Ocell de foc doc - L'Auditori

Durant el concert no es faran comentaris sobre les obres. El reconeixement de músiques
treballades prèviament o la màgia de descobrir músiques noves anirà omplint l'Auditori
de sensacions. Cal deixar-se portar per la música i les petites sorpreses que
embolcallaran el concert.
Amor de les tres taronges: Marxa (Prokofiev)
El concert s’obrirà amb la marxa d’aquesta òpera de Prokofiev.
En aquesta primera peça la Banda Municipal de Barcelona aprofita per mostrar una de
les seves funcions, tocar mentre camina pels carrers.
Guarnits amb barrets vermells i seguint el ritme de la caixa la Banda començarà el
concert mentre arriba a l’escenari per diferents indrets de l’Auditori.
Quadres d’una exposició: El vell castell (Mússorgski)
Un cop a l'escenari la Banda es col·loca en formació de concert: instruments de vent
fusta davant, darrera el vent metall i al final la percussió. En aquest cas també els
acompanyen dos instruments de corda, el contrabaix i l'arpa, presents en funció del
requeriment de les obres.
Però la música no pot començar sense el director. Aquest apareixerà de manera
sorprenent i els moviments de la seva ombra guiaran la Banda en aquesta música tant
intimista que serà acompanyada d'una pintura en moviment.
L’Ocell de foc (Stravinsky)
Escoltarem sense interrupció la suite formada per 6 moviments:
− Introducció
− Dansa de l'ocell de foc
− Ronda de les princeses
− Dansa infernal del Rei Kastchei
− Berceuse
− Final
El protagonista sens dubte serà el director, qui amb el seu gest i energia aconseguirà
conduir als més de 50 músics per una de les músiques més belles del segle XX.
L'audició es veurà reforçada per la projecció en directe de músics i instruments, que ens
permetrà veure al detall la interpretació de l'obra.
Els contrastos entre cada peça ens endinsaran en un món màgic de prínceps, princeses,
encanteris i malvats. Deixeu-vos seduir per la música.
Children’s march (Grainger)
A continuació una obra escrita expressament per banda i basada en una melodia
tradicional. A Catalunya la coneixem com la cançó Mireu els meus ànecs.
El director demanarà al públic que acompanyi la melodia que prèviament ens presentarà
el clarinet cantant tres vegades el fragment:
“Mireu els meus ànecs, fan un capbussó, el cap sota l'ala, no tenen cap por”
Per ajudar la comprensió de l’audició els músics s’aniran aixecant quan toquin la melodia.
Tico-tico no Fubà (Zequinha Abreu)
Les llums i el ritme ompliran l'Auditori amb aquesta música popular, d'origen brasiler.
Jazz suite nº 2: Vals (Xostakòvitx)
9