12.01.2015 Views

L'ajuntament - Ajuntament de la Selva del Camp

L'ajuntament - Ajuntament de la Selva del Camp

L'ajuntament - Ajuntament de la Selva del Camp

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

INFORMATIU LOCAL<br />

LA SELVA<br />

MUNICIPAL<br />

INFORMATIU LOCAL<br />

nº22 - gener - 2000<br />

<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />

ABRIL’98<br />

1


INFORMATIU LOCAL<br />

ABRIL’98<br />

2


INFORMATIU LOCAL<br />

EDITORIAL:<br />

La <strong>Selva</strong> està a punt <strong>de</strong> tombar el segle.<br />

Els finals <strong>de</strong> segle, i més els <strong>de</strong> mil·lenni,<br />

es<strong>de</strong>venen, sempre,<br />

una pedra <strong>de</strong> toc per a fer el ba<strong>la</strong>nç<br />

d’una època i e<strong>la</strong>borar uns nous<br />

propòsits per a <strong>la</strong> nova edat que s’enceta.<br />

Tombar un mil·lenni no <strong>de</strong>ix <strong>de</strong> tenir les<br />

seves incerteses i, a vega<strong>de</strong>s, aquestes<br />

incerteses predisposen a tenir actituds<br />

catastrofistes o, si més no, negatives.<br />

Tanmateix, amb el pas<br />

<strong>de</strong>ls segles <strong>la</strong> humanitat ha fet un avanç<br />

innegable. Avui, molts més països, pobles<br />

i pesones viuen en llibertat i amb un<br />

benestar que eren impensables fa 100<br />

anys. El nivell<br />

<strong>de</strong> vida i <strong>de</strong> benestar <strong>de</strong> <strong>la</strong> mateixa <strong>Selva</strong><br />

és infinitament millor que<br />

el que van haver d’afrontar<br />

els nostres avantpassats.<br />

EN PORTADA:<br />

Les antigues parti<strong>de</strong>s agrícoles<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> «Gília» i <strong>la</strong> «Drecera»,<br />

secanes i ermes en bona part,<br />

han es<strong>de</strong>vingut un pulmó per<br />

a <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> actual.<br />

REPORTATGES:<br />

Pàg. 4<br />

La <strong>Selva</strong> Consolida el<br />

seu mo<strong>de</strong>l econòmic...<br />

La humanitat progressa amb <strong>la</strong> història, i<br />

<strong>la</strong> <strong>Selva</strong> progressa amb el<strong>la</strong> gràcies<br />

a <strong>la</strong> seva capacitat d’avanç, <strong>de</strong><br />

mo<strong>de</strong>rnització, <strong>de</strong> diversificació<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> seva economia, <strong>de</strong> l’adquisició<br />

<strong>de</strong> coneixements i <strong>de</strong> serveis i<br />

equipaments socials.<br />

Pàg. 12<br />

<strong>L'ajuntament</strong> que<br />

encetarà el nou<br />

mil.lenni...<br />

La força amb <strong>la</strong> què <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> encetarà el<br />

nou mil·lenni no rau, tan sols,<br />

en el seu potencial econòmic ans rau,<br />

també, en el seu codi ètic, amb els<br />

principis que volem que aquest progrés<br />

serveixi: el treball, <strong>la</strong> solidaritat,<br />

<strong>la</strong> justícia, <strong>la</strong> llibertat i l’educació<br />

accessibles i oberts a tothom.<br />

Pàg. 18<br />

Un pavelló ple<br />

<strong>de</strong> Qualitats...<br />

És aquest el progrés que té sentit<br />

i que dóna sentit a <strong>la</strong> història<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> humanitat.<br />

Edita:<br />

<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> <strong>Selva</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />

Disseny i Maquetació:<br />

tel.: 977 77 27 33<br />

18<br />

SECCIONS:<br />

Breus<br />

Pàg 10 - 16 - 22<br />

Benestar social<br />

Pàg 24<br />

Obra pública<br />

pàg 25 - 26<br />

CRÈDITS<br />

Imprimeix:<br />

D.L.T. 1756-2000<br />

Cultura<br />

pàg 27<br />

GENER’2000<br />

3


E<br />

l nostre poble ha es<strong>de</strong>vingut<br />

tot un referent per als municipis<br />

que volen encetar una política<br />

d’impuls i <strong>de</strong> diversificació<br />

econòmiques.<br />

Les dovelles que mantenen i<br />

suporten aquesta sòlida realitat<br />

són ben diverses:<br />

• Disposició <strong>de</strong> sòl industrial<br />

públic<br />

• Proximitat i emp<strong>la</strong>çament<br />

propers al nucli urbà<br />

• Flexibilitat d’adaptació <strong>de</strong>ls<br />

so<strong>la</strong>rs a les necessitats <strong>de</strong>ls inversors<br />

• Urbanització progressiva<br />

<strong>de</strong> les zones industrials en funció<br />

<strong>de</strong> les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s<br />

• Dotació <strong>de</strong> molt bones infraestructures<br />

i serveis (vials,<br />

xarxa elèctrica, gas, telefonia<br />

digital, xarxa anti-incendis, doble<br />

xarxa d’aigua potable, xarxa<br />

separativa <strong>de</strong> les aigües..)<br />

• Preus molt competitius<br />

• Definició c<strong>la</strong>ra <strong>de</strong> les àrees<br />

agrícoles i <strong>de</strong> les àrees industrials<br />

• Establiment <strong>de</strong> molts bons<br />

contactes en les institucions i en<br />

les empreses i gabinets <strong>de</strong> canalització<br />

d’inversions<br />

• Tramitació ràpida <strong>de</strong>ls<br />

permisos<br />

• Imp<strong>la</strong>ntació ja consolidada<br />

d’empreses <strong>de</strong> molt <strong>de</strong> renom<br />

• Gran qualitat mediambiental<br />

<strong>de</strong> totes les empreses instal·<strong>la</strong><strong>de</strong>s<br />

• Nul·<strong>la</strong><br />

conflictivitat <strong>la</strong>boral


• Bones comunicacions i<br />

entorn rural<br />

• Reinversions industrials ja<br />

realitza<strong>de</strong>s <strong>de</strong> diverses empreses<br />

• Disposició d’una oferta industrial<br />

singu<strong>la</strong>r per a cada tipus<br />

d’indústria (petita, mitjana i gran)<br />

• Tracte directe amb els inversos<br />

i capacitat <strong>de</strong> no permetre<br />

<strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s imp<strong>la</strong>ntacions per<br />

ser sòl <strong>de</strong> propietat municipal.<br />

Aquestes realitats expliquen<br />

bona part <strong>de</strong>ls èxits <strong>de</strong>l nostre<br />

poble i <strong>la</strong> seva consolidació<br />

com un exemple <strong>de</strong> dinamisme<br />

i <strong>de</strong> diversificació econòmica<br />

que ajuda a garantir el futur <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> nostra pob<strong>la</strong>ció.<br />

En <strong>la</strong> publicació «El dinamisme<br />

econòmic d’un territori:<br />

Les comarques <strong>de</strong> Tarragona»,<br />

<strong>de</strong>ls economistes Joaquim Margalef<br />

i Agustí Segarra, <strong>la</strong> <strong>Selva</strong><br />

<strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> concentra el 53,86 %<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> inversió industrial <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

comarca en el perío<strong>de</strong> 1980-<br />

1996, davant <strong>de</strong> Reus<br />

amb un 35,43% i seguida<br />

<strong>de</strong> Cambrils<br />

amb un 3,47%.<br />

La força d’aquestes xifres fa<br />

que <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> pugui, a hores d’ara,<br />

escollir, d’alguna manera, el tipus<br />

d’empresa i que es <strong>de</strong>canti, naturalment,<br />

per les no problemàtiques<br />

mediambientalment, generadores<br />

<strong>de</strong> treball mixt<br />

(masculí i femení), i amb volum<br />

d’exportació ja que aquesta<br />

darrera característica assegura<br />

una millor capacitat d’aguantar<br />

les crisis econòmiques d’àmbit<br />

nacional o europeu.<br />

La <strong>Selva</strong> ha consolidat un<br />

mo<strong>de</strong>l econòmic encetat el 1987<br />

envoltat, aleshores, <strong>de</strong> moltes<br />

dificultats, <strong>de</strong> burles,<br />

d’incomprensions i,<br />

fins i tot,


LA SELVA MUNICIPAL<br />

dos cents al dos mil<br />

Instantànea <strong>de</strong> l'acte d'estrena <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> factoria PAGO per part <strong>de</strong>l<br />

M.H. Sr. Jordi Pujol i <strong>de</strong>l<br />

Director <strong>de</strong> l'empresa Sr.<br />

Gerhard Laecher<br />

d’hostilitats, A hores d’ara<br />

aquest mo<strong>de</strong>l, que fa compatible<br />

l’agricultura i un<br />

<strong>de</strong>terminat tipus d’indústries,<br />

no tant sols ningú no<br />

gosa qüestionar-lo sinó que<br />

és reconegut i ha es<strong>de</strong>vingut<br />

<strong>la</strong> imatge <strong>de</strong> com<br />

avui és coneguda <strong>la</strong> <strong>Selva</strong><br />

en el seu entorn i, sobretot,<br />

genera treball, benestar i<br />

confiança a <strong>la</strong> nostra ciutadania<br />

i complementarietat, en<br />

moltes economies domèstiques,<br />

entre <strong>la</strong> indústria i l’agricultura.<br />

Totes aquestes realitats fan,<br />

alhora, que no s’estronqui el<br />

flux d’interès i d’atracció per a<br />

noves activitats. La darrera estrena<br />

ha esta <strong>la</strong> inversió <strong>de</strong> PAGO<br />

<strong>de</strong> més <strong>de</strong> 6.000 milions <strong>de</strong> pta;<br />

al darrera seu segueixen <strong>la</strong> <strong>de</strong><br />

TESALCA <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 4.000<br />

milions en <strong>la</strong> primera fase, <strong>la</strong><br />

d’ALCOA <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 3.000<br />

milions, i d’altres <strong>de</strong> més petites<br />

com les d’AVICARTON (<strong>de</strong>dicada<br />

a <strong>la</strong> fabricació <strong>de</strong> les oueres),<br />

GEFRUSA (distribució <strong>de</strong> productes<br />

alimentaris) i amb negociacions<br />

enceta<strong>de</strong>s amb empreses<br />

<strong>de</strong> tamany mig <strong>de</strong>ls<br />

sectors <strong>de</strong>l transport i <strong>de</strong> prefabricats<br />

que provoquen que en<br />

aquests moments hi hagi so<strong>la</strong>ment<br />

2.600 m2 <strong>de</strong> so<strong>la</strong>rs industrials<br />

no compromesos.<br />

PAGO<br />

«Fa menys d’un any aquests<br />

terrenys eren quasibé erms; avui<br />

tenen l’olor <strong>de</strong>ls llimoners, les<br />

arrels profun<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls olivers, <strong>la</strong><br />

fortalesa vivificant <strong>de</strong> <strong>la</strong> palmera,<br />

<strong>la</strong> fragància <strong>de</strong> <strong>la</strong> flor <strong>de</strong>l taronger<br />

i tenen, sobretot, <strong>la</strong> l<strong>la</strong>vor <strong>de</strong><br />

l’abundor, d’aquel<strong>la</strong> abundor <strong>de</strong><br />

les Escriptures quan ens parlen <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> terra <strong>de</strong> Canà, l’abundor <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

terra <strong>de</strong> <strong>la</strong> llet i <strong>de</strong> <strong>la</strong> mel.»<br />

(Ignasi Carnicer Barrufet en<br />

el discurs <strong>de</strong> l’acte<br />

d’estrena)<br />

El dia 22 <strong>de</strong>l mes<br />

<strong>de</strong> setembre va ser estrenada<br />

<strong>la</strong> primera fase<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> factoria PAGO a<br />

<strong>la</strong> <strong>Selva</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> pel<br />

M.H. Jordi Pujol i<br />

Soley, Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Generalitat <strong>de</strong> Catalunya,<br />

acompanyat<br />

<strong>de</strong>l senyor Gerhard<br />

Lacher, director <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> companyia, i <strong>de</strong><br />

l’alcal<strong>de</strong>, Ignasi<br />

Carnicer Barrufet.<br />

Llocs <strong>de</strong> treball<br />

masculins i femenins i<br />

trebal<strong>la</strong>dors, també, <strong>de</strong> mitja edat<br />

són les bondats <strong>la</strong>borals <strong>de</strong> PAGO.<br />

«text extret <strong>de</strong> <strong>la</strong> web a<br />

Internet <strong>de</strong> l'empresa Pago<br />

(www.bbag.com)» Inaugurada<br />

oficialmente <strong>la</strong> p<strong>la</strong>nta <strong>de</strong> PAGO<br />

en La <strong>Selva</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> (Tarragona)<br />

por el Presi<strong>de</strong>nte <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Generalitat <strong>de</strong> Cataluña, Jordi<br />

Pujol, <strong>la</strong> empresa austríaca <strong>de</strong><br />

zumos <strong>de</strong> fruta PAGO da con<br />

ello un paso importante hacia<br />

su internacionalización <strong>de</strong>ntro<br />

<strong>de</strong>l mercado europeo. Con un<br />

volumen total <strong>de</strong> inversiones <strong>de</strong><br />

6046 millones <strong>de</strong> pesetas (36,34<br />

millones <strong>de</strong> euros), <strong>la</strong> última<br />

fase <strong>de</strong> construcción <strong>de</strong> <strong>la</strong> nueva<br />

p<strong>la</strong>nta <strong>de</strong> PAGO constituye <strong>la</strong><br />

inversión austríaca más importante<br />

en <strong>la</strong> Penínsu<strong>la</strong> Ibérica. El<br />

crecimiento dinámico <strong>de</strong> PAGO<br />

hará necesarias más inversiones<br />

en una tercera p<strong>la</strong>nta.<br />

Los zumos <strong>de</strong> fruta PAGO,<br />

una empresa filial en su totalidad<br />

<strong>de</strong> Österreichische Brau- Beteiligungs<br />

AG (BBAG), son especialida<strong>de</strong>s<br />

cada vez más popu<strong>la</strong>res en<br />

toda Europa. PAGO distribuye, a<br />

través <strong>de</strong> filiales propias en cada<br />

uno <strong>de</strong> los 10 países don<strong>de</strong> se ha<br />

imp<strong>la</strong>ntado, sus productos, que<br />

compren<strong>de</strong>n más <strong>de</strong> 20 sabores<br />

diferentes. Si hasta ahora <strong>la</strong> producción<br />

<strong>de</strong> zumos se llevaba a<br />

cabo exclusivamente en K<strong>la</strong>genfurt<br />

(Austria), <strong>de</strong>bido al rápido<br />

crecimiento ha sido necesario<br />

insta<strong>la</strong>r una segunda p<strong>la</strong>nta con<br />

un posicionamiento estratégico<br />

<strong>de</strong> cara al mercado.<br />

Mañana, el Presi<strong>de</strong>nte <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Generalitat <strong>de</strong> Cataluña, Jordi<br />

Pujol, inaugurará oficialmente y<br />

junto con <strong>la</strong> dirección <strong>de</strong> PAGO y<br />

el alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> La <strong>Selva</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>,<br />

6 GENER’2000


INFORMATIU LOCAL<br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

PAGO ha iniciat, a<br />

hores d'ara, <strong>la</strong> seva<br />

ampliació mitjançant <strong>la</strong><br />

construcció d'una nau<br />

més gran que l'actual<br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

Ignasi Carnicer, esta segunda<br />

p<strong>la</strong>nta <strong>de</strong> PAGO en el marco <strong>de</strong><br />

un solemne acto. Hasta finales<br />

<strong>de</strong> año se prevé que el grupo<br />

PAGO tenga una facturación <strong>de</strong><br />

100 millones <strong>de</strong> euros (16.640<br />

millones <strong>de</strong> pesetas)<br />

PAGO en <strong>la</strong> Penínsu<strong>la</strong> Ibérica<br />

En 1993, PAGO se imp<strong>la</strong>ntó<br />

en España con <strong>la</strong> fundación en<br />

Madrid <strong>de</strong> Zumos Pago España.<br />

En 1997, PAGO se introdujo en el<br />

mercado portugués; el nombre <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> sociedad filial responsable <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong>s ventas y <strong>la</strong> distribución pasó a<br />

l<strong>la</strong>marse PAGO Ibérica <strong>de</strong> Bebidas.<br />

En los últimos tres años, <strong>la</strong>s<br />

ventas se han más que duplicado,<br />

y <strong>la</strong> sociedad, con se<strong>de</strong> en el Polígono<br />

Industrial <strong>de</strong> San Fernando<br />

(Madrid), tiena ahora 38 trabajadores.<br />

Después <strong>de</strong> Italia y Austria,<br />

<strong>la</strong> Penínsu<strong>la</strong> Ibérica, don<strong>de</strong> se da<br />

<strong>la</strong> mayor <strong>de</strong>nsidad <strong>de</strong> establecimientos<br />

<strong>de</strong> hostelería <strong>de</strong> Europa,<br />

es el tercer mercado más importante<br />

<strong>de</strong> PAGO.<br />

Más inversiones en La <strong>Selva</strong><br />

Con <strong>la</strong> puesta en marcha <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

primera línea <strong>de</strong> envasado se<br />

completó en La <strong>Selva</strong> <strong>la</strong> primera<br />

fase inversora <strong>de</strong> 2412 millones<br />

<strong>de</strong> pesetas (unos 14,5 millones <strong>de</strong><br />

euros). En los terrenos <strong>de</strong> <strong>la</strong> empresa<br />

(60.000 m2), adquiridos en<br />

<strong>la</strong> primavera <strong>de</strong>l año anterior y situados<br />

cerca <strong>de</strong> Tarragona, se<br />

construyeron en tan sólo 12 meses<br />

una nave <strong>de</strong> producción, un<br />

almacén y oficinas. De momento,<br />

en <strong>la</strong> empresa trabajan 30 personas.<br />

Aun así, los futuros p<strong>la</strong>nes <strong>de</strong><br />

ampliación e inversión prevén<br />

para <strong>de</strong>ntro <strong>de</strong> pocos meses <strong>la</strong><br />

insta<strong>la</strong>ción <strong>de</strong> una segunda y,<br />

hasta otoño <strong>de</strong>l año 2000, <strong>de</strong> una<br />

tercera línea <strong>de</strong> envasado, así<br />

como una ampliación <strong>de</strong> <strong>la</strong>s naves.<br />

El gerente, Luigi Ress, responsable<br />

<strong>de</strong> este proyecto <strong>de</strong><br />

6046 millones <strong>de</strong> pesetas (36,34<br />

millones <strong>de</strong> euros), seña<strong>la</strong>:<br />

» La insta<strong>la</strong>ción quedará <strong>de</strong>finitivamente<br />

finalizada en verano <strong>de</strong>l<br />

2001 con una cuart línea <strong>de</strong> en-<br />

L’APOSTA INDUSTRIAL:<br />

UNA REALITAT QUE DEIXA PETJA<br />

Fou en l’any 1992 quan, arran <strong>de</strong>l cobrament d’uns 150<br />

milions <strong>de</strong> PTA d’impostos provinents <strong>de</strong> l’assentament <strong>de</strong><br />

NACANCO i COBEGA, es va encetar un <strong>de</strong>bat en el govern municipal<br />

entre <strong>de</strong>stinar aquesta muntanya <strong>de</strong> diners a inversió<br />

productiva o a inversió social (pavelló i d’altres).<br />

La <strong>de</strong>cisió va ser <strong>de</strong>stinar primer <strong>la</strong> muntanya <strong>de</strong> diners a <strong>la</strong><br />

inversió productiva (canalitzacions d’aigua; gas; electricitat;<br />

xarxa digital i, sobretot, sòl industrial). Van seguir uns anys on<br />

els fruits <strong>de</strong> <strong>la</strong> NACANCO no es veien però <strong>la</strong> l<strong>la</strong>vor estava sembrada<br />

i germinava, encara que lentament, com les bones l<strong>la</strong>vors.<br />

Quan han esc<strong>la</strong>tat els fruits, <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> se n’ha gaudit amb tots<br />

els sentits. La nostra gent disposa, avui, d’ofertes <strong>de</strong> treball en el<br />

mateix poble i les empreses donen activitat i benestar a <strong>la</strong><br />

generalitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció i, alhora, l’ajuntament rep uns<br />

ingressos provinents <strong>de</strong> <strong>la</strong> venda <strong>de</strong>ls so<strong>la</strong>rs i <strong>de</strong>ls impostos<br />

corrents que li permeten donar un alt grau <strong>de</strong> serveis municipals<br />

i afrontar enormes inversions com les que s’han realitzat els<br />

darrers anys i entre les quals <strong>de</strong>staquen el Pavelló Poliesportiu,<br />

<strong>la</strong> compra d’accions <strong>de</strong>l Pantà <strong>de</strong> Riu<strong>de</strong>canyes i les inversions<br />

hidràuliques <strong>de</strong> tot tipus, el CAP, l’Esco<strong>la</strong>-Bressol Anna Frank i<br />

l’Institut Joan Puig i Ferreter.<br />

Tot aquest benestar social i material és fruit d’aquel<strong>la</strong><br />

<strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> l’any 1992, <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> sembrar primer <strong>la</strong> l<strong>la</strong>vor<br />

<strong>de</strong>l progrés econòmic enlloc <strong>de</strong> gastar els diners en d’altres<br />

prioritats.<br />

La <strong>Selva</strong> beu <strong>de</strong>ls dons d’una <strong>de</strong>cisió que marca, i que<br />

marcarà, <strong>la</strong> història d’un grapat d’anys <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra existència<br />

com a poble.<br />

La Drecera es troba ja<br />

totalment urbanitzada<br />

i amb el cartell d'esgota<strong>de</strong>s<br />

les existències ja que no<br />

resta cap so<strong>la</strong>r en venda.<br />

vasado, que permitirá una<br />

producción total <strong>de</strong> 100<br />

millones <strong>de</strong> litros anuales<br />

<strong>de</strong> zumo <strong>de</strong> fruta.»<br />

Para po<strong>de</strong>r seguir manteniendo<br />

el alto nivel <strong>de</strong><br />

calidad <strong>de</strong> PAGO, también<br />

en La <strong>Selva</strong> se ha<br />

buscado <strong>la</strong> cooperación<br />

con los proveedores habituales.<br />

Por ello, y al igual que<br />

en K<strong>la</strong>genfurt, <strong>la</strong> maquinaria correspon<strong>de</strong><br />

a <strong>la</strong> tecnología más<br />

avanzada. Tanto La <strong>Selva</strong> como <strong>la</strong><br />

p<strong>la</strong>nta <strong>de</strong> K<strong>la</strong>genfurt (Austria) adquieren<br />

<strong>la</strong>s mejores materias primas<br />

en <strong>la</strong>s mismas empresas productoras<br />

a través <strong>de</strong> un <strong>de</strong>partamento<br />

central <strong>de</strong> compras. A<strong>de</strong>más<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> misma presentación<br />

óptica <strong>de</strong> <strong>la</strong>s botel<strong>la</strong>s PAGO envasadas<br />

en La <strong>Selva</strong>, se garantiza<br />

también al consumidor una calidad<br />

<strong>de</strong>l producto absolutamente<br />

idéntica.<br />

dos cents al dos mil<br />

GENER’2000<br />

7


LA SELVA MUNICIPAL<br />

dos cents al dos mil<br />

La zona <strong>de</strong>l Mil·lenium<br />

es posa a punt per a<br />

acollir <strong>la</strong> nova inversió<br />

d'ALCOA<br />

ALCOA-EXTRUDAL<br />

ALCOA és el gegant<br />

mundial <strong>de</strong> l’alumini, un<br />

<strong>de</strong>ls sectors al qui s’albira<br />

un potencial <strong>de</strong><br />

creixement i <strong>de</strong> sosteniment<br />

més prometedors.<br />

La fortalesa d’aquesta empresa<br />

multinacional, amb<br />

més <strong>de</strong> 100.000 trebal<strong>la</strong>dors<br />

arreu <strong>de</strong>l món,<br />

es<strong>de</strong>vé una garantia <strong>de</strong><br />

soli<strong>de</strong>sa i <strong>de</strong> futur per a <strong>la</strong><br />

seva nova inversió a <strong>la</strong> <strong>Selva</strong>.<br />

Les característiques <strong>de</strong><br />

l’acord assolit entre Alcoa-<br />

Extrudal i l’ajuntament <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> <strong>Selva</strong> representen, alhora,<br />

una novetat i singu<strong>la</strong>ritat<br />

respecte a inversions exteriors.<br />

En aquesta ocasió l’<strong>Ajuntament</strong><br />

construeix <strong>la</strong> nau al seu<br />

càrrec, mitjançant finançament<br />

extern i <strong>de</strong>sprés <strong>la</strong> lloga a l’empresa<br />

juntament amb els terrenys<br />

i amb una opció <strong>de</strong> compra.<br />

empresa mundial s’hagi <strong>de</strong>cidit<br />

per <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> en mig d’una forta<br />

competència d’ofertes d’altres<br />

municipis que volien atreure al<br />

gegant mundial <strong>de</strong> l’alumini.<br />

més, <strong>la</strong> nostra capacitat<br />

d’atracció d’altres<br />

empreses <strong>de</strong> renom.<br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

ALCOA (Aluminium<br />

Company of America)<br />

té més <strong>de</strong> 100.000<br />

trebal<strong>la</strong>dors arreu<br />

<strong>de</strong>l món<br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

La totalitat <strong>de</strong> l’operació resta<br />

garantida amb un aval bancari a<br />

favor <strong>de</strong> l’ajuntament per al cas<br />

que l’empresa es <strong>de</strong>sdís dins <strong>de</strong>l<br />

perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> 15 anys en el què s’ha<br />

concertat el lloguer.<br />

Les circumstàncies singu<strong>la</strong>rs<br />

d’aquesta operació responen al<br />

tractament fiscal diferenciat que<br />

tenen les empreses entre lloguer<br />

i compra. L’adaptabilitat i flexibilitat<br />

<strong>de</strong>l que ha estat capaç<br />

d’ajustar-se el nostre ajuntament<br />

ha fet possible que aquesta gran<br />

L’ajuntament <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong>,<br />

per mitjà <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva empresa<br />

PROSEL, és l’encarregat <strong>de</strong> condicionar<br />

els terrenys i construir<br />

<strong>la</strong> nau amb les seves instal.<strong>la</strong>cions<br />

amb <strong>la</strong> garantia prèvia<br />

d’un aval bancari que permet<br />

afrontar amb plenes garanties<br />

una inversió global <strong>de</strong> més <strong>de</strong><br />

3.000 milions <strong>de</strong> pta. <strong>de</strong>ls quals<br />

quasibé 835 són aportats pel<br />

nostre ajuntament.<br />

La contrapartida social<br />

d’aquesta operació industrial és<br />

<strong>la</strong> creació <strong>de</strong> 45 llocs <strong>de</strong> treball<br />

mixtes (masculins i femenins)<br />

juntament amb el trasl<strong>la</strong>t <strong>de</strong> 65<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Valls així com <strong>la</strong><br />

generació d’un teixit industrial<br />

per a les petites i mitjanes<br />

empreses locals servidores <strong>de</strong><br />

les necessitats d’aquesta inversió.<br />

L’assentament, en el nostre<br />

poble, d’una empresa industrial<br />

<strong>de</strong> l’immens prestigi internacional<br />

d’ALCOA potenciarà, encara<br />

TESALCA<br />

TESALCA forma<br />

part <strong>de</strong> <strong>la</strong> família <strong>de</strong><br />

Texnovo, una <strong>de</strong> les<br />

pioneres <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

inversió industrial. Es tracta<br />

d’un grup català 100% provinent<br />

d’una l<strong>la</strong>rga tradició tèxtil i <strong>de</strong>l<br />

sector <strong>de</strong> <strong>la</strong> cel·lulosa.<br />

En aquesta nova inversió fabricaran<br />

el teixit no teixit en<br />

plàstic en una nova linea <strong>de</strong><br />

producció <strong>de</strong> gran velocitat i<br />

capacitat. En aquesta primera<br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

TESALCA produirà teixit<br />

no teixit en matèria<br />

plàstica, en <strong>la</strong> seva<br />

nova factoria<br />

instal·<strong>la</strong>da a <strong>la</strong> <strong>Selva</strong><br />

<strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

8 GENER’2000


INFORMATIU LOCAL<br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

13 has que donaven<br />

6 llocs <strong>de</strong> treball<br />

agrícoles ara<br />

en donaran més<br />

<strong>de</strong> 200 d'industrials<br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

1999: INGRESSOS PER SOLARS INDUSTRIALS<br />

COMPRADOR SUPERFÍCIE M2 INGRESSOS<br />

HABITATGES ELS PONTS 6.000 38.000.000<br />

AVICARTON 800 4.800.000<br />

TEXNOVO 24.631 157.643.968<br />

ALCOA 20.000 60.000.000*<br />

PROMOCIONS ENTORN TARRAGONA, S.L. * * 12.456 76.920.555<br />

GEFRUSA 1.000 6.400.000<br />

TOTAL 64.887 343.764.523<br />

(*) En el cas d’Alcoa, en tractar-se d’un lloguer, es tracta <strong>de</strong> l’ingrés <strong>de</strong> <strong>la</strong> capitalització inicial.<br />

(**) Presumiblement, en procés <strong>de</strong> subhasta.<br />

Al costat d’aquests ingressos hi<br />

ha hagut una inversió municipal<br />

associada <strong>de</strong> l’ordre <strong>de</strong><br />

140 milions <strong>de</strong> pta per<br />

tal <strong>de</strong> generar les<br />

infraestructures adients<br />

per a aquestes noves imp<strong>la</strong>ntacions.<br />

Actualment finalitzen<br />

les obres d’urbanització <strong>de</strong>l<br />

carrer <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mecànica en <strong>la</strong><br />

zona industrial <strong>de</strong> <strong>la</strong> Drecera<br />

per un import <strong>de</strong> licitació <strong>de</strong><br />

68.826.344 pta. Amb l’acabament<br />

d’aquest carrer i amb<br />

unes inversions complementàries<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> xarxa elèctrica que es<br />

porten a terme restarà acabat<br />

totalment <strong>la</strong> urbanització <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Drecera que s’ha portat a terme a<br />

mesura que es realitzaven les ven<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> so<strong>la</strong>rs industrials.<br />

dos cents al dos mil<br />

fase, <strong>la</strong> inversió superarà els<br />

4.000 milions <strong>de</strong> PTA i generarà<br />

45 llocs <strong>de</strong> treball directes ultra<br />

<strong>la</strong> potenciació <strong>de</strong>l sector <strong>de</strong><br />

petites empreses i <strong>de</strong> serveis<br />

locals.<br />

Per a aquest nou assentament<br />

l’<strong>Ajuntament</strong> ha venut<br />

més <strong>de</strong> 24.000 m2 a l’empresa<br />

que li asseguren <strong>la</strong> primera fase<br />

<strong>de</strong>l seu projecte empresarial i<br />

que li permeten, també, una<br />

segona ampliació prevista per a<br />

qui pocs anys.<br />

Darrera d’aquestes importantíssimes<br />

inversions, totes elles<br />

netes, generadores <strong>de</strong> treball<br />

mixt, amb gran capacitat<br />

exportadora i necessita<strong>de</strong>s d’un<br />

teixit local <strong>de</strong> petites i mitjanes<br />

empreses <strong>de</strong> serveis i <strong>de</strong> tallers, hi<br />

ha també un petit reguitzell d’un<br />

altre tipus d’empresa més familiar<br />

que ha trobat en <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> el seu<br />

lloc i entorn apropiats per a <strong>de</strong>splegar-se<br />

amb bones condicions.<br />

En <strong>la</strong> zona industrial <strong>de</strong>l<br />

Mil·lenium les obres que es porten a<br />

terme són el <strong>de</strong>sviament <strong>de</strong>l barranc<br />

<strong>de</strong>l mas <strong>de</strong> Sales, <strong>la</strong> xarxa <strong>de</strong><br />

c<strong>la</strong>vegueram i l’esp<strong>la</strong>nació i compactació<br />

<strong>de</strong> terres. L’import <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

inversió municipal actual és <strong>de</strong><br />

51.860.713 pta.<br />

Els so<strong>la</strong>rs restants en aquesta<br />

zona tenen una superfície <strong>de</strong> 20.000<br />

m2, d’un total inicial <strong>de</strong> 100.000<br />

m2, i en el moment que es produeixi<br />

<strong>la</strong> seva venda es realitzarà les obres<br />

<strong>de</strong> transformació <strong>de</strong>l camí d’Alcover<br />

en una avinguda <strong>de</strong> 12 metres<br />

d’ample.<br />

GENER’2000<br />

9


LA SELVA MUNICIPAL<br />

COL·LEGI PÚBLIC<br />

GIL CRISTIÀ<br />

BREUS<br />

NOU CALENDARI<br />

L’<strong>Ajuntament</strong> ha editat<br />

un CALENDARI per a l’any<br />

2000 per a repartir, gratuïtament<br />

en totes les l<strong>la</strong>rs <strong>de</strong>l<br />

poble, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>la</strong> gran<br />

acceptació <strong>de</strong> l’edició <strong>de</strong><br />

l’any passat.<br />

Les FESTES LOCALS per<br />

a l’any 2000 que recollirà<br />

aquest calendari, a punt <strong>de</strong><br />

sortir, seran: el 5 <strong>de</strong> juny<br />

(dilluns) i el 30 <strong>de</strong> novembre<br />

(dijous) que es<strong>de</strong>vindran no<br />

<strong>la</strong>borables a tots els efectes<br />

malgrat els actes festius es<br />

preparin en els caps <strong>de</strong><br />

setmana anteriors. L’establiment<br />

d’aquestes festes en<br />

dies inicialment <strong>la</strong>borables<br />

es <strong>de</strong>u a <strong>la</strong> voluntat que els<br />

trebal<strong>la</strong>dors per compte<br />

d’altri no perdin cap dia <strong>de</strong><br />

les festes que els hi corresponen.<br />

◆<br />

El Poble es fa gran i,<br />

sortosament, <strong>la</strong> canal<strong>la</strong> també<br />

creix a un bon ritme per <strong>la</strong><br />

qual cosa es fa imprescindible<br />

l’expansió <strong>de</strong>l col·legi públic<br />

GIL CRISTIÀ que pateix un<br />

fort creixement fruit <strong>de</strong> l’increment<br />

<strong>de</strong>mogràfic i <strong>de</strong>l bon<br />

prestigi que disposen les diverses<br />

escoles <strong>de</strong>l Poble i el<br />

Gil Cristià en concret.<br />

L’<strong>Ajuntament</strong> té l’obligació,<br />

per llei, d’aportar els<br />

terrenys necessaris per a les<br />

noves escoles públiques i <strong>la</strong><br />

Generalitat té l’obligació <strong>de</strong><br />

construir-les, organitzar-les i<br />

dirigir-les. Per això, l’<strong>Ajuntament</strong><br />

ja va oferir els terrenys<br />

necessaris a <strong>la</strong> Generalitat i<br />

per escrit. Aquests terrenys són<br />

els <strong>de</strong> <strong>la</strong> Rasa que han d’emparar<br />

les noves <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

l’ensenyament primari públic<br />

(esco<strong>la</strong> Gil Cristià) com, també,<br />

les <strong>de</strong> l’ensenyament secundari<br />

públic (IES Joan Puig i Ferreter)<br />

CEMENTIRI MUNICIPAL<br />

La regidoria-<strong>de</strong>legada <strong>de</strong> Serveis Generals ha portat a terme <strong>la</strong><br />

construcció <strong>de</strong> 30 nínxols en <strong>la</strong> part nova <strong>de</strong>l CEMENTIRI MUNICI-<br />

PAL per tal <strong>de</strong> respondre a <strong>la</strong> <strong>de</strong>manda constant <strong>de</strong> concessions.<br />

La característica d’aquesta nova il<strong>la</strong> és <strong>la</strong> possibilitat <strong>de</strong> compra<br />

conjunta d’un nínxol <strong>de</strong> segona i <strong>de</strong> tercera per tal <strong>de</strong> conformar<br />

una so<strong>la</strong> sepultura dividida en dues parts que fa les mateixes<br />

funcions que un nínxol <strong>de</strong> primera i a un preu més econòmic que<br />

aquest. Amb aquesta nova mesura es pretén reduir <strong>la</strong> <strong>de</strong>manda <strong>de</strong><br />

nínxols <strong>de</strong> primera i d’incrementar els <strong>de</strong> segona i <strong>de</strong> tercera que,<br />

fins ara, no tenen tanta acceptació tot i el seu preu molt més<br />

econòmic.<br />

◆<br />

10 GENER’2000


INFORMATIU LOCAL<br />

BANDES RUGOSES<br />

Als carrers <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> s’hi<br />

corre massa i, per això, <strong>la</strong><br />

regidoria-<strong>de</strong>legada <strong>de</strong> Govern<br />

incrementa <strong>la</strong> instal·<strong>la</strong>ció creixent<br />

<strong>de</strong> BANDES RUGOSES en bona<br />

part <strong>de</strong> les vies urbanes per tal <strong>de</strong><br />

dissuadir als infractors <strong>de</strong> les<br />

velocitats amb les què cal<br />

conduir dins <strong>de</strong> les pob<strong>la</strong>cions.<br />

La manca d’efectius <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Guàrdia Civil, actualment dos, fa<br />

encara més necessari l’aplicació<br />

d’aquest tipus <strong>de</strong> mesura. ◆<br />

que provisionalment s’imparteix<br />

en les instal·<strong>la</strong>cions municipals<br />

<strong>de</strong> l’hort d’Iglésies i<br />

sense que <strong>la</strong> Generalitat pagui<br />

ni un duro per lloguer.<br />

L’objectiu municipal és el<br />

<strong>de</strong> potenciar una gran àrea<br />

educativa en <strong>la</strong> zona <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Rasa una vegada estigui enllestida<br />

<strong>la</strong> circumval·<strong>la</strong>ció que<br />

<strong>la</strong> Diputació construeix actualment,<br />

dins <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

carretera cap a Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na, i<br />

que permetrà, ben aviat, un<br />

bon accés a una zona immillorable<br />

per a concentrar el<br />

gran complex educatiu públic<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> i que disposarà,<br />

també, d’un accés <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Mural<strong>la</strong> <strong>de</strong> sant Rafael a<br />

l’alçada, quasi, <strong>de</strong> <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ça <strong>de</strong><br />

l’Hospitalet (bisbe Simó Salvador).<br />

◆<br />

GUÀRDIA CIVIL<br />

El Plenari Municipal va aprovar,<br />

en <strong>la</strong> seva sessió <strong>de</strong>l 6<br />

d’agost, adreçar-se a <strong>la</strong> Delegació<br />

<strong>de</strong>l Govern a Catalunya per tal <strong>de</strong><br />

sol·licitar l’increment <strong>de</strong> guàrdies<br />

en <strong>la</strong> nostra pob<strong>la</strong>ció ja que els<br />

dos guàrdies actuals que han <strong>de</strong><br />

donar servei a Castellvell, Almoster,<br />

l’Albiol, l’Aleixar, Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na<br />

i <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> són totalment insuficients.<br />

L’origen <strong>de</strong>l problema arrenca<br />

<strong>de</strong>l fet que <strong>la</strong> Generalitat <strong>de</strong><br />

Catalunya tenia previst per a l’any<br />

2000 el <strong>de</strong>splegament <strong>de</strong>ls Mossos<br />

d’Esquadra a <strong>la</strong> província <strong>de</strong><br />

Tarragona i en funció d’aquesta<br />

previsió <strong>la</strong> GUÀRDIA CIVIL<br />

amortitzava i reduïa les p<strong>la</strong>ces en<br />

tota <strong>la</strong> província.. Sense cap tipus<br />

<strong>de</strong> consulta, ni tan sols <strong>de</strong><br />

comunicació, <strong>la</strong> Generalitat, per<br />

mitjà <strong>de</strong> <strong>la</strong> Junta <strong>de</strong> Seguretat, ha<br />

<strong>de</strong>cidit, ara, donar prioritat al<br />

<strong>de</strong>splegament <strong>de</strong>ls Mossos d’Esquadra<br />

a <strong>la</strong> província <strong>de</strong> Barcelona<br />

i <strong>la</strong> conseqüència és que fins<br />

l’any 2.011 no es preveu que es<br />

pugui iniciar el <strong>de</strong>splegament a<br />

Tarragona.<br />

Ni <strong>la</strong> <strong>Selva</strong>, ni els altres<br />

pobles <strong>de</strong> <strong>la</strong> província, po<strong>de</strong>m estar<br />

tants anys amb <strong>la</strong> precarietat<br />

actual i, per això, s’ha <strong>de</strong>cidit<br />

emprendre accions que alleugerin<br />

l’escassetat <strong>de</strong>ls mitjans <strong>de</strong><br />

vigilància i <strong>de</strong> seguretat públiques,<br />

encomana<strong>de</strong>s actualment a<br />

<strong>la</strong> Guàrdia Civil, i que provoquen<br />

arreu tantes carències i insuficiències,<br />

com les <strong>de</strong>l control <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> circu<strong>la</strong>ció, en el nostre poble.<br />

◆<br />

LA VARIANT<br />

EST DE REUS<br />

L’<strong>Ajuntament</strong> està a<br />

l’aguait <strong>de</strong> totes les infraestructures<br />

que, directament o<br />

<strong>de</strong> manera indirecta, po<strong>de</strong>n<br />

afectar el nostre poble. Darrerament,<br />

el Plenari Municipal<br />

ha <strong>de</strong>cidit presentar una al·legació<br />

al projecte <strong>de</strong> <strong>la</strong> VARI-<br />

ANT EST DE REUS confeccionat<br />

per <strong>la</strong> Generalitat. Aquesta<br />

variant ha d’enl<strong>la</strong>çar <strong>la</strong> ca-<br />

rretera que va <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> a Reus<br />

(<strong>la</strong> C-240) amb l’autovia que va<br />

<strong>de</strong> Reus a Tarragona sense<br />

passar per dins <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutat <strong>de</strong><br />

Reus.<br />

El què l’ajuntament <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Selva</strong> pretén és que el nus<br />

d’enl<strong>la</strong>ç d’aquesta variant amb<br />

<strong>la</strong> C-240 que ve <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> no<br />

sigui al nostre terme sinó que es<br />

trasl<strong>la</strong>di al terme <strong>de</strong> Reus,<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>la</strong> punxa que el<br />

terme <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> té en <strong>la</strong><br />

travessera <strong>de</strong> <strong>la</strong> C-240 en <strong>la</strong> pujada<br />

<strong>de</strong>l mas <strong>de</strong> Besora (prop <strong>de</strong><br />

l’empresa Valira). L’objecte<br />

d’aquesta al·legació selvatana és<br />

<strong>la</strong> que no es creïn problemes, al<br />

dia <strong>de</strong> <strong>de</strong>mà, entre aquest nus<br />

amb <strong>la</strong> seva vertebració en les<br />

zones urbanes <strong>de</strong> Reus,<br />

especialment les <strong>de</strong>l Pinar en <strong>la</strong><br />

carretera <strong>de</strong> Reus a Castellvell, i<br />

tinguem conflictes per intents<br />

d’invasió <strong>de</strong> vials urbans <strong>de</strong><br />

Reus dins <strong>de</strong>l terme municipal<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong>.<br />

◆<br />

GENER’2000<br />

11


LA SELVA MUNICIPAL<br />

<strong>L'ajuntament</strong><br />

65,26<br />

L’AJUNTAMENT<br />

QUE ENCETARÀ EL<br />

NOU MIL·LENNI<br />

E<br />

l dia 3 <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> juliol es va<br />

constituir el nou ajuntament<br />

fruit <strong>de</strong> les eleccions municipals<br />

celebra<strong>de</strong>s el dia 13 <strong>de</strong> juny.<br />

La participació electoral va<br />

ser <strong>de</strong> 2.499 ciutadans i ciutadanes,<br />

sobre un cens total <strong>de</strong><br />

3.173 persones, que representen<br />

un 78,76%.<br />

Els vots a les quatre candidatures<br />

presenta<strong>de</strong>s es van distribuir<br />

percentualment <strong>de</strong> <strong>la</strong> manera<br />

següent:<br />

PSC CIU ERC PP<br />

23,22<br />

3,32<br />

8,21<br />

Els membres <strong>de</strong> l'<strong>Ajuntament</strong> en el<br />

dia <strong>de</strong> llur constitució, d'esquerra a<br />

dreta,: Xavier Jové Martínez,<br />

Francisco Trujillo Sancho, Lídia Roig<br />

Vallverdú, Josep Mas<strong>de</strong>u Isern,<br />

Ignasi Carnicer Barrufet, Joaquim M.<br />

Mas<strong>de</strong>u Guitert, Gabriel Girona<br />

Mas<strong>de</strong>u, Ànge<strong>la</strong> Figuera Colomés,<br />

Francesc Domingo Fonts, Arànzazu<br />

Salvat Besora i Joan Massana Cabré.<br />

Els resultats, segons el nombre<br />

<strong>de</strong> vots, foren els següents:<br />

Llista electoral Vots % Regidors<br />

PSC 1.574 65,26 8<br />

CiU 560 23,22 2<br />

ERC 198 8,21 1<br />

PP 80 3,32 0<br />

L’evolució històrica <strong>de</strong>l vot al<br />

l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> les diverses eleccions<br />

municipals ha estat <strong>la</strong> següent:<br />

PSC CiU PP IC ERC D’altres<br />

1.979 15,67 17,48 7,59 (*) 59,26<br />

1.983 47,03 52,97<br />

1.987 57,82 42,18<br />

1.991 62,63 28,85 8,52<br />

1.995 57,71 25,3 7,02 9,x97<br />

1.999 65,26 23,22 3,32 8,21<br />

(*) Es tracta <strong>de</strong>ls resultats<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> UCD i <strong>de</strong>l GIS en les<br />

primeres eleccions.<br />

Percentatges<br />

70<br />

60<br />

50<br />

40<br />

30<br />

20<br />

10<br />

0<br />

Anys<br />

La renovació que s’ha produït<br />

en el Consistori ha estat consi<strong>de</strong>rable<br />

ja que <strong>de</strong>ls onze<br />

regidors que conformen el Ple<br />

municipal set són novells. La<br />

presència femenina s’ha incrementat<br />

respecte a les anterior<br />

eleccions i actualment compta<br />

amb tres membres.<br />

L’acte solemne <strong>de</strong> constitució<br />

<strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> es va celebrar<br />

a les 8 <strong>de</strong>l vespre amb <strong>la</strong><br />

presència <strong>de</strong> nombrosos assistents<br />

i invitats. En el transcurs <strong>de</strong><br />

l’acte plenari tots els regidors i<br />

regidores van prendre possessió<br />

<strong>de</strong>l seu càrrec. Posteriorment, es<br />

van presentar tres candidats a<br />

l’elecció d’alcal<strong>de</strong> i es va elegir el<br />

senyor Ignasi Carnicer Barrufet,<br />

amb vuit vots, <strong>de</strong>l grup municipal<br />

Socialista. El senyor Joan Massana<br />

Cabré, <strong>de</strong>l grup municipal <strong>de</strong><br />

CiU, va assolir dos vots i el<br />

senyor Xavier Jovè i Martínez, <strong>de</strong>l<br />

grup municipal d’Esquerra, en va<br />

assolir un.<br />

Les intervencions <strong>de</strong> cadascun<br />

<strong>de</strong>ls candidats davant <strong>de</strong>l Ple<br />

municipal van ser les<br />

següents:<br />

Sr. Xavier Jové Martínez<br />

(G.M. ERC)<br />

Agraeix el suport <strong>de</strong>ls selvatans<br />

pel suport rebut manifestant que<br />

trebal<strong>la</strong>rà a fi d˙aproximar l˙ajuntament<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> als<br />

ciutadans. Agraeix també al regidor<br />

que surt, Sr. Salvador Picañol, representant<br />

fins ara <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva candidatura,<br />

l˙activitat <strong>de</strong>senvolupada durant<br />

els darrers quatre anys a l˙ajuntament.<br />

D˙altra banda <strong>de</strong>sitja estendre<br />

l˙agraïment a tots els ciutadans<br />

<strong>de</strong>ls anys trenta que van lluitar a <strong>la</strong><br />

guerra civil, que van passar <strong>la</strong> postguerra,<br />

i que van generar i van<br />

difondre i<strong>de</strong>als <strong>de</strong> progrés social,<br />

gent que va lluitar per <strong>la</strong> república,<br />

per <strong>la</strong> <strong>de</strong>mocràcia, per a tots ells el<br />

nostre record i agraïment.<br />

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL VOT EN<br />

LES ELECCIONS MUNICIPALS<br />

1979 1983 1987 1991 1995 1999<br />

12 GENER’2000<br />

PSC CiU PP IC ERC D’Altres


INFORMATIU LOCAL<br />

Sr. Josep Massana i Cabré<br />

(G.M. CiU)<br />

«Bona tarda a tothom,<br />

La celebració d’unes eleccions<br />

sempre és una bona notícia per a <strong>la</strong><br />

nostra societat i tots el que ens<br />

sentim plenament vincu<strong>la</strong>ts a un<br />

tarannà <strong>de</strong>mocràtic i <strong>de</strong>fensem el<br />

pluralisme, hem d’estar contents. Per<br />

tant, cal que tots plegats ens felicitem<br />

pel fet <strong>de</strong> trobar-nos reunits en sessió<br />

constitutiva <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

nostra vi<strong>la</strong>.<br />

Pel que fa al grup municipal <strong>de</strong><br />

Convergència i Unió, el qual tinc<br />

l’honor <strong>de</strong> representar, en primer lloc<br />

voldríem manifestar el nostre agraïment<br />

més sincer a totes les persones,<br />

homes i dones <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong>, que heu<br />

fet possible que avui puguem formar<br />

part <strong>de</strong>l present consistori; <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls<br />

membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> candidatura, fins a<br />

l’últim votant, passant per <strong>la</strong> militància<br />

i l’equip <strong>de</strong> campanya, a tots<br />

vosaltres, gràcies!. Heu <strong>de</strong>mostrat<br />

una gran valentia i ens heu ajudat a<br />

proc<strong>la</strong>mar que no hi ha una única<br />

manera d’entendre <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> i que el<br />

nostre compromís il·lusionat i engrescador<br />

és tan legítim com qualsevol<br />

altre.<br />

Som gent que hem <strong>de</strong>ixat ben<br />

c<strong>la</strong>r que estimem <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> i que hi<br />

hem <strong>de</strong>dicat els nostres esforços. Ara<br />

bé, el fet d’haver ocupat els seients<br />

<strong>de</strong> l’oposició els darrers anys, ens ha<br />

privat <strong>de</strong> certs mitjans i ens ha restat<br />

capacitat d’incidència. Això no vol<br />

dir que hàgim <strong>de</strong>saprofitat les nostres<br />

possibilitats, ans al contrari: sempre<br />

hem estat amatents als es<strong>de</strong>veniments<br />

que han anat marcant el dia<br />

a dia <strong>de</strong> <strong>la</strong> gestió municipal i hi hem<br />

aportat el millor <strong>de</strong> nosaltres mateixos,<br />

<strong>de</strong>fensant els interessos, no ja<br />

<strong>de</strong>ls nostres votants, sinó <strong>de</strong> tots els<br />

selvatans.<br />

I continuarem trebal<strong>la</strong>nt en a-<br />

questa mateixa línia perquè l´únic<br />

que ens mou és una total i absoluta<br />

voluntat <strong>de</strong> servei envers el nostre<br />

poble i els nostres convi<strong>la</strong>tans.<br />

La <strong>Selva</strong> necessita una nova<br />

orientació. Està c<strong>la</strong>r que convé<br />

establir una línia c<strong>la</strong>ra <strong>de</strong> millora <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> qualitat <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutadania i<br />

en aquest camp hi ha encara molta<br />

feina a fer. Però per damunt <strong>de</strong>ls fets<br />

hi ha, sobretot, les persones.<br />

Cal posar en pràctica un nou<br />

estil <strong>de</strong> fer política que respecti <strong>la</strong><br />

llibertat i les opinions <strong>de</strong> tots i cada<br />

un <strong>de</strong>ls que hem escollit <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> per<br />

viure-hi.<br />

Creiem que <strong>la</strong> gestió <strong>de</strong><br />

l’<strong>Ajuntament</strong> i el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> poble que<br />

ens convé han <strong>de</strong> tenir les característiques<br />

següents: transparència i<br />

honra<strong>de</strong>sa, creixement harmònic i<br />

equilibrat i, sobretot, diàleg i participació<br />

ciutadana.<br />

En <strong>de</strong>finitiva, no ens po<strong>de</strong>m<br />

permetre el luxe <strong>de</strong> prescindir <strong>de</strong> res<br />

ni <strong>de</strong> ningú: els homes i dones <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Selva</strong> ens necessitem tots, sense<br />

excepció perquè entre tots hem <strong>de</strong><br />

trebal<strong>la</strong>r en el disseny i <strong>la</strong> gestió <strong>de</strong>l<br />

futur amb l’objectiu comú <strong>de</strong> bastir,<br />

al nostre poble, una societat profundament<br />

<strong>de</strong>mocràtica, participativa,<br />

integradora i solidària.<br />

Les nostres darreres paraules<br />

seran per manifestar el <strong>de</strong>sig que, tots<br />

plegats, tinguem encert en <strong>la</strong> tasca<br />

que ara comencem i per trametre <strong>la</strong><br />

nostra felicitació <strong>de</strong>mocràtica a totes<br />

les regidores i tots els regidors que,<br />

d’avui en endavant, compartirem <strong>la</strong><br />

responsabilitat <strong>de</strong> representar i<br />

trebal<strong>la</strong>r per <strong>la</strong> <strong>Selva</strong>.<br />

Gràcies.»<br />

Sr. Josep Mas<strong>de</strong>u Isern<br />

(G.M. Socialista)<br />

«Senyores i senyors regidors,<br />

senyores i senyors,<br />

L’acte més important d’un<br />

<strong>Ajuntament</strong> dins els quatre anys <strong>de</strong><br />

mandat municipal és <strong>la</strong> seva<br />

constitució i elecció d’alcal<strong>de</strong> i és<br />

l’acte més important perquè aquesta<br />

constitució ve precedida d’unes<br />

eleccions <strong>de</strong>mocràtiques, en les<br />

quals els ciutadans per mitjà <strong>de</strong>l seu<br />

vot lliure i secret han donat <strong>la</strong> seva<br />

opinió i han tret i donat confiança als<br />

diferents projectes polítics que es<br />

presentaven.<br />

Els ciutadans han renovat <strong>la</strong><br />

confiança en un projecte que si bé<br />

no es nou, si que es renova dia a dia,<br />

un projecte, el projecte <strong>de</strong> govern<br />

<strong>de</strong>ls socialistes i progressistes, que és<br />

un projecte <strong>de</strong> futur i d’esperança <strong>de</strong>l<br />

poble <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> per a tots, per l’avui<br />

i pel <strong>de</strong>mà. Un projecte que<br />

necessita <strong>de</strong> les persones, <strong>de</strong>ls seus<br />

compromisos i <strong>de</strong>l seu treball perquè<br />

les i<strong>de</strong>es no es quedin en simples<br />

il·lusions.<br />

Aquestes persones han estat<br />

companys, als que <strong>de</strong>s d’aquí vull<br />

donar les gràcies pel seu treball,<br />

esforç i il·lusió, fent un reconeixement<br />

a <strong>la</strong> feina que han fet.<br />

Aquestes persones són també<br />

els companys actuals, persones joves<br />

i grans, gent nova i gent amb experiència,<br />

dones i homes, fills <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong><br />

i persones que han triat viure a <strong>la</strong><br />

<strong>Selva</strong>. Són en <strong>de</strong>finitiva un col.lectiu<br />

plural com avui dia és plural el poble<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong>. Però com a tota <strong>la</strong> <strong>Selva</strong><br />

ens omple <strong>la</strong> il.lusió per po<strong>de</strong>r<br />

trebal<strong>la</strong>r per fer una <strong>Selva</strong> cada dia<br />

millor, més propera i més humana,<br />

que enfili el proper mil·lenni amb<br />

confiança en el seu futur.<br />

Quan parlem <strong>de</strong> futur també<br />

parlem <strong>de</strong> passat i fem ba<strong>la</strong>nç. El que<br />

s’havia dit ara fa quatre avui són<br />

realitats. S’ha complert amb <strong>la</strong><br />

sanitat, amb el nou CAP -Centre<br />

d’Atenció Primària- i futura Àrea<br />

Bàsica <strong>de</strong> Salut; s’ha complert amb<br />

l’ensenyament, amb <strong>la</strong> cessió <strong>de</strong><br />

l’Hort d’Iglésies i <strong>la</strong> posada en marxa<br />

<strong>de</strong> l’ESO -ensenyament secundari<br />

obligatori-; s’ha complert amb les<br />

ciutadans i amb <strong>la</strong> millora <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

qualitat <strong>de</strong> vida amb l’ampliació <strong>de</strong><br />

l’esco<strong>la</strong>-bressol Anna Frank, els<br />

jardins <strong>de</strong> l’Hort d’Iglésies, les noves<br />

instal·<strong>la</strong>cions esportives: vestidors, el<br />

camp <strong>de</strong> futbol i el nou pavelló<br />

poliesportiu municipal; s’ha complert<br />

amb l’ocupació en <strong>la</strong> consolidació<br />

<strong>de</strong>ls polígons industrials Silva, <strong>la</strong><br />

Drecera, Predrafita i <strong>la</strong> nova construcció<br />

<strong>de</strong>l Z.I. Mil·lenium, que han<br />

permès treball i benestar a les persones,<br />

i han dotat <strong>de</strong> recursos al<br />

municipi per po<strong>de</strong>r afrontar les obres<br />

Diferents moments <strong>de</strong> l'acte<br />

<strong>de</strong> constitució <strong>de</strong> l'<strong>Ajuntament</strong><br />

i d'elecció <strong>de</strong>l seu alcal<strong>de</strong>.<br />

<strong>L'ajuntament</strong><br />

GENER’2000<br />

13


LA SELVA MUNICIPAL<br />

L'<strong>Ajuntament</strong> s'ha constituït en tres<br />

grups municipals: el Socialista (8),<br />

el <strong>de</strong> CiU (2) i el d'ERC (1).<br />

EL BENESTAR SOCIAL I EL BENESTAR<br />

MATERIAL: DE BRACET<br />

El govern municipal insisteix, reiteradament, que el<br />

progrés social ha d’anar acompanyat, sempre, <strong>de</strong>l progrés<br />

material sinó el municipi no pot finançar les polítiques<br />

socials. Les polítiques socials beuen, inexorablement, <strong>de</strong>l<br />

progrés econòmic.<br />

Alhora, el progrés econòmic, sense les polítiques<br />

socials, no tindria cap mena <strong>de</strong> sentit públic ja que no tant<br />

sols no generaria cap benestar comunitari sinó que podria<br />

esqueixar el municipi i, fins i tot, les condicions <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

igualtat a l’accés als serveis públics, o drets bàsics, com<br />

l’ensenyament, <strong>la</strong> sanitat, el treball o <strong>la</strong> cultura a<br />

<strong>de</strong>terminats sectors socials . El resultat seria un municipi<br />

<strong>de</strong>sballestat, amb grans diferències , no tan sols d’aspecte<br />

econòmic, sinó <strong>de</strong> <strong>de</strong>sigualtat en <strong>la</strong> prestació i accés als<br />

serveis bàsics esmentats.<br />

Per això, <strong>la</strong> qualitat <strong>de</strong> vida ha <strong>de</strong> completar-se<br />

amb <strong>la</strong> qualitat humana que un municipi ha <strong>de</strong> procurar<br />

fomentar <strong>de</strong> manera constant. L’ajut i atenció a les<br />

associacions i entitats <strong>de</strong>l poble; l’estímul a les festes<br />

popu<strong>la</strong>rs i tradicionals i a llur participació; <strong>la</strong> millora i <strong>la</strong><br />

introducció <strong>de</strong> nous serveis públics <strong>de</strong> qualitat i oberts a<br />

tothom, en els àmbits <strong>de</strong> <strong>la</strong> cultura, <strong>de</strong> <strong>la</strong> sanitat, <strong>de</strong><br />

l’ensenyament o <strong>de</strong> l’esport, són accions, totes elles, que<br />

pretenen incrementar <strong>la</strong> convivència i els nexes socials entre<br />

tota <strong>la</strong> ciutadania.<br />

Les activitats i els serveis públics són fonamentals<br />

per tal que el conjunt <strong>de</strong> ciutadans i ciutadanes es conegui<br />

i es re<strong>la</strong>cioni, al marge <strong>de</strong> les seves creences, condicions<br />

socials, orígens o races. I, alhora, el treball i <strong>la</strong> bondat <strong>de</strong>l<br />

benestar material atorguen a un municipi aquel<strong>la</strong><br />

estabilitat que li dóna força en el present i esperança i<br />

confiança en el futur.<br />

ja realitza<strong>de</strong>s i pensar en les obres<br />

futures.<br />

Aquest mateix projecte, cada<br />

dia renovat, comporta <strong>la</strong> millora <strong>de</strong><br />

les comunicacions, tant amb <strong>la</strong> muntanya<br />

amb <strong>la</strong> carretera <strong>de</strong> Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na -<br />

La <strong>Selva</strong>, com amb el mar, amb <strong>la</strong> carretera<br />

La <strong>Selva</strong> - Constantí; també<br />

comporta <strong>la</strong> renovació i remo<strong>de</strong><strong>la</strong>ció<br />

<strong>de</strong>l casc antic; comporta com a projecte<br />

<strong>la</strong> construcció <strong>de</strong> <strong>la</strong> residència<br />

per a <strong>la</strong> gen gran i comporta en <strong>de</strong>finitiva<br />

<strong>la</strong> resposta a les necessitats que<br />

<strong>la</strong> <strong>Selva</strong> <strong>de</strong>l futur <strong>de</strong>mana com a<br />

societat dinàmica, renovada i plural.<br />

Tot això comporta trebal<strong>la</strong>r dia a<br />

dia, durant els propers quatre anys,<br />

perquè quan fem ba<strong>la</strong>nç puguem dir<br />

amb tota senzillesa però amb tota<br />

confiança: hem complert.<br />

Aquestes i no d’altres són les<br />

raons per anunciar que el vot <strong>de</strong>ls<br />

regidors i regidores socialistes per <strong>la</strong><br />

<strong>Selva</strong> ha estat per Ignasi Carnicer, <strong>la</strong><br />

persona nova i clàssica que ha li<strong>de</strong>rat<br />

i li<strong>de</strong>rarà el projecte <strong>de</strong> progrés <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Selva</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>. Per aquesta <strong>Selva</strong><br />

renaixent, per <strong>la</strong> seva gent, per <strong>la</strong><br />

vida <strong>de</strong>l nostre poble, el nostre vot<br />

entusiasta per Ignasi Carnicer.»<br />

Sr. Ignasi Carnicer Barrufet<br />

(Alcal<strong>de</strong>)<br />

«Senyores i senyors regidors,<br />

És poc el que dónes, quan<br />

dónes el que et pertany. Quan dónes<br />

<strong>de</strong> tu mateix és quan dónes veritablement.<br />

I, realment, hem rebut <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

nostra ciutadania un do profund i<br />

íntim com és el <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva confiança.<br />

Això, tan intangible i eteri, però cert i<br />

veritable, i alhora tan personal i intransferible,<br />

és el que hem rebut <strong>de</strong>l<br />

nostre Poble, el do <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva<br />

confiança.<br />

I, aquest do i aquesta confiança,<br />

és el que ennobleix <strong>la</strong> nostra Casa <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Vi<strong>la</strong>, mudada com mai per a<br />

acollir, amb els invitats, amb les flors,<br />

amb les ban<strong>de</strong>res, amb els llums, i<br />

amb <strong>la</strong> tendresa <strong>de</strong>ls nostres cors <strong>la</strong><br />

lluïssor d’un acte que tardarà quatre<br />

anys a tornar-se a repetir: <strong>la</strong> constitució<br />

<strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>.<br />

La voluntat ciutadana ha tornat<br />

a prendre forma <strong>de</strong>sprés d’expressarse<br />

mitjançant <strong>la</strong> participació massiva<br />

i <strong>de</strong> manifestar-se vers les diferents<br />

candidatures, o en el vot en b<strong>la</strong>nc, en<br />

les eleccions municipals <strong>de</strong>l 13 <strong>de</strong><br />

juny proppassat.<br />

D’aquesta voluntat n’ha sorgit,<br />

en primer lloc, el Ple Municipal que<br />

acabem <strong>de</strong> constituir. D’aquest Ple<br />

Municipal n’ha sorgit, <strong>de</strong>sprés, l’alcal<strong>de</strong>,<br />

mitjançant <strong>la</strong> seva elecció per<br />

part <strong>de</strong>ls regidors i regidores i,<br />

d’aquest Ple Municipal i d’aquesta<br />

Alcaldia en sorgiran les responsabilitats<br />

i les competències <strong>de</strong> cadascun<br />

<strong>de</strong> les regidores i regidors <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong><br />

així com els actes i les <strong>de</strong>cisions<br />

que governaran <strong>la</strong> vida <strong>de</strong>l nostre<br />

Poble en els quatre anys propers.<br />

És l’acte fundacional <strong>de</strong>l nou<br />

ajuntament i d’aquí que ens mu<strong>de</strong>m<br />

per a rebre les insígnies <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra<br />

condició <strong>de</strong> dones i d’homes públics<br />

que lliurament hem estat elegits per a<br />

representar i per a governar el nostre<br />

Poble.<br />

I, representar i governar un<br />

Poble no és pas una feina fàcil. No<br />

sempre es pot fer i cal fer el què<br />

l’opinió popu<strong>la</strong>r <strong>de</strong>sitja i, el governant,<br />

no ha <strong>de</strong> fer mai el que vol sinó<br />

sempre el que creu que cal fer com a<br />

dipositari d’una confiança que és <strong>de</strong><br />

molts, com a dipositari d’aquell do<br />

sorgit <strong>de</strong> dins <strong>de</strong>ls cors <strong>de</strong>ls ciutadans.<br />

D’aquí que <strong>la</strong> nostra sa<strong>la</strong> més<br />

noble estigui presidida per <strong>la</strong> sentència<br />

<strong>de</strong> Ciceró: Cal que el bé públic<br />

sigui <strong>la</strong> llei suprema.<br />

I, com bastim el bé públic Com<br />

ho hem <strong>de</strong> fer perquè el nostre poble<br />

avanci en progrés, en benestar, en<br />

serveis i equipaments, en felicitat, en<br />

qualitat <strong>de</strong> vida i en qualitat humana<br />

L’article primer <strong>de</strong> <strong>la</strong> Dec<strong>la</strong>ració<br />

<strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong> l’Home i <strong>de</strong>l Ciutadà ja<br />

<strong>de</strong>ia, en el 1789, que tots els homes<br />

naixem i restem lliures i iguals en<br />

drets. Aquesta Dec<strong>la</strong>ració manifesta,<br />

inequívocament i <strong>de</strong> manera universal,<br />

que tots els homes tenim drets,<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra raça,<br />

color, llengua, cultura, religió o<br />

condició social.<br />

Si convenim que tota <strong>la</strong> humanitat<br />

té drets cal que hi hagi les<br />

institucions que els fomentin i que<br />

els facin prevaldre i perdurar. No es<br />

diu pas que tots els homes i dones siguem<br />

iguals, sinó que tots plegats<br />

tenim els mateixos drets, siguin els<br />

drets a <strong>la</strong> cultura, a l’ensenyament, a<br />

<strong>la</strong> salut, al treball, i d’aquí <strong>la</strong> necessitat<br />

que <strong>la</strong> societat té <strong>de</strong> bastir les<br />

institucions per fer accessibles, permanentment,<br />

aquests drets al comú<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutadania.<br />

Aquest ha estat el batec constant<br />

<strong>de</strong>ls diversos governs municipals<br />

socialistes: fomentar i fer prevaldre el<br />

dret públic a <strong>la</strong> cultura, a l’ensenyament,<br />

a <strong>la</strong> salut i al treball. Darrera<br />

d’aquest batec hi ha el reguitzell<br />

d’obres públiques i d’imp<strong>la</strong>ntacions<br />

14 GENER’2000


INFORMATIU LOCAL<br />

industrials que donen benestar econòmic<br />

i progrés social al nostre<br />

poble. Darrera d’aquest batec, fort i<br />

amarat d’amor i d’estima, hi ha l’este<strong>la</strong>da<br />

<strong>de</strong> serveis i d’equipaments<br />

que donen aquesta gran lluïssor i<br />

projecció pública a <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> actual.<br />

Aquests són els pi<strong>la</strong>rs <strong>de</strong>l nostre<br />

bé públic: el benestar material <strong>de</strong>ls<br />

nostres ciutadans i el progrés social<br />

<strong>de</strong>l nostre Poble: qualitat <strong>de</strong> vida i<br />

qualitat humana agermana<strong>de</strong>s pel<br />

somni, sempre fresc i tendre, d’una<br />

humanitat fraternal que avança amb<br />

l’ajut <strong>de</strong>l coneixement i <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

tècnica. És, el nostre, un projecte<br />

humà, centrat en l’home com actor i<br />

subjecte <strong>de</strong> <strong>la</strong> història; és, el nostre,<br />

un projecte sempre obert que estima<br />

més <strong>la</strong> cultura <strong>de</strong>ls valors que no pas<br />

<strong>la</strong> cultura <strong>de</strong> les i<strong>de</strong>ntitats; que no<br />

mira quina és <strong>la</strong> llengua <strong>de</strong> cadascú,<br />

ni l’origen, ni <strong>la</strong> raça, ni <strong>la</strong> religió ni<br />

<strong>la</strong> condició social sinó que enalteix<br />

una altra cultura, <strong>la</strong> cultura <strong>de</strong>ls<br />

valors que han unit els homes i les<br />

dones d’arreu <strong>de</strong>l món i <strong>de</strong> totes les<br />

èpoques: <strong>la</strong> humanitat, <strong>la</strong> justícia, el<br />

progrés, el treball, <strong>la</strong> fe en el<br />

coneixement i en <strong>la</strong> tècnica, <strong>la</strong><br />

fraternitat, <strong>la</strong> felicitat.<br />

La nostra força és saber que<br />

aquests valors d’humanitat són<br />

compartits, massivament i majoritàriament,<br />

pel nostre Poble. La nostra<br />

felicitat és conèixer que <strong>la</strong> nostra<br />

ciutadania aprecia i estima aquests<br />

valors i els fruits que en maduren;<br />

que no es tracta d’una ciutadania <strong>de</strong><br />

textura purament mercantilista i materialista,<br />

sinó que entén i <strong>de</strong>sitja que<br />

<strong>la</strong> <strong>Selva</strong> estigui governada per principis<br />

i per i<strong>de</strong>als, una ciutadania que<br />

no s’avergonyeix <strong>de</strong> <strong>de</strong>sitjar a tothom<br />

humanitat, felicitat i llibertat, com ja<br />

ho va fer Adrià fa dos mil anys.<br />

És, el nostre, un amor públic,<br />

un amor <strong>de</strong>c<strong>la</strong>rat entre ciutadans i<br />

governants que les eleccions municipals<br />

han tornat a autentificar. La<br />

nostra joia és plena en constatar que<br />

hi ha una completa sintonia, una<br />

comunió <strong>de</strong> valors, entre <strong>la</strong> ciutadania<br />

i les institucions; que volem,<br />

junts, el benestar i que volem junts,<br />

el progrés social, el benestar també<br />

<strong>de</strong>ls altres.<br />

La <strong>Selva</strong> escriu una <strong>de</strong> les<br />

pàgines més daura<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva<br />

història i les escriu amb lletres i amb<br />

esperit que curullen <strong>de</strong> generositat,<br />

d’estima i <strong>de</strong> bondat, amb i<strong>de</strong>als que<br />

ens ennobleixen i que ens entendreixen:<br />

escampem-los arreu, compartim-los<br />

amb tothom, compartim<br />

UNA VEGADA CONSTITUÏT EL PLE I ELEGIT EL SEU ALCALDE-PRESIDENT<br />

AQUEST HA CONFIGURAT EL GOVERN MUNICIPAL AMB LES<br />

REGIDORIES I RESPONSABLES SEGÜENTS<br />

GOVERN MUNICIPAL<br />

Regidoria-Delegada d’Obres Públiques,<br />

Règim Interior i 1ª Tinença d’Alcaldia<br />

Regidoria-Delegada d’Ed. Mediambiental<br />

Cultura, Turisme i 2ª Tinença d’Alcaldia<br />

Regidoria-Delegada d’Ensenyament,<br />

Esports i <strong>de</strong> Sanitat<br />

Regidoria-Delegada d’Hisenda i Promoció Econòmica<br />

Regidoria-Delegada <strong>de</strong> Govern i Serveis Generals<br />

Regidoria-Delegada <strong>de</strong> Joventut i Serveis Socials<br />

Regidoria-Delegada d’Urbanisme<br />

Activitats i Medi Rural<br />

no tan sols els béns materials públics<br />

que ens pertanyen sinó, també,<br />

donem als altres <strong>de</strong> nosaltres mateixos,<br />

els nostres sentiments i esperances,<br />

<strong>la</strong> nostra bondat i <strong>la</strong> nostra<br />

fraternitat, aquesta és <strong>la</strong> qualitat humana<br />

que ens omplirà <strong>de</strong> felicitat<br />

perquè com ha escrit el poeta Khalil<br />

Gibran: «És bo donar quan se’ns<br />

<strong>de</strong>mana, però és millor comprendre i<br />

donar abans que ens ho <strong>de</strong>manin.<br />

Existeix cap cosa que pugueu guardar<br />

sempre Tot el que teniu serà donat<br />

algun dia. Doneu, per tant, avui<br />

mateix perquè l’època <strong>de</strong> donar sigui<br />

<strong>la</strong> vostra i no <strong>la</strong> <strong>de</strong>ls vostres hereus»<br />

Fem plegats, doncs, <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra<br />

estimada <strong>Selva</strong> més que un Poble,<br />

fem-ne un i<strong>de</strong>al al servei <strong>de</strong> <strong>la</strong> gent,<br />

al servei <strong>de</strong> <strong>la</strong> humanitat.<br />

Per aquesta <strong>Selva</strong>, us <strong>de</strong>mano,<br />

senyores i senyors regidors, el vostre<br />

esforç, el vostre compromís i el vostre<br />

entusiasme. Per <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> i per <strong>la</strong> vida!<br />

Els objectius fixats per al nou<br />

mandat municipal, el sisè <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>de</strong>mocràcia, són els següents:<br />

• La Residència per a <strong>la</strong> gent<br />

gran<br />

• Actuacions <strong>de</strong> millora urbana<br />

en el nucli antic i ajut a <strong>la</strong><br />

política <strong>de</strong> rehabilitacions<br />

• Creació d’un gran p<strong>la</strong>ça<br />

per al mercat setmanal en l’hort<br />

<strong>de</strong> Miró<br />

Sr. Josep Maseu Isern<br />

Sr. Joaquim M. Mas<strong>de</strong>u Guitert<br />

Sra. Ànge<strong>la</strong> Figuera Colomés<br />

Sr. Francesc Domingo Fonts<br />

Sr. Francisco Trujillo Sancho<br />

Sra. Aranzazu Salvat Besora<br />

Sr. Gabriel Girona Mas<strong>de</strong>u<br />

• Manteniment d’una oferta<br />

constant <strong>de</strong> sòl per a les necessitats<br />

resi<strong>de</strong>ncials i industrials<br />

• Casal d’entitats per a les<br />

associacions selvatanes<br />

• Captació <strong>de</strong> noves activitats<br />

econòmiques que generin<br />

llocs <strong>de</strong> treball i benestar a <strong>la</strong><br />

pob<strong>la</strong>ció<br />

• Foment <strong>de</strong> <strong>la</strong> pràctica esportiva<br />

i socialització <strong>de</strong> les instal·<strong>la</strong>cions<br />

esportives municipals<br />

• Foment i millora en els serveis<br />

municipals com <strong>la</strong> Biblioteca,<br />

<strong>la</strong> Ràdio i <strong>la</strong> Televisió,<br />

l’esco<strong>la</strong>-bressol Anna Frank, l’esco<strong>la</strong><br />

municipal <strong>de</strong> Música, cursos<br />

d’idiomes, ....<br />

• Aposta per estructurar <strong>la</strong><br />

realitat <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> <strong>de</strong> Tarragona<br />

juntament amb d’altres municipis<br />

• P<strong>la</strong>nta Potabilitzadora d’aigua<br />

potable<br />

En l’àmbit <strong>de</strong> <strong>la</strong> competència<br />

d’altres administracions<br />

• Doble nivell d’entrada en<br />

<strong>la</strong> carretera d’accés a <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció<br />

• Nova esco<strong>la</strong> d’educació<br />

primària i <strong>de</strong> <strong>la</strong> secció <strong>de</strong> secundària<br />

en <strong>la</strong> zona <strong>de</strong> <strong>la</strong> Rasa<br />

• Carretera a Constantí-<br />

Tarragona i a Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na-Alforja<br />

que superin l’aïl<strong>la</strong>ment viari <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

nostra pob<strong>la</strong>ció.<br />

<strong>L'ajuntament</strong><br />

GENER’2000<br />

15


LA SELVA MUNICIPAL<br />

BREUS<br />

UN ANY MES CREIX<br />

FIRALCAMP ’99<br />

FIRALCAMP ’99 s’ha saldat amb uns bons resultats als quals el<br />

bon temps no ha estat pas aliè. La Fira d’enguany tenia moltes<br />

incerteses provinents <strong>de</strong> les dificultats creixents, en l’aspecte comercial,<br />

d’aquest tipus <strong>de</strong> certàmen que es veuen agreuja<strong>de</strong>s per <strong>la</strong><br />

proximitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> Fira <strong>de</strong> Reus que cansa a moltes cases comercials i<br />

per <strong>la</strong> sovint coincidència amb <strong>la</strong> fira <strong>de</strong> caire comarcal <strong>de</strong> Móra<br />

d’Ebre.<br />

Tots aquests aspectes dificulten, <strong>de</strong> manera creixent, l’atracció<br />

comercial <strong>de</strong>l nostre certamen i s’agreugen per <strong>la</strong> poca tradició <strong>de</strong><br />

participació <strong>de</strong>l comerç i <strong>de</strong> <strong>la</strong> indústria locals, amb honroses<br />

excepcions, a ser-hi presents.<br />

Tot i així FIRALCAMP va<br />

comptar amb molta participació <strong>de</strong><br />

públic accentuada per <strong>la</strong> celebració<br />

<strong>de</strong> part <strong>de</strong>l certamen en el Pavelló<br />

Poliesportiu. El Casal d’Entitats, en<br />

l’antic Pavelló <strong>de</strong> Fires, va ser tot un<br />

èxit en concentrar-se <strong>la</strong> pràctica<br />

totalitat d’associacions <strong>de</strong>l poble i<br />

generant un gran clima <strong>de</strong><br />

col·<strong>la</strong>boració i d’intercanvi entre<br />

elles i el gran públic que les va visitar.<br />

◆<br />

CONVOCATÒRIA<br />

DE LES<br />

CINQUENES<br />

BEQUES<br />

UNIVERSITÀRIES<br />

La <strong>Selva</strong> necessita més<br />

universitaris. Aquesta és<br />

una dèria <strong>de</strong>l govern municipal<br />

ja que el percentatge<br />

d’universitaris <strong>de</strong>l nostre<br />

poble és ostensiblement inferior<br />

als pobles <strong>de</strong>l nostre<br />

entorn. Per això el govern<br />

municipal va presentar al<br />

Plenari Municipal l’aprovació<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> CONVOCA-<br />

TÒRIA DE LES CINQUE-<br />

NES BEQUES UNIVERSI-<br />

TÀRIES adreça<strong>de</strong>s a totes<br />

aquelles persones que estudien<br />

a <strong>la</strong> Universitat, o<br />

comencen a estudiar-hi,<br />

amb un nombre <strong>de</strong> 6<br />

beques <strong>de</strong> 65.000 pta cadascuna<br />

d’elles.<br />

◆<br />

16 GENER’2000


INFORMATIU LOCAL<br />

LA SELVA JA TÉ<br />

EL SEU CAP<br />

El Poble <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> ha<br />

contribuït <strong>de</strong>cididament a <strong>la</strong><br />

creació <strong>de</strong>l CAP <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong><br />

mitjançant <strong>la</strong> seva construcció,<br />

finançament i lloguer posterior<br />

al Servei Català <strong>de</strong> <strong>la</strong> Salut.<br />

Aquesta contribució, novedora<br />

en tota Catalunya, ha estat <strong>de</strong>cisiva<br />

per a assolir el millorament<br />

<strong>de</strong>ls serveis sanitaris <strong>de</strong>ls què té<br />

<strong>la</strong> responsabilitat <strong>la</strong> Generalitat<br />

<strong>de</strong> Catalunya.<br />

Actualment, el nostre Poble<br />

contribueix, gentilment, al funcionament<br />

<strong>de</strong>l CAP amb l’assumpció<br />

<strong>de</strong>ls costos <strong>de</strong> dues<br />

persones d’administració. Per a<br />

l’any proper, el Servei Català <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Salut s’ha compromès a oferir<br />

un servei d’atenció continuada<br />

durant 24 hores i a fer-se càrrec,<br />

naturalment, <strong>de</strong> tot el cost <strong>de</strong>l<br />

personal que ara, en part, costeja<br />

el nostre <strong>Ajuntament</strong> atenent<br />

<strong>la</strong> petició que ens va fer <strong>la</strong><br />

Generalitat en aquest sentit. ◆<br />

TORRENT D’EN BARTRA<br />

La Junta d’Aigües <strong>de</strong> <strong>la</strong> Generalitat <strong>de</strong> Catalunya ha<br />

autoritzat <strong>la</strong> continuïtat <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong> pavimentació <strong>de</strong>l<br />

TORRENT D’EN BARTRA que havia suspès, temporalment, a<br />

l’estiu passat <strong>de</strong>sprés d’haver atorgat, anteriorment, el permís inicial<br />

arran d’una <strong>de</strong>núncia presentada per un petit grup <strong>de</strong>l veïnat<br />

per una pretesa agressió <strong>de</strong> caràcter mediambiental <strong>de</strong> l’obra.<br />

Més <strong>de</strong> noranta veïns <strong>de</strong>l camí van mobilitzar-se per tal <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>manar <strong>la</strong> continuïtat <strong>de</strong> l’obra a <strong>la</strong> Generalitat atesa <strong>la</strong><br />

necessitat d’endreçar els camins per tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> <strong>de</strong>splegar<br />

l’activitat agríco<strong>la</strong> normal en les finques per <strong>la</strong> qual cosa es<br />

necessita un sistema viari adient.<br />

◆<br />

L’AUTOFORMACIÓ DELS TREBALLADORS<br />

A causa <strong>de</strong> les insuficiències <strong>de</strong> l’actual sistema <strong>de</strong> formació<br />

professional, les empreses tenen dificultats creixents <strong>de</strong> trobar personal<br />

especialitzat per <strong>la</strong> qual cosa es <strong>de</strong>canten, <strong>de</strong> manera<br />

creixent, cap a L’AUTOFORMACIÓ DELS TREBALLADORS a càrrec<br />

<strong>de</strong> les mateixes empreses. El govern municipal consi<strong>de</strong>ra que<br />

aquesta línies és molt positiva i cal reforçar-<strong>la</strong> posant a disposició<br />

<strong>de</strong> les empreses aquells mitjans materials, com locals i<br />

instal·<strong>la</strong>cions, que po<strong>de</strong>n servir per a <strong>la</strong> formació <strong>de</strong>ls trebal<strong>la</strong>dors<br />

<strong>de</strong> les empreses locals.<br />

«PUBLICITAT<br />

AQUÍ NO»<br />

El repartiment <strong>de</strong> propaganda<br />

per les cases no <strong>de</strong>ix <strong>de</strong> ser<br />

un mal<strong>de</strong>cap pels serveis municipals<br />

ja que <strong>la</strong> manera com<br />

s’acostuma a realitzar provoca<br />

que s’embrutin els carrers <strong>de</strong>l<br />

poble amb publicitat esquinçada<br />

tot i l’or<strong>de</strong>nança que regu<strong>la</strong><br />

<strong>la</strong> manera <strong>de</strong> realitzar-ho.<br />

Davant d’aquest problema<br />

s’ha donat un pas més amb<br />

l’edició d’un adherent <strong>de</strong><br />

«PUBLICITAT AQUÍ NO» per tal<br />

que els nostres ciutadans puguin<br />

col·locar-lo en les portes, o<br />

bústies, <strong>de</strong>ls seus domicilis i,<br />

d’aquesta manera, els repartidors<br />

s’abstinguin <strong>de</strong> repartir<br />

publicitat en aquelles cases que<br />

<strong>la</strong> rebutgin gràcies a l’adherent<br />

que serà repartit en cada casa i<br />

que es trobarà, també, a disposició<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutadania en les<br />

oficines municipals.<br />

La p<strong>la</strong>nta superior <strong>de</strong>l Casal d’Entitats es <strong>de</strong>stina, parcialment,<br />

a aquesta finalitat i ja són dues les empreses locals que han<br />

sol·licitat <strong>la</strong> seva utilització. ◆ ◆<br />

GENER’2000<br />

17


LA SELVA MUNICIPAL<br />

18 GENER’2000


C<br />

INFORMATIU LOCAL<br />

om es prou conegut, el Pavelló Poliesportiu<br />

no va ser pas una <strong>de</strong> les prioritats<br />

<strong>de</strong>l govern municipal ens els anys darrers ja<br />

que es va optar primer per inversions productives.<br />

Quan aquestes inversions productives<br />

s’han materialitzat i han començat a donar<br />

bona part <strong>de</strong>ls seus fruits l’<strong>Ajuntament</strong> ha<br />

pogut afrontar amb <strong>de</strong>cisió i amb recursos<br />

econòmics una obra esportiva espectacu<strong>la</strong>r<br />

alhora que funcional i pràctica.<br />

Ben pocs podien pensar-se que, una<br />

vegada presa <strong>la</strong> <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> construcció <strong>de</strong>l<br />

Pavelló, el projecte disposaria <strong>de</strong> tanta<br />

ambició i <strong>de</strong> tanta envergadura. De fet, el l<strong>la</strong>rg<br />

temps amb el que ha madurat <strong>la</strong> i<strong>de</strong>a ha<br />

permès crear una nova concepció d’un<br />

pavelló poliesportiu públic. Moltes han estat<br />

les visites a d’altres instal·<strong>la</strong>cions, tant priva<strong>de</strong>s<br />

com institucionals, i, també, les converses i<br />

<strong>de</strong>bats amb responsables <strong>de</strong> pavellons i <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

política esportiva <strong>de</strong>l país. El fruit <strong>de</strong> tot plegat<br />

ha estat construir un pavelló que, a més a més<br />

<strong>de</strong> les pistes, emparés, també, unes instal·<strong>la</strong>cions<br />

esportives mo<strong>de</strong>rnes <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a <strong>la</strong><br />

pràctica <strong>de</strong> <strong>la</strong> gimnàstica, <strong>de</strong>l re<strong>la</strong>x i <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

rehabilitació amb serveis tan significats com <strong>la</strong><br />

sauna, el «jakutzi», els aparells muscu<strong>la</strong>rs i<br />

cardiovascu<strong>la</strong>rs acompanyats d’una oferta variada<br />

<strong>de</strong> massatge.<br />

Aquesta concepció, novedora en una<br />

instal·<strong>la</strong>ció pública en el nostre país, socialitza<br />

<strong>la</strong> pràctica esportiva a totes les edats, especialment<br />

a <strong>la</strong> gent adulta, i pot permetre generar<br />

els recursos econòmics suficients per a<br />

equilibrar el compte anual d’explotació que,<br />

dissortadament, és negatiu en aquelles instal·<strong>la</strong>cions<br />

públiques que so<strong>la</strong>ment ofereixen<br />

els serveis <strong>de</strong> pistes centrals.<br />

bàsquet • futbol sa<strong>la</strong> • tennis • hàndbol• sauna • solàrium • piscina<br />

hidromasatge • gimnàstica...


LA SELVA MUNICIPAL<br />

bàsquet • futbol sa<strong>la</strong> • tennis • hàndbol• sauna • solàrium • piscina<br />

hidromasatge • gimnàstica...<br />

Vista exterior <strong>de</strong>l pavelló amb <strong>la</strong> miranda <strong>de</strong> <strong>la</strong> pista al aire<br />

lliure <strong>de</strong>s<strong>de</strong> <strong>la</strong> terrassa <strong>de</strong>l restaurant.<br />

El gimnàs, dotat d'instruments <strong>de</strong> muscu<strong>la</strong>ció i<br />

cardiovascu<strong>la</strong>rs, té un paper central en el conjunt<br />

<strong>de</strong> l'oferta esportiva.<br />

La gran pista central permet <strong>la</strong> distribució en tres pistes amb<br />

una capacitat <strong>de</strong> 436 espectadors asseguts que <strong>la</strong> fan idònea,<br />

també, per tot tipus d'espectacles i es<strong>de</strong>veniments festius.<br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

El pavelló, dins <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

trama urbana, vol ser,<br />

també un local <strong>de</strong><br />

trobada i <strong>de</strong><br />

convivència, per les<br />

noves generacións<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong><br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

Aquesta concepció més ambiciosa<br />

va obligar a dissenyar un<br />

pavelló més gran que l’estandarditzat<br />

per a municipis com el<br />

nostre i, lògicament, amb més<br />

superfície i <strong>de</strong> més cost d’inversió<br />

però amb l’objectiu <strong>de</strong> no generar<br />

un compte anual d’explotació<br />

<strong>de</strong>ficitari. Amb resum, més<br />

inversió i menys <strong>de</strong>spesa corrent.<br />

La construcció d’un bar-restaurant<br />

plenament equipat, amb<br />

un lloguer mensual <strong>de</strong> 210.000<br />

pta, juntament amb les quotes<br />

<strong>de</strong>ls associats als serveis <strong>de</strong>l<br />

Pavelló (actualment 220 carnets i<br />

més <strong>de</strong> 500 beneficiats) i els<br />

ingressos <strong>de</strong>ls lloguers <strong>de</strong> les<br />

pistes centrals a clubs forans, han<br />

<strong>de</strong> permetre equilibrar un compte<br />

d’explotació que es presumeix<br />

que arribarà als voltants <strong>de</strong>ls 15<br />

milions <strong>de</strong> pta anuals.<br />

El cost <strong>de</strong> <strong>la</strong> inversió estrictament<br />

esportiva, material, instal·<strong>la</strong>cions<br />

i màquines,més <strong>la</strong><br />

nova estació transformadora elèctrica,<br />

més <strong>la</strong> nova xarxa general<br />

<strong>de</strong> c<strong>la</strong>vegueram i urbanització exterior<br />

pujarà als voltants <strong>de</strong>ls 400<br />

milions <strong>de</strong> pta una vegada es<br />

tanqui <strong>de</strong>finitivament <strong>la</strong> inversió.<br />

La totalitat d’aquesta obra,<br />

<strong>de</strong>scomptats els 75 milions <strong>de</strong> pta<br />

<strong>de</strong> subvenció <strong>de</strong> <strong>la</strong> Generalitat a<br />

cobrar en tres anualitats a partir<br />

<strong>de</strong> l’any 2000, es podran finançar<br />

amb recursos propis <strong>de</strong> l’ajuntament<br />

sense necessitat d’en<strong>de</strong>utament<br />

i gràcies a les ven<strong>de</strong>s<br />

d’un sòl industrial en el què un<br />

dia <strong>de</strong> 1992 es va <strong>de</strong>cidir invertir.<br />

Una <strong>de</strong> les característiques<br />

rellevants <strong>de</strong> tota <strong>la</strong> instal·<strong>la</strong>ció és<br />

l’alta qualitat <strong>de</strong>ls materials,<br />

serveis i acabats <strong>de</strong>stinats, tots<br />

ells, a generar un entorn i una<br />

atmosfera acollidora i ben viva.<br />

Una altra característica és <strong>la</strong> seva<br />

posició central dins <strong>de</strong>l nucli urbà<br />

20 GENER’2000


INFORMATIU LOCAL<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció i que permet <strong>la</strong><br />

seva freqüentació per part <strong>de</strong>ls<br />

usuaris i <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutadania en els<br />

actes festius o d’espectacles<br />

esportius.<br />

Aquesta posició central<br />

accessible dins <strong>de</strong>l nucli urbà facilita<br />

un <strong>de</strong>ls objectius fixats per<br />

al Pavelló per part <strong>de</strong>l govern municipal,<br />

l’objectiu social. Es<br />

pretén que el Pavelló faci, també,<br />

una funció social <strong>de</strong> trobada i <strong>de</strong><br />

convivència, tant entre <strong>la</strong> gent<br />

gran com, també, entre <strong>la</strong><br />

joventut i <strong>la</strong> gent menuda.<br />

La nova realitat social <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Selva</strong> i l’evolució general <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

nostra societat fa que les<br />

clàssiques entitats associatives, en<br />

el nostre cas l’Ateneu i <strong>la</strong> Defensa<br />

Agrària, no compleixin aquel<strong>la</strong><br />

funció secu<strong>la</strong>r <strong>de</strong> punt <strong>de</strong><br />

trobada, <strong>de</strong> punt <strong>de</strong> coneixença i<br />

d’espai <strong>de</strong> convivència. Avui,<br />

arreu, <strong>la</strong> gent genera els seus<br />

espais <strong>de</strong> coneixença social en<br />

associacions d’àmbit constrenyit<br />

a una activitat, com ara les<br />

associacions <strong>de</strong> pares, les penyes<br />

<strong>de</strong> club, clubs d’esp<strong>la</strong>i i <strong>de</strong> lleure,<br />

etc.<br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

Aquest és el primer<br />

pavelló públic que te<br />

un conjunt d'ofertes<br />

complementàries per<br />

a totes les edats<br />

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○<br />

La pràctica <strong>de</strong> l’esport en<br />

totes les edats, a més a més <strong>de</strong>ls<br />

seus efectes positius per a <strong>la</strong> salut<br />

física i psíquica, provoca, també,<br />

una gran concentració d’usuaris,<br />

<strong>de</strong> practicants i d’espectadors en<br />

els moments <strong>de</strong>ls partits.<br />

L’ambició municipal és que<br />

aquesta concentració ciutadana<br />

generi, també, gràcies a l’espai i a<br />

les instal·<strong>la</strong>cions acollidores, una<br />

re<strong>la</strong>ció <strong>de</strong> coneixença i <strong>de</strong><br />

convivència.<br />

Aquests aspectes van ser<br />

<strong>de</strong>stacats per les persones<br />

encarrega<strong>de</strong>s d’estrenar, en nom<br />

<strong>de</strong>l poble, el magnífic Pavelló<br />

Poliesportiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong>, el<br />

Secretari General <strong>de</strong> l’Esport, sr.<br />

Fi<strong>de</strong>l Sust i l’alcal<strong>de</strong>, Ignasi<br />

Carnicer Barrufet.<br />

El "jakuzi", juntament amb les saunes i el servei <strong>de</strong> massatge ,<br />

han es<strong>de</strong>vingut el centre d'interès per a les persones <strong>de</strong> mitja<br />

edat per les seves propietats terapèutiques.<br />

SERVEIS ACTUALS<br />

•Pista <strong>de</strong> 1.400 m2 (adient per bàsquet,<br />

mini-bàsquet, futbol-sa<strong>la</strong>. tennis, handbol, etc.)<br />

•2 Gimnasos (adient per <strong>la</strong> gimnàstica,<br />

exercicis correctius, aeròbic, psicomotricitat,<br />

fitness, ioga, sa<strong>la</strong> aprenentatge <strong>de</strong> ball, etc.)<br />

•Aparells <strong>de</strong> muscu<strong>la</strong>ció i cardiovascu<strong>la</strong>rs<br />

•2 saunes amb sales <strong>de</strong> re<strong>la</strong>x<br />

•1 solàrium<br />

•Piscina d’hidromassatge<br />

•Sales <strong>de</strong> massatge terapèutic<br />

CARACTERÍSTIQUES<br />

TÈCNIQUES<br />

• 3.000 m2 <strong>de</strong> teu<strong>la</strong>da<br />

• 4.000 m2 construïts<br />

• 440 espectadors asseguts<br />

• Bar-Restaurant<br />

• 8 vestidors <strong>de</strong> competició<br />

• Equips generals <strong>de</strong> venti<strong>la</strong>ció forçada<br />

• Calefacció <strong>de</strong> <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s zones<br />

• Casal d’entitats esportives<br />

bàsquet • futbol sa<strong>la</strong> • tennis • hàndbol• sauna • solàrium • piscina<br />

hidromasatge • gimnàstica...<br />

GENER’2000<br />

21


LA SELVA MUNICIPAL<br />

BREUS<br />

CONVENI<br />

AMB FECSA<br />

D’uns anys ençà, <strong>la</strong> xarxa<br />

elèctrica local <strong>de</strong> mitja tensió<br />

s’ha renovat completament, en<br />

<strong>la</strong> part antiga <strong>de</strong>l poble i, parcialment,<br />

en <strong>la</strong> part nova gràcies<br />

al CONVENI AMB FECSA que<br />

any darrera any renova l’<strong>Ajuntament</strong><br />

i que ha permès <strong>la</strong><br />

reposició d’aquesta linea <strong>de</strong><br />

mitja tensió.<br />

Per a l’any 2000 s’ha signat<br />

el compromís corresponent d’un<br />

total <strong>de</strong> 10 milions <strong>de</strong> pta, a repartir<br />

a parts iguales entre<br />

FECSA i l’<strong>Ajuntament</strong>, per tal<br />

d’acabar <strong>la</strong> renovació <strong>de</strong> les<br />

línies elèctriques en <strong>la</strong> part nova<br />

<strong>de</strong>l poble, especialment, l’avinguda<br />

<strong>de</strong> Puig i Ferreter i carrer<br />

<strong>de</strong> l’Horta. Amb aquesta nova i<br />

<strong>de</strong>finitiva inversió, a més a més<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>saparèixer els pals <strong>de</strong> fusta<br />

existents, els ciutadans <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Selva</strong> disposarem d’una xarxa<br />

elèctrica totalment renovada i<br />

que incrementarà <strong>la</strong> qualitat <strong>de</strong>l<br />

subministre <strong>de</strong> manera consi<strong>de</strong>rable,<br />

com ja es nota en les<br />

zones renova<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l municipi.<br />

◆<br />

OCULAR ‘99<br />

En el marc <strong>de</strong>l IV FESTI-<br />

VAL DE CULTURA JOVE I<br />

ROCK va sorgir <strong>la</strong> i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> fer<br />

un festival <strong>de</strong> curtmetratges<br />

cinematogràfics que es batejà<br />

com a Ocu<strong>la</strong>r ‘99. En anys<br />

anteriors s’havien presentat<br />

mostres <strong>de</strong> curts <strong>de</strong> cinema<br />

exhibits en format <strong>de</strong> ví<strong>de</strong>o i<br />

aquest any es va canviar pel<br />

certamen. La iniciativa va<br />

tenir força èxit i així, durant<br />

dues nits, els jardins <strong>de</strong> l’Hort<br />

d’Iglésies es van omplir d’un<br />

públic entusiasta que va seguir<br />

les projeccions <strong>de</strong>ls catorze films seleccionats <strong>de</strong> <strong>la</strong> trentena<br />

que es presentaven a concurs i que concorrien <strong>de</strong> diverses<br />

comunitats autònomes <strong>de</strong> l’Estat. El jurat integrat per prestigioses<br />

persones <strong>de</strong>l món <strong>de</strong>l cinema (Miquel Porter, Romà Gubern, Isabel<br />

Coixet i Àlex Gorina) va <strong>de</strong>cidir premiar «La línea <strong>de</strong>l estrecho»<br />

<strong>de</strong> Javier Gil, «Déjeme que le cuente» <strong>de</strong> Sílvia Munt i<br />

«Rufino» d’Octavi Masià. Els guanyadors van rebre,<br />

personalment, els guardons en un acte celebrat el vespre <strong>de</strong>l 18<br />

<strong>de</strong> juliol. En resum, una proposta que apunta continuïtat i que<br />

ajuda a consolidar el nom <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> en l’àmbit <strong>de</strong> les<br />

iniciatives culturals.<br />

◆<br />

LA FISCALITAT<br />

Organitzadors i guardonats<br />

<strong>de</strong>l certamen <strong>de</strong> cinema Ocu<strong>la</strong>r ‘99<br />

LA FISCALITAT per a l’any que ve presenta novetats, al<br />

marge <strong>de</strong> l’increment usual <strong>de</strong> l’IPC <strong>de</strong> <strong>la</strong> majoria<br />

d’or<strong>de</strong>nances. La més important és l’increment <strong>de</strong> l’IBI d’un 6<br />

% provinent, en una part, <strong>de</strong> <strong>la</strong> pujada <strong>de</strong>l 2 % que fixa les<br />

Corts Generals i <strong>de</strong> l’increment, aprovat pel municipi, d’un 4<br />

% més. La causa d’aquesta pujada és l’increment <strong>de</strong>ls costos<br />

<strong>de</strong>l tractament <strong>de</strong> <strong>la</strong> brossa en més d’un 87'5% en tres anys i<br />

als quals l’<strong>Ajuntament</strong> ha <strong>de</strong> fer front per tractar-se d’uns costos<br />

<strong>de</strong> tractament <strong>de</strong> <strong>la</strong> brossa consolidats, i no pas esporàdics,<br />

i que po<strong>de</strong>n tenir, encara, increments notables en els propers<br />

anys <strong>de</strong>gut als creixents condicionaments mediambientals amb<br />

els què s’actua en <strong>la</strong> p<strong>la</strong>nta <strong>de</strong> tractament <strong>de</strong> residus sòlids<br />

urbans <strong>de</strong> Riu-C<strong>la</strong>r a Tarragona.<br />

L’altra novetat, <strong>de</strong> menys importàncies, és <strong>la</strong> introducció<br />

d’un pagament per l’expedició <strong>de</strong> certificats municipals que va<br />

<strong>de</strong> les 200 pta a les 400 en funció <strong>de</strong>l tipus <strong>de</strong> document i que<br />

s’origina per l’enorme increment d’aquest tipus <strong>de</strong> documents<br />

que ha provocat, en <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s circumstàncies per ajuts o<br />

aspectes agraris, <strong>la</strong> contractació d’una persona <strong>de</strong>stinada<br />

exclusivament a aquesta funció durant setmanes.<br />

La resta d’or<strong>de</strong>nances reben un increment generalitzat <strong>de</strong>l<br />

2%, amb algun que altra ajust, en més o en menys, d’escassa<br />

importància.<br />

◆<br />

22 GENER’2000


INFORMATIU LOCAL<br />

UN ESTIU MUSICAL<br />

La música ha estat <strong>de</strong> nou <strong>la</strong> protagonista <strong>de</strong> l’oferta cultural<br />

municipal <strong>de</strong>ls caps <strong>de</strong> setmana <strong>de</strong> l’estiu. El Festival ha acomplert<br />

els <strong>de</strong>u anys amb un programa <strong>de</strong> concerts diversos: Lírics a Garcia<br />

Lorca, Anna Ricci (mezzosoprano) i Cecilio Tieles (piano),<br />

Montserrat Gascón (f<strong>la</strong>uta) i Xavier Coll (guitarra), Clàssic BCN<br />

(vio<strong>la</strong>, f<strong>la</strong>uta i arpa) i l’Orquestra Jove <strong>de</strong>l comtat d’Essex. A ells<br />

s´hi sumaren els concerts <strong>de</strong> l’Orquestra Jove <strong>de</strong> Sant Cugat, les<br />

Danses i cors <strong>de</strong> Bielorrùsia i Delmonaco & Panebianco Ensemble.<br />

Aquesta <strong>de</strong>sena edició <strong>de</strong>l Festival presumiblement serà <strong>la</strong><br />

darrera, com a tal. Tot i el reconeixement que s’ha fet <strong>de</strong>l mateix,<br />

aquest any no hem tingut el suport <strong>de</strong> <strong>la</strong> Generalitat <strong>de</strong> Catalunya i,<br />

per altra banda, <strong>de</strong> cada vegada sorgeixen més festivals arreu <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

nostra geografia i el públic es diversifica. No po<strong>de</strong>m obviar, però, <strong>la</strong><br />

tradició musical selvatana i <strong>la</strong> bona acollida que els concerts tenen<br />

i com que el nostre objectiu primer i principal és el públic convi<strong>la</strong>tà<br />

procurarem mantenir l’oferta musical però dins d’uns barems no<br />

tant ferris com els que ens pugui imposar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fora, sense perdre<br />

qualitat però diversificant l’oferta.<br />

◆<br />

PER NO PERDRE<br />

EL NORD<br />

Per <strong>la</strong> Fira es va presentar<br />

un mapa <strong>de</strong>l terme municipal,<br />

una nova eina per a conèixer el<br />

nostre poble, editat amb<br />

col·<strong>la</strong>boració <strong>de</strong>l Patronat <strong>de</strong><br />

Turisme <strong>de</strong> <strong>la</strong> Diputació <strong>de</strong><br />

Tarragona i que es pot adquirir a<br />

les oficines municipals o a <strong>la</strong> Biblioteca.<br />

És <strong>la</strong> primera vegada que es<br />

fa una edició d’aquest tipus.<br />

Partint <strong>de</strong> <strong>la</strong> base <strong>de</strong> l’Institut<br />

Cartogràfic <strong>de</strong> Catalunya es van<br />

fer un seguit <strong>de</strong> correccions que<br />

afecten sobre tot a l’apartat<br />

toponímic per tal que l’edició<br />

arribés a ser el màxim acurada i<br />

actualitzada possible. Fet a esca<strong>la</strong><br />

1:15.000 a color, porta<br />

assenya<strong>la</strong>ts els masos, camins,<br />

barrancs, fonts, corbes <strong>de</strong> nivell<br />

i d’altres pautes d’interès, amb<br />

llegenda <strong>de</strong> serveis i un ín<strong>de</strong>x<br />

toponímic. Al revers hi figura<br />

una explicació <strong>de</strong>ls valors<br />

culturals, artístics i d’itineraris,<br />

tot acompanyat <strong>de</strong> fotografies <strong>de</strong><br />

llocs pintorescos i emblemàtics.<br />

GENER’2000<br />

23


LA SELVA MUNICIPAL<br />

BENESTAR SOCIAL<br />

LES ENTITATS TENEN EL SEU CASAL<br />

Les associacions i entitats, a criteri <strong>de</strong>l govern municipal, tenen<br />

un paper <strong>de</strong> molta importància en l’estructuració d’un poble.<br />

L’esforç i el treball <strong>de</strong>sinteressat <strong>de</strong> moltes persones fan possible<br />

<strong>la</strong> consecució i el manteniment <strong>de</strong> moltes activitats que enriqueixen<br />

<strong>la</strong> vida social <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> i que <strong>la</strong> fan més atraient i estimada per<br />

part <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutadania. Alhora, en una època en <strong>la</strong> què s’accentuen<br />

els valors estrictament individuals, el foment <strong>de</strong> les associacions fa,<br />

encara, més necessari el suport, l’ajut i l’estímul a les mateixes.<br />

En <strong>la</strong> lògica d’aquest convenciment que ha portat el govern municipal<br />

a impulsar <strong>la</strong> Banda <strong>de</strong> Música, <strong>la</strong> Ràdio i <strong>la</strong> Televisió, el<br />

Parc <strong>de</strong> Nadal o <strong>la</strong> Col<strong>la</strong> Gegantera, com a formes <strong>de</strong> foment <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

convivència i <strong>de</strong> <strong>la</strong> cultura popu<strong>la</strong>r, s’ha donat un pas més, i<br />

d’importància profunda, mitjançant <strong>la</strong> creació <strong>de</strong>l Casal d’Entitats<br />

en el què fins ara era el Pavelló <strong>de</strong> <strong>la</strong> Fira.<br />

En aquest recinte <strong>de</strong> prop <strong>de</strong> 1.000 m2 ara hi ha les entitats<br />

següents:<br />

• LA BANDA DE MÚSICA<br />

• EL GRUP DE DONES<br />

• LA PENYA BARCELONISTA<br />

• EL GRUP DE JOC DE “ROL” ARKHAM CRS<br />

• GRUP DE COLÒNIES “ROURE”<br />

• JUSTÍCIA I PAU<br />

• EL CENTRE D’ESTUDIS SELVATANS<br />

• LA COLLA DE DIABLES<br />

que disposen, cadascuna d’elles, el seu propi local social,<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>ls altres, i un seguit <strong>de</strong> serveis comuns com una sa<strong>la</strong><br />

gran <strong>de</strong> reunions, W.C., neteja i electricitat.<br />

Amb aquestes cessions <strong>de</strong> locals <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> dóna un gran pas <strong>de</strong><br />

reforçament <strong>de</strong> les entitats <strong>de</strong> voluntariat locals en po<strong>de</strong>r disposar<br />

d’un local social, gratuït i amb serveis, també, gratuïts i, sobretot, <strong>de</strong><br />

reconeixement i d’estímul a <strong>la</strong> seva contribució social a favor <strong>de</strong>l<br />

poble i <strong>de</strong>l seu associacionisme que és equivalent a convivència.<br />

El nou Casal d’Entitats està pensat per als grups que tenen una<br />

activitat permanent al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> l’any que es reflecteix amb actes<br />

popu<strong>la</strong>rs, socials o <strong>de</strong> carrer. Per altres entitats <strong>de</strong>l poble, amb un<br />

abast més circumscrit, com juntes <strong>de</strong> regants, associació <strong>de</strong><br />

transport esco<strong>la</strong>r, societats <strong>de</strong> transformació agrària, etc. se´ls<br />

ofereix, també, <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> central <strong>de</strong> reunions<br />

Un cas especial és l’entitat l’ALZINA <strong>de</strong>dicada a <strong>la</strong> realització<br />

d’activitats per persones amb minusvalies. La durada ininterrompuda<br />

<strong>de</strong> les seves activitats i l’impuls creixent amb les què<br />

aquestes activitats es veuen afavori<strong>de</strong>s pel treball <strong>de</strong>ls seus respon-<br />

sables ha fet que l’antiga Casa<br />

<strong>de</strong>l Metge, <strong>de</strong> propietat municipal,<br />

s’hagi cedit a l’ALZINA<br />

perquè pugui continuar amb <strong>la</strong><br />

seva feina amb més mitjans i,<br />

també, amb més reconeixement<br />

social i institucional al seu treball.<br />

Les entitats esportives, per<br />

un altre costat, han vist també<br />

reconegut i impulsat el seu paper<br />

social i vertebrador amb <strong>la</strong><br />

disponibilitat d’un Casal en el<br />

mateix Pavelló Poliesportiu a on<br />

disposen <strong>de</strong> <strong>la</strong> seu social i d’un<br />

treball <strong>de</strong> secretaria totalment<br />

gratuïts.<br />

El conjunt d’aquestes accions,<br />

que van <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les entitats<br />

nascu<strong>de</strong>s o impulsa<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

l’<strong>Ajuntament</strong> en els darrers anys<br />

, com ara <strong>la</strong> Banda <strong>de</strong> Música,<br />

l’Associació <strong>de</strong> Jubi<strong>la</strong>ts, <strong>la</strong> Ràdio<br />

i <strong>la</strong> Televisió, els barris <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Festa <strong>de</strong> sant Joan, i <strong>la</strong> Col<strong>la</strong><br />

Gegantera, al reforçament d’altres<br />

, com les <strong>de</strong>scrites anteriorment<br />

en el nou Casal d’Entitats,<br />

més l’ajut a les associacions<br />

esportives, parlen ben c<strong>la</strong>rament<br />

<strong>de</strong>l compromís i <strong>de</strong> <strong>la</strong> serietat<br />

amb els què el govern municipal<br />

pren les entitats selvatanes i<br />

<strong>de</strong>l reconeixement, sobretot, al<br />

seu paper cabdal en el grau<br />

d’activitats popu<strong>la</strong>rs i <strong>de</strong> nexes<br />

<strong>de</strong> convivència entre <strong>la</strong> gent <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> <strong>Selva</strong>.<br />

◆<br />

24 GENER’2000


INFORMATIU LOCAL<br />

L’ENTRADA<br />

AL POBLE:<br />

LA RECOLLIDA<br />

DE SIGNATURES<br />

TÉ RESPOSTA<br />

POSITIVA DE LA<br />

GENERALITAT<br />

El Ple <strong>de</strong>l dia 6 d’agost va<br />

aprovar, unànimament, <strong>la</strong> petició,<br />

a <strong>la</strong> Generalitat <strong>de</strong> Catalunya, <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>c<strong>la</strong>ració d’urgència per a tot el<br />

procés constructiu <strong>de</strong>l doble<br />

nivell d’accés a <strong>la</strong> carretera d’entrada<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong>. Així mateix, es<br />

va acordar invitar a tota <strong>la</strong> ciutadania,<br />

major <strong>de</strong> divuit anys, a sumar-se<br />

a <strong>la</strong> petició mitjançant <strong>la</strong><br />

reccollida <strong>de</strong> signatures.<br />

La gran quimera existent per<br />

a aquesta obra es va veure confirmada<br />

per <strong>la</strong> recollida <strong>de</strong> 2/3 parts<br />

<strong>de</strong> signatures <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció,<br />

2.117 persones sobre un total <strong>de</strong><br />

3.227.<br />

L’interés <strong>de</strong>l govern municipal<br />

va ser el d’encarri<strong>la</strong>r, per una via<br />

sensata i efectiva, l’enorme sensibilitat<br />

i preocupació que hi ha per<br />

aconseguir aquesta millora i fer-ho<br />

amb mitjans racionals com és el <strong>de</strong><br />

sol·licitar <strong>la</strong> seva acceleració amb<br />

<strong>la</strong> <strong>de</strong>c<strong>la</strong>ració d’urgència <strong>de</strong> l’obra i<br />

l’escurçament <strong>de</strong>ls terminis administratius<br />

establerts, per Llei, en les<br />

contractacions oficials i que no es<br />

po<strong>de</strong>n saltar però sí accelerar.<br />

L’objectiu a aconseguir no<br />

semb<strong>la</strong>va, inicialment, que anés<br />

per bon camí ja que hi va haver<br />

unes <strong>de</strong>c<strong>la</strong>racions periodístiques<br />

<strong>de</strong>l responsable <strong>de</strong> carreteres <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> Generalitat que comunicava<br />

que l’obra començaria a finals <strong>de</strong>l<br />

<strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> l’any 2000, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment<br />

<strong>de</strong> l’acció <strong>de</strong>ls veïns<br />

i <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong><br />

signatures per a que s’acceleressin.<br />

Tot i així l’<strong>Ajuntament</strong> va<br />

trasl<strong>la</strong>dar l’acord <strong>de</strong>l Ple municipal<br />

i les 2.117 signaures a l’Honorable<br />

Sr. Pere Macias, Conseller<br />

d’Obres Públiques <strong>de</strong> <strong>la</strong> Generalitat<br />

<strong>de</strong> Catalunya, i <strong>la</strong> resposta<br />

<strong>de</strong>l Conseller ha estat totalment<br />

positiva ja que ens ha informat <strong>de</strong><br />

l’estat actual <strong>de</strong> <strong>la</strong> tramitació <strong>de</strong>l<br />

Projecte i <strong>de</strong>ls terminis amb els<br />

quals s’iniciarà <strong>la</strong> seva execució.<br />

L’escrit, que reproduïm, comunica<br />

a l’<strong>Ajuntament</strong> que les<br />

obres s’adjudicaran durant el primer<br />

trimestre <strong>de</strong> l’any vinent i<br />

que es donarà prioritat, com es<br />

<strong>de</strong>manava, a <strong>la</strong> construcció <strong>de</strong><br />

l’accés nou d’entrada abans que a<br />

<strong>la</strong> resta <strong>de</strong> <strong>la</strong> carretera que ens<br />

ajuntarà amb Constantí i Tarragona<br />

<strong>de</strong> manera directa.<br />

La valoració <strong>de</strong>l govern municipal,<br />

si es compleixin els terminis<br />

anunciats per l’Honorable<br />

Conseller, és <strong>de</strong>l tot positiva<br />

perquè entenem que <strong>la</strong> Generalitat<br />

fa un esforç valent<br />

d’escurçar al màxim els terminis<br />

legalment establerts per a les<br />

contractacions oficials <strong>de</strong> les<br />

obres i per als procediments<br />

expropiatoris que van associats<br />

als projectes d’obres<br />

públiques.<br />

El govern<br />

municipal té el<br />

convenciment<br />

absolut que<br />

l’acció popu<strong>la</strong>r<br />

<strong>de</strong> recollida<br />

massiva<br />

<strong>de</strong> signatures<br />

ha estat <strong>de</strong>terminant<br />

per que es<br />

modifiqués<br />

els<br />

terminis<br />

d’adjudicació<br />

<strong>de</strong><br />

les obres,<br />

inicialment previstos<br />

per al <strong>de</strong>sembre<br />

<strong>de</strong>l 2000, i ara<br />

avançats al primer<br />

trimestre <strong>de</strong>l mateix<br />

any, i reconeix molt<br />

positivament el<br />

canvi <strong>de</strong> criteri que<br />

ha realitzat <strong>la</strong><br />

Conselleria d’Obres Públiques.<br />

En l’ordre estrictament<br />

tècnic, el Plenari Municipal va<br />

aprovar, també, presentar una<br />

al·legació a l’Estudi Informatiu<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> Generalitat per tal que <strong>la</strong><br />

solució <strong>de</strong>l doble nivell fos<br />

amb dos ponts (simi<strong>la</strong>r a <strong>la</strong><br />

d’Alcover) per tal <strong>de</strong> facilitar<br />

les maniobres <strong>de</strong> <strong>la</strong> cruïl<strong>la</strong> a<br />

doble nivell.<br />

LA RESIDÈNCIA JA TÉ PROMOTORA:<br />

LA FUNDACIÓ EL VILAR<br />

El Plenari Municipal, en <strong>la</strong> seva sessió <strong>de</strong>l 6 <strong>de</strong> juny, va aprovar els Estatuts <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Fundació encarregada <strong>de</strong> promoure <strong>la</strong> construcció i el funcionament <strong>de</strong> <strong>la</strong> Residència<br />

per a <strong>la</strong> gent gran. El nom d’aquesta entitat és EL VILAR, a proposta <strong>de</strong>l grup municipal<br />

<strong>de</strong> CiU, i es preveu <strong>la</strong> seva constitució pels finals <strong>de</strong> 1999.<br />

Els Estatuts <strong>de</strong> <strong>la</strong> Fundació, <strong>de</strong> caràcter públic, contemplen una Junta <strong>de</strong> Govern<br />

d’un màxim <strong>de</strong> vint-i-quatre membres, més el Presi<strong>de</strong>nt, i un Consell Executiu d’un<br />

màxim <strong>de</strong> quatre membres més el Presi<strong>de</strong>nt i el Vice-presi<strong>de</strong>nt.<br />

Bona part <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> Junta <strong>de</strong> Govern són proposats per les entitats<br />

selvatanes més vincu<strong>la</strong><strong>de</strong>s a <strong>la</strong> gent gran, sigui per <strong>la</strong> seva funció o pels seus estatuts<br />

socials.<br />

Les finalitats que els Estatuts atribueixin a <strong>la</strong> Fundació son les l’exercici <strong>de</strong> les<br />

competències municipals en matèria <strong>de</strong> serveis socials i, especialment, les <strong>de</strong> <strong>la</strong> gent<br />

gran així com, també, <strong>la</strong> gestió <strong>de</strong>ls centres <strong>de</strong> titu<strong>la</strong>ritat pública associats a aquests<br />

serveis.<br />

Una vegada constituïda <strong>la</strong> Fundació haurà d’encarregar el projecte constructiu i<br />

el projecte organitzatiu que donin cos a aquesta gran aspiració social selvatana. Una<br />

vegada es conegui amb més exactitud <strong>la</strong> base econòmica <strong>de</strong> <strong>la</strong> inversió podran p<strong>la</strong>nificar-se<br />

i aprovar-se<br />

◆<br />

les inversions<br />

◆<br />

◆<br />

OBRA PÚBLICA<br />

GENER’2000<br />

25


LA SELVA MUNICIPAL<br />

LA SELVA • CONSTANTÍ • LACANONJA &TARRAGONA.<br />

LA SELVA • VILAPLANA • ALFORJA:<br />

REUS DEIXARÀ DE SER UN TAP PER A LA SELVA<br />

OBRA PÚBLICA<br />

La concepció <strong>de</strong> l’actual<br />

xarxa viària va <strong>de</strong>ixar <strong>la</strong> <strong>Selva</strong><br />

en una posició d’ofec ja que no<br />

pot comunicar-se d’una manera<br />

directa amb <strong>la</strong> major part <strong>de</strong> les<br />

seves pob<strong>la</strong>cions veïnes.<br />

Reus ha estat un tap viari<br />

per a <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> que ha frenat les<br />

nostres capacitats i possibilitats<br />

<strong>de</strong> comunicació, <strong>de</strong> re<strong>la</strong>ció i<br />

d’intercanvi amb els municipis<br />

veïns, una realitat que s’ha vist<br />

agreujada per una divisió comarcal<br />

<strong>de</strong> Catalunya que ens ha<br />

<strong>de</strong>ixat arraconats al cantó nor<strong>de</strong>st<br />

d’una comarca <strong>de</strong>nominada<br />

Baix <strong>Camp</strong> i amb <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong><br />

municipis veïns pertanyents a<br />

d’altres comarques i, per tant,<br />

amb grans dificultats <strong>de</strong> mancomunar<br />

serveis i <strong>de</strong> practicar<br />

polítiques conjuntes <strong>de</strong> col·<strong>la</strong>boració.<br />

La <strong>Selva</strong> necessita, com el<br />

pa que es menga, superar<br />

aquesta visió menuda <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

realitat comarcal i avançar cap a<br />

<strong>la</strong> realitat inqüestionable i irrebatible<br />

<strong>de</strong>l <strong>Camp</strong> <strong>de</strong> Tarragona a<br />

on <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> <strong>de</strong>ix <strong>de</strong> tenir una<br />

posició marginal per a projectarse<br />

com a una pob<strong>la</strong>ció central al<br />

mig <strong>de</strong> <strong>la</strong> realitat urbana <strong>de</strong><br />

Tarragona-Cambrils-Reus-Valls.<br />

La consecució <strong>de</strong> <strong>la</strong> carretera<br />

a Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na-Alforja per part <strong>de</strong><br />

La carretera <strong>de</strong> Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na<br />

comença a ser una realitat<br />

88 anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l primer<br />

projecte.<br />

<strong>la</strong> Diputació incrementarà els<br />

l<strong>la</strong>ços <strong>de</strong> tot tipus entre aquestes<br />

pob<strong>la</strong>cions i tot el <strong>Camp</strong>, especialment<br />

<strong>la</strong> <strong>Selva</strong> que ja canalitza<br />

<strong>la</strong> transformació i comercialització<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> major part <strong>de</strong><br />

les produccions agràries d’Alforja,<br />

l’Aleixar, Vi<strong>la</strong>p<strong>la</strong>na i, fins i<br />

tot, <strong>de</strong> les Borges <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>.<br />

L’altra carretera, cap a<br />

Constantí i d’aquí a les Gavarres<br />

i <strong>la</strong> Canonja o bé directe a<br />

Tarragona, permetrà accedir<br />

amb molta facilitat i rapi<strong>de</strong>sa<br />

tant a les zones industrials <strong>de</strong>l<br />

polígon <strong>de</strong>l Francolí, a<br />

Constantí, com les <strong>de</strong> Riu C<strong>la</strong>r a<br />

Tarragona i, sobretot, al Port<br />

amb molt poc temps. Les zones<br />

comercials <strong>de</strong> les Gavarres restaran,<br />

també, a molts pocs<br />

minuts <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> i <strong>la</strong> mateixa<br />

ciutat <strong>de</strong> Tarragona restarà comunicada<br />

a <strong>la</strong> selva en menys<br />

d’un quart d’hora al marge <strong>de</strong><br />

permetre <strong>la</strong> connexió ràpida a<br />

d’altres accessos a l’autopista A-<br />

2 i als vials que s’han <strong>de</strong> construir<br />

cap a Perafort en el<br />

moment <strong>de</strong> l’arribada <strong>de</strong> l’AVE<br />

(el tren d’alta velocitat) que,<br />

sortosament, no travessarà el<br />

nostre terme i, alhora, el<br />

tindrem ben a prop.<br />

La carretera cap al rerapaís<br />

ja esta iniciada i es confia acabar-<strong>la</strong><br />

a finals <strong>de</strong> l’any que<br />

ve. El seus cost superarà els<br />

800 milions <strong>de</strong> pta i l’empresa<br />

adjudicatària ha estat<br />

COMSA.<br />

La carretera cap a<br />

Tarragona, amb el doble<br />

nivell d’entrada, porta una<br />

marxa més lenta, dissortadament.<br />

A l’abril d’enguany<br />

va sortir l’estudi informatiu al<br />

qual tant veïns com l’ajuntament<br />

van presentar-hi al·legacions.<br />

Posteriorment, va<br />

haver-hi <strong>la</strong> recollida <strong>de</strong> signatures<br />

per tal d’activar <strong>la</strong><br />

urgència <strong>de</strong> l’obra que <strong>la</strong><br />

Direcció General <strong>de</strong> Carreteres<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> Generalitat preveu<br />

per a l’any que ve, primer<br />

cap al mes <strong>de</strong> juny i ara cap<br />

al mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong>l<br />

2000.<br />

Amb aquestes noves<br />

infraestructures viàries <strong>la</strong> <strong>Selva</strong><br />

recuperarà un paper més<br />

central dins el <strong>Camp</strong> <strong>de</strong><br />

Tarragona i disposarà <strong>de</strong><br />

molta més capacitat <strong>de</strong> maniobra<br />

i d’influència per no<br />

quedar, viàriament, apartada<br />

i marginada com ho ha estat<br />

durant més d’un segle.<br />

◆<br />

26 GENER’2000


INFORMATIU LOCAL<br />

EL LLEGAT DE L’ABEL<br />

FERRATER.<br />

El mes d’agost moria, a l’edat <strong>de</strong><br />

82 anys, l’Abel Ferrater a <strong>la</strong> Rasa on<br />

residia <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1963 quan <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l<br />

seu pelegrinatge artístic per Mèxic i<br />

els EE.UU. va <strong>de</strong>cidir establir-se a <strong>la</strong><br />

seva vi<strong>la</strong> nadiua.<br />

L’Abel era, per als seus convi<strong>la</strong>tans,<br />

l’»artista», així ho recull <strong>la</strong> làpida <strong>de</strong>l nínxol on està<br />

enterrat ja que, en realitat, <strong>de</strong> l’art n’havia fet el centre <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva<br />

existència.<br />

Ferrater es va p<strong>la</strong>ntejar, durant molts anys, el futur <strong>de</strong>l seu<br />

patrimoni i així el 1994 va <strong>de</strong>cidir donar <strong>la</strong> finca <strong>de</strong> <strong>la</strong> Rasa, <strong>la</strong> seva<br />

casa i el seu contingut, l’art i els mobles, al poble <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Selva</strong> i en<br />

feu dipositari l’<strong>Ajuntament</strong>.<br />

Acceptada aquesta donació en vida, l’<strong>Ajuntament</strong>, en el seu<br />

moment, li feu públic l’agraïment. Ara, en el seu traspàs, s’ha fet<br />

càrrec <strong>de</strong> tot aquest patrimoni i llegat i n’ha procedit a inventariarlo.<br />

La finca, per expressa voluntat <strong>de</strong>l donant, serà <strong>de</strong>stinada a<br />

obra cultural i social. En el<strong>la</strong> s’hi preveu aixecar, com ja se li havia<br />

Vista aèrea <strong>de</strong> <strong>la</strong> Rasa <strong>de</strong> Ferrater.<br />

manifestat en vida, el futur Institut i d’altres nous edificis esco<strong>la</strong>rs<br />

públics. La seva obra artística està preservada i es donarà a conèixer<br />

públicament en exposicions periòdiques i en un possible museu. La<br />

casa, en canvi, pateix problemes d’estructura i <strong>de</strong> conservació i el<br />

seu futur és incert tot i que, seria interessant <strong>de</strong> conservar part <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

seva fisonomia i <strong>de</strong>l seu jardí malgrat el perill <strong>de</strong>ls actes vandàlics<br />

que pot estar sotmesa (en dos mesos ja ha tingut un parell<br />

d’atemptats com havia tingut ja en vida <strong>de</strong>l seu propietari, situació<br />

que a ell l’havia arribat a obsessionar i que havia forçat a marcar el<br />

seu caràcter). El contingut (quadres, llibres i mobiliari) necessita una<br />

minuciosa i l<strong>la</strong>rga tasca <strong>de</strong> neteja i restauració que precisa temps i<br />

pressupost que li seran concedits quan sigui possible d’acord amb<br />

les necessitats.<br />

A més a més <strong>de</strong> <strong>la</strong> donació, en vida, <strong>de</strong> <strong>la</strong> Rasa i <strong>de</strong>l seu llegat<br />

artístic, a favor <strong>de</strong>l Poble <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Selva</strong> ha <strong>de</strong>ixat un testament,<br />

en el qual, semb<strong>la</strong> ser, <strong>de</strong>ixa els<br />

diners per a <strong>la</strong> construcció d’un<br />

orgue per l’esglèsia <strong>de</strong> Sant<br />

Andreu.<br />

Per <strong>la</strong> Fira, en una exposició<br />

institucional, es donà a<br />

conèixer part <strong>de</strong>l patrimoni<br />

artístic <strong>de</strong> l’Abel: les fotografies<br />

originals <strong>de</strong>ls anys quaranta<br />

fetes amb <strong>la</strong> seva càmera Valca<br />

i positiva<strong>de</strong>s pel propi autor en<br />

b<strong>la</strong>nc i negre i, a vega<strong>de</strong>s, acolori<strong>de</strong>s<br />

a mà. En el catàleg<br />

introduíem l’autor amb aquest<br />

apunt biogràfic que reproduïm:<br />

L’Abel Ferrater Hortet (<strong>la</strong><br />

<strong>Selva</strong> <strong>de</strong>l <strong>Camp</strong>, 1917-1999)<br />

va néixer en el si d’una<br />

família benestant. Ell mateix<br />

reconeixia <strong>la</strong> seva animadversió<br />

vers <strong>la</strong> figura <strong>de</strong>l seu<br />

pare, un terratinent, i se sentí<br />

protegit per <strong>la</strong> seva mare.<br />

Aquesta situació conformà, en<br />

bona part, <strong>la</strong> seva personalitat.<br />

Admirador <strong>de</strong> totes les<br />

manifestacions artístiques, era<br />

contínua <strong>la</strong> seva recerca d’una<br />

i<strong>de</strong>ntitat artística pròpia, actitud<br />

que fou una constant <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

seva vida. A <strong>la</strong> dècada <strong>de</strong>ls<br />

quaranta es <strong>de</strong>cantà cap a <strong>la</strong><br />

creació fotogràfica i feu <strong>de</strong><br />

cartellista a Lleida on també<br />

exposà olis i guanyà el primer<br />

premi <strong>de</strong>l Concurs Provincial<br />

<strong>de</strong> 1947.<br />

Trasl<strong>la</strong>dat a Mèxic fou<br />

introduït pel exiliats cata<strong>la</strong>ns<br />

al món artístic <strong>de</strong> <strong>la</strong> capital i<br />

viatjava sovint a EE.UU.<br />

(sobretot Nova -York i Los<br />

Àngeles), vivint, sobretot, <strong>de</strong><br />

<strong>la</strong> pintura, tot i que també es<br />

<strong>de</strong>dicà a l’escultura i <strong>la</strong><br />

<strong>de</strong>coració. En <strong>la</strong> mort <strong>de</strong>l seu<br />

pare tornà a <strong>la</strong> vi<strong>la</strong> nadiua el<br />

1963 i s’establí a <strong>la</strong> finca<br />

heretada <strong>de</strong> <strong>la</strong> Rasa. La transformà<br />

totalment, creant un<br />

espai ajardinat i allí continuà<br />

pintant. Va pretendre crear<br />

una colònia per artistes i ell<br />

mateix dissenyà i <strong>de</strong>corà<br />

diverses cases-estudi.<br />

El 1994 <strong>de</strong>cidí <strong>de</strong> donar<br />

els seus béns al poble <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Selva</strong>.<br />

◆<br />

CULTURA<br />

GENER’2000<br />

27


INFORMATIU LOCAL<br />

ABRIL’98<br />

3

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!