03.01.2015 Views

Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental

Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental

Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

el pedagog<br />

Entendre's amb adolescents (XII)<br />

de de tot...<br />

la novel·la<br />

La solució final (XII)<br />

Sovint ens emboliquem o fracassem<br />

a l’hora de buscar la simplicitat<br />

per navegar entre la complexitat.<br />

Sovint ens resulta complicat allò<br />

de trobar epicentres, de discernir o<br />

esbrinar els components. I sovint,<br />

també, experimentem dificultats a<br />

l’hora de valorar si el nostre fill o<br />

la nostra filla està de camí cap a la<br />

identitat plena.<br />

Nosaltres, les persones adultes, i<br />

els infants també, anem creixent en<br />

la capacitat de pensar, de sentir i<br />

d’actuar. De fet, aprenem pensant,<br />

sentint i actuant al mateix temps.<br />

Aprenem de manera global i integrada,<br />

amb la pell i el cervell,<br />

raonant, reaccionant, per contrastos<br />

i oposicions, per necessitats<br />

afectives, per<br />

experimentació, etc. D’aquesta<br />

manera el cap, el cor i les mans<br />

es barregen a l’hora d’ampliar les<br />

nostres capacitats per entendre i<br />

adaptar-nos a noves situacions, per<br />

créixer i ser feliços. Així:<br />

-Aprenem amb el cap, pensant, raonant,<br />

reflexionant, memoritzant,<br />

formulant hipòtesis, deduint, observant,<br />

argumentant, contrastant,<br />

comprovant, generalitzant i fent<br />

induccions.<br />

-Aprenem amb el cor emocionantnos,<br />

sentint alegria, ràbia, desig,<br />

satisfacció, frustració, il.lusió...,<br />

aprenem vibrant.<br />

- Aprenem amb les mans fent, actuant,<br />

manipulant, experimentant.<br />

I tot es barreja perquè pensem el<br />

que fem i perquè fem el que pensem,<br />

tot sentint l’íntima satisfacció<br />

de l’èxit o l’emoció de la descoberta<br />

i de la construcció.<br />

Cap, cor i mans s’estimulen i s’alimenten<br />

mútuament: com més ens<br />

satisfà una feina, més la fem i més<br />

n’aprenem. Així quan felicitem un<br />

fill petit perquè ja fa una cosa tot<br />

sol, el reforcem de cor i animem a<br />

l’infant a repetir-ho i a fer-ho cada<br />

cop millor.<br />

Resumint:<br />

- Eduquem i orientem amb el cap,<br />

amb les nostres reflexions i argumentacions.<br />

- Eduquem i orientem amb el cor,<br />

amb les nostres emocions, amb la<br />

nostra passió.<br />

- Eduquem i orientem amb les<br />

mans, amb la nostra actuació, amb<br />

el nostre testimoniatge, amb el nostre<br />

compromís real amb la feina.<br />

Adaptació del llibre “Entendre’s<br />

amb adolescents de Pau López<br />

Vicente de l’editorial Graó.<br />

JOAN CASTELLSAGUER I PIQUER<br />

-Perfecte! –contestà amb entusiasme<br />

el David-. Amb la passejada l’estómac<br />

ja se’m començava a queixar.<br />

<strong>Tot</strong>s dos entraren al menjador i agafaren<br />

sengles safates per anar posant-hi la<br />

teca i la beguda que volien. Per l’hora<br />

que era, no hi havia gaire moviment i<br />

només s’aturaven en la línia per escollir<br />

el que volien. En una d’aquestes<br />

efímeres parades, el David es va sorprendre<br />

quan la Fàtima li va agafar la<br />

mà, i encara més quan va detectar que<br />

en la de la doctora hi havia un paperet<br />

tot doblegat. <strong>El</strong>l va captar de seguida,<br />

encara més després de mirar-la interrogant<br />

als ulls, que allò sortia del protocol<br />

i que aquell paper era un perill majúscul<br />

per a ambdós. La Fàtima no havia<br />

escollit sense pensar-hi el moment de<br />

donar-li la nota; sabia perfectament<br />

que en el punt exacte i en la posició<br />

en què s’hi trobaven era impossible que<br />

les càmeres de seguretat, que també<br />

hi eren al menjador, els enregistressin<br />

el lliurament. La seguretat en tot el<br />

complex era molt potent, però també<br />

era quasi impossible que arribés fins<br />

a l’últim racó de les instal·lacions. <strong>El</strong><br />

David no va fer cap gest per veure on<br />

estaven ubicades les càmeres i assegurar-se<br />

que realment el control allà<br />

era menor, justament, per no aixecar<br />

cap suspicàcia amb un gest inadequat<br />

i sospitós.<br />

Després de guardar-se dissimuladament<br />

i amb prestesa el paper en una<br />

butxaca dels pantalons, el David Hermes<br />

i la Fàtima Setlam van mantenir<br />

durant uns segons més les mirades<br />

encreuades. En aquella mirada de<br />

la doctora hi havia complicitat, però<br />

també un punt d’aflicció profunda i<br />

misteriosa.<br />

Sense saber del cert encara de què<br />

anava tot plegat, el David va entendre<br />

que acabava d’entrar en un joc que possiblement<br />

li acabaria costant la vida,<br />

però es va sorprendre que no fossin la<br />

por i el neguit els sentiments que afloraven,<br />

si no més aviat una sensació<br />

d’utilitat que feia molt de temps que<br />

no experimentava.<br />

JORDI GARCÍA PATÓN

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!