La conducta a la primera infància

LA CONDUCTA EN LA
PRIMERA INFÀNCIA. NCIA. COM
ESTABLIR LÍMITS L
ALS
INFANTS DE 0 A 3 ANYS.
Ariadna Ramírez i Mallafré.
Psicòloga CDIAP Parc Taul í.
Hospital de Sabadell.

INTRODUCCIÓ

EL NEN DE 0-30
3 ANYS
‣ És important tenir en compte
que:
Les expectatives sobre el
comportament del nen i la
forma dactuacid
actuació envers ell
varien en funció de les
diferents edats o etapes del
seu desenvolupament.

DIFERENTS ETAPES
‣ El nadó de 0-60
6 mesos aprox.
No és s convenient aplicar disciplina.
Deixar-lo plorar no el fa aprendre.
Respondre quan plora no és s consentir-lo.
‣ El nen que comença a a caminar
No tét
control dimpulsos, d
no planifica, no tét
sentit del perill,
Prevenir situacions de perill o conflicte i
començar a marcar límits l
(desaprovació verbal
breu: no).

‣ El terrible nen de dos anys
Les dificultats provenen de:
-la seva necessitat d explorar, aprendre, tornar -se més m
independent.
-la incapacitat per jutjar els seus propis actes.
Entendrel fa més m s fàcil f
el maneig de la seva conducta.
Es poden començar
a aplicar algunes tècniques.

MARC TEÒRIC

LENFOC
A-B-C
‣ De langll
anglès:
Antecedent Behavior Consequence
‣ Forma senzilla d analitzar el comportament.
‣ Cada problema es divideix en 3 parts:
A B C
Antecedents
Conducta
Conseqüè
üències
QUÈ HO HA
DESENCADENAT?
QUÈ HA FET
EL NEN?
COM
REACCIONEM?

PROBLEMES I
RECOMANACIONS

PROBLEMES BÀSICSB
SITUACIONS PROBLEMÀTIQUES:
Lhora de menjar
Lhora danar d
a dormir
Lhora del bany
Lhora de vestir-se
se
Lhora desbarjod
REBEQUERIES
Sovint desemboquen en

LES REBEQUERIES
‣ Molt freqüents
ents en ledat l
preescolar i, en la majoria de casos, poden
considerar-se se completament normals.
‣ Important entendren n lessl
essència:
Són n reaccions irades davant la frustració.
Per què es donen?
La realitat no sempre es correspon amb els nostres desitjos.
Entendre-ho requereix un aprenentatge.
Han daprendre d
a controlar el què els envolta. Això provoca
emocions fortes. Aquestes emocions es converteixen a vegades en
reaccions explosives que no es poden controlar i resulten
desbordants i molt superiors a ells mateixos.
‣ Que siguin normals no vol dir que no costin dacceptard
acceptar.
‣ Sovint es donen en el pitjor moment. . Quan ladult l
està estressat, el
nen també. . Aquell és s un bon moment perquè aparegui la
rebequeria. LestrL
estrès s fa que es desatenguin les seves necessitats del
moment i, tard o dhora, d
el nen ho farà saber.

QUÈ ES POT FER DAVANT D UNA REBEQUERIA?
‣ INTENTAR conservar la calma.
‣ Assegurar-se
se que no es pugui fer mal a ell mateix o a altres i que no
trenqui res.
‣ Ignorar / Esperar que es calmi.
‣ Quan es comenci a calmar, parlar-li li fluix dient paraules que el facin adonar
que se lentl
entén, n, intentar que respiri fons.
‣ De seguida que shagi s
superat lenrabiada, l
acaronar-lo i abraçar
ar-lo.
‣ Quan ja ha desaparegut, cal proposar una alternativa, , començar qualsevol
activitat que li interessi (necessita aferrar-se a un èxit).
QUÈ ES POT FER PER EVITAR-LES?
Evitar enfrontaments que sovint precedeixen les rebequeries à Estar atent
per saber quan les coses comencen a anar malament. Si es preveu, intentar
distreure el nen quan està a punt denrabiard
enrabiar-se.
Ser flexible a lhora l
de dir no i pensar-sho abans à Reflexionar sobre
quines coses val la pena insistir per evitar conflictes constants s amb els nens
per coses probablement insignificants.

RECOMANACIONS B ÀSIQUES
QUÈ PODEN FER ELS P ARES? COM? QUAN?
PREMIS, CÀSTIGS, C STIGS,

LA RUTINA
‣ Molt beneficiosa a tots nivells.
‣ Propociona estructura i tranquil·litat.
litat.
‣ Ajuda a satisfer les necessitats físiques f
del
nen en el moment adequat.
El nen petit funciona millor quan les coses
són n previsibles. Si no pot preveure qu è
passarà, , tot lagafa l
per sorpresa i els
canvis que percep poden fer que es rebel ·li.

LES NORMES
‣ Indispensables pel bon funcionament de la din àmica
familiar.
‣ Quan el nen no coneix les normes, t é la necessitat
dinventar-ne ne de pròpies.
‣ Cal que siguin realistes. . Shan S
dadequar d
a les
característiques del nen concret (edat o moment del
desenvolupament, tipus de car àcter, etc.).
‣ Han de ser coherents. . Cal que siguin producte d una
reflexió prèvia i dun d
consens entre cuidadors.
‣ Punts clau:
- Decidir què és s acceptable i qu è no.
- Tenir-ho sempre clar i mantenir -se ferm.

PREMIS I CÀSTIGSC
És s més m s important premiar la bona
conducta que castigar la mala conducta.
COM PREMIAR:
‣ Proximitat temporal (just després s de que es
produeixi la conducta a premiar).
‣ Amb premis materials o no materials / afectius
(un elogi, una abraçada ada o un petó, , concedir un
privilegi, etc.).
‣ Per noves conductes, premiar cada vegada que
hi hagi un esforç per aconseguir-la.

LAPLICACIÓ DE CÀSTIGSC
STIGS:
Recordar que el càstig c
no ensenya què volem
que faci sinó que només ensenya que sha s
fet
una cosa malament.
Requisits:
‣ En nens petits sha dentendre d
com la retirada
dun
privilegi.
‣ Proximitat temporal.
‣ Important fer-lo
complir.
‣ Ha de ser proporcional a lerror l
que ha comès.
‣ Tècniques: : extinció (retirada datencid
atenció) ) i Time
out (Temps-fora).

TÈCNICA DEL TIME OUT
‣ Tècnica de doble impacte: castiga al nen retirant-li latencil
atenció i
proporciona un marge de temps per maniobrar.
‣ Enviar al nen a un lloc avorrit, sense possibles reforços os positius (no
a la seva habitació).
‣ Període dexclusid
exclusió: : aproximadament 1 minut per any dedat d
del nen.
‣ Indicar-li la retirada de forma simple i directa (no més m s de 10
paraules o 10 segons).
‣ Requisits bàsicsb
sics:
Escollir les conductes a sancionar
Escollir el lloc de lexclusil
exclusió
Determinar el temps dexclusió
Medir el temps dexclusid
exclusió
Retirar latenció mentre dura lexclusil
exclusió
Establir una connexió després s de lexclusil
exclusió

CONCLUSIONS

RECOMANACIONS GENERALS
‣ És s necessari que hi hagi paciència, comprensió i tolerància.
‣ Cal motivar i ajudar el nen a tenir les conductes adequades.
‣ És s important augmentar lestructura l
i lordre l
de la casa en la mesura que sigui
possible.
‣ Cal establir rutines estables i predictibles. És s bo mantenir una rutina predictible
per tal devitar d
que es produeixin conflictes.
‣ És s important dedicar el temps necessari a leducacil
educació del nen i ser sempre un
model de conducta adequat per a ell.
‣ Les normes i expectatives que ha de complir han de ser molt clares i
adequades (tenint en compte les característiques de cada nen).
‣ Ha de rebre instruccions clares, breus i simples. A més, m
cal assegurar-se se de
que les ha assimilat.
‣ Cal fer èmfasi en els seus esforços os i en les seves millores i no tant en els
resultats obtinguts.
‣ És s bo felicitar-lo lo quan faci les coses béb
o quan faci un esforç per aconseguir-ho.
‣ És s convenient que hi hagi comunicació i acord sobre les normes per educar
entre progenitors.

NORMAL O PATOLÒGIC?
Línia divisòria entre normal i patològic NO sempre clara.
Les conductes normals:
‣ Són n temporals.
‣ Tenen un impacte mínim m
en lentorn l
del nen.
‣ La seva freqüè
üència i
intensitat disminueix amb
una mínima m
intervenció.
Podem considerar que no
és normal quan:
‣ És s persistent.
‣ Apareix en més m s dun d
entorn del nen.
‣ Interfereix en la vida
social, escolar i
familiar.

IMPORTANT RECORDAR QUE:
‣ Cada nen és s un món. m
‣ En una mateixa fam ília, amb els mateixos pares,
cada nen és s i es comporta diferent.
‣ No existeixen receptes m àgiques que funcionin per
tots els nens.
‣ Recordar sempre qui mana o qui és s ladult. l

MOLTES GRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓ.