosa positiva.
L’augment de temperatura
corporal produeix un efecte
antimicrobià en si mateix i, a
més, provoca un augment de
la producció de glòbuls blancs
i defenses de l’organisme en
general. L’objectiu del tractament
serà, doncs, baixar la
febre, mai eliminar-la del tot.
La major part dels nens més
petits poden reaccionar a
agressions per virus lleus amb temperatures
elevades.
Què hem de fer quan detectem
un augment de temperatura corporal
del nostre fill?
El primer que hem de fer quan creiem
que el nostre fill té febre és posar el termòmetre.
Moltes vegades creiem que el
nostre fill està calent i el que realment
passa és que nosaltres tenim les mans
fredes, que donen una falsa sensació
de febre.
Si l’infant té febrícula i es troba bé (juga,
menja normal, riu,…), no caldrà realitzar
cap maniobra per baixar aquesta temperatura.
D’aquesta manera deixarem
que la febre faci la seva funció defensiva
correctament.
Si la temperatura és superior a 38ºC,
disminuirem la temperatura amb antitèrmics
habituals (paracetamol o ibuprofè),
administrats cada 6 o 8 hores.
Les mesures mecàniques també són
molt efectives. És important no abrigar
l’infant, realitzar banys amb aigua tèbia,
donar a beure molta aigua i treure la
roba.
Quan cal anar al metge?
En tots els casos, quan la febre sigui
alta.
En cas de febre moderada, si hi ha algun
símptoma acompanyant (mal d’oïda, mal
de coll, mal de cap, mal de panxa, vòmits,
diarrea,…).
En cas de febreta o febre moderada,
sense símptomes acompanyants (febre
sense focalitat), cal esperar 48 hores i
observar. La majoria dels casos es tracta
de virus lleus que donen una febre lleugera
i que desapareix sense cap tractament.
Altres vegades són pròdroms
d’una malaltia que encara no ens ha
donat la cara.
Quan poden tornar a escola?
Passades 24 hores de la desaparició de
la febre.
Daniel Castillo i Júlia Verdaguer
Servei de Pediatria
Consultori de Riudellots de la Selva
EL CRIC núm 110

CINEMA
46
Els Goya amb ulls gironins
Una nit de cinema sobre catifa... verda!
No som ni la Penélope Cruz ni en Guillermo del Toro, ni tampoc aspiràvem a
cap premi, però l’últim diumenge de gener ens vam vestir com autèntiques
estrelles del cine (glamour a tope!), vam pujar al tren i... cap a Madrid! Com és
això de veure els Goya per dins? A continuació, tots els detalls.
Arribar al Palau Municipal de Congressos de Madrid és molt
fàcil quan ets famós. Una limusina o, en els pitjors casos, un
taxi, et poden deixar en el lloc en qüestió de minuts des
del centre de Madrid. Nosaltres, com a bones amants de la
sostenibilitat i el medi ambient, vam preferir el metro.
La gala va començar a dos quarts de deu del vespre, però
quan vam arribar al Palau només eren les vuit. A l’entrada de
l’edifici s’hi aplegaven moltes persones per aclamar els seus
ídols. Sobretot hi vam trobar moltes “Juanis” i moltes mames
i iaies de les “Juanis” que, a més de veure de prop i tocar les
estrelles del cine espanyol, es van endur uns quants euros
per part de l’organització dels premis, que els va recompensar
d’aquesta manera la visita a l’otorinolaringòleg. Potser
va ser així com Bigas Luna va conèixer la seva protagonista,
Verónica Echegui, que, tot i el seu genial paperàs, es va quedar
sense el Goya a la millor actriu revelació.
L’arribada dels esperats convidats de la nit va començar poc
després sobre la catifa... verda!!! Verda? Sí, les exigències de
la publicitat van fer que la tradicional moqueta vermella se
substituís per una altra de verda, el color corporatiu d’una
marca de begudes alcohòliques patrocinadora de la gala.
Afortunadament, el color era el de l’esperança, potser per
aixecar les expectatives dels nominats.
A mesura que anaven accedint al Palau, les cares conegudes
feien el llarg recorregut de les estrelles: posar per
als fotògrafs i respondre a les preguntes dels periodistes
seriosos, dels xafarders dels programes rosa, dels irreverents
del Caiga Quien Caiga...
I comença la gala! Per sort o per desgràcia, aquest any
el lliurament de premis no es retransmetia en directe a
Televisió Espanyola. Això va fer que, el que vosaltres vau
D’esquerra a dreta: Laia Fàbregas (Gerent del Col·legi de directors
de cinema de Catalunya), Marta Belmonte (actriu de la pel·lícula
documental “CINEASTES EN ACCIÓ”), Carles Benpar (director de la
pel·lícula documental “CINEASTES EN ACCIÓ” guanyadora del Goya
a millor pel·lícula documental 2007), Cristina Valentí (coordinadora del
Festival de Cinema de Girona).
veure tan resumidet a la tele, nosaltres ho vam viure segon
a segon i sense mitges parts. Els convidats, però, es van
portar bé i van aguantar el tipus asseguts a la butaca. Pocs
van ser els que es van escapar a descansar de les bromes
d’en Carpaccio. Ai! D’en Corbacho!
Sobre el que segueix, què us podem explicar que a hores
d’ara no sapigueu? Volver, El laberinto del fauno i la “Pe” van
ser els autèntics protagonistes de la nit. I, encara que no
ho sembli, els catalans vam estar molt ben representats. En
primer lloc, per totes les nominacions de Salvador, moltes
de les quals se li van escapar però, com diuen, només optar
als Goya ja és un premi.
EL CRIC núm 110

CINEMA
47
Una de les estatuetes més importants
que va anar a parar a Catalunya és
el guardó al Millor Documental per
al director barceloní Carles Benpar
i la seva “peli” Cineastes en acció.
Segurament, a més, aquest és l’únic
cas en què un mateix realitzador
s’endu el premi en la mateixa categoria
durant dos anys consecutius, ja que
el 2006 va recollir la mateixa distinció
per Cineastes contra magnats.
I, per catalans, no ens podem oblidar
del nen a qui tot Catalunya ha
vist créixer, el gendre que tots els
sogres voldrien tenir. Sí! En Martí
de Poble Nou, en David d’El cor
de la ciutat... en definitiva, en Quim
Gutiérrez. L’actor català va aconseguir
el guardó de millor actor revelació per
Azuloscurocasinegro i va demostrar
tenir els peus a terra agraint el premi
amb paraules lúcides i, alhora, emotives.
I no es va oblidar de la Cinta, la
Margarida Minguillón, a qui va dedicar
el Goya entre d’altres actors que l’han
acompanyat durant la seva etapa televisiva
com en Pep Anton Muñoz i la
Mariona Ribas. Amb aquesta entrada
tan forta en el món del cinema no és
d’estranyar que, durant el còctel posterior
a la gala, estigués tota l’estona
rodejat de noies que volien fotografiar-se
amb ell.
I ja que parlem del còctel, per què no
acabar amb una minuciosa descripció
dels menjars i beures de la gran festa
del cine espanyol? En un gran espai al
mateix Palau Municipal de Congressos
es va habilitar, com cada any, el súper
pícnic de les estrelles. Això sí que
semblava Hollywood! Arrossos negres
i paelles, canapès de tots tipus, foies,
pernil del bo, desenes de varietats
formatges i de panets, carns diferents
amb tot tipus de salses, marisc i sushi,
vins de tots colors, caves, licors... tot
pensat per satisfer els convidats entre
els quals vam veure Manolo Escobar!!!
Sí sí, sí, el senyor a qui li van robar el
carro també era a la gala dels Goya!
De fet, és durant aquesta estona més
relaxada de la festa en què actors,
actrius, directors, productors, guionistes,
cantants... volten picant per aquí i
per allà i xerrant amb un o un altre.
Gairebé tots passegen el seu glamour
però, ara sí, amb la tranquil·litat d’estar
lluny de les càmeres.
Per cert, aquest any la gala va estar
seguida per tres milions d’espectadors
a través de TVE-1. Un increment
d’un milió de persones! Tot un èxit!
Segurament és perquè la Laia va avisar
tothom que sortiríem a la tele!
Laia Fàbregas i Cristina Valentí
• Millor pel·lícula - Volver, de Pedro Almodóvar
• Millor direcció - Pedro Almodóvar per Volver
• Millor direcció novell - Daniel Sánchez Arévalo per
Azuloscurocasinegro
• Millor guió original - Guillermo del Toro per El laberinto del
fauno
• Millor guió adaptat - Lluís Arcarazo per Salvador
• Millor música original - Alberto Iglesias per Volver
• Millor cançó original - Tiempo pequeño de Bebe & Lucio Corby
per La educación de las hadas
• Millor direcció de producció - Cristina Zumárraga per Alatriste
• Millor fotografia - Guillermo Navarro per El laberinto del fauno
• Millor muntatge - Bernat Villaplana per El laberinto del fauno
• Millor interpretació masculina protagonista - Juan Diego per
Vete de mí
• Millor interpretació masculina de repartiment - Antonio de
la Torre per Azuloscurocasinegro
• Millor actor revelació - Quim Gutiérrez per Azuloscurocasinegro
• Millor interpretació femenina protagonista - Penélope Cruz
per Volver
• Millor interpretació femenina de repartiment - Carmen
Maura per Volver
• Millor actriu revelació - Ivana Baquero per El laberinto del fauno
• Millor direcció artística - Benjamín Fernández per Alatriste
Palmarès
• Millor disseny de vestuari - Francesca Sartori per Alatriste
• Millor maquillatge i/o perruqueria - José Quetglas & Blanca
Sánchez per El laberinto del fauno
• Millor so - Miguel Polo & Martín Hernández per El laberinto del
fauno
• Millors efectes especials - David Martí, Montse Ribe, Reyes
Abades, Everett Burrell, Edward Irastorza & Emilio Ruiz per El laberinto
del fauno
• Millor pel·lícula d’animació - Pérez, el ratoncito de tus sueños,
de Juan Pablo Buscarini (Filmax Animation, SL/Castelao Productions
SA/Patagonik Film Group)
• Millor pel·lícula documental - Cinestes en acció, de Carlos
Benpar (Producciones Kilimanjaro SL)
• Millor pel·lícula europea - The Queen, de Stephen Frears
(Reino Unido)
• Millor pel·lícula estrangera de parla hispana - Las manos
d’Alejandro Doria (Argentina)
• Millor curtmetratge de ficció - A ciegas, de Salvador Gómez
Cuenca (Bisojo Interpretaciones SL, Nickel Odeon Dos, SA)
• Millor curtmetratge d’animació - El viaje de Said, de Coke
Riobóo (Tembleque Producciones, SCOP, Jazzy Producciones, SL)
• Millor curtmetratge documental - Castañuela 70, el teatro
prohibido, de Manuel Calvo & Olga Margallo (Encanta Films, SL)
• Premi d’honor - Tadeo Villaba
EL CRIC núm 110

lletres
48
Ramon Folch i Camarasa
L’octubre passat, coincidint amb el
seu vuitantè aniversari, Ramon Folch
i Camarasa rebé el Premi d’Actuació
Cívica, que concedeix anualment
la Fundació Lluís Carulla i, proposat
per la Facultat de Traducció i
d’Interpretació, fou investit Doctor
Honoris Causa per la Universitat
Autònoma de Barcelona.
Ramon Folch i Camarasa és el novè fill
del popular escriptor Josep Maria Folch i
Torres. Per bé que en el món de les lletres
ha tocat diferents tecles, totes amb encert,
les seves preferències, a l’hora de definirse,
van per aquest ordre: escriptor català,
novel·lista, autor teatral i traductor.
Ja de petit va viure submergit en el món
dels llibres i ben aviat, encara adolescent,
es posà a escriure perquè, com ell ha dit
alguns cops, “em semblava la cosa més
natural del món”. La influència del pare,
dels oncles i del seu germà Jordi fou,
de manera indubtable, molt important,
però si es va inclinar de manera definitiva
cap aquest món és perquè el cuquet
de l’escriptura havia entrat dins seu.
Les seves obres, que li han permès
d’obtenir la majoria dels principals premis
literaris que es donen en el país, s’han
succeït a un ritme regular al llarg dels
anys. Compta amb una cinquantena de
llibres publicats, especialment novel·les,
però també, poesia, narració i teatre.
La seva faceta de traductor és, així
mateix, molt destacable. Ha traduït al
català prop de dos-cents llibres, d’autors
tan diversos com Truman Capote,
Joseph Conrad, William Faulkner, Anna
Frank, George Orwell…
La presentació del Manual de la perfecta parella mediocre va anar a càrrec de Xavier
Fàbrega, professor de llengua i literatura catalanes, David Pagès i Cassú, filòleg i activista cultural,
i del mateix autor. Ramon Folch i Camarasa. L'acte va tenir lloc a la llibreria Empúries de
Girona, el passat 24 de gener.
El desembre de 1973 s’incorpora a
l’Organització Mundial de la Salut com
a traductor fix i es trasllada amb tota
la família a Ginebra. Hi treballa durant
tretze anys.
El 1995 esdevé un dels impulsors de
la Fundació Folch i Torres, creada pels
descendents i amics dels cinc germans
d’aquests cognoms perquè tots eren
conscients que calia aplegar, ordenar i
difondre la seva múltiple obra literària
i cultural, abans que se’n dispersés el
record i es perdés el seu exemple. La
Fundació té la seva seu a la planta noble
del reconstruït Castell de Palau-Solità i
Plegamans.
Folch i Camarasa segueix en plena activitat:
L’any 2006 li han sortit publicats
dos llibres, Manual de la perfecta parella
mediocre i Contra l’oblit. En aquests
moments, ja té iniciada una altra novel·la.
A més a més, es dedica a ordenar tots
els escrits que té escampats per calaixos
i capses i, és clar, continua aportant idees
a la Fundació i fent de guia de les visites
que reben. “L’important –diu ell– és que
cada dia em llevo amb la il·lusió de la
feina que m’espera”.
Un altre escriptor, també ben conegut,
ens escrivia fa pocs dies la següent
dedicatòria: “Salut i lletres”. Doncs això,
Senyor Folch, “Salut i lletres” per dur a
bon port tots els projectes –molts i ben
encaminats– que teniu entre mans.
David Pagès i Cassú
EL CRIC núm 110

MEDI AMBIENT
Fundació Mona i la recerca
49
La Fundació Mona de Riudellots de la Selva
(Girona) és coneguda per la seva tasca de
rescat, rehabilitació i protecció dels primats.
Des de la inauguració del seu Centre
de Recuperació de Primats el febrer de
2001, s’ha consolidat com un dels centres
de referència en la rehabilitació de primats
a nivell nacional i internacional.
Però a la mateixa vegada, i de forma
paral·lela, un grup d’investigadors ha treballat
des dels seus inicis en una tasca
poc visible però no menys important:
l’estudi del comportament d’aquests
animals. La Fundació Mona, per tant,
ha apostat per fomentar l’Etologia i
la Primatologia dins la seva estratègia
com a organització, dues disciplines
científiques, de vegades poc
conegudes i poc reconegudes,
però bàsiques per dur a terme un
millor treball en el nostre centre
de Riudellots.
D’aquesta manera, un grup interdisciplinar
d’investigadors estan treballant en
l’estudi del comportament dels primats
de la Fundació Mona a través dues grans
línies de recerca. La primera d’elles,
anomenada “Etologia aplicada i Benestar
Animal”, inclou projectes que estudien
el comportament social i la resocialització
dels primats que arriben al centre,
l’efecte de les activitats d’enriquiment
ambiental, o la incidència i tractament de
comportaments anormals en els primats
de Mona. La segona de les línies, anomenada
“Primatologia i Evolució Humana”
inclou projectes que estudien la lateralitat
manual, la conducta postural i el bipedisme,
l’ús de l’espai, la conducta cultural
i instrumental, o les capacitats cognitives
dels nostres ximpanzés.
Una de les característiques de les investigacions
que es duen a terme a Mona és que
totes són observacionals, és a dir, són no
invasives i respecten –i a la vegada intenten
millorar– el benestar dels animals.
Però la tasca de la recerca va molt més
enllà i és per això que a partir d’aquest
proper mes de març es posaran en
marxa tot un seguit de cursos d’Etologia
de Primats, amb l’objectiu principal de
donar a conèixer a totes aquelles persones
que n’estiguin interessades les claus i
els coneixements bàsics per comprendre
i estudiar el comportament dels nostres
cosins germans.
Gràcies a aquesta tasca investigadora de
molts anys s’han consolidat interessants
i importants col·laboracions amb universitats
i centres d’investigació com la
Universitat Rovira i Virgili, la Universitat
Ramon Llull, la Universitat de Barcelona,
la Universitat de Girona o amb el recentment
creat Institut Català de Paleoecologia
Humana i Evolució Social, que dirigeix
Eudald Carbonell (codirector de les excavacions
d’Atapuerca). A mode d’exemple,
durant aquest any 2007 dos investigadors
de la Universidade Lusófona de Lisboa
realitzaran una estada a Mona, portant a
terme dos innovadors projectes de recerca
en col·laboració amb el Centre.
Durant l’any 2006 el fruit de les investigacions
s’ha reflectit en la publicació
d’articles i abstracts en revistes científiques
de prestigi com a la britànica Laterality i la
suïssa Folia Primatológica i en la presentació
de diferents comunicacions en el
XI Congrés Nacional i VIII Iberoamericà
d’Etologia, celebrat a Tenerife. L’any
que encetem s’espera poder divulgar
els resultats d’aquesta tasca arreu del
món. Tot just, aquest proper mes de
març el grup de recerca de Mona ha
estat convidat al I Congrés Iberoamericà
d’Antropologia que se celebrarà a la ciutat
cubana de l’Havana, on es presentarà
una conferència magistral sobre els projectes
d’investigació que es duen a terme al
Centre de Primats de Riudellots.
Aquesta ferma aposta de la Fundació
Mona per la investigació suposa no tan sols
disposar d’eines addicionals per conèixer i
ajudar els primats allotjats al Santuari, sinó
també la possibilitat d’endinsar-se en les
arrels evolutives del nostre comportament.
Al cap i a la fi, el principal objectiu
no és cap altre que el de comprendre
millor els nostres parents més propers i
alhora entendre’ns a nosaltres mateixos.
Són uns familiars que viuen a la Selva de
Riudellots.
Per Miquel Llorente
Unitat de Recerca i Laboratori d’Etologia,
Fundació Mona
EL CRIC núm 110

GASTRONOMIA
50
Amanida agredolça
Ingredients (per a 4 persones):
• Api
• Poma àcida
• Ravenets
• Blat de moro en gra tendre
• Pastanagues
• Meló
• Síndria
Preparació:
Es talla tot a quadrats, de l’enciam només el nervi, mentre
que la resta a la juliana, ja que s’utilitzarà per guarnir el
plat juntament amb faves tendres i pèsols. També farem
una salsa vinagreta amb vinagre de Jerez o d’altra classe.
Muntem el plat amb tots els ingredients al mig, i amb
l’enciam, tallat a la juliana, en el centre, formant una corona.
A continuació, tirem la vinagreta agredolça.
Recepta de la vinagreta:
En un cassó tirem dues cullerades de sucre i fem un caramel
ros. Tot seguit, afegim dues copes de vinagre i deixem
que es redueixi una mica amb el sucre. Assaonem amb
una mica de pebre, sal i oli i ho batem amb una vareta
perquè es barregi l’oli amb el vinagre.
Gírgoles farcides
de bacallà amb
salsa Mornay
Ingredients:
8 gírgoles
• 200 grams de bacallà dessalat com per a esqueixada
• Molla de pa
• ¼ de nata
• ½ ceba ratllada
• Alls
• Julivert
• Salsa de tomàquet
• 50 grams de mantega
• 50 grams de farina
• ½, litre de llet
• 3 cullerades de formatge ratllat
• 2 ous de gallina
Preparació:
Escaldem les gírgoles i les obrim per la meitat i reservem.
A continuació, saltegem el bacallà amb la ceba ratllada, l’all
i el julivert i afegim una mica de molla de pa ratllat amb
la nata. Reduïm perquè quedi una pasta com per farcir
canelons. En aquesta pasta, en el centre, hi enrotllem les
gírgoles en forma de caneló, si no s’aguanten enrotllades les
subjectarem amb un escuradents. Una vegada enrotllades
les passem per farina i ou i les fregim i col•loquem en una
safata per gratinar amb la salsa Mornay.
Salsa Mornay:
Amb la mantega, la farina i la llet farem una beixamel i, al
final, tirarem les 3 cullerades de formatge ratllat i ho deixarem
una mica per gratinar. A continuació hi tirem un raig de
salsa de tomàquet, perquè la salsa quedi una mica rosada.
Josep Ramos
EL CRIC núm 110

PASSATEMPS
Passatemps
51
sopa de lletres per Emma Llach
SOPA DE LLETRES per Emma Llach
Troba Troba 7 animals 7 animals mamífers mamífers que podem que trobar podem a Riudellots trobar a Riudellots
A S I O L L I N O C
E R T L U S O P R A
C A V A L L T E A S
P O A C N A Z G T O
E N Z E T N E O U G
A B O N A B U R I A
G A L P O R C I M P
W H M A M E X P G I
A I T R O N J A A L
X P E A C A V P T O
Mots encreuats per Josep Sais
HORITZONTALS
1. Cognoms de la personalitat que dóna nom a la Biblioteca de Riudellots. 2. Femella
de l’elefant. Fruit de la noguera. Antic distintiu dels cotxes de Tarragona. 3. Agruparàs
formant gremi. A l’inrevés, article. 4. Geni femení dels rius, les fonts i els llacs. Arbustos
o petits arbres de fulles simples i de flors liles i oloroses. Nou romà. 5. Sigles angleses
de l’àcid desoxiribonucleic. Que té la propietat de produir coloracions semblants a la
de l’iris. 6. A l’inrevés, situo amb accent valencià. Cent. Capital d’estiu de l’antic Imperi
Mongol. 7. Lletres de carro. Lligadura alta, semblant a la barretina. Dirigir-se. 8. A l’inrevés,
tipus de bolet. A l’inrevés, gènere de cianofícies de l’ordre de les hormogonals. 9. A
l’inrevés, acció de tondre o tallar arran el pèl, la llana. Secs. A l’internet, extensió que fan
servir els noms de domini alemanys. 10. A l’inrevés, nom d’home. Prendre terra l’avió.
Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals. 11. Sofre. Nom escandinau.
Sigles de Tecnologies de la informació. Sigles d’Information Technologies. Bor. 12. La teva.
Lletra de valor normalment desconegut. Content. 13. Vocal repetida. A l’inrevés, part
terminal del braç. A l’inrevés, negació. Societats religioses, a les novel·les de Harry Potter
es popularitza la del Fènix. 14. Bandoler de les Guilleries que va inspirar una caminada
del Grup Excursionista de Riudellots. Saludable.
VERTICALS
En plural, espècie del gènere homo que va viure a Europa i a parts de l’Àsia
occidental durant la darrera edat de gel. La carta que duu el número u. 2.
Micció dolorosa. Sigles del valor indicatiu del grau de martiri que les entitats
financeres infligeixen als seus clients. 3. Estudi de les malalties de la pell.
Consonant. 4. Association Française des Enseignants de Français. Iode. Art
sense vocal. Nitrogen. A l’inrevés, divinitat egípcia. 5. Seguidor d’una forma
particular del budisme. A l’inrevés, unida per l’amistat amb algú. 6. Níquel.
Acabament verbal. A l’inrevés, mamífer marí. Cinquanta. 7. Península europea.
Nota musical. Astre. 8. Sec. A l’inrevés, escollir. Negació. 9. Sofre. Seu d’una
famosa biblioteca. Nitrogen. 10. Família gironina per a la qual l’arquitecte
Rafael Masó projectà un magatzem i una casa coneguts amb el seu cognom.
A l’inrevés, ruc. A l’inrevés, la salsa del futbol. 11. Lletra de l’alfabet grec. A
l’inrevés, seients estrets i llargs. Curs d’aigua de cabal inferior a un riu. 12.
Natural d’un país de l’Est d’Europa. A l’inrevés, filla d’Acrisi i Eurídice i mare de
Perseu. A l’inrevés, Dirección General de Tráfico. 13. Primera vocal. En plural,
insecticida constituït per la mescla de les tres formes isòmeres. Cap cosa. 14.
Disposició i ordre dels fils i passades d’un teixit. Grassa.
Solucions als passatemps del número anterior
SOPA DE
LLETRES:
Troba 7 tipus
d’arbre de
Riudellots:
Pi,
alzina,
roure,
freixe,
morera,
xiprer i
pollancre.
MOTS ENCREUATS
F R E I X E A
P
O I X
L Z I
A L P
R A A R
E N E
R P I C
O
M E R U O R E
N
R
EL CRIC núm 110