El Tresoret d'Òrrius - Ajuntament de Vilassar de Dalt

Numismàtica
Numismàtica
Vista interior actual de la capella de la Mare de Déu del Roser.
El Tresoret
d’Òrrius
un conjunt de monedes comtals de finals del s. X a principis del s. XI
Joaquim Graupera; Marc Pons; Josep Ma. Roqué
Fotos: Toni Serra (Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt)
L’any 1981, membres
del Grup Arqueolò·
gic de Vilassar de
Dalt estaven rea·
litzant unes exca·
vacions al poblat ibèric de
Cèllecs. Cada dia anaven a
cercar la clau al poble per
poder accedir al recinte del
poblat. Un dia varen obser·
var que Mn. Joan Capell i
Gorina, rector de la parrò·
quia d’Òrrius, estava fent
unes obres de rehabilitació
de l’església entre les quals
hi figurava la substitució
del paviment del temple. El
membres del Grup Arqueo·
lògic es van oferir per col·
laborar-hi.
Quan va ser el moment
de canviar el paviment, van
proposar al mossèn de subs·
tituir-lo per un enllosat de
pedra carejada i construir
un graó d’accés a la capella
de Santa Maria del Roser per
diferenciar-la de la resta de
l’església, ja que es va evi·
denciar que era l’antic altar
presbiterial de l’església
preromànica del s.X.
Per col·locar aquest nou
enllosat, calia rebaixar
més el nivell del sòl. Va ser
el dia 24 de novembre de
1981, quan van aparèixer
les monedes, l’anomenat
“Tresoret d’Òrrius” al re·
moure la sorra que feia de
base a l’antic paviment.
L’endemà, el Sr. Pau
Ubach i Font (membre de
GAV) va telefonar al Dr. Ma·
nuel Riu de la UB per comu·
nicar-li la troballa, el qual
ho va fer saber al Servei
d’Arqueologia de la Genera·
litat de Catalunya que hi va
requerir la presència d’un
expert. Al cap de tres dies,
el Dr. José Ignacio Padilla
i Lapuente es va personar
a la parròquia per estudiar
les peces aparegudes i des
d’un primer moment, es fa
palesa la importància de la
Vista zenital de part dels murs apareguts en la segona fase d'excavació.
troballa. Algunes monedes
havien estat repartides en·
tre diferents persones del
poble i va caldre fer-ne una
reagrupació. Per una reso·
lució de la Direcció General
del Patrimoni Cultural (27
de gener de 1982), el Servei
d’Arqueologia de la Genera·
litat de Catalunya va confe·
rir la direcció tècnica al Dr.
Padilla amb caràcter d’ex·
cavació d’urgència i la pros·
pecció arqueològica va tenir
lloc entre el 28 de gener i el
22 de febrer de 1982.
22 EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat 23

Numismàtica
Numismàtica
Anversos i reversos de diferents monedes aparegudes a l’excavació.
Resultat dels treballs
arqueològics
Els treballs d’excavació,
a més de la troballa del
“Tresoret”, varen permetre
descobrir una sèrie de da·
des interessants sobre les
diverses etapes constructi·
ves de l’església parroquial
de Sant Andreu d’Òrrius que
van esdevenir complemen·
tàries a la documentació es·
crita coneguda.
D’aquesta manera, es va
conèixer la planta de la pri·
mitiva església preromànica
del s. X, l’existència de la
construcció d’una capella
lateral en el s. XIII i l’am·
pliació definitiva de l’esglé·
sia amb la construcció de la
nau gòtica actual en el s.
XVI.
A banda d’això, es van
poder excavar una sèrie
de tombes a l’interior de
l’edifici. Algunes d’elles
formaven part del primitiu
cementiri parroquial ante·
rior al s. XIII i que a l’en·
grandir el temple passaren
a l’interior. Altres es podien
datar de l’època baix medi·
eval (s. XIV - XV) i les més
recents, amb taüt de fusta,
eren d’època moderna (s.
XVI - XVIII). La majoria es
trobaven situades enfront
l’altar major o en les cape·
lles laterals i van donar com
a resultat la conservació de
les restes òssies de 29 in·
dividus. (62 % adults i 38%
infants).
També va ser interessant
la troballa d’unes sitges
(antics dipòsits de gra) a
l’interior de l’església, que
com a espai sagrat, s’utilit·
zava freqüentment a l’edat
mitjana com a lloc d’em·
magatzemament de produc·
tes preuats, com en aquest
cas,el blat per fer la collita.
Aquestes sitges un cop inu·
tilitzades es van fer servir
com abocaments de mate·
rial constructiu de rebuig
quan es va ampliar l’esglé·
sia (argamassa, trossos de
teules, ceràmica, etc).
Finalment es va trobar el
motllo per fondre una petita
campana (27 cm Ø de base),
coetània a l’ampliació del s.
XIII i la conseqüent cambra
de cocció improvisada amb
un corredor de tiratge que
la posava en comunicació
amb el motlle.
El “Tresoret d’Òrrius”
L’anomenat “Tresoret d’Òr·
rius” esta composat per 216
diners d’argent o de billó
ric, que estan acunyades
amb algunes tipologies mo·
netàries desconegudes fins
el moment de la troballa.
Les monedes d’Òrrius es
poden classificar en tres
grups:
-El primer conjunt, compost
per 211 peces, es poden
atribuir a l’època de Be·
renguer Ramon I (1018-
1035) i es poden datar a
l’entorn del 1035 com a
darrera emissió del com·
te. Mostren a l’anvers un
bust amb el cap cobert
per un mocador i una di·
adema de perles i amb la
mà alçada. Porta la ins·
cripció BARCHINONA CIV.
En el revers hi ha una creu
amb braços iguals amb la
inscripció B-E_G_CO
(Berengarius comes).
-El segon grup presenta la
tipologia inèdita fins el
moment. Es tracta d’una
peça, molt malmesa,
que presenta en l’anvers
una roseta de set pètals
dins de cercles i la lle·
genda [...]NGER CO[...]
que s’ha interpretat com
a part de la inscripció
de Berengarius comes.
Al revers hi ha una creu
amb la inscripció [...]
CINON [..] corresponent
a Barchinona. Es tracta
d’una emissió del Rosse·
lló del comte Guislabert
(991-1013).
-L’últim grup correspon a 4
diners episcopals de Gi·
rona. A l’anvers mostren
el bust d’estètica bizan·
tina de la Mare de Déu i
la inscripció S.M (Sancta
Maria). En el revers hi ha
un arbre o flor amb la lle·
genda CIVITAS GIRVNDA.
Sembla que aquest tipus
va ser acunyat prop de
l’any 1030.
Tot i les especulacions
sobre el seu suposat valor
econòmic, és evident, que
la major importància de
la troballa, es centra des
d’un punt de vista històric
i numismàtic, ja que al apa·
rèixer nous tipus monetaris
fins aleshores desconeguts,
va obligar a replantejar
la informació que es tenia
d’algunes emissions mone·
tàries medievals.
Segons Anna M. Balaguer
i Miquel Crusafont i Sabater,
que han estudiat les mo·
nedes a fons, la cronologia
més provable d’amagatall
24 EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat 25

Numismàtica
Numismàtica
A DALT: Detall de dues monedes trobades a l'excavació. A BAIX:Vista de la Capella de la Mare de Déu del Roser on apareixen les monedes, i Treballs
d'excavació del Grup Arqueològic a la capella.
A DALT: Imatge de conjunt del Tresoret en el moment de la troballa. A BAIX: Vista de la segona fase d'excavacions a la nau central del temple
gòtic, i Vista exterior actual de l'esgèsia de Sant Andreu d'Òrrius amb la Capella de la Mare de Déu del Roser en primer terme.
del “Tresoret” seria entre el
1032 i el 1041. Així mateix,
s’accepta que van ser en·
terrades dins una bossa de
pell o una caixeta de fusta
que no s’hauria conservat
ja que estaria elaborada
amb un material perible.
La troballa d’una plaqueta
de metall amb quatre fo·
rats prop les monedes ens
apropa més a la idea d’una
caixa de fusta. Les mone·
des del “Tresoret” no pre·
sentaven un bon estat de
conservació, tot i així, va
servir per descobrir alguns
tipus monetaris inèdits fins
aleshores.
La moneda medieval com
a objecte d’intercanvi
A nivell popular, la gent a
l’època medieval utilitzava
la barata o el bescanvi, que
consistia en intercanviar-se
productes que hom desitja·
va sense utilitzar monedes.
L’ús de la moneda quedava
circumscrit a les transacci·
ons efectuades per les clas·
ses benestants (noblesa i
clergat). A l’època comtal
les primeres acunyacions
monetàries seguien el patró
carolingi, els quals van in·
troduir un sistema monetari
que va perdurar durant tota
l’edat mitjana basat en el
diner de plata amb un pes
aproximat un gram de plata
fina. La correspondència de
valors comptables eren els
diners, els sous i les lliures
(dotze diners feien un sou i
20 sous una lliura). A finals
del s. X i principis del s. XI
les monedes s’emetien a les
seques comtals (Barcelona,
Empúries, Besalú, Urgell,
etc ) i a les seques episco·
pals (Vic i Girona). A banda
d’aquestes monedes, tam·
bé circulaven les monedes
d’or andalusines les quals
van tenir tant d’èxit que en
època de Berenguer Ramon
I (1018-1035) es van comen·
çar a acunyar monedes d’or
pròpiament catalanes, els
anomenats mancusos.
Durant l’alta edat mitja·
na també va ser popular el
diner de billó. Es tractava
d’una moneda amb menys
valor real ja que per cada
una d’elles contenia apro·
ximadament 0,35 grams de
plata mentre que la resta
era de coure. La mida física
de la moneda podia canviar,
però normalment el contin·
gut de plata (que és el que
li confereix valor per a ser
utilitzable en les transacci·
ons) era similar a la resta
de monedes del moment
que li eren d’equivalència.
A. Balaguer i M Crusa·
font van fer una aproxima·
ció al valor del “Tresoret
d’Òrrius” dient que si bé
estava composat per mol·
tes monedes, el seu valor
global seria escàs, i com a
molt, en aquest període es
podria comprar ½ hectàrea
de vinya, i que en necessi·
taríem 15 vegades més per
comprar un cavall. El seu
valor seria també el sou
d’un soldat durant 10 dies
de campanya. És per això,
que possiblement aquest
“Tresoret d’Òrrius” podria
correspondre als estalvis
d’algun pagès benestant o
d’algun clergue, és a dir,
els estalvis d’una persona
d’estament social mitjà.
El context: Òrrius
a l’alta edat mitjana
Malgrat l’existència d’un
poblat ibèric a la serrala·
da de Céllecs, el nucli de
la població d’Òrrius tindria
un possible origen en una
vil·lae romana. La situació
d’aquesta és avui dia incer·
ta malgrat la troballa de
diverses restes romanes poc
significants en el terme.
El topònim d’Orreos apa·
reix documentat per primer
cop l’any 974 quan Wifred,
marmessor de Búlgara, lliu·
ra uns alous en aquest in·
dret al monestir de Sant
Cugat del Vallès. Òrrius, en
època alt medieval, perta·
nyia a diverses jurisdicci·
ons. A nivell eclesiàstic, la
parròquia de Sant Andreu
era sufragània de la parrò·
quia de Sant Julià d’Argen·
tona i a nivell civil, els ma·
sos d’Òrrius estaven dividits
entre diferents dominis;
el primer era el priorat de
Sant Pere de Clarà, dins el
terme d’Argentona i amb
una estreta relació amb els
senyors del castell de Sant
Vicenç de Burriac i de Vilas·
sar; la resta dels masos del
terme depenien del castell
de la Roca. També existia la
casa alouera dels Cabanyes,
els quals a part de masos i
terres tenien el benifet de
l’ermita de Sant Bartomeu
de Cabanyes. A més teni·
en propietats a la zona el
monestir de sant Marçal
del Montseny del Bisbat de
Vic, dels quals els Famades
n’eren feudataris.
Segurament el nucli me·
dieval devia ser petit, cons·
tituït per masos semidis·
26 EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat 27

Numismàtica
Vista aèrea parcial dels treballs de la segona fase d'excavació prop de la capella presbiterial
gòtica.
persos, agrupats al voltant
de la sagrera parroquial de
Sant Andreu. La primera re·
lació de població, no apa·
reix fins el 1378 amb 5 focs
o cases. La parròquia de
Sant Andreu era en aques·
ta època un edifici d’estil
preromànic, d’una sola nau
i amb un altar presbiteri·
al rectangular. Aquest és
l’única part conservada a
l’estar integrat en el futur
edifici gòtic del s.XVI com
a capella del Roser. L’esglé·
sia parroquial apareix es·
mentada per primer cop en
els documents conservats
l’any 1023, quan el comte
Berenguer Ramon I amb la
seva família van vendre a
Guadalt, l’església de Sant
Andreu d’Òrrius la qual per·
tanyia a la jurisdicció del
castell de Sant Vicenç.
Bibliografia
BALAGUER, Anna M.; CRUSAFONT I SABATER, Miquel.: “Troballa de diners comtals a Orrius (Mares·
me)” aL’arqueologia a Catalunya avui, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
Barcelona 1982, p.180.
BALAGUER, Anna M.; CRUSAFONT I SABATER, Miquel: “Els diners de Berenguer Ramon I (1018-
1035). Una important troballa en els límits del Vallès”.- Revista Arrahona (Època 2a, - Núm. 13
- Primavera 1982), p.41-51
BALAGUER, Anna M.; CRUSAFONT I SABATER, Miquel: “Estudi preliminar de la troballa de monedes
comtals.” a Les excavacions a l’església de Sant Andreu d’Órrius. Dep. de Cultura de la Generali·
tat de Catalunya. Barcelona, 1983. P.59-104.
CAMPO, Marta; ESTRADA-RIUS, Albert; CLUA, Maria: Guia numismàtica. MNAC. Barcelona, 2004. P.78-80
F.X.C: “Un importante hallazgo en la iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)” a Gaceta Numismàtica,
núm.64, Barcelona, març de 1982 , p.31-32
GRAUPERA, Joaquim: “Sant Andreu d’Órrius” a Catalunya romànica. Vol.XX. El Barcelonès. El Baix
Llobregat. El Maresme.. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992. P.499-501.
GRAUPERA, Joaquim: “Noves aportacions sobre el temple de Sant Andreu d’Òrrius en el temps del
preromànic” a Ilturo, núm.2 (2000). II Jornades d’Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme.
Cabrera de Mar. Grup d’arqueologia de Cabrera de Mar, 2000 p. 73-76.
GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. 2 Vo·
lums. La Comarcal edicions. Argentona, 2001-2002.
PADILLA LA PUENTE,J.I.: “El hallazgo de un tesorillo de moneda condal de fines de siglo XI, en
Òrrius (Barcelona). Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076-1096) a Acta
historica et archaeologica mediaevalia, núm.2. Dep.Història Medieval; Ins. d’Història Medieval.
Barcelona, 1981. P.231-241
ROQUÉ, Josep Mª.: Órrius (El Maresme) Contribució a la història del poble. Grup d’Història del
Casal. Mataró, 1998.
UBACH, Pau: Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt 1934-1993. 6000 anys d’història en
el Maresme. L’Aixernador. Argentona, 1994 (El Montalt, 17). P.211-216.
28 EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat 29