L'altra cara de la postal brasilera - Intersindical Valenciana
L'altra cara de la postal brasilera - Intersindical Valenciana
L'altra cara de la postal brasilera - Intersindical Valenciana
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
MAIG 2008 / 212 / 19<br />
FENT CAMÍ<br />
L’administració <strong>de</strong>fuig el compromís i emp<strong>la</strong>ça a una nova mesa<br />
Ajornada <strong>la</strong> negociació per l’estabilitat <strong>de</strong> les p<strong>la</strong>ntilles <strong>de</strong>ls SPE<br />
Allioli<br />
Durant <strong>la</strong> mesa tècnica celebrada<br />
el passat 6 <strong>de</strong> maig per analitzar <strong>la</strong><br />
situació <strong>de</strong> les actuals p<strong>la</strong>ntilles<br />
<strong>de</strong>ls Serveis Psicopedagògics<br />
Esco<strong>la</strong>rs (SPE), l’administració ha<br />
lliurat un document on es constata<br />
<strong>la</strong> situació <strong>de</strong> provisionalitat. Ara<br />
mateix, hi ha més p<strong>la</strong>ces<br />
habilita<strong>de</strong>s que <strong>de</strong> catàleg. Així, en<br />
l'especialitat <strong>de</strong> Psicopedagogia, el<br />
percentatge d'habilitacions<br />
–respecte a les p<strong>la</strong>ces <strong>de</strong> catàleg–<br />
és <strong>de</strong>l 45% i en l’especialitat<br />
d’Audició i Llenguatge en supera el<br />
52%. Hi ha localitats com A<strong>la</strong>cant,<br />
Almoradí, Borriana o Castelló que<br />
tenen més <strong>de</strong> 30 professionals<br />
d’aquestes dues especialitats i<br />
s’està valorant <strong>la</strong> possibilitat <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sdob<strong>la</strong>r aquests SPE per apropar<br />
el servei als centres.<br />
L’administració ha reconegut<br />
que <strong>la</strong> situació no és bona ni per als<br />
professionals que hi treballen, ni<br />
per al servei que s’hi presta, ni per<br />
al professorat que hi vol accedir per<br />
concurs <strong>de</strong> trasl<strong>la</strong>ts.<br />
L’STEPV ha exigit compromisos<br />
concrets per estabilitzar les actuals<br />
p<strong>la</strong>ntilles i ha <strong>de</strong>manat l’aplicació<br />
<strong>de</strong> criteris objectius per<br />
transformar, abans <strong>de</strong>l proper<br />
concurs <strong>de</strong> trasl<strong>la</strong>ts, el major<br />
nombre <strong>de</strong> vacants possible. A<br />
més, ha proposat <strong>la</strong> realització d’un<br />
concurs previ per al professorat<br />
<strong>de</strong>finitiu. El Sindicat accepta que,<br />
“amb <strong>la</strong> prèvia negociació en <strong>la</strong><br />
mesa sectorial, alguns <strong>de</strong>ls actuals<br />
SPE es puguen <strong>de</strong>sdob<strong>la</strong>r i se’n<br />
creen <strong>de</strong> nous, perquè això<br />
suposaria una consolidació <strong>de</strong>l<br />
sistema i una millora <strong>de</strong> l’atenció.<br />
Caldria també que es<br />
transformaren les p<strong>la</strong>ces<br />
habilita<strong>de</strong>s en p<strong>la</strong>ces <strong>de</strong> catàleg”.<br />
L’administració no ha assumit<br />
cap compromís concret per<br />
estabilitzar les p<strong>la</strong>ntilles i ha<br />
argumentat que això és una <strong>de</strong>cisió<br />
política que <strong>de</strong>pén <strong>de</strong>l fet que, en <strong>la</strong><br />
futura llei valenciana d’educació.<br />
La nova normativa haurà<br />
d’incorporar un apartat <strong>de</strong>dicat al<br />
mo<strong>de</strong>l d’atenció psicopedagògica.<br />
Els representants <strong>de</strong><br />
l’administració han anunciat un<br />
projecte experimental <strong>de</strong> creació<br />
<strong>de</strong> centres d’especialitats i han<br />
ajornat <strong>la</strong> discussió a una propera<br />
reunió.<br />
L’STEPV ha <strong>de</strong>manat <strong>la</strong> fixació<br />
d’una data per a convocar totes les<br />
meses sectorials necessàries on<br />
negociar tota <strong>la</strong> normativa<br />
re<strong>la</strong>cionada amb el <strong>de</strong>sdob<strong>la</strong>ment<br />
<strong>de</strong>l centres actuals i <strong>la</strong> creació <strong>de</strong><br />
centres experimentals. A més, ha<br />
insisit que les p<strong>la</strong>ntilles han<br />
d’estabilitzar-se abans <strong>de</strong>l proper<br />
concurs <strong>de</strong> trasl<strong>la</strong>ts.<br />
En <strong>la</strong> mesa tècnica hi havia<br />
presents les dues direccions<br />
generals (Or<strong>de</strong>nació i Personal) i<br />
els sindicats amb representació en<br />
<strong>la</strong> mesa sectorial.<br />
Francesc Burguera, premi Vicent Ventura al<br />
compromís cívic amb el País Valencià<br />
El polític i periodista<br />
suecà presi<strong>de</strong>ix el<br />
col·lectiu Valencians pel<br />
Canvi<br />
En un acte celebrat a l’au<strong>la</strong> magna<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> Universitat <strong>de</strong> València, el<br />
polític i escriptor Francesc <strong>de</strong><br />
Pau<strong>la</strong> Burguera va rebre, per<br />
l’abril, el IX Premi Vicent Ventura.<br />
L’acte va estar presidit pel rector,<br />
Francisco Tomás, i Margarita<br />
Porcar, <strong>de</strong> <strong>la</strong> Universitat Jaume I <strong>de</strong><br />
Castelló. Ramon Lapiedra va lloar<br />
<strong>la</strong> figura <strong>de</strong>l premiat.<br />
Burguera, nascut a Sueca, és<br />
conegut sobretot per <strong>la</strong> seua<br />
activitat política i periodística. Va<br />
dirigir el Partit Demòcrata Liberal<br />
<strong>de</strong>l País Valencià i el 1977 va ser<br />
diputat per UCD al par<strong>la</strong>ment<br />
espanyol, grup que tot seguit<br />
abandonà per incorporar-se al<br />
Grup Mixt. Va ser fundador <strong>de</strong>l<br />
Partit Nacionalista <strong>de</strong>l País<br />
Valencià, <strong>de</strong>l qual fou secretari<br />
general fins a 1982. Inicià<br />
aleshores <strong>la</strong> seua tasca com a<br />
periodista en diversos diaris i<br />
agències <strong>de</strong> notícies. Des <strong>de</strong> 1983<br />
fins a 1999 va coordinar i va ser cap<br />
<strong>de</strong> premsa <strong>de</strong>ls grups<br />
par<strong>la</strong>mentaris <strong>de</strong> CiU al Senat i al<br />
Congrés <strong>de</strong>ls Diputats. En els<br />
darrers anys, ha sigut guardonat<br />
amb importants premis i<br />
reconeixements cívics i culturals.<br />
En l’actualitat presi<strong>de</strong>ix el grup<br />
Valencians pel Canvi.<br />
El premi anual en memòria i<br />
homenatge al periodista Vicent<br />
Ventura s’atorga a una persona o<br />
col·lectiu que s’haja distingit per <strong>la</strong><br />
seua trajectòria cívica, <strong>de</strong>mocràtica<br />
i <strong>de</strong> compromís amb el País<br />
Valencià. Han rebut aquest guardó,<br />
entre altres, Josep Lluís Bauset, <strong>la</strong><br />
Societat Coral el Micalet i <strong>la</strong><br />
Fe<strong>de</strong>ració Esco<strong>la</strong> <strong>Valenciana</strong>.<br />
<strong>Intersindical</strong> <strong>Valenciana</strong> rec<strong>la</strong>ma més autogovern en matèria <strong>la</strong>boral<br />
La <strong>Intersindical</strong>, en <strong>la</strong> manifestació <strong>de</strong>l 26 d’abril, a A<strong>la</strong>cant / FOTO:A.S.<br />
<strong>Intersindical</strong> <strong>Valenciana</strong> rec<strong>la</strong>ma l'establiment d'un Marc Valencià <strong>de</strong><br />
Re<strong>la</strong>cions Laborals i <strong>la</strong> plena normalització <strong>de</strong> l'ús <strong>de</strong>l valencià, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
unitat lingüística amb <strong>la</strong> resta <strong>de</strong> territoris cata<strong>la</strong>nopar<strong>la</strong>nts i l’e<strong>la</strong>boració<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> Carta <strong>de</strong>ls Drets Socials <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutadania valenciana prevista en<br />
l’actual estatut però que en<strong>cara</strong> no s’ha <strong>de</strong>splegat.<br />
També critica que el País Valencià siga l’autonomia més en<strong>de</strong>utada <strong>de</strong><br />
l'Estat Espanyol perquè <strong>la</strong> gestió econòmica <strong>de</strong> <strong>la</strong> Generalitat <strong>Valenciana</strong><br />
ha consistit a fer inversions aparador, faraòniques, és a dir, fabuloses<br />
inversions en fastuosos projectes que han concentrat molts recursos<br />
públics, mancats <strong>de</strong> viabilitat i d'un autèntic ús social, elitistes, que no<br />
busquen <strong>la</strong> consolidació d'un sector <strong>de</strong> l'activitat econòmica <strong>de</strong>l País i en<br />
mans d'un empelt d'interessos especu<strong>la</strong>tius i polítics.<br />
Exigim un ús social <strong>de</strong>l valencià i que aquest siga requisit indispensable<br />
per a l'administració pública valenciana.