Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental
Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental
Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
el pedagog<br />
Entendre's amb adolescents (XII)<br />
de de tot...<br />
la novel·la<br />
La solució final (XII)<br />
Sovint ens emboliquem o fracassem<br />
a l’hora de buscar la simplicitat<br />
per navegar entre la complexitat.<br />
Sovint ens resulta complicat allò<br />
de trobar epicentres, de discernir o<br />
esbrinar els components. I sovint,<br />
també, experimentem dificultats a<br />
l’hora de valorar si el nostre fill o<br />
la nostra filla està de camí cap a la<br />
identitat plena.<br />
Nosaltres, les persones adultes, i<br />
els infants també, anem creixent en<br />
la capacitat de pensar, de sentir i<br />
d’actuar. De fet, aprenem pensant,<br />
sentint i actuant al mateix temps.<br />
Aprenem de manera global i integrada,<br />
amb la pell i el cervell,<br />
raonant, reaccionant, per contrastos<br />
i oposicions, per necessitats<br />
afectives, per<br />
experimentació, etc. D’aquesta<br />
manera el cap, el cor i les mans<br />
es barregen a l’hora d’ampliar les<br />
nostres capacitats per entendre i<br />
adaptar-nos a noves situacions, per<br />
créixer i ser feliços. Així:<br />
-Aprenem amb el cap, pensant, raonant,<br />
reflexionant, memoritzant,<br />
formulant hipòtesis, deduint, observant,<br />
argumentant, contrastant,<br />
comprovant, generalitzant i fent<br />
induccions.<br />
-Aprenem amb el cor emocionantnos,<br />
sentint alegria, ràbia, desig,<br />
satisfacció, frustració, il.lusió...,<br />
aprenem vibrant.<br />
- Aprenem amb les mans fent, actuant,<br />
manipulant, experimentant.<br />
I tot es barreja perquè pensem el<br />
que fem i perquè fem el que pensem,<br />
tot sentint l’íntima satisfacció<br />
de l’èxit o l’emoció de la descoberta<br />
i de la construcció.<br />
Cap, cor i mans s’estimulen i s’alimenten<br />
mútuament: com més ens<br />
satisfà una feina, més la fem i més<br />
n’aprenem. Així quan felicitem un<br />
fill petit perquè ja fa una cosa tot<br />
sol, el reforcem de cor i animem a<br />
l’infant a repetir-ho i a fer-ho cada<br />
cop millor.<br />
Resumint:<br />
- Eduquem i orientem amb el cap,<br />
amb les nostres reflexions i argumentacions.<br />
- Eduquem i orientem amb el cor,<br />
amb les nostres emocions, amb la<br />
nostra passió.<br />
- Eduquem i orientem amb les<br />
mans, amb la nostra actuació, amb<br />
el nostre testimoniatge, amb el nostre<br />
compromís real amb la feina.<br />
Adaptació del llibre “Entendre’s<br />
amb adolescents de Pau López<br />
Vicente de l’editorial Graó.<br />
JOAN CASTELLSAGUER I PIQUER<br />
-Perfecte! –contestà amb entusiasme<br />
el David-. Amb la passejada l’estómac<br />
ja se’m començava a queixar.<br />
<strong>Tot</strong>s dos entraren al menjador i agafaren<br />
sengles safates per anar posant-hi la<br />
teca i la beguda que volien. Per l’hora<br />
que era, no hi havia gaire moviment i<br />
només s’aturaven en la línia per escollir<br />
el que volien. En una d’aquestes<br />
efímeres parades, el David es va sorprendre<br />
quan la Fàtima li va agafar la<br />
mà, i encara més quan va detectar que<br />
en la de la doctora hi havia un paperet<br />
tot doblegat. <strong>El</strong>l va captar de seguida,<br />
encara més després de mirar-la interrogant<br />
als ulls, que allò sortia del protocol<br />
i que aquell paper era un perill majúscul<br />
per a ambdós. La Fàtima no havia<br />
escollit sense pensar-hi el moment de<br />
donar-li la nota; sabia perfectament<br />
que en el punt exacte i en la posició<br />
en què s’hi trobaven era impossible que<br />
les càmeres de seguretat, que també<br />
hi eren al menjador, els enregistressin<br />
el lliurament. La seguretat en tot el<br />
complex era molt potent, però també<br />
era quasi impossible que arribés fins<br />
a l’últim racó de les instal·lacions. <strong>El</strong><br />
David no va fer cap gest per veure on<br />
estaven ubicades les càmeres i assegurar-se<br />
que realment el control allà<br />
era menor, justament, per no aixecar<br />
cap suspicàcia amb un gest inadequat<br />
i sospitós.<br />
Després de guardar-se dissimuladament<br />
i amb prestesa el paper en una<br />
butxaca dels pantalons, el David Hermes<br />
i la Fàtima Setlam van mantenir<br />
durant uns segons més les mirades<br />
encreuades. En aquella mirada de<br />
la doctora hi havia complicitat, però<br />
també un punt d’aflicció profunda i<br />
misteriosa.<br />
Sense saber del cert encara de què<br />
anava tot plegat, el David va entendre<br />
que acabava d’entrar en un joc que possiblement<br />
li acabaria costant la vida,<br />
però es va sorprendre que no fossin la<br />
por i el neguit els sentiments que afloraven,<br />
si no més aviat una sensació<br />
d’utilitat que feia molt de temps que<br />
no experimentava.<br />
JORDI GARCÍA PATÓN