i despresde l'eso quÃ¨ - IES NarcÃs Monturiol

I DESPRÉS DE L’E.S.O, QUÈ ? 

CURS 2.011/2.012 

NOM: 

GRUP:

INS Narcís Monturiol - Figueres 

ÍNDEX 

1:- JUSTIFICACIÓ ............................................................................................. 4 

1:- JUSTIFICACIÓ ............................................................................................. 5 

2:- EL MEU MÓN ............................................................................................... 5 

3:- ELS INTERESSOS...................................................................................... 6 

4:- LES APTITUDS .......................................................................................... 10 

5:- PROGRAMA D’ORIENTACIÓ BRÚIXOLA ................................................ 12 

5.1:- Perfils professionals de Holland ..............................................................................................12 

5.2:- Grups ocupacionals ....................................................................................................................13 

5.3:- Àrees o matèries...........................................................................................................................15 

5.4:- Aptituds ..........................................................................................................................................15 

5.5:- Valors ocupacionals....................................................................................................................16 

6:- QUALIFICACIONS ..................................................................................... 17 

7:- ESTRUCTURA DEL SISTEMA EDUCATIU............................................... 20 

8:- ESTUDIS DE RÈGIM ESPECIAL............................................................... 22 

8.1:- Idiomes............................................................................................................................................22 

8.2:- Esports............................................................................................................................................22 

8.3:- Ensenayments artístics .............................................................................................................25 

9:- L’IOC .......................................................................................................... 25 

10:- EL BATXILLERAT ................................................................................... 26 

11:- CICLES FORMATIUS DE GRAU MIG ..................................................... 28 

12:- TAULA RODONA SOBRE ELS BATXILLERATS ................................... 30 

13:- TAULA RODONA SOBRE CICLES FORMATIUS................................... 33 

I després de l’ESO, què? - 2 -


14:- PQPI ......................................................................................................... 35 

15:- PRESA DE DECISIONS........................................................................... 37 

15.1:- Determinar els objectius ..........................................................................................................37 

15. 2:- Recollir la informació...............................................................................................................37 

15.3 :- Analitzar les possibles opcions ............................................................................................38 

15.4:- Decidir-se per una opció..........................................................................................................39 

17:- BUSQUEM FEINA.................................................................................... 43 

17.1:- intermediaris del mercat laboral. ...........................................................................................44 

17.2:- La recerca directa. .....................................................................................................................45 

17.3:- Quadre resum canals de recerca de feina..........................................................................47 

18:- ANÀLISI D’UNA OFERTA........................................................................ 49 

19:- PRESELECCIÓ I SELECCIÓ ................................................................... 50 

19.1:- Eines i procediments de selecció..........................................................................................50 

20:- :- LES OPOSICIONS................................................................................ 54 



1r BLOC: 

AUTO 

CONEIXEMENT 



1:- JUSTIFICACIÓ 

Aquest dossier pretén ajudar-te a tu i a la teva família a sospesar el ventall de 

possibilitats que s’ofereixen en acabar l’ensenyament secundari obligatori, i al 

mateix temps que t’adonis de les repercussions que una decisió d’aquest tipus 

té per al teu futur. 

La decisió que prenguis depèn d’un munt de factors, no només de les teves 

aptituds, sino també de les emocions, les aspiracions i d’altres factors menys 

racionals propis de l’ésser humà. 

Amb aquest dossier i aquestes sessions pretenem educar-te i preparar –te per 

a la presa de decisions, 

Pretenem ser una ajuda, un reforç per decidir l’opció posterior en acabar l’ESO, 

ja sigui continuar amb els estudis o la menys improbable (per la situació 

econòmica) incorporant-hi al món laboral. 

El contingut d’aquest dossier vol donar-te un espai per reflexionar, avaluar-te, 

orientar-te i ser una guia que t’ajudi a solucionar dubtes. 

Està vertebrat en diversos eixos que es complementen amb tot el que vas fer el 

curs passat a l’optativa d’orientació. No repetirem tots els temes 

d’autoconeixement i incorporem un relacionat amb el món laboral ja que la 

majoria de vosaltres aviat tindreu edat per començar a treballar ja sigui de 

manera permanent o només durant l’estiu- i és important que tingueu en 

compte alguns aspectes rellevants tant a l’hora de buscar feina, com a l’hora de 

presentar-te com un cop has començat ja a treballar. 

Relaciona tot el has aprés i ja podràs prendre una decisió. 

2:- EL MEU MÓN 

“Yo soy yo y mis circunstancias” 

Ortega y Gasset 

La decisió que prenguis sobre el teu futur està directament relacionada amb la 

teva família: en com pensa, com pot ajudar-te, quina situació té,... 

Pensa les següents qüestions i si alguna d’elles pot ser un obstacle per prendre 

una decisió d’acord als teus interessos parla amb el teu tutor o tutora. 

1:- Situació econòmica de la teva família. 

2:- Espectatives sobre les possibilitats educatives: 

• Són realistes 

• Molt negatives 



• Massa positives 

• La idea que la teva família té dels estudis cap a tu és de: 

- acabi els estudis obligatoris i faci el que vulgui. 

- faci altres estudis per arribar a ser independent. 

3:- Relació amb la teva família: parles del teu futur, del que vols,… 

4:- Quines espectatives de futur té per tu la teva família? 

5 :- En què pot ajudar-te la teva família? 

3:- ELS INTERESSOS 

Ja has fet altres qüestionaris semblants en aquest. Si creus que és necessari 

fer-lo perquè ja tens clar què t’interessa, no ho facis. Si creus que et pot aportar 

alguna cosa, já ho saps!!!. 

QÜESTIONARI D’INTERESSOS 

Marca amb una creu el sí o el no segons quina sigui la teva resposta. Has de 

contestar totes les preguntes i només pots escollir entre la resposta afirmativa o 

negativa. Davant del dubte, intenta decantar-te cap a una o un altra resposta. 

1:- M’agrada construir, arreglar, muntar... esines, objectes 

2:- M’interessa el món de l’educació 

3:- Considero l’economia un aspecte importantíssim 

4:- M’agradaria tocar un instrument 

5:- M’apuntaria a visitar el Museu de la Ciència 

6:- Col.laboraria en campanyes destinades a ajudar a persones 

marginades 

7:- Dirigiria un negoci propi: botiga, restaurant, etc 

8:- M’agrada el mateix tipus i ritme de treball cada dia 

9:- M’oferiria a arreglar els petits electrodomèstics que es fan malbé 

cada dia 

10:- M’ho passo bé analitzant el perquè de les coses 

11 :- M’apuntaria en una activitat organitzada pel centre excursionista 

12:- M’agradaria formar part d’una companyia de teatre 

13:- Participaria en una excursió llarga a peu 

14:- M’interessaria un treball en el qual tingués una relació directa amb 

la gent 

15:- M’agradaria seleccionar i dirigir els treballadors d’una empresa 

16:- Treballaria en un taller de mecànic durant les vacances 

17:- M’interessen aquelles activitats que es poden dur a terme dins el 

mar 

18:- Em divertiria rebent i transmetent encàrrecs telefònics en una 

Sí No 



centraleta d’oficina 

19:- M’agradaria encarregar-me d’una caixa registradora en una botiga 

20:- M’agradaria cuidar persones malaltes o animals ferits 

21:- M’interessaria conèixer perosnes que es dediquessin a la projecció 

i construcció d’obres 

22:- M’agradaria fer un treball d’estudi de la música o la pintura 

23:- M’oferiria a arrglar un rellotge fet malbé 

24:- L’assignatura de dibuix és una de la que més m’agrada 

25:- Prefereixo activitats numèriques, on intervinguin les matemàtiques 

26 :- M’interessa el treball de pagès 

27:- M’agradaria vendre en una botiga 

28:- M’apuntaria a un concurs de contes i poesia 

29:- M’interessaria un treball de tipus administratiu 

30:- Sabria arreglar un endoll fet malbé 

31:- M’interessaria investigar els efectes negatius de la contaminació 

32:- Em compraria un llibre d’arquitectura 

33:- M’agradaria ser metge 

34:- M’ho passaria bé dirigint un problema de ràdio 

35:- Em presentaria en un concurs de fotografia 

36:- M’interessaria conèixer el funcionament dels cotxes 

37:- Em compraria eines per fer treballs de bricolatge 

38:- M’agradaria conèixer la maquinària i les eines que es fan servir al 

camp 

39:- Estic interessat per la política 

40:- M’agradaria ser monitor d’un esplai 

41:- L’Educació Física és una de les meves assignatures preferides 

42:- Em preocupen les qüestions socials: gent gran, pobresa, 

problemes del barri,... 

43:- Estaria satisfet treballant en la finestreta d’un banc 

44:- M’agradaria portar la iniciativa en les converses 

45:- M’oferiria per fer un dibuix per a la revista del centre 

46:- M’interessen temes d’estadística 

47:- M’apuntaria a un curset de socorrisme 

48:- Em diverteix passar els treballs a l’ordinador 

49:- M’agrada el món de la Tecnologia 

50:- Escolto i ajudo els companys i les companyes quan ho necessiten 

51:- M’ho passaria bé treballant en un gimnàs 

52:- Assistiria a un curset de jardineria 

53:- M’agradaria col.laborar en una investigació 

54:- M’oferiria voluntari per ordenar llibres en un arxiu 

55:- M’agradara ser químic 

56:- Em compararia un microscopi 

57:- M’agradaria vendre bitllets en una agència de viatges 

58:- Em dedicaria a vendre i llogar cases, pisos, etc 

59:- Gaudirai fent un experiment de laboratori 

60 :- M’agradaria ser monitor d’una activitat esportiva 

61:- Dedicaria part del meu temps a ajudar a trobar feina a les persones 

que ho necessiten 

62:- M’agradaria classificar les entreades i sortides de mercaderies en 



un ordinador d’una oficina 

63:- M’apuntaria a collir raïms a l’època de la verema 

Full de respostes del qüestionari d’interessos 

Els números que trobaràs a continuació corresponen a les preguntes que has 

respost en el qüestionari d’interessos. 

• Copia la resposta al costat de cada número. 

• Tot seguit, compte en cada àrea el nombre de respostes afirmatives i escriu 

el resultat a la casella on diu: total de respostes afirmatives. 

ARTÍSTICS 

MECÀNICS 

4 12 1 9 

21 22 16 23 

24 28 30 36 

32 35 37 38 

45 49 

Total respostes afirmatives: 


SOCIALS 

RELACIONALS 

2 6 3 7 

20 33 14 15 

40 42 27 34 

47 50 39 44 

61 58 



CIENTÍFIC 

AIRE LLIURE 

5 10 11 13 

25 31 17 26 

46 53 41 51 

55 56 52 60 

59 63 



ADMINISTRATIUS 

8 18 

19 29 

43 48 

54 57 

62 





Perfil d’interessos 

Atístics Mecànics Socials Relacionals Científic A. Lliure Administratiu 

Aproximació a cada àrea d’interessos: 

Artístics: Impliquen sensibilitat artística i creativitat. Acostumen a ser persones 

amb interès per inventar, investigar i crear: músic, decorador, dissenyador, 

pintor, fotògraf, artista, arquitecte, enginyer industrial, escriptor,etc. 

Mecànics: Abracen habilitats de precisió. Tendeixen a ser persones pràctiques 

que treballen amb eines i objectes: interessats per la tecnologia: electricista, 

mecànic, rellotger, enginyer elèctric, paleta, tècnic de telecomunicacions, etc. 

Socials: Estan encaminats a a judar els altres. Solen ser persones sensibles a 

les problemàtiques socials: sociòleg, psicopedagog, professor, assistent social, 

metge, infermer, veterinari, fisioterapeuta, etc. 

Relacionals: Comparteixen habilitats de relació personal i social. Acostumen a 

ser persones dinàmiques, enèrgiques: relacions públiques, polític, empresari, 

venedor, locutor, advocat, periodista, economista, etc. 

Científic: Precisen observació, concentració, anàlisi, experimentació. 

Temdeixen a ser persones crítiques, estudioses,...: investigador, químic, físic, 

biòleg, matemàtic, geòleg, etc. 

Aire lliure: Engloben tasques relacionades amb l’aire lliure. Solen ser persones 

actives, amb resistència muscular: professor d’Educació Física, jugador, 

escalador, jardiner, pagès, pescador,etc. 



Administrador: Fan referència a activitats d’oficina. Acostumen a ser persones 

ordenades i sistemàtiques: telefonista, carter, mecànograf, banquer, 

bibliotecari, immobiliari, assessor fiscal, etc. 

4:- LES APTITUDS 

Igual que passava amb els interessos, passa amb les aptituds. Si creus que 

encara has de reflexionar, aquí tens una pauta per fer-ho. 

Creiem, però, que hores d’ara i després d’haver triat itinerari aquest curs já 

deus tenir clar quines són les teves aptituds. 

APTITUDS 

DESCRIPCIÓ 

Artístiques 

Habilitat per utilitzar, combinar, representar colors, 

dibuixos, materials, dissenys. En el camp de la música: 

habilitat per tocar instruments, compondre, dansar, etc. 

Científiques Habilitat per observar, experimentar, extreure 

conclusions, anant més enllà del que captem amb una 

simple observació. 

Creativa Habilitat per inventar, realitzar coses noves, ser 

original. 

Espacials 

Habilitat per representar i entendre dibuixos en dues o 

tres dimensions, per orientar-se en la ciutat, en el camp, 

etc. 

Líder 

Habilitat per influir en els pensaments i accions dels 

altres, ja sigui parlant o amb l'exemple. 

Manuals 

Habilitat per realitzar tota classe de treballs en els quals 

es facin servir les mans i que requereixin precisió en els 

moviments. 

Mecàniques Habilitat per utilitzar eines, comprendre i reparar estris 

mecànics. 

Memòria 

Habilitat per recordar i repetir fets, imatges, sons i dades 

en general 

Numèriques Habilitat per operar amb números, realitzar operacions 

numèriques mentals, etc 

Socials. 

Habilitat per assistir, ajudar a altres persones a resoldre 

problemes socials i personals; preocupar-se pels altres, 

tenir capacitat de relació, etc. 

Verbals Habilitat per expressar-se oralment i per escrit, 

comprendre textos, etc. 

Raonament Habilitat per comprendre i descobrir la lògica dels fets, 

situacions problemàtiques, etc. 

Podríem continuar anomenant aptituds, però tampoc no volem avorrir-te. Hem 

escollit aquestes, però pensa que n'hi ha d'altres. 



Ara, passarem a fer-te unes quantes preguntes. Les has de resoldre anotant 

les teves respostes. 

Quines aptituds creus que necessita cadascuna de les professions que 

s'indiquen? 

Escriu com a mínim tres aptituds. 

Veuràs que a les caselles del final no hi ha cap professió. Estan perquè posis tu 

4 professions que et criden l’atenció i que en algun moment t’has plantejat 

dedicar-t’hi. 

Reflexiona sobre les aptituds que es precisen per exercir aquesta professió. 

Després pensa-hi si tu en tens alguna o moltes. 

POLÍTIC • . 

• . 

• . 

QUÍMIC • . 

• . 

• . 

CERAMISTA • . 

• . 

• . 

INFERMER • . 

• . 

• . 

VENEDOR • . 

• . 

• . 

DELINEANT • . 

• . 

• . 

PINTOR • . 

• . 

• . 

CAIXER • . 

• . 

• . 



MESTRE • . 

• . 

• . 

MECÀNIC • . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

• . 

5:- PROGRAMA D’ORIENTACIÓ BRÚIXOLA 

5.1:- Perfils professionals de Holland 

John Holland va introduir, a finals dels anys 70, la idea de què la tria d'una 

professió és una expressió de la personalitat. D'acord amb aquesta premissa 

va definir sis tipus o perfils personals-professionals basats en les relacions 

entre les orientacions personals identificades i els seus entorns ocupacionals. 

Els sis perfils de Holland són: 

Tipus realista 

Ambient d'oficis: Són persones que demostren interès per activitats pràctiques, 

mecàniques, que sovint exigeixen esforç físic; o bé activitats que comporten el 

contacte amb la natura (conrear cultius, tenir cura d'animals, etc.). Prefereixen 

treballar amb eines i objectes en lloc de treballar amb paraules i persones. 

Desitgen construir coses i veure resultats pràctics del seu treball. Normalment 

no busquen el contacte social i eviten fer-se notar. Entre les ocupacions 

típiques d'aquesta categoria trobem: agricultura, mecànica, fusteria, conducció 

de vehicles, etc. 

Tipus intel·lectual 

Ambient científic: Els agrada observar i experimentar per comprendre els 

fenòmens que els envolten. Resolen els problemes amb l'ús de les idees i el 



llenguatge. Valoren altament les matemàtiques i el treball científic en general. 

Tendeixen a ser persones curioses, reflexives, analítiques, teòriques, crítiques, 

estudioses i metòdiques. Sovint els agrada treballar sols. Se senten atrets per 

professions relacionades amb la química, l'arquitectura, la biologia, la medicina, 

etc. , i la investigació en general. 

Tipus artístic 

Ambient artístic: Es relacionen amb l'entorn o ambient físic i social emprant els 

seus sentiments i la seva intuïció i imaginació. Demostren interès per activitats 

creatives. Freqüentment prefereixen un estil de vida no convencional, valoren 

molt la independència i cerquen activament oportunitats d'autoexpressió. 

Tendeixen a ser introspectius. Els solen mancar habilitats de tipus 

administratiu. Els agrada el contacte amb els altres. Entre les ocupacions 

corrents d'aquestes persones hi ha les d'escriptor, decorador, músic, actor o 

actriu, etc. 

Tipus social 

Ambient social: Són persones que es preocupen pel benestar dels altres i 

mostren el desig d'ajudar-los. Generalment es relacionen bé amb tota mena de 

persones, tenen bona habilitat de comunicació interpersonal. Són comprensius, 

generosos i sensibles als problemes dels altres. Busquen oportunitats 

d'expressar el seu interès social a través d'ocupacions com les d'assistència 

social, infermeria, educació, etc. 

Tipus emprenedor 

Ambient de direcció-negocis: S'enfronten amb el món mitjançant una actitud 

audaç, dominant, enèrgica i "agressiva". Són dinàmics, segurs d'ells mateixos. 

Senten atracció per activitats que els proporcionen l'oportunitat de guiar els 

altres, persuadir-los i influir en la seva manera de pensar, o bé, convèncer-los 

perquè comprin els seus "productes". Valoren els diners, el poder, la posició 

social. Ocupacions típiques: executius, càrrecs públics, empresaris, venedors, 

etc. 

Tipus convencional 

Ambient de treball d'oficina: Adopten pautes de conducta i normes sancionades 

pels costums establerts per la societat. Prefereixen ocupacions amb deures 

clarament definits, tasques de caràcter rutinari, activitats verbals o numèriques 

pròpies del treball d'oficina. Són persones ordenades, sistemàtiques, 

perseverants i conformistes. Els camps ocupacionals més escaients a aquest 

tipus de personalitat són els de comptabilitat, arxius, telefonistes, carters, etc. 

5.2:- Grups ocupacionals 

Les diverses ocupacions o activitats s’han agrupat en 14 grups ocupacionals. 

Cada grup inclou un conjunt de professions que tenen aspectes comuns. 

Aquestes s’indiquen a tall d’exemple i són només algunes de les que inclou el 

grup ocupacional. 

(Cada vegada que s’esmenten noms de professions fent ús només del masculí 

o del femení, s’entén que es fa referència a ambdós gèneres indistintament) 

Oficis. Les principals característiques de les professions d’aquest grup són que 

es fan coses amb les mans, a vegades ajudats per máquines. Per tant, és 

important l’habilitat manual. Exemples de professions d’aquest grup 



ocupacional: perruquer, fuster, vidrier, modista, tapisser, ferrer, rellotger, joier, 

paleta, enguixador, etc. 

Agro-pecuària, pesca i mineria. Professions relacionades amb el treball al 

camp, la ramaderia, la pesca i la mineria. Ex: agricultor, ramader, horticultor, 

floricultor, jardiner, miner, picapedrer, pescador, agent forestal, expert en 

treballs de piscifactoria, etc. 

Transports. Professions relacionades amb els transports terrestres, marítims o 

aeris. Exs: conductor d’autobús, camioner, taxista, ferroviari, conductor de 

metro, capità de vaixell mercant, oficial de vaixell de viatgers, pilot civil, etc. 

Cossos de seguretat i serveis de protecció. Professions que tenen com a 

funcions primordials la defensa del territori, el manteniment de l’ordre públic, la 

prevenció i la investigació de conductes delictives i la protecció a les persones 

o els bens. Exs: oficial o suboficial de les forces armades, policia local, guàrdia 

civil, mosso d’esquadra, guarda jurat, guardaespatlles, vigilant, etc. 

Suport administratiu. Treball d’oficina. Agrupa treballs de gestió d’assumptes 

administratius que es realitzen en una oficina. Consisteixen en llegir, escriure, 

seleccionar o arxivar documents de caràcter administratiu. Pot implicar o no 

l’atenció al públic. Exs: empleat de banca, gestor administratiu, secretari, 

telefonista, oficial de correus, recepcionista, etc. 

Comercial (economia i negocis). S’hi engloben les professions relacionades 

amb el món del comerç, les vendes, els negocis i la vida empresarial. Exs: 

economista, comerciant o venedor, agent de canvi i borsa, assessor 

d’inversions, agent d’assegurances, direcció i administració d’empreses, 

marketing, relacions públiques, botiguer, serveis al consumidor (com 

perruqueria, hosteleria, turisme i altres), etc. 

Serveis socials. Professionals de l’Administració pública (local, autonòmica i 

central) i d’entitats privades sense ànim de lucre que s’ocupen de 

drogodependències, salut mental, vellesa, mediació familiar, infància, hospitals, 

atenció precoç, atenció primària, disminuïts, exclusió social, immigrants, etc. 

Ajuden a les persones a desenvolupar les seves capacitats. Exs: treball social, 

especialista en geriatria, educació social, etc. 

Educació i cultura. Impliquen treballs relacionats amb l’ensenyament, la 

formació cultural i la difusió d’informació. Exs: professor de primària o 

secundària, professor d’educació especial, orientador, pedagog, monitor de 

temps lliure, bibliotecari, traductor, gestió de museus. 

Humanitats i ciències socials. Professions relacionades amb l’estudi de les 

Ciències Humanes i les Ciències Socials, com per exemple: sociòleg, advocat, 

filòsof, psicòleg, filòleg, historiador, periodista, relacions públiques, turisme, 

redactor de notícies a la TV, etc. 

Ciències de la salut. Professions relacionades amb la prevenció, el diagnòstic 

i el tractament de la salut. Exs: metge, infermeria, farmàcia, veterinària, auxiliar 

de clínica, fisioteràpia, teràpia ocupacional, òptica i optometria, protèsic dental, 

etc. 

Ciències de la naturalesa i matemàtiques. Professions relacionades amb les 

Ciències experimentals o físico-naturals i les Matemàtiques. Exs: professionals 

especialistes en Biologia, Física, Química, Geologia, Ciències del Mar, 

Matemàtica, Estadística, etc. 

Tècnics i tecnològics. Agrupa les professions relacionades amb la Mecànica, 

la Tècnica, les Tecnologies de la informació i la Comunicació, i les Tecnologies 



punta en general: Les enginyeries abarquen diferents camps (industrial, 

agrònoms, forestal, materials, electrònica, telecomunicacions, camins, etc); les 

tecnologies de la comunicació i la informació agrupen ocupacions relacionades 

amb Informàtica, Comunicacions, Telemàtica (analista de sistemes, analista 

d’aplicacions científiques, programador, expert en xarxes de comunicació i en 

Internet, etc.); altres professions en aquest grup són les vinculades a 

l’arquitectura, així com els tècnics especialistes (en arts gràfiques, automoció, 

electricitat, electrònica, tècnica del so, gemologia, etc.). 

Artístics. S’inclouen aquí les professions relacionades amb les set arts 

clàssiques: Literatura, Pintura, Escultura, Arquitectura, Música, Dansa, i Cine, i 

a més l’art dramàtic i les arts aplicades. Exs: novelista, guionista de cine, 

escultor, músic, actor, dissenyador de moda, decorador, restaurador d’obres 

d’art, etc.). 

Educació física i esports. Inclou professions com esportista professional, 

professor d’educació física, entrenador esportiu, monitor d’esquí, etc. 

5.3:- Àrees o matèries 

Matemàtiques: Àlgebra, Geometria, Càlcul, Estadística, Matemàtica aplicada a 

l’Economia, etc. 

Ciències: Física, Química, Ciències Naturals, Biologia, Geologia, Ciències de 

la Terra i del Medi Ambient, etc. 

Llenguatge: Llengua catalana, Llengua castellana, Literatura, Comentari de 

textos, Composició escrita, etc. 

Idiomes: Anglès, Francès, Alemany, Italià, Llatí, Grec, etc. 

Ciències Socials: Filosofia, Història, Geografia, Sociologia, Psicologia, 

Educació cívica, etc. 

Art: Història de l'Art, Dibuix artístic, Pintura, Escultura, Disseny, Ceràmica, 

Esmalt, Volum, Tècniques d’expressió gràfico-plàstica, etc. 

Música: Solfeig, Cant, Composició, Interpretació instrumental, etc. 

Teatre: Expressió oral, Expressió corporal, Interpretació, Direcció teatral o de 

cine, Escenografia, etc. 

Imatge i so: Fotografia, Cinema, Video, etc. 

Oficina - Comptabilitat: Mecanografia, Tècniques d'oficina, etc. 

Administració d'Empreses: Vendes, Relacions laborals, Dret Mercantil i Fiscal, 

Economia, Gestió de personal, Legislació laboral, etc. 

Treballs de Taller: Marqueteria, Impremta, Enquadernació, Macramé, Fusteria, 

Torn, Mecànica de motors, etc. 

Tecnologia: Dibuix tècnic, Interpretació de plànols, Experiments de Laboratori, 

Electrònica, Tecnologia industrial, Mecànica, Electrotècnia, etc. 

5.4:- Aptituds 

Artística: Aptitud pel dibuix, pintura, decoració, escultura, disseny, etc. 

Percepció estètica i apreciació de la bellesa. Ser imaginatiu i creatiu. 

Numèrica: Rapidesa i precisió per treballar amb nombres fent operacions 

aritmètiques, mesurant, analitzant estadístiques, etc. 

De lideratge: Aptitud per la direcció d'activitats de grup, saber prendre 

decisions, ser sol.licitat per altres per dur a terme una acció o tirar endavant 

una idea o projecte, etc. 



Musical: Saber tocar un instrument, cantar en una coral, compondre música, 

etc. 

Físico-esportiva: Habilitat en la coordinació del cos en moviment, resistència 

muscular, força, flexibilitat, agilitat, etc. 

Manual: Saber treballar amb les mans, tant en treball d'esforç físic com en 

activitats de precisió. 

Lingüística: Domini de l'expressió verbal, tant oral com escrita. Ús correcte de 

l'idioma. 

Didàctica: Saber ajudar els altres a aprendre, saber ensenyar. 

De concentració: Habilitat per mantenir l'atenció en una tasca de manera 

constant o durant força temps. Atenció als detalls. Resistència a la monotonia. 

Mecànica: Aptitud pel treball amb màquines o eines. Saber reparar aparells. 

Facilitat per a la comprensió del funcionament de mecanismes. 

De persuasió: Capacitat d'influir en les altres persones. Saber convèncer. 

Saber vendre un producte o un servei o una idea. Saber negociar. 

Matemàtica: Saber resoldre problemes matemàtics, comprensió de relacions 

numériques i de la lògica matemàtica. 

Científica: Curiositat i capacitat per la comprensió dels principis científics, 

afecció per l'observació i experimentació científiques, afany de trobar explicació 

als fets, situacions o esdeveniments, etc. 

Espacial: Saber distingir diferències de formes, de volumns, de posicions en 

l'espai. Facilitat per representar-se mentalment figures o objectes de dues o 

tres dimensions. 

Social: Relacionar-se bé amb els altres. Aptitud per treballar amb la gent. Ser 

considerat una persona amable. Saber afrontar situacions de tensió. Prevenir i 

resoldre conflictes. 

Administrativa: Aptitud per la mecanografia, la utilització de calculadores, 

processadors de textos. Habilitat en feines d'oficina en general. Ser una 

persona ordenada i sistemàtica. 

5.5:- Valors ocupacionals 

Els Valors ocupacionals són allò que la gent espera d'un treball, allò que ofereix 

satisfacció en dedicar-se a una determinada ocupació. 

Disponibilitat de temps lliure: Tenir una ocupació que permeti un horari 

flexible, que es pugui compaginar amb la realització d'altres activitats. 

Independència: Poder complir les tasques ocupacionals de manera autònoma, 

que possibiliti poder seguir les pròpies idees i conviccions. 

Assolir prestigi: Adquirir reconeixement, reputació o popularitat pels èxits 

aconseguits en el treball. Destacar entre les persones que exerceixen la 

mateixa professió. 

Altruisme: Poder ajudar els altres i facilitar el seu benestar. Solidaritat amb els 

problemes i les dificultats socials. 

Treball guiat o supervisat: Ocupació en la qual s'actuï sota la direcció o les 

ordres dels altres, sense que sigui necessari haver d'adjudicar-se 

responsabilitats. 

Creativitat: Tenir una ocupació en la qual es poden idear coses, es pot usar la 

imaginació, es pot ser creatiu. 



Relació social: Treballar amb contacte directe amb persones. Tenir 

l'oportunitat de comunicar-se amb els altres, de conèixer nova gent i de fer 

amics. 

Assumir poder i responsabilitat: Ser el dirigent o el cap del grup en el treball, 

tenir capacitat per prendre decisions, ser el líder que mana i és responsable de 

l'actuació d'altres persones. 

Seguretat en l'ocupació: Tenir un treball fix o estable, en el qual és poc 

probable que et quedis sense feina. 

Bon sou: Ser ben pagat pel treball que s'exerceix. 

Activitat rutinària: Treball que no és complicat, que està organitzat sobre la 

base de repetir tasques iguals o semblants. 

Varietat-Diversitat: Tenir l'oportunitat de fer feines diferents, de viatjar, 

d'emprendre tasques que impliquin aventura, etc. 

6:- QUALIFICACIONS 

Tornem a reflexionar sobre les qualificacions: 

• Com t’ha anat als teus estudis? 

• Estàs satisfet dels teus resultats? 

_______________________________________________________ 

• Et consideres un estudiant: 

Excel.lent Bo Regular Desmotivat Interessat 

• Quines són les teves matèries preferides? 

• Creus que tens especials capacitats per determinades matèries o àrees de 

coneixement? 

• Has tingut especials dificultats amb algunes matèries? Quines? 

_______________________________________________________ 

• A les matèries que més t’agraden és on has obtingut millors resultats? 



REFLEXIÓ SOBRE LES QUALIFICACIONS 

□ 

□ 

Les teves notes durant l’ESO han estat bones a totes les àrees 

• Si penses fer Batxillerat tingues en compte que, excepte, al 

d’Humanitats, a tots els altres t’anirà bé portar molt bon nivell de 

matemàtiques. 

• Si penses fer un CF revisa les matèries i mira quines es 

relacionen amb les àrees que has fet durant l’ESO. 

Les teves notes durant l’ESO han estat bones però millors a les àrees 

de ciències que a les de lletres. 

• Si pensens fer BTX tingues en compte que a totes les modalitats 

hi ha Llengua, Història i Idioma. A la modalitat d’Humanitats, hi 

ha a més Llatí i Grec. 

• Si penses fer un CF informa’t de les matèries que hauràs de 

cursar. 

□ 

Les teves notes durant l’ESO han estat bones però millors a les àrees 

de lletres que a les de ciències. 

• Si pensens fer BTX tingues en compte que a les modalitats 

Científic-Tecnològic i Ciències Socials hi ha Matemàtiques. 


cursar. 

Les teves notes durant l’ESO han estat regulars a totes les àrees : 

□ 

• Si pensens fer BTX planteja’t sèriament l’esforç que hauràs de 

fer. De moltes matèries es presuposa un nivell previ al que 

s’explica. 


cursar. Algunes són noves, d’altres precisen un nivell previ. 



2n BLOC: 

POSSIBILITATS 

DE 

L’ENTORN 



7:- ESTRUCTURA DEL SISTEMA EDUCATIU 



UNIVERSITAT 

CICLES 

FORMATIUS 

GRAU 

SUPERIOR 

Prova 

MÓN LABORAL 

Pujar nota 

PAU 

Prova 18 anys 

Curs d’accés a Grau 

Superior 

BATXILLERAT 

CICLES 

FORMATIUS 

GRAU 

MIG 

PQPI per sobre de 7 

PQPI 

Prova d’accés 

17 anys 

ESO APROVADA 

ESO NO APROVADA 



8:- ESTUDIS DE RÈGIM ESPECIAL 

8.1:- Idiomes 

Normativa : 

DECRET 4/2009, de 13 de gener, pel qual s'estableix l'ordenació i el currículum 

dels ensenyaments d'idiomes de règim especial. (Pàg. 2009) 

Les escoles oficials d'idiomes (EOI) són centres públics no universitaris que 

imparteixen els nivells bàsic, intermedi i avançat de diversos idiomes 

moderns. Dins el Marc europeu comú de referència per a les llengües, el nivell 

bàsic equival al nivell A2, l'intermedi equival al B1 i l'avançat equival al B2. 

Per obtenir el certificat de cada nivell, es pot optar per la matrícula oficial, que 

dóna dret a assistir a classe (en horari extensiu o intensiu) i als exàmens 

corresponents, o per la inscripció en règim lliure per fer l'examen de les 

proves en el cas dels nivells intermedi i avançat. 

Per accedir als ensenyaments d'idiomes de les EOI cal tenir com a mínim 16 

anys complerts l'any en què es comencen els estudis. També s'hi pot accedir 

amb 14 anys per estudiar un idioma diferent del que s'estudia a l'educació 

secundària. 

http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar/menuitem.ef1906fb69d36fe8e8 

5c7273b0c0e1a0/?vgnextoid=6d5c647629f2b210VgnVCM2000009b0c1e0aRC 

RD&vgnextchannel=6d5c647629f2b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD 

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/EOI_general.pdf 

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/certificats_nivell_ 

EOI.pdf 

8.2:- Esports 

http://www.xtec.es/fp/esports/index.htm 

http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar/menuitem.796f7d19c318c94cd5 

6a1c76b0c0e1a0/?vgnextoid=e0a7a3b95fe3b210VgnVCM2000009b0c1e0aRC 

RD&vgnextchannel=e0a7a3b95fe3b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgne 

xtfmt=default 

Informació general 

Per cursar una modalitat esportiva per primera vegada cal formalitzar la 

sol·licitud corresponent encara que s'estiguin cursant altres ensenyaments al 



mateix centre. Aquesta sol·licitud s'ha de presentar al centre i per a 

l'ensenyament demanat en primer lloc. 

Requisits d'accés als ensenyaments esportius 

o 

Grau mitjà 

 

Primer nivell 

Per accedir al primer nivell de grau mitjà d'una modalitat esportiva cal tenir el 

títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria (o equivalent a 

efectes acadèmics). Les persones que no compleixen aquest requisit han de 

supera una prova d'accés general. A més a més, cal superar la prova 

d'accés específica de la modalitat, disciplina o especialitat esportiva 

corresponent. 

 

Segon nivell 

Per accedir al segon nivell de grau mitjà cal haver superat el primer nivell de la 

mateixa modalitat, disciplina o especialitat esportiva i la prova específica, si n'hi 

ha. 

o 

Grau superior 

Per accedir al grau superior cal tenir el títol de tècnic o tècnica de la modalitat, 

especialitat o disciplina esportiva corresponent o tenir el títol de batxiller (o 

equivalent a efectes acadèmics). Les persones que no compleixen aquest 

requisit han de superar la prova d'accés general. 

A més a més, cal acreditar els requisits esportius de cada modalitat o 

especialitat. 

Per tenir una descripció detalla de les modalitats esportives i on s'imparteixen 

es pot consultar la pàgina web Estudiar a Catalunya. 

Per saber on estan situats els centres que imparteixen ensenyaments esportius 

es pot consultar el Mapa de centres de Catalunya 

• Alta muntanya 

• Ensenyaments professionals. Ensenyaments esportius. Grau mitjà 

• Modalitat esportiva: Muntanya i escalada 

• Àmbit professional: Esports 

• Alta muntanya 

• Ensenyaments professionals. Ensenyaments esportius. Grau superior 





• Atletisme 


• Modalitat esportiva: Atletisme 


• Atletisme 


• Modalitat esportiva: Atletisme 


• Basquetbol 


• Modalitat esportiva: Bàsquet 


• Basquetbol 


• Modalitat esportiva: Bàsquet 


• Descens de barrancs 




• Escalada 




• Escalada 






• Esquí alpí 


• Modalitat esportiva: Esports d'hivern 


• Animació d'activitats físiques i esportives 

• Ensenyaments professionals. Formació professional . Grau superior 

• Família professional: Activitats físiques i esportives 

• Àmbit professional: Serveis socials i culturals; Hostaleria i turisme; 

Esports 

• Conducció d'activitats físicoesportives en el medi natural 

• Ensenyaments professionals. Formació professional . Grau mitjà 


• Àmbit professional: Hostaleria i turisme; Esports 

• Conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural, perfil 

professional d'explotació d'estacions d'esquí 

• Ensenyaments professionals. Formació professional . Grau mitjà 


• Àmbit professional: Hostaleria i turisme; Esports 

8.3:- Ensenayments artístics 

http://www.xtec.cat/artistics/ 

9:- L’IOC 

http://ioc.xtec.cat/educacio/ 

La raó de ser de l'Institut Obert de Catalunya es troba plenament vinculada als 

objectius del Departament d'Ensenyament 



En primer lloc, l'extensió de l'educació, facilitant que pugui arribar al màxim de 

persones superant les limitacions de l'espai i del temps. 

En segon lloc, una educació que ha de posar els interessos, les necessitats i 

les possibilitats de progrés de les persones en el centre d'un model educatiu 

flexible i adaptable. 

En tercer lloc, una proposta educativa que, en col·laboració amb les altres, 

impulsa la formació al llarg de la vida. 

I, finalment, el treball compartit per presentar una oferta educativa de qualitat i 

amb voluntat de millora, que vagi incorporant les innovacions en les tecnologies 

de la informació i de la comunicació amb l'objectiu de donar un millor servei 

educatiu. 

10:- EL BATXILLERAT 

El batxillerat té dos cursos acadèmics. Aquesta etapa de formació acadèmica 

es cursa convencionalment entre els 16 i els 18 anys, però és oberta a 

persones de qualsevol edat, ja sigui de forma presencial o a distància. 

El batxillerat prepara l’alumnat per a la seva incorporació a estudis posteriors, 

tant professionals com universitaris, i per a l’accés al món laboral. 

Modalitats 

El batxillerat s’organitza en tres modalitats: 

– Arts 

– Ciències i tecnología 

– Humanitats i ciències socials 

Matèries 

El currículum de batxillerat consta de matèries comunes, matèries de modalitat 

i matèries optatives, i també del treball de recerca. 

A més, l’alumnat té assignades hores de tutoria. 

Les matèries comunes les cursa tot l’alumnat. 

L’alumne o alumna ha de triar un mínim de sis matèries de modalitat (entre 1r i 

2n), de les quals cinc han de ser de la modalitat escollida. 

L’estudiant ha de completar-ne l’horari amb altres assignatures de la mateixa 

modalitat, d’altres modalitats o amb matèries optatives. 

Treball de recerca 

L’alumnat ha de triar un tema per fer un treball de recerca, que estarà tutoritzat 



per un professor o professora, preferentment en el segon curs. 

Aquest treball, que és obligatori, contribueix a desenvolupar la capacitat de 

recerca adient a aquest nivell d’estudis, capacitat que és imprescindible 

perafrontar amb èxit opcions acadèmiques posteriors. 

Tutoria 

Cada grup classe té una hora de tutoria a la setmana. 

Avaluació 

L’avaluació és contínua (es valora el treball regular, i no la nota obtinguda en 

un examen o un treball final) i global (es valora el progrés que cada alumne/a 

ha fet des del començament, i no solament el que sap fer al final). 

Si durant el curs no s’ha pogut superar de forma ordinària alguna matèria, 

l’alumnat disposa d’una convocatòria extraordinària al final del curs. 

Pas de curs 

Per accedir al segon curs s’ha de tenir la valoració positiva de totes 

matèries cursades (totalment o parcial), amb dues excepcions com amàxim. 

les 

L’alumnat que no passi a segon curs ha de romandre un any més a primer 

curs, i l’ha de tornar cursar de nou si el nombre de matèries suspeses és 

superior aquatre. 

Si l’alumne o alumna suspèn tres o quatre matèries a primer curs, pot o bé 

repetir tot el curs o bé matricular-se de les matèries suspeses. 

L’alumnat que en finalitzar el segon curs hagi estat avaluat negativament 

enalgunes matèries, es podrà matricular d’aquestes matèries sense necessitat 

de tornar a cursar les que hagi superat. 

En acabar aquests estudis, els i les estudiants que hagin superat totes les 

matèries cursades rebran el títol de batxillerat. 

Amb el títol de batxillerat es pot accedir a: 

• la universitat (un cop aprovades les proves d’accés), 

• un cicle formatiu de grau superior de formació professional específica, d’arts 

plàstiques i disseny o d’esports, 

• ensenyaments superiors artístics, 

• el món laboral. 

Ponderacions 

http://www.gencat.cat/economia/ur/doc/doc_85655632_1.pdf 



11:- CICLES FORMATIUS DE GRAU MIG 

http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar/menuitem.d7cfc336363a7af8e8 

5c7273b0c0e1a0/?vgnextoid=0a8137a9f4f2b210VgnVCM2000009b0c1e0aRC 

RD&vgnextchannel=0a8137a9f4f2b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgne 

xtfmt=default 

Informació general 

Per cursar un cicle formatiu de formació professional cal formalitzar la sol·licitud 

corresponent encara que s'estiguin cursant altres ensenyaments en el mateix 

centre. Aquesta sol·licitud s'ha de presentar al centre i per a l'ensenyament 

demanat en primer lloc. 

Per accedir als cicles formatius de grau mitjà cal tenir el títol de graduat o 

graduada en educació secundària obligatòria (o equivalent) a efectes 

acadèmics. 

També s'hi pot accedir si s'ha superat la prova d'accés; per poder fer la prova 

cal tenir com a mínim 17 anys (o complir-los l'any en què es fa). 

Per fer la preinscripció cal: 

o conèixer el calendari de tot el procés, 

o triar el centre, 

o conèixer els criteris de prioritat (i el barem de punts) amb què 

s'ordenen les sol·licituds, 

o reunir la documentació que s'ha de presentar amb la sol·licitud, 

o presentar la sol·licitud i la documentació, 

o consultar els resultats de la preinscripció quan es publiquen les llistes 

provisionals i quan es publiquen les llistes definitives, després del 

període per presentar reclamacions, 

o consultar el centre assignat i 

o fer la matrícula. 

Tria del centre educatiu 

Abans que comenci el termini per presentar la sol·licitud d'admissió, cal haver 

triat el centre. 

Criteris de prioritat i barem 

Les sol·licituds s'ordenen d'acord amb la qualificació mitjana dels estudis que 

permeten l'accés al cicle. 

Per a l'alumnat que hi accedeix mitjançant la prova d'accés (o que no l'ha de fer 



perquè n'està exempt*) hi ha una reserva del 20% de les places; les sol·licituds 

d'aquest alumnat s'ordena d'acord amb la qualificació obtinguda a la prova. 

Si en presentar la sol·licitud l'alumne o alumna encara no ha completat els 

estudis que permeten accedir als cicles formatius, es considera la qualificació 

mitjana de tots els cursos ja fets, llevat del que s'està cursant. 

Si per una de les vies d'accés no s'ocupen totes les places, s'ocupen pel 

possible alumnat excedent de l'altra via. 



12:- TAULA RODONA SOBRE ELS BATXILLERATS 

1) Has trobat interessant l'activitat realitzada? 

SÍ, per què?: 

NO, per què?: 

2) Què és el que t'ha semblat més significatiu del que es va dir a la 

taula, i per què? 

3) Quina de les modalitats de batxillerat comentades a la taula rodona 

t'ha semblat més interessant? Per què? 

4) Qui o quins components de la taula t'han semblat que tenien les 

idees més clares i per què? 

5) El que s'ha dit sobre els batxillerats a la taula rodona coincideix amb 

el que tu t'esperaves que es diria? Per què? 

ARA ET TOCA A TU PRENDRE LA TEVA DECISIÓ... 

1) Quins estudis t’agradaria realitzar en un futur? (Pots posar-ne un o més 

d’un.) 

TINC CLAR QUE NO FARÉ BATXILLERATS 

POT SER QUE ARRIBI A DECIDIR-ME PELS 

BATXILLERATS 

TINC CLAR QUE FARÉ BATXILLERATS 

FARÉ 

ENCARA NO HO TINC CLAR. NO SÉ QUÈ 

(No cal que continuis l’exercici si has posat la creu a la 

primera casella.) 



2) Escriu a la taula següent la/s modalitat/s de Batxillerat que 

t'interessi/n més, els crèdits que consideris que hi poden estar 

relacionats i com te'n surts. 

Modalitats de batxillerat que més m’han 

interessat 

Crèdits del meu currículum 

relacionats 

Me’n surto 

BÉ 

Me’n surto 

MALAMENT 

4) Dissenya el teu itinerari 

Procediment que cal seguir: 

- Agafa els fulls d’itineraris ofertats pel centre i els fulls de descripció de les 

matèries del batxillerat i posa’ls en comúm amb els teus pares explicant-los com 

s’han d’entendre. 

- Penseu tots plegats quin pot ser el teu itinerari més adient amb l’ajuda de les 

activitats treballades (qüestionaris, exercicis, etc.). 

- Tot seguit, omple una de les pautes d’itinerari del full adjunt (pots omplir més d’una 

si dubtes entre dos itineraris possibles). 

(Recorda que has d’escriure primer les matèries obligatòries de l’itinerari escollit i 

després triar les optatives ofertades.) 



MODALITAT: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 

ITINERARI 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 

1r batxillerat 

2n batxillerat 



13:- TAULA RODONA SOBRE CICLES FORMATIUS 

1) Has trobat interessant l'activitat realitzada? 

SÍ, per què?: 

NO, per què?: 

2) Què és el que t'ha semblat més significatiu del que es va dir a la 

taula, i per què? 

3) Quin dels cicles comentats a la taula rodona t'ha semblat més 

interessant? Per què? 

4) Qui o quins components de la taula t'han semblat que tenien les 

idees més clares i per què? 

5) El que s'ha dit sobre els cicles formatius a la taula rodona coincideix 

amb el que tu t'esperaves que es diria? Per què? 

ARA HE DE PRENDRE LA MEVA DECISIÓ. 

1) Quins estudis t’agradaria realitzar en un futur? (Pots posar-ne un o més 

d’un.) 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 



2) Un cop feta la teva reflexió, contesta en quin estat de 

decisió et trobes respecte als cicles formatius. (Posa una creu on convingui.) 

TINC CLAR QUE NO FARÉ cicles formatius. 

POT SER QUE ARRIBI A DECIDIR-ME PELS cicles formatius. 

TINC CLAR QUE FARÉ cicles formatius. 

ENCARA NO HO TINC CLAR. NO SÉ QUÈ FARÉ. 

(NO cal que continuïs l’exercici si has posat la creu a la primera casella. 

3) A la taula següent els cicles formatius que t'hagin interessat més, els crèdits 

que consideris que hi poden estar relacionats i com te’n surts. 

Cicles formatius que més 

m’han interessat 

Crèdits del meu currículum 

relacionats amb cada cicle 

Me’n surto 

BÉ 

Me’n surto 

MALAMEN 

T 



14:- PQPI 

Els programes de qualificació professional inicial (PQPI) s'adrecen a joves que 

han acabat l'ESO i no n'han obtingut la titulació. 

http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar/menuitem.ef1906fb69d36fe8e8 

5c7273b0c0e1a0/?vgnextoid=0ec937a9f4f2b210VgnVCM2000009b0c1e0aRC 

RD&vgnextchannel=0ec937a9f4f2b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD 



3r BLOC: 

PRESA DE 

DECISIONS 



15:- PRESA DE DECISIONS 

A l'hora d'elegir estudis i professions s'hi han de considerar factors com ara: 

o característiques personals, 

o possibilitats existents, 

o circumstàncies socioeconòmiques 

La persona tutora i el psicopedagog o psicopedagoga del centre assessoren i 

orienten l'alumnat en els àmbits personal, educatiu i professional. Això no 

obstant, també altres persones poden informar i ajudar en la tria: la família, les 

amistats, el professorat i els especialistes en orientació educativa. 

Els quatre moments del procés de presa de decisió són: 

Determinar els objectius 

Recollir la informació 

Analitzar les possibles opcions 

Decidir-se per una opció 

15.1:- Determinar els objectius 

En general, les persones que inicien estudis postobligatoris els comencen amb 

la idea de preparar-se per accedir al món professional. Però la tria d'estudis no 

sempre té al darrere una opció professional ben definida. Moltes vegades 

l'elecció respon al propòsit de fer alguna carrera universitària, o bé de continuar 

els estudis com a alternativa a incorporar-se al món laboral. En altres 

circumstàncies es prioritza la durada dels estudis o bé que siguin compatibles 

amb el desenvolupament simultani d'un lloc de treball. 

Tot i que l'estructura del sistema educatiu ofereix la possibilitat de reconsiderar 

un canvi de l'elecció feta, cal tenir en compte que l'especialització prematura, 

de vegades comporta més inconvenients que no pas avantatges. 

15. 2:- Recollir la informació 

Per poder triar bé és imprescindible disposar d'informació completa, clara i 

actualitzada sobre l'oferta d'estudis. 

Dels estudis que puguin interessar, cal conèixer-ne: 

o les condicions exigides per accedir-hi, 

o les matèries del coneixement que hi predominen, 

o els camps professionals on tenen aplicació, 

o els centres on es poden cursar. 

Quan es pensi en un àmbit professional concret, cal tenir en compte: 



o Determinades professions es poden idealitzar 

fàcilment a partir de les informacions parcials o fictícies que arriben de 

l'entorn. És aconsellable conèixer de prop l'àmbit laboral que interessi i 

poder parlar sobre el conjunt de tasques que s'han de portar a terme 

amb professionals que hi treballin. 

o Professions ben considerades tradicionalment, tant des del punt de 

vista social com des del punt de vista econòmic, avui dia estan 

saturades i ofereixen poques opcions de treball. 

o Les oportunitats de feina cal valorar-les tenint en compte la relació 

oferta i demanda. Alguns estudis es posen de moda perquè sembla 

que tenen més perspectives de futur, de manera que, com que tothom 

els vol fer, augmenta notablement la competència i disminueixen les 

oportunitats. 

o No sempre una nova professió és sinònim de feina assegurada. Si es 

pot accedir a informació referent a les perspectives de determinades 

professions a un mitjà termini (5 o 10 anys) es pot tenir una idea més 

aproximada de la realitat que l'alumne o alumna trobarà en acabar els 

estudis. 

o Cal saber quins tipus de feina permeten desenvolupar els estudis que 

es pretenen triar. Molts cops les diferències entre professionals són 

menys significatives que les que hi pot haver entre diferents facetes 

d'una mateixa professió: aplicació pràctica, gestió administrativa o 

comercial, investigació, docència, etc. 

o El desenvolupament d'un lloc de treball demana un conjunt d'habilitats 

que moltes vegades, en els estudis corresponents, no s'ha hagut 

d'aplicar. L'exercici d'una professió exigeix molts més recursos 

d'aplicació pràctica que quan se segueixen uns estudis. Actualment, a 

Catalunya falten professionals especialitzats de grau mitjà, mentre que 

en molts àmbits hi ha, des del punt de vista de l'ocupació, un excés de 

titulats superiors. 

o Les persones amb discapacitats tenen accés a un ventall cada cop 

més ampli de professions, arran de la millora constant dels mitjans 

tècnics i materials que els permeten superar el seu desavantatge. De 

tota manera, sempre cal considerar, de les característiques d'una 

professió, aquelles que fan referència a les condicions físiques, de 

salut i d'altres, que són necessàries per desenvolupar-la. 

o Totes les persones tenen un conjunt de característiques individuals 

que les fan diferents les unes de les altres. 

o Aquestes diferències responen a factors relacionats amb la 

personalitat, és a dir, amb la manera de ser i de relacionar-se amb 

l'entorn que té cadascú, amb les aptituds o capacitats, i amb el conjunt 

d'interessos i motivacions que mouen a fer les coses. 

15.3 :- Analitzar les possibles opcions 



S'han d'identificar les alternatives que s'ajusten a les possibilitats i 

considerar-hi els factors següents: 

o Titulació o altres requisits per cursar els nous estudis. 

o Els resultats escolars anteriors. Valorar l'esforç que ha costat obtenirlos 

i la informació rebuda del professorat. 

o La disponibilitat econòmica i de temps amb què es compta. 

L'existència de beques i altres ajuts per a l'estudi, com també la 

possibilitat que ofereixen alguns centres de cursar estudis seguint 

diverses modalitats horàries. 

o L'àmbit geogràfic en el qual es poden o es volen moure. No es pot 

trobar la mateixa oferta a tot arreu, i les possibilitats d'ocupació futures 

poden dependre d'això, ja que zones diferents generen, en part, llocs 

de treball diferents. 

15.4:- Decidir-se per una opció 

Una persona passa una mitjana de quaranta anys dedicada a l'activitat laboral. 

L'evolució social, econòmica i tècnica dels últims anys fa preveure que 

l'ocupació estable i indefinida d'un mateix lloc de treball tendirà a desaparèixer. 

Els joves que s'incorporen per primer cop al món del treball, és molt possible 

que al llarg de la seva vida hagin de canviar d'ocupació amb freqüència i que, a 

més, ho hagin de fer a llocs de treball que demanin coneixements i habilitats 

diferents. 

Aquestes condicions exigiran, cada cop més, a la persona que vulgui treballar: 

o Una base sòlida de coneixements generals i de domini de les 

tecnologies de la informació i de la comunicació que li permeti assolir 

el grau de polivalència i flexibilitat necessari per adaptar-se als canvis. 

o Capacitat per aprendre coses noves i per poder-se formar d'una 

manera permanent. 

o I, en molts casos, capacitat d'iniciativa i de treball en equip. 

Cal tenir molt presents aquestes qüestions quan finalment s'hagi de decidir per 

uns estudis o uns altres. 

Cal tenir present, a més, que: 

o Si es tenen possibilitats i es veu molt clar que es vol inclinar per una 

de les opcions que a priori ofereixen menys oportunitats de trobar 

feina, no necessàriament s'ha de desistir. Caldrà treballar molt bé i 

esforçar-se més per poder fer el que es vol, i de ben segur valdrà la 

pena. 

o És important que els estudis que es trien plantegin un grau de dificultat 

raonable. Si resulten del tot inaccessibles, pot ben ser que es pateixi 



o 

inútilment i es desaprofiti un temps que es podria 

haver dedicat a formar-se en una altra àrea que s'adaptés més a les 

seves condicions. 

En cas de dubte, s'han de triar les opcions que permetin afrontar, 

posteriorment, un ventall més ampli de possibilitats. 



4t BLOC: 

EL MÓN 

LABORAL 



http://www.oficinadetreball.cat/socweb/opencms/socweb_ca/home.html 

16:- EL MERCAT LABORAL: DICCIONARI 

a. Buscar feina en qualsevol tipus d’ocupació: 

Totes les ocupacions tenen uns requisits per ser desenvolupades. També 

les aparentment senzilles suposen conèixer i dominar uns procediments, 

eines, materials, ..., acceptar unes condicions de treball (desplaçaments, 

horaris, ambient...), tenir determinades capacitats i habilitats més 

desenvolupades, certes característiques de personalitat o físiques, etc.... 

Aixó vol dir que ningú pot fer de tot. 

Cal concretar l’ocupació o ocupacions en les quals busquem feina. 

Augmentarem així la probabilitat de trobar-la i sobretot de mantenir-la. 

b. Buscar feina a prop de casa: 

Buscar la proximitat de la feina al nostre domicili pot limitar molt la nostra 

recerca de feina. 

c. Desitjar una feina sense buscar-la: 

Desitjar no sempre implica fer alguna cosa per aconseguir el desig. En 

canvi, les accions poden concretar-se, planificar-se, avaluar els resultats i 

en definitiva possibiliten el canvi. 

d. Detectar les necessitats de l’empresa i adaptar-se a elles: 

Cada empresa té definits aspectes d’organització general i per cada lloc de 

treball les funcions i les tasques que ha de realitzar la persona que l’ocupa. 

Per tant, un lloc de treball ha d’encaixar dins de l’empresa perquè el conjunt 

de totes les persones que hi treballen permeti arribar als resultats fixats. La 

mateixa ocupació pot realitzar-se de manera molt diferent en funció de 

l’empresa on s’estigui treballant (nombre de treballadors/res, tipus d’activitat 

de l’empresa: comercialització, producció, distribució...), clients: locals, 

nacionals, estrangers... 

e. Esperar que surti feina: 

Esperar és una actitud passiva. La recerca de feina és un procés que 

requereix saber què fer i com fer-ho. 

f. Estar informat: 

Tota la informació que tinguem sobre el mercat laboral i la nostra ocupació 

és important, a més quan busquem feina és imprescindible conèixer els 

requisits específics del lloc de treball que volem cobrir i les característiques 

de l’empresa que està fent la demanda. 

g. Estudiar i formar-se contínuament: 

La innovació tecnològica provoca canvis en la manera de treballar a les 

empreses i la conseqüència en totes les ocupacions és la necessitat 

d’aprendre contínuament, i així adaptar-se als nous requeriments dels llocs 

de treball. 

h. Fer allò que ens proposem per tal d’aconseguir l’objectiu 

professional: 

Fixar l’objectiu professional, és a dir, concretar l’ocupació on busquem feina, 

ens permet saber què hem de fer per aconseguir l’objectiu. Tenir un objectiu 



definit, un pla d’acció elaborat i, finalment, realitzar-lo, 

augmenta les probabilitats d’èxit del nostre projecte professional. 

No s’ha de deixar res a l’atzar. 

i. Seguir només els impulsos i les intuïcions per buscar feina: 

Les intuïcions i no la informació, els impulsos i no la planificació són formes 

poc productives de plantejar el treball de vuscar feina. Aquest esforç i el 

temps invertit han de portar-nos a situacions cada vegada més properes al 

nostre objectiu. 

És important ser creatiu/va, previsor/a i tenir iniciativa. 

j. Ser actiu i constant en la recerca de feina: 

Fer les coses que hem planificat mantenint un ritme constant d’activitat i 

persistir malgrat les dificultats. 

La planificació i la constància són imprescidibles en el procés de recerca de 

feina. 

k. Tenir un objectiu concret en la recerca de feina: 

Es pot concretar l’ocupació en la qual busquem feina a partir de conèixer les 

pròpies característiques personals, interessos i habilitats i de tenir 

informació sobre les ocupacions (la formació necessària, les tasques que es 

realitzen, les condicions de treball...). Amb aquesta informació es pot 

establir un itinerari professional, és a dir, el camí triat per adquirir una 

qualificació professional a través de la formació i així poder accedir al món 

del treball. 

17:- BUSQUEM FEINA 

Els procediments i recursos per buscar feina són molt diversos. Es tracta 

d’utilitzar els més adients al nostre objectiu ocupacional perquè els llocs de 

treball no es sol·liciten tots a través de la mateixa via o mitjà. 

Aquestes vies o canals tenen com a finalitat facilitar el contacte entre 

persones que busquen feina i empreses que l’ofereixen. Però, quins són?,com 

funcionen?. 

Canals de recerca de feina. 

Per trobar feina hi ha diversos canals que faciliten el contacte entre persones 

que busquen feina i empreses que l’ofereixen. 

En la recerca de feina s’han de fer servir els canals més adequats a l’ objectiu 

ocupacional que ens hem plantejat per tal d’economitzar temps, esforços i 

recursos. Abans, per tant, els haurem d’identificar i saber com funcionen. 

És important diferenciar entre dos tipus de procediments o canals: 

A. Intermediaris del Mercat Laboral: oficines de treball, serveis de col·locació, 

premsa, borses de treball, etc... 

B. La recerca directa: xarxa de contactes, autoanunci, autocandidatura, etc... 



17.1:- intermediaris del mercat laboral. 

Característiques: 

Són canals que ja estan formats quan nosaltres busquem feina. 

Sovint són organitzacions o empreses. 

Quan existeix una oferta de treball l’ofereixen i té un perfil determinat. 

La iniciativa sempre prové de l’empresa. El/la treballador/a ha de saber 

localitzar-la i contestar-la. 

Moltes persones veuen l’oferta i per això hi ha una forta competència 

entre la gent que la contesta. 

a. Servei d’Ocupació de Catalunya 

És un organisme públic que depèn del Departament de Treball de la 

Generalitat de Catalunya. 

Posa en contacte empreses que busquen treballadors i persones que 

busquen feina. 

Com accedir-hi? 

A través de les oficines. Cada persona té assignada una oficina en funció del 

codi postal de la seva residència. 

b. Premsa. 

Són publicacions diàries o setmanals que inserten anuncis de feina. Les que 

contenen més ofertes són: La Vanguardia, El Periódico, L’Avui; El Primera mà, 

El Mercat Laboral, etc... 

També les publicacions de les administracions públiques (BOE, DOGC, 

BOP, DOCE) contenen ofertes dels llocs de treball que volen cobrir. 

Posen en coneixement dels lectors les ofertes de feina que les empreses 

ofereixen. Permet conèixer les característiques que demanen les empreses als 

llocs de treball ofertats. 


Comprant les publicacions o consultant-les a les biblioteques públiques. 

c. Empreses de Treball Temporal. E.T.T. 

Empreses que posen a disposició (envien) a d’altres empreses treballadors 

quan es necessiten de manera temporal. 

Tenen una borsa de treball amb els perfils dels treballadors per 

proporcionar-los a les empreses que els necessiten per alguna d’aquestes 

raons: 

- Executar una obra o servei temporal. 

- En moments de més feina que la prevista normalment. 

- Per cobrir una substitució imprevista. 

- Mentre duri un procés de selecció d’un lloc de treball. 


Enviar el Currículum Vitae o adreçar-s’hi directament. 

d. Agències de col·locació i de selecció. 

Entitats privades que capten ofertes i demandes per servir d’intermediaris en 

el mercat laboral. 



Formen borses de treball per ajudar a treballadors a trobar 

feina, i a les empreses per contractar treballadors apropiats. 


Enviar el Currículum Vitae o adreçar-s’hi directament. 

e. Borses de treball. 

Serveis de col·locació creats per organismes i institucions privades i 

públiques (gremis, col·legis professionals, serveis locals d’ocupació, centres de 

formació, etc...) 

Donen servei als seus afiliats i membres per facilitar-los l’accés a una 

ocupació. Són intermediaris entre ells i les empreses del seu mateix sector que 

busquen professionals. 


En la majoria cal ser membre o afiliat, haver fet una formació específica del 

sector al qual es dediquen. Per utilitzar-les és necessari inscriure-s’hi 

directament. 

f. Internet. 

És una xarxa mundial que per via telemàtica, mitjançant ordinadors 

personals, permet accedir-hi i intercanviar informació. 

Moltes empreses i organitzacions mantenen webs on apareixen les ofertes 

de llocs de treball, borses de treball, oferta pública y oferta de la premsa. 

Internet és tant un intermediari per captar ofertes, com un procediment per 

nosaltres oferir-nos directament a les empreses. Mitjançant els espais creats a 

les borses de treball o a les pàgines de les empreses, podem anunciar la nostra 

candidatura sense que hi hagi oferta. 


A través d’un ordinador connectat a la xarxa i les adreces de les empreses i 

organismes que ens interessen o d’un buscador. Les adreces poden canviar en 

poc temps. 

17.2:- La recerca directa. 

Fins aquí hem vist serveis que ens posen en contacte amb possibles 

contractadors. 

Aquests mitjans estan a la llum pública i no representa massa esforç localitzarlos 

i apuntar-s’hi. Això té com a inconvenient que molta gent els utilitza. La 

recerca directa són canals informals que complementen els anteriors. 



Característiques: 

La iniciativa de comunicar-se és del/la treballador/a no de 

l’empresa. 

El lloc de treball demanat pot no estar lliure encara. 

Els canals els crea el/la treballador/a, són propis. 

La competència amb altres persones és més baixa. 

No hi ha límit de canals informals, sempre podrem buscar-ne 

més. 

A través de la recerca directa es contracta més gent que a 

través dels canals formals o intermediaris. 

Quins són els procediments de recerca directa? 

a. Xarxa de contactes. 

Totes les persones amb qui ens relacionem ens poden donar informació sobre 

possibilitats de feina. Poden haver vist, escoltat, llegit o estan dins d’una 

empresa on es necessitin treballadors/es. 

Aquestes persones ens ajudaran en la recerca de feina si els sabem motivar i 

els informem de la nostra intenció de trobar una ocupació concreta. 

Els contactes s’han de crear, gestionar i reforçar contínuament. 

b. L’autocandidatura. 

Es tracta de fer arribar la nostra oferta a empreses on puguem tenir possibilitats 

que ens contractin. Necessitem molta informació sobre les empreses del nostre 

entorn i decidir, amb un criteri concret, a quines enviem la nostra oferta. 

Podem utilitzar diversos mitjans per comunicar-nos-hi: 

La trucada telefònica 

El correu 

El correu electrònic 

c. L’autoanunci. 

Les empreses per comunicar-se amb els seus futurs treballadors/res utilitzen 

anuncis en diversos mitjans. També nosaltres podem captar l’atenció de les 

empreses col·locant la nostra demanda en anuncis publicats en els diferents 

mitjans: Diaris i revistes, taulers d’anuncis, Internet. 



17.3:- Quadre resum canals de recerca de feina 

CANAL AVANTATGES INCONVENIENTS OBSERVACIONS 

Servei Cátala de Col.locaicó • Còmode, fácil i gratuït • Molta competència • Definir exactament la nostra 

demanda: concretar la nsotra 

ocupació i disponibilitat 

Premsa • Còmode 

• Fàcil de localitzar : premsa 

especialitzada, revistes, 

diaris… 

Oposicions • Llocs de treball més 

estables 

• Menys competència 

ETT • Menys exigents amb els 

requisists 

• Resposta ràpida 

• Moltes oportunitats 

• Es poden trobar ofertes 

sèries de treball 

• Oportunitat que ens conegui 

Agències de col.locació i 

selecció 

l’empresari 

• Acostumen a ser ofertes 

sèries 

• Segueixen un procés de 

selecció standard 

• Molta competència 

No hi ha ofertes de tot tipus 

d’ocupació 

• Requereix un seguiment 

continuat 

• Molt esforç 

• Condicions laborals 

desajustades amb les nostres 

expectatives 

• Contracte temporal 

• Ambient de treball diferent 

en cada lloc 

• Currículum extens. Imatge 

de canviar molt de treball 

• Selecció més complexa 

• Exigents amb els candidats 

• Ofertes especials i 

concretes 

• Es recorre a aquest mètode 

quan el lloc és complicat de 

cobrir 

• Hi ha ofertes amaquen 

cursos, vendes... 

+ S’ha d’estar a sobre perquè 

els terminis són breus 

• S’ha d’aprendre a 

seleccionar les que millor 

funcionen 

• Especialitzades segons 

l’ofici o professions 

• Oportunitats de conèixer 

molte empreses i llurs cultures 

• Les podem trobar en les 

pàgines grogues, secció de 

serveis empresarials. 

Borses de treball • És un lloc ideal quan tenim • No sempre estan * És convenient donar-se a 



una pofessió o ofici 

• Ens permet conèixer les 

empreses del sector i els seus 

productes. 

Pàgines web i correu electrònic • Còmode 

• Immediat 

• Cost rentable de temps i 

diners 

organitzades 

• Precisa mitjans tecnològics 

• No hi ha oferta de tot tipus 

d’ocupació 

Xarxa de contactes • És el que millor funciona • Saber crear la xarxa i 

utilitzar-la 

Autocandidatura • Elimina la competència • És complexa i requereix 

• Ens avancem a l’oferta certa preparació pràctica 

• Seleccionem l’empresa que • Els resultats poden ser a 

volem treballar 

llarg termini 

• El teu currículum pot ser 

desestimat 

Visites a empreses • Arribat el moment adient • Pot resultar frustrant i 

desmotivador 

Fires/Congressos/Exposicions • Ens permet conèixer les • S’ha de tenir valor i 

empreses més innovadores del habilitats socials 

mercat 

conèixer, fer cursos, intervenir 

en els actes... 

• Renovar els costums de 

lleure 

• Tenir en compte les 

èpoques de l’any : Nadal, 

vancances,… 

• No començar per les més 

interesades 

• No cremar oportunitats 

• Informació a la Cambra de 

comerç 

Podem obtenir llistats 

d’empreses i adreces 



18:- ANÀLISI D’UNA OFERTA 

En un anunci d’una oferta de treball es descriu el perfil professional que 

l’empresa necessita. Això ens dóna molta informació sobre les possibilitats 

reals de trobar feina en una ocupació determinada, quan ho contrastem amb el 

nostre perfil ocupacional. 

Abans de triar una oferta de treball he de definir l’ocupació on busco feina. 

Per analitzar l’anunci que hagis triat pots buidar les seves dades en els 

quadres: 

REQUISITS 

FORMACIÓ 

EXPERIÈNCIA 

EDAT 

IDIOMES 

ALTRES 

S’OFEREIX 

SALARI 

HORARI 

TIPUS 

CONTRACTE 

ALTRES 

DE 

DADES DE L’ANUNCI 

DADES DE L’ANUNCI 



19:- Preselecció i selecció 

19.1:- Eines i procediments de selecció 

EINES I PROCEDIMENTS DE COMUNICACIÓ AMB L’EMPRESA 

EINA CONCEPTE FUNCIÓ QUAN ES FA SERVIR 

Currículum vitae 

( A partir d’ara C.V) 

* És el resum de les dades 

personals, acadèmiques i 

professionals del candidat. 

* Captar l’atenció del 

seleccionador i mostrar la 

idoneïtat pel lloc de treball 

sol·licitat, amb l’objectiu 

d’aconseguir una entrevista de 

selecció. 

* Sempre que ens 

comuniquem amb 

l’empresa. 

Carta de presentació 

Carta d’autocanditatura 

* És la resposta a una oferta 

de treball d’una empresa. 

* És la presentació del 

candidat a l’empresa on es 

vol sol·licitar una feina. 

* Posar-se en contacte amb 

una 

empresa. 

* S’utilitza quan hi ha una oferta 

a 

la vista. 

* Cridar l’atenció sobre la 

nostra 

candidatura, destacant les 

característiques que ens poden 

fer adequats per al lloc de 

treball sol·licitat. 

* Sempre acompanya al C.V. 

quan es respon a una 

oferta. 

* S’ha de fer servir 

acompanyant al C.V. 

sempre que fem una 

candidatura espontània. 

Proves Psicotècniques i 

professionals 

* Proves que mesuren certes 

característiques del/la 

* Esbrinar de forma ràpida i 

econòmica el perfil de totes 

* Cada cop s’utilitzen menys. 

* Es fan servir quan hi ha 



Entrevista 

candidat/a. 

* És una comunicació 

personal on s’intercanvia 

informació rellevant sobre un 

lloc de treball determinat. 

aquelles característiques que la 

empresa considera necessàries 

per desenvolupar eficaçment 

una feina. 

* És la culminació del procés 

de 

selecció. 

* L’objectiu és esbrinar la 

idoneïtat 

de les característiques 

personals i 

professionals per ocupar un lloc 

de treball concret. 

molts candidats per a un lloc 

de treball. 

* Es fa servir sempre en tots 

els processos de selecció. 



19.2:- Proves de selecció. 

Abans de practicar amb algun exemple de prova o test de selecció cal saber 

quines ens podem trobar, com són i quina finalitat tenen. 

Les proves de selecció són instruments i estratègies per mesurar aptituds, trets 

de personalitat i coneixements. 

Les podem agrupar en tres grans tipus: 

A. Proves de coneixements professionals 

B. Proves psicotècniques 

C. Simulacions 

A. PROVES DE CONEIXEMENTS PROFESSIONALS. 

Quan les empreses volen saber si un candidat sap fer una feina, poden 

esbrinar-ho amb un examen de coneixements professionals. 

Són preguntes i exercicis sobre els coneixements que té el candidat del lloc de 

treball que ha d’ocupar i de la professió en general. 

Molt sovint són les mateixes empreses les que preparen les preguntes, però en 

altres ocasions utilitzen proves ja preparades que s’estructuren en bateries. És 

a dir, una sèrie de proves relacionades on cadascuna d’elles mesura un 

aspecte, coneixement o aptitud relacionats amb el lloc de treball. 

Així, hi ha bateries professionals per administratius, venedors, conductors, 

personal de cadena de muntatge, etc.... 

RECOMANACIONS PER REALITZAR TEST I PROVES DE CONEIXEMENTS 

• Intentar tranquil·litzar-se, respirar correctament. 

• Estar atent/a a les instruccions. No començar abans de temps, és una 

estratègia equivocada. 

• No aturar-se massa temps en una resposta. Si no està clara, passar a la 

següent. Al final si queda temps si pot tornar. 

• Vigilar les escales de sinceritat dels qüestionaris de personalitat. No intentar 

fer-se passar per un altre perquè es detecta la manca de sinceritat en les 

respostes. 

B- PROVES PSICOTÈCNIQUES. 

Aquestes proves són les que pròpiament podem anomenar test. Són 

instruments per mesurar les aptituds i el trets de personalitat. Ajuden a predir 

l’adequació d’un/a candidat/a a un lloc de treball. Es poden agrupar en tres 

tipus de test o proves psicotècniques: 

Tests d’aptituds intel·lectuals 

Tests de personalitat 

Test d’intel·ligència 



C- SIMULACIONS. 

Són procediments de selecció on es realitza una feina semblant a la que es fa 

en el lloc de treball. Per exemple, fer un text a màquina, fer una peça amb un 

torn, fer una soldadura, etc.... 

D- L’ENTREVISTA 

Quan un/a candidat/a arriba a l’entrevista vol dir que ha superat tot un seguit 

d’obstacles en la cursa vers l’objectiu d’aconseguir una feina. Ens trobem en 

l’última fase del procés de selecció. 

L’entrevista de selecció és molt semblant a un examen, amb la dificultat afegida 

dels exàmens orals. Davant d’això, hi ha una alternativa que és confiar en la 

sort o bé, preparar-se. 

Encara que una entrevista és cada cop una situació única i nova, permet 

preveure mínimament els continguts i les respostes. 

Preparar una simulació de l’ entrevista de selecció i fer-la és un entrenament 

que s’ha de saber aprofitar per aprendre a superar entrevistes reals. Tant si 

prepares el rol d’entrevistat com d’entrevistador, la simulació és una pràctica 

imprescindible per conèixer l’última fase del procés de selecció. 

PREPARACIÓ DE L’ENTREVISTA 

TIPUS Y ESTILS D’ENTREVISTA 

Davant d’un entrevistador 

Davant d’un jurat 

Dirigida 

No dirigida 

Semidirigida 

PREPARACIÓ DE L’ENTREVISTA 

El teu objectiu 

El teu perfil 

El teu currículum 

L’empresa 

Tu mateix 

ASPECTES A TENIR EN COMPTE 

Anar-hi descansat i relaxat 

Ser puntual 

Imatge externa 

Tranquil·litat 

Llenguatge corporal 

Llenguatge verbal 

Atenció 

ERRORS QUE S’HAN D’EVITAR 

Inpuntualitat 

Imatge artificial 

Aspecte físic descuidat 



Inestabilitat emocional 

Respostes no adients 

Desmotivació 

Passivitat 

Prepotència 

Desqualificar 

Mala educació 

Postura i gesticulació incorrecta 

Nerviosisme 

QUÈ BUSCA L’ENTREVISTADOR? 

QUÈ BUSCA L’ENTREVISTADOR? 

CARACTERÍSTIQUES BUSCA REBUTJA 

PERSONALITAT · Iniciativa i autonomia 

· Treball en equip 

· Polivalència 

· Facilitat en la relació 

interprofessional 

· Passivitat 

· Individualisme 

· Limitació a un sol lloc 

de treball o tasca 

· Persones agressives i 

problemàtiques 

FORMACIÓ I ACTITUDS · Competències 

professionals adients al 

lloc de treball 

· Intel·ligència pràctica, 

saber 

expressar-se 

· No tenir les 

competències 

necessàries 

per desenvolupar la 

feina. 

· Manca d’interès 

IMATGE I 

PRESENTACIÓ 

· Saber estar 

· Correcció en la forma 

de vestir, 

higiene 

· Mala educació 

· No vestir de forma 

adient 

20:- :- Les oposicions 

Les oficines de govern, les delegacions dels departaments governamentals, les 

escoles públiques, la judicatura, els ajuntaments i un llarg etcètera de llocs 

públics estan servits per una legió de funcionaris de diverses carreres i cossos 

que han guanyat un lloc de treball en unes oposicions: són la funció pública. Hi 

ha molta gent que vol guanyar un lloc de treball a la funció pública: així 

s’assegura una continuïtat laboral i s’allunya del fantasma de l’atur. 

L’administración, any rere any, treu a concurs públic llocs de treball que 

necessita cobrir.Cada lloc de treball s’enquadra dins una cartera i un cos – per 

exemple, el cos de professors de secundària, que pertany a la carrera docent, o 

el cos d’inspectors d’hisenda, de la carrera administrativa-, i té la seva 

categoria i el seu nivell salarial clarament delimitats. Una part considerable dels 

llocs de treball es guanyen mitjançant uns exàmens públics coneguts com a 

oposicions. Quan en els butlletins o diaris oficials de les diferents 



administracionses convoca provisió de llocs de treball pel sistema d’oposició, 

molta gent que està en possessió dels requisits de la convocatòria, perquè té 

les titulacions que es demanen i altres mèrits, sol.licita ser acceptat a les 

proves, es prepara i s’examina. Les proves solen ser de caràcter tècnic, és a 

dir, tracten sobre les matèries i habilitats que s’espera que el candidat exerciti 

una vegada ocupi el lloc de treball. Els resultats dels exàmens es fan públics 

amb les candidats aprovats ordenats per nota, de manera que s’estableix un 

escalafó que servirà per fixar un torn a l’hora de triar futur funcionari . Hi ha 

centres de formació privats que preparen específicament per superar les 

oposicions de determinats cossos i determinades feines. Tots s’anuncien als 

diaris. 

Un servei públic 

La feina a l’administración s’entén com un servei públic que exigeix dedicació i, 

sovint, vocació. Les administracions públiques tenen una estructura de 

funcionament jerarquitzada i feixuga, i no facilitatyen gaire la promoció del 

treballador. No obstant això, per a molts joves estudiants és una de les 

possibilitats més clares i còmodes que hi ha d’encarrilar la vida.És difícil negar 

el component vocacional de servidors del bé públic com ara els mestres, els 

infermers o els policies. No s’ha d’infravalorar l’esforç i la paciència que implica 

moltes vegades aprovar una oposició. 

La curs de les oposicions 

Qui vol obtenir un lloc de treball fix a l’administración s’imposa com a primera 

obligació estar atent a les convocatòries de llocs de treball de funcionari que 

surten de les diferetns adminsitracions, ja siguin estatls, autonòmiques, 

provincials i locals. Les convocatòries sempre es publiquen al Diari oficial de 

l’administración corresponent. Per a l’Estat és el BOE, per a la comunitat 

autònomica catalana és el DOGC, per a les diputacions i ajuntaments és el 

BOP. 

Les resolucions que convoquen oposicions expliquen amb detall tot el que un 

ha de saber per jutjar si està en condicions o no de presentar-s’hi, i els passos 

que ha de seguir. Malgrat que tota la informació necessària està continguda en 

la lletra de la resolució, no és fàcil assabentar-se del contingut exacte d’una 

resolució de convocatòria si un no està habituat a llegir el llenguatge 

administratiu d’un diari oficial. Una vegada s’ha comprès perfectament el 

contingut de la resolució i s’ha decidit que un es presentarà a la convocatòria 

per optar a un lloc de treball de funcionari, cal convertir-se en candidat. Per ferho, 

haurà d’acudir a una oficina o delegació de l’administración corresponent, 

que la convocatòria específica, demanar una sol.licitud d’admissió per 

presentar-se a les oposicions del que correspongui,emplenar-la i registrar-la a 

la mateixa oficina. El funcionari corresponent lliurarà al candidat una còpia 

compulsada de sol.licitud, que s’haurà de guardar amb molta cura, ja que és el 

passaport per a les oposicions convocades. A partir d’aquí, que hi hagi sort!. 



DECISIÓ 

Nom: Curs: Data: 

Elecció 

Tens clar el que faràs el curs 

vinent? 

□ Sí 

□ No 

□ Tinc dubtes, per què 

Probablement el que faci 

sigui: 

□ Batxillerat de 

□ CFGM de 

□ Buscar feina 

Has parlat amb els pares 

d’aquesta decisió? 

□ Sí 

□ Estan d’acord? 

□ No 

No, per 

Qui ha influït a la teva 

decisió? 

□ Jo 

□ La meva familia 

□ Els amics, companys 

ESPECTATIVES 

Quin nivell d’estudis et proposes aconseguir? □ 

Batxillerat□ 

Estudis Universitaris□ 

CFGM□ 

CFGS□ 

No vull seguir estudiant□ 

□ Respecte haches nivell d’estudis: 

□ Crec que ho aconseguiré 

□ Em serà difícil 

□ Ho vull, però serà dubtós que ho aconsegueixi 

AUTOCONFIANÇA 

Com descriuries el teu rendiment 

acadèmic? 

□ Molt alt 

□ Alt 

□ Mitjà 

□Baix 

□ Molt baix 



Tens dificultats per estudiar? 

□ Sí 

□ No 

Creus Que serveixes per l’estudi? 

□Sí □No 

Per què has arribat a pensar així? 

AUTOCONFIANÇA 

□ Per les notes 

□ Per les indiccions d’alguns professors 

□ Per l’opinió dels meus pares 

□ Per l’opinió dels meus amics i companys 

□ Et sents capaç de seguir estudiant ? 

□ Sí, em sento capaç d’estudiar un BTX 

□ Sí, em sento capaç d’estudiar un CF 

□ No emsento capaç de seguir estudiant 

□ Sí em sento capaç, però m’estimo més començar a treballar 

Figueres, febrer de 2012 

Llum Salvo. Professora d’Orientació Educativa 

INS Narcís Monturiol

i despresde l'eso quÃ¨ - IES NarcÃ­s Monturiol

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?

i despresde l'eso quÃ¨ - IES NarcÃs Monturiol