Guia_Alimentacio

Comerç just
Existeixen múltiples maneres de definir
el comerç just però les organitzacions que
hi treballen n’han consensuat la següent definició:
«El comerç just és una associació de comerç,
basada en el diàleg, la transparència i
el respecte, que busca una major equitat en
el comerç internacional. Contribueix a un
desenvolupament sostenible oferint millors
condicions comercials i assegurant els drets
de productors i treballadors marginats, especialment
en el Sud. Les organitzacions de
comerç just, recolzades pels consumidors,
estan implicades activament a donar suport
als productors, sensibilitzar i desenvolupar
campanyes per aconseguir canvis en les regles
i pràctiques del comerç internacional
convencional».
Els productes de comerç just compleixen
els següents principis:
• Salaris i condicions de treball dignes.
• Relació comercial a llarg termini.
• Els productors destinen part dels seus
beneficis a les necessitats bàsiques de les
seves comunitats.
• Absència d’explotació laboral infantil.
• Igualtat entre homes i dones.
• Funcionament participatiu.
• Respecte pel medi ambient.
• Productes de qualitat.
Hi ha productes com el cacau, el cafè, el
sucre... que ja formen part de la nostra dieta i
d’altres que no formen part de la nostra cultura
alimentària ( la soia, la quinoa... ). Des d’un
punt de vista ecològic i de sobirania alimentària,
el que entenem per comerç just només
té sentit quan es tracta de productes que no
es poden produir de forma natural al nostre
entorn i que, malgrat tot, són part de la nostra
dieta de forma irreemplaçable. Val la pena valorar
quins productes de comerç just comprar
i conèixer quines alternatives hi ha que permeten
evitar els aliments quilomètrics.
Circuits curts de comercialització
El concepte de circuits “llargs” o “curts”
de comercialització no es refereix només a la
distància física entre la producció i el consum,
sinó al nombre d’intermediaris entre ambdós
(Observatori Europeu Leader, 2000). Els circuits
curts de comercialització (CCC) es caracteritzen
per la presència d’un sol intermediari
com a màxim entre el producte final i qui el
consumeix, o també entre la producció i l’elaboració.
Si no hi ha cap intermediari, parlem de
venda directa.
Aquests circuits permeten un contacte directe
i coneixement mutu entre la producció
i el consum d’aliments i suposa una aposta
per consolidar i enriquir el teixit productiu i
l’economia locals. És per tant, una inversió en
l’equilibri territorial, la cura del paisatge i les
cultures locals.
Relació camp-ciutat
El creixement de les ciutats i l’especulació del
sòl han provocat pressió als espais agraris. Però la
propia demanda d’aquestes urbs exigeix una revalorització
dels espais urbans i periurbans per a la
producció d’aliments.
Darrerament nombroses iniciatives col·lectives
estan creixent a la ciutat promovent l’agroecologia
urbana a l’espai public: horts urbans promoguts
per ajuntaments; horts escolars ; horts resultats
d’iniciatives d’un conjunt de col·lectius de veïns;
etc. permeten avançar cap a una activitat productiva
agrícola dins la ciutat.
A Barcelona, la intervenció en els patis, terrasses,
etc. dels centres educatius ha permès crear
projectes compartits dins la comunitat escolar i
promoure una xarxa. La seva naturalesa no es productiva
però si educativa i enriqueix la comunitat,
el territori i el teixit agroecològic de la ciutat.
Les dones i la sobirania alimentària
En les societats camperoles, el conjunt de
coneixements multidisciplinaris relacionats
amb el sistema alimentari constitueix la base
de l’economia, l’organització social i la cultura.
Les pageses, garants de la producció i l’alimentació
familiar, han desenvolupat i refinat
aquests sabers durant mil·lennis. Elles són les
creadores, dipositàries i transmissores dels coneixements
agraris, alimentaris i culinaris de
la humanitat. Dins del paradigma de la sobirania
alimentària es reconeix aquest paper de la
dona dins l’agricultura.
Notes
1. “Navegando por los meandros de la Especulación Alimentaria”,
Mónica Vargas i Olivier Chantry. Editat per
Mundubat, Bilbao 2011.
40 Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica
Alimentació i societat
41