Alteracions de la conducta

Alteracions
de la Conducta
Montserrat Guillamón Valenzuela
Psicòleg especialista en Psicologia Clínica
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç.Servei de Pediatria.
Centre d’atenció a la dona i a l’infant (CADI). Hospital de Sabadell.Corporaci
Corporació ParcTaulí
24 Novembre 2010

Definició de Conducta
Del llatí conductam, , conduïda, da, de conductere. . Manera de
conduir-se o comportar-se una persona.
Entenem per conducta
el conjunt de comportaments
observables que produïm
les persones; les accions i
reaccions a través s de les quals
interactuem amb els altres
i amb l’ambient l
que ens envolta.

Alteracions Conducta
• Actituds i fets contraris a les
normes socials i de
convivència ncia acceptades.
• Presenten una freqüè
üència i
intensitat exagerada.
Partim de la idea de que els trastorns
de conducta no són s n sempre
una entitat clínica constituïda, i
manifesta una dificultat de maduració
emocional i de créixer com a persona.
Joan M. Cruz (2007)
• Persisteixen en el temps de
forma estable en més m s d’un d
entorn.
• No s’explica s
per les
característiques pròpies de
l’etapa evolutiva en que es
troba el nen@.

Repercussions
Alteracions Conducta
• Afecta negativament a la persona
interferint en el seu desenvolupament
personal, social, escolar...
• Dificulten la dinàmica dins l’àl
’àmbit
familiar, social i escolar.
• Repercusions:
• Personals
• Comunicacionals
• Relacionals
• Socials
• Font d'estres pel adults, germans,
companys, familiars… que l’envolten. l
• La conducta interfereix en la
capacitat adaptativa (relacions amb
els altres, autonomia personal,
adaptació escola...)

Repercussions Familiars
Dificultats en la relació parella
Cansament a nivell emocional
Estrès
Frustració
Simptomatologia Depressiva
Sentiments culpa
Efecte Bola de Neu
Isabel Orjales, 1998
Discrepàncies familiars
“Ritualització del conflicte”
Toquen (1994; 2004)
Restriccions Socials

DSM-IV-TR.
Trastorns d’inici en la infància, niñez o adolescència
Els Problemes de Conducta es poden trobar com a
símptoma nuclear en els:
Trastorns per Dèficit D
Atenció i Comportament Pertorbador
Trastorn per dèficit d
atenció amb hiperactivitat
• Tipus combinat
• Tipus amb predomini del dèficit d
atenció
• Tipus amb predomini hiperactiu-impulsiu
impulsiu
• TDAH no especificat
Trastorn Disocial
Trastorn negativista desafiant
Trastorn del comportament pertorbador no especificat

Classificació Diagnòstica: 0-3
Trastorns de la Regulació
Tipus I. Hipersensible
• Temerós i caut
• Negatiu i desafiant
Tipus II: Hiporreactiu
• Retraïment I dificultat pel compromís
• Ensimismament
Tipus III: Desorganitzat motor, impulsiu
Tipus IV: : Altres

TDA/H. DEFINICIÓ
INATENCIÓ
HIPERACTIVITAT
IMPULSIVITAT
que és més freqüent i greu que l’observat habitualment
en subjectes de un nivell de desenvolupament similar

TDA/H. DSM-IV-R. TIPUS
TIPUS
Tipus amb Predomini
de Dèficit d’Atenció
Nens Pre-escolars
escolars amb
TDA/H difereixen dels
nens petits normalment
actius en:
La Persistència Trastorn
Tipus amb Predomini
Hiperactiu-Impulsiu
Tipus Combinat
Tipus Combinat
La Intensitat
Simptomatologia
La Repercussió
Funcional en les
activitats familiars,
socials, escolars
En aquestes edats el
subtipus més m s freqüent
ent és
el de TDA/H amb
predomini
Hiperactiu/Impulsiu.

TDA/H. DSM-IV-R
3-7% Nens Edat Escolar
Més s Freqüent ent nens que nenes:
Població General 2:1
Població Clínica 9:1
LA INTERACCIÓ DE TOTS ELS
FACTORS TÉ UNA GRAN
IMPORTÀNCIA EN LA MODULACIÓ I
PRESENTACIÓ
DEL TRASTORN
Nenes presenten amb més m
freqüè
üència:
Problemes d’Atencid
Atenció
Problemes Aprenentatge
Ansietat i Problemes Afectius
FACTORS
BIOLÒGICS
FACTORS
HEREDITARIS
Alguns estudis estimen 80% es
mantindrà fins Adolescència. 30-
65% es mantindrà edat Adulta.
Les manifestacions canviaran
segons les etapes de la vida.
FACTORS
AMBIENTALS

Quin és el perfil del nen@ amb TDA/H?
“L’iceberg del TDA/H: Martin L. Kutscher
Més problemes que no ens esperàvem”
Conductes
Hiperactives- Impulsives
Problemes AutoControl
Déficit Atenció
Disfuncions executives
Trastorns Comòrbids
Dificultats Familiars,
Socials, Escolars

TDA/H. SIMPTOMATOLOGIA NUCLEAR
(Segons els criteris del DSM-IV-R)
Atenció i concentració
Impulsivitat
Hiperactivitat

TDA/H. DSM-IV-R
DIFICULTATS ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ
No No presta
presta
Gaire
Gaire
atenció
als als detalls detalls o
comet
comet
errors errors per
per
descuit
Es Es distreu
fàcilment amb amb
estímuls
irrelevants
Sembla no
no
escoltar
Evita Evita tasques on on
s’ha s’ha de de fer fer un un
esforç esforçmental
sostingut
Dificultats
Mantenir
l’atenció

TDA/H. DSM-IV-R
DIFICULTATS ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ
No segueix
instruccions,
No acaba les
activitats
Dificultats per
organitzar les
tasques
Descuidat en en
les activitats
diàries
Perd objectes
necessaris

TDAH. IMPULSIVITAT DSM-IV-R
Té dificultats
per guardar
el seu torn.
Sovint Interrompeix o
s’inmiscueix en les activitats
dels altres
Dona respostes
de forma precipitada
Abans d’acabar de
formular les preguntes
Dificultats
preveure
conseqüències
del seus actes.

TDAH. IMPULSIVITAT DSM-IV-R
Content, explosiu,
no pot amagar
les seves emocions
Dificultat per Planificar
actuacions
futures.

TDAH. HIPERACTIVITAT DSM-IV-R
Es mou molt,
No para quiet
Parla
molt
No pot
parar de córrer
o saltar
S’aixeca
constantment
Actua com
impulsat per
un motor
Li costa jugar tranquillament

TDA/H. SIMPTOMATOLOGIA ASSOCIADA
Resolució
Problemes
Problemes
Aprenentatge
Estat
d’ànim
Autoestima
Problemes
Llenguatge
Ansietat
Dificultats
Relacionals
i Socials
Tolerància
Frustració
Habilitats
Socials
Capacitat
Autocontrol

A nivell diagnòstic….
Valoració Inicial
Exploració Psicològica i Neurològica
Observació de la Conducta
Anamnesis. Conèixer Desenvolupament
Conèixer Comportament a casa, escola, relacional i social...
Dificultats Desenvolupament o Signes de Risc
Intervenció Terapèutica (TRACTAMENT MULTIMODAL)
Controls de Seguiment Evolutiu
El procés diagnòstic en primera infància és un procés evolutiu i dinàmic.
Per això es va realitzant un seguiment per anar valorant l’evolució
que es va produint en el desenvolupament del nen@

DESCRIPCIÓ PROBLEMA.
PREOCUPACIÓ PARES
• Mogut, no para mai quiet
• Impulsiu, actua sense pensar
• Despistat, No para atenció, , No fa cas
• Rebequeries
• Baralles amb els altres
• Dificultats Menjar i Regulació de la Son
• Anar i Tornar de l’Escolal
• Sortides: Anar a casa familiars, Festes Aniversari, Excursions,
Vacances....
• Evitar els Perills

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA.
PREOCUPACIÓ EN RELACIÓ AL NEN/A:
• Dificultats Emocionals
• Labilitat Emocional
• Baixa Tolerància a la Frustració
• Baix Nivell Autoestima
• Alt Nivell Ansietat
• Pors i Temors
• Dificultat en les Relacions Familiars
• Dificultats adaptació, , relació i
rendiment a l’escolal

ATENCIÓ i PRECAUCIÓ !!!
Dificultat establir diagnòstic en aquestes edats ja que a nivell evolutiu l’alt l
nivell d’activitat, d
la impulsivitat i la inatenció, , poden ser conductes comuns
en algun moment del dia de la majoria de nens d’aquestes d
edats.
El DSM-IV
IV-R refereix que els nens pre-escolars
escolars amb TDA/H es diferencien
del nens petits normalment actius en que les dificultats:
Es produeixen en 2 ó més ambients.
La Duració, la Persistència i Intensitat Simptomatologia.
La Repercussió Funcional en les activitats familiars, socials, escolars .
Interfereixen en l’àmbit familiar, social, escolar.
No s’expliquen per la presència d’altres dificultats del
Desenvolupament.

Signes d’Alertad
PRIMER ANY
• Nens ploraners i fàcilment f
irritables.
• Reactivitat elevada als estímuls auditius.
Sol evidenciar-se
retrospectivament
quan es recullen
les dades en
història clínica
• Problemes en el ritme del son i durant els menjars.
• Poca adaptabilitat a canvis de rutina
• Resistència a les atencions habituals de l’adult. l
• Reclamen de forma continuada i absorbent als adults de referència.

Signes d’Alertad
SEGON ANY
Alt nivell Activitat. Mogut, poc prudent.
Activitat poc organitzada.
Sembla no escoltar.
Canvia sovint de joc.
Necessita una supervisió constant
Nens difícils de contenir i controlar
Li costa entretenir-se una estona amb la mateixa activitat.
Reclama molta atenció realitzant demandes continues.

A PARTIR TERCER ANY
Signes d’Alertad
Tendència ncia Impulsiva (actua sense pensar)
No pot esperar, necessita una resposta
immediata a les seves demandes.
No canvia el seu comportament quan li criden l’atencil
atenció.
Baixa capacitat escolta, Li costa seguir instruccions o adaptar-se a les
demandes dels altres.
Menors habilitats socials (Li costa compartir,
Molesta als altres i es fica en moltes baralles...)
Dificultats en rendiments en tasques escolars. Dificultats per prestar p
o
mantenir l’atencil
atenció.
Escassa consciència ncia de perill. Propensió a patir nombrosos accidents

Què volem aconseguir?
Disminuir la freqüè
üència, la intensitat i la duració
de les conductes.
Facilitar estratègies
per millorar els aspectes
emocionals, conductuals, , relacionals i socials.
En col·laboraci
laboració amb els adults de referència del
nen@ (la família,l
lia,l’escola, els professionals...)

TRACTAMENT MULTIMODAL
Intervenció
Psicològica
Treball amb
la família
Intervenció
Psico
Pedagògica
En relació
amb el nen
Intervenció
Farmacològica
Coordinació
amb l’escola

6.1

L’estat emocional del nen/a
• Presenta dificultats en quan a:
• Labilitat Emocional
• Alt nivell ansietat
• Baix nivell Seguretat Personal
• Baix Nivell Autoestima
• Baixa tolerància a la Frustració
• Alt nivell Autoexigència (Perfeccionisme)
“La seva capacitat de fer està relacionada amb que
l’altre cregui que ho farà bé”
(A. Lasa)

Objectius Específics.
•Aspectes Emocionals
•Potenciar Benestar Emocional nen@
•Afavorir Seguretat i Confiança
•Potenciar Nivell Autoestima
•Augmentar la Tolerància a la frustració

Estratègies per Afavorir Seguretat Personal
Crear ambient de tranquilitat i confiança.
a.
Respectar els ritmes propis de cada nen.
Estar a prop i contenir emocionalment al nen quan plora o
s’enfada.
ESCOLTA ACTIVA. . Escoltar, Entendre i Interpretar la
conducta i actituds del nen i Posar paraules als seus
sentiments i emocions.
Poder oferir un espai (joc, dibuix....) on pugui representar els
seus desitjos, sentiments, emocions...

Estratègies per potenciar l’Autoestimal
Autoestima….
• Acceptar al nen tal com és. Tractar-lo amb respecte
• Confiar en les seves capacitats
(Il·lusi
lusió Anticipadora (A. Lasa)
(Efecte Pigmalió) (Rosenthal y Jacobson, 1968)
• Potenciar i reforçar els aspectes positius i allò que ha fet béb
• Ser valorat pels seus esforços
os
• Ajudar-lo a acceptar les seves limitacions
• Fomentar Pensament Positiu
• Disminuir les seves autoexigències
• Comunicació assertiva
• Evitar missatges negatius
• En lloc d’avaluar,
descriure el que veiem i el que sentim

Estratègies per Augmentar la Tolerància
a la Frustració
• Ajudar-lo a potenciar la seva capacitat de resolució
de problemes (falta metodologia procediments
adequats)
“Saben el que han de fer però no sempre
fan tot el que saben”
Sam Goldstein (1998)
• Aprendre dels errors, és s important poder parlar que
els errors són s n part del procés s d’aprenentatge.
d
• Parlar amb ells sobre les seves dificultats

Dificultats aspectes relacionals i socials
Poc control de les emocions: reaccions desmesurades, imprevisibles
es
Baixa capacitat contenció dels propis impulsos, desitjos, pensaments (vol
obtenir gratificacions immediates)
Els hi costa acceptar les pròpies dificultats
Costa flexibilitat pensament (costa canviar idea)
Dificultat de posar-se se en el lloc de l’altre l
(Atribucions errònies) i tenir en compte a l’altrel
Dificultat per acceptar l’ajuda l
dels altres
Depenent de l’altre, l
fan relació d’exigència

Dificultats Adaptació Social
Dificultats en atenció compartida (li costa compartir i tenir en compte
l’altre)
Problemes per seguir instruccions, complir les normes, per portar r a
terme els seus propis plans...
Sol comportar-se de manera molesta pels
altres, pel que sol rebre moltes recriminacions,
des de ben petit.
És s percebut com difícil de tractar i amb el temps
li costa cada vegada més m s establir i conservar
amistats. Sol ser refusat pels altres i poc valorat.

Objectius Específics
fics.
Aspectes Relacionals i Socials
Reflexionar sobre la seva pròpia conducta i el seu impacte en els altres.
Autoregulació emocions per no actuar impulsivament.
Anticipació de les conseqüè
üències dels seus actes.
Dirigir la seva conducta per aconseguir una fita.
Millorar les habilitats socials. Assertivitat.
Aprendre de experiències passades
Aprendre a pensar la manera de resoldre els conflictes.

Estratègies per Millorar
les Habilitats Socials
Objectiu:
Ensenyar als nens conductes
més s eficaces que puguin ser
utilitzades en diferents situacions
socials
Estratègies:
Promoure les Habilitats
socials Bàsiques. B
Tipus Habilitats:
Socials
• Saludar
• Donar les Gràcies....
Habilitats per compartir i cooperar
amb altres persones
• Demanar ajuda
• Esperar torns
• Relacionar-se amb els altres
• Atenció compartida
• Compartir materials
• Posar-se se d’acordd
• Disculpar-se....
se....
Internalitzar i Generalitzar
les normes.
Habilitats Conversacionals
• Iniciar i Mantenir converses
• Resolució verbal dels conflictes
• Dir que no....

Comportament a l’Escola
• Dificultats d’Adaptacid
Adaptació a escola i altres activitats
• Tenen problemes per compartir i esperar
• No paren de parlar i constantment interrompen als altres
• No para assegut a la cadira
• No fa cas del que li diuen
• Es porten malament freqüentment
entment
• Dificultats Rendiment Escolar
Presenten un rendiment escolar variable, tan en qualitat,
quantitat i rapidesa, fet que comporta un desconcert per
part dels mestres.
Presenten dificultats per atendre, seguir instruccions i
mantenir la motivació.
• Dificultats en la Relació Companys
• Baralles amb els altres nens
• Tenen problemes per conservar els amics

Dificultats a les que s’enfronten
en relació als aprenentatges
FUNCIONS EXECUTIVES
Habilitats cognitives que permeten: PLANIFICACIÓ, , FLEXIBILITAT,
MEMORIA DE TREBALL, MONITORITZACIÓ, INHIBICIÓ
Dificultats per organitzar la informació degut a: a
• Dificultades Atencionals.
• Aprendre i recordar allò après
• Major sensibilitat a les variacions del context o de l’ l ambient de
treball.
Falta de estratègies en la solució de problemes.
Conducta impulsiva. DESEO-ACT
ACTÚO vs. DESEO-PIENSO
PIENSO- ACTÚO

Objectius Específics
L’ambient i l’entorn l
i Les activitats i el joc
Potenciar i Mantenir la Capacitat d’Atencid
Atenció i
Concentració
Augmentar la Motivació
Resolució de Problemes:
Planificació, , seqüenciaci
enciació i anticipació de les tasques i la
informació.
Altres aspectes a tenir en compte en funció de es capacitats del nen@:
llenguatge, treball a nivell gràfic, motricitat fina....

L’AMBIENT I L’ENTORN
Procurar un entorn tranquil, estable, ordenat
i sense masses canvis i un ambient facilitador.
Situar-lo a prop del mestre/educador, apartant-lo de
murals i finestres.
•Qualitat Entorn:
•Tranquil
•Relaxant
- Horaris
- Rutines diàries
Organització Entorn:
Espai
•Estructurat
•Estable
•Ordenat

Les activitats i el joc
BREVETAT
VARIETAT
Activitats de curta duració
Activitats atractives
Fraccionar tasca en parts
petites i anar elogiant cada petit
pas
Absència d’Estd
Estímuls
Pertorbadors
Permetre estones de descans o
pauses
Els continguts dels
aprenentatges s’incorporen
s
amb més m s facilitat si són s
motivadors i significatius pel
nen@.
• Presentació de la informació
de manera ràpida r
i visual.
Recordatoris visuals per saber
que ha de fer en cada moment
( Fotografies, Dibuixos,
Imatges...)

Les activitats i el joc
MISSATGES
ADAPTACIÓ
Establir contacto ocular o
proximitat física. f
Objectius realistes adequats a
les possibilitats del nen.
Assegurar-nos que el nen ens
escolta quan li parlem.
Demanar una cosa cada
vegada.
Activitat adaptades a les
possibilitats del nen en el
moment de fer una tasca en
funció del moment en que es
trobi i del temps que necessiti
Missatges clars, breus,
precisos i concrets. Frases
senzilles i llenguatge positiu
Explicar al nen què és s el que
s’espera
d’ell.
Permetre la utilització de
respostes actives que
impliquin moviment a part de
l’expressió verbal
Donar explicacions al nen/a
adequades al seu nivell edat.

Estratègies per Potenciar i Mantenir
l’Atenció i la Concentració
Enquadrament Activitat
Prèviament, descriure i explicar el què s’ha de fer al nen per saber com és
el
joc o activitat que va a realitzar.
Ressaltar Informació
Emfatitzar els elements, moments o situacions més m s significatius de la
tasca.
Oferir Demostracions.
Raonaments Alternatius.
Responsabilitzar progressivament al nen@ de la seva actuació
davant la tasca.

Estratègies per Augmentar la Motivació
El nen escull les activitats o jocs a utilitzar.
Intercalar tasques de “manteniment” entre les de nova
adquisició.
Reforçar els intents de respondre i no només s les respostes
correctes.
Les alabances es donen de forma immediata i contingent.
Aprenentatge Funcional i Significatiu (Ausubel)

L’Habilitat de Resolució de Problemes
L’objectiu
és s dedicar un temps a “parar i pensar” abans d’actuar, d
en un intent
d’incrementar el seu autocontrol.
Moltes vegades no es tracta de no tenir els coneixements o habilitats, itats, sinó en
no tenir les habilitats per organitzar les activitats.
PARAR PENSAR FER

6.2

Situació Escolar
Coordinació amb els adults de referència
del nen@ (família, professionals…).
Consensuar pautes d'actuació davant
determinades conductes del nen@ en
diferents situacions.

ESTRATEGIES D’INTERVENCIÓ
ELS LÍMITS EDUCATIUS
Han de Ser:
ESTABLES
CONSISTENTS
EXPLÍCITS
PREDECIBLES

Actituds Generals de l’adult cap al nen@
Tenir Perseverança, a, Serenitat i Paciència.
Actuar amb Flexibilitat.
Comprensió de les dificultats del nen@. Tenir una imatge real
del nen (amb els seus aspectes positius i negatius)
Valorar els esforços os del nen@.
Destacar i potenciar els aspectes positius del nen.
Prioritzar i alabar el que fan bé, b , dir el que fan béb
i com
estan de contents perquè ho fan així i evitar emfatitzar
les conductes inadequades.

Actituds Generals de l’adult cap al nen@
Davant de conductes inadequades es respon amb
comportaments concrets i previstos pel nen.
Tenir cura de els com parlem i del lloc on els hi parlem
Ajudar en el control de la seva conducta i a pensar en les
conseqüè
üències dels seus comportaments.
Ajudar al nen en el procés s d’adaptacid
adaptació a l’aula l
i a l’escola. l
Potenciar les relacions amb els companys i la integració en el
grup.
Mantenir-se atent als indicadors de tensió, , excitació del nen@
per ACTUAR DE FORMA PREVENTIVA.

Finalment dir…..
La dificultat pot emmascarar l’ l existència
de capacitats insospitades, només és
necessari que les busquem i les
potenciem.
La dificultat ha d’estar d
compensada
mitjançant ant el desenvolupament d’altres d
aspectes personals propis del nen/a…..