ENS 53 - Sant Pol i la mar (I) - Desembre 09 PDF - Ajuntament de ...

*reportatge
Celebració dels 100 anys dels banys Tarridas
Text: Ester Roig / Fotografies: Ester Sauleda
El dissabte 29 d'agost hi va haver festa grossa
als banys Tarridas. Els de "Cal Banyista"
celebraven els més de 100 anys del negoci
familiar, per on han passat ja cinc generacions
de la família. En Pere Tarridas Martín, nét d'en
"Martinet dels banys", va ser a Ràdio Litoral per
explicar la festa i repassar aquest segle
d'història des dels seus records.
Tot i que el primer document que conserven data de
l'any 20, la família Tarridas té fotografies dels banys
de 1905, que els va venir a portar expressament una
senyora. Allà ja s'hi poden veure les casetes de fusta
que han passat a formar part de la imatge de Sant
Pol. Aleshores n'hi havia 36, ara només en posen
tres, però en tenen guardades una quinzena. Són
molt velles, tenen més de 100 anys, i han
sobreviscut a temporals, rierades...
Tres generacions de la família Tarridas:
Els germans Pere, Maria i Josep, envoltats d'alguns fills i néts.
La idea de celebrar el centenari va sortir d'en Toni
Balam, president de la Unió d'Establiments, i la
família Tarridas s'hi va abocar de ple. La festa va
començar a les 11 del matí amb el pregó, i va seguir
amb les curses de natació. "Moltes persones han
après a nedar als banys, generacions de gent",
recorda en Pere Tarridas. N'ensenyava primer el seu
avi, després el pare i ell mateix també ha fet nedar
molts nens. "Els banyistes més antics, la senyora
Mas i en Lluís Claramunt, que tenen més de 80
anys, han après a nedar aquí, els va ensenyar l'avi",
diu en Pere. Ara aquestes persones tenen els fills i
néts que també van a banyar allà.
També al matí es va fer el tradicional campionat de
dòmino, que ja fa 18 anys que se celebra cada estiu,
i la pesca de cloïsses sota la bota. "La bota s'ha
posat sempre, fa 100 i pico d'anys", explica en Pere
Tarridas. "La canalla quan aprenia a nedar anava a
la bota, fins a mitja bota arribaven. Els pares deien a
la bota no hi vagis que és massa lluny, i n'anaven
aprenent fins que arribaven a la primera i quan ja en
sabien arribaven a la segona bota, ara la gent gran
ho demana per facilitar la sortida de l'aigua". Fa 3
anys hi havia molt poc espai i van estar a punt de no
posar-la però la gent ho va demanar. En Pere
explica que aquesta és una funció que sempre s'ha
tingut molt arrelada als banys. "La bota, vermella i
blanca, també forma part del paisatge dels banys".
*30