ENS 53 - Sant Pol i la mar (I) - Desembre 09 PDF - Ajuntament de ...

Any Macià
David Pagès i Cassú / Activista cultural i escriptor
Enguany es commemora l'Any
Francesc Macià, amb motiu de dos
aniversaris: el 75è de la seva mort
i el 150è del seu naixement.
Macià va ser el primer president de
la Generalitat moderna. Era
conegut com l'Avi i això sol ja és
un bon indicador de l'estima que
concentrava. Home de gran
bonhomia i elegància humana.
Coratjós i honest. Sensible en les
relacions humanes i enèrgic en les
grans decisions. Profundament
compromès amb el país i la gent.
Les seves visites per pobles i
ciutats eren esperades amb
autèntic deler.
La causa de Catalunya, la portava molt endins. Només així s'entén que en la seva vida hi càpiguen tants
episodis subratllables, que assumís com a propis els problemes i dificultats dels ciutadans, que liderés mil i
un projectes al servei de les millors causes, que tingués una vida política tan activa...
Dos capítols volem destacar de la seva abnegada tasca, un a nivell extern i l'altre, a nivell intern: la projecció
internacional que va ser capaç de donar a les aspiracions nacionals de Catalunya arran del judici dels Fets
de Prats de Molló, celebrat a París, i les valuoses aptituds per dotar el país, en aquells anys trenta del segle
passat, d'eficaços instruments d'autogovern.
La seva mort, ocorreguda el dia de Nadal de 1933, va causar una gran commoció. L'enterrament, que va
aplegar moltíssimes persones, ha estat una de les manifestacions de dol més importants de la història del
país. Pel nombre de persones i pel sentiment de condolença existents, recorda els de Pau Claris, del Dr.
Robert i de Mn. Cinto.
Dues frases seves romanen en l'imaginari col·lectiu. Una és aquella en què aspirava a projectar una
Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa; l'altra, el
desig que tothom tingués casa, hortet... i feina. Encara avui, més de setanta anys després, mantenen tot el
significat.
Ens plau, per acabar, reproduir unes paraules que Antoni Rovira i Virgili li dedicà en un article publicat a les
pàgines del diari La Humanitat: "El seu afany de conservar les llibertats aconseguides no era menys fort del
que havia estat l'afany d'aconseguir-les. I per ací prenia Macià una veritable figura de governant".
Molts carrers i places del país donen testimoni merescut de la seva figura, al voltant de la qual s'hi ha
apropat, també, la literatura i el cinema. Tant de bo que d'aquí a uns mesos puguem dir que aquest 2009 ha
estat un Any Macià ben fructífer en actes commemoratius.
Frases seves romanen en l'imaginari col·lectiu. Una és aquella en què
aspirava a projectar una Catalunya políticament lliure, socialment
justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa...
*8