Guia_Alimentacio

• Quan la gestió la porta directament l´AMPA,
els costos baixen perquè el marge de benefici
que es queda una entitat gestora externa
repercuteix en el servei.
Un dels aliments que té una diferència de
preu més notable respecte al seu homòleg convencional
és la carn. Es pot trobar carn de vedella
o de xai a un preu més proper a la convencional
si ens proveïm directament del ramader,
però les escoles que no tenen cambra freda per
a la manipulació hauran de demanar que els la
portin manipulada i el preu es tornarà a enfilar.
Cal buscar l’estratègia que més ens convingui,
buscant l’equilibri entre allò que sabem que
l’alumnat es menja més fàcilment i allò que pot
ajudar a equilibrar el preu del menú escolar.
En general, els infants i el jovent, els agrada
menjar carn, però la seva producció té un
impacte ambiental molt elevat en quant a cost
energètic i de generació de residus, que fa recomanable
menjar-ne no tant sovint com és habitual
avui en dia. També és interessant des del
punt de vista nutricional alimentar-nos d’altres
fonts proteïques variades com són els llegums,
les fruites seques, els ous, la proteïna vegetal
i els formatges o els làctics. Hem de tenir en
compte que quan combinem els cereals amb
llegums, la qualitat proteica és equivalent a la
dels aliments d’origen animal. Des d’un punt
de vista econòmic, situar els llegums al lloc que
els pertoca en una dieta equilibrada i sana ens
permetrà ajustar el cost del menú i, al mateix
temps, reduirem els greixos saturats de la dieta
infantil.
Formació i comunicació
L’experiència demostra que la formació de
totes les persones implicades és vital per poder
iniciar el nou repte amb certes garanties.
A més d’implicar a molts col·lectius (alumnat;
famílies; professorat; educadors i educadores
de menjador, personal de cuina i de neteja...),
també tenim molts espais on fer-ho: a l’aula, al
menjador, a casa, en espais de l’entorn social
més proper (grups i cooperatives de consum,
esplais, etc.), en la formació del professorat
(Agenda 21 Escolar, cursos d’estiu, etc.). I també
és important poder comunicar de manera
coherent i convincent, tant portes endins com a
l’exterior, tot allò que anem aconseguint.
Un dels objectius d’un projecte de menjador
agroecològic hauria de ser la construcció
col·lectiva del coneixement a partir dels sabers
i pràctiques individuals: observar-nos (a l’escola,
al menjador, a casa, al barri) i reflexionar quines
conseqüències té la nostra alimentació per a nosaltres,
per als altres i per l’entorn. El fet de ser-ne
conscients i compartir-ho ens pot ajudar a decidir
si volem canviar la nostra manera d’actuar.
És important treballar tant des dels conceptes
–agricultura ecològica, consum responsable,
aliments sans i nutritius, producte local,
producte de temporada, organismes modificats
genèticament o derivats d’ells, gestió de residus,
contaminació,...– com també des de les
actituds i hàbits: potenciant un consum crític
i responsable on cadascú decideix quin tipus
d’alimentació vol, a qui i on va a comprar i com
vol que sigui la seva vida quotidiana.
Consum responsable: quan exercim
un consum responsable, escollim en
base als nostres propis criteris i escala
de valors, obviant les pressions publicitàries,
la moda o les opinions dels
altres; consumim essent conscients de
les repercussions de la nostra tria en la
nostra vida, en el conjunt de la societat
i en el planeta.
Organisme modificat genèticament
o transgènic: organisme al qual se li
han introduït gens procedents d’una
altra espècie.
El ventall de possibilitats per a l’educació és
molt ampli i la idea de transversalitat és molt
important: algunes activitats poden ser més específiques
i d’altres més globals, es poden abordar
a l’aula, o bé al temps de migdia o en tallers
extraescolars, es poden proposar de fer a casa…
A l’aula podem treballar-hi des de totes les àrees:
podem parlar d’agricultura ecològica des de
les ciències naturals i socials, en català, en castellà,
en anglès, àrab o xinès, com calcular el preu
d’un menú a la classe de matemàtiques, realitzar
un experiment científic -per exemple melmelada
de taronja de ca l’àvia o un ou dur- utilitzant
el laboratori com a sala de transformats
o cuina, i fins i tot conèixer la química i la física
del compostatge o dels residus orgànics...
Estratègies per implicar a les
famílies
Quan parlem de menjadors escolars s’acostuma
a dir que la implicació de les famílies és
un repte. És comú trobar-se amb:
• Poca participació de les famílies en general
a l’escola
• AMPES amb poques famílies actives i amb
implicats “molt implicats”
• Col·lectiu que es fa sentir quan hi ha “queixes”,
“problemes”...
• Dificultats quan hi ha diversitat en els tipus
de famílies
• Poca comunicació entre famílies i el col·
lectiu escolar professional
• Dificultats de comunicació i consens per la
presa de decisions en escoles molt grans
• ...
80 Alimentació. Guia informativa i proposta d’activitats per promoure l’alimentació agroecològica
Alimentació als centres educatius
81