L'altra cara de la postal brasilera - Intersindical Valenciana

24 / 212 / MAIG 2008
L’ÚLTIMA
Reforçar el sindicalisme
valencià, autònom i
assembleari
Després d’un procés assembleari de debats durant dos mesos que culminarà a
finals de maig amb l’elecció de les persones delegades, dos centenars de
sindicalistes es reuniran durant els dies 13 i 14 de juny a la Universitat Politècnica
de València en el III Congrés de la Intersindical Valenciana. En el congrés
intervindran com a convidades altres organitzacions sindicals, representants
d’institucions públiques, moviments socials i partits polítics.
El III Congrés de la Intersindical Valenciana
—confederació en la qual s’integren la
Plataforma Unitària de Treballadors (PUT),
el Sindicat de Treballadors de
l'Administració (STA) i la Federació de
Sindicats de Treballadores i Treballadors
del País Valencià (integrada alhora per
l'STEPV, l'STSPV i l'STAPV) — servirà per a
reflexionar sobre el projecte sindical, social
i de País, amb ponències i resolucions
sobre l’acció sindical, el model productiu
valencià, la salut laboral o els estatuts,
amb propostes per a reactivar el model de
sindicalisme nacional, confederal, autònom
i assembleari, entre altres qüestions.
El congrés constitutiu de la Intersindical
(2002) va establir que l’expansió del nou
projecte sindical era compatible amb
l'autonomia i els trets identitaris de cada
organització confederada. Cada sindicat
mantenia, per tant, la sobirania plena, amb
les estructures i línies d'actuació
característiques.
Els debats del segon congrés van
aprofundir en eixos com el compromís amb
el pacifisme, la defensa dels sectors més
desfavorits, la promoció de la salut i la
seguretat en el treball, la defensa dels
serveis públics, la denúncia de la
precarietat laboral i un seguit de principis
ideològics, com ara l'autonomia sindical, la
construcció nacional i la defensa d’un marc
valencià de relacions laborals. Aquest
congrés també va abordar les estratègies
d'expansió del Sindicat i va obrir les portes
a la incorporació d'altres organitzacions.
S'hi va aprovar una carta de relacions amb
el Sindicat Ferroviari (SF) i s’hi va constituir
el Sindicat de Treballadores i Treballadores
de la Indústria, el Comerç i els Serveis
(STICS), organització a què s’afilien les
persones i els col·lectius del sector privat
identificats amb el projecte de la
Intersindical.
L’alternativa sindical
Set anys després de la seua constitució, la
Intersindical Valenciana representa una
alternativa sindical per a molts treballadors
i treballadores, una opció compromesa
amb els reptes de la societat del segle
XXI que té una experiència suficient, derivada
de les lluites que han protagonitzat
les organitzacions que la integren.
Des de 2002, la Intersindical s’ha
esforçat per consolidar i cohesionar un
model sindical de classe, nacional,
autònom, sociopolític, democràtic,
assembleari, reivindicatiu, confederal,
Intersindical manté el seu compromís amb el pacifisme, la
defensa dels sectors més desfavorits, la promoció de la salut i la
seguretat en el treball, la defensa dels serveis públics, la
denúncia de la precarietat laboral, l'autonomia sindical, la
construcció nacional i la defensa d’un marc valencià de relacions
laborals
internacionalista i solidari, plural i
progressista, igualitari i ecologista, un
conjunt de trets identitaris que continuen
vigents.
Durant aquest temps, la Intersindical ha
eixamplat la seua presència en els centres
de treball, en els moviments socials i en el
conjunt de la societat valenciana. Els
avanços, però, no han sigut fàcils.
L’organització ha estat present en les
plataformes unitàries i les lluites socials i
polítiques, tant en el àmbit general del País
Valencià, com en les comarques i les
poblacions.
El medi ambient i l'ecologia, la defensa
del serveis públics, el feminisme,
l'alliberament nacional, la defensa del
valencià, els moviments socials o els
fòrums socials, són alguns fronts en què ha
treballat. El repte en els pròxims anys és
convertir la Intersindical en un referent
conegut i útil per al conjunt de la classe
treballadora valenciana.
Nous reptes
Les ponències del tercer congrés plantegen
la necessitat de disposar d’un model
productiu i social propi que supere els
actuals models. També estableixen les
línies de l'acció sindical, l'horitzó que
orienta tots els treballs desplegats des de
les bases per les seccions sindicals.
Defineixen alguns punts clau de la política
sindical per al pròxim període, com ara la
reivindicació d’un marc valencià de relacions
laborals. A més, aborden altres
temes: els canvis en la legislació reguladora
de la representació sindical; el reconeixement
de la pluralitat sindical; la definició
de les actuacions envers les condicions
laborals i la precarietat laboral; la necessitat
d’un treball saludable i la prevenció i la
lluita contra la violència en el treball i la
sinistralitat laboral; el treball amb els
moviments socials; els drets socials; les
polítiques d'igualtat.