Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental

Mots encreuats
RODA EL MÓN I
TORNA EL MOT
Pau Vidal
El triplet, cosa de vàndals
HORITZONTALS: 1. Canvi de marxa inconscient, sense pensar-hi
/ 2. Alerta amb ell, que va pintat. No es gasta ni cinc en calçat
pel seu ramat / 3. Al mig del mig. Rapinyaire que caça sobretot
ampolles de gin. Ara al final, del mig / 4. Teixit de seda per a una
poli vella i menudeta. A la muntanya convé seguir-li, si hi vols sortir
guanyant / 5. Remenat d’oca. Despullat per una càmera o un
carbonet / 6. No fareu molt però us en burlareu. Sorprenentment
rar, per acabar amb la guerra / 7. Desfaig una cosa però uneixo
una parella. Prova general de càntic / 8. Perfumen el licor amb
aroma de mono. Creus malmeses però almenys no cremades / 9.
Cor de calçot. Sitges (no urbanitzable). Ep, que parles amb mi
/ 10. Recull de fórmules de farmàcia en un llibre antic. Paté de
pobre / 11. Fi sense principi. Estris que semblen despendre certa
pudoreta. Jo sense final / 12. Un sol atuell que pot fer un gran
nombre. No sé si dorm perquè està sonat o al contrari / 13. Au, de
cap a la trapa! No tenen la capacitat de transmetre.
VERTICALS: 1. Aquesta rapinyaire, en canvi, és més balladora.
Trepitja el terra de cal Cigala / 2. Dels últims són els primers.
N’hi ha que el canten però la majoria el posen per excusa. Cap
escapçat / 3. Intoxicació no necessàriament per tabac. Regalava
en ple vendaval / 4. Mentre ells juguen, la puta se’ls exclama.
Cavitat massa petita per ser oceànica / 5. Supermercat per
cucs de seda. Sortida vàlida per a en Camps el dels trajos / 6.
A la punta de la llengua. Sense ser itinerant, es va repetint. Fia
rarament als anarquistes / 7. Comèdies sobre jutges no, sobre
romans. Un peix dins d’un joiell / 8. Anima d’antiquari. Tros de
suro de rebuig, molt freqüent a can Ruscalleda. Per tot l’escaire
/ 9. Avantpassada d’una sueca que es deia Eva. No es pot arremangar
de cap manera / 10. No és una mera actriu, no, que ho
fa de debò. Vins massa xarbotats / 11. Llavor de pera. Té efecte
més immediats quan te l’ensenyen que no quan te la donen. Als
límits de la realitat / 12. La roca, la brillant. És al sutge com a
la pena el penós.
per Pau Vidal
Diuen que el Barça té una oportunitat històrica, que
és guanyar les tres copes grosses el mateix any. De
fet només en faltava una, en el moment d’escriure
l’article, per obtenir el famós triplet. Però en realitat
l’oportunitat històrica que té l’equip culer és
la d’introduir un mot al diccionari, que no és cosa
senzilla. Perquè resulta que si un esportista obté tres
títols d’una tacada el que aconsegueix, com a molt,
és un triple, terme que a hores d’ara tothom associa
immediatament al bàsquet. Dit d’una altra manera:
triplet no surt al diccionari (bé, de sortir-hi hi surt,
però amb el significat de «conjunt de tres nucleòtids»
o bé «estat dels àtoms que tenen dos electrons
desaparellats») ; tríada ja s’hi acosta més («grup de
tres persones o coses estretament unides»), però no
acaba de ser el mot que necessitem.
La gramàtica ha reservat el sufix diminutiu –et aplicat
a xifres per a conjunts musicals reduïts, inferiors en
nombre a l’orquestra: duet, tercet, quartet, quintet,
sextet, septet i octet. I no li deu fer gaire gràcia
repartir-lo, perquè si bé és veritat que de triplets
no se’n veuen gaire sovint, de doblets, en canvi,
n’hi sol haver més, i tanmateix aquest mot que ens
sembla tan normal encara no ha estat sancionat per
l’autoritat normativa. Poder ara, amb la gesta dels
blaugranes, s’hi decidiran d’una vegada. Però no
n’estic gaire segur, perquè obririen una aixeta una
mica peluda: us imagineu que un any al Pep Team
(per cert, un superequip que continua sense nom de
guerra) se li acut endur-se no tres sinó quatre títols
Com en direm aleshores Quadruplet
Perquè el que és segur és que guanyarem. Mentre els
analistes esportius, que són legió, escodrinyen sota
els tacs de les botes el percentatge de possibilitats
que té cada equip, els lingüistes sabem que la història
està del costat del Barça. Per què Ara us ho
explico. Segur que teniu present que, des de fa uns
quants anys, l’endemà de les celebracions culeres a
Canaletes els mitjans de comunicació van plens de
les destrosses que els vàndals han fet en el mobiliari
urbà, bancs i botigues. Antigament d’aquesta
gentalla en dèiem gamberros, però, tot i que avui
és mot acceptat, feia tuf de barbarisme (de fet és
d’origen castellà) i el vam deixar de fer servir. Com
que l’alternativa brètol no disposa del derivat ‘bretolisme’
(gamberrisme sí que és correcte), al final
s’ha imposat el vandalisme. I aquí entra el paper de
la història: per quin motiu es van fer famosos, aquells
germànics de la tribu dels vàndals Doncs ni més ni
menys que per haver saquejat Roma. Celebrant una
victòria, és clar.
SOLUCIONS