El Tresoret d'Òrrius - Ajuntament de Vilassar de Dalt

Numismàtica
Numismàtica
Anversos i reversos de diferents monedes aparegudes a l’excavació.
Resultat dels treballs
arqueològics
Els treballs d’excavació,
a més de la troballa del
“Tresoret”, varen permetre
descobrir una sèrie de da·
des interessants sobre les
diverses etapes constructi·
ves de l’església parroquial
de Sant Andreu d’Òrrius que
van esdevenir complemen·
tàries a la documentació es·
crita coneguda.
D’aquesta manera, es va
conèixer la planta de la pri·
mitiva església preromànica
del s. X, l’existència de la
construcció d’una capella
lateral en el s. XIII i l’am·
pliació definitiva de l’esglé·
sia amb la construcció de la
nau gòtica actual en el s.
XVI.
A banda d’això, es van
poder excavar una sèrie
de tombes a l’interior de
l’edifici. Algunes d’elles
formaven part del primitiu
cementiri parroquial ante·
rior al s. XIII i que a l’en·
grandir el temple passaren
a l’interior. Altres es podien
datar de l’època baix medi·
eval (s. XIV - XV) i les més
recents, amb taüt de fusta,
eren d’època moderna (s.
XVI - XVIII). La majoria es
trobaven situades enfront
l’altar major o en les cape·
lles laterals i van donar com
a resultat la conservació de
les restes òssies de 29 in·
dividus. (62 % adults i 38%
infants).
També va ser interessant
la troballa d’unes sitges
(antics dipòsits de gra) a
l’interior de l’església, que
com a espai sagrat, s’utilit·
zava freqüentment a l’edat
mitjana com a lloc d’em·
magatzemament de produc·
tes preuats, com en aquest
cas,el blat per fer la collita.
Aquestes sitges un cop inu·
tilitzades es van fer servir
com abocaments de mate·
rial constructiu de rebuig
quan es va ampliar l’esglé·
sia (argamassa, trossos de
teules, ceràmica, etc).
Finalment es va trobar el
motllo per fondre una petita
campana (27 cm Ø de base),
coetània a l’ampliació del s.
XIII i la conseqüent cambra
de cocció improvisada amb
un corredor de tiratge que
la posava en comunicació
amb el motlle.
El “Tresoret d’Òrrius”
L’anomenat “Tresoret d’Òr·
rius” esta composat per 216
diners d’argent o de billó
ric, que estan acunyades
amb algunes tipologies mo·
netàries desconegudes fins
el moment de la troballa.
Les monedes d’Òrrius es
poden classificar en tres
grups:
-El primer conjunt, compost
per 211 peces, es poden
atribuir a l’època de Be·
renguer Ramon I (1018-
1035) i es poden datar a
l’entorn del 1035 com a
darrera emissió del com·
te. Mostren a l’anvers un
bust amb el cap cobert
per un mocador i una di·
adema de perles i amb la
mà alçada. Porta la ins·
cripció BARCHINONA CIV.
En el revers hi ha una creu
amb braços iguals amb la
inscripció B-E_G_CO
(Berengarius comes).
-El segon grup presenta la
tipologia inèdita fins el
moment. Es tracta d’una
peça, molt malmesa,
que presenta en l’anvers
una roseta de set pètals
dins de cercles i la lle·
genda [...]NGER CO[...]
que s’ha interpretat com
a part de la inscripció
de Berengarius comes.
Al revers hi ha una creu
amb la inscripció [...]
CINON [..] corresponent
a Barchinona. Es tracta
d’una emissió del Rosse·
lló del comte Guislabert
(991-1013).
-L’últim grup correspon a 4
diners episcopals de Gi·
rona. A l’anvers mostren
el bust d’estètica bizan·
tina de la Mare de Déu i
la inscripció S.M (Sancta
Maria). En el revers hi ha
un arbre o flor amb la lle·
genda CIVITAS GIRVNDA.
Sembla que aquest tipus
va ser acunyat prop de
l’any 1030.
Tot i les especulacions
sobre el seu suposat valor
econòmic, és evident, que
la major importància de
la troballa, es centra des
d’un punt de vista històric
i numismàtic, ja que al apa·
rèixer nous tipus monetaris
fins aleshores desconeguts,
va obligar a replantejar
la informació que es tenia
d’algunes emissions mone·
tàries medievals.
Segons Anna M. Balaguer
i Miquel Crusafont i Sabater,
que han estudiat les mo·
nedes a fons, la cronologia
més provable d’amagatall
24 EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat 25