MARIONA SEGURANYES BOLAñOS - Arxiu Municipal de Llagostera
MARIONA SEGURANYES BOLAñOS - Arxiu Municipal de Llagostera
MARIONA SEGURANYES BOLAñOS - Arxiu Municipal de Llagostera
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Pere Mayol<br />
i els pintors <strong>de</strong>l segle XX<br />
a <strong>Llagostera</strong><br />
5<br />
La figura <strong>de</strong> Pere Mayol (1906-1986) ens permet enllaçar dues<br />
generacions d’artistes que tenen en comú el contacte amb el<br />
paisatge <strong>de</strong> <strong>Llagostera</strong> i els seus rodals.<br />
Va ser un <strong>de</strong>ls alumnes més <strong>de</strong>stacats que va passar per l’Escola <strong>de</strong><br />
Belles Arts <strong>de</strong> <strong>Llagostera</strong> sota el mestratge <strong>de</strong> Rafael Mas. Es matricula<br />
per primer cop en el curs 1918-1919, i encara el trobem present el curs<br />
1929-1930. Les primeres composicions <strong>de</strong> Pere Mayol estan realitza<strong>de</strong>s en<br />
base a taques <strong>de</strong> color. Fou <strong>de</strong>ixeble <strong>de</strong> mossèn Gelabert amb qui va recórrer<br />
part <strong>de</strong>ls boscatges <strong>de</strong> la Selva i per altra banda fou alumne d’Iu Pascual, amb qui va<br />
mantenir una bona amistat i van compartir paisatges fins a la davallada <strong>de</strong> la guerra civil.<br />
En l’obra <strong>de</strong> Mayol, a finals <strong>de</strong>ls vint, lentament entraran els boscatges verds, esplèndids.<br />
A mitjans <strong>de</strong>ls anys trenta la influència <strong>de</strong> Josep Gelabert és ben present, <strong>de</strong> la seva mà<br />
s’endinsarà en la natura i en molts moments les seves obres miraran envers una mateixa<br />
direcció. Exposarà a Barcelona i mantindrà contactes amb els pintors que vénen <strong>de</strong> fora a<br />
la recerca <strong>de</strong> paisatges.<br />
Els es<strong>de</strong>veniments <strong>de</strong> la guerra civil van provocar-li una reclusió silenciosa a l’estudi<br />
<strong>de</strong> <strong>Llagostera</strong>, on la seva obra va canviar; aquelles pinzella<strong>de</strong>s gruixu<strong>de</strong>s, contun<strong>de</strong>nts,<br />
<strong>de</strong>sapareixeran per diluir-se, amb una pinzellada més prima, sense <strong>de</strong>ixar el contacte amb<br />
la llum exterior, però la matèria haurà <strong>de</strong>saparegut <strong>de</strong> la tela i el paisatge es<strong>de</strong>vindrà més<br />
dolç. Des <strong>de</strong>l càrrec <strong>de</strong> director-professor <strong>de</strong> l’Escola <strong>de</strong> Belles Arts <strong>de</strong> <strong>Llagostera</strong> que<br />
exercirà a partir <strong>de</strong> 1949, formarà les noves generacions d’artesans i també <strong>de</strong> pintors fins<br />
al final <strong>de</strong>ls seus dies.<br />
Mayol ens ha portat <strong>de</strong> tornada a <strong>Llagostera</strong>, el seu paisatge i amb els artistes <strong>de</strong> mitjans<br />
<strong>de</strong>l segle XX, com Enric Marquès (1931-1994) i els seus teulats mullats per colors pastel,<br />
dolços, alegres, que ens transmeten el gust per la vida i el <strong>de</strong>sig envers la creació que<br />
experimentava l’artista en aquells moments. Gabino Rey (1928-2006) i les seves textures<br />
lumíniques, o bé les oníriques i expressionistes composicions <strong>de</strong> Pompeu Pascual (1929), o<br />
bé les visions precises, quasi fotogràfiques <strong>de</strong> <strong>Llagostera</strong> <strong>de</strong> Josep Mayol (1934), són alguns<br />
<strong>de</strong>ls artistes, presents a la <strong>Llagostera</strong> <strong>de</strong> finals <strong>de</strong>l XX. Tampoc volem obviar als artistes que<br />
van passar per aquesta vila en el seu periple creatiu com Joan Colom (1879-1947) a mitjans<br />
<strong>de</strong>ls anys trenta o bé Roca Delpech (1910-1968) el 1965.